Page 1


2 Editorial

I aquĂ­ entres tu


Editorial 3

Pensar, rumiar, reflexionar, raonar, barrinar, estructurar, xerrar, garlar, dir, explicar, expressar, enraonar, parlar, dialogar, conversar, argumentar, informar, escoltar, comunicar, discrepar, discutir, escriure, redactar, anotar, ... Amb què ens ralles?

o i ací entres tu Us parlo del ball de bastons, dels cops, del ritme, de les coreografies, de les melodies però també de les experiències personals, de les relacions entre grups, del coneixement d’un país. En definitiva, de la cultura.

mestral i amb una estructura inicial que pot anar variant en cada número en funció del material disponible. Articles sobre activitats actuals de les territorials, la Trobada Nacional, història d’una colla, entrevista a un bastoner, explicació d’un ball o música, escrit de contingut etnoSi heu arribat aquí és que teniu dagràfic i de cultura popular que faci revant vostre una nova eina de comunicaferència al ball de bastons, i actuacions ció, centrat en el ball de bastons, però especials aniran omplin la nostra revista. obert a la col·laboració de qualsevol persona o entitat que hi vulgui partiPer tirar endavant aquesta proposta cipar. pensem en la participació de tothom, ja sigui presentant un article, material La revista vol ser un pont de diàleg, o proposta. Però ens cal formar un pesense una ideologia fixada, a on es putit Consell Redactor, i aquí entres tu, guin penjar tot tipus d’articles i opinions per tal de donar continuïtat al projecsobre el fet bastoner. És un projecte te, encarregar-se de fer la selecció del participatiu per tal que totes les colles material, treballar nous temes, buscar aportin el seu granet de sorra. materials nous i preparar l’edició. ToHem pensat en una periodicitat se- thom hi és convidat.


5

Índex Editorial

5

Cròniques Bastoneres Trobada Llorenç 2011 Trobada Terrassa 2012 Concurs de Música per a Ball de Bastons 2011 Fira Mediterranea 2012

6 10 14 18

Entrevista a un bastoner Miquel Caelles Campà

20

El Ball de Bastons per dins La Boja a Vilanova i la Geltrú

26

Territorials Matí Bastoner a Barcelona Acte a Valls Canvi a la territorial del Penedès

32 34 35

Una mica d’etnografia Article dels bastonets de Reus de Salvador Palomar Agenda d’activitats, crèdits, col·laboracions, contacte.

Foto guanyadora del concurs de fotografia de Bastons

36 40


6 Editorial

Llorenç del Penedès organitza la 36a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya


E

7

l passat dissabte 2 de juliol de 2011 vam celebrar la XXXVI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Llorenç del Penedès. L’any 1996 la nostra colla, amb el suport de tot el poble, ja va celebrar la Trobada Nacional de Bastoners, amb motiu del nostre centenari. Entre les quatre i les cinc de la tarda totes les colles bastoneres dels diferents punts de Catalunya van anar arribant a la zona de les Escoles on aquest espai s’utilitzava com a vestidor i aparcament. Un cop allà, cada colla tenia un guia que els va acompanyar durant tota la cercavila i els va portar fins al lloc d’inici, a la Rambla Marinada. A les sis de la tarda, es va donar el tret de sortida de les dues cercaviles en les quals hi van participar un total de 63 colles bastoneres. La durada aproximada va ser de dues hores i, finalment, al mateix punt d’inici, es van donar per acabades amb una gran ballada conjunta de cinc minuts de durada. Posteriorment, van començar els parlaments a càrrec de les autoritats i es van donar les insígnies d’honor als ex bastoners més veterans del poble com a senyal de reconeixement. Per finalitzar l’acte, el grup Skatacrak, de l’Arboç, va tocar en directe la cançó “Ball de bastons” que havien preparat expressament per l’ocasió. En acaba r, els bastoners de totes les colles

CRÒNIQUES BASTONERES

Text: La Junta del Ball de Bastons de Llorenç del Penedès. Fotografies: Oriol Bové Palau


8 Cròniques Bastoneres

Llorenç del Penedès organitza la 36a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya van dirigir-se a les escoles, acompanyats pels seus guies, a canviar-se i preparar-se pel sopar i festa posterior. Al sopar de germanor hi van assistir un total de 1.901 persones, entre bastoners, músics i acompanyants. Un cop acabat el sopar es va procedir a la celebració del Xè Bastoner Rock, que any rere any organitza la nostra colla. La Rambla Marinada es va omplir amb la música dels grups Terratombats, Skatacrak i Miquel del Roig. A les sis de la matinada es va donar per acabada la XXXVIa Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Llorenç del Penedès, amb un molt bon regust de boca. Des del Ball de Bastons de Llorenç volem agrair a tothom que va fer possible aquest acte, des de la gent del poble fins a cada un dels bastoners i bastoneres, músics i acompanyants que van participar en aquell dia. Estem molt satisfets de l’èxit que va tenir la trobada, la festa major del món bastoner, i volem animar a totes les colles a acollir les següents edicions als seus pobles i viles ja que el record que queda és del tot inoblidable. Moltes gràcies a tots, bastoners i bastoneres!


