Page 1

Document recull Taula Rodona 2.0

I.Relatoria Taula Rodona 2.0 II.Paper xarxes socials (Twitter i Facebook) III.Propostes formacions pol铆tiques en Cooperaci贸 i Solidaritat 1


Aquest document vol ser un recull informatiu de tot el que va generar la Taula Rodona organitzada per la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida i la Fundació Lleida Solidària el passat 21 d'octubre de 2010, tot un exercici de participació per acostar la política a la ciutadania. Però alhora vol ser un instrument més per donar constància escrita de totes les propostes electorals de les formacions en matèria de Cooperació i Desenvolupament, tant les que van fer arribar des de la Taula Rodona, com les que posteriorment ens han adreçat en forma de document programàtic. Els organitzadors de la Taula Rodona esperem haver contribuït a la necessària transparència del debat polític i a l'exercici de retre comptes davant de la ciutadania.

I. Relatoria Taula Rodona 2.0 Participen en nom dels partits polítics amb representació parlamentària: Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): Sr. Jordi Guillot Partit Popular de Catalunya (PPC): Sr. Rafael Luna Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC): Sra. Gemma Lago Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Sra. Maria Rosa Ball (en representació del Sr. Antoni Comín, que no va poder acudir)  Convergència i Unió (CiU): Sr. Carles Campuzano  Ciutadans com a partit que té representació al Parlament de Catalunya també han estat convidats però per motius d’agenda no han pogut acudir.    

Modera la taula: Rita Marzoa, periodista a Catalunya Radio. L’acte es va iniciar amb la presentació i l’agraïment als assistents i participants realitzada a càrrec de la Rita Marzoa, periodista a Catalunya Radio. A més a més, va explicar el funcionament previst de l’acte que ha consistit en l’exposició en 5 minuts per part del representat de cada partit de les seves propostes al voltant de 5 tòpics: 1. Assoliment del 0,7 % RNB i la seva posició davant les retallades a l’AOD 2. El Pla Director de la Cooperació Catalana 3. El paper de les ONGD i altres agents de la societat civil en desenvolupament i l’aplicació del Pla Director 4. Sobre el paper de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: les seves dimensions 5. Sobre els Objectius del Mil·lenni Tots els participants van iniciar la seva intervenció agraint la invitació a participar en la taula rodona i manifestant la conveniència de donar a conèixer les seves propostes. I.1.- Torn explicatiu (duració 5 minuts aproximadament) ICV: Inicia la seva intervenció fent un repàs general als Objectius del Mil·lenni (amb les seves 22 metes). Afirma que s’han de mantenir els compromisos malgrat l’escenari econòmic perquè hi ha realitats ineludibles i fa menció específica a l’existència de aproximadament 1.000 milions de persones que passen fam. - “El compromís era independent de la situació econòmica, no obstant cal reconèixer que avui el problema principal és la manca de recursos per poder assolir els ODM i el 0,7%”. L’Estat ara contempla una destinació de 0,40%, a Catalunya per aquest any no ha disminuït l’aportació però 2


demana claredat als gestors de l’AOD i a la Generalitat sobre el compliment dels terminis i les quantitats per al 2015. - Sobre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va afirmar que d’una banda calia dotar-la i capacitar-la, i per altra banda que calia racionalitzar l’estructura de l’administració de la Generalitat. - Sobre el paper de les ONGD que cooperen de manera descentralitzada, va parlar de que ostentaven un protagonisme, i que això és positiu. PPC: Immediatament després dels agraïments va puntualitzar que es tracta del Partit Popular de Catalunya (PPC) - Sobre arribar a destinar el 0,7% és molt difícil a causa de la crisi i fins i tot dubta que s’hagués pogut arribar-hi sense la crisi. - Sobre el nou Pla Director va explicar que es va votar en contra per primera vegada, donat que el PPC entén que l’aprovació d’un instrument jurídic amb contingut econòmic hipotecarà el nou govern sorgit de les eleccions del 18 de novembre. - Del paper de les ONGD, el PPC creu que estan poc representades i els portaveus d’algunes entitats els van transmetre incomoditat. - Sobre l’ ACCD, el PPC aposta per la continuació del model i les dimensions, ara bé creuen que existeix una manca de coordinació des de la Direcció General corresponent i des de la direcció administrativa de l‘ Agència per evitar solapaments o activitats que haurien d’estar al marge de la cooperació i/o del voluntariat ja que en realitat s’aproximen més al turisme. Per tant és necessari formació i tenir un registre de voluntariat per habilitar els voluntaris. - Sobre els ODM: el PPC no qüestiona la seva importància però manté que les prioritats han canviat respecte de les de l’any 2000 en la mesura en que ho ha fet la situació econòmica. A Catalunya existeixen 1.400.000 pobres, 250.000 famílies sense cap ajut, i un 40% dels aturats sense subsidis. En conseqüència, des de el PPC creiem que la lluita contra la pobresa ha de començar a Catalunya mitjançant la creació de llocs de treball. Només quan aquesta prioritat estigui solucionada pensem que s’ha de fer cooperació exterior. - Sobre el paper de les entitats consideren que la cooperació al desenvolupament s’està duent a terme per les administracions públiques sobretot per part dels ministeris i les àrees socials mentre que el paper de les ONGD i altres entitats del tercer sector és residual. El PPC sosté que aquest fet es produeix també a altres països. JERC : va iniciar la seva intervenció amb la lectura d’una part de la Llei catalana de Cooperació al Desenvolupament i va continuar amb la manifestació de que el model de país que defensa ERC passa per la contribució a la justícia en la resta del món. Va manifestar, a més a més, que sota la direcció del seu partit l’ACCD ha sofert un espectacular enfortiment en resposta, entre d’altres, a la pressió de la societat civil i del teixit associatiu. - La Sra. Lago va explicar que el seu partit entén la política pública de cooperació al desenvolupament com a un mecanisme generador de sobirania al Sud; que forçosament ha d’estar vinculada als principis de coherència i eficàcia i que, a més, ha d’anar acompanyada d’altres iniciatives al nord, com per exemple la banca ètica o el comerç just, fonamentades en la idea de “transformar el nord per transformar el sud” - Sobre les preguntes del 0,7% i el Pla Director, va considerar que el nou Pla Director és un acord de mínims i sobre l’assoliment del 0,7% va reconèixer una desacceleració actual si bé, va afegir que creu possible aconseguir 0,7% abans de l’any 2015 que és la data prevista en l’actualitat per tots els governs de la Unió Europea. - En la seva opinió respecte del ODM, la Sra. Lago va dir que falta de voluntat política per aconseguir-ho, i en conseqüència que la cimera de la ONU de setembre va ser un fracàs. - Arran de la pregunta sobre l’ACCD, va afirmar que s’havia iniciat el procés de descentralització mitjançant les convocatòries de projectes, el procés de codesenvolupament de manera conjunta 3


