Issuu on Google+

Activitats del Departament de Llengua i Literatura Catalanes per a l´ESO i el Batxillerat. Curs 2011-2012

L´AUTOR A L´AULA Durant el segon trimestre l´alumnat d´ESO tindrem l´oportunitat d´escoltar i dialogar amb un dels tres escriptors de les novel.les que haurem treballat aquest any. « L´Autor a l´aula » és una activitat gràcies a la qual en cada un dels quatre cursos podrem escoltar l´explicació de com va néixer la novel.la i el seu desenvolupament; parlar i preguntar qualsevol aspecte de la narració amb les seves creadores i creadors. 1er d´ESO

El 24 de febrer a 1er d´ESO Pilar Garriga vindrà a parlar-nos d´“Un estiu a Borneo”, el llibre de lectura que hem llegit i respost al qüestionari durant el primer trimestre. Com molt bé sabeu, el seu protagonista, un nen que és diu Martí se n´ha d´anar a l´illa de Borneo amb la seva tia Rosa i a partir d ´aquesta experiència passa de ser un nen sense gaire interès per les coses, un desordenat baliga-balaga i poc estudiós, a mirar les coses amb uns ulls diferents. Aquest any -si no hi ha cap imprevist de darrera hora- tindrem la sort de tenir també entre nosaltres la seva germana, ella va ser qui va inspirar-li el personatge de Rosa, la tieta d´en Martí, ja que va viure de veritat l ´apassionant feina que la va portar a Borneo: cuidar i observar els orangutans. Pilar Garriga -com ja va fer l´any passat- passarà un power point a on podrem reviure les vivències de la seva germana cuidant els orangutans en una clínica creada especialment per aquest motiu enmig de la selva. L´any passat, en acabar de respondre les preguntes que els varen fer els nostres companys que ara són a 2on d´ESO, l´escriptora va rebre com a sorpresa un bloc de cartes amb les seves opinions sobre la lectura. Tot seguit en teniu unes quantes, de les moltes que va agrair-los la Pilar: Us animeu aquest any a fer-li un obsequi vosaltres? Quin pot ser?


2on ESO

A 2on d´ESO l´escriptor David Nel.lo ens explicarà el procès narratiu de “Per què no m´ho deies”, novel.la a on –com passa també a la de 1er d ´ESO- s´agermana la joventut de la protagonista amb la dels altres països del món. En aquest cas, la barcelonina Maria Sureda escriu una carta amb la intenció que arribi amb urgència a l´altra punta del món. Daniel O´toole, que és de Melbourne, la rebrà i s´interessarà per Maria, per la seva llengua i tot el món que l´envolta. A partir d´aquí, dues persones aparentment sense lligams, aniran descobrint que hi ha moltes coses que les uneix més que no pas les separa malgrat la complexitat que comporta qualsevol relació humana.

3er ESO

Els 3ers d´ESO estem convocats a la xerrada -col·loqui amb l´escriptora Dolors Garcia Cornellà que ens parlarà de “L´esclau del Mercadal”. Novel.la a on ens traslladarem a l´esplendolorosa i turbulent Catalunya medieval, a l´amistat dels seus tres protagonistes enmig de l´odi i la violència. L’Hug pertany a una família de comerciants que anhela ascendir socialment. Però ell no vol seguir l’ofici del pare, sinó servir el rei Pere III. En la Girona del segle XIV, aquest jove cristià, un altre de religió jueva –en Jucef– i en Suliman, un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. I això els portarà molts problemes. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. “L’esclau del Mercadal”, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que ens resulta, malauradament, molt actual.


4rts ESO Amb els companys de 4rts d´ ESO podrem parlar i contrarestar el conflicte bèl.lic de la guerra dels Balcans amb la novel.la de Jaume Benavente: “Història d´amor a Sarajevo”. Una una història d´amor entre Selma, una noia bosniana supervivent, i un noi serbi en el Sarajevo assetjat pels serbis en la guerra dels Balcans. Els fets històrics i el terrible genocidi ètnic de la guerra no impediran als seus protagonistes de viure moments de solidaritat, amistat, supervivència, a on l´odi (una altra vegada!), la venjança brollen de la novel.la plena d´emocions entre persones de diferents religions, nacionalitats i ideologies polítiques.

