Issuu on Google+

www.lom.cat

Quatre formacions polítiques concorren a les municipals Recollim les principals propostes de CiU, ERC, PSC i PP a Riudoms Tot i la pluja, es riudomencs viuen amb intensitat els actes tradicionals i religiosos de la Setmana Santa

La Diada de Sant Jordi supera les expectatives de negoci dels sectors del llibre i les roses

JOEP MARIA FONT MASSÓ

núm 478 ■ any XLII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms


vida social

MATEU SALVAT

Els nous riudomencs i les noves riudomenques, fotografiats a les escales de la plaça de l’Església El fotògraf riudomenc Mateu Salvat va reunir, un any més, els nadons nascuts l’any 2010 -acompanyats els seus pares i mares- a les escales de la plaça de l’Església per fer la tradicional foto de Diumenge de Pasqua. Aquest és la 21è cop que Salvat fa aquesta convocatòria,

2

que va començar amb els nadons del 1990. El dia va acompanyar i el sol va impregnar la imatge de colors vius. Els pares i mares van aprofitar la trobada per comentar algunes de les anècdotes viscudes, amb els seus respectius fills, durant els primers mesos de vida.

S’hi van donar cita pares i mares primerencs amb altres que ja havien experimentat el plaer de tenir descendència. No hi van faltar els avis que, tot i no aparèixer a la fotografia, van cotemplar l’escena embadalits. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


editorial

El dia 22 de maig, decidim el nou Ajuntament de Riudoms

Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

El dia 22 de maig, més de 4.500 riudomencs seran cridats a les urnes per tal de decidir quin ha de ser el futur del municipi de cara als propers quatre anys. En

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat

aquesta ocasió, podran escollir entre quatre opcions polítiques que, tot i tenir maneres de veure les coses ben diferents, coincideixen en les seves ganes de treballar per fer de Riudoms un municipi millor, i per tal d’implantar les mesures més eficients possibles per fer sortir el poble de la crisi.

■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505

I és que precisament la crisi econòmica és la gran protagonista d’aquests comicis,

■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona

preocupa especialment a la ciutadania i porta moltes complicacions a l'acció de

però, sens dubte, també ho serà durant els propers anys, ja que tot plegat govern. Per això, les quatre formacions que concorren a les eleccions (CiU, ERC,

■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat

PSC i PP) tenen en l’economia l’eix principal del seu programa, conscients de les dificultats de gestionar aquesta nova realitat, tant diferent de la realitat existent ara fa quatre anys.

■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech

Aquestes eleccions arriben sis mesos després de les autonòmiques, en què després de dues legislatures marcades pel govern Tripartit, Convergència i Unió va tornar al capdavant de la Generalitat, on ha trobat en l’economia la seva gran

■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera

problemàtica. Ara, les retallades anunciades pel president Mas, han alçat la veu de sindicats i treballadors de la sanitat i l'educació, però el mateix president assegura

■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat

que és l'única manera que tenen per intentar posar l'economia del país al seu lloc, després de l'herència que els ha deixat el Tripartit. Com ja és habitual en aquestes

■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68

dates, des de les formacions

Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

polítiques es vol apel·lar al públic elector perquè aposti per anar a votar, sigui quina sigui la seva opció. I és que, el desencant que senten alguns per la política, fa que les xifres d’abstenció siguin cada vegada més elevades. Ara, doncs, caldrà esperar si els riudomencs aposten per mantenir la seva confiança amb Convergència i

Ajuntament de Riudoms

Unió o per un canvi, i tot plegat no es coneixerà fins a finals d’aquest mes, quan es decidirà el futur polític

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

número 478

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

del municipi. 3


campanya electoral

CiU treballarà per fomentar l’economia local i donar suport als emprenedors Josep M. Cruset vol mantenir la bona salut de l’Ajuntament “sense hipotecar el futur financer del poble” Convergència i Unió afronta les eleccions amb la voluntat de continuar amb l’estil de la feina que s’ha fet durant aquests darrers quatre anys. Així, i malgrat ser conscient de la preocupant situació econòmica i social que viu el país, l’equip encapçalat per Josep Maria Cruset assegura que ja ha demostrat que és capaç d’afrontar aquests moments “amb garanties de futur, optimisme i amb les idees clares per aconseguir recursos d’altres administracions i impulsar millores per al nostre poble”. És per això que els principals eixos del programa electoral de CiU de Riudoms, elaborats a partir de les propostes dels riudomencs, són, en primer lloc, la bona gestió de l’economia municipal, “amb la voluntat de mantenir la bona salut de l’Ajuntament, sense hipotecar el futur financer del poble i contenint els impostos sobre els riudomencs”. En segon lloc, volen apostar per la creació d’ocupació i el foment del comerç local i de l’activitat econòmica, fomentant l’arribada de noves empreses i el suport a les ja existents. També volen seguir treballant per millorar l’aspecte del poble, arranjant espais, racons, jardins i places i continuant amb la millora del nucli antic. A banda d’això, pretenen continuar fent tot el possible per tal que les administracions superiors dotin Riudoms dels majors equipaments, garantint, per exemple, el nou edifici de l’Escola Cavaller Arnau, impulsant les obres d’ampliació del Centre d’Assistència Primària, finalitzant el trasllat de la Llar dels Jubilats a la planta baixa del Casal Riudomenc, implantant un camp de futbol de gespa artificial, construint una nova pista de pàdel i treballant per la implantació de la piscina coberta. Finalment, la intenció és continuar amb la feina que s’ha fet en l’activitat festiva i cultural, “ja que en els darrers anys s’ha aconseguit que Riudoms sigui un referent”. Tot plegat ho volen fer amb la voluntat de “seguir treballant deixant al marge les crispacions polítiques i aconseguir que a Riudoms anem tots a una”. 4

CONVERGÈNCIA I UNIÓ 1.- Josep M. Cruset Domènech 2.- José Vicente Mir Arner 3.- Verònica Torres Ferrant 4.- Margarida Borràs Martorell 5.- Francesc Xavier Bonet Ortíz J. M. FONT MASSÓ

▲ Josep M. Cruset Domènech

6.- Miquel Domènech Fusté

Pel que fa a la crisi econòmica, la intenció de CiU és promoure la creació de llocs de treball i fomentar l’activitat econòmica local. A més, treballaran per la contenció dels impostos que s’apliquen als riudomencs, per oferir el sòl industrial necessari per a l’arribada de noves inversions empresarials i que les administracions superiors continuïn destinant recursos econòmics a Riudoms. La candidatura liderada per Cruset considera que ara és el moment que els riudomencs facin balanç dels últims anys “i valorin la feina feta i la dedicació de cadascun dels grups polítics”, i és per això que volen recordar “qui ha estat al costat del poble durant aquests quatre anys i qui ha començat a sortir al carrer ara que s’apropen les eleccions”.

7.- Mireia Massó Ametller 8.- Carles Garcia Jardí 9.- Eudald Salvat Mestre 10.- Montserrat Corts Vilaltella 11.- Eugenia Montalvo Marín 12.- Purificación Fabra Rubio 13.- Xavi Gallego Seuba

SUPLENTS 14.- M.- Teresa Ferraté Rofes 15.- Carles Perpiñán Fuentes

Amb el seu projecte, CiU vol fer un Ajuntament “fort, amb un Equip de Govern amb més representació que mai, i així garantir que Riudoms es faci respectar i que els pocs diners disponibles a les altres administracions arribin al nostre poble”.

16.- Albert Ferraté Ollé 17.- Josefina Llerda Mulé

l’om revista de riudoms


campanya electoral

La rebaixa d’impostos i taxes, una de les principals propostes del programa d’Esquerra La formació encapçalada per Francesc Xavier Làzaro vol treballar per afavorir les economies familiars El programa d’Esquerra-Acord Municipal es basarà en quatre grans eixos: promoció econòmica, civisme i seguretat, participació i entitats i serveis a les persones. D’aquests quatre punts, i tenint en compte el context de crisi econòmica actual, ERC-AM se centrarà majoritàriament en els dos últims, és a dir, en les persones i les entitats. La candidatura encapçalada per Francesc Xavier Làzaro pretén millorar la qualitat de vida dels riudomencs però, segons apuntava l’alcaldable, volen ferho “d’una manera real, preferim afavorir les economies familiars establint bonificacions, intentant millorar la situació laboral amb formació i vivers d’empreses per crear autoocupació i racionalitzar la despesa de l’administració per millorar la gestió dels serveis existents”. Amb això, però, no renuncien a invertir en equipaments com la piscina coberta, “però únicament es podran dur a terme si s’aconsegueixen subvencions d’altres administracions”, apuntava Làzaro. Les retallades de la Generalitat en matèria d’educació i sanitat també preocupen especialment a ERC, que creu que poden comprometre l’ampliació del CAP i les noves escoles, “i no volem tornar a l’època dels 23 anys de govern de CiU on es construïen molts barracons”, remarquen. Làzaro va fer el pas de ser el cap de llista “per vocació, per responsabilitat i per capacitat”. Així, quan parla de vocació, reconeix que la política local li agrada, recordant els 19 anys que porta vinculat al partit i 8 com a regidor; també considera, ja en el camp de la responsabilitat, que, en aquestes eleccions on tothom diu que hi ha un alcaldable millor posicionat, i després de la davallada d’Esquerra al Parlament, “era important que el primer partit de l’oposició local fes un esforç per fer una llista preparada per governar i poder fer propostes innovadores en benefici del municipi”. En tercer lloc, destaca la capacitat perquè, a banda de la número 478

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA – ACORD MUNICIPAL

J. M. FONT MASSÓ

▲ Francesc Xavier Lázaro.

seva formació, tot el grup que encapçala es considera capacitat per millorar la gestió municipal, principalment tenint en compte que tots han estat plenament implicats en les entitats locals. Tot i ser conscients que Riudoms té una situació “privilegiada” en comparació de fa vint anys o amb municipis més petits, sobretot per la gran quantitat d’equipaments de què disposa, des d’ERC creuen que si es compara amb poblacions similars, la vila està “a les basseroles” en molts àmbits. Així, per exemple, consideren que a La Selva del Camp “l’atenció a les persones grans és exemplar, i la captació d’empreses fa que l’atur es faci palès de manera més minsa, com la baixa tributació que alleugera l’economia de les famílies o com amb equipaments com la piscina coberta i el centre termal fan que Riudoms hagi d’aprendre a gestionar millor les seves possibilitats i, amb l’ajuda de les entitats, reforci la seva situació per convertir-se en un municipi capdavanter i de referència al Camp de Tarragona”.