amb els ens locals i les coordinadores territorials. No obstant va matisar que es tracta d’aspectes que encara requeriran un acompanyament i mesures de promoció. PSC: La Sra. Rosa Maria Ball del PSC va excusar el ponent confirmat per a la taula rodona, el Sr. Antoni Comin, que finalment no va assistir al·legant motius d’agenda. La següent aportació va ser referent al moviment 0,7% com a moviment social organitzat, i va sostenir que el PSC El PSC ha treballat els últims anys per aconseguir assolir els ODM. - Des de la seva posició com a Regidora de les polítiques de Cooperació a l’Ajuntament de Lleida coneix en profunditat la tasca transformadora i compromesa de les ONGD i dels administracions públiques. Per tant, el PSC continuarà treballant: per obtenir in sistema tributari internacional més just i equitatiu, per consolidar una política pública que defensi la pau, els drets humans i la cooperació i la solidaritat, per enfortir el suport, concertació i la sensibilització amb sector educatiu. A més a més des de el PSC hi ha, segons la Sra. Ball, la voluntat de promoure la formació d’experts i incrementar l’eficàcia i coordinació humanitària. Finalment va afegir que donarien suport a les iniciatives que promoguin l’abolició del deute extern amb matisos. - També va deixar clara la necessitat de buscar nous mecanismes de finançament en el sector de la cooperació i la solidaritat. - Finalment va reiterar el seu total recolzament al Pla Director per tractar-se d’un instrument jurídic aprovat pel govern socialista entre d’altres. CiU: Durant l’inici del discurs, Convergència i Unió va reafirmar els compromisos amb el món de la cooperació i la solidaritat tot recordant la Llei Catalana de Cooperació. - Sobre l’assoliment del 0,7% va dir que existeix confusió sobre el 0,7%: “el 0,7% de què? del PIB, RNB?”. La resposta va ser afirmar que el compromís internacional és que Espanya destini el 0,7% de la Renta Nacional Bruta, i per tant, si Catalunya té una part dels seus impostos gestionats per Madrid, hauria de ser aquesta administració estatal la que hauria d’aclarir la part que ja aporta la Generalitat. Perquè sinó és tractaria d’una dedicació doble, des de Madrid i des d’aquí, i aquesta situació cobra més rellevància si tenim en compte la realitat econòmica. - Sobre les dimensions de les administracions públiques en general i l’agència catalana i altres organisme des pau i drets humans va declarar que CiU està a favor d’una racionalització per controlar la despesa, augmentar l’eficàcia i evitar duplicitats. I que estan a favor del manteniment del model català de cooperació fonamentat en la societat civil i el principi de subsidiarietat per ser més eficaços. - Finalment sobre el perquè CiU va votar en contra del nou Pla Director, va justificar la seva posició per tractar-se d’una norma d’elaboració i contingut poc democràtic ja que hipoteca la legislatura 2011-2014, i creu que s’hauria d’haver esperat a les eleccions de novembre. Per acabar la seva intervenció va afegir que es tracta d’una norma que revisaran i modificaran quan arribin a la presidència del govern de la Generalitat i coneguin exactament la situació de les finances. I.2.- Torn de rèplica: Una vegada que tots els partits van acabar la seva explicació inicial, van gaudir de 2 minuts més per acabar de donar forma al seu discurs i constar algunes de les propostes que havien emès. ICV: Va afirmar la incoherència de la postura sobre el Pla Director de CiU perquè un dels plans directors antics, concretament el pla director de 2003, hipotecava la Generalitat fins el 2005 i va ser aprovat en circumstàncies similars, eleccions molt pròximes, al nou pla director. - Pel que fa a les retallades de l’AOD i el Dèficit públic, fet assumit com a necessari per tots els grups, va llançar el discurs sobre el problema de les partides que es retallen i es va qüestionar perquè no es parla d’ingressos afirmant “sembla ser que mai és el moment que rics paguin impostos” o demanant-se com és possible que no s’acabi amb el frau fiscal, que es calcula arriba al 6% o la inversió en armament. Per acabar va afirmar que la societat catalana és també 4


