Page 13

ActuAlitAts 13

Llavors, la solució és pensar més a llarg termini? Cal tenir una visió més glo­

bal de desenvolupament territorial. En aquests moments, el lloc de l’Estat es­ panyol amb menys atur és la comarca de Mondragon, prop d’un 3%. En canvi, hi ha pobles d’Andalusia on l’atur supera el 40%. Hi ha molts factors que expliquen aquesta diferència, però segurament hi té alguna cosa a veure l’economia social impulsada des de baix pel Grup Mon­ dragon, independentment de si el seu model ens agrada més o menys. Podríem analitzar els impactes sobre el territori que té l’existència de xarxes cooperatives potents, que són capaces de vertebrar el territori i fan que el desenvolupament sigui més sostingut en el temps, en defi­ nitiva, més resilient. És necessari pensar en noves dinàmiques de desenvolupa­ ment territorial que vagin més enllà de la construcció d’infraestructures. D’altra banda, el cooperativisme també té un paper molt important en l’àmbit mediambiental. Cal demostrar que hi ha una relació molt directa entre la sostenibilitat ambiental i social, ja que això pot generar unes formes diferents de plantejar el desenvolupament res­ pecte de les empreses que tendeixen a buscar la competitivitat i el benefici a curt termini. De fet, a Europa hi ha un moviment molt interessant, que és el de les ciutats en transició, que posa molt èmfasi en l’economia social i el coope­ rativisme. En aquest sentit, s’ha d’anar tancant el cercle, per això és important l’aparició de cooperatives de producció energètica com Som Energia, i d’edu­ cació, que donin importància al treball col·lectiu. Els poders públics haurien de ser ca­ paços d’entendre que impulsar polítiques que afavoreixin el cooperativisme i l’eco­ nomia social és un element de sostenibi­ litat a llarg termini. Això és difícil que ho facin perquè estan molt influenciats pel curt termini.

arran de la crisi, ha fet fortuna el terme “emprenedoria”, normalment associat a iniciatives individuals amb poca incidència sobre les comunitats. Què cal fer per potenciar l’emprenedoria col·lectiva? No

hem de caure en el perill de confondre l’emprenedoria social amb alguna cosa que és fer el de sempre, però disfressa­ da. És clau entendre que la bona em­ prenedoria social és la que modifica les

relacions de poder, és com la seva prova del nou. I si en una cosa té influència el cooperativisme és en la idea que tothom és igual i que el poder a dins de l’empre­ sa ha de ser equitatiu. un dels problemes del cooperativisme és que li ha costat entrar en l’àmbit educatiu. Com a docent, què en penses? Es tracta­

ria d’anar més enllà de l’àmbit educatiu i tenir la capacitat de connectar necessi­ tats socials i formes organitzatives. S’ha d’entendre que la millor manera de crear coneixement compartit és a través de fór­ mules cooperatives, en què la cooperativa esdevé una forma moderna de plantejar­ se problemes, compartir la producció i els beneficis, i tenir un equilibri demo­ cràtic a l’interior de l’empresa. I no crec que això es resolgui únicament incorpo­ rant una assignatura de cooperativisme a l’escola. Amb tot, és evident que la manca de presència del cooperativisme a la universitat també s’explica per la marginalitat que ha tingut el moviment durant molts anys al Principat. A França, el Quebec i Itàlia la presència del coope­ rativisme és força més important perquè han sabut mantenir el vincle entre la influència social i la influència en el camp del coneixement i de l’acadèmia. Aquí hem començat a fer un postgrau d’Eco­ nomia Cooperativa, i hem anat una mica a contracorrent per raons més ideològi­ ques que no pas pràctiques

“La bona emprenedoria social és la que modifica les relacions de poder, és com la seva prova del nou.”

Profile for Cooperatives Treball

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

Advertisement