Page 1

www.lom.cat

L’ampliació del CAP suposarà una millora en els serveis Per contra, les retallades poden eliminar les guàrdies a les nits Repartides les ‘carteres’ del nou consistori riudomenc sorgit de les eleccions del 22 M

La publicació ‘L’Om. Revista de Riudoms’ està cercant persones el cognom dels quals sigui Riudoms

JOEP MARIA FONT MASSÓ

núm 480 ■ juny 2011 ■ any XLII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms


editorial

Desencantats de la política Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

La política no té bona premsa. Actualment, la funció dels polítics es veu

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat

dimensió correcta. No es tracta tant de posar en dificultats als diferents governants

distorsionada respecte als ulls de molts ciutadans, indignats o no. Tampoc hi ajuda la imatge catastrofista que mostren alguns tertulians, molt allunyada de la

estatals, autonòmics o municipals, sinó que compleixin correctament amb la funció que es reserva a la política. Ara vénen les eleccions generals i seria un bon moment per corregir el possible descrèdit d'aquesta. Però la solució no ens vindrà donada pel fet que se celebrin abans o després, o que canviï, o no, el signe polític

■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505

del govern. El problema és com abordar la situació econòmica i la democratització

■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona

parer, i se sentin partíceps de les solucions que es prenguin. Votar no és sinònim

de la política, i que els ciutadans trobin vies d'expressió suficients per donar el seu

de signar un xec en blanc a una opció.

■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat

Els nostres polítics han de cobrir, en primer lloc, les necessitats urgents de la nostra societat respecte la crisi econòmica i social, i han de lluitar de manera seriosa

■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech

contra la corrupció. Però també han d’abordar la qüestió referent la seva remuneració, als sous que cobren. El gran debat és si, efectivament, ocupant els càrrecs públics estan els millors o estan els que millor resultat han aconseguit en

■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera

aquesta competició tancada que es diu: fer carrera en el partit.

■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat

Si donem un cop d’ull als seus currículums, veiem que alguns estan inflats fins al ridícul o que, directament, són falsos. Sigui com sigui, la majoria no serien capaços de competir a l'empresa privada per aconseguir càrrecs amb sous similars als que tenen i amb garanties inequívoques d’obtenir una pensió més que digna. Els seus

■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68

mèrits són haver fet carrera en el partit.

Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

Ajuntament de Riudoms

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

Seria ideal que els nostres administracions públiques estiguessin ocupades per professionals de tots els camps que, per fer un servei al poble, destinessin 4 o, màxim, 8 anys, de la seva vida a aportar la seva experiència, la seva honestedat, el seu bon criteri, a gestionar els diners públics. I un cop dedicat aquest temps a la societat, tornessin a les seves anteriors ocupacions en l’àmbit privat.

Cal admetre que no és fàcil el compromís amb un treball molt exigent, molt exposat i molt poc reconegut públicament.

La virtut, pensant en el ben comú de governants i governats, estaria en el punt mig: més exigència en els mèrits culturals, professionals i humans dels polítics que ens governen, amb fer més atractiva, revaloritzant-la socialment, la dedicació a la política.

número 480 • juny 2011

3


nou ajuntament

Repartides les ‘carteres’ del nou consistori L’11 de juny passat es va celebrar la sessió constitutiva del Ple de l’Ajuntament de Riudoms Els tretze regidors escollits a les eleccions que es van celebrar el 22 de maig passat van prendre possessió del càrrec que els pertoca pels següents quatre anys en la Sessió Constitutiva del Ple de l’Ajuntament de Riudoms l’11 de juny. Posteriorment, es va escollir l’alcalde; Josep M. Cruset va ser reelegit per la propera legislatura 2011-2015. Uns dies més tard, el dia 23, en sessió plenària es van adjudicar les «carteres» entre els diferents regidors, i van quedar de la manera següent: Josep M. Cruset Domènech repetirà en els propers quatre anys com a alcalde i, a més a més, estarà al cap davant del Casal Riudomenc, de Governació, d’Hisenda i de Serveis Públics. Els compromisos principals seran els de mantenir la contenció dels impostos, facilitar el pagament fraccionat i prioritzar les bonificacions tributàries a les famílies nombroses i a les que tinguin persones amb discapacitats. José Vicente Mir Arner, que en la passada legislatura tenia la responsabilitat en Urbanisme i activitats econòmiques, repeteix en aquestes carteres i se li suma la d’Obres Públiques. Alguns dels compromisos més importants en aquests àmbits

4

són el d’acabar la remodelació de l’entrada a Riudoms des de Reus, la continuació de la millora del nucli antic i el pla d’eliminació de barreres arquitectòniques, entre d’altres. Verònica Torres Ferrant, fins ara regidora de Festes i Joventut, passarà a ser-ho només de Festes, ja que la regidoria de Joventut i de Lleure se la queda Mireia Massó Ametller. En aquestes regidories, la principal responsabilitat es basarà a seguir potenciant l’activitat festiva i lúdica de Riudoms, facilitar al jovent l’accés a l’habitatge i ampliar l’oferta lúdica per als joves del poble. Margarida Borràs Martorell estarà al capdavant d’Ensenyament, de l’Escola de Música i de Sanitat, regidories fins ara ocupades per Roser Fortuny Fontgivell, Isabel Novillo Buenaventura i Francesc X. Bonet Ortiz, respectivament. La principal responsabilitat en aquest àmbit és l’ampliació del CAP i la construcció de la nova escola. Francesc X. Bonet Ortiz repeteix en Circulació i Seguretat Ciutadana. A més a més, serà el Portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió. Els principals objectius del regidor es basen a ampliar les zones d’aparcament de vehicles, habi-

litar zones d’aparcament per a bicicletes i, entre moltes altres mesures, incrementar la seguretat mitjançant el cos de la Policia Local. Tot i això, Bonet deix les carteres de Sanitat i de Protocol. Aquesta última passa a ser responsabilitat de Montserrat Corts Vilaltella, juntament amb Benestar Social, Ocupació i Formació, Política Lingüística i Gent Gran. En aquest darrer apartat s’encarregarà de la formació per a la gent adulta de Riudoms, mitjançant cursos de català, d’informàtica, de sanitat, etc. Altres reptes importants seran el d’instaurar un servei de menjador a domicili per a la gent gran que no tingui recursos, fer la nova llar de jubilats, facilitar la renovació de DNI a Riudoms i implementar l’Administració Electrònica. Aquestes dues últimes, en col·laboració amb altres regidories. Miquel Domènech Fusté torna a ser regidor d’Agricultura i Medi Ambient, amb compromisos com crear una marca pròpia que pugui identificar productes agroalimentaris del poble, garantir el bon estat de finques abandonades i millorar els camins públics del terme. Carles Garcia Jardí entra al consistori per ocupar la regidoria d’Esports, q u e durant la legislatura passada era responsabilitat d’Isabel Novillo Buenaventura.

l’om revista de riudoms


nou ajuntament

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ El dia 11 de juny es va celebrar l’acte de presa de possessió dels 13 regidors escollits a les eleccions del 22 de maig.

Alguns dels principals objectius són els de fer un camp de gespa artificial, ampliar la zona esportiva amb una nova pista de pàdel, la senyalització de rutes a peu i amb BTT pels camins, la incorporació d’aparells de gimnàstica als parc públics i el treball per fer possible la construcció d’una piscina coberta. Eudald Salvat Mestre repeteix a Cultura, Informació Municipal i Promoció Turística, a més de la Fundació Gaudí. En aquest sentit, destaca el compromís per

número 480 • juny 2011

seguir promovent Riudoms a través de la figura d’Antoni Gaudí. Eugenia Montalvo Marin, entra a formar part de l’equip de govern i ocuparà les ‘carteres’ de Comerç Local i de Promoció Econòmica, i adquirirà responsabilitats com l’ampliació del comerç local i dels productes riudomencs. Pel que fa a la Junta de Govern per al mandat dels propers quatre anys, queda constituïda de la manera següent:

Alcalde-President Josep M. Cruset Domènech 1r Tinent d’Alcalde José Vicente Mir Arner 2n Tinent d’Alcalde Eudald Salvat Mestre 3ra Tinent d’Alcalde Verònica Torres Ferrant 4t Tinent d’Alcalde Francesc Xavier Bonet Ortiz ✐ Isabel Gómez Fargas

5


nou cartipàs municipal ■ Alcaldia ■ Casal Riudomenc ■ Governació ■ Hisenda ■ Serveis Públics

■ Activitats ■ Obres Públiques ■ Urbanisme

Josep M. Cruset Domènech ALCALDE ■ Festes

José Vicente Mir Arner 1r TINENT D’ALCALDE ■ Circulació ■ Seguretat Ciutadana ■ Portaveu del Grup Municipal de CiU

Miquel Domènech Fusté REGIDOR ■ Benestar Social ■ Gent Gran ■ Ocupació i Formació ■ Política Lingüística ■ Protocol

Montserrat Corts Vilaltella REGIDORA

6

Eudald Salvat Mestre 2n TINENT D’ALCALDE ■ Ensenyament ■ Escola de Música ■ Sanitat

Francesc X. Bonet Ortiz 4t TINENT D’ALCALDE

Verònica Torres Ferrant 3ra TINENT D’ALCALDE ■ Agricultura ■ Medi Ambient

■ Cultura ■ Fundació Gaudí ■ Informació Municipal ■ Promoció Turística

■ Joventut ■ Lleure

Margarida Borràs Martorell REGIDORA ■ Esports

Mireia Massó Ametller REGIDORA

Carles Garcia Jardí REGIDOR

■ Comerç Local ■ Promoció Econòmica

Eugenia Montalvo Marín REGIDORA

l’om revista de riudoms


galeria d’imatges

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Josep Maria Cruset, prometent el càrrec.

CEDIDA

▲ Xavier Làzaro, regidor d’ERC-AM.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Marcel·lí Garriga, regidor del PSC-PM.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’Ajuntament, ja constituït, presidit Josep M. Cruset.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Un altre moment del ple de constitució del nou Ajuntament.

número 480 • juny 2011

CEDIDA

▲ Foto de família, a les escales de l’edifici consistorial.