responsable de tots el pobres del món ja que en una societat global la responsabilitat també ho és. PPC: Va tornar a reiterar la mateixa idea de que davant les xifres de la pobresa a Catalunya la inversió en cooperació al desenvolupament i solidaritat, en el marc d’una política exterior adequada, segons la orientació del PP, ha de quedar supeditada a tenir cobertes les necessitats pròpies en primer lloc. - A més, va plantejar una pregunta al Sr. Campuzano representant de CiU, sobre si l’excusa davant l’assoliment del 07% sempre ha de ser el concert econòmic. JERC: Va recriminar la falta de voluntat política de CiU perquè consideren que la política de cooperació al desenvolupament no és, en aquests moments, una prioritat. A més a més, va explicar que el Pla Director i la resta de documents aprovats per l’ACCD tenen la característica de ser participats i consensuats per tots el actors de la cooperació catalana. PSC: Va recordar la voluntat política de l’Ajuntament de Lleida manifestada pel Ple de l’Ajuntament que va aprovar una moció, aprovada per tots els grups polítics, per destinar l’1% del pressupost a cooperació i solidaritat. També va afegir que malgrat la crisi econòmica, la Paeria no ha deixat de atendre els seus compromisos, tot continuant amb els actes patrocinats per l’Ajuntament de Lleida, com el Solidàrium, la fira d’entitats solidàries de Lleida, destinat a cooperació. I davant la crisi no s’ha deixat d’atendre ningú. Per acabar la seva intervenció va manifestar l’acord del PSC amb el fet de que la globalització de la pobresa obliga, per eradicar-la, a treballar a Catalunya i als països i col·lectius empobrits. CIU: Va defensar que les polítiques de cooperació no responen a la pressió de la societat civil sinó que majoritàriament són el resultat dels compromisos assumits per l’Estat a Nacions Unides. A més, en la seva opinió, el pes relatiu de la política de cooperació fa que els principis d’eficàcia i transparència continguts en el Programa d’Acció d’Accra i la Declaració de Paris cobrin més importància. Per acabar, va afegir la voluntat del seu partit de treballar de manera consensuada la reforma del Pla Director. I.3.- Torn de preguntes: Al finalitzar la fase anterior, la Rita Marzoa va fer algunes preguntes per aclarir el discurs i després els va formular les preguntes que a través de les xarxes socials i els assistents a l’acte havien anat formulant, de manera escrita, als ponents. 1.- Al Sr. Guillot (ICV) se li va preguntar per la manera d’optimitzar els recursos i de descentralitzar l’activitat de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament al mateix temps que se la continua dotant de més recursos. El Sr. Guillot va matissar que es tracta de racionalitzar i distribuir millor els recursos entre l’administració pública i el teixit associatiu. A més de destacar que la recuperació econòmica no es pot fer deixant sense protecció als sectors més vulnerables i va reclamar un augment del termini per reduir del dèficit públic. 2.- Al Sr. Luna (PPC) se li demana que aclareixi si la concentració en la lluita contra la pobresa local comportarà més retallades a l’AOD. Breument el Sr. Luna va contestar textualment que “la retallada ha de ser uniforme perquè primer s’han cobrir les nostres necessitats, per donar a tothom, i si sobra, si és que ens sobra alguna cosa, poder donar als demés.”. A més va afegir que és cert que existeix el compromís d’arribar al 0,7% però va assenyalar que ningú ho ha fet i que per tant aquesta obligació no cal que es compleixi. 3.- A la Sra. Lago (JERC) se li va demanar que expliqués la manera concreta en que el seu partit volia aconseguir arribar a destinar el 0,7% a la cooperació al desenvolupament. Ella va respondre que es volia destinar el 0,7% dels tributs propis i cedits. 4.- A la Rosa Maria Ball (PSC) li van sol·licitar que expliqués la postura del PSC respecte de la condonació del deute. La Sra. Ball va apostar per la condonació del deute extern en els casos on l’Estat es comprometi a implementar els serveis socials bàsics en matèria de salut i educació. També va afegir que el nou escenari econòmic fa replantejar molt els reptes però que el PSC ha decidit apostar pel repte que constitueix l’ajut humanitari. 5