1.- Francesc Xavier Làzaro Alhambra ESQUERRA 2.- Isidre Solé Gispert INDEPENDENT 3.- Sònia Llurba Hernández INDEPENDENT 4.- Candy Gertrudix Carpintero INDEPENDENT 5.- Salvador Mestre i Gispert ESQUERRA 6.- Joan Josep Cabré i Ferré ESQUERRA 7.- Josep Bes Mora INDEPENDENT 8.- Maria Rosa Mestre Beltri INDEPENDENT 9.- Bibiana Tell i Sentis INDEPENDENT 10.- Marta Prims Martínez INDEPENDENT 11.- Jaume Gili Ferré INDEPENDENT 12.- Maria Victòria Llauradó Miró INDEPENDENT 13.- Antoni Cruset i Olivé ESQUERRA

SUPLENTS 1.- Rafaela Gatell Abre INDEPENDENT 2.- Albert Montserrat i Torrell ESQUERRA 3.- Santi LLurba i Fortuny INDEPENDENT 5


campanya electoral

El PSC vol donar un nou impuls a la promoció de l’arquitecte Antoni Gaudí La llista encapçalada per Marcel·lí Garriga critica les inversions “no productives” dels últims anys El PSC-Progrés municipal presenta a les eleccions municipals una candidatura renovada i formada per persones amb experiència, que estan vinculades des de fa temps al partit, i també per independents que, sense afiliació política, volen formar part d'aquest projecte per treballar “de valent” pel poble. Tots ells viuen a Riudoms i comparteixen la creença que “hi ha una altra manera de fer”. Des del PSC subratllen que la principal font d'ingressos de Riudoms durant els últims anys han estat els derivats del creixement immobiliari i urbanístic, i és “precisament per això, enmig de l’actual crisi, que el poble ha vist disminuïts de forma important els seus ingressos”. Els membres del PSC, però, critiquen que, paral·lelament a la situació econòmica, s’han dut a terme fortes inversions, que consideren no productives, “i que han comportat adquirir compromisos de pagament i deutes, a més d'incrementar la despesa en el manteniment d'aquestes instal·lacions”. La candidatura socialista vol deixar clar que no està en contra d'aquestes inversions, però sí que creu que s'hauria d'haver prioritzat gastar els diners en altres qüestions més productives, que generessin valor afegit al poble i que beneficiessin a tots els riudomencs i riudomenques. De fet, el grup encapçalat per Marcel·lí Garriga té clar que “Riudoms ha de ser un poble amb projectes que millorin la qualitat de vida dels seus habitants però sense hipotecar-nos més”. Els integrants d’aquest nou projecte volen “generar confiança, escoltar abans de respondre, definir els problemes, les inversions, donar explicacions i sobretot solucions”. De fet, creuen que Riudoms ha de tenir un projecte clar de poble, i que s’ha d’allunyar de la improvisació. Per això, volen apostar per donar valor a la page6

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) 1.- Marcel.lí Garriga Masdeu 2.- Sandra Pareja Velasco 3.- SMiquel Herrero Iglesia 4.- Josep M. Gallisà Gimènez 5.- Mariona Fontgivell Yeste 6.- Jordi Escoda Salvadó J. M. FONT MASSÓ

▲ Marcel.lí Garriga Masdeu

7.- Rosa Mari Pérez Pérez

sia, als productes típics de Riudoms, al comerç, a les restes romanes i, especialment, a la promoció de Gaudí.

8.- Ester Moreno Naranjo

En aquest sentit, la llista socialista vol apostar per Gaudí, tant amb paraules com amb fets, i treballar per poder estar a primera línia i competir amb poblacions com Reus o Barcelona, “que tenen una forta promoció de Gaudí que els ha donat molts bons resultats”. El PSC, doncs, creu que el conveni signat amb Reus per promocionar la figura de l’arquitecte és un pas endavant, però que “no ens serveix de res si després no posem els mitjans adequats per tal d’aconseguir que els turistes arribin fins a Riudoms a veure l'Epicentre Gaudí”. A partir del seu eslògan ‘Tots comptem!’, el PSC vol fer de Riudoms un poble participatiu i transparent, “amb un govern municipal que, més enllà de ferse fotos, informi amb rigor i serietat”.

9.- Antonio Munté Pàmies 10.- Almudena Maldonado González 11.- Andreu de la Cruz Gili 12.- Pedro Berlanga Cantero 13.- Rufina Zapata Ruiz

SUPLENTS 1.- Pere Escoda Giol 2.- Francisco Fernández Valera 3.- Mercè Sancho Gallisà

l’om revista de riudoms


campanya electoral

Reduir l’atur i millorar la seguretat són les prioritats del Partit Popular Marc Junivart es proposa recuperar la representació municipal del seu partit El Partit Popular de Riudoms s’ha fixat entre els seus principals objectius per als propers quatre anys treballar per reactivar l’economia local, oferint recolzament a les petites i mitjanes empreses existents al poble, però també facilitant les coses perquè n’arribin de noves. I és que, enmig de la crisi actual, el cap de llista popular a les eleccions municipals, Marc Junivart, va mostrar la seva especial preocupació per les elevades taxes d’atur existents, de manera que creu “imprescindible” treballar en la línia de donar una nova empenta al món emprenedor. Però, a banda de la crisi i l’ocupació, el Partit Popular vol treballar per incrementar la sensació de seguretat dels veïns i veïnes del poble, així com per millorar l’atenció que s’ofereix al ciutadà des de l’administració local. En aquest sentit, doncs, Junivart es va mostrar convençut pel fet que cal aconseguir “una transparència en la gestió” que, segons assegurava, a hores d’ara no hi és. “El primer que hem de fer és conèixer en quina situació està l’Ajuntament i quin és l’endeutament municipal”, apuntava l’alcalde, qui va reconèixer que, tot i que hi hagi moltes ganes de millorar les coses, “de vegades no hi ha prou recursos per a fer-ho”. Per tal de fer possible les seves propostes, el PP espera poder recuperar novament la representació al consistori riudomenc, ja que, segons asseguren des del partit, “quatre ulls hi veuen millor que dos, i una majoria mai és bona”. És per això que la formació considera més enriquidor que els diferents partits que configuren el teixit polític de Riudoms facin “bona pinya”. Per aconseguir aquest objectiu, el PP compta amb una llista plena de riudomencs i riudomenques que tenen una llarga experiència en el món de les petites i mitjanes empreses, un dels sectors que genera més volum de negoci a la vila. número 478

PARTIT POPULAR 1.- Marc Junivart Molons 2.- Antonio Massó Figueras 3.- Yolanda Lopez Escriche 4.- Damián Martos Ortiz 5.- Maria Cruz Sancho Victorio 6.- Jaime Vaquer Gimeno J. M. FONT MASSÓ

▲ Marc Junivart Molons

Entre les propostes més concretes que els populars ofereixen al seu programa, hi ha la intenció de construir habitatge de protecció oficial –ja sigui de venda o de lloguer-; oferir ajudes per a la degradació de cases, principalment del nucli antic; rehabilitar espais buits i abandonats; i prolongar l’avinguda de la Solana per millorar el trànsit a la zona nord del poble. També es vol aturar especialment en el manteniment dels carrers del nucli antic i dels camins de l’entorn, que defineixen com “un valor afegit de l’espai urbà de Riudoms”. Tot treballant per aconseguir fer-se un lloc en la presa de decisions de l’Ajuntament de Riudoms, el PP espera que, el 22 de maig, un nombre prou important de riudomencs decideixi donar-li el seu suport a través de les urnes, permetent així obrir de nou al partit el camí per poder aplicar les propostes que es detallen en el seu programa.

7.- Jesús Urbina Lopez 8.- Julia Haro Galera 9.- Jesús Carrion Fernandez 10.- Maria Cristina Junivart Tost 11.- Noel Pérez Correderas 12.- Almudena López Escriche 13.- Felicidad Gómez Barrio

SUPLENTS 1.- Antonio Rofes Gispert

7


setmana santa

Els riudomencs viuen amb intensitat la Setmana Santa La pluja va obligar a fer el viacrucis de les Creus a l’Església i la processó del migdia es va fer sota l’aigua A partir del 17 d’abril, Riudoms es va endinsar de ple en la celebració de la Setmana Santa, uns dies en què la tradició i la devoció s’uneixen en els nombrosos actes i processons que es duen a terme arreu. Els actes van començar el mateix 17 d’abril (el Diumenge de Rams), amb la tradicional benedicció de palmes i palmons i el viacrucis pels carrers de la vila. També es va organitzar un acte de caire més cultural, al Casal Riudomenc, amb la presentació d’una història gràfica de Riudoms i la projecció de la pel·lícula La Pasión de Cristo. El Dijous Sant va tornar de ple l’activitat, amb l’exhibició dels Misteris que havien de prendre part a la processó del Sant Enterrament: • Confraria de La Salle: L’Oració de l’Hort • Confraria de l’Assotament de Jesús: :L’Assotament de Jesús • Confraria de Jesús de Narzaret: El Natzarè • Confraria de Cornetes i Timbals de Santa Llúcia: Jesús troba a la seva mare • Confraria de la Puríssima Sang de NSJ: El Sant Crist • Confraria del Devallamenet de la Creu: El Devallament de la Creu • Confraria del Sant Sepulcre: El Sant Sepulcre • Capella de la Verge Maria de Gràcia: La Dolorosa • Confraria del Fiscor: Matar la serp Ja de cara al vespre, la missa del Sant Sopar i el Capítol de la Confraria del Fiscorn van ser els protagonistes, tot just abans de la Processó del Retrobament, que enguany es va veure afectada per la pluja. Tot i això, es va poder fer completament. El que sí que es va haver d’escurçar a causa del temps és l’actuació final amb la presència dels 30 portants del pas a les espatlles i les cornetes i timbals. La jornada es va tancar amb una pregària. 8

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els armats, custodiant el Sant Crist.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’església de Sant Jaume es va omplir de gom a gom.

l’om revista de riudoms


setmana santa El Divendres Sant, el dia central de la celebració de la Setmana Santa, els actes van començar a les vuit del matí i es van succeir durant tota la jornada. La pluja, però, va obligar a fer el viacrucis de les Creus a dins de l’església i la processó del migdia, tot i que va sortir, es va fer sota l’aigua, que va impedir que el Sant Crist es portés dret. Al matí, també es va celebrar la tradició de matar la serp. La Solemne Funció de l’Agonia, coneguda com les Set Paraules, va ser una altra de les protagonistes de la jornada a l’església de Sant Jaume. De fet, aquest és un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa riudomenca. A la tarda es va dur a terme la litúrgia de la Passió i mort de Jesús, però l’acte estrella d’aquestes dates va arribar a quarts de deu del vespre, de la mà de la processó del Sant Enterrament. En aquest cas, el temps no va impedir que es pogués realitzar correctament.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Una imatge de la processó de Divendres Sant.