ACTIVITATS TEATRALS I POÈTIQUES 1er ESO El 27 de gener del 2012, a les 9,45, els 1rs d´ESO anirem al TEATRENEU a veure

«El diari d´Anna Frank » A través dels ulls de l´Anna, ens aproparem a la història de la nena jueva que va commocionar el món. Una història que, per altra banda, ja coneixem perquè ens ha aparegut a “Un estiu a Borneo” en la breu estada que fa en Martí a Holanda a on fa una visita al refugi d´Amsterdam, a on ella es va refugiar amb la seva familia durant la invasió nazi. Però encara l´aprofundirem més quan estudiem la literatura memorialística i les narracions en primera persona que es troba en el nostre llibre de text (Ed Teide, pag.238), a on podrem llegir la primera pàgina del seu diari que va acompanyada amb la fotografia més coneguda d´Anna Frank que ha recorregut tot el món. Un espectacle sobre la força de l´amor i de l´esperit humà tot lligat amb l´humor intel.ligent de la seva protagonista. Un relat que s´ha convertit en símbol de la lluita contra la intolerància. Obra que a més de ser un missatge actual i d´obligada reflexió ens serà encara més interessant perquè al final de curs serem nosaltress qui farem el nostre diari mentre anem llegint “El diari de Zlata” la nena, ara de Sarajevo (Bòsnia i Herzegovina), que als 12 anys el va escriure en plena guerra de l´antiga Iugoslàvia. Per aquest motiu ha estat anomenada “L´Anna Frank” de Sarajevo.


2on ESO Dimecres 29 de febrer, a les 10 matí, tot l´alumnat de 2on d´ESO anirem al TEATRENEU a veure: « L´illa del Tresor ». Amb aquesta obra tornarem a cercar el tresor del capità Flint de la mà de la millor literatura d´aventures. Obra que s´inspira en el llibre més clàssic de Stevenson i que ens agradarà molt de veure perquè, a més a més, és la historia amb la qual es va basar Josep Vallverdú a l´hora d´escriure una de les nostres lectures que hem de llegir en aquest curs: “El testament de John Sílver”. El seu protagonista és precisament el pirata de la crossa que va fugir amb una part del botí trobat a “L´illa del tresor”.


3r ESO i 4rt ESO Dimecres 21 de març de 9,45 a 11,15, els 3r ESO i 4rt ESO a la sala d´actes escoltarem «Amb la paraula cantada», un espectacle del cantautor Miquel Pujadó que, llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Filologia Romànica, coneix molt bé l´alumnat ja que ha estat durant vint anys professor de llengua i literatura a l´ensenyament secundari. Cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor. El cantant Raimon ha dit: “Les cançons de Miquel Pujadó es reclamen de la manera de fer d'autors i cantants de tradició francesa. Són les seues lletres de lèxic ric, variat, arrapades a la parla quotidiana, que no defugen la frase feta, col·loquial, presentant-la com a tal. Al mateix temps la correcció lingüística de Pujadó no és gens freqüent en aquest camp.”

ACTIVITATS TEATRALS I POÈTIQUES 1er BATXILLERAT

Alumnes de Modalitat de Literatura Catalana Dijous 27 d´octubre, els alumnes que hem escollit la Modalitat de Literatura Catalana hem gaudit de la representació de “El comte Arnau” al Teatre Nacional de Catalunya. Poema de Joan Maragall que hem treballat a classe ja que la seva primera part es troba inclosa a : “Visions&Cants”, un dels sis llibres de lectura programats durant aquest curs 2011-2012. Ens ha agradat de sentir i veure representat tot el poema de Maragall sencer i veure-hi represents versos tant potents com: “-Viure, viure, viure: sempre; / no voldria morir mai; / ser com roure que s´arrela / i obre la copa en l ´espai.”.


1r BATXILLERAT

A la Sala d´actes el 9 de novembre d´11,45 a 13,15 tot l´alumnat de 1er de Batxillerat ens hem unit a l´any Maragall que durant el 2010-2011 s´ha celebrat arreu dels Països Catalans, per commemorar el naixement i mort del nostre poeta, amb la Conferència-concert homenatge a Joan Maragall (1860-1911).