5.- Al Sr. Campuzano (CiU) se li va demanar que aclarís si la revisió del Pla Director inclou una retallada de recursos destinats a la solidaritat i a la resta de les institucions públiques catalanes. El Sr. Campuzano va respondre afirmant que la racionalització d’organismes no implica reducció de la política sinó únicament reducció de la despeses com alts càrrecs, multiplicació d’institucions (Institut Català Internacional per la Pau; l’Oficina per la Promoció dels Drets Humans i l’ACCD) i amés aglutinar-ho tot sota una direcció. Va qüestionar si fa falta tenir 3 oficines sense ser un Estat propi, o el perquè no s’aprofita el talent de Barcelona per fer alguna cosa singular (única, innovadora i amb valor afegit), tot posant com exemple del Sr. Andreu Mascullet, o MSF. A continuació es va començar a respondre les preguntes formulades pel públic presencial i el que seguia el debat a través de les xarxes socials. 1.- Sobre la regulació de l’ Objecció Fiscal i les despeses del sector militar i de les missions externes - El Sr. Guillot (ICV) va manifestar que al Parlament hauria d’haver un grau de compromís amb el compliment dels ODM com el que el que hi ha amb la intervenció espanyola a l’Afganistan. - La Sra. Lago va aportar el debat sobre la coherència en el foment de la pau, els drets humans i la solidaritat quan a Espanya és productor d’armament empleat a l’Àfrica. I afegint que les missions de pau estan regulades en el marc de les obligacions contretes amb les Organitzacions Internacionals. - El Sr. Campuzano demana que la Unió Europea es replantegi una possible retirada de l’estratègia a Afganistan. - El Sr. Luna va manifestar els seus dubtes sobre la naturalesa humanitària o militar de la missió i es pregunta per què tant l’Estat com la Generalitat cooperen amb països que vulneren els Drets Humans com el Marroc. - En relació al tema de la Objecció Fiscal cap dels representants polítics va fer reflexió entorn l’Objecció fiscal. 2.- A la pregunta sobre si els problemes d’aquí tenen origen al sud i quines eren les prioritats d’acord amb els pressupostos, en països i sectors. - La Sra. Lago i la Sra. Ball (ERC i PSC) manifesten que la inversió que les regions, zones i països prioritaris estan contemplats al Pla Director. - El Sr. Campuzano afegeix que comparteixen prioritats geogràfiques i sectorials; i que consideren la dimensió del codesenvolupament d’acord amb l’entitat Pagesos Solidaris perquè es aquí on Catalunya podria esdevenir un referent. -En aquest punt i en resposta a una pregunta específica sobre el programa de CIU, el Sr. Campuzano va introduir el debat sobre la recerca de noves fonts de finançament per a les polítiques de cooperació al desenvolupament on va recalcar la necessitat actual de buscar recursos alternatius i innovadors, com el debat sobre la creació d’una taxa a les transaccions financeres internacionals. En aquest sentit, recalca que aquesta mesura en la seva opinió seria lenta en la seva execució i toparia amb una enorme oposició del sectors financers. Finalment va afegir que per evitar que això passi cal introduir la lògica del mercat en aquestes propostes per tal de incorporar el sector privat en el finançament de la cooperació al desenvolupament. 3.- A la pregunta sobre per què el programa electoral d’Esquerra només contenia 2 línies dedicades a cooperació i solidaritat, va respondre la Sra. Lago afirmant que devia tractar-se d’un error i que aquesta matèria ocupa varies pàgines (42 i ss) al programa electoral d’Esquerra 4.- La Sra. Ball va respondre afirmativament a la pregunta de si al Sr. Comin l’importava Lleida donada la seva absència i la va justificar per motius d’agenda. 5.- Sobre la retirada de la llei del voluntariat. La Sra. Lago va apostar per potenciar el voluntariat com a garantia de cohesió social, i per tant en aprovar la llei quan sigui possible. La Sra. Ball 6