El caire dels actes va canviar durant el cap de setmana, de manera que es van deixar enrere les processons i els viacrucis per endinsar-se en celebracions més festives. Així, a banda de les celebracions de la Vetlla Pasqual i l’Eucaristia Solemne, les grans protagonistes van ser les Caramelles, a càrrec del Grup de Caramelles de Riudoms, que va omplir de música els carrers del centre de la vila. Amb tot plegat, els riudomencs i riudomenques ja s’han acomiadat un any més de la Setmana Santa, en què els actes més tradicionals i religiosos van tornar ser presents pels carrers del poble. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ M. J. R.

▲ Cavallers del Sant Sepulcre. Josep Maria Font Massó va portar enguany l’estandard.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Un dels misteris que participa a la Setmana Santa riudomenca.

número 478

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Les autoritats municipals van participar en la processó..

9


sant jordi

La Diada de Sant Jordi supera les expectatives dels negocis del sector La nova Biblioteca Antoni Gaudí va ser una de les grans protagonistes de la jornada

Enguany, l’escenari va ser diferent del que és habitual, ja que els veïns i veïnes del poble van poder conèixer finalment les noves instal·lacions de la Biblioteca Antoni Gaudí, que van romandre obertes al públic al llarg de tot el matí. Per tal d’arribar-hi, doncs, es va celebrar una cercavila que va omplir de música i animació els carrers del municipi, amb l’objectiu de traslladar els darrers llibres des de les antigues dependències fins a les noves, a la plaça de l’Arbre. Les parades de roses i llibres van omplir de vida la vila, doncs, en una jornada que es preveia incerta i preocupant per als establiments del sector, que veien amb preocupació el fet que el 23 d’abril fos un dissabte i en plena Setmana Santa, dates en què moltes persones solen aprofitar per marxar de vacances. Tot i aquests mals pronòstics, però, els comerciants van tancar la jornada amb una valoració més positiva del que s’haurien imaginat. D’aquesta manera, per exemple, Rosa Maria Gavaldà, de l’establiment Gavaldà Plantes i Flors, reconeixia que les coses havien anat molt millor del que es pensa-

10

ven. “Queia tant malament a dins del calendari i teníem tan assumit que no aniria bé, que finalment vam aconseguir arribar a fer les ¾ parts que en altres ocasions”, explicava la propietària del negoci riudomenc, qui va assegurar que “si haguéssim de posar nota al Sant Jordi d’enguany, li posaríem un notable”. Gavaldà també es va mostrar satisfeta pel canvi d’ubicació, i veu amb bons ulls l’acceptació que va tenir per part de la resta de gent del poble. Un altre dels negocis de la vila que també va viure amb plena intensitat la diada de és la llibreria La Cometa, on van coincidir amb el posicionament que tot plegat va anar “menys malament del que esperàvem”. Així ho explicava la seva propietària, Teresa Fontgivell, qui va valorar positivament la resposta de la gent davant del canvi d’emplaçament de les parades. El que sí que han percebut enguany és que, si habitualment se sol vendre més literatura infantil, entorn aquestes dates, ara s’han venut més quantitat de llibres adreçats al públic adult.

‘‘

Per la seva banda, Càritas Parroquial de Riudoms, una de les entitats que va prendre part en aquesta jornada, va voler agrair públicament el suport rebut per totes aquelles persones que el dia de Sant Jordi els van fer costat a través de les seves aportacions, “ja que el seu recolzament ens encoratja a continuar dia rere dia amb la nostra tasca”, van manifestar. A banda d’això, des de Càritas van voler felicitar també a Isabel Gispert i Anna Maria Solé per haver estat les afortunades en el sorteig d’un roser, donat pel Centre Actiu, i d’una ceràmica, donada per Margarida Borràs, que van realitzar aquell mateix dia amb tots els donants. L’ambient es va fer sentir al llarg de tota la jornada, en què els contes, els premis, la música i la dansa van omplir l’entorn de la nova biblioteca. Ara, doncs, els riudomencs s’han acomiadat del 23 d’abril, i ja ha començat el compte enrere per al proper Sant Jordi, d’aquí a tot just un any. ✐ Mònica Just Rosals

‘‘

El dia 23 d’abril, Riudoms va celebrar la Diada de Sant Jordi, una de les dates més assenyalades del calendari català, i que té en les roses i els llibres els grans protagonistes.

Els contes, els premis, la música i la dansa van omplir l’entorn de la nova biblioteca Antoni Gaudí

l’om revista de riudoms


sant jordi

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Es va celebrar una cercavila que va omplir de música i anima-

▲ Les parades de roses i llibres van omplir de vida els carrers de

ció els carrers del municipi.

la vila.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els veïns del poble van poder conèixer les noves instal·lacions

▲ La nova biblioteca va ser l’escenari d’una activitat consistent

de la Biblioteca Antoni Gaudí.

en la lectura de contes per als més joves.

número 478

11


actualitat

Presentat al Casal el llibre ‘Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX’ En finalitzar l’acte, els subscriptors de ‘L’Om, Revista de Riudoms’ van recollir el llibre gratuïtament El Casal Riudomenc va acollir el diumenge 17 d’abril l’acte de presentació del llibre Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX, un nou número de la col·lecció «Rivoulmorum», que edita l’Associació Cultural Amics de l’Om, i que ha finançat íntegrament l’Ajuntament de Riudoms. La sala del teatre estava plena a vessar de riudomencs i riudomenques, interessats a conèixer de primera mà aquest treball, que és fruit de les aportacions de molta gent. El llibre dóna a conèixer 240 fotos anteriors a la Guerra Civil, ordenades per temes, fetes per cinc fotògrafs principals –Pere Olmedo, Marc Salvadó, Ernest Duffó, Marc Ribas i Bonaventura Ribas–, i vuit de secundaris. El volum, que és gratuït per a tots els subscriptors de L’Om, Revista de Riudoms, aporta dades històriques inèdites dels espais captats i de les persones retratades, inclou comentaris de la premsa de l’època, etc. També es van posaran exemplars a la venda, al preu de 10 euros, en diversos establiments de la població. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Van presidir l’acte l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset; el regidor de Cultura, Eudald Salvat; el president de l’Associació Cultural Amics de l’Om, Xavier Fortuny, i els autors, Joan Torres i Josep Maria Mas. Així mateix, es va comptar amb familiars dels fotògrafs, amb moltes de les persones

12

▲ El llibre ha estat editat per l’Associació Cultural Amics de l’Om.

que han cedit material i, com a col·laboradors directes del treball, amb Mateu Salvat, Emili Bertran i Joan Salvadó. Durant l’acte, es va tributar un homenatge als fotògrafs, per mitjà d’un agraïment als seus descendents, les famílies Paredes-Poy, Ribas-

Sitjas, Albiol-Ribas, Salvadó-Cavallé, AlarteJansà, Callao-Cavallé, Sagrera-Ribas i FontGili. En finalitzar la presentació, es va poder recollir el llibre a l’entrada del Casal. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’alcalde de Riudoms, acompanyat del regidor de Cultura, el president de l’Associació Cultural Amics de l’Om i els autors del llibre, Joan Torres i Josep M. Mas.

▲ Joan Torres fa lliurament d’un obsequi commemoratiu a Teresa Alarte, neboda d’Ernest Duffó, fotògraf nascut a la segona dècada del segle XX.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ A l’escenari van pujar els autors del llibre, l’alcalde i el regidor

de Cultura, membres de l’Associació Amics de l’Om i algunes de les persones que han cedit imatges per a la publicació.

número 478

El Casal es va omplir de gom a gom en aquest acte de presentació del llibre, que es va dur a terme després de la missa del Diumenge de Pasqua.

13


actualitat

Riudoms s’acomiada del mes d’abril amb el lliurament dels Premis Arnau de Palomar L’acte va comptar amb l’actuació dels alumnes de l’Escola Municipal de Música El passat dia 30 d’abril va tenir lloc a Riudoms un dels actes més destacats de l’any: el lliurament dels Premis Arnau de Palomar, que va tenir lloc a la Casa de Cultura i va comptar amb nombrosos assistents, entre els quals hi havia els guardonats, els seus familiars i amics, els membres del CERAP, les autoritats locals i aquells riudomencs i riudomenques que any rere any no es volen perdre aquesta cita tan assenyalada. La gala va donar el tret de sortida amb unes paraules del president del CERAP, Anton Marc Caparó, i del regidor de Cultura, Eudald Salvat, per donar pas després al jurat per tal que aquest procedís a donar a conèixer els seus veredictes i poder realitzar, així, el lliurament de premis. A més, l’acte va comptar amb l’ac-

14

tuació dels alumnes de l’Escola Municipal de Música, que van oferir el seu repertori a tots els assistents. En aquesta ocasió, la categoria d’investigació va quedar deserta, ja que només s’hi va presentar una obra i el jurat va considerar que calia que s’aprofundís més en la metodologia de treball. Pel que fa a la pintura, el guanyador de la categoria absoluta va ser el reusenc David Gázquez i, en el vessant local, Marc Domingo. En el camp del recull fotogràfic, el guardó va ser per a Sebastià Grinyó, membre de la secció de fotografia del Centre de Lectura de Reus. En el darrer dels àmbits, la narrativa, la premiada va ser la riudomenca Maria Lluïsa Vidal, així com també Alba Ruiz, en el cas de la categoria juvenil. La dotació total per als

premis era d’uns 3.000 euros. Un cop coneguts els guardonats d’aquesta 21a edició dels Premis Arnau de Palomar, tots els assistents van poder apropar-se a algunes de les obres presentades, exposades entre el CERAP i la Casa de Cultura. Així, al CERAP s’hi va poder veure el resultat final del treball de recull fotogràfic realitzat per Lucia Perera, la guanyadora de l’any passat, que va oferir la seva exposició titulada ‘Espais’. A la Casa de Cultura, es van exposar els treballs presentades enguany en la categoria de pintura. El president del CERAP, Anton Marc Caparó, es va mostrar molt content per com va transcórrer l’acte, subratllant que sempre sol atreure molta gent. Tot i això,

l’om revista de riudoms


actualitat també va mostrar la voluntat per treballar, de cara a l’any vinent, per incrementar encara més la participació pel que fa a la presentació de treballs als premis. Els Premis Arnau de Palomar es van crear l’any 1981 amb el Premi

d’Investigació, i a partir del 1989 es va començar a diversificar incorporant noves categories. Va ser l’any 1996, però, quan es van conèixer finalment tal com els coneixem avui dia. “D’això ja fa 15 anys, i n’estem molt satisfets, perquè aquesta diversitat ha donat a la convoca-