Homenatge a Joan Maragall

Conferència-concert a càrrec de Miquel Pujadó

IES MENENDEZ Y PELAYO DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES CURS 2011/2012


1) L’ODA INFINITA 3) ELS GEGANTS 5) EL COMTE ARNAU (fragment VI) 7) SOL SOLET 8) LA FI D’EN SERRALLONGA 9) JOAN GARÍ 10) PATERNAL 11) L’ALFÀBREGA 12) CANT ESPIRITUAL 13) CANT DEL RETORN 14) SOLEIADA 15) PIRINENCA 16)

LA BALADA DEL BES 17) LA VACA CEGA

18) LES ROSES FRANQUES 19) LES MUNTANYES 20) CANÇÓ NIHILISTA 21) EL JARDÍ DE LA MORT 22) ODA A ESPANYA 23) EXCÈLSIOR 24) LA FAGEDA D’EN JORDÀ 25) LA GINESTA


L'ODA INFINITA

Tinc una oda començada que no puc acabar mai; dia i nit me l'ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per l'espai. Va entonar-la ma infantesa entre ensomnis d'amor pur; decaiguda i mig malmesa, joventut me l'ha represa amb compàs molt més segur. De seguida, amb veu més forta, m'han sigut dictats nous cants; pro, cada any que el temps s'emporta, veig una altra esparsa morta i perduts els consonants. Ja no sé com començava ni sé com acabarà, perquè tinc la pensa esclava d'una força que s'esbrava dictant-me-la sens parar. I aixís sempre, a la ventura, sens saber si lliga o no, va enllaçant la mà insegura crits de goig, planys d'amargura, himnes d'alta adoració. Sols desitjo, per ma glòria, que, si algú aquesta oda sap, al moment en què jo mòria, me la diga de memòria mot per mot, de cap a cap. Me la diga a cau d'orella esbrinant-me, fil per fil, de la ignota meravella que a la vida ens aparella el teixit ferm i subtil I sabré si en lo que penses, -oh poeta extasiat!hi ha un ressò de les cadences de l'aucell d'ales immenses que nia en l'eternitat.


CORPUS

II Els gegants, els gegants, ara ballen, ara ballen; els gegants, els gegants, ara ballen com abans. Llur alta mirada immòbil ullprèn a tota la gent que se'ls mira i els rodeja sense fer cap pensament: se'ls mira perquè són grans i duen vestits llampants i ballen cada moment... Els gegants, els gegants, són joves eternament. En llur dansa encarcarada hi ha riallera majestat; flabiol i tamborino escau bé en llur posat; raigs de ginesta olorosa no els arriben ni a mig cos; l'arruixada tremolosa de papers de tots colors cau damunt llurs testes reals, que en resten glorioses i irisades. Pro ells passen alts i serens, balançant-se tot fent via entre florida alegria... I els aires ne resten plens. La geganta i el gegant, ara ballen, ara ballen, la geganta i el gegant, ara ballen, i sempre ballaran.


FRAGMENT DE EL COMTE ARNAU VI Totes les veus de la terra aclamen el comte Arnau perquè de la fosca prova ha sortit tan triomfant: -”Fill de la terra, -fill de la terra, comte l’Arnau, ara demana, – ara demana: què no podràs? -Viure, viure, viure sempre: no voldria morir mai; ser com roure que s’arrela i obre la copa en l’espai. -Els roures riuen i viuen, pro també compten els anys. -Dons, vull ser la roca immòbil entre sols i temporals. -La roca viu sense viure, que res la penetra mai. -Doncs, la mar somovedora que a tot s’obre i dóna pas. -La mar s’està tota sola, i tu vas acompanyat. -Doncs, ser l’aire quan l’inflama la llum del sol immortal. -Pro l’aire ni el sol no estimen ni senten l’eternitat.


-Doncs: ser home sobre-home, ser la terra palpitant. -Seràs roure, seràs penya, seràs mar esvalotat, seràs aire que s’ìnflama, seràs astre rutilant, seràs home sobre-home, perquè en tens la voluntat. Correràs per monts i planes, per la terra, que és tan gran, muntat en cavall de flames que no se’t cansarà mai. El teu pas farà basarda com el pas del temporal. Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant. Te diran ànima en pena com si fossis condemnat.”