vincula el voluntariat amb el codesenvolupament i afegeix que el proper any és l’ any internacional del voluntariat i en conseqüència el Solidàrium versarà sobre aquest fet. 6.- Davant la falta d’execució pressupostària, la Gemma Lago creu que s’han d’adoptar mesures per que no passi i va explicar el pla de millora i ordenació del creixement, sistema gestió coneixement, contractació, avaluacions aquí i al sud etc. que l’Agència està començant a aplicar. 7.- Davant la reflexió sobre les prioritats i el deute històric i les retallades socials, el Sr. Luna creu que avui la realitat és que la crisi s’ha de respectar i ell no ha sentit dels altres si hi haurà més retallades. No obstant aposta pel seu manteniment o retallada en funció de les necessitats internes i afirma que la transparència importa però hi ha alguns governs beneficiaris corruptes que l’han aplicat malament aquest ajut. També va afegir que la cooperació d’urgència resultaria la més important. 8.- Un dels assistents va formular-los una reflexió sobre si una relació de justícia amb el sud beneficiaria al Nord. El Sr. Campuzano (CiU) manifesta que la dificultat és fer compatible el creixement dels països pobres, empreses, comerç, AOD i inversió directa, i que una solució d’acord amb la Declaració de Monterrey és involucrar el sector privat català com per exemple ha fet Brasil. La Rita Marzoa contraposa el cas d’Índia on el creixement econòmic s’ha fet a costa de generar una pobresa extrema. 9.- El tema de la distribució territorial de l’AOD i de la descentralització de les institucions, la Gemma Lago creu que les propostes per evitar la concentració a BCN, passen pels dos convenis de col·laboració amb les coordinadores territorial, la presència a fires de solidaritat al territori català, la sensibilització i la formació del teixit associatiu. La Sra. Ball vincula el grau de descentralització en funció del territori i la població, per tant resulta comprensible que Barcelona aglutini gran part dels recursos. Pel Sr. Campuzano creu que aquest no és un tema rellevant sinó que l’important es la cooperació directa i multilateral perquè el grau d’impacte i eficàcia és més important. Pel Sr. Guillot aquest és un problema que s’ha admetre i després corregir. El Sr. Luna manifesta que la manca d’equilibri territorial es deu a la manca de coordinació al territori. 10.- En relació a la coherència de polítiques, economia i a l’eficàcia, es va preguntar sobre la possibilitat d’introduir a les contractacions públiques clàusules que permetin valorar i incentivar les inversions socials de les empreses que es presenten, i sobre la banca ètica. La Sra. Lago va explicar que des de l’ACCD s’han iniciat contactes per introduir la banca ètica a l’administració. El Sr. Campuzano va advertir que existeixen limitacions legals i comunitàries en el tema de les contractacions públiques, encara que veu possible facilitar la implicació privada en banca ètica amb l’assumpció de les directrius multinacionals de la OCDE, normes OIT, etc. 11.- En relació a la qüestió dels impostos a càrrec de les entitats sense ànim de lucre, el Sr. Campuzano creu que la llei d’economia sostenible i la llei d’incentius fiscals s’han de plantejar i regular millor el mecenatge (tot ficant com exemple França amb una deducció del 60%), i explicant que a Espanya només representa uns 200 milions i escaig d’euros. La Sra. Ball creu important la incorporació del sector privat i les facilitats per promoure que facin activitats solidàries. El Sr. Luna creu que s’ha de garantir que les empreses tinguin beneficis perquè facin cooperació i regular millor el tema de les fundacions. El Sr. Guillot d’ICV emmarca el debat en el tema de la responsabilitat empresa, i les desgravacions fiscals per funció social. 14.- Sobre l’aplicació dels principis de distribució i desconcentració administrativa en la Generalitat, la Gemma Lago creu que malgrat que la seu estigui a Barcelona s’ha de garantir l’acompanyament a les coordinadores territorials, ens locals i a entitats en conseqüència, i que gràcies a les noves tecnologies no és necessària una dispersió física. El Sr. Campuzano, per contra, dubta de si aquests principis són aplicables a la cooperació al desenvolupament de la mateixa manera que els qüestiona el Fons Català de Cooperació i creu que, aquest tema, s’ha de vigoritzar. La Sra. Lago matisa que el Fons segueix tenint molt pes i que s’està fent un acompanyament a nivell municipal. La Sra. Ball introdueix que l’Ajuntament de Lleida és membre fundador del Fons i que reben suport i assessorament als projectes de cooperació. El Sr. Luna proposa donar més importància a entitat grans i professionalitzades amb seu a Catalunya com Metges sense Fronteres. 15.- Pel que fa a la vinculació entre decisions tècniques o polítiques i les instàncies acadèmiques i la investigació, el Sr. Guillot creu que existeixen amb centres i personal que ja segueixen les 7


polítiques de cooperació i que aquesta activitat serà imprescindible en el futur. El Sr. Luna creu que alguna universitat ja està treballant però no existeix el registre de voluntaris per ser més qualitatius. La Sra. Lago explica que des de l’Agència existeixen convenis amb les universitats, i la UdL n'és un exemple. La Sra. Ball creu que aquesta vinculació passa en el cas concret de Lleida per sotmetre la valoració dels projectes de cooperació i emergència de la Paeria a l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la UdL. El Sr. Campuzano manifesta que la política de cooperació catalana no és prou sofisticada i convé millorar la dimensió tècnica i la dimensió estratègica per articular una bona xarxa de coneixement i investigació. 16.- Sobre les ONGD i el seu paper, la Sra. Lago opina que tenen un paper fonamental per la seva trajectòria i aporten riquesa i valor afegit. La Sra. Ball opina que el seu paper és el resultat de la incapacitat de les administracions públiques; per al Sr. Luna és tracta del fonament de la cooperació, i que el què és enriquidor és que hagi diferents actors. Finalment es va fer la pregunta directa a tots els polítics sobre si estan a favor o no del 0,7%. Tots afirmen que sí i la moderadora, Rita Marzoa conclou amb les paraules d’un dels assistents “Sapigueu que la societat us vigila que estarem molt atents a les polítiques futures en matèria de cooperació i solidaritat i tornarem a sortir al carrer com ja ho varem fer l’any 94”.

