Issuu on Google+

www.lom.cat

CiU arrasa a les urnes i obté 11 escons a l’Ajuntament La formació de Josep M. Cruset es va endur el 68.82% dels vots La tercera edat viu el seu gran dia amb la celebració de la tercera edició de les Olimpionades

Una seixantena de persones participen en la segona Trobada de Punt de Creu

JOEP MARIA FONT MASSÓ

núm 479 ■ maig 2011 ■ any XLII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms


2

l’om revista de riudoms


editorial

Indginats El fenomen dels indignats segueix vigent, probablement més que mai. La

Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

intervenció policial per desmantellar el campament de la plaça Catalunya de Barcelona no va aconseguir més que revifar-lo. Centren les demandes en set punts que inclouen la lluita contra l'atur, el dret a l'habitatge, el control del sector

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat

bancari, reformes fiscals, eliminació dels privilegis de la classe política i protecció dels serveis públics i de les llibertats ciutadanes. Els indignats interpel·len el conjunt de persones i institucions que legitimen el nostre model de societat, i molt especialment a les elits en la mesura que se les fa

■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505

responsables de la crisi. Unes elits que no volen assumir cap mena de responsabilitat i observen el fenomen d’esquitllevit. Els interpel·lats són molts:

■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona

bancs i caixes, grans corporacions, líders d’opinió sindicats, mitjans de comunicació, … La política i els partits, però, se’n porten la part principal del retret.

■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat

Fa temps que allò que molts ciutadans perceben dels partits no és la vocació de millorar la societat des del propi projecte, sinó exclusivament les tàctiques i les estratègies per assolir el poder. I tot plegat en un context mediàtic que no ajuda ni estimula la conversa i la discussió pública sobre els problemes col·lectius.

■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech

És bo que aquesta indignació surti al carrer i aixequi el clam. Això no vol dir que tots els acampats diguin coses raonables, ni que totes les propostes siguin

■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera

digeribles; algunes ens portarien directament a la jungla.

■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat

Per exemple: l´ocupació de l´espai públic no pot durar eternament, perquè aprendre que el carrer és de tots, ens ha costat segles de civilització. Si acceptem que es poden convertir les places de les ciutats en acampades permanents, haurem de permetre-ho sempre, tant si ho demanen per a reflexionar sobre la

■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68

filosofia de la ment, com si vol ocupar el carrer l´extrema dreta per atacar el

Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

fenomen de la immigració a casa notra. I si la policia democràtica demana entrar en una plaça per treure objectes de risc, a les portes d´una celebració multitudinària, els ocupants ho han de permetre. I, si no ho permeten, la policia els ha de treure a la força, perquè ho vulguem o no és la nostra policia democràtica. I, finalment, si algú alca la veu pels comerciants i veins afectats per les protestes no se l’ha de criminalitzar. O és que resulta que els danys col·laterals no importen? El ressò internacional de les protestes ha arribat a situar els indignats com a tema d'obertura del diari The Washington Post, que ha titulat amb "Una primavera de frustració a Espanya". Per la seva banda, la cadena britànica BBC ha comparat l'acampada de Madrid amb les protestes de la plaça Tahrir del Caire.

Ajuntament de Riudoms

Caldrà una mica de seny per resoldre el tema: buscar nous espais públics, cercar nous sistemes per al·lagar contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica...

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

número 479 • maig 2011

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

i mentre continuar vivint en pau i harmonia. 3


eleccions municipals

Josep Ma Cruset obté encara més suport del ciutadans L’alcalde reelegit diu que “cal continuar treballant intensament, amb seny, optimisme i molta humilitat” Amb la campanya electoral finalitzada i després del dia de reflexió, 4.641 riudomencs van ser cridats a les urnes el passat dia 22 de maig per decidir el futur del seu poble per als propers quatre anys. En total, doncs, van exercir el seu dret a vot 3.194 veïns i veïnes de la vila, fet que representa gairebé el 69% de participació, una xifra molt similar a la que es va registrar l’any 2007. Els vots nuls van ser 59 (un 1.85%), i els blancs 70 (un 2.23%). En aquesta ocasió, el poble va parlar clar i va decidir donar de nou la seva confiança a l’actual equip de Govern, de manera que CiU es mantindrà al capdavant del consistori, com a mínim, quatre anys més. De fet, la formació encapçalada per Josep M. Cruset es va endur un total de 2.280 vots, és a dir, el 68.82% de les butlletes dipositades a les urnes, fet que li permetrà governar amb comoditat, ja que haurà aconseguit 11 dels 13 regidors en joc. Els dos escons restants seran per a Esquerra-AM, amb 375 vots (l’11.96%) i el PSC-PM, amb 268 (un 8.55%). El PP, en canvi, amb 142 sufragis i un 4.53% del total, no va poder assolir el seu objectiu, i es mantindrà encara quatre anys més sense un lloc a l’Ajuntament. Riudoms continua apostant, doncs, per Convergència i Unió, un fet que el

4

cap de llista i alcalde del municipi, Josep M. Cruset, valora molt positivament i, sobretot, amb agraïment. “El resultat ha estat molt clarificador, però també representa un gran repte, i per això hem de continuar treballant intensament, amb seny, optimisme i molta humilitat, escoltant més que mai els veïns”, apuntava pocs dies després de conèixer els resultats. Però, tot i que el vent bufava a favor seu, tant en clau nacional com en clau local, Cruset no les tenia totes, ja que es defineix com una persona “patidora de mena”. És per això que ell sempre sol contemplar l’escenari més desfavorable, per tal d’estar preparat pel que pugui succeir. En aquest mateix sentit, veu el recolzament rebut per part del poble com un recull de diversos motius que han fet que els veïns els donessin confiança, però també interpreta els resultats com un vot a favor de continuar treballant de la manera que s'ha treballat aquests darrers quatre anys: “sense entrar en la crispació política, sense distincions, amb la implicació dels veïns i fent-los sentir part de tot allò que es fa a Riudoms, tant dels grans projectes com dels petits detalls que han deixat el poble tant agradable que tenim i, sobretot, sense hipotecar el futur econòmic de Riudoms”. Així mateix, Cruset té

clar que el que cal, a dia d’avui, és “fer poble, i no pas política”. Tot i que la constitució dels ajuntaments no serà una realitat fins a aquest mes de juny, el nou equip de Govern ja té ben clares quines seran les seves prioritats. D’aquesta manera, i segons apuntava el batlle riudomenc, per un costat es prioritzarà la dotació dels equipaments necessaris “per continuar millorant la qualitat de vida dels veïns”, com per exemple l’escola Cavaller Arnau o bé l’ampliació del CAP. En aquests moments s’estan fent els darrers ajustos en l'assignació de responsabilitats, però a hores d’ara encara es desconeix l’estructura del proper consistori. Cruset creu, però, que el millor serà fer-ho públic un cop s’hagi constituït el nou Ajuntament, “per respecte al Ple que ho ha d’aprovar”.

LA CRISI, PROTAGONISTA DELS PRÒXIMS 4 ANYS La crisi econòmica serà un dels primers obstacles del proper ajuntament i, tot i ser conscients que des de Riudoms no es podrà solucionar perquè es tracta d’una problemàtica general, l’Ajuntament farà una especial aposta per aquelles iniciatives que permetin crear ocupació. A més, impulsarà la creació de Riudoms Serveis

l’om revista de riudoms


eleccions municipals Riudoms 2011

Riudoms 2007

8 Partits

Vots

%

Regidors

CiU

2.280

72,73

11

Esquerra-AM

375

11.96

1

PSC-PM

268

8,55

PP

142

4,53

Regidors a escollir:

2

Partits

Vots

%

Regidors

CiU

1.823

59,99

8

Esquerra-AM

690

21,57

3

1

PSC-PM

444

13,88

2

0

PP

193

6,03

0

13

Escrutat:

3

100%

Regidors a escollir:

13

Escrutat:

100%

Vots comptabilitzats:

3.194

68,82%

Vots comptabilitzats:

3.244

70,34%

Abstencions:

1.447

31,18%

Abstencions:

1.368

29,66%

Vots nuls:

59

1,85%

Vots nuls:

45

1,39%

Vots en blanc:

70

2,23%

Vots en blanc:

49

1,53%

Agrícoles, una empresa municipal destinada a contractar gent per tal d'oferir serveis agrícoles als pagesos i titulars de finques del municipi. I és que, tal com va voler deixar clar el cap de llista de CiU, “malgrat les complicacions del moment actual, l’economia de l’Ajuntament de

número 479 • maig 2011

Riudoms és sana i es troba en un bon moment, així que podrem continuar fent inversions. Cruset creu que els resultats consoliden el projecte que ha encapçalat durant els últims quatre anys, però ho veu tot

plegat com un repte, remarcant que “hem de treballar i defensar més intensament els interessos de Riudoms davant d’altres administracions”.