Editorial 9

Veure video Espot promocional

Veure video Imatges de la XXXVI Trobada Nacional de Bastoners a Llorenç del Penedès


10 Editorial

Faldilla ben posada, faixa ajustada... A punt per la Diada


Editorial 11

Text: Anna Carpena (Bastoners de Terrassa) Fotografies: Jordi Chueca i Marc Rojas

CRÒNIQUES BASTONERES

E

ls cascavells esperaven amb impaciència poder deixar anar la seva força en el ball de bastons. Les diferents cercaviles restaven dins de les escoles aguaitant el moment de començar a dansar. La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya era a punt d’iniciar-se. Aquest any la Festa Major dels Bastoners catalans s’ha celebrat a Terrassa omplint els carrers i les places del centre de colors, melodies i cops de bastó. Prop d’una cinquantena de colles ens ajuntarem per celebrar aquesta diada que aglutina el món bastoner cada primavera.

fent camí, sense parar de ballar, fins a la Plaça Nova –una zona que antigament era una fàbrica tèxtil i que avui recorda els seus dies gloriosos amb la seva xemeneia al bellmig– . Aquí ens varem reunir totes les colles per ballar la peça final, així cada grup es va unir al ball al senyal de la senyera gegant que es va deixar caure des d’un dels balcons. Així, tot i que cada grup té característiques i músiques pròpies, els bastons ressonaren alhora i es va poder demostrar la força del ball de bastons i dels qui el ballen.

Els participants a la jornada finalitzarem la festa a la Masia “Els Bellots” on després de sopar hi va haver el repartiment de records a les colles participants i el concert del grup Els Mamflinaires de Terrassa i dels valents que es van Des de les formacions més petites apropar al micròfon per tocar músiques fins a les més nombroses varem anar d’arrel tradicional.


12 Cròniques bastoneres

Faldilla ben posada, faixa ajustada... A punt per la Diada

Des de la primera trobada a Santa Maria d’Oló l’any 1986, ja s’han fet 37 reunions que han permès donar a conèixer la cultura tradicional i popular catalana als diversos indrets on s’ha organitzat. De fet, per tal de que aquesta fita tingués continuïtat les colles bastoneres van decidir organitzar-se i formar la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya; d’aquesta manera ha estat més fàcil promoure actes tradicionals i folklòrics, generalment de caire bastoner, per tal que es conegui la manera de fer de cada poble. Terrassa ha acollit aquest esdeveniment per segona vegada i ho ha fet amb les ganes d’aquells qui volen fomentar el ball perquè la ciutadania el conegui i en sigui partícip, de fet aquest acte ha servit per posar punt i final un any ple d’activitats de celebració dels 30 anys de la colla. La història dels Bastoners de Terrassa es va iniciar el 1981 amb la recerca dels bastoners de les dues colles que havien ballat a la ciutat fins a mitjans de segle, i van anar recuperant músiques i coreografies. Desprès han estat aquests bastoners qui s’han encarregat d’ensenyar a ballar a altres grups i de formar a petits. Avui en dia, la colla és un dels referents de la cultura tradicional a la ciutat per la seva vitalitat, i està formada per més de 120 balladors i una desena de músics.


Cròniques bastoneres 13

Veure video Espot promocional


14

El tercer concurs de mテコsica premia quatre melodies per al ball de bastons CRテ誰IQUES

BASTONERES


Cròniques bastoneres 15

A

mb la intenció de donar continuïtat als concursos de músiques per a ball de bastons, el 3 d’agost de 2011 es presentà el “3r Concurs de Música per a Ball de Bastons”, en el marc de la Festa Major de Vilanova, i aprofitant els actes del 25è aniversari de la colla de Noies del Ball de Bastons de l’ABP de la capital del Garraf.

Així doncs, el dissabte 17 de desembre es van lliurar els premis del Tercer Concurs de Música per a Ball de Bastons, a la vila d’Agramunt (Urgell), i amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt, en què es descobrí el veredicte del Jurat, amb la concessió dels següents premis:

El concurs té una sola categoria, que inclou melodies per ser tocades amb gralla seca (i timbal, si s’escau), amb flabiol i tamborí, o bé d’altres minoritaris, com ara l’acordió, el sac de gemecs o el violí, que també són instruments amb els que es balla bastons.

El 1er Premi (500€) a l’obra “Ball de Bastons” presentada per Joan Cuscó.

Un accèssit (50€) a l’obra “La Llavor” presentada per Marta Pujades. El concurs vol incentivar la creació musical per a ball de bastons, i Un accèssit (50€) a l’obra “Cançó de d’aquesta manera ampliar el repertori Joia” presentada per Ferran Barrios musical bastoner per tal que les colles El 2on Premi (200€) a l’obra “La bastoneres puguin crear noves coreoClosca de Nou” presentada per Marta grafies. Pujades

El dijous 8 de desembre es va reunir el Jurat a la ciutat de Manresa, que va valorar les deu obres presentades i dictà el veredicte del Concurs. El Jurat estava format per sis membres amb experiència reconeguda en el món de la música popular i tradicional, tals com Xavier Orriols (graller i luthier), Daniel Vilarrubias (flabiolaire i especialista en música antiga), Carles Llongueras (graller), Joan Pedrós (graller), i també per membres de la Coordinadora, com ara Josep Guillén (sots-president i graller), i el Marc Galí (president i bastoner). Actuà com a secretari del Jurat l’Òscar Martí, sense veu ni vot.

L’acte, que tingué lloc a la sala-teatre del Casal Agramuntí, comptà amb la interpretació de les obres guanyadores, i en acabat la colla local Estol-Espígol realitzà una ballada amb el Ball Sionenc (peça premiada en el primer Concurs de Música). Les melodies premiades s’incorporaran al registre de melodies de la Coordinadora, i se’n farà un ús extensiu a totes les colles associades.