7


actualitat

L’ampliació del CAP suposarà una millora en els serveis L’equipament riudomenc, però, també es podria veure afectat per les retallades de la Generalitat L’ampliació del CAP de Riudoms ja comença a ser una realitat. De fet, durant el mes de juny, van començar les obres de construcció d’un nou edifici de dues plantes, ubicat tot just al davant del CAP antic, que farà possible la millora en els serveis del centre, especialment pel que fa a la rehabilitació, a l’odontologia i a l’atenció a la dona. A més, també s’incrementarà el nombre de consultes, i es crearà una àrea d’urgències nova amb més llits d’observació. Un cop acabades les obres de construcció del nou edifici, d’aquí a prop d’un any i mig, es començarà a treballar en la rehabilitació de l’edifici antic, amb la previsió que d’aquí a un parell d’anys estigui tota l’actuació enllestida per tal de poder millorar el servei als riudomencs i riudomenques. El coordinador del CAP i pediatra, Jose Ángel Bilbao, va subratllar la necessitat de tirar endavant aquesta actuació, tot remarcant que “el CAP de Riudoms es va inaugurar ja fa anys amb un espai una mica just per a poder cobrir les necessitats de la zona”. Així mateix, Bilbao va posar de relleu que, fins ara, no hi havia una àrea d’urgències definida ni una d’atenció a la dona, i que tot plegat suposarà un important pas endavant en l’atenció sanitària als veïns i veïnes de Riudoms. I és que, amb el pas dels anys, la demanda ha anat creixent, i ara s’ha cregut oportú tirar endavant una actuació que permetrà cobrir aquestes necessitats creixents. Malgrat la important ampliació, les retallades impulsades pel Govern de la Generalitat també podrien afectar l’equipament riudomenc, de manera que la previsió és que es produeixi el tancament de les guàrdies a les nits. Des del CAP, però, malgrat haver sentit alguna cosa entorn aquesta qüestió, no tenen encara cap comunicació oficial de la mesura, per 8

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Les obres finalitzaran d’aquí a un any i mig.

la qual cosa ja han començat a treballar per planificar els torns per als mesos d’estiu, segons va explicar José Angel Bilbao. El que sí que va voler deixar clar el coordinador del CAP de Riudoms va ser que, en general, els veïns i veïnes de Riudoms percebran millores importants en l’atenció sanitària, tant en l’odontologia com en la

rehabilitació i en atenció a la dona, un fet que considera que ja era molt necessari. Actualment, al CAP de Riudoms hi treballen una quinzena de professionals, que ofereixen atenció mèdica als veïns i veïnes de la vila. ✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms


actualitat

A la recerca de l’origen romà El passat romà de Riudoms està més a prop dels vilatants, després que l’Ajuntament hagi decidit fer un pas endavant i valorar les restes romanes del municipi. Així mateix, i després d’uns anys en què havien estat, en certa manera, abandonades, ara fa unes setmanes que s’han senyalitzat les restes de la vil·la que hi ha al davant del CAP: la Vil·la Romana de la Mola (segles I-IV). Es tracta d’un edifici dedicat especialment a la producció del vi. Segons explicava Valerià Romero, que ha encapçalat el projecte i té en l’arqueologia la seva gran vocació, s’han trobat restes de fins a tres premses de vi, així com una part residencial, una àrea productiva i la zona d’emmagatzematge, amb les dòlies corresponents. “Sembla que s’hi produïa molt de vi, i segurament servia per abastir tot Tàrraco”, apuntava Romero. Amb l’ajuda, entre d’altres, del tècnic municipal Josep Maria Massana i de Dolors Lluch, que s’ha encarregat de la part gràfica, finalment s’ha realitzat la senyalització per aconseguir que les restes siguin més properes als vilatants, i també s’ha fet un nou ajardinament, que Romero va qualificar de “ molt adequat”.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ S’han trobat restes de fins a tres premses de vi, una part residencial, una àrea productiva i la zona d’emmagatzematge.

A hores d’ara ja han realitzat algunes visites guiades, i la seva intenció és aconseguir consolidar-les i organitzar-ne de manera periòdica. “Seria ideal fer el mateix amb les altres restes romanes de Riudoms”, apuntava Romero, qui va subratllar la importància de la recuperació d’aquests elements. Tant Valerià Romero com Dolors Lluch són conscients que no tothom valora elements històrics com aquests, i que això depèn del seu grau d’implicació cultural. “La gent, com és ho coneix, més ho valora”, apuntaven. Així, doncs, els riudomencs ja es poden passejar per l’espai del davant del CAP, i conèixer una mica més fons les seves arrels. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Mònica Just Rosals

número 480 • juny 2011

▲ Cartell indicador de la Vil·la Romana de la Mola (segles I-IV).

9


actualitat

Les activitats a l’aire lliure, estrelles de l’estiu riudomenc La Bicicletada Popular arriba enguany a la seva vintena edició Durant els mesos d’estiu, les activitats esportives a l’aire lliure tenen especial protagonisme. Així, a Riudoms s’han organitzat tot un seguit d’iniciatives, com per exemple la Bicicletada Popular, que enguany arriba a la seva vintena edició i es durà a terme el dia 24 de juliol, amb dos recorreguts: un de llarg i exigent (aproximadament de 20 quilòmetres), que transcorrerà pel terme de Riudoms i que donarà el tret de sortida a la plaça de l’Arbre a les vuit del matí; i un de més curt i de caràcter més popular (3 quilòmetres) que passarà pel centre de la vila i s’iniciarà al mateix lloc, a la plaça de l’Arbre, a les deu del matí. També es realitzarà un esmorzar al recinte de Sant Antoni. Per tal de desenvolupar l’activitat, es compta amb la col·laboració de la secció de BTT dels Amics de Riudoms. Segons van subratllar des de l’organització, els inscrits en les darreres edicions han superat àmpliament els 1.200, tot subratllant que representa quasi el 20% de la població censada a Riudoms. ISABEL GÓMEZ FARGAS

D’altra banda, des de l’Ajuntament s’organitzen també altres iniciatives, en el marc del programa ‘Viu l’estiu esportiu 2011’. Així, durant els dimarts i els dijous del mes de juliol, als vespres, la gimnàstica a la fresca serà la gran protagonista al

10

▲ La Bicicletada Popular es durà a terme el dia 24 de juliol.

camp de futbol de gespa de la vila, on es duran a terme exercicis adaptats a totes les edats. En segon lloc, les caminades nocturnes pel terme també hi seran pre-

sents, en aquest cas els divendres de juliol on, sortint des de la plaça de la Palmera, es realitzaran diverses sortides pel terme de Riudoms.

l’om revista de riudoms


Però, per als més amants de l’atletisme s’ha preparat una activitat d’iniciació a córrer curtes i llargues distàncies, que tindrà lloc els dilluns i dimecres al vespre a la plaça de la Palmera.

ACTIVITATS DELS ‘AMICS DE RIUDOMS’ A LA PISCINA Finalment, els Amics de Riudoms continuen organitzant les seves activitats d’estiu que, un any més, comptaran amb la piscina municipal com a principal escenari. D’aquesta manera, doncs, i com ja és costum, es realitzarà Aiguagym, una activitat que es durà a terme cada dia de dilluns a divendres tant al matí com al vespre. Pel que fa a la natació, n’hi haurà de diferents modalitats: la natació per nadons, que es desenvoluparà en sessions de 30 minuts de dilluns a divendres; la iniciació, el perfeccionament i la natació per adults. D’altra banda, també es podran practicar activitats més específiques i concretes, com és el cas del Salvament i Socorrisme i la Natació sincronitzada. Pel que fa als actes de caire més social, els Amics de Riudoms està implicat en el Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, en la

número 480 • juny 2011

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ La piscina municipal, un dels escenaris de les activitats d’estiu.

Bicicletada Popular, en la Competició de la Fira de l’Avellana i en l’Anar a Mar. A finals d’agost, realitzaran un sopar de socis i un festival per posar el punt i final al curs.

lliure del municipi s’ompliran durant aquests mesos d’estiu de riudomencs i riudomenques que voldran aprofitar per gaudir del bon temps mentre practiquen esport.

Sigui com sigui, els carrers, places, camins i instal·lacions esportives a l’aire

✐ Mònica Just Rosals

11


actualitat

‘Costa implicar-se en política; ningú no vol posar-se etiquetes’ El riudomenc Josep Massó és membre de l’executiva nacional de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya n Com vas entrar a formar part de les Joventuts? Vaig començar a militar-hi el 2007, i els meus inicis van ser a Tarragona, ja que hi coneixia gent i hi tenia certa amistat. Després, vaig anar coneixent gent de Reus i del Baix Camp. No hi havia col·lectiu a Riudoms, i des de Tarragona, des de serveis nacionals i des de la direcció del partit em van animar a crear-ne un. Ara, a la comarca hi ha quatre col·lectius: Cambrils, Reus, Riudoms i Mont-roig. n Què et va fer prendre la decisió d’implicar-te en aquest projecte? El que em va motivar més va ser que, quan vaig entrar al partit, CiU a nivell català estava a l’oposició, el Tripartit governava i estava fent coses que em molestaven o que no m’agradaven. Jo em considero un noi català, nacionalista, independentista i, després d’analitzar les diferents opcions, vaig veure que el partit on encaixava més era Convergència. Parlant amb la gent vaig veure que aquesta organització fa una feina important tant a nivell territorial com de país, i entre una cosa i una altra em vaig acabar engrescant. Llavors, vaig veure que la JNC era una eina per poder treballar, per queixar-me i per reivindicar tot aquest conjunt de coses que no m’agradaven. En definitiva, és una eina per arribar a la política.

12

n Per algú que no conegui la JNC, com definiries la seva tasca? És una organització política juvenil (des dels 16-17 anys fins als 30-31) que treballa pel país. Però no és un partit, perquè no ens presentem a les eleccions. n És difícil aconseguir que la gent s’hi sumi? Molt. Jo crec que al jovent li costa molt posar-se una etiqueta, i més posar-se una etiqueta de Convergència, quan potser sempre ha tingut fama de més ‘antiquada’. Estava molt de moda, en canvi, ser d’Esquerra, perquè et feia més nacionalista i més reivindicatiu, però sigui com sigui, realment costa molt motivar la gent per a la política. A més, ser militant comporta molts sacrificis, i de vegades un dissabte o un diumenge hem d’anar a alguna reunió i no podem estar amb els amics, i hi ha gent que no està disposada a fer aquest sacrifici. n Quin tipus d’activitats organitzeu durant l’any? JLes reunions més importants són els Consells Nacionals, que es fan cada dos mesos i són els òrgans decisoris més importants. Després hi ha el Comitè Executiu nacional, del qual formo part i en el qual hi ha diverses àrees -jo estic a la de militància-, i ens reunim cada 15 dies.