LA FI D’ EN SERRALLONGA - Pare, absdoleu-me: só cansat de viure. - T'escomet a bona hora el cansament. La teva via s'ha acabat i ets lliure d'anar-te'n al repòs eternalment. Mes, abans d'adormir-te i reposar-te, cal que et recordis dels teus grans pecats: tots aquells que jo puga perdonar-te, també de Déu seran-te perdonats. - El primer pecat meu és l'orgull, pare: jo só aquell que he tingut un rei al cos; mai he pogut sofrir que algú em manaré: fer la llei a tot déu era el meu goig. Però he tingut tant odi al rei d'Espanya i li he fet la guerra jo tot sol. Ell la terra ens ha omplert de gent estranya i manar-nos-ho tot és lo que vol. Doncs, jo li he dit: "No em plau!". I, via fora! he anat pel món com m'ha vingut a plaer,


he fet lo que he volgut, lliure a tota hora, i no he obeït llei, ni rei, ni res. I, tant se val!, és una bella cosa fer tremolar tothom i estar segur! Cap respecte en ma via m'ha fet nosa, mai he baixat la testa per ningú... - Mes, ara... - Mes, ara que ja sé que compareixo en presència del Déu omnipotent... - Te'n penedeixes? - Sí, me'n penedeixo. - Doncs, sia't perdonat. - Amén, amén... - Quin altre pecat tens? - La ira, pare. Quan m'encenc no tinc fre ni aturador, me giro contra el món, Déu i sa Mare, i tot voldria dur-ho a destrucció. Pare, he estat cruel: moltes vegades m'he delitat vegent rajar la sang; he vist alçar-se a mi mans ajuntades i segar-se genolls caient al fang. I jo me n'he rigut, perquè em plavia, i, podent perdonar, no he perdonat... És una cosa dolça i fa alegria veure un enemic als peus ben manillat! I fer mal! I fer mal! Allò era viure: destruir sols per gust i per voler; sentir plorar tothom i poder riure... Ser com rei de dolor... És bell, a fe! - Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa; això és un mal esprit que tens al cos: encara en parles amb la vista encesa en foc d'infern!... - No, no!... Ja ve el repòs. Doncs, ara que ja sé que compareixo en presència de Déu omnipotent... - Te'n penedeixes? - Sí, me'n penedeixo. - Doncs, sia't perdonat. - Amén, amén... - També he tingut enveja i mala bava per corrompre la glòria dels demés: allí on jo he conegut que no arribava, no he volgut que cap altre hi arribés. D'aquell que em feia ombra o bé respecte, m'he gaudit fent-ne córrer males veus, i, tot fingint-li acatament i afecte, li anava segant l'herba sota els peus. De lo que no he entès, n'he dit mentida, dels fets més grans que els meus, n'he dit rampells, he volgut sols un pes, sols una mida: la meva: els que en passaven, pobres d'ells!


Rebaixar, rebaixar, fins que es confonga tothom en un mesquí i humil estol, i al damunt en Joan Sala i Serrallonga, sent més que tots i governant tot sol. - Mes, ara... - Mes, ara, que ja sé que compareixo en presència de Déu omnipotent... - Te'n penedeixes? - Sí, me'n penedeixo. - Doncs, sia't perdonat. - Amén, amén... - He estat avar: mai he tingut de sobra, sempre he anat per més al camí ral; per molt que posseïs, sentia'm pobre i amb la por d'anar a raure a l'hospital. Ai! La cobdícia no em deixava viure, era roí pels altres i per mi: per un parell de bous, per una lliura, hauria fet deu hores de camí. Veure'm diner apilat me consolava; mes fruir no podia'n altrament que pensant a quants altres els mancava allò que era per mi un bon passament. "Això és ben meu, -pensava; - això no falla: els altres, si misèria o fam vingués, que es pengin!" I, llavores, ni una malla hauria dat a un pobre que passés. - Mes, ara... - Mes, ara, que ja sé que compareixo en presència de Déu omnipotent... - Te'n penedeixes? - Sí, me'n penedeixo. - Doncs, sia't perdonat. - Amén, amén... - La peresa, la gola i la luxúria ben cert que foren mos pecats més xics; pro algun cop m'ha plagut deixar la fúria dels combats, lluny d'amics i d'enemics. Me n'anava a fer cap a la masia oblidada en el fons d'alguna vall, i m'entaulava en bona companyia, menyspreant tota lluita i tot treball. Llavores jo me'n reia de la guerra i dels meus que es batien, capsigranys! i tant se me'n donava que la terra la manessin els propis o els estranys. Ben menjat, ben begut, plavia'm jeure a bona ombra per fer la migdiada, cantant cançons d'amor que fan distreure, o escoltant els aucells en la brancada. Si llavores passava alguna mossa revinguda de cos, jo la cridava, ella venia a mi, la deshonrava,