16 Cròniques bastoneres

• Un accèssit (50€) a l’obra

“La Llavor” presentada per Marta Pujades. • Un accèssit (50€) a l’obra

“Cançó de Joia” presentada per Ferran Barrios

El tercer concurs de música premia quatre melodies per al ball de bastons

• El 2on Premi (200€) a l’obra “La Closca de Nou” presentada per Marta Pujades • El 1er Premi (500€) a l’obra

“Ball de Bastons” presentada per Joan Cuscó


Cròniques bastoneres 17


18

L’espectacle “espontànies bastoneres” aplega un centenar de bastoners a la Fira Mediterrània de Manresa


Cròniques bastoneres 19

L

a Coordinadora ha tornat a participar a la Fira Mediterrània de Manresa aquest any 2012. Va ser els dies 10 i 11 de novembre, en què el projecte d’espectacle titulat “espontànies bastoneres” volia mostrar la vessant creativa del món bastoner, en què en una passejada els bastoners i bastoneres de les nou colles participants anaven ballant de forma espontània al llarg dels carrers pels que passaven, fins i tot amb un intercanvi de balls entre colles. El dissabte 10 de novembre al matí tingué lloc la primera de les actuacions, amb un recorregut que anava del Kursaal a la Plaça Major, i en què ballaren

les colles bastoneres de Castellbell i el Vilar, de Copons i de l’Esbart Reus Dansa. El mateix dissabte a la tarda el recorregut era l’invers al del matí, i actuaren les colles bastoneres d’Esplugues de Llobregat, de Castellar del Vallès i els de Santa Eulàlia de Ronçana. El diumenge dia 11 al matí, amb el mateix recorregut que el dia anterior, actuaren els bastoners de “La Saca” de Sitges, de Roquetes i de Sant Bartomeu del Grau. D’aquest esdeveniment se’n féu ressò el programa de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, “Gaudeix la festa”, el qual podeu veure el vídeo en aquest enllaç.

CRÒNIQUES BASTONERES

Veure video Espontànies Bastoneres Gaudeix la Festa / Capítol 87 (Temporada 2012)


20 Editorial

ENTREVISTA A UN BASTONER


Entrevista 21

En Miquel Caelles Campà és bastoner de Súria (Bages), colla que té orígens a l’Agrupació Sardanista de Súria l’any 1975, i de la qual en forma part des dels seus inicis. A banda de la seva vinculació amb la colla local, en Miquel ha estat també membre de la Junta de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, a l’etapa 2006-2012 i manté una dilatada trajectòria al món bastoner. Us transcrivim l’entrevista que li hem fet al seu poble, el dia 20 d’octubre de 2012.

P

er començar, ens agradaria que ens expliquéssis els teus orígens en el ball de bastons. Com vas entrar al món bastoner? La colla actual es va formar l’any 1975, quan vam començar els assajos, però la primera actuació la vam fer el 1976 a Santa Maria d’Oló. Als 13 anys, cap al 1975 vaig decidir inscriure’m a l’Agrupació Sardanista i allà per Caramelles vam començar per fer un ball de bastons, i va ser quan es va començar l’actual colla a Súria.

En una paraula, com definiries el que suposa per tu el ball de bastons? Companyonia, amb el que implica tot això.


22 Entrevista

Preguntes sobre la colla: Quants balladors sou? quantes melodies i balls teniu? Quin és el teu ball preferit? Quines ballades més importants féu? Quines activitats féu extra? Aquest any hem celebrat els 50 ants de la colla, i van idea un espectacle que es deia “De l’anella a la falera”, perquè la colla bastonera ha crescut molt i l’activitat sardanista doncs ha anat a la baixa. És a dir, a l’entitat vam començar sent modestos els bastoners, érem uns setze, algun any vint-i-quatre, només ballàvem per Caramelles, i llavors ballant sardanes érem molta gent, sis o set colles. I ara, està una mica al revés, ara per Caramelles, entre bastoners grans i petits movem cent cinquanta balladors. Ara estem intentant fer una colla fixa durant l’any, que pugui sortir a altres actuacions que no siguin estrictament les Caramelles.

Quantes melodies i balls teniu? Quin és el teu ball preferit?

Quines ballades més importants féu? Quines activitats féu extra?

De balls propis en tenim només dos, que els vam crear l’any 1992. Altres balls que fem, uns deu, són fets en base als passos i figures que ens van ensenyar a Sallent, el senyor Piñana, i també a Balsareny, que ens van ensenyar a picar. Aquestes músiques són “La marxa del Baridà”, o bé vam agafar una melodia que ens agradaven de Mike Oldfield i hi vam posar els passos típics i coreografies de bastons nostres.

La ballada més important és per Caramelles. Les colles s’organitzen unes setmanes abans i preparen els assajos, conjuntament, i sortim a ballar el dissabte de Pasqua per les masies, i el diumemge pel centre de Súria.

Altres actuacions que tenim són per la Festa Major i per la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, on mai fallem des de 1995, tot i que havíem participat en altres com ara la primera El que passa és que nosaltres som bas- trobada a Santa Maria d’Oló. tant atípics, perquè als començament El fet que no tinguem local propi dificulfins l’any 1984 féiem les actuacions amb ta que no puguem fer més activitats, i música gravada. Ara ja tenim un grup ens limita bastant, ja que per exemple, de grallers dins de l’Agrupació Sarda- els assajos els hem de fer a les escoles. nista que toca amb els bastons.