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

tòria molta més transversalitat”, va manifestar Caparó. I és que tot plegat ha permès que els Premis es puguin obrir a més gent i a més àmbits, tant de Riudoms com de fora de la vila. ✐ Mònica Just Rosals

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Eugènia Perea, Anton Marc Caparó, Eudald Salvat i Lucia

▲ Un cop finalitzat l’acte, es va dur a terme un refrigeri a les ins-

Perera.

tal·lacions del CERAP.

número 478

15


actualitat

L’AMPA de l’escola Beat Bonaventura difon els 2000 anys d’història de Riudoms L’AMPA de l’escola Beat Bonaventura, després de celebrar els Diumenges gaudinians, va organitzar el passat diumenge, 10 d’abril, Coneix Riudoms: 2.000 anys d’història. L’objectiu era donar a conèixer la vila romana de La Mola, on van apropar la història de Riudoms als més petits i als més grans de la mà del diplomat en Arqueologia Hispànica, Valeriano Romero. Primerament, l’activitat estava adreçada a un públic més infantil però, una bona acollida per part dels adults va propiciar que es muntessin dos grups per realitzar la visita. Per una banda, les encarregades de l’AMMPPA van explicar als més petits la història de les restes mitjançant un conte. Als més grans, va ser Valeriano Romero, descobridor i gran estudiós de les restes arqueològiques del terme de Riudoms, que els va donar tota la informació de com van ser els inicis de la població.

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Membres de l’AMPA van explicar als més petits la història de les restes arqueològiques.

Durant la visita, els van explicar la història del Riudoms de fa 2.000 anys, i els assistents van poder comprovar que les restes no només són pedres sinó també uns documents d’història que abans abastaven una gran extensió, des del carrer doctor Fleming fins a la riera de Santa Eulàlia. A més de descobrir l’extensió de les restes, Valeriano va parlar sobre la funció de La Mola, dedicada bàsicament a la producció de la vinya. La Mola està distribuïda en 4 zones: una de residencial, l’altra industrial, una encarregada a l’emmagatzematge dels productes i, finalment, la zona de les premses. L’Ajuntament ha ajudat a la difusió de l’antic Riudoms i ha col·laborat amb la rehabilitació de la vila romana, sovint més que oblidada. Per això, va distribuir grava per diferenciar correctament les zones i en uns dies col·locaran cartells explicatius a les 4 zones de les restes arqueològiques. ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

16

▲ Valeriano Romero, estudiós de les restes arqueològiques de Riudoms, donant explicacions.

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Riudoms, al Saló Internacional del Turisme

L’associació El Trencadís dóna un gronxador niu

El poble de Riudoms va ser present, del 7 al 10 d'abril de 2011, al Saló Internacional del Turisme de Barcelona, gràcies a l’espai cedit per la Diputació de Tarragona. La delegació riudomenca va promocionar la localitat, a través de diversos productes locals i, especialment, la coca amb recapte de Riudoms.

L’associació El Trencadís va fer donació d’un gronxador niu, que s’ha situat a la plaça de l’Arbre. Aquest tipus de gronxador permet que les persones discapacitades puguin gaudir de jocs a l’aire lliure. A l’acte de lliurament hi va assistir la presidenta de l’associació, M. Esther Salvat, i l’alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset.

CEDIDA

CEDIDA

‘Lip dub’ de l'INS Joan Guinjoan

‘Lip dub’ de la residència L’Onada

L’INS Joan Guinjoan ha penjat a Internet un lip dub que recull imatges de la vida diària del centre. Es tracta d’un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. Es pot veure a http://www.youtube.com/watch?v=lShMlpzkIJA

L’Onada ha penjat també un lip dub que recull imatges de la vida diària de la residència geriàtrica. Les persones que tenen cura dels avis fan un recorregut pel centre, amb la partipació dels interns. Es pot veure a http://www.youtube.com/watch?v=yi4ECt4rEEo&feature=related

número 478

17


actualitat

L’Institut de Riudoms, a l’expectativa davant l’aturada del llibre electrònic a les aules El centre va ser un dels primers de la comarca en endinsar-se en aquest projecte El Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha aturat el pla d'introducció d'ordinadors a les aules per tal de revisar-lo i determinar quin ha de ser el futur d’aquest projecte. Mentrestant, però, els instituts que ja havien començat a treballar amb aquest nou mètode han de ser pacients i combinar l’ensenyament tradicional amb la incorporació dels ordinadors com a substituts del llibre de text. L’Institut Joan Guinjoan de Riudoms és precisament un dels que s’ha vist afectat per aquesta incertesa, ja que, després de ser un dels primers en endinsar-se en aquest projecte que pretenia substituir els llibres de text per ordinadors, ara ha vist com, amb el canvi de Govern, les coses han canviat. D’aquesta manera, doncs, la directora del centre, Maria Teresa Molas, reconeixia que estan a l’expectativa de l’evolució de l’Educat 1x1 (el nom amb què es va batejar aquesta iniciativa), però que, de moment, els alumnes que ja van començar a treballar amb els ordinadors continuen fent-ho. “ Ara ho anem fent així; després, ja veurem cap on evoluciona tot plegat”, apuntava la directora de l’institut riudomenc. La decisió del Govern català d’aturar la implantació dels ordinadors a les aules s’ha vist motivada per diversos factors: les dificultats de connexió observades i denunciades per alguns dels centres pioners en

18

ALBA MARINÉ

▲ L’Institut Joan Guinjoan va ser un dels primers en endinsar-se en aquest projecte.

el projecte, la compra de llicències de programari, la limitació a un sol model d'ordinador i la poca participació dels mestres en la definició del pla. L’aturada d’aquest projecte s’emmarca en un context en què les retallades del Govern català afecten especialment el sec-

tor de l’educació. Així, doncs, i tal com ja va anunciar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, els centres comptaran també amb menys pressupost per a despeses corrents: el 81% del que van obtenir el curs passat. ✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

Mig miler de persones s’aplegaran a Riudoms per participar a les terceres Olimpionades Després de l’èxit assolit en les segones Olimpionades adreçades a la gent de la tercera edat i celebrades a Casserres (Barcelona), l’organització ha escollit Riudoms com a emplaçament per la tercera edició. L’esdeveniment, doncs, tindrà lloc el dia 12 de maig al pavelló municipal, amb la previsió de reunir prop de mig miler de persones. Aquestes jornades esportives pretenen fomentar la convivència entre residències de gent gran d’arreu de Catalunya i, al mateix temps, aprofitar perquè els avis moguin el cos i puguin viure intensament un dia ple de sorpreses D’altra banda, un altre dels objectius és que els professionals de diversos centres s’uneixin per tal de treballar conjuntament a favor de la qualitat de vida dels usuaris.

Barcelona, però posteriorment es va obrir a tots els centres de la tercera edat. La psicòloga i animadora Miriam Díaz, de la residència l’Onada de Riudoms, explicava com va poder gaudir el juny passat de la segona edició, assegurant que “va ser una gran experiència”. I és que el que li va cridar més l’atenció va ser veure com els avis eren els grans protagonistes del dia, participant a unes proves que havien estat entrenant durant setmanes i amb moltes ganes de superar-se. D’altra banda, va recordar que les proves són adaptades, i que una persona amb alguna dificultat motora també hi pot prendre part.

Segons apuntava l’animadora, “va ser molt emotiu veure com poc a poc s'anava creant un clima de bon rotllo i competència sana, i els acompanyants i voluntaris que van assistir a l'acte van començar a animar als seus participants fent un gran sarau”. Això és precisament el que passarà a Riudoms el dia 12 de maig. De fet, Díaz creu que la celebració d’aquest esdeveniment a la vila és tota una oportunitat tant pels usuaris com pels professionals, i espera que tothom en pugui gaudir intensament. ✐ Mònica Just Rosals

L’organització de les Olimpionades es duu a terme amb la col·laboració d’Acra (Associació Catalana de Recursos Assistencials), patronal majoritària al sector. A més, hi participen com a voluntaris l’Ajuntament de Riudoms i totes les entitats cíviques, culturals i esportives del municipi, així com voluntaris, patrocinadors i el públic que decideixi assistir-hi. Es tracta d’un projecte que va néixer a la Residència L’Onada Goleen Beach de Sant Carles de la Ràpita ara fa tres anys, i any rere any ha anat creixent. De fet, a la seva primera edició només hi van participar avis dels centres que la Residència L’Onada té a les províncies de Tarragona i

número 478

CEDIDA

▲ Les jornades pretenen fomentar la convivència entre residències de gent gran catalanes.

19


actualitat

Set alumnes suecs d’intercanvi lingüístic visiten Riudoms i Port Aventura Com cada any, els alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Joan Guinjoan Gispert de Riudoms realitzen un intercanvi lingüístic amb alumnes de la mateixa edat del centre Folkuniversitetet de Linköping, a Suècia. Els estudiants del nostre institut (Jèssica Sánchez, Laura Hernández, Cristina Borrell, Joan Crusells, Lluís Bages, Clàudia Farré, Lluna Domínguez, Aina Mallafré, Sandra Irigaray, Marina Olivella, Martí Folch, Laia Roig, Júlia Esteban, Maria García, Marta Freixes, Arnau Ferré i Cristina Toda) van viatjar la segona quinzena de setembre de l’any passat al poble suec de Linköping. Per correspondre a aquesta anada, set alumnes suecs d’aquest poble (Elin Bergner, Emelie Nicklasdotter, Kalle Knutsson, Malin Sällberg, Sofie Enström, Madelene Eriksson, Sofia Gustafsson) van arribar el passat dia 5 d’abril a Riudoms. Abans d’arribar a Riudoms, van fer la ruta modernista de Barcelona, i van visitar la Sagrada Família, entre altres monuments del nostre arquitecte Antoni Gaudí. Una vegada a Riudoms, van romandre amb famílies riudomenques i d’altres pobles del voltant, fins al diumenge dia 10 d’abril.

CEDIDA

▲ Els alumnes suecs i els de l’Institut Joan Guijoan, a la plaça de l’Església de Riudoms.