Com a accions important hi ha l’escola d’estiu, els actes amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre, l’ofrena al monument del president Macià per Nadal, i també participem en tot el que és d’àmbit polític (campanyes electorals, actes de partit, campanyes institucionals, etc). n Ets el primer riudomenc que forma part de la direcció nacional. Quina tasca desenvolupes? Sóc membre de l’executiva des del passat congrés, que va ser el desembre del 2010. A la direcció del partit hi ha uns 20-25 membres, i està encapçalada pel president, que és el Gerard Figueras (també és diputat). Després, hi ha la vicepresidenta i quatre secretaries. També hi ha diverses àrees, i jo formo part l’àrea de militància, que està molt coordinada amb la de formació. n Com s’escull? Cada dos anys celebrem un congrés, i es renoven tots els càrrecs, des del cap local fins a president. El president és qui escull el seu equip, i va ser el Gerard Figueras qui em va proposar formar part de la direcció nacional. Una vegada feta la proposta, llavors es vota. n Vas començar que CiU estava a l’oposició, però ara governa. Ha canviat molt?

l’om revista de riudoms


actualitat Sí. Ara som les joventuts del partit que governa, i això canvia molt respecte a l’oposició, perquè hi ha una relació més directa amb el Govern, i a partir d’aquí podem treballar amb més fluïdesa per transmetre les nostres propostes. n T’has plantejat mai fer el pas a la política activa? Encara no, perquè m’ha vingut tot de cop, he anat fent camí i sense voler m’he trobat a la direcció del partit. Però en principi no tinc pensat fer-hi carrera, perquè ja tinc una feina estable. De moment, estic content del que faig. n Com veus la situació en què es troba Riudoms actualment? En els últims una legislatura on hem tingut majoria absoluta, on s’ha governat molt bé i s’han fet moltes coses. Ens ha vingut una crisi prevista però ha vingut molt de sobte, i potser no s’ha acabat de fer tot el que estava pensat, però tot i així s’ha fet molt bé. L’obra més important va ser el Casal Riudomenc, i he de posar un 10 a l’Ajuntament pels tràmits que van fer. n Les retallades són les grans criticades del Govern de la Generalitat. Què n’opines? No són res més que una herència que ens ha deixat el Tripartit. Estàvem advertint que s’estava duent a terme una política que no era bona, s’estava hipotecant el país i ara l’única sortida que troba el president Mas és anar retallant coses que a vegades fan mal. Però la situació és tan greu que davant d’unes eleccions municipals s’atreveix a parlar o a fer retallades, perquè potser un altre s’hauria esperat. Cal tenir paciència, ajustar-nos el cinturó i no parar de demanar a Madrid que ens torni el que ens deu per poder passar aquest any. en aquest sentit d’una manera claríssima.

número 480 • juny 2011

CEDIDA

▲ Josep Massó, fotografiat a la finca dels seus pares, al camí del 'recreo'.

n L’any passat, la JNC va celebrar el 30è aniversari. Què es va fer per celebrar-ho? Vam fer una celebració a platja d’Aro a principis d’estiu a nivell nacional, on va venir Jordi Pujol, i al Camp de Tarragona, la vam fer a Riudecanyes, va venir el Quim

Nin, la Victòria Forns... Al Baix Camp també vam pujar al cim de la Mola i vam clavarhi una estelada en commemoració dels 30 anys.

✐ Mònica Just Rosals

13


actualitat

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ L’escriptor va presentar el seu últim llibre al Centre d’Estudis riudomencs Arnau de Palomar.

Víctor Pàmies presenta al CERAP un diccionari de dites i refranys sobre l'ull L’escriptor Víctor Pàmies va presentar, el passat divendres 10 de Juny al Centre d’Estudis riudomencs Arnau de Palomar (CERAP), el seu últim llibre Amb cara i ulls, dites i refranys sobre l’ull. Víctor Pàmies és un lingüista especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Disposa d’una base de dades amb uns 150.000 registres i una biblioteca especialitzada de més de 600 volums. A més a més, té 12 blocs a la xarxa sobre paremiologia, als quals s’hi pot accedir a través de l’adreça electrònica www.refranys.com.

14

Convidat per Eugènia Perea, secretària del CERAP, Pàmies va parlar sobre el seu llibre i del mètode que empra per publicarlos. L’autor porta des de l’any 1997, més de quinze anys treballant amb aquest llibre. Primer contava amb 570 parèmies que contenien ull, però, finalment, al llibre se n’han publicat 520 entrades en format diccionari. Segons aquest lingüista, estem passant per una època de crisi, això fa que prescindim de la cultura, i cada vegada la gent llegeixi menys. Per això ha emprat un sistema poc convencional per publicar el

seu llibre i ho ha fet a través de www.verkami.com. Aquest portal permet que molts projectes culturals que no tenen manera de finançar-se puguin sortir endavant mitjançant el micromecenatge. Amb el projecte Amb cara i ulls, dites i refranys sobre l’ull, tenia 40 dies per convèncer la gent i aconseguir el pressupost calculat d’uns 4.000 euros. Finalitzat el termini, Pàmies va aconseguir 4.800 euros i els mecenes van rebre la seva recompensa en funció de la quantitat que havien aportat al projecte. ✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

l’om revista de riudoms


actualitat

“L’única crisi que em preocupa és la del voluntariat” Pel president del CERAP, Anton Marc Caparó, el millor que li aporta el càrrec és el treball en equip La participació ha anat baixant, sembla que tenir inquietuds no sigui la moda, avui. Potser hauríem de millorar-ne la difusió, dirigint-la a col·lectius específics, enlloc de fer-ho la societat en general. Potser una reformulació seria necessària per augmentar-ne el prestigi i la dotació. Tot i això, al llarg de la seva història els Premis han significat un avanç importantíssim en la recopilació d’un patrimoni cultural riudomenc. La seva divulgació és un repte per l’actual junta, i hi ha moltes coses interessants a fer en aquest aspecte.

■ Què és el que més t’agrada de la teva feina com a president del CERAP? Dedicar-se a una entitat no és cosa per autistes, i sens dubte el millor d’això és el treball en equip, emprendre projectes en comú i materialitzar-los. Quan les coses surten bé és fantàstic, i jo al CERAP hi he après molt, sobretot amb els companys de la revista. D’altra banda, ser president és complicat, perquè implica complir i fer complir, i això de vegades et porta a conflictes desagradables, i has de mirar per l’interès de l’entitat.

■ A banda dels premis, quines són les principals activitats que s'organitzen durant l'any?

■ En quina situació es troba l'entitat actualment? No ens podem queixar, en el context de crisi en que estem tots, continuem guanyant socis, i això és conseqüència a la innegable tasca cultural i social que aquesta entitat porta a terme al llarg dels dotze mesos de l’any. Ara hem fet unes necessàries reformes de manteniment de la seu social i estem portant a terme una important catalogació del nostre patrimoni. El pla de reajustament econòmic de la nova junta directiva n’assegura el futur i podem dir que el CERAP no té deutes, actualment. El principal problema és la manca d’espai, i per això esperem trobar prou sensibilitat en el nou Ajuntament per arribar a una solució satisfactòria per les dues parts.

CEDIDA

▲ Anton Marc Caparó, president del CERAP.

La cultura en el sentit més ampli de la paraula: xerrades, conferències, cursos de formació diversos, caminades, competicions d’atletisme i d’escacs, exposicions temàtiques i d’art, activitat editorial, correfocs i cultura popular, sensibilització ambiental, promoció d’un canvi de paradigma en l’agricultura... en fi, la nostra aportació cultural a Riudoms és molt significativa. ■ Com hi afecta la crisi?

■ Quan va començar la teva vinculació amb el CERAP? L’any 1996 vaig fer unes il·lustracions per un llibre editat pel CERAP, ‘L’avellana a la cuina’. Hi vaig començar a anar habitualment farà uns deu anys i em vaig fer soci. Des del 2005 vaig publicar una vinyeta a la revista Lo Floc, del 2006 al 2009 vaig portar la programació de les exposicions d’art, des del 2008 sóc director de la revista i de les publicacions, i des de fa sis mesos en sóc el president. ■ Quins són els principals àmbits d'actuació de l’entitat? número 480 • juny 2011

La única crisi que em preocupa és la del voluntariat. La gent ha de creure que pot impulsar projectes a nivell local pel benefici de tothom. Al CERAP no hi anem a guanyar diners, hi anem a fer poble. De feina, cadascú té la seva. La crisi econòmica no m’amoïna perquè tenim recursos propis i si els sabem gestionar amb cura es poden fer moltes coses. El que falta és gent amb ganes de fer-les, sempre estem oberts a suggeriments i a donar impuls i suport. ■ Els premis Arnau de Palomar s'han anat consolidant. N'esteu satisfets de l'evolució?

La Caminada de Resistència Riudoms_La Mola_Riudoms, el Correfoc de la Festa Major, la Mitja Marató de Riudoms, el Campionat Local d’Escacs, l’activitat editorial de Lo Floc i dels Quaderns de Divulgació Cultural, que per cert, estem treballant en un de molt interessant. I la participació a la Diada de Sant Jordi i a la Fira de l’Avellana. ■ Per algú que no conegui l’associació, com definiries la seva tasca? El CERAP és una associació local oberta a tothom, que treballa sense ànim de lucre per la cultura de Riudoms. La seva és una tasca cultural, formativa, social i esportiva. Les activitats són molt diverses i n’hi ha per tots els gustos. Si algú no la coneix pot acostar-se a la seu social, a l’avinguda Pau Casals 84 i informar-se del què fem. Estem treballant en una nova pàgina web, cerap.cat, que entrarà en funcionament a finals de juliol. ■ Quants membres té l’entitat? Ara mateix som uns tres-cents trenta socis, la xifra més alta dels nostres 32 anys d’història, i la tendència és anar augmentant poc a poc. Som una entitat plural i això està cada vegada més valorat. ✐ Mònica Just Rosals

15


actualitat

El Parc de Sant Antoni s’omple en la cinquena Trobada de Puntaires El passat diumenge dia 26 de juny, en el marc de la festivitat de Corpus, va tenir lloc al recinte de Sant Antoni la cinquena Trobada de Puntaires de Riudoms, organitzada per l’Associació de Puntaires Vol i Boixet. En l’esdeveniment hi van participar gairebé 300 persones, tant de Riudoms com d’altres municipis, que van poder intercanviar les seves experiències i coneixements al volant de l’art de la punta de coixí. Durant una estona, i per fer més agradable la trobada, es van poder escoltar, en directe, l’Anton Fargas tocant el piano. Durant el matí, els assistents van compartir un bon esmorzar, i també va tenir lloc un sorteig de regals proporcionats per diversos establiments. A més, també s’hi van instal·lar sis parades de venda de regals, i fins i tot es va obrir portes a l’ermita de Sant Antoni per tal que els assistents la poguessin visitar. La música també va serhi present, posant la cirereta del pastís a la jornada.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Maria Teresa Ferraté, membre de l’equip encarregat de l’organització de la trobada, és conscient de les dificultats d’organitzar iniciatives com aquesta, però es va mostrar satisfeta perquè “va anar molt bé, i ha estat un dels anys de més èxit”. Així, l’organització ja comença a pensar en la trobada de l’any vinent, amb la voluntat de mantenir les bones sensacions d’aquesta cinquena edició. ✐ Mònica Just Rosals

16

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

ISABEL GÓMEZ FARGAS

‘What’s up?’, en concert

Festival de dansa del Centre Actiu

El grup de punk-rock riudomenc ‘What’s up?’ va actuar el dissabte 4 de juny a la Sala Multiús del Casal. Gairebé 200 persones, d’edats molt diferents, van assistir al concert del grup format per Oriol Morell (cors i baix), Òscar Ruiz (cors i bateria), Albert Descarrega (guitarra elèctrica) i Ignasi Mir (vocal i guitarra acústica).