El meu ball preferit és un d’aquests dos que tenim fets propis, que vam fer amb L’any 2002 van aconseguir fer uns colla música nova pensada per gralla que va infantil que encara es manté, que és el composar un flabiolaire, l’Urbici Simon, planter que ha d’ana passant a grans. i amb coreografia nova, que es diu “El parat”. És el meu preferit perquè aquí a Súria en broma diem que la meitat del poble sap ballar-lo i l’altra meitat no, volent dir que és molt popular i el balla molta gent.


Entrevista 23

El meu ball preferit és un d’aquests dos que tenim fets propis, que vam fer amb música nova pensada per gralla que va composar un flabiolaire, l’Urbici Simon, i amb coreografia nova, que es diu “El parat”

Amb quines colles teniu més relació? Hem tingut relació més directa amb la colla de Sallent, fins que va desaparèixer, i també en tenim amb la colla de Manresa, Moià, però el fet que aquí a Súria no fem masses sortides a fora de les que tenim marcades, fa que no puguis sortir tant, ni fer massa intercanvis amb altres colles.

Has format part d’altres associacions vinculades al món bastoner o cultural? Com valoraries aquesta etapa? Estic a l’Agrupació Sardanista, i del 2006 fins aquest any he estat membre de la Junta de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. La meva tasca ha estat la de tresorer, l’experiència és bona, malgrat la feina que significa, i a vegades que algú no entén el que s’hi fa, però la relació amb la gent de la Coordinadora perfecte. Veus que hi ha gent que s’esforça, que troba temps per dedicar al ball de bastons, que hi posa tot el que bonament pot, que és molt d’agrair, i llavors és intentar treballar en això.

falta aquesta visió de conjunt, i que de punta a punta del territori tots formem part del món bastoner.

El que potser és una cosa a millorar és que des de fora costa veure la feina Quines coses creus que s’haurien i l’esforç que es fa com a Junta de la de millorar del món bastoner? Coordinadora, i que és molta. El fet de poder disposar de més conQuan vaig entrar de tresorer, l’any 2006, nexió entre les colles, perquè el poc a la junta hi havia el Robert Rovira de que conec, que és aquí a Súria i la president, la seva idea, era que no calia manera de funcionar, em sembla que pagar per la cultura popular, i ens tro- cada colla fa la guerra pel seu compte, bàvem que en aquells anys no hi havia i potser ens falta aquesta visió de conproblemes econòmics, ja que hi havia junt, i que de punta a punta del territori subvencions, i permetia fer moltes co- tots formem part del món bastoner. El ses. Ara, la situació econòmica des de sentit de pertànyer a un grup més gran fa uns anys ha portat a controlar més la que no pas el de la teva colla, em semdespesa, i des de les administracions bla que fa falta. públiques cada cop es controla més les Penso que tothom fa el que bonament subvencions que es donen. pot per la dansa, i podríem entrar en Des de 2011, es va començar a aplicar el nou règim econòmic de la Coordinadora, i penso que és un gran èxit que hagin acceptat fer-se sòcies i pagar una quota per contribuir a l’entitat de forma conjunta.

si els músics han de ser més o menys professionals, o si les colles han de tenir unes condicions mínimes per ballar, però en el fons penso que és bo que la gent balli, i que la gent n’aprengui i és qüestió de paciència i temps.


24 Entrevista

Com ja sabem ballar bastons és una activitat que fem perquè ens agrada i ens omple, i el temps que hi dediquem és voluntari. El teu dia a dia laboral i familiar et facilita la dedicació a la teva colla i al ball de bastons?

Quins valors destacaries de la nostra dansa? Què creus que aporta el ball de bastons a la cultura popular catalana i en general?

Si estructurem la dansa entre el picar (la força del cop i el ritme) i el moviment (coreografia, dinàmica…), amb quin d’aquests dos atributs et quedes?

Pel que fa a la colla de Súria hi continuo implicat, perquè ens trobem els dissabtes, assagem i això ho permet sacrificant hores del cap de setmana.

El tema de la coordinació, amb el fet d’adaptar-te a la música i el ritme. Penso que el ball de bastons aporta a la cultura catalana una grandíssima diversitat i una grandíssima riquesa, perquè n’hi ha a moltes comarques catalanes i gairebé a cada lloc és molt particular. I per tant penso que la diversitat és el que ens enriqueix.

El ball de bastons és una manifestació cultural, que no s’ha de perdre, ja que Aquest any he hagut de deixar la jun- tot el que és cultura popular ho hem ta de la Coordinadora precisament de mantenir costi el que costi, no ens perquè el fet d’haver entrat al govern podem diluir en el món global. municipal de l’Ajuntament de Súria a Els valors que aporta el ball de bastons, banda de la feina, i no pots arribar a que ara estan de moda, són els de fortot arreu. mar equip, el de funcionar en grup.

Jo em quedaria més amb la força i el ritme, que més en el moviment i la coreografia. Penso que en ball picat amb força i amb gent que aguanti quan piques i que tu hagis d’aguantar el cop, és molt satisfactori. De tant en tant, per Caramelles, els veterans agafem i aprofitem per picar tant com podem.

el ball de bastons aporta a la cultura catalana una grandíssima diversitat i una grandíssima riquesa


25

Miquel Caelles Campà Si analitzem la dansa des del punt de vista de la tradició o de la modernitat, amb quin d’aquests dos atributs et quedes? Amb el de la modernitat, perquè penso que es parla de tradició i està molt bé, però aquesta en un moment no ho era de tradició, i va ser algun moment en què va ser novetat. Nosaltres, mantenim els balls que fem des dels inicis, però si hem d’agafar una música nova perquè creiem que agrada a la gent i perquè és animada, doncs l’agafem sense cap problema. En aquest sentit la tradició no ens condiciona. Si fóssim puristes, nosaltres ara mateix hauríem d’estar ballant les músiques que ballàvem als inicis, que eren els balls de moda al moment, masurques i polques. Però clar, a nosaltres ens venia de gust ballar bastons i llavors vam començar a introduir els picarols, que no en portàvem, després vam introduir el banderí (ja que a les trobades nacionals vèiem que les colles en portaven), i després la música de gralles. És a dir, nosaltres hem fet un procés, de forma gradual, d’anar introduint a la colla els diferents elements que no teníem. I ara hem agafat una estètica més tradicional i ens la sentim nostra. Per exemple, ens va costa molt introduir el faldellí.