✐ Mònica Just Rosals

5


eleccions municipals

Una jornada decisiva per al poble Convergència i Unió es va reunir a les escoles velles per celebrar la seva victòria La llarga jornada electoral va donar el tret de sortida a les nou del matí amb l’obertura dels col·legis electorals i un total d’onze meses, repartides entre el col·legi Beat Bonaventura i les escoles velles. A primera hora del matí, la gent s’hi anava acostant a comptagotes, però cap al migdia es van anar a omplint les escoles. Mentrestant, els alcaldables també van dirigir-se a les meses. El primer en fer-ho va ser el representant del PSC-PM, Marcel·lí Garriga, i a continuació Francesc Xavier Lázaro, d’ERC-AM, a les escoles noves. Més tard, aproximadament a les dotze del migdia, el candidat de CiU que optava a la reelecció, Josep Mª Cruset va votar a les escoles velles amb gran expectació i, a continuació Marc Junivart, el candidat per al PP. Els censats que encara no havien votat van poder fer-ho fins a les vuit de la

6

tarda, quan es van tancar les meses. A partir d’aquí va començar el recompte, 45 minuts d’espera i nervis que van culminar amb la victòria del partit nacionalista CiU: amb 2.280 vots, el 71% de l’electorat i 10 regidors. Els altres partits candidats a l’alcaldia van patir un descens respecte al 2007: Esquerra AM 375 vots, 12% de la participació i un regidor, PSC AM 268 vots, un 8% i un regidor i, finalment el PP es va quedar un any més sense poder entrar a l’ajuntament amb 142 vots i un 4%. Una vegada conegut el resultat l’equip de CiU es va reunir a les escoles velles per celebrar la seva victòria i anunciar la última sorpresa, finalment havien aconseguit entrar 11 regidors amb la incorporació d’última hora d’Eugenia Montalbo. A continuació, Josep M. Cruset va voler agrair a la gent la victòria del seu partit, va recordar a membres

que ja no hi són i, per acabar, va destacar que en quatre anys han passat de 1.800 vots a 2.300, subratllant que això és el resultat “de la bona feina feta”, però amb la voluntat de ser humils i continuar treballant. Finalment, la celebració i la jornada va finalitzar a la seu del partit, situada a la plaça de l’Església, on es va muntar una pantalla i projector improvisat per seguir els resultats a altres municipis i amenitzar l’espera de l’arribada del reelegit alcalde. En arribar el van rebre entre forts aplaudiments i es va dirigir als assistents, agraint la feina seva pel seu equip i anunciant que “això és el resultat d’una bona feina i d’un poble que va a una”.

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

l’om revista de riudoms


eleccions municipals

ELISABETH SARRASECA

▲ Col·legi Beat Bonaventura, un dels col·legis electorals.

ELISABETH SARRASECA

▲ Les Escoles Velles, l’altre del col·legis electorals.

ELISABETH SARRASECA

▲ Marcel·li Garriga, cap de llista de PSC-PM.

ELISABETH SARRASECA

▲ Xavier Lázaro, d’ERC-AM.

ELISABETH SARRASECA

▲ Josep Maria Cruset, cap de llista de CiU.

ELISABETH SARRASECA

▲ Seguint l’escrutini des de la seu de CiU, a la plaça de l’Església.

número 479 • maig 2011

ELISABETH SARRASECA

▲ Marc Junivart, cap de llista del PP.

ELISABETH SARRASECA

▲ L’equip de CiU celebrant els resultats a les Escoles Velles.

7


actualitat

‘Esquerra ha de treballar per connectar de nou amb la gent’ Antoni Cruset encapçala l’agrupació local del partit des de fa dos mesos n Fa dos mesos que és el cap local d'Esquerra a Riudoms. Per què va prendre la decisió d’assumir aquest càrrec? A l’assemblea érem molt pocs i, finalment, després de reunir-nos i parlar-ho detingudament, vam decidir que el cap local fos jo. n Porta molts anys vinculat al partit? Sóc militant d’Esquerra des de fa tres anys i mig. Però jo abans ja havia estat dins del mapa polític local, ja que als anys 80 vaig militar a Convergència. Vaig deixar de militar-hi a principis dels 90. n Per quin motiu? La meva marxa de Convergència es va produir després que Josep Maria Vallès es presentés com a independent i fes fora l’alcalde de CiU, Humbert Mallafré, amb una moció de censura. Als comicis següents, l’any 1991, es va presentar el mateix Vallès per CiU, i jo no ho vaig trobar ètic i vaig plegar. Després d’això, vaig estar molts anys sense tornar a militar, fins que em vaig sumar al projecte d’Esquerra. n Què li va fer prendre la decisió de tornar a implicar-se en política? Ara estic en un moment de la meva vida en què tinc temps i m’hi puc dedicar. A

8

més, he de reconèixer que a mi la política sempre m’ha apassionat. n Com valora la situació en què es troba Esquerra a Riudoms després dels resultats electorals? Ara mateix hem tocat fons, hem tingut uns resultats molt dolents i més avall no hi podem estar. Els mals resultats s’han succeït per vàries raons: pel tripartit, per la crisi, i perquè CiU a Riudoms controla la majoria d’entitats i, a més, cal reconèixer que han treballat molt. Podem dir que aquesta feina ha estat més bona o més dolenta, però han treballat. n Els resultats del partit tampoc han estat positius, en general, a altres municipis... Sí, és una llàstima que, per exemple, no s’hagi pogut entrar als ajuntaments de Reus i Tarragona, però, en canvi a altres pobles com Almoster la cosa va millor. Es pot veure que als pobles encara s’han obtingut bons resultats, i que on s’ha fet més mal ha estat a les ciutats, on encara dura el càstig del tripartit. n Esquerra ha començat a pensar en com fer-ho per reactivar la seva presència política al poble? Nosaltres creiem que hem de començar a pedalar, a treballar, a fer oposició i con-

nectar amb la gent perquè ens coneguin i sàpiguen que nosaltres, en un moment donat, també podem governar. Ho intentarem, però és molt difícil fer-ho quan els altres tenen 11 regidors i tu només un. n Com ho faran per donar-se a conèixer més entre els vilatans? Organitzarem activitats i obrirem un local per poder atendre a la gent que tingui consultes sobre temes que no sàpiguen o que no s’hagin gestionat bé. Farem tot el possible amb qualsevol cosa en què puguem ajudar, tant des de l’Ajuntament com des d’un altre lloc. n Des que és a Esquerra, s’ha plantejat mai entrar a l’Ajuntament com a regidor? De cara a aquestes últimes eleccions, es va parlar en algun moment que jo encapçalés la candidatura, però després es va creure més oportú que el que durant aquests últims anys havia estat el segon de la llista, ara fos l’alcaldable. n En què basa la seva feina com a cap local? La meva feina és, en primer lloc, reorganitzar el partit, crear una estructura i aglutinar força gent per poder fer activitats. Ara només som una vintena, i hem d’intentar eixamplar la militància i els simpa-

l’om revista de riudoms


actualitat titzants, així com organitzar activitats i donar suport a la gent que ho necessiti. n Com a riudomenc, què creu que li falta al poble? Hi falten moltes coses. El tema esportiu és un desastre. Hi ha un pavelló mal gestionat, hi ha dos camps de futbol que estan mal cuidats, no hi ha vestuaris i la pista de pàdel és insuficient. A més, hi ha dues entitats que es barallen pel futbol base i l’Ajuntament no s’hauria d’haver posicionat a favor d’una d’elles, perquè hauria de ser imparcial. En matèria d’urbanisme, no puc entendre com, per exemple, a la plaça de l’Església no es permet aixecar un edifici de quatre pisos al costat d’un altre que té precisament aquesta alçada. L’actual Govern local també se sol adjudicar com a mèrits propis obres que depenen d’altres organismes, com la carretera de Vinyols. n I en l’àmbit econòmic? El que hauria de fer el consistori és treballar per intentar crear riquesa al poble, amb la formació de noves empreses i indústries que fes que els riudomencs no haguessin de marxar fora del poble a guanyar-se la vida. n Què n’opina del Casal? No ho han fet malament, però seria més democràtic que la gestió d’aquest equipament fos més oberta i hi tinguessin cabuda entitats i gent de la societat civil. CEDIDA

‘‘

▲ Antoni Cruset, fotografiat a la plaça de l’Església.

‘‘

✐ Mònica Just Rosals

Hem de començar a pedalar, a treballar, a fer oposició i connectar amb la gent perquè ens coneguin i sàpiguen que nosaltres, en un moment donat, també podem governar

número 479 • maig 2011

9


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Partit entre pares i fills, i paella popular de l’Escola de Futbol Baix Camp El passat dia 30 d'abril, l'Escola de Futbol Baix Camp (EFBC) va organitzar una paella per a tota l'escola, que va tenir molt bona acollida, i durant la qual es van servir fins a 192 racions. Els assistents, que van valorar l’àpat com «molt bo i ben preparat», van aprofitar la jornada per passar un dia juntament amb els nois i noies, a més de jugar un partit entre pares i fills. L’acte també va servir per informar sobre l’evolució de la temporada que estava a

punt de finalitzar i per donar uns petits apunts de la pròxima temporada 2011-2012, en la qual l'Escola de Futbol Baix Camp celebrarà el seu 25è aniversari.

