Page 1

2012

www.cooperativestreball.coop

Cooperatives que pensen en gran —— Amb la innovació cultural a l’ADN

Entrevista a Charles Guindon

2012 Any Internacional de les Cooperatives

Col·laboracions de: Joan Majó Joan Subirats Albert Serra Andreu Missé Oriol Amat


Banca

D`EMPRESES HI HA UNA ALTRA FORMA

Hi ha una altra forma. Som un projecte de caixa cooperativa, solvent, rendible. Som líders en finançament, amb 5.000 milions d’euros en crèdits concedits a més de 20.000 autònoms i empreses, i 400.000 particulars. Amb un nou Model de Gestió que evoluciona amb les empreses per posar a la seva disposició tota l’experiència acumulada per Caja Laboral en el si del grup MONDRAGON. Així és com nosaltres demostrem que hi ha una altra forma de fer banca.


coop

interns coop

SUMARI

   

EDITORIAL

Neix .COOP, carta de presentació del moviment cooperatiu

4

ACTIVITAT

Les principals notícies de l’any a la Federació

6

L’EQUIP DE L’ANY

Som Energia Laia Altarriba

9

COOPERACIÓ

Xarxa Financoop Miquel Miró

10

VALORS

Les cooperatives com a oportunitat Albert Serra i Roger Sunyer El treball, objectiu no instrumental Joan Majó L’espai comú, l’espai compartit Joan Subirats

12

CASOS D’ÈXIT

Ambulàncies La Pau: els més grans sobre rodes Cinergia: enginyers endollats a la feina Coop57: les finances que sumen

16

MEMÒRIA HISTÒRICA

En ruta per la Barcelona cooperativa Ivan Miró

25

CRÒNICA

L’Any Internacional dóna pas a la dècada de les cooperatives Olga Ruiz

28

ENTREVISTA

Charles Guindon: Consumim productes «cooperatius»!

32

ECONOMIA

Respostes de l’economia social a la crisi Andreu Missé

36

ESTADÍSTICA

Les cooperatives catalanes al 2012 Joseba Polanco

40

MARC LEGAL

Per una legislació fiscal específica i posada al dia

44

EN PROFUNDITAT

Amb la innovació cultural per ADN since 1844 Sònia Flotats

46

SOCIETAT

L’empresa europea del futur serà social o no serà

52

INTERNACIONAL

Cooperatives que pensen en gran Laia Altarriba

56

EINES

Les xarxes socials, aliades del cooperativisme Adriana Clivillé

60

GESTIÓ EMPRESARIAL

Anàlisi de les operacions de crèdit Oriol Amat

64

DIRECTORI

Marketplace de les cooperatives de la Federació

68

Glòria Ayuso

móncooperatiu coop

Pepa Muñoz

Paloma Arroyo

David Pérez

directori coop

•coop

Número 1 2012 Revista anual

Composició del Consell Editorial Perfecto Alonso Gemma Garcia Núria Ballesteros Miquel Canet Guillem Perdrix Miquel Miró Olga Ruiz

Contacte i publicitat Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Tel. 93 318 81 62 federacio@cooperativestreball.coop

Conceptualització i realització editorial Ara Idees ­ Ara Llibres sccl www.arallibres.cat Coordinació David Heredia Disseny gràfic Xavier Alamany Il·lustració de portada Marc Torrent

Dipòsit legal B. 31107-2012

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual — Si altereu o transfor-

meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2012


4

EDitorial    

Neix .coop, carta de presentació del moviment cooperatiu Perfecto Alonso President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

«La nova etapa de la revista, de periodicitat anual, aborda qüestions que requereixen un ressò més ampli i profund.»

coop 2012

A

les vostres mans teniu .coop. La revista de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya experimenta, aquest 2012 Any Internacional de les Cooperatives, una radical transformació amb l’objectiu de convertir-se en una eina per transmetre el valor de la cultura cooperativa a l’empresa i a la societat. Per fer-ho, hem impulsat una nova etapa gràcies a la qual desitgem que la nostra revista esdevingui, des d’aquest primer número, un referent del sector. La nova publicació és hereva de PuntCoop, de la qual mantenim el nom i que durant tres anys vau rebre de forma trimestral. PuntCoop va ser una aposta de la Federació per fer la revista de moviment amb el suport de totes les federacions i totes les branques del cooperativisme. La realitat va mostrar com els objectius d’uns i altres divergien en l’àmbit de la comunicació. Aquest fet, afegit a l’existència d’una publicació mensual en el moviment cooperatiu amb una imatge i informacions similars, sumat a l’existència de Nexe, els quaderns de reflexió del moviment cooperatiu, ens va encaminar a definir-nos sobre què hem de projectar i com. De la nostra reflexió va sorgir la necessitat de respondre a les necessitats de visualització d’esdeveniments del nostre moviment que, per la seva significació o bé per la importància que suposa per a nosaltres, requereixen un ressò més ampli i profund.