8


II. Paper xarxes socials (Twitter i Facebook) La Taula Rodona 2.0 es va retransmetre en directe per Twitter i Facebook, buscant el seguiment i la participaci贸 de tot el territori

9


III. Propostes en Cooperació i Solidaritat de les formacions que concorren a les eleccions al Parlament 2010 Ara és hora de prendre nota, per això, en el marc de la Taula Rodona 2.0 “Revisió dels compromisos en Cooperació i Solidaritat - Eleccions 2010”, es va sol·licitar a totes les formacions polítiques (també les extraparlamentàries) que ens fessin arribar per escrit i de forma resumida les seves propostes en l'àmbit de la Cooperació i la Solidaritat, un oferiment que resta obert (fins al dia de les eleccions) a les aportacions de les diferents formacions. El resultat d'aquesta crida ha estat divers. A continuació us oferim els compromisos i les propostes que fan cadascuna de les formacions polítiques.

Al programa electoral de Convergència i Unió trobem els següents compromisos en l'àmbit de la Cooperació i la solidaritat. • Concentrarem totes les competències en polítiques de cooperació, pau i drets humans, actualment disperses per diversos organismes i conselleries, en un únic organisme integrat dins l’àmbit de Relacions Internacionals i Cooperació. • Crearem un registre propi de cooperants i promourem programes de recol·locació per quan tornen a Catalunya, tot facilitant que professionals públics i privats puguin treballar en aquest camp. • Seguint les recomanacions de la UE, dedicarem esforços perquè el 2015 s’aconsegueixi destinar el 0,7% a cooperació. Plantejarem una nova fórmula de càlcul del percentatge dedicat a la cooperació, que eviti conceptes que fluuctuïn en situacions d’adversitat econòmica. Així mateix, treballarem per demostrar quin és el percentatge d’Ajuda Oficial al Desenvolupament real de Catalunya en el conjunt de l’Estat vinculat al finançament autonòmic i al dèficit fiscal. • Per proximitat, i com emissor principal de fluuxos migratoris al nostre país, prioritzarem les actuacions destinades al desenvolupament del continent africà, sense menystenir els projectes consolidats actualment en altres àrees geogràfiques del món. • Prioritzarem iniciatives en els camps on Catalunya pot ser un referent internacional, com és el cas del sanitari. • Promourem la professionalització dels cooperants com a font de garantia de millora de l’ajut. En l’àmbit universitari, complementarem l’oferta de màsters actual amb la creació de crèdits de lliure elecció específics per donar una formació genèrica en el camp de la 10


• • •

• •

• • •

cooperació internacional. Promourem la contractació de cooperants dels països d’origen. Treballarem per la implicació de les persones nouvingudes com a agents de codesenvolupament dels seus països d’origen. Fomentarem la transversalitat de la perspectiva de gènere en totes les fases dels projectes de cooperació, com a generador real de canvis i desenvolupament, i treballarem programes per potenciar la promoció de la democràcia, la llibertat i la defensa dels drets humans. Incrementarem la presència i l’acció de Catalunya davant de les agències i organitzacions internacionals, sense detriment del suport als actors de cooperació de Catalunya. Catalunya, per qualitat i per tradició, ha d’ocupar un nínxol propi de mercat en el camp de la cooperació internacional. Per fer-ho, fomentarem la cooperació bilateral sense renunciar a l’acord i a la col·laboració d’organitzacions i institucions catalanes de prestigi i amb una trajectòria coneguda i reconeguda. Ens comprometem a garantir els principis de la Declaració de París sobre l’eficàcia en l’ajut al desenvolupament. Donarem suport a mecanismes innovadors de finançament del desenvolupament. Impulsarem la reforma de la Llei de cooperació per adequar-la a la situació actual.

La candidatura Des de Baix proposa les següents accions en matèria de Cooperació i Desenvolupament: • El manteniment dels pressupostos destinats a cooperació i desenvolupament i no retallar-los utilitzant la crisi com a excusa. • L’abolició del deute extern i la restitució del deute ecològic. L’assoliment del 0’7% del PIB en la propera legislatura. Defensem l’abolició del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional i ens oposem a l’aplicació dels plans d’ajust estructural que només serveixen per generar pobresa i desigualtat. Defensem l’abolició dels paradisos fiscals i l’establiment de sancions a les empreses que operin en els mateixos. • La fi del procés de liberalització comercial impulsat per l’Organització Mundial del Comerç (OMC), una organització antidemocràtica al servei dels interessos privats i que s’ha de dissoldre. Ens oposem al model agroalimentari dominant i defensem un nou paradigma de producció, distribució i consum d’aliments basat en la sobirania alimentaria. Defensem la promoció del comerç just i d’unes noves formes d’intercanvi comercial entre els pobles, basats en la igualtat i la justícia social i mediambiental • Ens oposem a l’actuació de les firmes multinacionals d’origen català als països del sud, basada en l’espoli dels recursos naturals i l’explotació de la mà d’obra. Reivindiquem una perspectiva internacionalista de solidaritat entre els pobles i la necessitat d’establir aliances internacionals enfront les firmes multinacionals. • La desmilitarització de la societat catalana. Defensem la dissolució de l’OTAN i la desmilitarització de la Unió Europea. Ens oposem a les subvencions a la indústria militar i demanem el seu tancament i la reconversió de tots els seus treballadors/es en d’altres sectors socialment útils. Demanem la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan. Defensem el boicot i la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus amb l’Estat d’Israel fins que el poble palestí no sigui lliure i donem suport a la campanya internacional BDS. Ciutadans fa les següents propostes en l'àmbit de cooperació al Desenvolupament: • Ciutadans (C’s) està compromès amb promoure el progrés econòmic i social dels països subdesenvolupats i reduir així les distàncies que separen aquests dels països amb més recursos i major benestar. • Des de C’s creiem que l’actual crisi no pot ser un obstacle per la consolidació de la cooperació al desenvolupament, encara que haurà de suposar necessàriament, una paralització dels fons destinats a la mateixa. Amb la Crisi, les possibilitats d’aportacions no poden ser les mateixes. Creiem doncs que l’horitzó del 0,7% compromès per 2013 haurà de ser posposat uns anys. 11