Recordant Agneta Ferrant, que com a mare i àvia va ser un gran suport en la l’escola de dansa riudomenca del Centre Actiu. D’aquesta manera, i també fent memòria dels diferents espectacles de ballet que s’havien celebrat a l’antic Casal, va començar el festival de dansa del Centre Actiu el 26 de juny.

Després de l’espectacle, els components del grup van rebre les felicitacions de familiars, amics i coneguts. Junt amb el reconeixement de la gent, s’hi suma la seguretat que tenen damunt l’escenari i, tot i que no tenen projectes futurs, ja que toquen per hobby, esperen que aquesta experiència els doni popularitat.

La dansa va tornar al Casal Riudomenc, i és que alguns dels balls dels quals van gaudir els assistents ja s’havien representat fa anys en el mateix espai, com l’Abella Maya (1976) o Tema de Lara: Dr. Zhivago (1968). A més de dansa clàssica, també es va ballar hip-hop, sevillanes i una dansa afro.

‘What up?’ es va crear al 2010, tot i que des del 2009 ja existia la idea de formar un grup. En els seus inicis el conjunt cantava únicament en anglès, però poc a poc, l’estil s’ha redefinit com a punk-rock. ✐ I. G. F.

Un centenar de ballarins i ballarines de totes les edats van participar en el festival, amb les coreografies de Verònica Torres, Anna M. Torres, Montse Altuna, Eulàlia Moragas, Paula Fernández i Susana Rodríguez. ✐ I. G. F.

El color i la tradició omplen Riudoms en la Festivitat del Corpus Els riudomencs i riudomenques van sortir al carrer el passat dia 26 de juny per viure intensament la festivitat del Corpus, una jornada en què els carrers del centre de la vila es van omplir de catifes fetes amb elements naturals i serradures de colors, que van posar color a una jornada tan assenyalada en el calendari religiós com aquesta. A partir de les onze del matí ja es van poder veure les catifes acabades i, una estona després, va arribar el moment de l’ofici religiós a l’Església de Sant Jaume Apòstol. Però el moment més esperat d’aquesta celebració va arribar després de la missa, amb la Solemne Processó del Corpus Christi, que va donar el tret de sortida a la plaça de l’Església i va passar pels carrers de l’Arenal, Entre places, Sant Bonifaci, Galanes, Major, plaça de l’Om, carrer Major, i novament per l’Arenal va desembocar finalment a la plaça de l’Església.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

número 480 • juny 2011

A banda de les catifes, Riudoms també conserva la tradició que els nens i nenes que han fet la Primera Comunió prenguin part en la processó lluint els seus vestits. Sigui com sigui, doncs, tant els més petits com els més grans van poder viure intensament aquesta festivitat religiosa. 17


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

▲ L’associació El Trencadís va organitzar una jornada festiva a les Quadres Julivert.

Xiuxiuejant als cavalls El passat dilluns festiu, 13 de juny, l'associació El Trencadís va organitzar una activitat amb cavalls i un dinar posterior a les Quadres Julivert, on van assistir més de 40 persones. L'èxit va ser total, i l'afluència, més que la que s’esperava. El preu va ser molt ajustat ja que el cost del monitoratge, cavalls i el lloguer del local per al dinar, va anar a càrrec del programa ‘Tu Ajudes’ de Catalunya Caixa. Durant el matí, ennuvolat però amb una agradable temperatura, els nens i nenes van poder muntar en ponis, els grans, en cavalls, i tothom va poder passejar amb un confortable carruatge tirat per

18

dos fornits cavalls de raça austríaca. A més, Santi Porres, gerent de les Quadres Julivert, va explicar nombrosos detalls del món dels cavalls que contribuïren a fer l'estada encara més profitosa. Cap al migdia, els components de la junta de l'Associació es van posar mans a l'obra per fer un generós aperitiu allà mateix, seguit d'una fideuada molt gustosa. No van faltar begudes ben fresquetes, coca de Riudoms per postres i cafès. L'ambient fou d'allò més agradable, hi havia socis, famílies amb membres que tenen alguna discapacitat o no, voluntaris d’El Trencadís i també simpatitzants.

El gran èxit de la jornada anima a l'associació a repetir una activitat així. Per aquesta temporada d'estiu està previst realitzar natació adaptada a la piscina municipal de Riudoms. Durant el mes de juliol, per primer cop, es durà a terme aquest tipus de natació, encara que en un horari bastant limitat: de 13.00 a 14.00 hores, de dilluns a divendres, i tot el capde setmana. El mes d'agost, més tranquil pel que fa a afluència a la piscina, està previst continuar com l'any passat: dilluns, dimecres i divendres, durant tota la tarda. L'activitat de natació adaptada és també subvencionada pel programa ‘Tu Ajudes’.

l’om revista de riudoms


actualitat

L’OM

La 31a Fira de l’Avellana ja té cartell

A la recerca dels cognomenats Riudoms

La Fira de l’Avellana d’aquest any ja té cartell. Mitjançant un concurs, el jurat ha escollit, per a la 31a edició de la fira, el cartell d’Isaac Saiz Rosell, titulat ‘Teladesac’. L’autor del cartell ha estat guardonat amb 500 euros de premi. A més a més, el jurat del Concurs de Cartells de la Fira de l’Avellana ha concedit un accèssit de 200 euros en la categoria local pel cartell presentat per Josep M. Mas Folch i titulat ‘Punts’. D’altra banda, el premi de la categoria formada per aquells participants menors de 18 anys ha quedat desert.

La publicació L’Om. Revista de Riudoms, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Riudoms, està cercant persones el cognom dels quals sigui Riudoms. En més d’una ocasió, ciutadans de diferents indrets de Catalunya i d’Espanya que es cognomenen com aquesta població del Baix Camp han contactat amb el consistori per fer-los saber aquesta realitat. L’últim va ser Antoni Rosique Riudoms, resident a Sabadell, que el 19 de juny passat es va apropar a l’estand que l’Ajuntament de Riudoms va instal·lar a la Fira del Vi de Reus per degustar un tall de coca amb recapte.

Cal destacar que en total es van presentar 13 cartells en el concurs, 6 menys si es compara amb el 2009, que se’n van presentar 19. Els cartells presentats en aquest edició es trobaran exposats els dies 12, 13, 14 i 15 d’agost, de 18h a 24h al recinte firal.

número 480 • juny 2011

En el moment que es contacti amb diferents Riudoms, es convocarà una trobada a la vila que va veure néixer Antoni Gaudí per viure una jornada festiva.

19


actualitat

JESÚS TÀPIAS

JESÚS TÀPIAS

Trenta-set alumnes de BAT i 15 de CFGM de l’IES Joan Guijoan reben les orles Trenta-set alumnes de 2n de batxillerat i 15 de CFGM (Cicle Formatiu de Grau Mitjà) d’electromecànica de l’IES. Joan Guinjoan de Riudoms es van graduar a mitjans de juny. A l’acte van assistir-hi alumnes, familiars d’aquests, professors, alcaldes dels diferents pobles d’on procedeixen els alumnes, la directora dels SSTT d’Educació de Tarragona, Ángels González; l’inspector d’educació, Màrius Domingo, i el compositor riudomenc Joan Guinjoan.

A més de repartir les orles als diferents alumnes de la promoció, es van dur a terme parlaments, i les alumnes Lluna Domínguez, Aina Mallafré i Elisabet Rovira amb la col·laboració de l’ex-alumne Òscar Ferrer van fer una actuació musical. A més a més es va destapar una placa recordatòria de la primera pedra i, just a sota, s’hi va col·locar una partitura de l’òpera Gaudí, de Joan Guinjoan. En acabat els assistents van gaudir d’un piscolabis ofert per l’AMPA de l’institut. ✐ I. G. F.

Festival de l’Estudi de Dansa Isabel Cros El Casal Riudomenc va acollir el dissabte 18 de juliol el XXVI festival de l’estudi de dansa Isabel Cros. L’espectacle va començar a les 9 del vespre amb un vídeomusical que presentava tots els ballarins i ballarines del centre. Els assistents al festival van poder veure les actuacions dels més petits de l’Estudi que ballaven les cançons del «Pocoyó» o «West», i de les noies més grans amb «Umbrella», entre moltes d’altres. A més a més, es van veure balls d’estils més innovadors com el break dance o el hip-hop, però tot i això, no es van abandonar els clàssics com Nit de Tangos, de Roxanne, i les obres Carmen o Cabaret.

ISABEL GÓMEZ FARGAS

20

Les diferents coreografies que es van escenificar havien estat pensades per Isabel Cros, Montse Cros, Mireia Joanpere i Eudald Mallafré.

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Lluís Bages, primer premi de Treballs de Recerca Joan Maria Clavaguera, nou director de l'ACN L'alumne de Batxillerat Lluís Bages Virgili, de l'Institut Joan Guinjoan, ha obtingut el primer premi de Treballs de Recerca de Batxillerat de la Universitat Abat Oliba, en l'apartat de Comunicació i Màrqueting, amb el treball, titulat 4 8 15 16 23 42, un fenomen mundial, tutoritzat pel professor Eduard Ortells Gálvez. El premi, que consisteix en un ordinador portàtil i una beca per a cursar estudis a la Universitat Abat Oliba, li va ser lliurat el 5 de maig a Barcelona. El treball analitza la sèrie de televisió nord-americana Lost i la repercussió mediàtica que va tenir mundialment. A casa nostra, la sèrie va ser emesa per Cuatro amb el títol de Perdidos..

número 480 • juny 2011

Joan Maria Clavaguera ha estat nomenat director de l'Agència Catalana de Notícies, en substitució de Saül Gordillo. Clavaguera, nascut a Riudoms l’any 1957, va començar a treballar, el 1977, a Ràdio Popular Reus com a redactor. Va ser corresponsal del diari Avui i cap d'informatius i director de Cadena 13 Tarragona. El 1986, es va incorporar a Cadena 13 Barcelona. Poc després va passar a Catalunya Ràdio, on va exercir, consecutivament, d'editor, cap de política catalana, sotscap d'informatius, responsable de Catalunya informació i cap dels serveis informatius. Posteriorment, va ser nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio (19952002). També ha estat cap d'informatius de 8TV fins al 2007.