En quin estat veus que es troba la nostra dansa avui en dia? Jo diria que excel·lent, tant des del punt de vista de Súria, com de la Coordinadora. A la gent li enganxa el ball de bastons, apareixen colles noves, les que estan associades a la Coordinadora i les que no, però hi ha molta gent que balla bastons.

nosaltres hem fet un procés, de forma gradual, d’anar introduint a la colla els diferents elements que no teníem. I ara hem agafat una estètica més tradicional i ens la sentim nostra.


26

La Boja del Garraf, tres sensacions A continuació trobareu el relat de diverses formes de viure la Boja a les poblacions del Garraf, en les vàries colles que la ballen i gaudeixen en diferents moments de les festes.

EL BALL DE BASTONS PER DINS


El ball de bastons per dins 27

Ballar La Boja del Vot del Poble Plaça de les Neus perquè facin el Vot del Poble, i on tots els vilanovins es conjuren per tornar-hi l’any que ve, és segurament on aquest ball pren una rellevància molt especial.

David Grau i Mirabent Cap de la Colla Gran del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú

Fa uns trenta anys la colla gran del ball de bastons vilanoví va pensar d’entrar a la plaça ballant la “Boja”, tot ballant-la ininterrompudament en el darrer tram de la cercavila, des d’una distància considerable, un cop s’enfila la Rambla Principal abans d’entrar apoPrimer cal explicar que “La Boja” teòsicament a la Plaça. La iniciativa va és una peça del repertori dels balls de tenir un gran èxit i així es va anar repetint bastons del Garraf , comú en totes les durant els anys següents, afegint cada poblacions on hi ha bastoners. És potser, any una distància més llarga a la ballaal costat de la “Pavana”, la dansa da. Mentrestant, les altres colles més emblemàtica del reperbastoneres s’han anat afegint tori bastoner vilanoví. Una a la iniciativa. Ara mateix les de les característiques la dansa més quatre colles bastoneres principals del ball és que emblemàtica vilanovines pugen al Vot a mesura que es va desdel repertori del Poble tot ballant “la envolupant la coreografia bastoner boja”, agafant embranzies va accelerant la velocitat vilanoví da des de distàncies prou de l’execució, i a això s’hi ha allunyades , oferint un esd’afegir que en aquest ball es pectacle inigualable i donant donen cops molt forts entre els el colofó més bastoner a la Festa executants, acompanyats d’una músi- Major de Vilanova. Tant és així que, fins ca airosa i engrescadota. Tot plegat fa i tot en el Protocol que regeix la Festa que la despesa física de la execució si- Major es va modificar l’ordre en què els gui considerable. Durant la Festa Major, balls populars que hi participen, per tal en les cercaviles i actuacions que fan els de facilitar que les quatre colles bastobastoners, es balla “la boja “ moltes ve- neres puguin anar juntes en el tram final gades, ja que com hem apuntat abans del cercavila i així tots els bastoners i és un ball molt celebrat pels executants bastoneres puguin donar el do de pit i pel públic que ho contempla. Però en final, ballant aquella “Boja” del Vot, que la darrera cercavila de la Festa Major , la és la última de la Festa Major i sense cap que acompanya a les autoritats fins a la duote, la millor. És sense dubte difícil explicar a algú que no pertany al ball de bastons de Vilanova que és aquest exercici bastoner que, des de fa més de trenta anys, s’executa per la Festa Major de la capital del Garraf.


28 El ball de bastons per dins

És molt difícil d’explicar amb paraules tot un seguit de sensacions... La Boja final del vot del poble seria quasi com l’última cullerada que queda al plat del teu postre favorit, aquella que et reserves per disfrutar d’aquell gust, per darrer cop i fins a la propera vegada.

La boja del Garraf, tres sensacions

aquí apareixen els pensaments de sempre: “tinc els canells fets pols, no sé si podré” però en el fons saps que sí, que et sortiran les forçes de no saps on, que aguantaràs, que disfrutaràs.

I tot comença, primer a poc a poc Doncs aquesta Boja és l’última culle- i mentres et vas acostant a la Plaça tot rada de la festa, on assaboreixes ja s’accelera, la gent que t’envolta per darrera vegada tot el que està cada cop més aprop, el ha significat la festa... on passadís de la Rambla és gastes el poc que queda cada cop més estret, apal’última ja de força, coordinació reixen grallers d’altres cocullerada ... paciència. lles, i la música es barreja que queda al plat amb els crits d’ànims de del teu postre I tot comença, potser, la gent, de les colles que favorit quan enfiles la Rambla a t’esperen a la Plaça. Ánims l’alçada del Carrer Tetuan, entre nosaltres sabent que quan observes ja l’últim tram ja està, que falta un res... Fins de festa, on et trobes amb la arribar a les escales de l’Església i gent, les llums de la Rambla... apures al màxim els últims acords, fins Aquí apareixen les primeres “discu- que s’aixeca la bandera. sions”: on començarem a ballar-la, si la I un sentiment que et queda, en cercavila està aturada, si els de davant aquell moment podries aguantar unes no tiren, si els de darrera es queixen... quantes tirades més, però tot s’acaba, Quan es veu al fons la Plaça i es deci- com aquell postre, a l’espera de la prodeix on començar-la et vas preparant, i pera vegada.