5

En aquest sentit, vam creure oportú donar un gir a la revista PuntCoop per tal de suplir aquestes mancances i omplir el buit referenciat. Completament renovada en continguts i format, la nova .coop és una carta de presentació del moviment cooperatiu, construïda a partir de les contribu­ cions de firmes reconegudes en diversos àmbits de la nostra societat que, número rere número, aportaran les seves reflexions sobre el món en el qual creixen les cooperatives. La nova revista proposa mirades transversals als casos i experiències cooperatives que han estat d’actualitat aquest any, però que van més enllà de l’activitat ordinària. Estem convençuts que, d’aquesta manera, podrem donar ressò a la forma de ser i fer de les cooperatives, així com a la manera de participar en els fets i esdeveniments generals, alhora que posem de manifest els elements culturals que defineixen els valors en la gestió de l’empresa. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és, per definició, un espai viu d’intercooperació en el qual les cooperatives associades us relacioneu i interactueu entre vosaltres, però també amb l’entorn. Per fer-ho, és essencial conèixer qui és qui i qui fa què, de manera que hem donat un format paper al directori de cooperatives que ja existeix al web. La nova etapa dedica un extens espai d’11 pàgines a un marketplace de cooperatives per sectors d’activitat,

que pensem que contribuirà a la visualització de les cooperatives al món. La .coop que teniu a les mans surt al carrer en paper i amb una nova periodicitat: la revista es publicarà un cop l‘any, de forma que ens obliga a proposar continguts que vagin més enllà de l’estricta actualitat. Per complementar-los, la nostra reflexió sobre els suports de comunicació ens ha portat a optar per donar més èmfasi al suport digital. A banda de la versió electrònica de la revista i l’edició digital de Nexe, el web de la Federació es renova aquest any i comptem amb una estratègia per fer créixer la nostra presència a les xarxes socials, a més de noves eines i suports que, des d’Internet, ens ajudin a visualitzar la nostra tasca. Estem convençuts que la nostra aposta per destinar recursos a diferenciar la nostra revista en un entorn en el qual competien diferents formats i informacions similars ha de permetre cobrir espais i necessitats concretes. Espero que la nova línia de publicació us agradi i us en sentiu orgullosos, com ho estem els membres del Consell Rector i jo mateix, en el seu nom.

coop 2012


6 interns coop

ACTIVITAT    

© Jordi Play

Més de 100 EMPRESES al servei de les persones Les cooperatives d’iniciativa social integrants de la Federació ja són més de 100 a tots els àmbits del sector de l’atenció a les persones, on aporten un model de gestió de qualitat basat en la proximitat, la capacitat d’autogestió i la vocació de servei públic.

més suport a la creació de cooperatives La Federació amplia la seva tasca de suport a l’emprenedoria, recollida dins del Pla Estratègic, amb la incorporació de les línies de treball d’Ara_Coop. Així, ofereix dues sessions mensuals d’assessorament per a la creació de cooperatives i acompanyament en el procés de constitució. Per altra banda, i com cada any, la Federació va ser present amb un estand i una conferència sobre emprenedoria cooperativa al Saló dels Emprenedors BizBarcelona celebrat al mes de juny de 2012.

Ajuntaments cooperatius Amb la signatura d’una declaració en favor de les cooperatives impulsada per la Federació, una cinquantena d’ajuntaments de Catalunya ja donen suport a 2012 Any Internacional de les Cooperatives. www.coop2012.cat coop 2012

AL MARROC El cooperativisme català i el marroquí es troben a Tànger en el marc de Gedi Marroc i la Federació participa en un projecte a Itàlia, acull cooperatives romaneses i treballa en l’ús d’eines col·laboratives a la xarxa amb socis francesos i belgues. ENTRE SECTORS El clúster de comunicació, el Hub Internacionalització o els Barris cooperatius, són algunes de les iniciatives impulsades per la Federació i diverses cooperatives per explorar espais de trobada intersectorials.


7

© Jordi Play

El bloc més cooperatiu El bloc Ara, cooperatives, allotjat a l’edició digital del diari Ara, és un espai de promoció del moviment cooperatiu que s’enriqueix a partir de contribucions de les persones vinculades a la Federació. Envieu-nos els vostres textos! http://emprenem.ara.cat/aracooperatives

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

un Decret llei capital El Parlament de Catalunya aprova el Decret llei 1/2011 que resol la comptabilització del capital social de les cooperatives i en permet l’adaptació a les Normes Internacionals Comptables. El Decret llei autoritza que les assemblees considerin les aportacions de capital totalment o parcial com a fons propis o bé passiu exigible amb l’objectiu d’evitar la col·lisió amb el Nou Pla General Comptable.