Amb aquesta estada van poder veure, durant el matí, el funcionament del nostre institut, van participar en les diferents activitats que es feien a les aules; a les tardes, van visitar ciutats i pobles de les nostres contrades com el centre comercial de Reus, la ciutat vella i la ruta romana (amfiteatre, circ, etc.) de Tarragona, el passeig marítim i les platges de Cambrils ja que, per

cert, el bon temps els va acompanyar. El cap de setmana van poder gaudir durant al dia del parc d’atraccions Port Aventura i, posteriorment, d’activitats nocturnes pròpies de la seva edat. Al llarg de l’estada van degustar menjars típics de la nostra terra, i també van poder conèixer les nostres tradicions. ✐ Cristina Toda Morelló

Salvador Mestre no concorra com a cap de llista a les municipals El fins ara regidor i portaveu del principal grup de l’oposició al consistori riudomenc, no repeteix com a candidat a l’alcaldia a causa de les seves responsabilitats familiars. Després de tenir la seva segona filla aquest mes de març passat, qui fou cap de llista per Esquerra-Acord Municipal ha decidit no encapçalar la candidatura «per estricta decisió personal davant les responsabilitats familiars». «En democràcia és fonamental una alternativa que garanteixi la pluralitat. A Riudoms també». De fet, continua formant part de la llista, com a número 5, i també de l’executiva local d’Esquerra com a secretari de política 20

CEDIDA

▲ Salvador Mestre Gispert, amb la Xesca (2 anys) i la petita Teresa Mestre Massó.

municipal. «Sempre restaré al servei del meu poble i, fins i tot, podria desenvolupar la meva tasca com a regidor, però encapçalar la candidatura implica estar

disposat a assumir l’alcaldia amb totes les càrregues que comporta», afirma Mestre. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Campionat d’escacs a l’Institut Joan Guinjoan

Olis Mallafré es fixa en el mercat internacional

A l'institut Joan Guinjoan de Riudoms es va celebrar aquest mes d’abril un campionat d'escacs entre els alumnes afeccionat a aquest esport mental d'estratègia, organitzat per la monitora d'oci del Consell Esportiu de Baix Camp, Magda Rodríguez Calero (dreta al mig).

Olis Mallafré, almàssera fundada l’any 1934 a Riudoms, especialitzada en la producció i la innovació de productes derivats de l’oli, continua la seva fase d’expansió i de consolidació de la xarxa de punts de distribució per tot l’Estat espanyol, reforçant especialment la seva presència a Catalunya i al País Valencià.

Hi van haver 29 participants i es va jugar per eliminatòries, fins que van quedar com a guanyadors: Sergi Domingo i Besora, primer classificat (assegut a l'esquerra), Blai Ramos i Rosselló, segon classificat (assegut a la dreta), i Andreu Fabra i Huguet (dret a l'esquerra) i Òscar Gómez i Morales (dret a la dreta) com a tercers classificats.

Pel que fa al volum de vendes internacionals, un 31% correspon a Itàlia, un 28% a Alemanya, un 28% a França, un 10% als Emirats Àrabs (on ha experimentat un creixement de 6 punts respecte el 2009) i la resta, a mercats més recents com Holanda, Bèlgica, el Regne Unit o els Estats Units.

El 23 de desembre, ‘Truca un inspector’, al Casal El Casal Riudomenc ha programat per al 23 de desembre, en sessió doble, l’obra Truca un inspector, dirigida i protagonitzada per Josep M. Pou.

CEDIDA

número 478

Estrenada el 1946 a l'Old Vic de Londres, Truca un inspector és un gran manifest polític amb l'aparença d'una comèdia policíaca pròpia d'Agatha Christie. A Espanya es va estrenar el 1951, amb un muntatge que aquell mateix any va fer dos mesos de temporada a Barcelona. Des d'aleshores només dues excepcions, el 1985 al Joventut de l'Hospitalet i, el 1994, a l'Artenbrut amb un taller de llicenciats de l'Institut del Teatre, van permetre veure la peça més coneguda de Priestley, juntament amb El temps i els Conway, de la qual Mario Gas va fer una celebrada versió al Condal.

21


miscel·lània

Alaskan Malamute L'Alaskan Malamute és el dels gossos de tir més poderosos, el denominen popularment «la locomotora de l'àrtic». La selecció va començar a mitjans segle XIX, però es creu que es una de les races més antigues d’Amèrica del Nord, ja que existeixen gravats d'os i d'ivori molt antics on apareixen gossos molt semblants a l'Alaskan Malamute.

Cirerer Com cada any fidel, el cirerer torna a florir, torna a enamorar, i a reconfortar l’ànim més trist i apagat. Gràcies cirerer! ✐ M. Dolors Nat i Pinyol

Ramon Corts Fraga Va morir cristianament el dia 17 d’abril, a l’edat de 91 anys

E. P. R. Els qui t’estimen: fills Jordi (+) i Rosa Elisa, Montserrat i Pere, i Joan Ramon, néts, besnéts, cunyada i família tota, i la redacció de la revista ‘l’Om’ preguen que el tingueu present en les vostres oracions.

El seu nom prové d'Alaska, de la tribu inuit «mhalemiut», nom que significa «devoradors de carn crua». Aquests gossos de trineu eren essencials per a la tribu, perquè feien possible traslladar pesos enormes durant les llargues distàncies i en unes condicions extremes de fred i de neu. L'American Kennel Club va reconèixer la raça el 1935 gràcies a l'esforç de Milton i Eva Seeley. Morfològicament, el Malamute és un gos poderós, de constitució sòlida, pit profund i cos musculat. La mirada d'aquest gos sempre està alerta i denota interès i curiositat. El cap és ample, les orelles són triangulars i el musell compacte. Pel que fa al pelatge, és dens i aspre, la longitud del qual protegeix el pelatge intern llanós; pot ser de diversos colors, tota la gama de grisos, negres i vermells combinats amb blanc, i el blanc com a únic color sòlid, les marques de la cara de color blanc constitueixen un tret distintiu. L'Alaskan Malamute té un caràcter molt especial, són gossos molt afectuosos, tant amb adults com amb nens, són tranquils i silenciosos.

Riudoms, 2011

FE D’ERRADES En el núm. 476 de l’Om es recollien unes declaracions del regidor portaveu d’Esquerra en les quals expressava la seva intenció de no repetir com a cap de llista. Salvador Mestre no va dir en cap moment «el que més vull a la vida és ser alcalde», sinó que les seves paraules van ser «el que més vull a la vida no és ser alcalde de Riudoms, sinó que el meu poble avanci cap al progrés, l’obertura, la cohesió social i cap a la democràcia”. 22

l’om revista de riudoms


casal

Casal Riudomenc Temporada primavera Del 2 d’abril al 29 de maig de 2011 Dissabte, 7 de maig, a les 20.00h.

Diumenge 1 de maig, 11.30h.

FAMILIAR

TEATRE

ALTRES

TEATRE

número 478

A LA RECERCA DEL PINzELL IRIS

BALL-FESTA DE LES RELíQUIES

A la recerca del Pinzell Iris ens explica la història de dos viatgers siderals, en Blue i en Sey, que creuen l’espai amb una missió: la recerca d’un pinzell màgic per pintar el seu planeta gris i trist.

El Conjunt Zamarra posarà música i ritme a la Festa de les Relíquies, amb el ball que cada any amenitza la tarda d’aquesta celebració. A la sala multiús del Casal Riudomenc es disposarà de servei de bar a la mateixa sala, amb pista per a ballar i zona de taules i cadires.

ALTRES

Diumenge 8 de maig, 20.30h.

Diumenge 15 de maig, 18.00h.

LA MARE... QUINA NIT!

CISNE NEGRO

Aquesta comèdia parla de les mares i… de les sogres. Aquestes són estimades, apreciades i fins i tot odiades; però què seria de la nostra vida en parella, la relació amb els amics i els veïns de l’escala si elles no hi fossin?

Nina és una ballarina d’una companyia de ballet de la ciutat de Nova York, la vida de la qual està completament absorbida per la dansa. Nina viu amb la seva mare, Erica, una ballarina ja retirada que dóna suport amb entusiasme a l’ambició professional de la seva filla.

CINEMA

Dissabte 21 de maig, 21.00h.

Divendres 27 de maig, 21.00h.

L’IMPOSSIBILISTA

RECITAL DE CANT

L’Impossibilista ens endinsa en un viatge per explorar els límits entre la il·lusió i la realitat, en un món imaginari i de desitjos. Ens convida a descobrir la màgia més propera. Una situació que ens permetrà gaudir d’una de les arts més impactants.

La mezzosoprano Tànit Bono, en el format del seu concert de final de carrera, juntament amb el prestigiós pianista Alan Branch, ens farà gaudir del món del cant tot endisant-nos en un programa dedicat a diferents estils amb obres de grans compositors

MÚSICA

Dissabte 28 de maig, 21.00h.

Diumenge 29 de maig, 20.30h.

TERÀPIA DE GRUP PER A GAFES

CONCERT

Teràpia de grup per a gafes proposa a tot tipus de públic una mirada en clau de comèdia d’alguns moments de mala sort que la majoria d’éssers humans han tingut, tenen i que, de segur, aniran tenint al llarg de la història.

La Coral Dolça Catalunya ofereix un repertori variat acompanyada del Cor Iubilo, d’Alcanar. La Coral Dolça Catalunya neix per les Festes del Beat Bonaventura Gran de Riudoms el 1976. El seu repertori és divers divers, des de cançons catalanes fins a religioses.