El ball de bastons per dins 29


30 El Ball de Bastons per dins

Al mig, al mig, al davant i AL COSTAT!

La boja del Garraf, tres sensacions


El Ball de Bastons per dins 31

Nit del 5 d’agost. Rambla de Vilanova amb orgull amb totes les teves forces. i la Geltrú. Cercavila del vot del poble. És un d’aquells moments on la passió, el cor, el sentiment… guanya el seny. De fons, divises la silueta dels gegants arribant a la Plaça de les Neus, Estelles de fusta que salten, bastons encara emboirada pel fum dels coets que s’esverlen, altres sonen com a trendels diables. A mitja Rambla, les co- cats… anuncien que la fi de la seva relles de bastons, una rere l’altre estem sistència és propera. I entretant seguim apunt per iniciar la darrera boja de la ballant sense parar: al mig, al mig, al festa. És la darrera però també davant i al costat! la més ballada, la més picaI finalment l’apotèosica da, la més emotiva. Una arribada a la plaça de les de melodia llarga boja que portarà Neus, amb la gent tataretossuda i festiva, les colles fins la plaça de jant la melodia de la boja amb ganes les Neus, destí final de mentre t’obre pas. Gela darrera cercavila de la d’arencar els millors gants i dracs et contemcops de bastoners Festa Major. plen, és l’hora de donar-ho Arrenca la música de la tot. El rebombori de la plaça Boja, i sense saber perquè, t’impedeix sentir la música la pell se’m posa de gallina. És però tan se val, te’n saps bé la toel darrer ball de la festa. I com no po- nada i el ritme. Saps que el final de la dria ser d’altra manera, havia de ser la boja arriba i ho reps amb un sentiment boja, de melodia tossuda i festiva, amb contraposat de cansament però a la veganes d’arrencar els millors cops dels gada de voler-ne més. Les banderes de bastoners que repeteixen una i altra les colles s’aixequen indicant els últims vegada la coreografia que els hi marca passos. Treus forces d’on no n’hi ha per el ritme de la música: al mig, al mig, al donar amb més força, si es pot, en els davant i al costat. I és just en aquest cop darrers cops. Uns cops que, inevitabledel costat, quan els bastoners piquem ment, es fonen amb les darreres notes amb totes les nostres forces, com si de la gralla: al mig, al mig, al davant i volguessim donar sentit al nom del ball al COSTAT! I serà fins l’any que ve si més representatiu dels balls de bastons Déu vol. de Vilanova. A mesura que puges la Rambla notes més el caliu de la gent. Comences a veure grallers de balls que ja han acabat la seva cercavila, que baixen a donar suport a aquells que ja hi són i porten una bona estona tocant. El passadís entre el públic es fa cada vegada més estret, mentre la gent entregada i enfervoritzada t’anima a picar més fort. Tu respons

Oriol Pagès Campamà Membre de la Colla Jove del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú.


32 Territorials

Què és el matí bastoner a les festes de la Mercè de Barcelona? Maite Roca Vocal de la Territorial de Barcelona Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

compti amb un Matí Bastoner amb totes les colles de Barcelona, per al lluïment de les diferentes maneres de fer el Ball de bastons.

A

Aquest any, el 1996, hi havien les següents colles actives: Bastoners del Esbart Català Dansaires, Bastoners de Gràcia, Bastoners de Barcelona. Cada colla es va situar a cada cantonada de la Plaça de Sant Jaume, per realitzar els seus balls de lluïment i la Cavalcada de les Festes de la Mercè, marxaven en cercavila pels carres del Gòtic. dins de l’àmplia participació d’imatgeria festiva, on El Matí Bastoner va créixer als anys següents, hi desfilaven, gegants, nans, bestiari, diables, dansa, amb més colles que es van anar formant a la Ciutat musica tradicional, entre altres també hi participade Barcelona. L’any 1997 debuten a la festa major els va una colla de bastoners, els Bastoners de l’Esbart Comtal, colla creada el 1969, a l’actualitat els Basto- Bastoners del Raval. En anys posteriors els Bastoners del Poble-Sec de l’Esbart Dansaire Renaixença, ners de Barcelona. Bastoners del Casc Antic i el Ball de Bastons del L’any 1995 va ser un any important per la cul- Clot. Aquest any, 2012, han debutat els Bastoners tura a Barcelona, es va crear l’Institut de Cultura de del Ballets de Catalunya. Barcelona (ICUB) un òrgan de l’Ajuntament de BarceL’any 2008 la Coordinadora de Ball de Bastons lona que va passar a ser entitat amb estatuts propis, de Catalunya es trasllada a Barcelona al Centre de amb l’objectiu de situar la cultura de Barcelona com Cultura Popular de Sant Andreu “Galta Cremat” i a un dels principals actius de desenvolupament i de la partir del any 2009 amb el suport del ICUB passa a projecció de la ciutat a través de la gestió dels equicoordinar el Matí Bastoner, obrint la participació a paments i els serveis culturals municipals. totes les colles de Barcelona i gestionant-ho de forEl ICUB dóna suport i coordina les Festes de ma oberta i transparent, posant-se en contacte amb la Mercè de Barcelona. I a partir de l’any 1996 comp- totes elles. No obstant a Barcelona tenim tres colles ta amb una demostració del Ball de Bastons, ja que de les anomenades “alternatives”, que no volen parpassa a tenir una cercavila pròpia. El Sr. Xavier Corticipar al Matí Bastoner per varis motius. domí, assessor de les Festes Populars Tradicionals, i Actualment l’inici de la cercavila es fa en un la Sra. Montserrat Garrich, de l’Esbart Català Dansaires, aconsegueixen que la Festa Major de Barcelona dels escenaris de la Plaça de Sant Jaume, Plaça del


