Issuu on Google+

DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT

ELS ESBOSSOS EN DIBUIX TÈCNIC.

VISTES ORTOGONALS I CROQUIS.

ACOTACIÓ.

Esbós: apunt o idea que hom té sobre un objecte o espai. No ha de ser excessivament precís ni ha de coincidir amb el resultat final; forma part del procés del disseny en una primera fase. Té per finalitat plasmar les primeres intuïcions al voltant d’una proposta de disseny.

Quan les idees sobre l’objecte del nostre treball ja són més clares, llavors es plasma en un dibuix més precís, tendent a no sofrir modificacions; es tracta del croquis.

Les cotes són un conjunt d’elements que dibuixem sobre les vistes ortogonals d’un croquis per indicar les dimensions de les peces o dels espais. Aquestes anotacions permeten tenir un coneixement definitiu de l’objecte per damunt de possibles errors de dibuix. Es diu que: cota mata dibuix que vol dir que el valor que indica la cota preval sobre el que hom pugui deduir del dibuix a escala.

C1 UD03 Fitxa didàctica 1/03 http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/ CONCEPTES ESPECÍFICS DE LA UNITAT .- Esbós i croquis en dibuix tècnic. .- Procés de realització de croquis i presa de dades. .- Triangulació de l’espai. .- Acotació de dibuixos; cotes a l’origen i cotes parcials. .- Manera d’anotar les cotes.

CROQUIS ACOTAT A MÀ ALÇADA És freqüent el traçat de croquis a mà alçada per a l’aixecament de plànols d’espais o d’edificis. Serveixen per a l’anotació de les cotes que els defineixen i són un pas previ per al posterior croquis a escala.

Es realitza a mà alçada i pot incloure elements que donin rellevància al dibuix i aportin major informació: ombrejats, color, textures, detalls, etc. L’acotació la formen diferents elements:

En el terreny del disseny, tot i que generalment a mà alçada, s’utilitzen diferents modalitats dels sistemes de representació vinculats al dibuix tècnic: plantes, alçats, axonometries...

El croquis pretén reflectir les característiques de l’objecte que fem amb estris de dibuix tècnic: portamines de diferents gruixos, joc d’escaires, escalímetres, compàs, transportador d’angles, etc.

.- línies auxiliars de cota, perpendiculars a l’aresta triada. .- línies de cota, paral·leles a l’aresta en qüestió. .- límits de cota, amb forma de punt, fletxa o línia obliqua. .- xifra numèrica que indica el valor en cm o mm; se sol situar per sobre o tallant la línia de cota (en cas de ser vertical pot mantenir-se el sentit horitzontal de l’escriptura i situar la cota a l’esquerra de la línia).

A més a més, per a la comprensió de l’objecte necessitem conèixer les seves vistes ortogonals, és a dir,planta, alçats o perfils. Les visions en planta, frontal i laterals donen informació precisa sobre les seves característiques.

Normalment, les cotes defineixen cada un dels trams lineals que configuren un element. Si acoten trams parcialment es tracta de cotes parcials.

Els croquis no han de ser exactes, però sí és necessari que siguin proporcionats. Cal que les acotacions siguin exhaustives i completes, per no trobar-nos que no podem completar un dibuix.

A diferència del concepte d’esbós aplicat al món de la pintura (on l’artista avança el que serà la imatge final de la seva obra), en el dibuix tècnic no és la representació gràfica d’un dibuix posterior el que es dibuixa sinó les característiques formals de l’objecte que es vol crear.

Per tal de garantir la fidelitat del dibuix amb les proporcions de l’objecte, el croquis es realitza a escala.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT: Exercici pràctic: ________________________100% UD .- Dibuix a mà alçada 25% .- Dibuix assistit 25% .- Conceptes de normalització 35% .- Lliurament a termini 15%

En determinats casos és millor, però, anotar la distància que hi ha des d’un punt original fina a cada un dels elements a acotar. D’això s’anomena cotes a l’origen.

MATERIAL DIDÀCTIC EMPRAT:

Fitxa didàctica 1/03 Normalització II. Croquis i acotació.

PPoint C1-UD03. Normalització II: croquis i acotació. Fitxa didàctica 1/03.

Curs:

Nom alumne/a:

C1 UD 03 Curs/ grup:


TRIANGULACIÓ L’aixecament de plànols d’espais regulars, amb parets formant angle recte, és relativament senzilla. Altra cosa és haver de fer el croquis acotat d’un espai irregular per a l’aixecament del plànol escala. Si no hi ha garantia de que les parets formen 90º (i fins i tot per al cas de voler comprovar que sí ho fan), és necessari procedir a la triangulació de l’espai.

D’una banda prenem mida de tots els elements lineals que configuren l’espai. Aquestes dades permetrien una infinitat de solucions: diferents polígons amb els mateixos costats però formant diferents angles.

CROQUIS I ACOTACIÓ

EXERCICI PRÀCTIC. Acota, amb anotació normalitzada i amb ajuda de l’escaire, les mides principals dels elements de fusta de l’agulla d’estendre dibuixada en planta alçat i perfil.

EXERCICI PRÀCTIC. Croquis acotat d’un element casolà. D’acord amb l’exemple de l’esquerra, acota algun objecte que disposis a casa teva; planta, alçat i perfil. Fes-ho a mà alçada.

Atès que és difícil prendre la mida exacta de l’angle que formen dues parets, la solució passa per triangular els espais; és a dir, imaginar la seva descomposició en triangles. Els triangles són els únics polígons que podem construir donats només els costats que les formen. En el nostre croquis dibuixarem les diagonals.

Sobre les diagonals situarem les cotes. Aquests valors, juntament amb els primers ens permetran construir la seqüència de triangles que ens representaran de manera fidel els espais quan passem el croquis a net i a escala.


Fitxa didàctica C1_UD03_Normalització II_Croquis i acotació