MÚSICA

23


actualitat

Lluís Soler: ‘Ser actor és un privilegi’ És un dels protagonistes de l’obra teatral ‘El Mètode Grönholm’, representada recentment al Casal L’actor barceloní Lluís Soler, conegut al món de la televisió per Laberint d’obres o El cor de la ciutat, va actuar al Casal Riudomenc el passat 9 d’abril amb l’equip d’El Mètode Grönholm. L’obra de l’autor Jordi Galcerán va omplir el pati de butaques del Casal, no solament per l’actuació amb Lluís Soler, sinó perquè també anava acompanyat de Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas. Des dels 15 anys va començar a actuar en companyies amateur. Quina ha estat la seva formació? Primer vaig començar fent de tramoia i vaig ser autodidacte, ja que em fixava en els companys del poble i en la gent més gran. Després vaig fer alguns cursets i quan entres en el món del teatre professional aprens coses més específiques. També vaig estar una temporada al Col·legi del Teatre de Barcelona. Encara que, bàsicament, és espavilar-se un mateix pel seu comte. Creu que abans era més difícil convertir-se en actor? No. El que passa és que ara sembla més fàcil perquè s’imparteixen més cursos, però per una altra banda és complicat, hi ha més gent que s’hi vol dedicar. Avui en dia, la

24

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Lluís Soler ha participat en nombroses sèries de televisió, com ‘El cor de la ciutat’.

l’om revista de riudoms


actualitat gent té moltes ganes de ser actor i, gràcies a la televisió, a molta gent li agrada aquesta feina. Si no hagués estat actor, què creu que estaria fent? No ho sé, he anat provant moltes coses durant la meva vida, i el teatre sempre ha guanyat de mica en mica el terreny. Amb el meu cap podia haver treballat de qualsevol cosa. Què és el que més li agrada de la seva feina? És una feina que et permet jugar amb tu mateix. Es converteix en un ofici però no deixa de ser un joc perquè canvies de personatge. Fa la sensació que cada vegada que canvies de personatge també canvies de feina. Si ets un tastaolletes, és molt gratificant. Ha treballat en un gran volum d’obres teatrals, series, pel·lícules i no para mai. Li queda temps per a les seves aficions? Ser actor és una afició que es converteix en feina; quan comences ets un aficionat al teatre. Tinc les meves inquietuds i aficions personals, però amb aquesta feina treballes amb tu mateix i et permet investigar sobre els personatges. De mica en mica t’introdueixes en un terreny molt divertit. Com s’ho fa per memoritzar tants papers alhora? No existeix cap tècnica especial, sinó que són moltes hores de treball i d’ofici. Hi ha gent que hi té més facilitat, en canvi, jo sóc dels que els costa més temps. És una qüestió a la qual no se li ha de donar

número 478

importància, perquè tan sols hi has de dedicar el teu temps. Ha treballat al cinema, a la televisió, al teatre i de doblador. Li queda algun projecte per fer? Ha pensat a dirigir? Sense voler, sempre se’t passa pel cap la idea de dirigir quan penses com voldries fer les coses o interpretar un paper, per tant, hi penses. Em va bé la feina i no m’inquieta especialment dirigir una obra. No és un objectiu a llarg termini, però si tinc la ocasió ho faré. En el seu repertori hi ha obres des de Shakespeare fins per exemple El mètode Grönholm. Amb quin tipus de paper gaudeix més damunt de l’escenari? A l’escenari gaudeixes amb tots. Evidentment, hi ha personatges que s’adapten més a les teves característiques i és més fàcil. Amb els que s’allunyen més, és un repte, però quan hi arribes és molt gratificant. En aquest sentit, ser actor és un privilegi. Si hagués d’escollir entre el cinema, el teatre i la televisió, què escolliria? Jo em quedo amb tots. Són sistemes d’interpretació diferents, no és el mateix treballar davant d’una càmera de cinema, que d’una de televisió, ni sobre un escenari. Tots tenen quelcom especial, moments irrepetibles. Creu que la televisió o el cinema tenen un reconeixement més alt? No, la gent que et veu en un capítol o en el final d’un culebrot és la mateixa gent que et veu fent teatre omplint cada dia i nit. La proporció és bastant divertida.

Parlant de l’obra, és la quarta temporada que la interpreteu i sempre s’esgoten les entrades. Què creu que té El mètode que enganxa tant a la gent? Té els components d’una obra d’èxit: un bon text, un bon director i un bon repartiment d’actors, amb tota la humilitat del món. També hem mantingut sempre el mateix equip i unes bones condicions teatrals, però la clau de l’èxit és l’atzar: l’autor de l’obra només ha aconseguit escriure un sol Mètode Grönholm. L’obra tracta de la lluita per aconseguir un lloc de treball i, al mateix temps, és una comèdia perquè parodia la societat actual. Dins de quin gènere l’emmarcaria? És una comèdia, però si especifiquem, és una tragèdia que fa riure. Com us poseu en el paper d’aquests treballadors que lluiten? Just quan poses el peu a l’escenari ja estàs dins del paper. Des del meu punt de vista, el que ha de fer un actor és treballar i tenir ofici. Evidentment, cada actor té les seves eines, però la seva feina és sortir a l’escenari, interpretar el seu paper i gaudir-lo. Està treballant en algun projecte paral·lel? Estem assajant l’obra de Molière, Misantrop i l’estrenarem d’aquí poc al Teatre Nacional. I d’aquí poc, començarem els assajos de l’obra Luces de Bohemia de Valle-Inclán.

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

25


actualitat

Les Granotes, la natura a l’abast dels més petits L’aula d’entorn rural Les Granotes es va inaugurar oficialment el dia 30 d’abril Apropar la natura als més petits a través del contacte directe i d’un ampli ventall d’activitats. Aquesta és la raó de ser de l’aula d’entorn rural Les Granotes, un negoci impulsat per la riudomenca Antònia Font i la seva família, i que tot just acaba d’obrir les seves portes amb la voluntat de posar a l’abast de les escoles una oferta formativa complementària i diferent de la que és habitual. L’acte d’inauguració d’aquest espai, que està ubicat al Camí dels Catalans, va tenir lloc el passat dia 30 d’abril. Els pollets, les granotes i Gaudí són els tres eixos temàtics entorn els quals girarà l’activitat d’aquesta aula d’entorn rural. D’aquesta manera, doncs, els infants – d’edats compreses entre 3 i 12 anyspodran conèixer el procés que segueixen els pollets des que entren a la incubadora, i és per això que l’aula disposa precisament d’una incubadora, una naixedora i un observatori, des d’on els joves alumnes podran veure de primera mà com funcionen les coses a l’entorn d’aquest animal. “També podran conèixer que la seva alimentació no és tant diferent de la nostra”, subratllava Antònia Font, remarcant la importància d’una bona alimentació en els animals de granja. En segon lloc, i aprofitant la relació que Antoni Gaudí va tenir amb la natura com a font d’inspiració per a les seves obres, els paral·lelismes entre l’entorn natural i l’arquitecte riudomenc també estaran presents en molts dels tallers que s’organitzaran. Per tal de poder-ho dur a terme, els emprenedors es van posar en contacte amb l’autora del llibre Els primers estímuls sensorials d’Antoni Gaudí, M.Àngels Ollé, i a partir de la seva obra han creat alguns dels seus espais i activitats. En aquest sentit, doncs, i tal com subratllava la mateixa propietària de l’aula, la intenció és aconseguir que els nens i nenes puguin observar tot un seguit 26

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Antònia Font, adreçant-se als presents el dia de la inaguració.

d’elements de la natura que van esdevenir els primers estímuls sensorials que Gaudí va rebre de petit, i que el van inspirar a l’hora de tirar endavant les seves obres. El tercer eix temàtic són les granotes, i són precisament elles les que donen nom a l’aula d’entorn rural. Per tal que els infants coneguin més de prop aquest animal i el seu entorn natural, s’han habilitat diversos estanys: dos de grans, on es poden observar una sèrie d’amfibis, alguns dels quals estan en perill d’extinció; i dos de petits, on els nens podran tenir contacte directe amb la natura. Alguns exemples de les espècies que s’hi poden trobar són la Reineta, el Gripau Paridor, el Gripau Corredor; i la Granota Verda.

ELS ESPAIS L’aula d’entorn rural compta tant amb espais interiors com exteriors. Així, a l’interior s’hi localitzen el terrari, una incubadora, el lloc on es poden veure els aliments que mengen els pollets, els pollets o fins i tot un rusc d’abelles, entre d’altres; i pel que fa a l’espai exterior, s’han creat dues parts destacades: la que han batejat com ‘El poblat de la tribu de Gaudí i les granotes’; i finalment una zona d’esbarjo, amb un camp de futbol, per a les estones de lleure de mestres, alumnes i monitors. La finca on es desenvolupa l’activitat té un total de 25.600 metres quadrats, i, d’aquests, 9.000 estan adreçats a l’aula, “una zona que està completament tancada i ben delimitada, per garantir la seguretat dels nens”, apuntava Antònia Font. l’om revista de riudoms


actualitat ELS INICIS Antònia Font treballa des de fa molts anys a la seva pròpia granja i, després d’un llarg cicle en què tenien en les gallines el seu àmbit de treball, fa prop d’un any que van canviar i es van centrar en els pollastres. Llavors, van quedar espais buits, i van decidir fer un cop de cap per diversificar el negoci, en el qual van començar a treballar intensament fa prop d’un any i mig. Tot i que inicialment, la idea era fer una granja escola, finalment han optat per una aula d’entorn rural, el tríptic, el logotip i la imatge corporativa de la qual ha anat a càrrec d’un noi de Valls, Adrià Batet. Per tal de desenvolupar les diverses activitats, els impulsors del projecte han buscat a empreses subcontractades amb monitors especialitzats en infants, que tenen una formació específica per treballar en aquest àmbit. ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

En general, doncs, els impulsors d’aquest negoci asseguren estar “molt il·lusionats” davant del nou projecte que tot just comencen, malgrat ser conscients que la situació econòmica no els és gens

número 478

▲ Monitors de ‘Les Granotes, amb el gegantó Gaudí.

favorable. “De moment, però, sembla que va tenint bona acollida i, malgrat que ara la intenció és donar-ho a conèixer per la demarcació, la intenció de cara al curs vinent és ampliar-ho fins a Barcelona i Lleida” apuntava la propietària del nego-

‘‘

ci. Ara caldrà veure com evolucionen els primers mesos d’activitat, i quina rebuda tindrà el projecte per part dels centres educatius del territori. ✐ Mònica Just Rosals

‘‘

La inauguració va ser el 30 d’abril, però el dia 2 de maig van tenir la primera visita, procedent de l’escola de Riudoms; i el 7 de maig se celebrarà una jornada de portes obertes. De moment, ja tenen més de sis reserves fetes, i fins i tot es preveu que el programa de TV3 Espai Terra li dediqui un dels seus reportatges, que s’emetrà, si no hi ha res de nou, el, dia 17 de maig.