X.Alamany

el cooperativisme guanya visibilitat a Sants La rehabilitació de l’edifici del carrer Premià, 15, de Barcelona, seu de la Federació i d’altres entitats cooperatives, així com l’arribada de les cooperatives Coop57 i L’Olivera a la planta baixa, contribueixen a fer més visible el cooperativisme al barri de Sants i a recuperar completament un espai emblemàtic del patrimoni històric cooperativista a Barcelona.

Préstecs per a joves empreses Una desena llarga de cooperatives amb menys de 5 anys van rebre al 2011 préstecs sense interessos gràcies al fons que gestiona la Fundació Seira i Acció Solidària Contra l’Atur. acciosolidaria.cat

coop 2012


8

La Federació, a la taula del Tercer Sector La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha en­trat a formar part de la junta directiva de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, on liderarà, a través dels representants de la Sectorial, els temes vinculats amb el finançament i la prestació de serveis.

L’Assemblea 2012 incorpora tres nous membres al Consell Rector L’Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha estat l’escenari en el qual s’han renovat tres càrrecs del Consell Rector: David Vargas, soci de la cooperativa Mad Systems; Albert Alcoverro, soci de la cooperativa Cevagraf, i Germán Barba, soci de la cooperativa Transportes de Sabadell. Durant l’Assemblea s’han aprovat els comptes de l’exercici econòmic de 2011 i la memòria social presentada.

coop 2012

© Jordi Play

cooperativisme a les aules 2.000 alumnes d’institut i els seus mestres van apren­dre què és una cooperativa durant la tardor de 2011, gràcies al programa FesCoop! de sensibilització sobre el model, principis i valors del cooperativisme, impulsat per l’escola Aposta. aposta.coop

Neix la Xarxa Financoop Més de quinze entitats financeres cooperatives o mutualistes de l’Estat i europees componen la xarxa Financoop, creada amb l’objectiu de millorar les condicions i possibilitats d’accés al capital i als serveis financers per part de les empreses de l’economia social catalana. Benvinguda a les noves associades 46 cooperatives s’han associat des de 2011 a la Federació. Es tracta, sobretot, d’empreses de serveis a persones o empreses. Destaquem Som Energia [vegeu l’article següent] o La Garbiana Pagesa, impulsada per petits productors a Tarroja de Segarra, un poble de 100 habitants al Segrià.


9 interns coop

L’EQUIP DE L’ANY

   

Som Energia

4.000 socis han fet el salt a l’energia verda

A la seva Holanda d’origen fa decennis que operen cooperatives de producció i consum d’energia verda. Però en Gijsbert Huijink es va trobar que a Catalunya no n’hi havia cap, així que va decidir d’impulsar-ne una. No li va costar trobar persones que compartien la seva preocupació pel sistema energètic actual, que consideren que és insostenible. D’aquesta manera va néixer a Girona, a finals del 2010, Som Energia, de la qual n’és vicepresident. Des d’aleshores el projecte ha crescut molt i ja en formen part més de 4.000 socis. Els primers eren sobretot persones conscienciades. Però el perfil de socis s’ha diversificat i actualment els arriben nous cooperativistes que han quedat escaldats de la relació amb les grans empreses del sector. Per a Som Energia, el futur és créixer i contribuir a amplificar la veu dels qui estan convençuts que una altra manera de produir electricitat i escalfor és possible, i fer pressió perquè els governs apostin per l’energia verda. Fer-se’n soci i contractar la llum verda és ben senzill a: • www.somenergia.coop

coop 2012


10 interns coop

Cooperació

   

Xarxa Financoop

Un instrument innovador, dinàmic i útil per al finançament de les cooperatives Miquel Miró

Director de la Fundació Seira i coordinador de la Xarxa Financoop.

E

n pocs mesos de vida, la Xarxa Financoop s’ha convertit en el re­ ferent de les finances cooperatives a Catalunya per millorar l’accés al capital i als serveis financers de les entitats de l’economia social, especialment entre les cooperatives de treball associat, gràci­ es a l’impuls des de la Fundació Seira i a la participació activa de totes les entitats de l’entorn de les finances cooperatives. Es tracta d’una experiència pionera que obre tantes possibilitats com vulguin els seus participants, però també com demani el seu entorn: una de les seves virtuts és que a la Xarxa Financoop la veu de les empre­ ses no financeres també és present. Què és? No és fàcil definir la Xarxa Financoop. Una plataforma d’entitats que agrupa proveï­ dors i representants de consumidors de

serveis financers? Un espai de debat i reflexió sobre les finances cooperatives? Un ens de promoció de les finances coo­ peratives? Gresol de l’ecosistema financer cooperatiu català o d’una entitat financera cooperativa catalana sostenible, trans­ parent i diversa? Pot ser tot això i més. De moment, m’agrada definir-la com una xarxa d’entitats per a la promoció de les finances cooperatives i la millora de l’accés al capital i als serveis financers de les cooperatives. Qui hi són? • 4 cooperatives de crèdit: Caja Laboral, Caixa d’Enginyers, Fiare i Crédit Coopé­ ratif. • 1 cooperativa de serveis financers: COOP57. • 1 cooperativa europea de serveis finan­ cers: IesMed.