21


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

La coca amb recapte, a la fira ‘Reus Viu el Vi’

L’11 de juliol, dóna sang

Un any més, en el marc de la fira ‘Reus Viu el Vi’, s’ha continuat fent promoció dels productes riudomencs, en aquest cas, de la coca amb recapte. Els dies 17, 18 i 19 de juny, a l’estand situat a la plaça de la Llibertat, es va poder degustar aquesta especialitat tan típica de Riudoms, que va tenir molt bona rebuda entre els assistents a la fira. Les coques preparades es van exhaurir cada dia. En total se’n van servir més de 360, el que representa més de 2.000 racions, elaborades diàriament entre els 6 forners de Riudoms. Enguany, més d'una cinquantena de cellers han pres part en aquesta fira, que l'any passat ja va atendre més de 45.000 visitants i va servir 37.620 degustacions de vi i 21.400 de menjar.

Cada 3 segons algú necessita sang a Catalunya. Els riudomencs i riudomenques tindran l’oportunitat de donar-ne el proper 11 de juliol a la Sala Multiús del Casal, a partir de 2/4 de 6 de la tarda i fins a 2/4 de 10 de la nit. Montse Bidó, una de les tres delegades de l’Associació de Donants del Baix Camp a Riudoms, explica que l’última vegada que es va recollir sang van participar-hi unes 90 persones, i s’espera que aquesta vegada la xifra augmenti. I és que per donar sang no cal estar en dejú, tot i que cal recordar que per qüestions fisiològiques els donants han d’haver superat la majoria d’edat, pesar més de 50 kilograms i trobar-se en perfecte estat de salut. Fins als 65 anys es pot donar sang.

22

l’om revista de riudoms


actualitat

Les Ulé Barraques tornen a Riudoms amb la seva quarta edició Les Ulé Barraques ja s’han convertit en una cita ineludible per als joves riudomencs durant la Festa Major de Sant Jaume. Així, els dies 22 i 23 de juliol, el pàrquing de camions del Passeig dels Germans Nebot serà escenari de la seva quarta edició, que comptarà amb la presència de grups com DeBlassis, Orquestra Mitjanit, Lax’N’ Busto i Bongo Botrako. Les entitats que participen en l’organització són el Casal Popular La Calderera, el C.E. Riudoms Handbol, el Grup Independent d’Art, els Quintos 1993 i l’Esplai del Casal Riudomenc. DeBlassis i Bongo Botrako donaran el tret de sortida a l’edició del 2011 el divendres 22 de juliol. Així, DeBlassis, el grup riudomenc que es defineix amb un estil propi, la "psicorumba", serà l'encarregat d'anar escalfant els motors de tots els assistents amb ganes de festa. A continuació, l’Orquestra Mitjanit serà l'encarregada de mantenir el ritme de la nit, amb les seves

número 480 • juny 2011

particulars versions dels grans clàssics de la música catalana i d’arreu.

amb el repertori musical que tindrà cadascuna de les barraques.

En la segona jornada, el 23 de juliol, i després del tradicional correfoc de Sant Jaume Jaume, continuarà la festa amb l’actuació de Lax'N'Busto, que ha començat la seva gira del seu 25è aniversari. A l’escenari, el grup vendrellenc combinarà els clàssics que els van catapultar a la fama amb les novetats del seu repertori. Els seguiran i tancaran les actuacions musicals els Bongo Botrako, que ja van tocar en la passada edició de les Ulé Barraques i tornaran a terres riudomenques després de fer una gira per Espanya i França durant tot aquest temps.

Durant la nit, s’oferirà beguda i menjar, i es comptarà amb la moneda típica d’aquest esdeveniment, els Jaumets, per tal de poder adquirir les begudes. L’organització ha volgut deixar clar que els preus els han estimulat des de la Comissió de Barraques, perquè no hi hagi competència deslleial.

BATUCADA ENTRE LES ACTUACIONS Per acompanyar els temps d'espera entre les actuacions musicals, hi haurà l'actuació del grup de batucada Batukamp. Un cop acabades totes les actuacions, la festa continuarà fins ben entrada la matinada,

Enric Jódar, membre de la Comissió que s’encarrega de fer possibles les Ulé Barraques, es mostrava satisfet de la consolidació d’aquest esdeveniment que va néixer ara fa quatre anys. “L’any passat va ser un punt d’inflexió, perquè vam tenir molt bona resposta del públic”, apuntava, tot remarcant la voluntat que aquesta línia es mantingui en l’edició d’aquest 2011. ✐ Mònica Just Rosals

23


reportatge

Els estris, carros i instruments agrícoles, en un sol espai a Valls El Museu de Carros de Valls celebra enguany el seu desè aniversari Després de 40 anys de dedicació professional en una empresa multinacional, el vallenc Rogeli Montalà va iniciar una tasca ben diferent a partir de la seva jubilació. Durant més de 15 anys –des del 1994– va anar recollint i restaurant tota mena d’estris, carros i instruments agrícoles per diferents municipis catalans, fins a aconseguir muntar un museu, que es va inaugurar durant les Festes Decennals de la Candela l’any 2001. Enguany, doncs, ha celebrat ja el seu desè aniversari. L’espai, que va obrir portes com una petita mostra particular de carros i estris de la terra i de la vida de pagès, es va anar engrandint cada vegada més, fins al punt que actualment és un dels més complets de Catalunya. “Al principi pensava que només seria una recopilació de peces, però és una satisfacció haver aconseguit fer-lo tan gran i poder-lo ensenyar a la gent”, explicava amb satisfacció Montalà. El fundador del museu va prendre la decisió de tirar endavant aquest projecte perquè, en jubilar-se, no sabia què fer. “Jo era un home molt actiu, no volia estar amb els braços plegats”, apuntava. Llavors, juntament amb la seva esposa, va recórrer diferents pobles de Catalunya per tal de començar a recollir peces per

24

CEDIDA

▲ El Museu de Carros de Valls es va inaugurar durant les Decennals l’any 2001.

l’om revista de riudoms


reportatge la seva mostra. Entre aquests, recorda que el Gispert de Riudoms li va facilitar les peces per tal de poder recrear l’ofici de boter. El Museu de carros i eines del camp consta de diverses àrees. A la sala més gran, d’uns 600 metres quadrats, hi ha exposats els carros i oficis del camp; també n’hi ha una altra de 300 metres quadrats on s’hi poden veure les eines per treballar la vinya i el vi; una exposició a l’exterior que mostra el Museu de l’Oli, on hi ha un trull i tots els seus complements de finals de 1800; una sala, anomenada ‘Sala Massaller’, on hi ha totes les eines de ferrer de tall, adquirides mitjançant una donació de la Diputació de Girona; i el museu de les arades, amb 160 peces diferents, dues de les quals són franceses de l’any 1890 i pesen uns 3.000 quilos cadascuna. Finalment, hi ha una sala d’uns 100 metres quadrats on s’hi pot veure el museu de la casa, amb totes les eines petites de la pagesia. A més, Rogeli Montalà ha treballat durant tots aquests anys per recollir documentació, entre la qual destaca la catalogació de més de 1.700 peces i l’elaboració d’un vídeo on es pot veure l’evolució del conreu de la terra fins a la meitat del segle XX. El muntatge comença amb una presentació de Valls, una altra del museu i, a continuació, exposa els treballs de la sembra, la sega, el batre, la verema i tal com es feia aleshores amb els carros i animals. Els visitants poden veure aquesta projecció abans de començar el recorregut, i també tenen l’opció de comprar-lo. A més, també s’ha editat un llibre, ‘Els treballs de la terra a Catalunya’, dels quals ja se n’han venut 1.900 exemplars. El llibre de les seves memòries, el qual es va editar amb motiu

número 480 • juny 2011

CEDIDA

▲ L’espai va obrir portes com una mostra de carros i estris de la terra i de la vida de pagès.

del seu 50è aniversari de noces, però aquest no està a la venda. Montalà també ha editat la guia de la sala gran del museu, on hi consten totes les fotos de les peces i l’explicació de com els les feien treballar en aquell temps. L’ha pogut realitzar amb la col·laboració de Montserrat Caballero, de la Generalitat a Tarragona. A més, el museu té un llibre de visites, on hi consta la signatura i el comentari de diverses personalitats. El fundador de l’espai, que ha recopilat totes les notícies que han anat publicant els diaris durant els últims deu anys i ha estat entrevistat per mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat, ha fet també un recull de totes les peces entrades al museu, constant-hi l’estat i la conserva-

ció de cadascuna d’elles, sent la majoria donacions, on hi consta el nom de la persona donant, l’estat de la peça i la seva localització dins al museu. També tramet els fulletons i condicions per a les visites a diverses agències de viatges. Després d’aquests 10 anys de trajectòria, Rogeli Montalà sent una gran satisfacció per la feina feta, perquè és conscient que són molt pocs els museus particular tan complets com el seu. Amb motiu de les Festes Decennals d’enguany, va commemorar els deu anys del museu, i va aprofitar per presentar també el llibre de la guia de la sala gran. En l’acte hi van assistir prop de 350 persones. ✐ Mònica Just Rosals

25


tal dia farà un any

Perills dels telèfons mòbils i de les xarxes sense fils Després del tsunami electoral convergent passat, potser ara només ens resta comprar el número 22.511 de la rifa de Nadal, fer-ne participacions i vendre-les a les diferents opcions municipals que no en van sortir gaire reeixides. I, tal com van les coses, seguríssim que els toca. El 22-52011 fou la data de Santa Rita i, com tots sabeu, també la del darrer plebiscit on, a més, les dues darreres d’aquestes xifres corresponen al nombre de regidors que ha tret una opció local sobre un màxim de tretze de possibles. Com que dues d’aquestes candidatures municipals (la superguanyadora i una que té un representant) duien en programa estudiar “la instal·lació d’un sistema WiFi”, és a dir, introduir les xarxes sense fils (sovint escrit també Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi, acrònim de “Wireless Fidelity” -Fidelitat sense fils-) “d’accés a internet des dels espais públics” (CiU) o “Wi-Fi pública a tot el nucli urbà de Riudoms” (ERC-Acord Municipal), he vist que, a través de les dades obtingudes per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), el Consell Europeu, ubicat a Brussel·les, en l’informe “Els perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en l’entorn”, estudiava, entre altres propostes de prevenció i protecció, prohibir l’ús dels telèfons mòbils i les xarxes sense fils als col·legis i escoles infantils europees perquè considera que hi ha prou indicis o nivells d’evidència científica sobre els efectes potencialment nocius dels camps electromagnètics sobre la fauna, la flora i la salut humana i, en especial, sobre el segment de la població més vulnerable, és a dir, la infantil, ja que li podria provocar càncer i afectar-li el cervell i que, per això, caldria prendre-hi mesures preventives urgents. També proposava un sistema d’etiquetatge per als dispositius que alertés de l’existència de l’emissió electromagnètica, així com campanyes d’informació específiques adreçades al professorat, als pares i mares i als infants i la consciencia26