Els pollets, les granotes i Gaudí són els eixos temàtics entorn els quals girarà l’activitat d’aquesta aula d’entorn rural

27


tal dia farà un any

A barrancs i rieres, l’aigua surt de les lleres A les 14.46 de la tarda (vuit hores menys a Catalunya) del passat 11 de març de 2011 l’arxipèlag del Japó sofrí un terratrèmol de 8,9 graus a l’escala sismològica de Richter, un dels més grans de la història del planeta, seguit de seixanta rèpliques, la majoria de les quals d’una magnitud de moment superior a 6,0, incloent-ne una de 6,7. Ha estat, per tant, un dels més potents de la seva història, que provocà, també, un tsunami devastador que arrasà el nord-est de la seva costa. Amb 54 centrals i de ser un exemple “modèlic” en l’ús de tecnologia atòmica, previsor i acostumat als sismes, al Japó, no s’hi havia vist mai res de semblant. La quantitat de víctimes i els danys materials creixen a mesura que es coneixen les dades. Però alguns efectes del sinistre, com les fugues radioactives de les centrals nuclears afectades, sobretot la de Fukushima Daüch –amb els seus residus “conservats” a magatzems interiors de la central (piscines, en diuen)– i l’abocament de tones d’aigua radioactiva al mar, encara fan témer noves catàstrofes i obre el debat sobre aquesta energia i la seva garantia de seguretat. Aquesta comprovació de la força de la naturalesa desbocada ens hauria de servir per fer-nos tocar de peus a una terra que està viva i on som uns minúsculs elements. És a dir, al planeta, després d’un terratrèmol, d’un tsunami, d’un desastre humà, d’un greu esdeveniment ecològic... no li passa bo i res, perquè la “vida” hi continua. Per això, ens hauríem de replantejar amb respecte si són compatibles els interessos econòmics descomunals amb el model de vida i de consum al que alguns aspiren i el grau de tranquil·litat que pretenen que tinguem (ja que gairebé ens havien convençut que mai no passava res, fins que, segons el destí o l’evidència, ens demostra fefaentment que sí que succeeixen esdeveniments incontrolats gravíssims) i, 28

▲ La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra.

alhora, caldria que fóssim més “humanament” humils davant la natura i la seva potència ancestral. En aquest sentit, només cal veure fins a on s’ha atrevit de construir la perícia humana i, segurament, amb tots els permisos i estudis tècnics legals, competents i pertinents. No cal ser cap agent d’un servei secret eficaç per trobar edificacions a dins de rieres, a les lleres de rius, a tocar o dins del mar, a la vora de barrancs, sobre mines i cursos

d’aigües “desviades”, sobre embassaments... i, fins i tot, “segures” centrals nucleats arran de costa perquè, a aquestes, els calen grans quantitats d’aigua amb el risc i la vulnerabilitat que representa tot plegat. Així, per exemple, moltes centrals britàniques estan només a uns metres del nivell del mar i, per tant, més damnables a probables efectes de l’anomenat canvi climàtic provocat per la insaciabilitat de la “natura humana”. I, si l’om revista de riudoms


tal dia farà un any estan a l’interior, consumeixen una quantitat d’aigua dolça tan important que les fa insostenibles en una onada de calor ja que escalfen més l’aigua de rius i llacs, cada vegada més ecològicament delicats, que arriba el punt que s’han de desconnectar generadors en unes o reduirne les operacions en altres pel reescalfament en els ecosistemes naturals. D’on es traurà tanta aigua dolça de l’interior d’un país en una època de sequera o d’escassetat i amb el model de vida i consum humà i industrial actual? Com que és fàcil opinar i extremadament complex posar fil a l’agulla de qualsevol activitat, la veu popular ja ens diu que, al mal temps, bona cara o que les rieres, tard o d’hora, reclamen l’escriptura (el seu curs o pas ancestral, amb aiguats o inundacions, torrentades, crescudes o llevantades...) i que, per això, a prop del riu, no t’hi facis el niu; a barrancs i rieres, l’aigua surt de les lleres; o bé que el foc té aturador, l’aigua no. En fi, al principi tots els canterets fan l’aigua fresca i després et pots trobar amb l’aigua fins al coll, ja que mai no plou a gust de tothom; però, quan ho fa, plou per tothom. Ara bé, sempre que ha plogut, s’ha escampat; és tard i vol ploure; qui dia passa any empeny o qui matina fa farina. Com que som a l’abril, cada gota val per mil (o un de bo de cada mil); a més que pluja d’abril i sol de tardor solen fer l’any millor. Però, compte!, abril i senyors, tots traïdors. La vida, a més a més de ser fugaç, és moviment i, com el món, canvia, és una incertesa i, per tant, t’has d’adaptar diligentment al que vingui i, com l’aigua, segons les dites populars, si t’estanques i no et renoves, et mors o et podreixes mandrosament; ja que l’aigua fa cucs i la vista clara, també fa fang, mentre que el vi, sang. O ens recorda que l’aigua podreix la fusta, rovella el ferro i fa escórrecs o bé que Aigua corrent, merda bevent (o no mata la gent). I, més seriosament, una gota d’aigua no fa gaire cosa, però milers de gotes, si treballen juntes, són una cosa molt perillosa. Molts cops, però, cada u tira l’aigua al seu molí i deixa sec el seu veí o bé, com que canviar és de savis, no diguis mai que d’aquesta aigua no en beuré per tèrbola que sigui. I, com que ens informen que venim de l’aigua, totes les cultures tenen llenúmero 478

gendes sobre diluvis universals, etc. I la nostra vila gaudiniana tampoc no n’és cap excepció mundial, ja que, segons ens en conta una, el nucli actual de Riudoms s'hauria creat amb la gent arribada del llogaret de Llaberia -la localització exacta del qual, a frec de la riera de Maspujols, no s'ha identificat- que, arran d'un fort aiguat, es veié forçat a canviar el seu emplaçament. Si fullegeu el llibre “Riudoms, 850 anys d’història, llengua i cultura”, de JoanRamon Corts Salvat i de qui signa aquest article, podreu llegir a la pàgina 14 i 15 que “Es diu que, quan cau sutge per la fumera, plourà. Les pluges torrencials catastròfiques, degudes sobre tot als efectes de la gota freda -d'origen mediterrani- es donen amb certa freqüència a la tardor. La darrera vegada que succeí fou el 10 d'octubre de 1994 (segon aiguat de Sant Francesc). També es recorden els aiguats de Sant Miquel (25 de setembre de 1959), de Sant Lluc (18 d'octubre de 1930, que va causar dues víctimes a la riera de Maspujols: Anton Llaberia i Anita Vilarrubí) o el de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874, més llunyà però especialment virulent pel fet que la riera d'Alforja causà vuit víctimes i molts danys econòmics. Davant d'aquestes inclemències atmosfèriques, la part baixa de la població (especialment el raval de Sant Francesc i el portal del Torrent) s'ha anegat força vegades i és la part que ha de prendre més precaucions. D'aquí que els treballs preventius per pal·liar els efectes de l'aigua siguin continus al llarg de la història riudomenca (construcció d'estacades i murs de contenció, elaboració d'unes ordinacions pròpies -que daten de 1737-, desviament del curs de barrancs i de la mateixa llera de la riera de Maspujols a l'alçada del poble, etc.). Lluïsa Guinjoan Guinjoan, advertint que la natura no és domesticable, amb aquesta cantarella ens recordava que cal encomanar-se al cel: "Sant Marc, Santa Creu, / Santa Bàrbara no ens deixeu; / Santa Bàrbara va pel camp / reclamant l'Esperit Sant, / l'Esperit Sant no pot dormir, / tres núvols fa sortir: / un de foc, un de llamp i un de pedra repicant"”. Sense oblidar, entre d’altres, la de finals de setembre de 2006, concretament la del 25, aiguat torrencial que desbordà rieres i barrancs, féu víctimes, inundà habitatges, infraestructures, barris i indústries com les del polígon

químic sud de Tarragona. Això és: Els aiguats excepcionals són una excepció periòdica a casa nostra. De sempre, la natura i la seva relació amb els boscos espessos, les muntanyes, la neu, l’aigua... no controlats per l’home ha inspirat una gran multitud de rondalles a la vora del foc. Hi trobem uns éssers de molt diferent origen i aspecte, entre els quals, per cert, també hi tenim un parell de casos de licantropia (encara que costi de creure, hi ha homes llop catalans). Ens podem abrigar per aquestes humanitzacions, però ¿i les marees negres, els incendis, les inundacions, les esllavissades... la lluita contra el canvi climàtic o com impacta socioambientalment la crema de petroli amb l’emissió de gasos i l’efecte hivernacle amb l’augment d’esdeveniments meteorològics extrems més freqüents i intensos, siguin onades de calor i incendis, sequeres o pluges huracanades? Sembla ser que entre les quinze empreses més grans del món, sis són petrolieres. Qui controla governs i el mercat energètic mundial, doncs? Qui orienta aquests “savis” governants a fer certes guerres contra països “inestables” que en tenen els jaciments? Qui gestiona els recursos naturals? I quan? Així, davant la gravetat de la crisi ecològica global, la democratització de la gestió mediambiental és cada dia més urgent. Amb tot, el 22 de març es va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, moment en el qual hi ha 794 milions de persones que viuen a “ciutats” sense sanejament bàsic i n’hi ha 141 milions que no tenen fonts d’aigua protegides. I, si s’esmenten aquestes grans urbs, és perquè cada dia ens apressa més un món que creix i s’expansiona per aquesta banda, la urbanística. Es calcula que cada dos segons hi ha una persona més a les ciutats i que cada dia moren 4.000 nens per una cosa tan aparentment simple com una diarrea. Sort que som una espècie animal denominada científicament “Homo sapiens”, perquè, altrament... L’escriptor, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró ja afirmà que “La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja per si immoral”. Clar que eren altres temps i costums. I és que no plou mai a gust de tothom. ✐ Josep M. Toda Serra

29


opinió

Municipals 2011 Ara sí, aquestes són les nostres. Quan aquest escrit arribi a les vostres mans, faltaran poques setmanes per a les eleccions municipals, i aquestes eleccions són les que els ciutadans percebem com a més properes i, també, aquelles en què les persones que configuren les diferents alternatives tenen més importància que la càrrega ideològica del partit al qual representen. Són aquelles en què allò que ens mou a triar una butlleta o una altra són els noms que veiem escrits, més que no pas les sigles que l’encapçalen. Són aquelles, en definitiva, en què fem més confiança a les persones que als partits i les quals, en funció dels resultats, faran que en els propers quatre anys, el poble segueixi caminant pel camí de la prudència, capejant amb seny i cordura les onades de la inestabilitat econòmica, o per contra, s’endinsi per senderols desconeguts cap a finals incerts. I aquesta situació d’inseguretat econòmica és la que fa més necessari que mai que no ens equivoquem a l’hora d’anar a votar. En moments difícils es necessita un govern ferm. Un govern que pugui prendre decisions amb agilitat i rapidesa, sense necessitat de sotmetre’s als interessos polítics del moment. I això només s’aconsegueix amb un govern d’àmplia majoria, i no pas amb un ajuntament fragmentat en què cada grup polític persegueixi els seus interessos més immediats, i on les decisions s’hagin de pactar en funció d’aquestos interessos i, com a