• 2 societats d’inversió en capital a les cooperatives: SICOOP i el Grup d’Inver­ sors Cooperatius. • 1 societat de garantia recíproca: Oinarri. • 1 fundació especialitzada en microcrè­ dits: Acció Solidària contra l’Atur. • 1 fundació per a la promoció d’instru­ ments per al finançament de les cooperati­ ves: Fundació Seira. On actua? Actualment, les accions de la Xarxa Finan­ coop giren sobre 3 eixos: 1 Augmentar la presència a la societat catalana Mentre constatem que la majoria de les empreses de l’economia social treballen amb entitats financeres convencionals, d’una banda; de l’altra, s’accelera el seu ritme d’expulsió del sistema financer con­

Solucions formatives des dels valors Cooperatius Múltiples solucions formatives en un extens portafoli

Aposta ofereix cursos en les àrees de: Desenvolupament societari cooperatiu Gestió empresarial Desenvolupament d’habilitats personals Formació tècnica I a més… Elaboració i acompanyament de plans de formació Gestió de la formació bonificada Organització de seminaris, jornades, conferències, taules rodones… Consulta la nostra oferta formativa a www.aposta.coop Tel.: 93 318 81 62 :: Fax: 93 302 18 85 :: www.aposta.coop :: info@aposta.coop

coop 2012

Programa de cursos per a aquest trimestre


11

www.financoop.org

1a. Jornada Internacional de Finances Cooperatives La celebració a Barcelona, el passat 8 de juny, de Financoop 2012, la 1a. Jornada Internacional de Finances Cooperatives, va ser un èxit, amb la participació de més de 200 persones i 45 ponents del Quebec, França, Itàlia, Bèlgica, el País Basc, el País Valencià, Madrid i Catalunya. vencional, especialment des de la decla­ ració de ‘bo escombraria’ del deute de la Generalitat de Catalunya. Tot i que les cooperatives de crèdit amb presència a Catalunya han mantin­ gut l’activitat creditícia amb normalitat, la utilització dels seus serveis per part de les empreses de l’economia social té encara molt recorregut. El coneixement d’experiències reeixi­ des arreu ha permès obrir noves línies de treball: un fons d’inversió del moviment cooperatiu, cooperatives per al finançament del desenvolupament de l’economia social en l’àmbit local, la cooperativa per accions i la cooperativa de treballadors accionistes, l’ús d’instruments especialitzats com el préstec participatiu i els títols participatius. 2 Millorar la cultura financera de les empreses de l’economia social

Com a qualsevol petita o mitjana empre­ sa, a les cooperatives l’àrea financera no sol ser especialment ben dotada. Millorar els coneixements de productes, serveis, instruments, habilitats, etc. és una tasca important de les empreses a la qual des de la Xarxa Financoop es dóna resposta mitjançant els manuals de finances coope­ ratives, els cursos de formació i el Catàleg de Productes i Entitats Financeres per a Cooperatives (www.fundacioseira.coop). 3 Millorar l’accés al capital i als serveis financers de les empreses de l’economia social catalana Fins al moment, l’acció de major trans­ cendència ha estat la instrumentació de diferents línies de productes per tal de po­ der descomptar les factures ajornades per la Generalitat de Catalunya. De moment, aquesta línia només és accessible per a

Conveni amb Oinarri Des de la Xarxa Financoop volem ressaltar la necessitat i la urgència que el Govern de la Generalitat signi un conveni de refinançament amb Oinarri, perquè les entitats de l’economia social puguin accedir als avals financers d’aquesta societat per a operacions creditícies, com ja ho poden fer per als avals tècnics. És un conveni sense cost per al Govern, que no perjudica ningú i que tindria un efecte molt positiu sobre les entitats de l’economia social, en un moment on les finances convencionals estan tancant totes les portes.