CEDIDA

CEDIDA

Des de la junta directiva de l'EFBC volen, doncs, donar les gràcies a tots els participants i recordar-los que, ben aviat, es tornaran a reunir de nou.

La Colla Gegantera de Riudoms estrena remolc per transportar el Ton i el Gaudí, la Cisca i el Galderic La Colla Gegantera de Riudoms vol donar les gràcies a l’Ajuntament de Riudoms, a Catalunya Caixa i a totes les persones que han votat els punts «Tu ajudes», que han fet possible que la colla adquirís un remolc de grans dimensions per transportar els gegants. Des d’aquest mes de maig, doncs, els gegants

10

Ton i Gaudí, la geganta Cisca i el gegantó Galderic poden viatjar junts (sense haver de ser desmuntats) i en bones condicions de transport. Gràcies a la iniciativa de Catalunya Caixa, la colla gegantera riudomenca va poder construir, primer el gegantó Galderic, i ara, ha pogut encarregar el remolc..

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

‘Posa’t la gorra’ pels nens amb càncer

Dos docents del Joan Guinjoan viatgen a Letònia

El Consell Comarcal del Baix Camp col·labora amb la campanya Posa't la gorra, que cada any organitza l'Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) a Tarragona, mitjançant la venda de gorres (15 €) que donen accés a la jornada de solidaritat amb els nens amb càncer que tindrà lloc Port Aventura el proper 5 de juny.

Dos docents de l'Institut d’Ensenyament Secundari Joan Guinjoan de Riudoms, la professora del Departament de Llengües Estrangeres Cori Fernàndez i el professor del Departament de Matemàtiques Miquel Sánchez, van viatjar a la ciutat de Jelgava, a Letònia, per fer la visita preparatòria del projecte «Maths as play», en el marc del programa Comenius, organitzat per l'Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (APEE).

Aquesta jornada, que arriba a la 9a edició, té per objectiu donar a conèixer una malaltia encara desconeguda per part de la societat, com és el càncer infantil. En aquesta edició, les activitats i tallers es realitzaran al voltant d'un eix central que serà l'escenari, ubicat a la plaça de la Xina, de Port Aventura, i que presentarà Lluís Gavaldà.

L'objectiu d'aquest projecte és motivar els alumnes en l'aprenentatge de les matemàtiques a partir de jocs i activitats innovadores que desenvolupin el raonament.

L’Esplai del Casal Riudomenc vol recuperar la seva història Des de fa unes setmanes, l’Esplai del Casal Riudomenc està impulsant una campanya que, amb el nom «Recuperem la nostra història», intenta recuperar el llegat de centenars de riudomencs que, com a monitors o nens, han participat amb aquesta entitat des de fa molts anys. Per tal de poder recollir la màxima informació possible (oral, escrita, gràfica, etc.) és necessari arribar a totes les persones que en el seu dia van formar part de l’Esplai. Per aquest motiu, l’Esplai anima tothom a contestar els qüestionaris (per recollir dates i dades), a fer-los arribar per correu electrònics o a passar qualsevol divendres al vespre o dissabte a la tarda per l’Esplai, ja que necessiten l’ajuda de tots per fer prosperar aquest projecte.

CEDIDA

número 479 • maig 2011

Per contestar el qüestionari digitalment heu d'anar a l'apartat ‘Recuperem la nostra història’ o bé passar qualsevol divendres, a partir de les 9 del vespre, per la seu de l’Esplai, a la Casa de Cultura Antoni Gaudí.

11


actualitat

Una seixantena de persones participen en la segona Trobada de Punt de Creu Les participants, entre les quals una nena de vuit anys, van arribar des de diferents punts de Catalunya El passat diumenge dia 8 de maig, coincidint amb la Festa de les Relíquies, es va celebrar a Riudoms la 2a Trobada de Punt de Creu. Aquesta activitat és la continuació de dues exposicions que van tenir lloc en els darrers dos anys en el marc de la Fira de l’Avellana, així com també de l’exitosa 1a Trobada de Punt de Creu que es va celebrar l’any passat. Entre les deu del matí i la una del migdia, doncs, una seixantena de dones, junt amb els seus acompanyants, van omplir la plaça de l’Església per tal de compartir aquesta afició. Les participants, entre les quals hi havia una nena de vuit anys i dues de deu, hi van arribar des de diferents municipis de Catalunya, com Reus, Tarragona, Altafulla, El Morell, Vilallonga, Duesaigües, Barcelona, Lleida o Cambrils, entre d’altres. A més, fins i tot s’hi van apropar visitants procedents d’altres municipis com Ascó, en una jornada en què el temps va acompanyar en tot moment. CEDIDA

▲ Tots els assistents van poder comprar material específic.

Tots els assistents van poder gaudir de les diferents activitats previstes, com ara la possibilitat de comprar material específic, o d’escoltar un conte inspirat en el punt de creu, ‘Mimo, l’osset estimat’ de la mà de les seves autores, les reusenques Trini Fernández i Mercè Bessó. Aquesta activitat, que va ser la gran novetat d’enguany, va anar especialment dirigida als més

12

petits, que es van poder apropar una mica més al punt de creu a través del que més els agrada: els contes. La trobada va estar organitzada per Josefina Curto i compta amb el suport de l’Ajuntament de Riudoms i diversos comerços i entitats. De fet, Curto vol mos-

trar el seu agraïment tant al consistori com als establiments i associacions que hi ha donat el seu suport i hi ha aportat, així, el seu granet de sorra. Segons l’organitzadora, aquesta és una de les poques trobades dedicades al punt de creu que existeixen al país i la bona res-

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

▲ És una de les poques trobades dedicades al punt de creu que existeixen al país.

posta rebuda per part de les participants l’anima a continuar-la impulsant. “Tinc idea de donar continuïtat a l’acte perquè, malgrat que porti molta feina organitzarlo, veig que la gent en queda contenta i això és una gran recompensa”, explicava, contenta d’aquesta segona edició. Així, l’any vinent pretén oferir a les participants

número 479 • maig 2011

la possibilitat de dinar en algun restaurant de Riudoms, i l’Ajuntament els oferirà una visita guiada per la vila, que es realitzaria a la tarda. Curto espera que la promoció que s’ha fet d’aquesta activitat a través dels mitjans de comunicació, els cartells i, sobretot, el

boca orella, ajudin a donar una empenta a la iniciativa, per tal que es consolidi i pugui esdevenir, finalment, una cita ineludible en el calendari de les amants del punt de creu.

✐ Mònica Just Rosals

13


actualitat

La tercera edat viu el seu gran dia amb la celebració de les Olimpionades Riudoms va acollir la tercera edició d’aquest esdeveniment organitzat per la Resdiència L’Onada El passat dia 12 de maig va tenir lloc a Riudoms una nova edició de les Olimpionades, una jornada que va complir totes les expectatives de l’organització, que ho va qualificar com un dia “genial”. Tot plegat va començar sobre les nou del matí, amb la rebuda dels atletes procedents dels diferents centres de Catalunya i, una vegada realitzada la inscripció, van fer-se la fotografia de grup amb la ‘iaia’, la mascota de les Olimpionades, que en aquesta ocasió va cobrar vida. Després de la desfilada olímpica al pavelló i de l’encesa del peveter, es va donar oficialment per inaugurat l’esdeveniment, que van comptar amb la presència de la fisioterapeuta de Casserres Marta Codina, en representació del centre on es va realitzar la segona edició. Després de la inauguració, el grup de l’Escola de Dansa Isabel Cros fes gaudir a tots els assistents amb una coreografia inspirada precisament en les Olimpíades.

CEDIDA

▲ Maria del Carme Virgili, en un moment de la jornada celebrada el 12 de maig.

La primera prova va ser ‘Un, dos, tres pica paret’, en la qual els avis van haver d’anar avançant fins a una paret formada per voluntaris i familiars, tocar-los i tornar al punt de sortida. Tot seguit va arribar el moment del segon repte, on els residents havien de posar-se diferents peces de roba en un ordre determinat. En aquest segon assalt, l’Onada Riudoms va aconseguir la medalla de plata. La quarta, batejada com la prova ‘d’experimentació’, va consistir en què, amb cinc caixes sobre una taula, els atletes havien d’esbrinar quina era l’essència, quin objecte hi havia amagat a les caixes i, en tercer lloc, discriminar de manera tàctil una canica enmig d’un munt de cigrons. I Riudoms, després de fer un molt bon paper, es va endur la medalla d’or. Encara van seguir-hi quatre assalts més. En el primer, els atletes asseguts havien de 14

CEDIDA

▲ El pavelló municipal es va ompliar amb motiu de la celebració de les Olimpionades.

l’om revista de riudoms


actualitat passar-se una cullereta de cafè amb serradures d’un a l’altre per anar omplint un pot de iogurt al final de tot. El centre que aconseguís més serradures en un temps determinat era el guanyador. Tot seguit, es van haver de passar una pilota de tennis a sobre d’un pot de iogurt, del davant al darrera i del darrere al davant. Guanyava el centre que aconseguís fer tres voltes complertes.

per any. “Aquesta va ser una gran sorpresa, ja que una de les residències aliena al grup Onada Serveis es va oferir voluntàriament a agafar el relleu de la torxa, així doncs, la torxa Olímpica va marxar cap a la província de Girona, a la Residència Sant Josep de Cassà de la Selva”, explicava amb satisfacció la psicòloga i animadora Míriam Díaz, de la residència Onada de Riudoms.

