Page 1

ELS ARBRES DEL PATI Exordi Aquestes nou fitxes només són una proposta, un petit catalitzador, perquè l’alumnat de l’Institut les faci seves i les millori, tant en el text com en les fotografies dels arbres. Observeu que no es dóna l’alçada de cap dels arbres , bé la raó és que esperem que l’alumnat la calaculi amb la regla de Christen. Introducció Quan en ciència ficció es parla de possibles habitants d’altres planetes, de formes capritxoses i color verd, penso que no cal anar tant lluny a cercar-los ... els tenim aquí a Catalunya n’hi ha uns 800 milions, i a la ciutat de Barcelona uns 150.000 … són els arbres i totes les espècies són d’admirar i respectar, són organismes amb representants gegantins i d’una gran longevitat que han conquerit la tercera dimensió amb la seva alçària i són de color verd. Els arbres van aparèixer, com resultat dels procés evolutiu, fa 380 milions d’anys i es calcula que hi ha aproximadament entre 70 i 100000 espècies arbòries al món.


Olivera /olivo Olea europea Família oleàcies Arbre perennifoli, d’alçària reduïda, gruixut, tortuós i ramificat, escorça gris clar (varia amb l’edat). Capçada irregular. Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, de vores enteres i l'àpex agut. L’anvers és verd fosc i lluent ( per la presència d’una cutícula pròpia de les plantes xeròfiles) i el revers gris platejat per la presència de pèls (tricomes). Es disposen a les tiges (branques) de manera oposada. Les flors són de petites dimensions amb 4 sèpals i 4 pètals, 2 estams i 2 carpels soldats. Les flors s’agrupen en inflorescències. El fruit és una drupa, l’oliva (comestible), el·lipsoïdal o globosa. El seu color pot prendre diferents tonalitats, que oscil·len de verd a vermell, però quan madura es torna negra. L’epicarpi és fi (pell), el mesocarpi carnós i l’endocarpi és dur (pinyol). El pes de les olives pot variar entre 1 i 12 grams. Floració: Maig- Juny Fructificació: Octubre-Desembre Origen conca del mediterrani.


Llimoner / limonero Citrus limonum Família rutàcies Arbret perennifoli, d’alçària variable, de capçada arrodonida i amb les branques sovint espinoses i flexibles. Les branques joves poden presentar un to violat. El llimoner té una fusta amb escorça llisa i fusta dura i groguenca molt apreciada per a treballs d'ebenisteria. Les fulles són simples, el·líptiques, enteres i coriàcies, llargues, pecíol amb ala estreta. Marge gairebé enter o amb dents poc pronunciades. Són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior. Les flors són hermafrodites blanques, oloroses, solitàries o formant inflorescències, amb 4-5 sèpals, 5 pètals i estams nombrosos. Ovari plurilocular, súper, amb disc i estigma ben visibles. El fruit és un hesperidi, la llimona (comestible), és de color groc pàl·lid de forma ovoide, mugronat, de dimensions variables. L’ epicarpi prim, conté olis Essentials, el mesocarpi és de color blanc i l’endocarpi està format per les membranes que delimiten els grills que les llavors. Floració: Fructificació: Setembre-Octubre Origen del Sud i Sud-est d’Àsia


Mandariner / mandarino Citrus nobilis Família rutàcies Arbret perennifoli, generalment baix, amb branques sovint espinoses. Les fulles són el·líptiques, enteres i coriàcies, pecíol amb ala estreta. Les flors blanques, solitàries o amb petits ramells, oloroses, amb 4-5 sèpals, 5 pètals . i nombroses estams. Ovari plurilocular, súper, amb disc ben visible. El fruit és un hesperidi, la mandarina (comestible), globulós i comprimit en el extrems. Floració: Fructificació: Setembre- Octubre Origen del Sud-est d’Àsia


Lledoner / almez Celtis australis Família ulmàcies Arbre caducifoli, d’alçària variable, tronc dret i d’escorça llisa i grisenca, branques primes i flexibles. Capçada densa i més o menys arrodonida. La seva fusta és molt cohesionada i flexible, antany se’n feien forques de fusta d’una sola peça. Les fulles són oval-lanceolades, dentades amb un àpex prolongat, aspres al tacte per l’anvers i pubescents pel revers. Presenten tres nervis molt marcats. Flors verdoses (verd-groguenc) , unes masculines i altres hermafrodites, petites i solitàries, amb cinc tèpals i 5 estams; apareixen a les axil·les de les fulles. Fruit en drupa, el lledó (comestible, però amb poca carn –polpa-), de petites dimensions, madur vira vers un violaci fosc, llargament pedunculat. Floració: Abril Fructificació: Setembre-Octubre. Origen mediterrani.