▲ L'exposició prolongada a camps electromagnètics pot provocar insomni, estrès, hiperactivitat, mals de cap i fins i tot pot degenerar en malalties cròniques i irreversibles

ció sobre les conseqüències de l’exposició a aquest tipus de senyals. Mentrestant i, per tant, contradictòriament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un principi va assegurar que l’exposició a senyals electromagnètics no suposava cap risc per a les persones. Però, darrerament, defensa que l’ús excessiu de telèfons mòbils és un agent perillós de desenvolupar càncer cerebral. Recordem que, al setembre de 2000, hi havia instal·lades a Espanya 22.000 antenes de telefonia mòbil, segons les reconegudes per les distintes operadores d’aleshores (Telefónica Móviles 9.000, 6.500 d'Airtel i altres tantes d'Amena). El Dr. Neil Cherry

(1946-2003), que va realitzar un estudi per encàrrec del Parlament Europeu (juny del 2000), era contundent: "la radiació electromagnètica de baix nivell (com la dels mòbils) és perjudicial per al cervell, cor, fetus, hormones i cèl·lules [...]. A través de ressonàncies amb els cossos i les cèl·lules, la radiació interfereix en la comunicació intercel·lulars, el seu creixement i regulació, i està danyant la base genètica de la vida". Aquest investigador neozelandès recomanava una exposició màxima en exteriors en el límit de les zones habitades d'0,1µW/cm2. Fins ara, però, la major part de la investigació ha estat costejada per les grans empreses de telecomunicacions: al maig de 2000 hi havia en marxa 78 estudis l’om revista de riudoms


tal dia farà un any sufragats per la indústria en tot el món, mentre que els governs n’estaven finançant només catorze i, en alguns casos, amb una notòria precarietat de mitjans. Els treballs fomentats per les empreses en bona mesura es dediquen a reproduir estudis que els són favorables, mentre que els governs es resisteixen a aportar-hi els fons suficients. Se sap que la radiació d’un telèfon mòbil supera tres milions de vegades la radiació natural i, durant el seu ús, l’antena emissora-receptora se situa normalment arran del cervell, fet que accelera les nostres ones cerebrals al límit de l’estrès. Quins efectes pot tenir això? No ens ho diu gairebé ningú. No hi ha normatives clares, més aviat existeix un sospitós buit legal que fa que proliferi una teranyina tecnològica que crea una pol·lució de radiofreqüències que envaeixen tot l’espai radioelèctric i ningú no esmenta pas mai els múltiples efectes ambientals i biològics que generen. Així no es parla gairebé mai dels riscos de la contaminació electromagnètica i especialment de les microones utilitzades en emissions de radioafeccionats, de televisió, de radars, de telefonia mòbil i afins, com forns de microones, indústries, policia, alarmes, emergències, semàfors... I tots estem exposats, encara que no vulguem, a la potència de les antenes repetidores per la seva proximitat. Quantes n’hi ha a Riudoms? Amb quina llicència? No seré jo qui n’exposi els efectes perjudicials per a la salut. Doctors té l’església. Però hi ha una població d’alt risc, com són les embarassades, els bebès i xiquets o els malalts, ancians i persones ultra sensibles, el col·lectiu d’al·lèrgics a l’electricitat, etc. Preguntem-nos ara si les companyies d’assegurances, en la lletra menuda dels seus contractes, accepten els riscos sanitaris dels telèfons mòbils, els dels camps electromagnètics de baixa freqüència ELF (xarxa d’alta tensió, etc.), els riscos del perill nuclear, huracans o terratrèmols. Només cal que ho comproveu. ¿Per què hi ha hagut múltiples substàncies o activitats pretesament innòcues que més tard s’han mostrat nocives (amiant, nombrosos pesticides inicialment inofensius i després prohibits, alimentació de vaques amb pinsos carnis, medicaments que tot seguit han provocat greus malformacions...)? Aquests exemples no us fan pensar que el que cal és assegurar primer la salut de tothom per número 480 • juny 2011

sobre dels interessos econòmics de només un grapat d’empreses poderoses i proposar un Mapa de Radiació que permeti planificar el desenvolupament de la xarxa de telefonia local amb criteris sanitaris i, sobretot, evitar les antenes repetidores prop de guarderies, escoles, centres hospitalaris, residències, etc., on hi ha la població més sensible, i establir alhora distàncies de seguretat sense presència humana (la UE proposava 58 metres, a Toronto, el Canadà, eren de 200; a Namur, Valònia, de 300; o 500 a Austràlia). I em sembla que, a Espanya, era de 5 metres i, a Catalunya, se suggeria que fos de 10. Què ens anuncien ara per a Riudoms? En base a quins criteris? I no parlem dels centres d’ensenyament on s’apliquen, amb una gegantina despesa econòmica, les tecnologies de la informació i la comunicació per fomentar-hi la innovació i millorar-ne els processos i els resultats de l'aprenentatge, que xoca amb la retallada i la reducció de personal docent. És a dir que, a més de noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, més connectivitat wi-fi) i la disponibilitat d'un ordinador portàtil per cada alumne, comprèn el desplegament exploratori dels llibres de text en format digital. A quina exposició d’altes freqüències estan sotmesos els vostres fills? Se’ls ha donat cap pauta o consell sobre com minimitzar el risc de contaminació electromagnètica? Algú signarà i es farà responsable que l’ús del Wi-Fi al poble no comporta cap perill, especialment, per als nostres infants? On és el principi de prudència davant de possibles riscos? Algú ha avaluat fins ara els inconvenients de la connexió Wi-Fi? O tot són avantatges? Per a tothom? Molta gent sol estar a favor de la tecnologia sempre que no perjudiqui la salut. Se sap que l’exposició prolongada a camps electromagnètics pot provocar insomni, estrès, hiperactivitat, mals de cap i fins i tot pot degenerar en malalties cròniques i irreversibles. Per això, a molts països del món, incloent-n’hi molts d’europeus com Suècia i els EUA, estan eliminant o desinstal·lant el Wi-Fi de les aules i ja apliquen el principi de prudència aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que, a casa nostra, fem totalment el contrari. Per a més informació podeu llegir l’article “WiFi en las escuelas: nuevo peligro para la salud de nuestros hijos”, signat per Miguel Jara i publicat a la revista “Discovery Salud” núm. 126 (abril 2010) on, entre altres coses, afirma que ”S’està irradiant irresponsablement

amb microones desenes de milers d’escolars i professors” Per a més informació podeu accedir a la pàgina web de lom.cat on us facilitem unes adreces electròniques sobre les recomanacions de l’Agència del Medi Ambient de la Unió Europea, la Resolució del Parlament Europeu d’abril de 2009 (aprovat per 559 a favor i 22 en contra), sobretot els punts 2, 17, 18, 24 i, en especial, el 27 que expressa la preocupació pel fet que les companyies d’assegurances comencen a excloure la cobertura de riscos vinculats als camps electromagnètics de les pòlisses. També hi ha el vídeo de la declaració de París (23 de març del 2009), en el col·loqui de científics en el senat francès, i en podreu visualitzar un altre de 30 minuts on el Dr. Mayayo explica, des d’un punt de vista mèdic, la problemàtica del desplegament de tecnologies, com el Wi-Fi, en una comissió sobre contaminació electromagnètica celebrada en el Parlament Basc. El Dr. Emilio Mayayo Artal és Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Saragossa i Doctor per la de Barcelona, és especialista en Anatomia Patològica per la Universitat de València, patòleg a l’hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i Catedràtic de la Facultat de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sense oblidar el diagrama del Dr. Richard Gautier, membre del Comitè francès de camps electromagnètics, o la carta oberta per a pares i professors i centres escolars de la científica Dr. Magda Havas de la Universitat de Trento, Canadà (2009), o la resolució de científics de Porto Alegre (2009) o la resolució de científics de Londres (2009) publicada en la revista científica “Pathophysiology”. El tema de debat actiu sobre “Wi-Fi o cable a les escoles?” també el podreu seguir al web de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya que hi apareix; així com les noticies del País Basc sobre la posició de les AMPAS contra Wi-Fi a les escoles i, alhora, podreu seguir informacions d’escoles d’altres països respecte el Wi-Fi, a més de notícies de centres oficials on descarten de moment l'ús del Wi-Fi. Finalment, per complementar la informació i sense ser pas exhaustiu, podeu accedir a altres enllaços on trobareu normatives legals, recomanacions d'interès i a altres webs interessants sobre aquest tema. ✐ Josep M. Toda Serra

27


opinió

Indignats, però poc M’havia fet la ferma promesa de no tocar l’assumpte dels «indignats», ni tan sols mencionar aquells que s’indignen amb els indignats i, ni molt menys, parlar d’aquells que s’indignen perquè hi ha gent que s’indignen amb els indignats. El cas és que, finalment, induït per la presència constant de notícies en els mitjans de comunicació, i també pel suport que aquest moviment està rebent per part de ciutadans de tota mena, m’he decidit a exposar les meves reflexions. D’entrada, he de dir que m’és molt difícil, en general, simpatitzar amb qualsevol moviment de masses, ja que sempre he pensat que són heterogenis, i això fa que posar-los al costat del bé o del mal sigui d’un maniqueisme simplista; que sovint són l’amagatall perfecte per soterrar les negligències personals i un entorn apropiat per generalitzar i diluir les conseqüències de les pròpies irresponsabilitats, però, sobretot, perquè em mereixen més confiança les persones a títol individual que no pas les multituds. En qualsevol cas, reconec que molta gent comparteix les demandes que fa aquest col·lectiu per adreçar la situació socioeconòmica que travessa el país i perquè tots aquells que no van ser capaços d’evitar-la n’assumeixin responsabilitats; només cal veure la quantitat de suports que ha rebut aquest moviment des de molts estaments diversos de la societat. Però tot i això, m’agradaria fer algunes consideracions.