«Contribuïm a la consolidació d’un sistema financer cooperatiu propi, solvent i útil per a l’economia real catalana.»

cooperatives de treball federades a la nos­ tra entitat, però des de Xarxa Financoop es treballa per trobar una solució que permeti acollir-se a qualsevol empresa social. Hem de ser conscients que és dubtós que l’eco­ nomia social catalana tingui el potencial suficient per sostenir una entitat financera exclusiva, però, a més, penso que no és desitjable atès que la capacitat de millora (estabilitat, seguretat, solvència) i d’in­ fluència (diversitat, transparència, suport local) que tenen les finances cooperatives sobre el conjunt de la societat catalana no sols són apreciables sinó que és necessari ampliar-les. Les finances cooperatives han demos­ trat que confereixen estabilitat al sistema financer (són els casos del Quebec, el País Basc, Alemanya, França i Holanda). A més, són transparents i més dinàmiques, com l’acció que la Xarxa Financoop està demos­ trant impulsant noves eines i productes per a l’economia social i contribuint a enfortir el teixit local social i empresarial. Un món millor En definitiva, les finances cooperatives ajuden a construir un món millor i la Xarxa Financoop es proposa que cada vegada més entitats de l’economia social i més persones a Catalunya utilitzin les entitats financeres cooperatives i els instruments impulsats des de la Xarxa. D’aquesta mane­ ra, es contribueix a la consolidació d’un sistema financer cooperatiu propi, solvent, però, sobretot, útil per a l’economia real catalana. Per aquesta raó, el nostre lema és «Fes finances cooperatives per construir un món millor».

coop 2012


12 interns coop

VALORS

   

Les cooperatives com a oportunitat Albert Serra Economista i director del programa PARTNERS i de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE.

Roger Sunyer Consultor i col·laborador acadèmic de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE.

E

n un context de crisi com el que estem patint i en un mercat que no ofereix ocupació, la promoció d’empreses creades pels seus propis treballadors sembla tenir més sentit que mai. No endebades, en un entorn cada dia més complex i canviant, la tradicional visió entre uns empresaris que creen ocupació i uns treballadors que ocupen aquests llocs de treball perd la seva raó de ser. La complexitat i els canvis continus del mercat requereixen cada dia més capacitat d’adaptabilitat, fet que comporta ineludiblement la progressiva incorporació de sistemes cooperatius en el si de les empreses i en la relació entre aquestes i el seu entorn social, empresarial i polític. La incorporació de sistemes cooperatius no és exclusiva de les empreses cooperatives. Qualsevol empresa pot desenvolupar sistemes cooperatius en els seus àmbits de producció (cocreation, per exemple, amb els clients i consumidors), de finançament (participació financera dels treballadors) o, fins i tot, de govern (cogestió). Tanmateix, també és clar que l’empresa cooperativa defineix, com a model d’organització i empresa, alguns d’aquests elements: els treballadors són els propietaris de l’empresa, els beneficis es reparteixen entre els treballadors-propietaris i una persona equival a un vot, entre d’altres. En aquest sentit, com a model formal, l’empresa cooperativa representa la cristal·lització del model polític democràtic aplicat a l’empresa. Aquest fet constitueix, sens dubte, el seu principal valor. I simultàniament esdevé el seu principal risc, ja sigui, o bé perquè els principis cooperatius no es compleixin en la pràctica, o bé perquè en cas de ser fonamentalistes en el seu compliment, la seva aplicació pugui restar eficàcia a l’hora de gestionar l’empresa. En aquesta línia podríem considerar, per tant, l’empresa cooperativa com un tipus d’institució moderna que fa seva i assumeix conscientment la tensió pròpia de la modernitat democràtica: la cerca de l’equilibri entre valors i eficàcia. Això no obstant, cal tenir present que una anàlisi seriosa sobre el present i el futur de les empreses

coop 2012

cooperatives ha d’evitar triomfalismes doctrinals i partir de la constatació del caràcter minoritari de les cooperatives a gairebé tots els sectors d’activitat. Una anàlisi seriosa, que permeti enfortir les empreses cooperatives, ha d’evitar, en conseqüència, caure en l’autocomplaença. En aquest sentit, l’apel·lació reiterada als principis cooperatius i a l’objecte social de la cooperativa, definida als estatuts, no pot ser la façana brillant i legitimadora que amagui pràctiques de gestió empresarials antiquades o, fins i tot, contradictòries amb el que defineix el model. Si bé, doncs, les cooperatives parteixen amb elements que les fan especialment oportunes en el context actual (creació d’ocupació, treballador-empresari, participació dels treballadors, etc.), cal, des de la perspectiva del management, desenvolupar alguns aspectes per tal que el seu desenvolupament sigui més potent: 1 ­— Reforçar mitjançant accions de comunicació i polítiques actives de RH la figura del soci, donant-li el valor real que té. Comunicar drets i deures. La posició de soci no ha de suposar major confortabilitat i més poder sinó major implicació, més compromís i més responsabilitat. 2 ­— Promoure les aportacions voluntàries de capital com a forma de capitalització, principalment, però també com a eina d’implicació i fidelització dels socis de treball en els objectius col·lectius de l’empresa. Aquest aspecte és rellevant ja que considera, a més, la proliferació de la participació financera dels treballadors a les empreses mercantils. 3 ­— Promoure la figura del soci col·laborador com una eina clau per a l’aportació de capital en un context general de necessitat de finançament. 4 ­— Promoure la utilització d’eines de finançament pròpies, com ara títols i crèdits participatius. 5 ­— La infrautilització d’aquestes eines planteja la necessitat d’impulsar programes formatius de direcció financera a les cooperatives per tal d’impulsar una política proactiva de gestió societària i corporativa (aportacions voluntàries de capital, revaloració