Malgrat això, més enllà de les quanties, C’s comparteix la necessitat de continuar recolzant, en el marc de la UE, als països de renta baixa, però també als de renta mitjana, perquè en aquestos també hi ha enormes borses de pobresa; i combatre així la pobresa i les desigualtats. El model de cooperació que defensa C’s descansa sobre la qualitat, la eficàcia, i la garantia de polítiques rigoroses i transparents amb presència permanent o personal sobre el terreny als països receptors de la cooperació.

Esquerra fa la següent proposta per a la Cooperació i la Solidaritat catalana: L’any 2001, donant resposta a la demanda de la societat civil, s’aprovava la Llei de Cooperació i a partir d’aquí el Govern de Catalunya s’iniciava com a actor internacional de desenvolupament. Esquerra, des de 2003, ha donat un impuls fonamental i irreversible al compromís del Govern de Catalunya en l'àmbit de la Cooperació al Desenvolupament, amb el desplegament del Primer Pla Director i la posada en marxa de l’ACCD fins ara, demostrant una ferma convicció a l'hora d'elaborar una política pública de cooperació al desenvolupament participativa i participada, amb visió estratègica, capacitat planificadora, execució eficient i control de qualitat. El repte és continuar avançant amb un model de cooperació alineat amb objectius veritablement transformadors, amb un clar enfocament de drets, que focalitzi el seu treball en modificar les causes que generen pobresa i inequitat més que en pal·liar les seves conseqüències, que aposti per l'ampliació de llibertats, capacitats i oportunitats al Sud, i que acompanyi els esforços del Sud en les seves pròpies estratègies de desenvolupament. Una cooperació que aposti per mecanismes d'eficiència i eficàcia pel que fa al “com”, que aposti per una major professionalització sense deixar de banda el treball voluntari, i que aprofundeixi en el seguiment i l'avaluació d’impacte i de satisfacció de les persones destinatàries, així com l’adopció de models de gestió de qualitat. Seguint el següent enllaç trobareu el detall de les nostres propostes concretes (pàg. 42): http://www.gentvalenta.cat/pdfs-programa/c2010-programa-b4.pdf Les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya en matèria de Cooperació i Solidaritat per a les Eleccions 2010 són: • Cooperació i solidaritat per garantir l’educació, la salut i el desenvolupament del teixit productiu dels països pobres. Per promoure l’enfortiment institucional i l’Estat de Dret en aquests països. Per aconseguir el compliment dels Objectius del Mil·lenni. Per assolir la igualtat de la dona. • Treballar en favor d’un sistema de comercial internacional més just, de la reforma del sistema financer internacional, de la creació d’una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, de la supressió dels paradisos fiscals i de les polítiques de condonació del deute extern a canvi de la inversió en salut i educació. • Codesenvolupament per gestionar de manera integrada els fluxos migratoris i el desenvolupament dels països d’origen. Aconseguir que es destini el 0’7% del PIB a la cooperació l’any 2015. Participar en els debats sobre els nous instruments de finançament per a la solidaritat i la cooperació. • Enfortir el suport a les iniciatives solidàries de la societat civil i als projectes de cooperació de les ONG. Promoure l’adequada formació i capacitació tècnica dels professionals de la cooperació internacional. Fomentar l’estabilitat del treball en les entitats del tercer sector dedicades a la cooperació. • Més transparència i més seguiment dels projectes de cooperació. Potenciar la responsabilitat social corporativa de les empreses aplicada a la cooperació. Fer de l’Agència Catalana de Cooperació un instrument de suport a la cooperació impulsada pels municipis i dels organismes municipalistes com el Fons Català. • Promoció de la cultura de pau i de resolució pacífica de conflictes. Impuls de l’Aliança de Civilitzacions. Millorar l’eficàcia de l’acció humanitària en tant que línia estratègica de la cooperació catalana. Concertar amb el sector educatiu programes permanents de 12