33

Rei o Plaça Real, per després arrancar la cercavila pels carrers del Gòtic, segons les necessitats de la festa i acabar en alguna de les places ja esmentades. El Matí Bastoner és la festa de lluïment de les colles Bastoneres de Barcelona. Les que vulguin participar només s’han d’adreçar a la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, això sí, hi ha una condició, ser barcelonina!

TERRITORIALS


34 Territorials

5a Festa Bastonera de les Comarques Meridionals per celebrar els 20 anys de recuperació del Ball de Bastons de Valls.

L

es arrels de la dansa s’han de fixar en els balls agraris de la fertilitat i es té constància de la seva participació des del 1712, quan el ball de bastons va sortir en una processó de pregàries. A la vegada, Narcís Oller també escriu sobre el ball de bastons a la novel.la Vilaniu. El ball de bastons de Valls va ser recuperat el 1992 i durant l’acte de presentació va ser apadrinat pels Bastoners de l’Arboç i pels de l’Esbart de Santa Tecla de Tarragona. El seu vestuari és una còpia del dels anys trenta. Des de la seva recuperació, el Ball, participa en totes les festes tradicionals de la ciutat, des de l’anada i sortida de completes la nit del 23 de juny, vígilia de Sant Joan, i el dia després, dia 24, festivitat de Sant Joan, Patro de la Ciutat, en el Tomb del Poble, que és porta a cap durant una part de la tarda, i quasi bé entrada la nit.

La música que es toca fou trobada en uns llibres de música dels arxius de l’Arquebisbat de Tarragona, tot i que no podem assegurar que sigui típicament de Fotografia: Leonor Caselles Valls, ja que en aquella època hi havia diverses colles de ball de bastons per la contrada i podria ser que també la fessin servir. En motiu de la celebració dels 20 anys de recuperació del Ball de Bastons de Valls, la colla de la capital de l’Alt Camp organitzava la 5a Festa Bastonera de les Comarques Meridionals, el dissabte 13 d’octubre de 2012. La festa començà a les 5 de la tarda amb una cercavila pels carrers de Valls, amb les colles participants del Ball de Bastons de Cambrils, l’Aleixar, Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, Esbart Reus Dansa, l’Espluga de Francoli, Torredembarra, la Riera de Gaià, Montblanc, Esbart Santa Llúcia de Reus, i colles convidades de l’Esbart Sta. Tecla de Tarragona, Bastoners de l’Arborç i Bastoners de Mollerussa.


Territorials 35

Relleu al capdavant de la demarcació Penedès i 3ª Trobada de la Demarcació

E

El passat 6 d’Octubre de 2012 es va produïr el relleu al capdavant de la demarcació Anoia-Penedès-Garraf. El vocal de la territorial, Josep Guillén Viñas, exposava la seva impossibilitat de continuar amb el càrrec, hi era des de la seva creació el 20 de Setembre del 2008, i creu que caldria donar relleu a aquest càrrec. Per part dels membres assistents, es va proposar a la Màrian Sadurní per rellevar el càrrec, en què actualment ja és membre de la Junta de la Coordinadora, que accepta. Màrian Sadurní, és de la colla de Ball de Bastons de la Múnia. En la mateixa reunó també es va acordar que fós la Colla del Ball de Bastons La Múnia l’organitzadora de la 3ª Trobada de l’Anoia-Penedès-Garraf el proper mes d’Abril dins la celebració del 10è aniversari.

TERRITORIALS


36

El Ball de Bastonets a Reus Enguany, que el Cos de Bastoners de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc arriba als seus 50 anys d’existència, és oportú recordar que el ball de bastons o de bastonets –com se sol anomenar popularment en el passat– ha estat la dansa del seguici reusenc amb més presència al llarg del temps a les festes de la ciutat.

el passat, com mocadors, calça curta i camisa blanca, espardenyes... I encara més, perquè és una dansa on domina el so rítmic dels bastons que colpegen els balladors per sobre la tonada, fet que permet adaptar-la a tota mena d’acompanyaments musicals i melodies, que poden esdevenir a vegades un component prou secundari. De fet, moltes tonades de bastons són comuAquesta notable quantitat de renes a diverses poblacions, tot i que n’hi ferències a la sortida del ball s’explica, ha que han esdevingut característiques d’una banda, perquè –malgrat la difid’un indret determinat. cultat que comporta l’execució de les coreografies més elaborades– és una Aquesta facilitat per a muntar el dansa d’aprenentatge progressiu, que ball –fet que no exclou l’existència de hom pot començar a practicar a par- colles estables vinculades a un gremi tir d’uns moviments bàsics. De l’altra, o que es podien contractar per a una perquè és una manifestació festiva que celebració– ens apropa a una visió del es pot organitzar a partir de recursos folklore com a pràctica col·lectiva, amb prou a l’abast: uns bastons de fusta intercanvis i evolucions, lluny de la visió i una indumentària que, com altres esbiaixada que suposa presentar les balls, empra elements ben comuns en manifestacions festives aïlladament,