«L’empresa cooperativa fa seva la tensió pròpia de la modernitat democràtica: la cerca de l’equilibri entre valors i eficàcia.»


X. Alamany

13

de les aportacions de capital, títols participatius, crèdits participatius, etc.). 6 ­— Apostar decididament per impulsar dinàmiques innovadores que reverteixin positivament en els resultats a curt, mig i llarg termini, esforçant-se per millorar substancialment els indicadors de generació de patents pròpies en l’àmbit cooperatiu. 7 ­— Augmentar la inversió en comercialització i la política de marca, augmentar els graus de cooperació amb d’altres entitats per millorar la comercialització. 8 ­— Ampliar la formació al Consell Rector perquè pugui desenvolupar les seves competències amb la màxima eficiència. 9 ­— Impulsar formació específica per a directius d’MBA i programes de perfeccionament directiu funcionals realitzats per escoles de negocis. 10 ­— Promoure la cooperació empresarial. 11 ­— Promoure la internacionalització. 12 ­— Promoure la figura del soci col·laborador com a eina clau per a l’aportació de capital en un context general de necessitat de finançament. 13 ­— Incorporar polítiques salarials amb les següents característiques: vinculades i de suport a l’estratègia de la cooperativa, que reforcin la gestió del rendiment, que incentivin la consecució dels resultats (retribució variable), que reforcin la cultura corporativa i que reconeguin la diversitat de les necessitats dels treballadors. De fet, en general, caldria incorporar en el conjunt del cooperativisme la cultura d’associar rendibilitats altes a projectes empresarialment i socialment atractius.

Atenent, doncs, aquests aspectes, l’empresa cooperativa en un context crític com l’actual es pot erigir com una opció amb avantatges importants. En un escenari ple de riscos i amenaces, el cooperativisme pot aprofitar aquesta situació com una oportunitat per consolidar-se com un model d’empresa eficaç i sostenible per a aquells que no disposen d’abundància de capital financer, perquè el seu principal capital és el seu propi treball i, a la vegada, tenen capacitat d’emprendre i voluntat de risc. Més enllà de la percepció del cooperativisme com una empresa capaç de sobreviure en temps de crisi, o de ser una alternativa al tancament d’empreses mercantils de caràcter industrial, l’empresa cooperativa ha de poder consolidar-se com una alternativa competitiva de primer ordre en tots els sectors econòmics, de manera que contribueixi a solidificar les bases d’un model econòmic real, productiu i basat en les persones.

«En un escenari d’escassetat de capital financer, el coo­ perativisme pot esdevenir un model d’empresa sostenible.» coop 2012


14 interns coop

El treball, objectiu no instrumental Joan Majó Doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i exministre d’Indústria i Energia.

S

i deixem de respirar, no tardarem gaire a morir. Poder respirar és, sens dubte, un objectiu molt important, però no és un objectiu final. L’objectiu final és viure. Hem de respirar, però hem de respirar perquè volem viure. En l’organització econòmica de les societats humanes, modernes i desenvolupades, hi ha dos objectius fonamentals. El primer, el final, és que tots els membres de la societat puguin satisfer les seves necessitats adquirint els productes o els serveis que les cobreixen. El segon, instrumental però final alhora, és que el treball de les persones serveixi per produir béns i oferir serveis, i que alhora suposi una retribució en diners que els permeti adquirir-los. Amb això es tanca el cercle. Tots som alhora productors i consumidors. Amb el treball produïm objectes o donem serveis que altres necessiten, i amb la paga del treball obtenim els recursos per poder pagar els que nosaltres necessitem. Les dues paraules clau de tot el cercle són les necessitats i el treball. Sense necessitats no hi hauria demanda i sense treball no hi hauria oferta. Les antigues societats d’autoconsum o de troc funcionen d’altra manera, però les nostres, no. Tots els altres elements de l’organització econòmica són elements instrumentals, és a dir, condueixen a una finalitat però no ho són en si mateixos. Aprofundint en tot això, se’n podrien treure moltes conclusions. N’exposo dues de forma resumida i, per tant, esquemàtica: 1 ­— Totes aquelles activitats que produeixen un bé o un servei que no respon a una necessitat real de les persones haurien de tenir una consideració diferent de les que sí que ho fan. Fabricar pa, pintar parets, transportar persones o mercaderies, vendre