La música va omplir bona part de la resta de la tarda, fins que va arribar el moment de posar el punt i final a aquestes olimpíades especials, amb un berenar de xocolata i coca, així com amb la ballada dels Gegants de Riudoms i l’actuació dels Diables del Catllar.

✐ Mònica Just Rosals

La sisena va ser la prova estrella, l’escombra. I és que l’organització va escampar confeti i serradures per la pista del pavelló, i els avis havien d'escombrar el més ràpid possible tot el que poguessin, amb l'ajuda dels acompanyants que ho anaven recollint. Havien d'omplir un cubell en un temps determinat. El darrer repte el van haver de superar a l’exterior del pavelló. Va ser la prova de les bitlles, on els residents en equips de tres van haver de puntuar el més alt possible a la prova de les bitlles. Era moment de recuperar forces, així que tots els assistents van compartir un bon dinar, tot just abans que es realitzés el sorteig de diferents articles proporcionats pels col·laboradors. Després, va arribar el moment d’una fotografia de grup amb tots els assistents. En el moment del lliurament de premis van tenir lloc els parlaments de les autoritats: l’ Anna Bonet en representació de l'ICASS, Josep M. Cruset com alcalde de Riudoms i Cinta Pasqual com a directora de l'Onada Serveis. Les mateixes autoritats, amb ajuda de la "iaia" i les Deesses, van fer entrega de les medalles, d'or, plata i bronze de cada prova.

CEDIDA

▲ L’Escola de Dansa Isabel Cros va oferir amb una coreografia inspirada en les Olimpíades.

EL GUANYADOR, SANT CARLES DE LA RÀPITA L'Onada Golden Beach, de Sant Carles de la Ràpita, va ser la guanyadora de les Olimpionades amb un total de quatre medalles d'or i una de bronze, seguida per diferents centres que van aconseguir dues medalles, entre ells l'Onada Riudoms, la Residència Sant Josep de Cassà de la Selva, l'Onada Ulldecona... Quasi tots van aconseguir trofeu i, un cop entregades les medalles, es van obsequiar els atletes de tots els centres amb la foto de grup i un diploma per participant. En l’acte de cloenda es va fer el relleu de torxa al centre que serà amfitrió el pronúmero 479 • maig 2011

CEDIDA

▲ Foto de grup, amb alguns dels participants en la jornada.

15


actualitat

La regidoria d’Ensenyament posa en marxa la 10a edició de l’Escola de Lleure Adreçada a nens i nenes de P3 fins a 1r d’ESO, es desenvoluparà del 27 de juny al 29 de juliol L’estiu ja el tenim aquí, l’època de vacances també. Els nens i les nenes gaudiran d’aquests dies canviant l’horari tan intens que han tingut durant el curs escolar per un altre horari més relaxat i agradable. Un any més l’Ajuntament de Riudoms posa en marxa l’Escola de Lleure 2011 per tal que els nens i les nenes puguin gaudir intensament de les activitats que s’aniran desenvolupant a l’Escola de Lleure, que enguany no augmentarà els preus. Com en els anys anteriors, l’Escola de Lleure, que aquest cop arriba a la 10 edició, està adreçada a nens i nenes de P3 fins a 1r d’ESO, els quals participen en tot tipus d’activitats de lleure: des d’activitats físiques de control corporal, d’equilibri i de coordinació, fins a esports individuals , col·lectius de pista, passant per jocs i activitats aquàtiques, jocs tradicionals del territori, expressió corporal, cant, danses, manualitats, visites culturals, etc. Pel que fa a la direcció de l’Escola de Lleure 2011, aquesta nova edició anirà a càrrec de la Meritxell Joanpere Salvadó, persona amb una amplia experiència en el món educatiu i del lleure. Les inscripcion es poden a les oficines de l’Ajuntament de Riudoms. Els horaris són: matins, del 23 de maig al 3 de juny,

16

CEDIDA

▲ A l’Escola de Lleure es duen a terme nombroses activitats.

de 10h a 14h. Tardes, del 23 de maig, de 17h a 19,30. Per poder efectuar la inscripció s’ha de portar la següent documentació: l Full d’inscripció complimentat.

l Fotocòpia del DNI del pare, mare, tutor. l Fotografia dels vostres fills. l Fotocòpia de la targeta sanitària del nen/nena. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

La reivindicació del lloc on va néixer Antoni Gaudí, a final de la Copa d’Europa de Wembley Quatre aficionats riudomencs del FC Barcelona van aprofitar la visita, el passat 28 de maig, a Londres per presenciar la final de la Copa d'Europa de futbol entre el Manchester i l'equip català, per reivindicar la procedència d'Antoni Gaudí. Jaume Ferrant, Vicenç Solsona, F. X. Lázaro i Lluís M. Notario van resultar guanyadors d'un sorteig d'entrades de la Penya L'Avellana Blaugrana de Riudoms i es van desplaçar a l'estadi de Wenbley per presenciar el transcendental partit, que el FC Barcelona va guanyar per 3-1, i en què es va proclamar, per quarta vegada, campió de la final continental.

número 479 • maig 2011

Però els aficionats riudomencs van voler aprofitar el viatge per defensar la causa 'Gaudí és de Riudoms'. "Abans de marxar, van passar per Ca la Borrasa i vam comprar una tela amb els colors blaugranes on hi vam retolar la reivindicació", diu un dels aficionats. "El cert és que va causar molt d'impacte. La gent va llegir Gaudí i es preguntava que volia dir Riudoms, i els ho vam explicar, sobretot a japonesos i asiàtics, en general, que van voler fer-se fotos amb nosaltres. També tinc entès que vam sortir en directe per Antena 3 TV". El diari El Confidencial també es va fer ressò de la fita: "La puga Reus-Riudoms llega a Londres" titulava en un article.

17


actualitat

Els joves riudomencs ja disposen de local Obre portes divendres, dissabte i diumenge i està situat a l’antic mercat Després d’haver-ho demanat en nombroses ocasions, els joves de Riudoms ja poden gaudir d’un punt de trobada on poder realitzar activitats i compartir experiències amb els seus amics. Es tracta de l’antic espai del mercat, i precisament per la seva anterior funció continua mantenint el mateix nom, amb la voluntat de donar servei a nombrosos nois i nois d’edats compreses entre 12 i 17 anys. El Local Jove ‘El Mercat’, doncs, està pensat per a que els usuaris trobin un lloc comú de reunió i diversió, i consta de dos grans espais diferenciats. En primer lloc, destaca la sala de jocs, on hi ha un billar, un futbolí, dards i una taula de tennis taula; i en segon terme hi ha la sala polivalent, que disposa de jocs de taula com el parxís, escacs, cartes, etc., i altres diversions com la televisió o la Play Station. L’horari és de cap de setmana. Així, el divendres obre des de les vuit del vespre fins a les onze de la nit, dissabte de sis de la tarda a la una de la matinada i diumenge de sis de la tarda a deu de la nit. Durant les hores en què està obert, sempre hi haurà un responsable, contractat per l’Ajuntament de Riudoms. A més, ofereix servei de bar, on no es subministrarà cap beguda alcohòlica, sinó només refrescant. ‘El Mercat’ també està habilitat per tal que s’hi puguin realitzar concerts, campionats de tennis taula, d’escacs o, fins i tot, celebracions d’aniversaris, amb l’objectiu de poder satisfer, així, les peticions dels seus usuaris.

18

CEDIDA

▲ Riudoms disposa d’unes bones instal·lacions per a la pràtica de l’hoquei patins.

Per tal de poder-ne fer ús, els joves han de pagar una quota mensual que és de 10 euros al mes en cas d’individual, i de 15 euros en cas que hi hagi més d’un usuari en una mateixa família. Tot i això, s’hauran d’abonar els pagaments per períodes semestrals, i necessitaran el carnet per poder-hi accedir, tal com volen deixar clar des del consistori riudomenc. També hi ha entrades puntuals, que obren aquest espai als joves d’altres poblacions que, tot i no ser-ne socis, podran gaudir d’aquest nou equipament.

Aquesta és una demanada gairebé històrica del jovent del poble, que s’ha queixat en repetides ocasions que els faltava un punt de reunió on poder passar-hi les seves estones lliures, sobretot durant el cap de setmana. Ara, els usuaris esperen que tot plegat funcioni correctament, podent gaudir finalment d’aquest local tan desitjat. Des de la regidoria de Joventut, doncs, esperen poder satisfer així les necessitats dels joves. ✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

‘L’impossibilista’, al Casal Riudomenc

Una nit de cant, amb Tànit Bono

Amb L'impossibilista el públic riudomen va recuperar, el dissabte 21 de maig, la innocència de l'infant. Sergi Buka els va suggerir els enigmes i secrets de l'imaginari universal per retornar a l'essència. Va convidar el públic del Casal a gaudir d'una d'una de les arts més impactants i de viure l'emoció de ser soprès a curta distancia.