i encara se'n tenia per ditxosa. - I goses riure? - Era cosa bona... - Mes no ho és pas a l'hora de la mort. - Bon menjar, bon oblit i jeure amb dona: mai havia trobat millor conhort. - Mes ara... - Mes, ara, que ja sé que compareixo en presència de Déu omnipotent... - Te'n penedeixes? - Sí, me'n penedeixo. - Doncs, sia't perdonat. - Amén, amén... - I el tracte amb na Joana, no és injúria que clama també a Déu Nostre Senyor? Acusa't: - Pare, no!... no fou luxúria, sinó una veritable estimació. És cert que jo, en ses carns, moltes vegades hi he enterrat tant de força i de voler! Mes eren llaç d'amor ses abraçades i coronat de seny son front serè. La Joana m'ha estat reina i esclava; molts cops ella pensava per tots dos; quan jo estava adormit, ella vetllava; ella m'ha fet valent i poderós. M'ha ajudat amb l'esguard, amb la paraula; si ha calgut, amb la força del seu braç; cada migdia m'ha llescat pa a taula i cada vespre m'ha alegrat el jaç. En paga, jo li estat amant solïlícit... D'això també me n'haig de penedir? - Fou un amor desordenat i ilïlícit! - Doncs... tant se val!... me'n penedeixo, sí! - Tens algun pecat més dins teu? - No, pare. - De tots els que m'has dit i els que has comès contrit demanes perdó a Déu? - Sí, pare. - I et sap greu de tot cor d'haver-lo ofès? - Sí. - Doncs en nom de Déu omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, t'absolc. Amén. - Moriré resant el Credo; mes digueu an el botxí que no em mati fins i a tant que m'hagi sentit a dir: "Crec en la resurrecció de la carn".


JOAN GARÍ

I A la muntanya miracle una llegenda ha florit: la llegenda del diable i de Fra Joan Garí. Fra Joan fa penitència enfilat a dalt d’un cim. Li duien una donzella que tenia mals esprits. Montserrat, muntanya santa, la muntanya de cent cims. II Fra Joan dintre la cova estava fent oració: Riquilda se li presenta vestida de temptació. Fra Joan clou les parpelles, més la veu contra-claror. Montserrat és ple de boira: Riquilda és un raig de sol. III Després del pecat tant gran ell resta boca-terrosa. Riquilda és timbes avall, Montserrat és net de boira.


Fra Garí veu els abims i les cames li tremolen. Si prova de redreçàs, cau de mans una altra volta. Joan Garí ja no és un sant, Joan Garí ja no és un home, que és una fera dels camps que per Montserrat pastora. IV Al cap d’anys de terrejar sent una veu d’innocència: «Aixeca-t, Joan Garí: la teva sort és complerta: ja pots alçar els ulls al cel, que ja els tens prou plens de terra.» Joan Garí s’alça de mans com un ós quan se redreça.

PATERNAL

del 7 de novembre de 1893.

Furient va esclatant l'odi per la terra, regalen sang les colltorçades testes, i cal anâ a les festes amb pit ben esforçat, com a la guerra. A cada esclat mortal -la gent trèmula es gira: la crudeltat que avança, -la por que s'enretira, se van partint el món ... Mirant el fill que mama, -la mare que sospira, el pare arruga el front. Pro l'infant innocent, que deixa, satisfet, la buidada mamella, se mira en ell, -se mira en ella, i riu bàrbarament.


L'AUFÀBREGA

Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaire, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que es van alçant. Entremig dels núvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufàbregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabellen les aufàbregues perquè facin més olor. L'aufàbrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja se´n van! Sant Joan, obriu la porta perfumada del Llevant! I en el matí d'aures blanes l'aufàbrega trobarà altres aromes germanes que la nit fan oblidar.


CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre... i temo tant la mort! Amb quins altres sentits me'l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau. Aquell que a cap moment li digué "-Atura't" sinó al mateix que li dugué la mort, jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria aturar a tants moments de cada dia per fe'ls eterns a dintre del meu cor!... O és que aquest "fer etern" és ja la mort? Mes llavores, la vida, què seria? Fóra, només, l'ombra del temps que passa, i la ilïlusió del lluny i del a prop, i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, enganyador, perquè ja tot ho és tot? Tant se val! Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal: aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria, és ma pàtria, Senyor: i no podria ésser també una pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: si ma fe i ma esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà? Més enllà veig el cel i les estrelles, i encara allí voldria ésser-hi hom: si heu fet les coses a mos ulls tan belles, si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, per què aclucà'ls cercant un altre com? Si per mi com aquest no n'hi haurà cap! Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? Tot lo que veig se vos assembla en mi... Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. I quan vinga aquella hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans,

obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans


per contemplar la vostra faç immensa. Sia'm la mort una major naixença!