neveres, compondre o tocar música, donar crèdits, ensenyar idiomes o curar malalties, són exemples del primer. Responen a necessitats reals (més o menys bàsiques) i, per tant, creen valor. Comprar un pis, un terreny o unes accions i vendre-les al cap d’un temps per un preu més elevat, sense haver-hi afegit cap valor ni fet cap millora, és un cas del contrari. No és el moment d’allargar aquest punt, però crec que aquestes activitats ‘especulatives’ potser no haurien d’estar prohibides, però almenys haurien d’estar tractades fiscalment de forma molt més dura que el treball, al contrari del que passa actualment. 2— ­ La major eficàcia en la producció demana que el treball estigui agrupat i organitzat. D’aquí apareix el concepte d’empresa com a entitat que reuneix i fa més eficient la suma de treballs individuals. Normalment, cal utilitzar una sèrie d’instruments i el seu important cost ha obligat a l’associació del treball amb el capital financer. El paper que ha jugat darrerament el capital (i la seva retribució, els beneficis) l’ha convertit en preponderant respecte del treball (i la seva paga, els salaris). Aquesta subordinació no és raonable i s’hauria de restituir al treball el seu caràcter primordial. El desballestament econòmic que està produint la crisi del sector financer i les conseqüències negatives del poder del capital especulatiu portaran, sens dubte, a replantejar aquests esquemes. La recuperació de la crisi passa, entre altres coses, per resituar el treball (i la seva retribució) en el centre de l’organització econòmica i trencar en part el lligam imposat amb el capital (i els beneficis purament financers). En aquest sentit, esperem que l’autocupació i el treball cooperatiu estiguin en la línia d’un futur econòmic més estable i més just.

«Cal resituar el treball en el centre de l’organitza­ ció econòmica i trencar en part el lligam imposat amb el capital.»

L’espai comú, l’espai compartit Joan Subirats Catedràtic en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona.

N

o sembla que puguem simplement denominar com a crisi el conjunt de canvis i transformacions pel qual estan travessant, en major o menor mesura, les societats contemporànies. Sembla més correcte descriure la situació com transició o interregne entre dues èpoques. Existeixen discontinuïtats substantives.

coop 2012

Quan sortim d’aquest túnel en què alguns diuen que transitem, el paisatge que trobarem a la sortida no s’assemblarà al que teníem quan hi vàrem entrar. El gran substrat que ho altera tot i que, al mateix temps, sembla fer-ho tot possible és Internet i la sacsejada tecnològica que comporta. El que hem anat veient en els darrers mesos (decisions de gran

«Les bases tecnològiques de codi obert ja disponibles permeten im­ pulsar un pro­ cés productiu compartit.»


15 VALORS

significació econòmica i social preses fora dels marcs normatius establerts; incapacitat dels poders públics per afrontar alteracions profundes del seu quadre macroeconòmic; greus retallades en les polítiques socials que converteixen en paper mullat drets considerats intocables…) confirma que els efectes del canvi tecnològic estan anant molt més enllà dels seus ja importants impactes en la producció, la mobilitat i el transport, o en la potenciació de la deslocalització. No hi ha espai avui dia en el qual Internet no tingui un paper significatiu i estigui transformant les condicions amb les quals abans s’operava. És ara quan hem de repensar coses, i no imaginar que només cal fer amb menys el que ja fèiem. I una de les coses més importants a repensar és precisament l’economia. Una economia entesa com a artifici humà que ens permet sobreviure individualment i col·lectivament. Rellegint aquests dies Karl Polany (La gran transformación), constates que la seva gran aportació va ser fer-nos adonar que l’economia de mercat no és en absolut un sistema natural, universal i amb profundes arrels històriques. El que ens explica Polany és que el sistema autoregulat de mercat és una construcció social creada i establerta en un cert moment històric. I que, a més, necessita una constant regulació perquè pugui mantenir-se la ficció fundacional de l’autoregulació. La recentment desapareguda Elinor Ostrom, politòloga i premi Nobel d’economia del 2009, afirmava que la teoria convencional suposa que quan les persones s’enfronten a un dilema generat per uns altres, reaccionaran aplicant la lògica d’homo economicus, és a dir, establint càlculs estrets i a curt termini que els impediran trobar maneres de cooperar entre tots per resoldre el problema. Tota la seva gran obra de recerca demostra empíricament el contrari: defensa la viabilitat del govern del que ens uneix, del que ens és comú. Les idees i aportacions tant de Polany com d’Ostrom coincideixen i reforcen les línies centrals de l’economia social i solidària, en la seva recerca d’un sistema distint al del mercat i la competència com a fonaments econòmics. Estem instal·lats en ple procés de transició entre la segona i la tercera revolució industrial (The Economist, 21-04-2012). La revolució digital i Internet estan posant les bases d’un altre model de producció, distribució i consum. En aquests moments, mentre d’una banda el capitalisme ha buscat a Internet com seguir mantenint altes taxes de guany, desplaçant el seu centre de gravetat de la producció a l’especulació financera i monetària, comencen també a ser possibles altres alternatives aprofitant aquesta mateixa revolució tecnològica. En efecte, existeixen ja possibilitats de construir un sistema distribuït de producció, sense grans inversions, ja que es pot impulsar un procés productiu compartit amb nombroses bases tecnològiques de codi obert ja disponibles. El que ens cal és saber compartir recursos, coneixement i voluntat de donar respostes als problemes comuns des de la confiança del que és de tots, del que és comú, sense caure en el parany que confon mercat i competència amb els sistemes naturals de fer i de conviure.