Garrofer / algarrobo


Ceratonia siliqua Família lleguminoses (papilonàcies) Arbre perennifoli, d’alçària variable, però més aviat baix, de tronc gruixut, de vegades contort, abonyegat amb branques sovint cargolades. Capçada ampla. Fulles compostes paripinnades, amb un nombre de folíols variable (2-10), sempre en nombre parell, ovals de marge enter, coriàcies i lluents. L’àpex presenta una petita entrada o escotadura. Flors petites sense corol·la, masculines, femenines que es troben sobre peus (arbres) diferents (espècie dioica), però de vegades també donen flors hermafrodites. Les flors són poc vistoses i sense corol·la. Fruit en llegum, la garrofa (comestible), de llargada i amplada variable, dur o endurit i color fosc (xocolata) quan es madur. Les seves llavors són l’origen del “quirat” (κεράτιον, keration) unitat de mesura utilitzada en joieria; pesen aproximadament 2 grams. Floració: Agost- Octubre Fructificació: Agost l’any següent. Origen mediterrani.


Magnòlia / magnolio Magnolia grandiflora Família magnoliàcies Arbre perennifoli, d’alçària variable, ramificat des de la base, de branques obertes, però de capçada, més o menys, compacta; d‘escorça llisa i gris-marró. Les fulles oblongues, enteres, coriàcies, acuminades, d’anvers verd fort i llustrós i revers ferruginós (rovellat) Les flors són grans, blanques i aromàtiques, hermafrodites amb nombrosos estams i carpels. El fruit és cònic i amb llavors d’un color roig intens característic. Floració: Juny - Agost Fructificació: finals tardor. Origen Amèrica del Nord.


Ginkgo / ginkgo Ginkgo biloba Familia ginkgoàcies. Nota: aquesta gimnosperma és un arbre sense parents vius, és l’únic arbre viu del seu ordre, família i espècie, se’l pot considerar un “fòssil vivent”. És un arbre d’alçària variable, caducifoli, de tronc erecte i ramificat i d’escorça marró clar a fosc amb fissures reticulars. La seva capçada sol ser estreta i cònica i amb branques inserides en angle recte. Les fulles amb un pecíol llarg són alternes i flabel·lades amb una nerviació dividida dicotòmicament. A la tardor el seu color és d’un groc daurat. Les flors unisexuals masculines i femenines es troben en peus (arbres) diferents, per tant és una espècie dioica. De fet, els arbres femenins són més rabassuts que els arbres masculins. Les llavors, envoltades d’una capa carnosa recorden un lledó o una oliva, però no són un fruit; són de color groc i fan una olor desagradable semblant a la mantega rància (àcid butíric). Origen Xina.


xicranda / jacaranda Jacaranda mimosifolia Família bignoniàcies. Arbre d’alçària variable, de capçada poc densa de vegades en forma piramidal, altres d’ombrel·la o ovoïdal irregular. Escorça mes o menys llisa i gris que quan envelleix es fisurada. Les fulles són compostes i bipinnades amb folíols petits ovals-oblongs i apiculats, amb l’anvers mes verd que el revers Les flors són hermafrodites, zigomorfes, d’un blau violaci agrupades en petits penjolls (panícules). El fruit és una càpsula llenyosa, aplanat i orbicular de color verd i després marron fosc que deixa caure les llavors alades. Floració: Maig-Juny Fructificació: finals de la tardor (resta tot l’any). Origen Amèrica del Sud (Brasil).


Om de Sibèria / olmo e Siberia Ulmus pumila Família ulmàcies Arbre caducifoli, d’alçaria variable, tronc en general recte i d’escorça gris i fisurada verticalment. Les fulles són alternes, ovades acabades en punta guda, dentades amb dents grans i petites i amb limb de base asimètrica. Flors petites agrupades en glomeruls directamente sobre la tija amb 4 -6 estams i un ovario amb dos estils qsob, però que al obrir-se en grans quantiats canvien la tonalitat de l’arbre. Fruits petits, primers verdosos i desprès marrons, aplanats i alats (samàres) que es disèrsen amb el vent. Floració: Febre - Març Fructificació: Abril- Maig Origen Sud-est d’âsia


Bibliografia Arbres de Barcelona. Parcs i Jardins. Barcelona, 1999. Bolòs O. de i altres_Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. Ciudadanos árboles, quienes son / cómo se llaman y dónde viven en Barcelona. Cuadernos cívicos, La Vanguardia. Ajuntament de Barcelona. Parcs i Jardins, 2003. Del faig al tamariu. Els arbres del Montsià: Propostes didàctiques. Seminari Permanent d’Educació Ambiental de l’Ebre, 1991. Fischesser B._El árbol. Madrid: Drac, 2000. Gordi, J._ Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Girona: Documenta universitària, 2011. Les comunitats vegetals. Camp d’Aprenentatge Can Santoi. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. [s.a.] Masclans F._ Guia per conèixer els arbres. Centre excursionista de Catalunya, quarta edició, 1977. More D. y White J._ Árboles de España y de Europa. Barcelona: Omega, 2005. Pascual R._ Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Kapel, 1985. Polunin, O._Arboles y arbustos de Europa. Barcelona: Omega, 1978. Solà, I. / de Torres, L._Les flors del garrofer. Una activitat prototipus. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Centre de Documentació de Ciències. [s.a.]

arbres del pati  

descripció dels àrbres del pati

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you