SOLEIADA

En una casa de pagès hi havia una donzella que tenia els disset anys d'amor, i era tan bella, que la gent d'aquell vol deien: "És una noia com un sol". Ella prou la sabia la parentela que amb el sol tenia: que cada matinada per la finestra, a sol ixent badada, l'astre de foc i ambre li entrava de ple a ple dintre la cambra, i ella nua, amb delícia, s'abandonava a la fulgent carícia. De tant donar-se a aquestes dolces manyes va ficar-se-li el sol a les entranyes, i ben prompte sentia una ardència dins d'ella que es movia. "Adéu, la casa meva i els que hi són: jo prenyada de llum me'n vaig pel món."


De tots abandonada, va començar a rodar per l'encontrada. Estava alegre com l'aucell que vola, cantava tota sola, cantava: "Só l'albada que duc el sol a dins i en só rosada. Els cabells me rossegen, els ulls me guspiregen, els llavis me rubiegen, en les galtes i el front tinc el color i al pit la gran cremor: tot jo só claror contra claror". La gent que la sentia s'aturava admirada i la seguia: la seguia pel pla i per la muntanya per sentir-li cantar la cançó estranya que l'anava embellint de mica en mica. Quan ella va sentir-se prou bonica, va dir: "M'ha arribat l'hora"; va parar de cantar, i allà a la vora entrava a una barraca que hi havia. La gent que a l'entorn era sols veia un resplendor i sols sentia el gemec poderós de la partera. De sobte, les clivelles del tancat van lluir igual que estrelles. De seguit s'aixecà gran foguerada, tot la gent fugia esparverada, i en la gran soletat només restava un nin igual que el sol, que caminava i deia tot pujant amunt la serra: "Jo vinc per acostar el cel a la terra...".


PIRINENCA

Dins la cambra xica, xica, en la nit dormo tot sol; part de fora negra, negra, la muntanya em vetlla el son. La muntanya alta, alta, que se'm menja tot el cel, se m´arrima dreta, immòbil, sentinella mut i ferm. Els meus somnis volen, volen, cap els plan i vora el mar on els meus amors m'esperen sota el cel assolellat. Jo somric en els meus somnis adormit en la nit, sol... Part de fora negra, negra, la muntanya em vetlla el son.


LA BALADA DEL BES

Al temps de les rondalles, al temps dels trobadors, hi havia una donzella d'ull blau i cabell ros. Son pare la tenia, servada tant i tant, que encara no sabia lo que era amor d'amant. Un trobador una volta s'hi acosta gentilment, li dóna un bes als llavis i fuig d'alli rabent. Igual que una au ferida la dolça allí ha restat, la vista tota oberta i el pit tot agitat. Rodant pel món, un dia tornava el trobador, i encara la donzella patia el mar d'amor: -El bes aquell que em dàreu encara em fa penar; pro diu que al món tot passa, pot ser ja em passarà. Bo i fent-li cortesia el trobador respon: -Això és engany, donzella, no passa tot el món. Se desfaran els llavis


que us feren tant de mal, pro el bes que ells us donaven, el bes, és inmortal. Ens desfarem nosaltres, vindrà l'oblit; pro el bes ni vós ni jo, donzella, l'oblidarem mai més.El mal se li augmentava quan el vegé partir, i en va arribar molt mala, però no en va morir.

LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, més no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.


LES MUNTANYES

A A l'hora que el sol se pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa. Part de dins de la canal he vist l'aigua virginal venir del fosc naixement a regalar-me la boca, i m'entrava pit endins... I amb els seus clars regalims penetrava-m'hi ensems una saviesa dolรงa. Quan m'he adreรงat i he mirat, la muntanya, el bosc i el prat me semblaven altrament: tot semblava una altra cosa. Al damunt del bell morir comenรงava a resplendir pels celatges carminencs el blanc quart de lluna nova.