30

▲ El dia 22 de maig se celebren les eleccions municipals.

conseqüència, les necessitats del poble quedin relegades a un segon terme. Que això passi, no ens ho podem permetre. Hi ha més raons que justifiquen la necessitat d’un govern fort, i una d’elles es fa palesa a l’hora en què els governs locals han de tractar amb altres adminis-

tracions, com ara la Diputació o la Generalitat. La concessió de subvencions per tirar endavant obres locals, o la prioritat que aquestes administracions donin a l’execució dels projectes que són de la seva responsabilitat, depenen de la força del

l’om revista de riudoms


opinió

A Riudoms tenim coses pendents que, de moment, estan en el primer lloc en l’ordre de les prioritats que deia abans, però que podrien quedar posposades si, com a resultat de les eleccions del 22 de maig, l’opció guanyadora no ho fes de manera aclaparadora i els governs locals d’altres localitats que també tenen projectes pendents, obtinguessin victòries més contundents. Voldria fer arribar aquest missatge a tots aquells que puguin pensar que la seva opció ja és la guanyadora i que, per tant, el seu vot no és necessari, a tots ells m’agradaria dir-los personalment: «Creieu-me, el vostre vot no solament és necessari, és absolutament imprescindible per aconseguir el govern fort que avui per avui Riudoms necessita».

número 478

‘‘

En moments difícils es necessita un govern

‘‘

govern local que tenen al davant; és llavors quan aquesta força és mesurada única i exclusivament pel nombre de vots que donen suport aquest govern, i en un context de penúria econòmica, en el qual la totalitat dels projectes són prioritaris però els recursos no arriben per a tots, es fa evident que se’ls emportarà qui més força tingui.

ferm. Un govern que pugui prendre decisions amb agilitat i rapidesa, sense necessitat de

sotmetre’s als interessos polítics del moment. Als altres ciutadans, aquells que pensen que la fidelitat a unes sigles ha de prevaldre sobre qualsevol altra consideració, després de deixar clar el meu absolut respecte per la seva decisió, els demanaria que fessin una petita reflexió i valoressin el pes que, com deia al començament de l’escrit, han de tenir les ideologies en unes eleccions locals. Finalment, cal dir que l’única opció no vàlida és l’abstenció. Els que pensin que l’abstenció és una manera de protestar, s’equivoquen. L’abstenció és únicament la renúncia a un dret, que els que creiem

en la democràcia i la participació no podem acceptar mai com a una opció. La protesta i la mostra del desacord es manifesten mitjançant el vot en blanc, per això, el 22 de maig, per qualsevol de les raons exposades en aquest escrit, i per infinitat d’altres motius restants no expressats, anem tots a votar. Hi haurà una gran victòria si ningú es queda a casa.

✐ Francesc Xavier Bonet

31


esports

CEDIDA

Bon paper dels infantils de l’Escola de Futbol Baix Camp davant el Santes Creus El passat dissabte 16 d'abril, els infantils de l'Escola de Futbol Baix Camp van jugar un partit amb el Santes Creus. Són els dos primers classificats de la tercera divisió, grup 6 de Futbol Base, i si l'equip del Santes Creus guanyava el partit es proclamava matemàticament campió de lliga, quedant encara tres jornades per disputar. Els de Riudoms, però, van donar la talla, demostrant a través del seu joc

32

que han estat en tot moment uns rivals directes al primer lloc. El resultat final de la trobada va ser de EFBC 2 - S. CREUS 2, amb gols de Raúl Berlanga i Jordi Micheli per part de l’Escola de Futbol Baix Camp. Des del club van voler aprofitar per desitjar molta sort al Santes Creus “i que puguin celebrar pròximament el títol de campions de lliga”.

D’altra banda, l’escola riudomenca va adreçar unes paraules als seus alumnes, apel·lant-los a que segueixin igual que fins ara, “perquè ho feu fenomenal”, un missatge que també van fer arribar al cos tècnic, Daniel Berlanga i Diego Castro i a tota l'afició de pares i familiars que segueixen els joves futbolistes a tots els partits. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


esports

CEDIDA

Joves futbolistes anglesos i riudomencs disputen un partit amistós El passat dimecres dies 13 d'abril, es va celebrar un partit amistós entre els equips Infantils de l'Escola de Futbol Baix Camp de Riudoms i el Northwood School d'Anglaterra, amb un resultat final d'1 a 0 a favor de l'equip local, gol marcat en el segon temps per Raúl Berlanga.

número 478

El partit va ser molt renyit fins als últims minuts, predominant en tot moment el 'Fair Play' entre els dos equips, però mantenint les ganes de ser guanyadors a les dues parts. En finalitzar la trobada, els jugadors riudomencs van fer entrega d'unes

gorres de l'Escola als jugadors i equip tècnic del Northwood School, desitjantlos una feliç estada i convidant-los a tornar a repetir l'experiència l'any que ve. Des de l'Escola també volen agrair la iimplicació als participants. ✐ Redacció

33


cd riudoms CLASSIFICACIÓ SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL GRUP2

30a JORNADA

POS.

EQUIP

J

GC EC PC GF EF PF

GF GC PUNTS

1

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO "A"

29

12 2 1

12 0 2

100

32

74

2

BONAVISTA, C. "A"

29

12 2 1

11 1 2

85

33

72

3

LA FLORESTA, C.D. "A"

30

10 2 3

11 1 3

66

27

66

4

ICOMAR, C.F. "A"

30

10 0 5

7 6 2

80

55

57

5

MAS PELLICER, U.D.C. "A"

30

7 5 3

6 4 5

59

45

48

6

UNIO ASTORGA, C.E. "A"

30

9 4 2

4 4 7

66

53

47

7

ALHAMBRA C.F. REUS "A"

29

5 4 6

8 2 4

51

46

45

8

TARRAGONA, F.C. "A"

29

9 3 2

4 2 9

73

55

44

9

FALSET ESPORTIU "A"

29

8 2 4

5 1 9

51

56

42

10

SAN SALVADOR, U.D. "A"

30

6 4 5

4 3 8

62

67

37

11

HOSPITALET DE L'INFANT, C.D. "A"

29

6 5 4

4 2 8

47

47

37

12

LA SELVA DEL CAMP, F.C. "A"

30

7 1 7

4 3 8

58

73

37

13

LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

30

5 3 6

2 6 8

58

77

30

14

VILASECA C.F. "A"

29

5 4 6

2 4 8

34

55

29

15

ALCOVER, C.E. "A"

29

6 1 8

1 4 9

42

72

26

16

RIUDOMS, C.D. "A"

30

3 4 8

1 6 8

35

73

22

17

ESPAÑA CANONJA, U.D. "A"

29

1 2 11

3 1 11

27

80

15

18

DESPERTAFERRO, C.E. "A"

29

1 4 9

2 2 11

32

80

15

RESULTATS C.D.RIUDOMS Jornada 26

MAS PELLICER - U.D.C. ''A''- RIUDOMS, C.D. ''A'' 3-3

Jornada 27

RIUDOMS, C.D. ''A'' - UNIO ASTORGA, C.E. ''A' 2 - 2

Jornada 28

RIUDOMS, C.D. ''A'' - VILASECA C.F. ''A'' 0 - 0

Jornada 29

DESPERTAFERRO, C.E. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 0 - 0

Jornada 30

RIUDOMS, C.D. ''A'' - LES BORGES DEL CAMP, C.D. ''A'' 1 - 2

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS Jornada 31

LA FLORESTA, C.D. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A''

Jornada 32

RIUDOMS, C.D. ''A'' - SAN SALVADOR, U.D. ''A''

Jornada 33

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A''

Jornada 34

RIUDOMS, C.D. ''A'' - BONAVISTA, C. ''A'' FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

34

l’om revista de riudoms


vida sana

Acné Generalment, l’acne afecta més els adolescents a causa dels canvis hormonals. La tendència a patir-lo es hereditària. Hi ha altres factors afegits, com l’estrès, que es pot tractar amb Flors de Bach, Triptofan, magnesi i altres preparats naturals; o bé amb alguns medicaments que continguin bromur o iodur. Els cosmètics que portin parabensi o els factors climàtics com el fred també poden afectar. Com que no es pot prevenir, la higiene adequada pot ajudar a disminuir-ne els efectes. La higiene es divideix en dues parts: la primera, la higiene de la pell, i la segona, la alimentària. Quan es pateix acne cal evitar el següents aliments: el cafè, el sucre blanc, la llet, el pa blanc, els pastissos, la xocolata, els grasses animals, els embotits, la sal, els formatges forts o les begudes gasoses. Són aliments que produeixen toxines (greixos, sucres). En canvi, s’han de consumir amanides, verdures fresques i sucs naturals del temps, que no portin sucre. Cal no aguantar-se les evacuacions molt temps, s’ha de vigilar amb el restrenyiment. També cal netejar-se la cara a diari amb sabó o mascarilles de sofre, algues o argila i, després, aplicar aigua de farigola. Com a desinfectant i regenerador, l’oli de l'arbre del te ha donat molt bons resultats, en dues aplicacions diàries o més. A més, no es poden prendre medicaments amb bromur o iodur.

número 478

CEDIDA

▲ L’acne afecta més els adolescents a causa dels canvis hormonals.

Cal evitar els aliments fregits; és millor que siguin cuinats al forn, al vapor, a la planxa, etcètera. El suc de cogombre purifica la sang, així com la cua de cavall, ortiga, arítjol, fumaria, dent de lleó, bedoll. Si es prenen aquestes plantes (n’hi ha amb comprimits) cal beure abundant aigua durant tot el dia, per eliminar toxines. Prendre llevat de cervesa, doncs, és ric en minerals i àcid fòlic, en vitamines del grup B, molt importants en la salut del sistema nerviós, en la producció d'hormones, de proteïnes i d’enzims. També enforteix el sistema immunològic, i ajuda a aprofitar millor els aliments ingerits i a recuperar els

problemes de la pell, èczemes, cremades i acne. També és útil per als esportistes. D’altra banda, la equinacea ajuda el nostre sistema immunològic i ataca les infeccions de tot el cos, fins i tot, les de la pell. També augmenta les defenses, antiviril, cicatritzant, antiinflamatòria. Els oligoelements com el Manganès-Coure, igual que el sofre, està indicat en totes les infeccions de la pell, així com l’acne juvenil, les èczemes, la dermatitis, les urticàries, etcètera.

✐ Mònica Felez, Cinesiòloga; i Berta Mora, Naturòpata

35



L'Om 478