Page 32

32 PUNTCOOP • TArdOr 2011

tornar als orígens Un pagès de soca-rel que viu en un poble petit i creu en un model cooperatiu “també petit”. Així és Joan Segura, vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, president de la denominació d’origen Les Garrigues i president de la cooperativa Fruits Secs de Les Garrigues. Tres càrrecs, aquests, que els exerceix –“com ha de ser”– amb implicació i responsabilitat. Es queixa, tanmateix, que no sempre es faci així: “El món cooperatiu es mereix més implicació de les estructures que el representen”. Text i foto: Gemma Casamajó

cooperativistes

segons segura, la cooperativa és la forma més natural d’organització.

“l

’ofici de pagès és, per a mi, el més bonic del món perquè és molt variat. No faig mai el mateix. Ara birbar, ara podar, ara collir”, explica. Compta amb prop de 50 hectàrees d’oliveres i ametllers. Nascut i viscut a Maials, Joan Segura és un home de poble que reconeix “no po­ der viure a la ciutat”, tot i que, a Barce­ lona, s’hi passa tres matins a la setmana. Les presidències li ho obliguen: “Quan em comprometo amb alguna cosa, m’hi dedico, i ara el meu compromís com a vicepresident de la FCAC i com a president de la Denominació d’Origen Les Garrigues m’obliga a passar part del temps a la ciutat gran”. A passar però no pas a estar­s’hi, reconeix amb satisfacció. Amb la mateixa satisfacció que explica que els seus fills grans han volgut tornar a viure al poble perquè “a la ciutat falten més espais de trobada. Espais, d’altra banda, que bé podrien oferir les coope­ ratives amb les seves seus socials”.

LLop de Camp Joan Segura es va plantar al món co­ operatiu ara fa 30 anys. En tenia 26 quan va començar a treballar al Consell de Vigilància del Camp Foment Maialenc, la cooperativa agrària del seu poble, a la comarca del Segrià. Aquella llavor no trigà a convertir­se en un arbre d’arrels cooperatives gruixudes, i Joan Segura no trigà a ser un llop de camp que defensava a tort i a dret el model cooperatiu d’adés. A Maials i al món.

“Estic molt content del que vaig aprendre llavors”, confessa. I el que va aprendre llavors ho defensa avui i ho porta per bandera: “El cooperativis­ me d’avui no hauria de ser diferent del cooperativisme de fa vint o de fa cent anys”. I això és el que transmet a aquells que vénen darrere seu, que no són pocs: “Tots els pagesos de Maials són socis del Camp Foment Maialenc, que és la cooperativa agrària que té els socis més joves del territori i de la qual he estat president durant més de vint anys”. A tots ells, els transmet que cal recuperar l’esperit de les cooperatives agràries cen­ tenàries, amb una botiga, un local social i una secció de crèdit: “Per a mi, està claríssim que el cooperativisme de base hauria de recuperar els serveis de temps enrere”. Després del cooperativisme de base, Joan Segura parla, sense pausa, del cooperativisme agrari de segon grau: “Les cooperatives de segon grau cal que facin una bona feina perquè la comer­ cialització és a hores d’ara la pedra a la sabata del món cooperatiu; la globalit­ zació està trinxant el sector agrari”. Ho confirma amb coneixement de causa i amb el cor a la boca igual que confirma que “la forma més natural d’organit­ zació és la cooperativa. Si les persones s’haguessin agrupat en cooperatives, el món aniria millor”. Ho té clar i també ho explica clar. Amb poques paraules, que són paga i senyal del seu convenci­ ment •

Profile for Cooperatives Treball

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

Advertisement