28

▲ Els indignats demanen lluitar contra l'atur, el dret a l'habitatge, el control dels bancs, reformes fiscals, eliminació dels privilegis de la classe política i protecció dels serveis públics.

l’om revista de riudoms


opinió La primera, és sobre la funció de l’Estat: en un diari vaig llegir que un manifestant deia, i copio literalment: «Si l’Estat no pot garantir el nostre benestar, perquè necessitem l’Estat». Personalment penso que la funció de l’Estat no ha de ser garantir el benestar de ningú, sinó que l’Estat ha de garantir les condicions de llibertat i seguretat necessàries perquè cadascú busqui el camí cap al seu propi benestar. La història ens ha donat força exemples que quan l’Estat s’atorga la potestat de garantir el benestar dels ciutadans, el que en realitat en resulta són societats sotmeses a l’Estat, i a la vista tenim Cuba, Xina, Corea del Nord i tants altres països que, afortunadament, ja han canviat de rumb i ara són els ciutadans els que trien el camí cap al propi benestar. La regeneració de la classe política com a eix fonamental per superar les actuals dificultats socials i econòmiques, podria ser el resum de la majoria de les demandes que s’amaguen darrera de tots els lemes, més o menys ocurrents, que hem pogut llegir a les pancartes dels manifestants. I és prou evident que la solució a la majoria dels problemes passa per uns governs formats per gent capaç, honesta i sacrificada; però fóra una manca de comprensió de la realitat no entendre que els nostres polítics no són més que un reflex fidel de la societat que representen. Si hi ha polítics corruptes és perquè a la societat també hi ha elements corruptes, i la corrupció és una anormalitat socialment normalitzada que cadascú practica al seu nivell. O no és corrupció rebre una pensió, quan ja no es donen les condicions per

número 480 • juny 2011

cobrar-la, senzillament perquè amb una petita trampa es pot seguir cobrant? I cobrar una prestació per atur mentre es treballa a l’economia submergida?, i tantes altres coses, tan quotidianes, que ja considerem com a normals. És clar que dins l’escala de la corrupció són nivells diferents, però la validesa de l’exemple rau en què ningú no és capaç de fixar el nivell de responsabilitat que marqui el límit entre la pròpia honestedat i la corrupció. Honest, s’ho és o no s’ho és. Que una societat, àvida de comoditats, hagi fet del compliment de l’exigència constant de més i millors serveis l’argument bàsic per decidir a qui dóna el vot és, potser, una de les causes de la part econòmica del problema. Els polítics saben que la manera de mantenir-se en el poder és anar satisfent aquestes demandes, que pel sol fet de ser socials, ja es consideren absolutament legítimes i excloses de qualsevol vigilància econòmica, i és això el que ha portat els estats a un nivell d’endeutament de tal magnitud que els ha deixat en mans dels, ara, maleïts mercats. És per totes aquestes raons, que no puc estar totalment d’acord amb les reivindicacions que planteja aquest col·lectiu. Hi trobo a faltar una exigència més profunda que la de regenerar la classe política o mesures per superar una crisi econòmica. Hi trobo a faltar la demanda de regeneració de tota la societat en conjunt. Hi trobo a faltar una demanada profunda de reflexió i d’anàlisis per distingir si el camí que portem com a societat és el correcte. I aquest sentiment de mancança neix de la tristor que em produeix veure que l’esperança de tants joves es redueixi a tenir esperança, i de la por que aquesta situació no sigui conjuntural.

Aquest desencís tan profund no pot ser únicament el resultat de les decisions d’uns politics incapaços. Possiblement, tots hi tinguem alguna cosa a veure i hàgim traslladat a aquests joves, avui desil·lusionats, missatges equivocats. Tot ho hem relativitzat. Hem assumit plenament la nostra llibertat, però no volem carregar amb les conseqüències de les nostres decisions i pretenem que l’Estat sigui el paraigua de totes les nostres dificultats, i li atorguem un paper paternalista que genera, al meu entendre, irresponsabilitat. Em pregunto si aquesta joventut a la qual suposem tan formada, en realitat, i com a conseqüència del model que entre tots hem creat, només són joves amb molts estudis, poca formació i, en alguns casos, cap educació. Em pregunto si tot aquest moviment reivindicatiu només ha fet que tothom es fixi en els símptomes sense aprofundir en les causes, o el que fóra pitjor, confondre causa i efecte. Són moltes les preguntes a las quals no sé trobar cap resposta. Per tot això, des de la tristesa infinita que em provoca veure la situació del nostre país, considero que és massa senzill assenyalar culpables sense assumir cap culpa, i que la regeneració que es demana ha de ser molt més profunda. Òbviament, tot això són opinions molt personals.

✐ Francesc Xavier Bonet

29


retalls de diari

Les Festes Constantinianes En aquests darrers temps, la digitalització de la premsa històrica està possibilitant que surtin a la llum moltes notícies d’àmbit local, desconegudes per les noves generacions. Si fem una recerca a Internet i seleccionem com a paraula clau «Riudoms» a pàgines com la Biblioteca Virtual de la Prensa Histórica o l’Hemeroteca de l’Ajuntament de Tarragona, trobarem centenars de referències sobre el nostre poble. Aquesta profusió de notes periodístiques també es produeix perquè la nostra localitat tenia aleshores moltes subscripcions a diaris i revistes. En un article publicat a La Cruz (29-III-1931, p. 3) es fa relació dels rotatius que rebien cada jorn els riudomencs: de 80 a 90 periòdics de La Vanguardia, de 25 a 30 diaris de Día Gráfico i, a més, alguns exemplars de Noticias, d’El Imparcial i de diverses revistes il·lustrades. Per exemple, fent una passada lleugera entre les gasetilles, podem descobrir com la creació de la plaça de l’Arbre a la vila tingué molt a veure amb la commemoració d’una efemèride que l’Església catòlica acostuma a celebrar cada cent anys. El juny de l’any 313, és a dir, aquest mes fa 1698 anys, l’emperador romà Constantí I el Gran va proclamar l’edicte de Milà, mitjançant el qual es reconeixia la llibertat de culte, s’aturava la repressió contra els cristians i se’ls tornava el patrimoni confiscat. Aquest era el primer pas perquè el cristianisme acabés convertintse en la religió oficial de tot l’Imperi romà. El mateix emperador va convocar i presidí el Primer Concili de Nicea, el 325, i va fer-se batejar com a cristià en el seu llit de mort. El record de la signatura de l’edicte esmentat va fer que a Riudoms, l’any 1913, s’organitzés una doble celebració: les festes constantinianes i la primera festa de l’Arbre. Així doncs, es va formar una junta que va oferir a l’Ajuntament un terreny perquè s’hi pogués ubicar un passeig o una plaça, i va fixar-se un programa de festes que se celebrà entre els dies 5 i 8 de desembre, en el qual es van incloure vetlles, misses solemnes, comunions generals, salva de morterets, recitacions poètiques, cants corals, processons, castell de focs, etc. 30

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ Aviat es complirà el centenari de la creació de la plaça de l’Arbre.

Per celebrar la festa de l’Arbre, es va fer una plantada de plataners i moreres; aquesta diada ecològica es repetí en anys successius esperonada pels mestres de la localitat.

mateix, es va procedir a la col·locació de la primera pedra d’una creu monumental que volia erigir-se en commemoració de l’edicte, però tot indica que no va prosperar.

D’aquelles festes n’ha quedat el racó singular de la plaça de l’Arbre, que diverses vegades s’ha anat retocant i refent fins a la seva darrera remodelació, inaugurada l’any 2007. En els primers anys, l’espai va rebre el nom de la plaça d’Orient, per la proximitat que tenia amb el carrer d’Orient, actualment, avinguda de Pau Casals. En una crònica periodística d’aquelles festes es digué: «Con gran entusiasmo se han celebrado en esta villa las fiestas Constantinianas y la del Árbol, contribuyendo a ellas todo el pueblo. / Los balcones de las casas aparecieron engalanados con cruces.» (La Vanguardia, 11-XII-1913, p. 18.) Així

No cal dir que d’aquí dos anys, el 2013, tornarà a escaure un nou centenari. La religiositat en els nostres dies ha canviat molt, i és possible que hom no trobi el mateix sentit a una nova celebració; tanmateix, si es té en compte la vessant tradicional de la festa, el centenari de la plaça de l’Arbre i el fet que l’actual espai té una clara vinculació amb l’espiritual Antoni Gaudí, segur que podríem trobar els valors perquè la diada fos novament commemorada, per exemple, promovent la col·locació de la primera pedra d’un monument al genial riudomenc. ✐ Joan Torres Domènech

l’om revista de riudoms


miscel·lània

Estimeu-vos els uns als altres «Estimeu-vos els uns als altres» —això és el que va dir Jesús durant l’últim sopar als seus apòstols—, «I no us féu la punyeta», bé, això ho afegeixo jo. Queda ben clar que, si féssim el que Jesús va dir, de ben segur que no ens faríem la guitza o la punyeta, com ens l'estem fent ara. És clar que Jesús, que tot ho sabia i tot ho sap, tal volta ja preveia que en el segle XXI, amb la cosa dels partits, els humans ens faríem la punyeta del tot i més. I renoi quines punyetes més ben fetes! N’hi ha que hi tenen molta traça i no hi falta cap punteta. Ja sabem que al llarg dels temps, d’aquestes coses, sempre n’hi ha hagut, però no sé si tantes com ara. A mi el que em passa és que m’agrada estar bé amb tots, i més, sent d’un poble petit en el qual tots ens coneixem. És clar que, si tots practiquéssim la vertadera democràcia, en segons quins moments, el cas no se’ns faria tan feixuc per qui ens agrada de tot cor estar bé amb tothom. Bé, sobre aquest assumpte es podria escriure molt i més ara que hi ha tants parers, tantes cultures i religions. En fi, que el fet d’estimar-nos els uns als altres pel que veig cada vegada més és pura fal·làcia. Gràcies que ens suportem, que ja és molt, i acabo el meu pensament i la meva quimera. ✐ M. del Carme Barceló Barceló

Tercera excursió i dinar de les Caramelles Que els riudomencs coneguin part de la història, aquest és l’objectiu principal del conjunt d’excursions guiades a càrrec del Pere Domingo. El dia 5 de juny es va dur a terme la tercera de les excursions, que és, en definitiva, una continuació de les dues anteriors. El grup de Caramelles de Riudoms va començar la visita al Pont del Becà, al municipi de l’Aleixar, a partir d’aquest punt, i seguint l’antiga sèquia que va de l’Aleixar a Riudoms, van poder veure el recorregut que seguia l’aigua per la sèquia i els diferents molins: com el molí de la Roca i el molí del Pàmies, tots dos en terme municipal de l’Aleixar, i el molí del Mas Siurana i els molins Nous, que pertanyen a Riudoms.

