Page 12

12 PUNTCOOP • TArdOr 2011

en quina mesura les entitats de finances ètiques, les empreses cooperatives, el consum responsable o el comerç just –és a dir, tot el que anomenem economia social i solidària– poden ser una alternativa a l’economia actual? Per parlar d’alterna­

tives, a vegades faig servir un triangle amb els vèrtexs “incidència”, “dissidèn­ cia” i “resistència”. Moviments com el cooperativisme poden incidir sobre la realitat per intentar canviar­la i defensar uns drets i unes condicions de vida. Al mateix temps, però, mitjançant la dissi­ dència haurien de ser capaços de cons­ truir formes alternatives de producció, distribució, consum, etc. A això, cal su­ mar­hi noves formes de compartir, com ara el peer to peer en l’àmbit de la pro­ ducció de coneixement i cultura lliure o, més, recentment, el micromecenatge. Aquest escenari té una potencialitat molt important, ja que és una via per renovar l’economia social i solidària. Finalment, hi ha la resistència, que és dir “no” al que no t’agrada, que és complementària a la dissidència: pots treballar perquè no s’aprovi la llei Sinde i, al mateix temps, crear mecanismes alternatius per com­ partir coneixements.

“L’economia social és rendible perquè genera dinàmiques d’intercooperació, reciprocitat i solidaritat que després no obliguen a fer polítiques socials complementàries.”

La crisi del sistema financer convencional explica el creixement de la banca ètica?

Hi ha una sèrie de dinàmiques que han reviscolat perquè hi ha persones que han perdut la confiança en el sistema. Caldria fer un salt endavant i que algunes orga­ nitzacions i empreses només treballessin amb aquest sistema financer diferent per enfortir­lo. Això crearia una situació d’amenaça cap al sistema tradicional, que es veuria obligat a canviar. Què caldria fer per promoure sistemes més cooperatius a Catalunya? El coope­

rativisme creixerà en la mesura que el mateix sector sigui capaç de fer­lo créi­ xer, generar aliances amb altres sectors i tenir prou influència social per canviar les coses. Tot això no vindrà determinat per la bona voluntat del mercat ni dels poders polítics. En aquest sentit, és obvi que el cooperativisme hauria d’establir ponts importants amb el món sindical –que està en una crisi significativa, de regeneració– i amb el tercer sector social. Són moviments que van en paral·lel i han tingut massa poca connexió. En alguns dels llocs del món en què s’ha avançat més –i penso en el Quebec i algunes zo­

nes de França– aquestes interaccions han reforçat la capacitat de transformar el sistema. En canvi, aquí hi ha molta des­ confiança i desacords històrics: el sindi­ calisme veu amb mals ulls el tercer sector perquè creu que erosiona les condicions de treball, i el cooperativisme no acaba d’estar ben vist pels sindicats perquè con­ sideren que les relacions laborals són di­ ferents. Penso que hi ha un terreny comú que si s’explorés permetria fer avançar més aquest programa, que en el fons és polític. No s’ha de desvincular el debat econòmic del polític, en què territori, economia i societat estan relacionats. en aquest punt, quin paper han de jugar les institucions? A Catalunya, les forces

polítiques que governen segueixen la línia de residualitzar les polítiques públiques i utilitzar el tercer sector com una forma barata de proveir serveis, no els interes­ sa el cooperativisme ni l’economia social que és transformadora. I a l’Estat, tenim exemples de mesures que tampoc no afa­ voreixen el cooperativisme. Així, Madrid i Castella­Lleó han atorgat concessions a ACS, propietat de l’empresari Florentino Pérez, i al grup Eulen per tal que gestio­ nin escoles bressol i serveis socials per a persones grans i immigrants, ja que diuen que ho fan millor aquestes empreses que les cooperatives o el tercer sector. Si els poders públics estiguessin inte­ ressats en el tercer sector, podrien posar unes clàusules socials –semblants a les clàusules ambientals que ja existeixen– que afavorissin el sector de l’economia social en comptes del mercantil en la contractació pública. S’ha demostrat que l’economia social té més arrelament al territori, no es deslocalitza i genera més sostenibilitat social. En definitiva, acaba sent rendible perquè genera dinàmiques d’intercooperació, reciprocitat i solidari­ tat que després no obliguen a fer polí­ tiques socials complementàries. Podem posar un cas real: quan un ajuntament per fer la neteja contracta la cooperativa Feines de Casa, formada per dones en risc d’exclusió social, evita que aquestes persones vagin a la cua del PIRMI, ja que estan treballant, se senten millor i no són dependents dels poders públics. En canvi, quan per qüestions d’eficiència econòmi­ ca teòrica les administracions donen la concessió a empreses com Eulen, no te­ nen en compte el cost de la no existència de cooperatives com Feines de Casa.

Profile for Cooperatives Treball

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

PuntCoop10  

La revista de les cooperatives

Advertisement