Els amants del cant s’ho va passar d’allò millor el divendres 27 de maig amb el recital que va oferir al Casal Riudomenc la mezzosoprano Tànit Bono, acompanyada al piano d’Alan Branc. Els dos artistes van oferir un programa dedicat a diferents estils, amb obres de grans compositors.

El Punt Òmnia de Riudoms ofereix cursos d’informàtica, de fotografia i de disseny de webs Ja es poden fer les inscripcions al Punt Òmina de Riudoms, que enguany ofereix el següents cursos: ✓ Introducció a la informàtica: Un curs que comença des de zero per a tots aquells que no tenen cap coneixement d'informàtica. ✓ Introducció al processador de textos: per als que volen adquirir els coneixements bàsics per escriure documents de text amb l'ordinador. ✓ Introducció a navegar per Internet: Per als que ja saben fer anar un ordinador i volen començar a navegar per les pàgines web. ✓ Correu electrònic: per als que volen conèixer a fons el món dels e-mails. ✓ Full de càlcul: una introducció a l'ús dels fulls de càlcul, per reforçar el perfil professional.

número 479 • maig 2011

✓ Fotografia digital: per aprendre a millorar les vostres fotos amb l'ordinador. ✓ Wikis de viatges: un curs on aprendrem a crear continguts col·laboratius documentant els nostres viatges, etc. ✓ Blogs de cuina: per als que volen aprendre com publicar el seu contingut a Internet, ens introduirem en el món dels blogs, publicant receptes de cuina. ✓ Web 2.0 de manualitats: t'ensenyem a crear la teva web de manualitats i podràs compartir-les amb tothom. Per a més informació cal adreçar-se al Punt Òmnia de Riudoms, situat al carrer de la Sardana, 1 (edifici de les Escoles Velles, trucant al telèfon 977 85 16 25 o al web: www.xarxa-omnia.org/riudoms ✐ Redacció

19


actualitat

Soldats d’Aviació de la Base Aèria de Reus celebren per segon cop una trobada a Riudoms L’1 de maig es va dur a terme, per segon cop, a Riudoms, la tradicional Trobada dels Soldats d’Aviació de la Base Aèria de Reus, en concret de les lleves des del 1951 fins al 1955. Hi van participar al voltant de 50 participants entre 75 i 80 anys —12 eren de Riudoms—, de les comarques de Lleida, de Barcelona i de Tarragona. El punt de trobada va ser a la plaça de l’Arbre, on el regidor Eudald Salvat va donar la benvinguda al grup. Posteriorment, es va fer una visita guiada a la Biblioteca, a la Casa Pairal d’Antoni Gaudí, i a l’Epicentre Gaudí. Els exsoldats van mostrar molt d’interès per la relació entre Riudoms i l’arquitecte. A continuació, es va fer un recorregut amb cotxe per la part vella de població, pel Molí d’en Marc, per les instal·lacions de la Cooperativa, després van assistir a una Missa per, finalment, visitar l’urna on hi ha dipositades les despulles del beat. Els participants en la Trobada van dinar al Centre Riudomenc, i van ser obsequiats amb el llibre Riudoms, homenatge a Gaudí, amb una bossa d’avellanes torrades i una ampolla d’oli de Riudoms. Els organitzador de la trobada fan un balanç positiu de la diada, valoren que s’hagi fet dos cops a Riudoms i agraeixen la col·laboració de l’Ajuntament per les facilitats que va donar.

20

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

La biblioteca Antoni Gaudí s’omple La nova biblioteca Antoni Gaudí, que va obrir portes el passat 23 d’abril, ha estat molt ben rebuda per part de la població, no només pels infants que hi assisteixen després de les jornades escolars i a l’hora del conte, sinó per adolescents i joves estudiants. S’acosta l’estiu i amb ell l’època d’exàmens, treballs i projectes finals, i això ha provocat que aquest últim mes s’ompli la biblioteca considerablement.

Una allau de joves van respondre afirmativament a la proposta d’ampliació d’horaris, ja que això els permetria estudiar en la biblioteca local sense la necessitat de desplaçar-se a altres ciutats, a més de poder anar a dinar a casa.

Aproximadament fa un mes que l’alcalde, Josep Mª Cruset, va proposar, a través de la xarxa social de Facebook, un canvi d’horaris als joves: “Si en època d'examens s'ampliés l'horari d'obertura de la nova biblioteca, hi aniríeu a estudiar o sou de l'opinió que sempre és millor estudiar a casa?” Els joves que tenien

Finalment, doncs, s’ha ampliat l’horari de la biblioteca fins al 22 de juny. El nou horari ofereix la possibilitat d’anar a estudiar al matí, de dilluns a divendres, de 11 a 13 hores, i a les tardes s’ha allargat l’horari una hora més, de 16 a 21 i, durant el cap de setmana es mantindrà el mateix horari: dissabte de 10 a 13.30h.

Cruset agregat al seu perfil van poder respondre a la pregunta i proposar els horaris que els anaven millor.

l’om revista de riudoms


actualitat

L’assemblea de l’ACPC elegeix Carles Ayats com a nou president de Premsa Comarcal i Local L’Associació Catalana de Premsa Comarcal ja té nou president; es tracta de Carles Ayats, que fins avui ocupava el càrrec de tresorer de l’associació. La nova junta directiva, encapçalada per Ayats, ha estat escollida per unanimitat durant l’assemblea extraordinària que l’entitat va celebrar a Vic el passat dissabte, 28 de maig. Durant la presentació de l’equip, Ayats va destacar que després de 30 anys, l’associació ha assolit «un grau de madures» gràcies a totes les publicacions membres, i ha assegurat que l’equip que encapçala està «preparat per encarar el futur» de l’associació. A banda d’Ayats, la nova Junta la composaran Eulàlia Sòria, que ocuparà el càrrec de tresoreria i adjunta a la presidència; Francesc Florensa, secretari i vicepresident; Joan Cal, Francesc Fàbregas i Antoni Puig seran els vicepresidents; mentre que Xavier Domènech, Joaquim Rambla, Ivan Sanz, Joan Carles Codolà i David Baret seran els vocals.

CEDIDA

L'Associació El Trencadís torna amb els seus jocs a la plaça de l'Arbre Durant la calorosa tarda del dissabte 21 de maig, un bon grup de nenes i nens, noies i nois, mares i pares, i de voluntàries i voluntaris, s'ho van passar d'allò més bé jugant a jocs com la petanca, bitlles, pilota, etc. a la plaça de l'Arbre de Riudoms. Després de l’activitat física, al final, a l'Epicentre Gaudí va tocar relaxar-se a la fresqueta de les parets del casc antic del poble, amb màrfegues i pilotes de massatge. Fins i tot, hi va haver diplomes per als nois, noies, nens i nenes que hi van participar en les diferents activitats que es van dur a terme. L’Associació El Trencadís va fer una crida a la població de Riudoms perquè participessin en les activitats que organitza aquesta entitat, l'objectiu de les quals és afavorir la integració de les persones amb qualsevol tipus de deficiència del poble; de caràcter privat, sense ànim de lucre i d'abast local, El Trencadís apostà per les activitats culturals i esportives com a mitjà de participació social i normalitzador en la vida d'aquestes persones. CEDIDA

número 479 • maig 2011

21


col·laboració

Jo també estic indignada El centre va ser un dels primers de la comarca en endinsar-se en aquest projecte Molt indignada, estic. I com a catalana, amb més motius, perquè em sento espoliada, humiliada i, a sobre, m’insulten tractant-me de lladre i insolidària. Però el que més em preocupa, ara, són els joves i el seu futur negre. Els joves de les generacions dels 70 i 80 que els van enganyar, els van aconsellar que anessin a la universitat, ja que així tindrien millors perspectives de feina i, clar, econòmiques. I no ha estat així; la majoria treballen en feines mediocres on ni tan sols necessiten el Batxillerat, però a alguns, els permet pagar una hipoteca vergonyosament exagerada (els bancs han de continuar sent els amos del món). I si aquests joves, que ja passen de la trentena, tenen fills, han d’anar a escoles fetes de barracons, —com és el cas del meu nét, que durant tres cursos seguits, P3, P4 i P5, a estat en barracons, concretament a Terrassa. I jo em pregunto (si algú n’està informat que m’ho digui, si us plau) A quants llocs d’Espanya els nens aprenen en barracons? Estan en barracons els nens a Madrid, Andalusia, Galícia, el País Basc, l’Aragó o València? I a Extremadura? No, segur que allà no, allà tenen un ordinador per a cada nen, mentre que aquí no, aquí n’hi ha ni un per classe. Aquí toca retallar! Quant a sanitat, retallen igual arreu d’Espanya, com ho fan a Catalunya? Segur que no! I no entro en detalls de llistes d’espera, (d’operacions) de persones grans, que de temps no els en queda gaire, etcètera. I als més joves de 20 o 30 anys, quin futur els espera? Em sembla, si no erro, que el 40% són a l’atur i la resta, … fent el que poden. Pel que fa a la immigració, ara sembla que tots els problemes els han dut els immigrants, encara que facin les feines que no volen fer els d’aquí, com tenir cura dels nostres avis, netejar o collir fruita a més d’un llarg etcètera, però clar tenen ajudes: «on s’és vist que s’ajudi als qui han vingut de fora si a mi no em va ajudar ningú». Aquesta és la cançó que més sento, però, no hem de ser humans i soli22