sensibilització per tal de fer de l’educació en el desenvolupament i en la solidaritat un eix prioritari de les nostres escoles. L'estratègia d'Iniciativa Catalunya Verds-EUiA en matèria de Cooperació i Solidaritat és la següent: 192 països, entre ells Espanya, varen signar la Declaració del Mil·lenni l'any 2000. L'objectiu era assolir 8 objectius, dividits en 22 fites per eradicar la pobresa i les desigualtats al món. Per primer cop es reconeix que la lluita contra la pobresa i les desigualtats és responsabilitat de tots. • La crisi econòmica ha incrementat la pobresa arreu. • Catalunya, 1'4 milions de pobres (20'4%). • Espanya, 9 milions (23%). • Unió Europea, 84 milions. • Món. 1020 milions. Les polítiques d'ICV de resposta a la crisi junt a les de rellançament econòmic, són prioritzar la protecció dels sectors més vulnerables. La crisi no ens pot fer defugir la nostra responsabilitat global. La crisi està representant, no sols majors patiments socials, sinó també la reducció dels compromisos dels països desenvolupats. Espanya és un bon exemple; 2010, 0'51%, 2011 segons els pressupostos generals de l’estat el 0’40%. Catalunya no ha retallat els recursos, 65M pel 2010 (el 2003 eren 25M). Les propostes d'ICV: 1) Cooperació internacional pel desenvolupament ha de ser entesa com una política de país, fruit de grans consensos polítics, socials i territorials. 2) Compromís amb l’objectiu d’assolir el 0’7% pel 2015, en funció del mètode de càlcul establert al pla director de cooperació 2011-2014. Una ajuda no condicionada ni reemborsable. 3) Coherència en les polítiques. 4) Qualitat i eficàcia de la cooperació. 5) Gènere. Recolzar les iniciatives que tendeixin a aconseguir la igualtat social de les dones. 6) Control i transparència. 7) Sensibilització ciutadana. Enfortir el protagonisme del teixit social i de ongs que treballen en aquest camp. El paper de lo públic ha de ser complementari i impulsor. Enfortir l’Agència Catalana de Cooperació, ajuntant les agències de la Generalitat de Cooperació, Drets Humans i Pau. Atenció a les ongs presents al territori i distribució més ajustada dels recursos. No és necessari que totes les agències de la Generalitat tinguin la seva seu a Barcelona. L’estratègia del Partit Popular de Catalunya (PPC) en matèria de Cooperació i Solidaritat i segons programa és: Els populars recolzem fermament el desenvolupament dels països més pobres. El que volem és una nova visió de la cooperació, menys tancada i més àmplia, dotant a la nostra cooperació de més transparència, coordinant millor els agents de cooperació i incloent en les polítiques de cooperació a empreses i governs. Volem impulsar les microfinances, l’empresa social e iniciar un projecte de cooperació amb els governs regionals dels països amb els que cooperem per millorar la governabilitat. Una cooperació eficaç i eficient: 1. Sabem que la crisi econòmica ha set i és un fre per a complir els objectius marcats per la Generalitat i per la nostra legislació de destinar el 0,7% dels recursos de la Generalitat a cooperació internacional. Volem complir els compromisos i, al mateix temps, ser realistes. Per això revisarem el calendari i els recursos disponibles per tal de garantir que el 13


2. 3. 4. 5. 6.

7. 8.

compromís del 0,7% s’inclogui ja als pressuposts de l’any 2014, segons les normes de l’OCDE respecte al que es considera despesa d’ajut al desenvolupament. Volem introduir nous elements en la cooperació catalana: Què els propers plans de desenvolupament estiguin dins d’un pacte global entre la Generalitat, el Parlament, els municipis i els agents privats (empreses, universitats y sindicats), per tal d’arribar a compromisos comuns, i accions conjuntes. Coordinar la nostra cooperació amb la cooperació espanyola, aprofitant la seva infraestructura en el mon, per tal de reduir la despesa corrent i centrar l’ajut directament en les comunitats beneficiàries. Revisar els objectius prioritaris per adequar-los exactament als Objectius del Mil·lenni. Avaluar la qualitat de la nostra cooperació i fer-la pública. Volem major transparència, perquè cada euro gastat en cooperació sigui gastat de la millor manera possible. Per això publicarem en la web la despesa real de la cooperació catalana (autonòmica, municipal i privada). Millorar la professionalitat i operativitat del nostre capital humà. Per això crearem un pla de recolzament als cooperants i redactarem una nova llei de cooperació. A més, revisarem el protocol d’ajut humanitari i d’emergència preparat per casos de catàstrofe. Impulsar, conjuntament amb les polítiques de immigració, el codesenvolupament, de manera que els immigrants que estan al nostre país es facin còmplices del desenvolupament de les seves societats d’origen. Per això, establirem en la propera legislatura un pla de codesenvolupament 2010-14.

14

Taula Rodona 2.0 sobre Cooperació Catalana a Lleida  

Resum de l'activitat celebrada a Lleida el 21 d'octubre de 2010. Conté resum de les intervencions, retransmissió al Twitter i propostes elec...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you