Tot semblava un món en flor i l'ànima n'era jo. Jo l'ànima flairosa de la prada que es delia en florir i ser dallada. Jo l'ànima pacífica del ramat, esquellejant pel bac mig amagat. Jo l'ànima del bosc que fa remor com el mar, que és tan lluny en l'horitzó. I l'ànima del saule jo era encara que dóna a tota font son ombra clara. Jo de la timba l'ànima profonda on la boira s'aixeca i es deixonda. I l'ànima inquieta del torrent que crida en la cascada resplendent. Jo era l'ànima blava de l'estany que guaita el viatger amb ull estrany. Jo l'ànima del vent que tot ho mou i la humil de la flor quan se desclou. Jo era l'altitud de la carena... Els núvols m'estimaven llargament, i al llarg amor de l'ennuvolament congriava's mon ànima serena. Sentia la delícia de les fonts nàixer en mon si, regal de les congestes; i en l'ampla quietud dels horitzons hi sentia el repòs de les tempestes. I quan el cel s'obria al meu entorn i reia el sol en ma verdosa plana, les gents, al lluny, restaven tot el jorn contemplant ma bellesa sobirana. Però jo, tota plena de l'anhel agitador del mar i les muntanyes fortament m'adreçava per dur al cel tot lo de mos costats i mes entranyes. .........................


A l'hora que el sol se pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa.

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill que et parla en llengua - no castellana; parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua - pocs t'han parlat; en l'altra, massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries - i els teus records, records i glòries - només de morts: has viscut trista. Jo vui parlar-te - molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes - vida és la sang, vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves - en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies - a morts els fills, te satisfeies - d'honres mortals, i eren tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos - marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients marxaven - cap a l'atzar; i tu cantaves - vora del mar com una folla. On són els barcos? - On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: tot ho perderes, - no tens ningú. Espanya, Espanya, - retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva't, oh!, salva't - de tant de mal; que el plô et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? - no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!


EXCÈLSIOR

Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil.la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins. Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament. Fuig-ne de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblida't de ton regrés: no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més.


LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!


LA GINESTA (SEGUIT DE LES VISTES AL MAR )

La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor! És la meva enamorada quan ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: l'estisora va en renou desflorant tanta hermosura, fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vímet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat al mar, de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a a córrer avall.


1er BATXILLERAT

NOM DE L’ACTIVITAT: Visita a l´Arxiu-casa de Joan Maragall El dimarts 28 de febrer i el dijous 1 de març els 1ers de Batxillerat anirem a la CasaArxiu de Joan Maragall, al Carrer Alfons XII, nº 79. Casa, veïna del nostre IES, a on Joan Maragall va pasar els últims anys de la seva vida, i a on va morir. La visita la farem amb en Pere Maragall, nét del poeta i antic professor del Menéndez y Pelayo.

1er BATXILLERAT El 21 de març de 11 ,45 a 13,15, a la sala d´actes del centre tindrem l´oportunitat d ´escoltar «La història de la poesia catalana a través de les cançons». Un espectacle que inclou poemes dels primers trobadors, Ausiàs Marc, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mª. Antònia Salvà, Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Josep Mª de Sagarra, Rosa Leveroni, Clementina Arderiu, Carles Riba, Salvador Espriu, J.V Foix, Pere Quart, Miquel Martí Pol, fins a Mª Mercè Marçal. Poemes escollits per Miquel Pujadó i que ja coneixarem perquè els haurem treballat a classe amb l´ « Antologia de la poesia catalana », llibre de lectura establert en el programa de 1r de Batxillerat per al curs 2011-2012.


ACTIVITATS TEATRALS

Alumnes de Modalitat de Literatura Catalana

Divendres 23 de març, els alumnes de 1er de Modalitat de Literatura Catalana assistirem a la representació de «Cròniques de la veritat oculta”, obra basada en el realisme màgic dels contes de Pere Calders i una de les sis lectures de la Modalitat d´aquesta matèria de 1er de Batxillerat. Pere Calders és l’autor de contes més important de la Literatura Catalana contemporània. El seu recull “Cròniques de la veritat oculta” ha estat considerat unànimement un dels seus millors llibres. L’espectacle que veurem ens en presenta una selecció a on -com els caracteritza- intervenen la fantasia i un seguit d’elements que condueixen els espectadors i els lectors a una reflexió profunda sobre el gènere humà.