Golden Retriever El Golden Retriever és un gos dòcil i intel·ligent, que no presenta agressivitat vers les persones ni cap a altres gossos, això el converteix en un company perfecte pels més petits de la família. El seu bon olfacte, gran resistència i activitat fan del Golden Retriever un excel·lent cobrador de caça. El color del seu pelatge pot ser de diferents tonalitats d'or o crema amb possibles pèls de color blanc en el pit. És noble, obedient, intel·ligent, molt carinyós i tolerant amb els nens. Potser l'únic que li falta com a mascota és que no és una gran guardià, si això és el que es desitja. S'adapta a la vida de l'apartament però viu molt millor en una casa amb pati. Es recomana que se'ls hi permeti fer exercici amb freqüència. També s'ha de raspallar regularment. Utilitzat com gos cobrador de caça, tant en terra com a l'aigua. Aquest retriever ha estat reclutat per altres feines que requereixen un us continu de la seva noble disposició. Se'l considera una de les millors races de companyia per les persones discapacitades i gos guia per les persones cegues. Les seves proeses com gos de rescaten les últimes dècades sobrepassen tot el que es pot demanar, o imaginar, d'un caní ser capaç.. Mascles: La seva estatura varia entre 56-61cm i el seu pes de 32 37 kg. Femelles: La seva estatura varia entre 51-56 cm i el seu pes de 25 a 32 kg.

A mesura que s’anava baixant, seguint el camí antic de l’Aleixar a Riudoms, es podia comprovar com aprofitant les baixades d’aigua d’aquesta sèquia es van fer les mines que avui dia es coneixen com la Mina del Camp (Aleixar), la Mina de Santa Creu, anomenada “La Boja”, la Mina de Paüls i la Mina de Sant Domingo, aquestes últimes dins el terme riudomenc. A més de les mines i els molins, també es van visitar forns de l’època romana. L’excursió acabava a la Timba del Castellot, però abans es van visitar els Canelots. Una vegada finalitzada la visita, el grup de caramellaires i els acompanyants es va reunir al Mas Plaxat per fer un dinar de germanor. número 480 • juny 2011

31


esports

CEDIDA

CEDIDA

L’Escola de Futbol Baix Camp celebra el segon Memorial Judith Gallisà El diumenge dia 5 de juny es va dur a terme al camp de futbol municipal de Riudoms el segon Memorial Judith Gallisà, amb la participació de tots els equips de l'Escola de Futbol Baix Camp i la benvolguda col·laboració del Club de Futbol Morell i l'Escola de Futbol Santes Creus. Durant tot el dia es van realitzar trobades de totes les categories, i a la tarda va

tenir lloc el partit principal entre els Infantils de l'EF Baix Camp i l'EF Santes Creus. Va ser un partit summament emocionant. En finalitzar les trobades es va realitzar el lliurament d'un record als equips que van col·laborar en el Memorial (Morell i Santes Creus) i el lliurament a tots els jugadors d'una bossa amb diversos articles.

CEDIDA

32

El vicepresident de l'Escola de Futbol Baix Camp, Marcel·lí Garriga, amb la participació de l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, van fer lliurament a Manel Domènech d'un record de l'acte (foto de dalt, a l’esquerra). Des de la junta de l'EF Baix Camp es vol donar les gràcies a totes les entitats i persones que van participar a l’acte.

CEDIDA

l’om revista de riudoms


esports

El Club Deportiu Riudoms tanca una discreta temporada amb un descens de categoria El Club Deportiu Riudoms ha posat punt i final a una temporada marcada per una situació complicada i durant la qual s’ha trobat amb dificultats constants. Finalment, i després de mesos marcats per canvis diversos d’entrenadors i lluitant per poder escalar posicions a la classificació, l’equip ha baixat de categoria i, la temporada vinent, jugarà a quarta catalana. Davant tot plegat, la junta del club ja ha començat a treballar per tal d’aconseguir que la temporada 2011-2012 pugui començar amb bon peu. D’aquesta manera, doncs, ja s’ha fitxat un nou equip tècnic, que a hores d’ara ja està fent gestions per poder configurar un equip que permeti accedir novament a la categoria superior: tercera catalana. Així mateix, des de la junta del CD Riudoms es vol convidar a tots els jugadors de futbol de la vila interessats a formar part del grup, a posar-se en contacte amb ells a través de l’adreça de mail cdriudoms@tinet.cat, o per telèfon al 649 620 919. D’altra banda, pel que fa al futbol base, la temporada ha acabat molt satisfactòriament per a totes les parts implicades, segons van remarcar des del club, on consideren que aquesta iniciativa adreçada als més petits ja està del tot consolidada. De fet, en les darreres setmanes han realitzat dos tornejos de futbol base a les

número 480 • juny 2011

CEDIDA

▲ Un dinar de germanor va acomiadar la temporada.

instal·lacions esportives de la vila. Des de la junta no es van oblidar tampoc de l’equip de veterans, que també ha funcionat força bé. Sumat a tot això, i com ja és tradicional durant els mesos d’estiu, a finals de juny es va celebrar el XXX Torneig de 24 hores de Futbol Sala, que va omplir d’ambient el pavelló municipal.

Per tal d’acomiadar la temporada, a més, l’entitat va organitzar un multitudinari dinar de germanor, que va comptar amb la participació de les diferents plantilles de futbol base, així com dels seus familiars i dels propis jugadors del club i membres de la junta. Tot plegat va culminar com “tot un èxit”. ✐ Mònica Just Rosals

33


esports

Carles Garcia deix el càrrec al CD Riudoms per centrar-se en la regidoria d’Esports Carles Garcia, que ha estat secretari del Club Deportiu Riudoms durant els últims sis anys, ha decidit deixar el seu càrrec a la junta de l’entitat per tal de dedicar-se plenament a la seva tasca com a regidor d’Esports. Garcia forma part de l’entitat des de l’any 1980, on va començar com a jugador de futbol base i va passar per diferents categories fins arribar a l’amateur, que va aconseguir pujar fins a primera regional. Va ser l’any 2005 quan va passar a formar part de la Junta Directiva com a secretari del club, càrrec que ha ocupat fins ara. Així, serà en l’assemblea del dia 29 de juliol quan tindrà lloc el relleu en el seu càrrec. De tots aquests anys, Garcia afirma que es quedaria amb la “bona relació i el tracte humà” amb tots els membres de la Junta Directiva, així com també amb els socis, simpatitzants i entitats públiques. També es mostra satisfet pels bons resultats econòmics i esportius obtinguts, “a excepció d'aquesta temporada, que esportivament no ha estat a l'alçada del nivell esperat”. A més, recorda la creació de l’himne com un moment especialment dolç, tot subratllant la col·laboració de l'Escola de Música i de la Tamar Molina. Per a ell, un altre dels moments rellevants i que guardarà en la memòria és la recuperació del futbol base, engegat per diferents pares de nens. Com a punt més negatiu, recorda la impugnació de les eleccions ara fa un parell d’anys.

34

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Carles Garcia, el dia de la presa de possessió com a regidor.

Content de la feina feta, Garcia comença una nova etapa com a regidor d’esports a l’ajuntament riudomenc, tot i que continuarà vinculat a l’entitat, com a soci, posant-se també a disposició de

qualsevol entitat esportiva que sol·liciti la seva col·laboració.

✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms


vida canina

DANIEL CARRASCO

DANIEL CARRASCO

▲ El concurs, que es va celebrar al Club Caní Tossuts, barreja proves de bellesa i d’actitud .

Una cinquantena de gossos, en el monogràfic de Pastor Belga organitzat per Tossuts Un total de 48 gossos d’arreu d’Espanya van participar el 18 de juny en el Monogràfic de Pastor Belga, celebrat a a les instal·lacions del Club Caní Tossuts de Riudoms, Aquest monogràfic correspon a una de les 4 proves anuals que organitza el Club de la Raça: la de la zona est. En la raça de pastor belga, es poden distingir 4 subraces: el Groenendael (de color negre i amb el pèl llarg), el Tervueren (de color lleonat, la màscara negra i el pèl llarg), el Malinois ( de color lleonat, amb la màscara negra i el pèl curt) i el Lakenois ( de color lleonat, el pèl arrissat i la màscara negra). Cadascuna d’aquestes races participa per separat, però a més a més, es divideixen per categories: cadells, joves, adults (classe oberta), campions i veterans. Els premis es donen per categories, i posteriorment es tria, d’entre els guanyadors de les diferents categories, el millor. Cada raça té un estàndard, i els premis es donen als gossos que més s’apropen a aquest estàndard establert. Per tal de determinar quin és el gos que mereix el número 480 • juny 2011

premi no sols es mira la seva bellesa sinó que ha de passar una prova d’aptitud prèvia al concurs. Aquesta consisteix en una prova de caràcter que demostra si el gos és social, agressiu, poruc... Un d’aquests testos, que mesura si el gos és equilibrat, es basa en disparar un tret a l’aire i comprovar la reacció de la bèstia. Els gos obté penalitzacions i desqualificacions si no es prou elegant trotant, si s’espanta... en definitiva, si s’allunya de l’estàndard. En aquesta edició del monogràfic, el jutge que valorava aquestes qualitats era l’italià Pietro Bottagisio. Daniel Carrasco, veí de Reus i secretari del Club Pastor Belga va participar en el concurs presentant un pastor belga mascle i una femella que ja són campions d’Espanya, i 2 cadells que era la primera vegada que participaven en una prova d’aquestes característiques. Carrasco ja fa 8 anys que concursa amb gossos criats per ell, i explicava que a partir dels 2 mesos els gossos ja poden començar a participar, però que abans cal ensinistrarlos. Comenta que no cal educar-los de forma diferent de la que es faria amb un

gos normal i corrent, que no ha de participar en monogràfics, tot i que sí que es té més interès, insistència i mirament en alguns aspectes. Alguns dels guanyadors més destacats de la prova de la Zona Est d’aquest any van ser Kim de Damalto com a ‘Millor cadell absolut’ i propietat d’ Álex del Río (Club Caní Tossuts ), Kratos de Damalto en la categoria de ‘Millor cadell mascle’ i propietat de Daniel Carrasco (Club Caní Tossuts ), Hanna de Ceibelar com a ‘Millor de la classe campions’ i també propietat de Daniel Carrasco i B´Kate du Clos des Agapornis com a “campió absolut” de tota la monogràfica i propietat de Belén Larburu (Club Caní Tossuts). A més a més del concurs caní, es va dur a terme una visita guiada a la Casa Gaudí, un sopar a Sant Antoni i, el diumenge, una paella per tots els participants. En total van assistir a l’esdeveniment un centenar de persones, entre elles, el president del Club Pastor Belga. ✐ Isabel Gómez Fargas

35


L'Om 480  

L'om, Revista de Ruidoms

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you