L’OM

▲ La plaça del Mercadal de Reus, des de mitjans de maig, està ocupada per ‘indignats’

daris, ja que tothom té dret a guanyar-se i millorar la seva vida. Senzillament, perquè tots som persones humanes. Però, clar, Catalunya és el lloc on han arribat més immigrants, i el govern català no té competències en aquesta matèria, no els sembla una mica estrany o, si més no, sospitós? Perquè la gran majoria no s’integra culturalment ni en idioma ni en els costums d’aquí. La llista per estar indignada és molt llarga i ja sé que així, no en trauré res. El meu professor de Literatura deia que les coses s’han de dir amb una certa ironia, però jo, confesso que no vaig aprendre prou bé la lliçó. Per acabar voldria afegir que, aquí, a l’Hospitalet de Llobregat, on visc, cada dia veig més gent, tan joves com vells, remenant els contenidors d’escombraries, fet que em regira l’estómac cada vegada i

em fa sentir impotent, mentre els polítics, pobrets, fan la política que els deixen fer els banquers de torn i les multinacionals, en gran part, els principals culpables de l’actual crisi. Crisi? No, per a ells no, que tenen sous i guanys multimilionaris i fan moure el món com si fóssim titelles; una part del planeta passa fam i l’altra està (estem) dins el remolí del consumisme desfermat pel capitalisme agressiu dels Estats Units d’Amèrica. Per tot l’esmentat, i per tot el que em deixo al pap, un visca ben fort i coratjós per tots els que com jo, estan indignats i s’han plantat a les places de les ciutats i pobles de Catalunya, tot i que, segons llegeixo avui dia 26, la indignació no s’expressa gaire o gens pels greuges que patim a casa nostra, i això em dol. Em dol molt! ✐ M. Dolors Nat i Pinyol

l’om revista de riudoms


col·laboració

I al final... ‘Ella es dolia, i molt, d’aquella falta d’amor i de respecte, que un dia li van prometre i ja res no en quedava’ I al final, la gran foscor, l’extrema immobilitat, en fi, la mort, però per a ells ja era morta. Algú li havia mort les il·lusions, la dignitat, l’autoestima, l’alegria, l’interès per les coses que sempre li havien agradat. Ella es dolia, i molt, d’aquella falta d’amor i de respecte, que un dia li van prometre i ja res no en quedava. Sort tenia de l’amor dels seus fills que, de moment, era l’única raó per la qual no s’atrevia a canviar aquella situació tan immerescuda, aquell camí on es trobava tan perduda i del qual ella no podia trobar el final perquè el camí s’havia convertit en un perillós laberint d’on no es podia sortir per més que ho intentava —on anava? què feia, com ho feia sense causar un gran enrenou a la família, als veïns i, fins i tot, al poble? Necessitava ajuda, però on acudia?, mai no trobava la resposta a tot aquell drama que la desesperava. Per tant, seguiria aguantant. Era una dona i havia de complir com a dona i com a mare. I convençuda d’això, no s’adonava que anaven passant els dies, els mesos i ara ja eren els anys que ella aguantava aquells greuges i aquells maltractaments físics. El qui els inferia sentia una espècie d’odi, d’enveja, en veure aquella fortalesa i aquell aguant, fins que un dia va passar l’i-

número 479 • maig 2011

rremeiable i, encara que ella era morta, aquesta vegada la va rematar per sempre. Un cop es va acabar tot, tal vegada va pensar: per què no vaig armar un gros enrenou? De què m’ha servit? Està ben

clar que de res. Ara només ho sento pels meus pobres fills.

✐ Maria del Carme Barceló Barceló

23


tal dia farà un any

Realitat, hipèrbole o mentida política? Sovint t’adones que el llenguatge, encara que estigui ben estructurat i cohesionat, no sempre serveix només per alçar la veu, sinó que ens pot fer creure que estem parlant d’alguna cosa gran quan, en realitat, no estem donant a conèixer res de nou. És a dir, tens la sensació, sobretot quan hi ha campanya electoral, que les paraules, segons qui les usa i a còpia de repetir-les, ja no signifiquen bo i res perquè o bé són buides i laberíntiques o bé ens volen fer beure a galet inventant noms nous per a les coses que ja en tenien i camuflar –o justificar– crípticament així la mancança d’idees o de projectes propis. Per això, de vegades, els naps són cols i les cols, naps. ¿Qui té la Pedra de Roseta o una mena de diccionari sobre els termes polítics perquè ens ajudi a entendre què volen dir quan duien el que diuen els nostres gestors de la cosa pública o l’administrador cap al seu administrat? Segons comenta Jordi Martí Font al bloc “Prendre la paraula” de VilaWeb, Michel de Montaigne (15331592), pensador i polític francès, dóna una importància bàsica a la retòrica a l’hora de fixar la realitat, fins al punt que, en el seu assaig “Sobre la vanitat dels mots”, assegura que Arquidam, rei d’Esparta, es mostrà ben sorprès quan Tucídides li contestà que, davant la pregunta de qui era més fort en combat, si ell o Pèricles, li respongués que això era molt difícil de contestar perquè, quan l’havia llençat a terra en lluita, “ell convenç els qui l’han vist que no ha caigut, i guanya la partida”. Així doncs, no importa què passa sinó qui ho explica i com ho explica. Si qui parla és prou capaç d’utilitzar les paraules convenientment buidades o bé directament paraules buides, la forma com les ordenarà i les dirà seran determinants per entendre una cosa o altra en relació al que pot haver passat, en relació al que es pot haver esdevingut. Per una banda, és cert que la llengua té la capacitat de funcionar més enllà de les coses. És el que anomenem ficció, que ens cal sempre per anar pel món. Però, 24

▲ Sobretot quan hi ha campanya electoral, tens la sensació que les paraules, segons qui les usa i a còpia de repetir-les, ja no signifiquen bo i res.

per l’altra, la il·lusió ideada no perverteix el llenguatge, sinó que és un joc (que, des de petits, tots coneixem) i té unes regles (que també acceptem implícitament). Així, si llegim la novel·la cavalleresca “Tirant lo blanc”, per exemple, en podem gaudir de ple tot i saber que Joanot Martorell, el seu autor, ens està entabanant una mica perquè, mentre la lletregem, fem veure que creiem les meravelles, el dolor, la felicitat... del que ens explica tan bé amb amor i imaginació. O sigui, concretant, que deliberadament consentim ser enganyats. Però, perquè aquesta enganyifa funcioni, la història ha d’estar ben contada, això és, ha de ser versem-

blant, que, ras i curt, només vol dir que ha de tenir l’aparença de realitat –o la possibilitat de ser creguda–, quan tothom sap –o hauria de saber– que no ho és perquè algú se l’ha inventada o l’ha recreada com ha volgut o sabut. De la mateixa manera, una ficció fantàstica pot ser més creïble, literàriament parlant, que una mala novel·la històrica, per inversemblants que siguin les coses en la primera o rigoroses les dades en la segona. I, després de llegir una bella història com la proposada més amunt, tanquem el llibre, tornem a la realitat de la vida quotidiana i donem per closa l’ental’om revista de riudoms


tal dia farà un any banada acceptada i consentida. D’aquí que, per no pervertir el llenguatge, ens calgui seny, això és, tenir la capacitat d’adonar-nos que deixem estar el món de la ficció per tornar a l’altre, al real. O, si voleu, d’abandonar un cert ús del llenguatge per fer-ne un altre de diferent. Tanmateix, no siguem il·lusos tampoc, perquè el llenguatge serveix alhora, i de sempre, per mentir. Però si l’ensarronada parla de coses, el mateix llenguatge, mentre segueixi fent forrolla, també és apte per desmuntar-les. Dit d’una altra manera: una teoria falsa pot funcionar mentre expliqui certs fets i podrà ser refutada quan se’n creï una altra que exposi o tracti els mateixos fets (i d’altres de nous) amb més claredat i senzillesa. La falsedat, per tant, es pot desmuntar. La buidor, en canvi, és més fàcil de mostrar que de demostrar. És molt difícil de definir a un daltònic què és el color vermell. O, en vistes als resultats, d’entendre l’eficàcia de les receptes que proposen els “homes” d’Estat per combatre l’atur. O la defensa del mecanisme vigent de confecció de les llistes electorals tancades i l’obligada votació de tota la candidatura en bloc, sense cap possibilitat d’escollir ningú individualment d’entre els múltiples aspirants vàlids, capaços i preparats que es presenten i que pertanyen a agrupacions o partits diferents. No és cap atreviment declarar que sovint, doncs, s’escolten discursos d’estadistes fets amb un llenguatge sense contingut, amb un argot buit i ple de fullaraca. I és que, en general, la “classe política” sap molt bé que el llenguatge crea moltes vegades la realitat, de la mateixa manera que el llenguatge buit i fossilitzat també pot arribar a buidar-la. Aquest argot i fullaraca, que no són mai inofensius, freqüentment són perversament perjudicials perquè qui en viu té molt de poder de decisió, organitza i mana sobre les nostres vides, els governs, el país, el futur... Ja sé que són molt extremadament hàbils –i, per tant, seductorament perillosos– per saber anunciar amb responsabilitat i humilitat el que la gent vol escoltar i d’atendre, pel cap baix, les propostes interessades (o no) del seu entorn, d’entusiasmar-se i de saber entusiasmar els altres; com també tenen alhora l’habilitat de combinar certes dosis d’autoritat i severitat indispensables amb la cortesia, la serenitat i les bones maneres. Però una número 479 • maig 2011