Salvador Palomar


37

com a pròpies d’una única població i invariables en el temps. Muntar un ball de bastons per a una festa, jugar a fer ball de bastons, com fer construccions humanes, formava part d’una cultura popular que no sempre implicava generar associacions amb continuïtat. Hi ha una anècdota de la veïna població de Tarragona que és prou representativa: «Advertimos ya días pasados, que al hacerse excavaciones frente a la Enseñanza, se tuviera cuidado en aquel sitio, que un tiempo fue Cementerio. Ahora van apareciendo huesos humanos y sin el menor respeto son esparcidos, hasta el extremo que algunos muchachos ayer jugaban con tibias al ball de bastonets.» (Diari de Tarragona, 17/11/1915) No entraré a especular sobre els orígens d’una pràctica que ha estat vinculada tant a rituals agraris com a danses d’entrenament per al combat. És cert que, en les professons de Corpus medieval, trobem balls d’espases que podríem considerar com a precedents dels balls de bastons. El ball d’espases és documentat a Reus al segle XV i apareix el 1638 a càrrec del municipi. El 1687 hi havia, a Reus, com a mínim, dues colles de balladors, la de Pau Aldevert i la de Josep Arbonés. Ja com a ball de bastons el trobem a la Festa Major de 1725 i en diverses solemnitats durant el segle XVIII, com el 1733, quan es documenten cinc colles en la festa dedicada a sant Bernat Calvó. Andreu deBofarull, al primer terç del segle XIX, afirma que «és una de las danças antiguas y son vestit és igual del de la dança de valencians. Iguals, en lo trage, portan tots cascavells a las pantorillas. […] Era del gremi de carreters o constructors de carros». El 1792, però, van sortir dos balls de bastons pagats per particulars.

UNA MICA D’ETNOGAFIA


38 Una mica d’etnografia

Les referències al segle XIX es multipliquen: a la Festa Major, a les festes de barri, per Sant Antoni –abans de la destrucció del convent de Sant Francesc–, en solemnitats dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia o amb motiu de la visita de personatges notables a la vila... També trobem ball de bastons, algun cop, en la cercavila de les danses del dimarts de Carnaval. El 1850 hi havia més d’un grup de balladors i el 1870 van ser els mateixos veïns del barri de Sant Pere els que van preparar el ball, una pràctica que sembla comuna a altres barris a l’època. Igualment ens consta l’actuació de bastoners d’altres poblacions a la ciutat, com els d’Ulldemolins, el 1883, a les Fires d’Octubre. Al primer terç del segle XIX, Andreu de Bofarull va descriure els bastonets i altres danses populars reusenques, amb el dibuix de la seva indumentària i la tonada. El seu germà, Antoni, en un llibre sobre els antics costums locals, anota: «Quan dança va acompanyada de un soroll, com en lo ball de bastonets, de manera que el ritual exigeix també un instrument de percussió y no la suau melodia de la dolçaina, llavors la música es compon de tamborino y flautí o pito.» Avui es toca amb gralles i timbal, i, com en altres danses, el poble s’inventà una lletra per a recordar la tonada del ball. Aquesta, prou coneguda al segle XIX, feia així: «Tan, tirorera, cigala de Badó. Tan, tirorera, cigala de Badó. Tan tiroré, tiroré, tiroré tiroré, tiroré, tiroré, tiroró.»

Amb menor intensitat –en la mesura que es transforma el panorama festiu reusenc– en continuem trobant documentats al segle XX. El 1901 a la Festa Major o el 1904 a la solemnitat de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. El 1928, al Mercadal, durant la fira de Sant Jaume, surt un ball de bastons. El 1941 actua el ball de bastons de Montblanc a la solemnitat de rehabilitació del santuari de Misericòrdia. El 1952, per Festa Major, ve el ball de de Gelida. Però durant bona part del segle XX la presència del ball de bastons a les festes reusenques és a càrrec de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, nascut el 1925 com a secció de l’entitat creada el 1918. Tot i que el ball de bastons ja formava part abans del repertori de l’entitat, el cos de bastoners es va constituir formalment el 1962 sota l’impuls i direcció de Cèsar Moyano. Abans, el 1960, el ball de bastons de Llorenç del Penedès havia actuat a la Fira de Mostres. Entre altres celebracions, el Cos de Bastoners surt formant part del seguici de les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia. En l’actualitat, el repertori consta d’una vintena de balls, tant tradicionals com de nova creació El 2006, un grup d’exbastoners, pares de bastoners i algunes persones que no havien picat mai bastons, van crear els Veterans del Cos de Bastoners. Actualment, a Reus hi ha una altra colla de ball de bastons al seguici festiu, la de l’Esbart Santa Llúcia, i l’Esbart Reus Dansa organitza també cursos per a aprendre el ball i participa en trobades de bastoners.


39

El ball de bastonets de Reus


Contacte:

Facebook: https://www.facebook.com/coordinadora.balldebastons Twitter: @balldebastons c/e: coordinadora@balldebastons.cat web: www.balldebastons.cat Consell redactor: Junta de la Coordinadora de Bastons de Catalunya Edita: Junta de la Coordinadora de Bastons de Catalunya Disseny gràfic i maquetació: www.zigordisseny.com Col·laboren:

BASTONS  

Revista editada per la Coordinadora del Ball de Bastons de Catalunya fent referència a diversos aspectes i aconteixements del món del Ball d...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you