ACTIVITATS TEATRALS

2on DE BATXILLERAT Dijous 8 de març de 10 a 11´15, la Companyia Retret Teatre vindrà al nostre Institut a representar-nos « Laura a la ciutat dels sants » de Miquel LLor i « Drames rurals » de Víctor Català. Un espectacle basat en les lectures obligatòries de Llengua Catalana que entraran a les PAU d´aquest curs 2011-2012. Companyia que l´any passat va tenir molt d´èxit entre els nostres companys quan van escenificar “Un mirall, una bogeria”, espectacle inspirat llavors en “La Bogeria” de Narcís Oller i “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, els dos llibres de lectura del 2010-2011.


UNS DRAMES, UNS SANTS El nostre espectacle Uns drames, uns sants és la suma de Drames rurals i Laura a la ciutat dels sants. I dóna vida, primer, als personatges que habiten els drames del món rural, per donar pas a la Laura i els seus nous veïns a la ciutat dels sants. Drames rurals Per fer l’adaptació de l‘obra de Víctor Català, hem escollit quatre contes: "Idil·li xorc", "Parricidi", "Agonia", "L'explosió" i el "Prec" inicial.

En la teatralització, hem respectat molts dels diàlegs que ja apareixen en les narracions de Català, amb la intenció de donar veu a bona part dels protagonistes dels contes. Ens hem centrat sobretot en la part emocional i vivencial de cada peça, perquè pensem que d’aquesta manera ens podrem acostar millor al públic jove. Per això, busquem la humanitat, la frescor i l’espontaneïtat del text; així mateix ens interessa mostrar les pors, les alegries, les frustracions i les reaccions de cada personatge. Es tracta d'una posada en escena molt coral i dinàmica, on cada actor pot a arribar a interpretar diversos personatges, amb un ritme àgil i amb una escenografia senzilla i austera. Els actors juguen amb les històries de Drames rurals amb la intenció de donar veu als personatges, fer-los vius i poder conèixer de més a prop les seves vivències. La diversitat de personatges presents en aquesta obra ens permet afegir un element més per al joc en la representació, interessant també per als alumnes, com és la inclusió de diversos dialectes de la llengua catalana, com el balear o el nord-occidental. Així, a través del parlar dialectal, caracteritzem i diferenciem millor els personatges i els fem més rics i atractius per al públic. Laura a la ciutat dels sants La nostra adaptació es centra en la Laura. Ens interessa mostrar l’evolució que pateix, el viatge des de la seva arribada a Comarquinal fins a la rebel·lió i fugida finals.


De la mateixa manera, donem veu a tots els altres protagonistes que l’envolten i la confronten amb ella mateixa i amb el seu entorn. Els personatges que apareixen són: la Laura, el Tomàs, la Teresa i el Pere. Així mateix, mostrem les figures essencials que formen part del poble. Hem cregut oportú donar veu als conciutadans de la Laura, per mostrar la burla i la xafarderia, que ha d’aguantar. A més el poble ens ajuda a aportar narracions de l’espai, de l’atmosfera i de la boira que envolta el poble. Un dels aspectes que volem potenciar més és la confrontació. Per això, donem pes als diàlegs que posen cara a cara als protagonistes; als personatges totalment oposats (Laura-Teresa, Tomàs-Pere) i als móns o societats totalment distants i contràries en les que es mou la peça. Amb la confrontació volem mostrar les diferències que hi poden haver dins una mateixa família; les diferents mirades de cada un dels personatges; les creences absolutament incompatibles que ens poden envoltar, i en definitiva, les diferents maneres de viure i d’entendre el nostre entorn. La confrontació ens pot ajudar a arribar al públic jove i podrem fer que ells s’impliquin en l’obra i no puguin romandre indiferents. A part de jugar amb els diàlegs, que ja són presents a l’obra de Llor, hem cregut convenients introduir altres llenguatges com el de les titelles i els objectes. Les titelles, a més de fer més atractiva la peça al públic juvenil, els pot ajudar a expressar la manipulació i el control que s’exerceix sobre tots els habitants de Comarquinal. Així com l’actor mou les titelles, els protagonistes són conduïts, a vegades contra la seva voluntat, a comportar-se d’una determinada manera.

Amb l´escenificació de titelles fetes expressament per aquesta ocasió, el seu objectiu continua sent el d´apropar aquestes dues grans obres de la Literatura Catalana i facilitar-nos-en la seva comprensió; repassar, refrescar i aprofundir les lectures obligatòries que aquest nou curs escolar 2011-2012 entren a la Prova d´accès de la Universitat.



PORTAFOLI CATALA