opció (com una opinió), per molt majoritària que sigui, no sempre és vertadera. De la mateixa manera que hi ha fal·làcies que diuen que si una opció política fracassa és perquè els vilatans no l’han entesa prou bé, no han sabut adaptar-se a la situació o a les noves realitats, perquè no hem d’oblidar pas que l’electorat és el mateix de sempre, amb les seves grandeses i misèries, amb la “capacitat” de votar el que li mostra el poder i de triar el projecte polític que vol o que el convenci més tot decantant-se per una o altra –o cap– papereta. Mentrestant, els dirigents, que estan constantment sacrificant-se per la pàtria i preocupant-se per la cosa pública, estan sempre cuirassats contra qualsevol crítica (només cal repassar el debat popular que ha generat les contradiccions de les retallades, la baixada del poder adquisitiu, la congelació de pensions i altres prestacions o el cas que un munt de polítics professionals –que “solament” cobren cada mes 6.200,72 euros nets més uns altres 4.299 en concepte de dietes per a despeses generals– defensessin com a intocable el seu sou íntegre al Parlament Europeu. En aquest darrer sentit, l’exemple d’austeritat i la renúncia de viatjar en les places més cares (també anomenades preferents, en primera o en “business”) dels avions i trens, qui l’ha de donar? Quina imatge ofereixen del poder i del que els afecta directament? I, amb el somriure lluent, si l’encerten, és per ells i, si fracassen, no els han sabut entendre els altres i, per tant, no són pas responsables de res. Per això, guanyin o guanyin (ja que no solen perdre gairebé mai, segons la grandiloqüència descriptiva que gasten), poden seguir pel món amb una afavoridora rialla bondadosa i confiada, perquè el que compta són les intencions, la confiança i el respecte. I les seves són immillorables. Així mateix, molts representants podran regalar consells paternals perquè els altres s’enfrontin als problemes que ells han creat o permès. I, a més a més, a vegades, com les sectes, culpabilitzaran més del compte el crític, qui no segueixi el ramat i, sobretot, el dissident insatisfet. Qui se sorprendrà després de l’àmplia abstenció, de la desafecció o de la desconfiança en els representants públics? Per cert, la conjunció dels astres o l’atzar ha fet que la data de celebració d’aquestes eleccions municipals, el 22 de maig, coincidís amb la diada de Santa Rita. Ens obsequia-

rà aquesta patrona dels impossibles o de les causes desesperades amb algun o altre miracle o meravella? Però no patiu, ningú no s’educa sol ni ningú no té cap èxit sense un gran esforç personal, ja que l’home és també allò que desitja ser. I, per postres, al més savi, se li escapen, com a mínim, set rucades al dia. I, ves per on!, una de les maneres més fàcils de dominar una societat és a través de les emocions o el populisme. En aquest sentit, els governants i certs mitjans informatius, moltes vegades, no menteixen, sinó que fan hipèrbole, com, sigui dit de pas, deixem anar tots alguna vegada: o exagerem “ingènuament” els encerts o amaguem “ridículament” els fracassos, o tot alhora. I és que, com expressà Pablo Ruiz Picasso, “L’art és la mentida que ens permet comprendre la veritat”. Johann Wolfgang von Goethe ja assegurava al seu dia que "L'art s'ocupa del difícil i del bo”. D’aquí que, tranquils, la fantasia que acabo d’escriure (i vostès de llegir) és pura ficció de la dolenta o inversemblant. Consegüentment, tota coincidència amb la realitat riudomenca (o catalana) és pura casualitat (si algú malpensa, doncs, i sense assenyalar ningú, és que és...). L’escriptor i filòsof francès Denis Diderot ens sentencià que “Engolim d’un glop la mentida que ens adula i bevem gota a gota la veritat que ens amarga”. Al seu torn, el poeta anglès Alexandre Pope ja declarà que “Qui diu una mentida no sap quina tasca ha assumit, perquè està obligat a inventar-ne vint més per sostenir la certesa d’aquesta primera”. I així anem, on, a més del llenguatge esmentat, aquest ha esdevingut més total amb els gestos, les mirades..., això és, amb tot el que podem catalogar com a comunicació no verbal que ha irromput de ple i de manera definitiva dins de la política gràcies a tots els mitjans –i tècniques– de comunicació visuals o no. Sembla ser que l’historiador grec Tucídides ja manifestava, com hem vist al començament d’aquest escrit, que, quan les paraules perden el seu significat actual, quan es deterioren premeditadament per obligar-les a dir el que interessa a cadascú en concret dins de l'espai públic, desapareix el fonament sobre el qual es van construir, que no és altra cosa que un lloc comú conegut i acceptat per tots i sustentat per la convivència. Què passa ara, però? ✐ Josep M. Toda Serra

25


esports

Bon paper de les riudomenques Anna Bonet i Gemma Munté a França i a Extremadura L’equip de Salvament i Socorrisme dels Amics de Riudoms, satisfet del resultat de les competicions L’esportista Anna Bonet, de l’equip de Salvament i Socorrisme dels Amics de Riudoms, va ser convocada per la selecció catalana per tal de poder participar en el 5è Torneig Internacional de França, celebrat a la localitat de Hossegor. L’Anna, que ha arribat ja gairebé a la majoria d’edat, va aconseguir arribar fins a la final de la prova d’sky i, juntament amb les seves companyes d’equip, va pujar al podi en la 3a posició. Aquesta ha estat la segona vegada que l’han seleccionat per anar a França, una experiència que considera “molt interessant, perquè hi ha un gran ambient de competició i aprens molt”. L’Anna es va iniciar en aquest esport fa 11 anys i ara està molt satisfeta d’haver fet aquest pas. Tot i això, lamenta que sovint ha d’explicar en què consisteix perquè la gent ho desconeix totalment. “No el coneixen, creuen que simplement estàs treballant en una piscina com a socorrista, i no té per què ser així, ja que això és un esport com un altre i s’hauria de promocionar una mica”, explicava, tot remarcant la seva intenció de continuarlo practicant durant uns anys més. Ara, però, caldrà veure si pot combinar-s’ho amb els horaris de la universitat. Gemma Munté també lamenta que aquest sigui un esport desconegut, i que

26

CEDIDA

▲ Gemma Munté, a la dreta de la fotografia.

la gent el confongui sovint amb la natació. Tot i això, ella té clar que el salvament i socorrisme és allò que més li agrada, “perquè és més complet i més divertit

que la natació”. Aquesta esportista dels Amics de Riudoms va ser convocada per la selecció catalana de Salvament i Socorrisme cadet, a finals de març, per

l’om revista de riudoms


esports participar en el Torneig Internacional de Càceres. En aquest cas, va aconseguir la tercera posició en la prova de 50 metres maniquí i aletes i també en la prova de relleus 4x50 tub de rescat. La Gemma ho va viscut tot plegat amb molta intensitat, perquè assegura que “és la primera vegada que guanyo alguna medalla, i la veritat és que no m’ho esperava”. Ara, la Gemma té 14 anys i en fa tres que practica aquest esport que es divideix en dues modalitats: la de piscina, on es realitzen proves de salvament, d’obstacles, de busseig, relleus, etc; i la de platja. A la Gemma, aquesta pràctica esportiva li agrada tant que, a llarg termini, té clar que vol ser socorrista de piscina. A hores d’ara, el que més li agrada és la prova que l’ha portat a guanyar la medalla de bronze, la del maniquí amb aletes. Amb la seva tasca i els reconeixements que aconsegueixen arreu, les dues joves esportistes ajuden a donar una empenta a un esport que encara és desconegut però que asseguren que val molt la pena. CEDIDA

✐ M. J. R.

número 479 • maig 2011

▲ L’Anna Bonet és al mig de la grup.

27


esports

El Club Patí Riudoms acomiada la temporada amb la mirada fixada en el Torneig Gaudí Hi participaran tots els seus membres, ja siguin d’hoquei o de patinatge Amb l’arribada del mes de juny, el Club Patí Riudoms s’acomiada de la temporada 2010-2011 amb la mirada fixada en el Torneig Gaudí, que se celebrarà el dia 10 de juliol. En aquesta cita, que és la més important del calendari anual del club, hi participen tots els seus membres, ja siguin de la secció d’hoquei o de la patinatge. A més, també hi assisteixen altres equips convidats, que ajuden a donar un to encara més festiu a la jornada. Al llarg de la temporada que tot just finalitza, l’equip juvenil d’hoquei patins n’ha viscut de tots colors: va aconseguir estar gairebé mig any sent l’únic equip imbatut de la seva categoria, però les coses van canviar de rumb i, finalment, no s’ha pogut endur cap títol. El seu entrenador, Ton Raja, està força satisfet de la feina feta pels nois al llarg dels darrers mesos, però lamenta que un dels seus principals handicaps ha estat la manca d’efectius. “Ha estat una llàstima no poder aconseguir la Copa Federació, i més encara quan, enguany, la final es jugava a Riudoms –els dies 4 i 5 de juny-, però ara ja comencem a pensar en la propera temporada i en el futur del nostre equip”, explicava Raja. De cara als propers mesos, doncs, el Club Patí ha de prendre la decisió de dur

28

CEDIDA

▲ Riudoms disposa d’unes bones instal·lacions per a la pràtica de l’hoquei patins.

els juvenils fins a la categoria Júnior, seguint l’ordre natural d’edat, o bé d’entrar a Segona Catalana, on l’edat no hi té res a veure. “La decisió encara no està presa i ens hem de reunir amb la junta per decidir-ho, però crec que la segona opció seria la més viable, perquè perme-

tria que hi haguessin jugadors de totes les edats i seria una bona manera de suplir la manca de personal en què ens trobem ara”, explicava el preparador del grup, qui creu que, per ser més competitius, seria necessari tenir tres o quatre jugadors més i, com a mínim, un altre

l’om revista de riudoms


esports porter per poder afrontar una temporada amb més garanties. Una de les qüestions que fa que no tinguin més jugadors a l’equip és que l’hoquei “és un esport més car que altres i molt difícil de practicar”, apuntava l’entrenador dels juvenils, qui és plenament conscient d’aquesta situació. Tot i això, però, creu que cal treballar per continuar donant un impuls a aquest esport que, en alguns casos, encara es té oblidat.

SATISFACCIÓ PER LES INSTAL·LACIONS Malgrat la seva preocupació per les limitacions de personal de l’equip que encapçala, Raja veu amb molt bons ulls les instal·lacions esportives de què disposa Riudoms per a poder practicar l’hoquei patins. I és que ara, amb la pista de fora, les seves possibilitats han crescut encara més.

CEDIDA

▲ L’entrenador, Ton Raja, està força satisfet de la feina feta pels jugadors

Ton Raja va tornar la temporada passada al món de l’hoquei després de prop d’una dècada apartat d’aquesta activitat. Ell va començar a practicar aquest esport als vuit anys, i va anar creixent i evolucionant fins que va esdevenir entrenador. “Arriba un moment en què et planteges què vols fer a la vida, i jo vaig optar per un altre camí professional, però l’hoquei em continua agradant molt i estic content de poder entrenar l’equip de Riudoms”, apuntava. Per al preparador dels juvenils del Club Patí, el més important per a un jugador d’hoquei, i de qualsevol altre esport, no és la força ni la velocitat, ni l’agilitat, sinó la intel·ligència i la força mental. CEDIDA

✐ Mònica Just Rosals

número 479 • maig 2011

▲ L’equip juvenil d’hoquei patins de Riudoms ha acabat la temporada pràticament imbatut.

29


cd riudoms CLASSIFICACIÓ SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL GRUP2

34a JORNADA

EQUIP

J

GC EC PC GF EF PF

GF GC PUNTS

1

BONAVISTA, C. "A"

34

14 2 1

14 1 2

106

38

87

2

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO "A"

33

14 2 1

13 0 3

120

36

83

3

LA FLORESTA, C.D. "A"

33

12 2 3

11 2 3

75

30

73

4

ICOMAR, C.F. "A"

34

12 0 5

9 6 2

100

59

69

5

ALHAMBRA C.F. REUS "A"

34

6 5 6

10 3 4

69

52

56

6

UNIO ASTORGA, C.E. "A"

34

10 4 3

4 5 8

72

62

51

7

MAS PELLICER, U.D.C. "A"

33

7 5 4

6 4 7

62

64

48

8

FALSET ESPORTIU "A"

33

9 2 6

5 1 10

56

63

45

9

TARRAGONA, F.C. "A"

34

9 3 5

4 2 11

78

86

41

10

SAN SALVADOR, U.D. "A"

33

6 5 6

5 3 8

67

72

41

11

HOSPITALET DE L'INFANT, C.D. "A"

33

6 7 4

4 3 9

49

51

40

12

LA SELVA DEL CAMP, F.C. "A"

33

7 1 8

4 5 8

60

76

39

13

ALCOVER, C.E. "A"

33

7 2 8

3 4 9

51

75

36

14

VILASECA C.F. "A"

33

5 5 6

3 6 8

40

60

35

15

LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

33

6 4 6

2 6 9

67

85

34

16

RIUDOMS, C.D. "A"

34

3 4 10

1 6 10

38 87

22

17

DESPERTAFERRO, C.E. "A"

33

1 6 9

3 2 12

38

90

20

18

ESPAÑA CANONJA, U.D. "A"

33

1 2 13

3 2 12

32

94

16

POS.

RESULTATS C.D.RIUDOMS Jornada 30

RIUDOMS, C.D. ''A'' - LES BORGES DEL CAMP, C.D. ''A'' 1 - 2

Jornada 31

LA FLORESTA, C.D. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 4-2

Jornada 32

RIUDOMS, C.D. ''A'' - SAN SALVADOR, U.D. ''A'' 1-2

Jornada 33

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 5-0 (Finalizat amb sanció)

Jornada 34

RIUDOMS, C.D. ''A'' BONAVISTA, C. ''A'' 0-3 FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

TORNEJOS PREVISTOS 28/5/11 Aleví a Alcover 4/6/11 Benjamí a Hospitalet 4/6/11 Prebenjamí a Salou 11/6/11 Benjamí a Riudoms

30

11/6/11 Prebenjamí a Sant Pere i Sant Pau 11/6/11 Baby's a Sant Pere i Sant Pau 18/6/11 Prebenjamí a Riudoms 18/6/11 Aleví a Sant Pere i Sant Pau.

l’om revista de riudoms


vida sana

Cansament, fatiga, astènia... Aquests mots s’utilitzen popularment per anomenar trastorns similars, encara que, en el cas de l’astènia, es pateixen tots aquests símptomes alhora. Poden a causa de qüestions psíquiques, físiques o cròniques. Generalment, ho patim a la primavera. Alguns exemples més comuns d’aquests trastorns són: ✔ Ens llevem del llit amb la sensació de no haver descansat prou. No hem tingut un son reparador. ✔ Quan portem mig matí treballant i estem cansats com si portéssim tot el dia. ✔ Estem de mal humor, irritables, no tolerem els altres, o a la feina no ens quadren les coses. ✔ A la nit arribem a casa exhausts, «sense piles», apàtics. ✔ Tenim mal de cap i mal estar general, tristesa, debilitat muscular. ✔ Somnolència diürna. ✔ Dificultat de concentració. ✔ Sensació d’inestabilitat. ✔ Disminució de la libido. Moltes vegades, tots aquests trastorns, —la manca d’energia—, es poden solucionar o pal·liar amb unes pautes senzilles, com, per exemple: ✔ Dormir tot el temps necessari. ✔ Practicar exercicis de relaxació. ✔ Fer exercici moderat. ✔ Seguir una alimentació energètica i variada: fruits secs, dàtils, plàtans, llegums, pastes... ✔ Prendre complements dietètics, com la gelea real, que actua com a estimulant i

número 479 • maig 2011

CEDIDA

▲ El cansament, la fatiga o l’astènia acostumen a patir-se a la primavera.

tonificant. D’altra banda, el llevat de cervesa és ric en vitamines del grup B. Finalment, els oligoelements com el coure, fòsfor, ferro i manganès que ajuden en estats de fatiga i astènia. Pel que fa a les plantes medicinals, podem trobar, per exemple: ✔ El Guaranà, amb propietats antidepressives i estimulants físiques i psíquiques. ✔ El Ginseng, incrementa la vitalitat, l’activitat mental i enforteix l’estat físic.

✔ El Gingebre, que és estimulant i produeix vitalitat i benestar. ✔ L’Eleuterococo, que és estimulant, augmenta la memòria i la gana, i prepara l’organisme per resistir millor l’esforç. ✔ La Maca, és rica en ferro, fòsfor, calç i hidrats de carboni, és un excel·lent vigoritzant que es recomana en casos d’esgotament físic i psíquic. ✐ Mònica Felez, Cinesiòloga; i Berta Mora, Naturòpata

31



L'Om 479