coop 2012


16 interns coop

CASOS D’ÈXIT

   

Ambulàncies La Pau. El proper 2013 farà 30 anys que 13 voluntaris de Protecció Civil i la Creu Roja, equipats amb un sol vehicle i la seva experiència, van crear una cooperativa de transport sanitari. Amb seu a Badalona, avui dóna feina a més de 400 persones.

Autora Glòria Ayuso Fotos Jordi Play

Els més grans sobre rodes

Nom

la fita

Ambulàncies La Pau (Grup La Pau)

L’any 2006, haver guanyat el concurs públic de la Gene­ralitat de Catalunya per al servei d’urgències mèdiques de Sant Adrià de Besòs a Tordera, fet que els va permetre triplicar el personal.

Nombre de socis

89 Nombre de treballadors

Més de 400 Localització

Camí de la Pelleria, 11-21. 08916 Badalona Facturació 2011

22 milions d’euros

coop 2012

el futur

Encarar un pla d’expansió després de rebre 1 milió d’euros de la Societat d’Inversió Cooperativa (SICOOP).


17

E

l Grup La Pau té ara una flota que ha crescut fins a les 140 ambulàncies i 33 autocars. Per fer-se una idea de la magnitud del seu servei, només cal dir que l’any passat va atendre més de 500.000 persones. La seva tasca va rebre, al mes de març, el suport de SICOOP, la societat d’inversió cooperativa que aporta finançament a projectes, que els ha concedit un crèdit d’un milió d’euros per finançar els nous plans de creixement que té en marxa la cooperativa. El camí fins aquí no ha estat fàcil. El president de La Pau, Frederic Torrent, recorda com els cooperativistes, que van reunir 7.800 euros per crear una cooperativa que tenia com a objecte social «el trasllat en ambulància de malalts, accidentats i persones amb disminució», van haver d’arribar a tancar-se en una església per protestar contra el monopoli que existia fa 30 anys en el servei del transport sanitari. «Abans, aquest servei tan bàsic estava cobert només per voluntariat que no cobrava. Calia professionalitzar el sector», explica Torrent, també exmembre de la Creu Roja. L’adjudicació del primer concurs de la Generalitat de Catalunya, l’any 2000, va significar un gran pas endavant per a La Pau, que va ampliar la seva flota fins als 40 vehicles. Però el salt definitiu va arribar sis anys després, quan la seva professionalitat es va veure recompensada amb la concessió del servei d’urgències mèdiques de Sant Adrià de Besòs fins a Tordera. El personal es va triplicar. A banda, el grup també va continuar desenvolupant el servei de transport programat des de Sant Adrià fins al Masnou. Actualment, el transport en ambulància urgent o programat representa el 85 % del negoci, mentre que el 15 % restant correspon al transport col·lectiu de persones amb problemes de discapacitat física o psíquica. La Pau, però, també ha patit les conseqüències de l’actual entorn econòmic. L’activitat ha caigut un 15 % des que va començar la crisi. El servei continua sent necessari, però les retallades de les administracions afecten sobretot el transport sanitari no urgent. Torrent alerta de la possibilitat que malalts crònics, com els que necessiten diàlisi, es vegin afectats per una disminució de les prestacions públiques. «Se sol dir que vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Però en serveis sanitaris això no és cert. Ara que començàvem a acostar-nos als serveis que es presten en altres països d’Europa, la cosa es comença a tòrcer.» Tot i la caiguda del nombre de serveis, Torrent destaca que La Pau és l’única activitat del sector que no ha fet acomiadaments, ja que ha pogut esquivar-los reestructurant l’empresa i reorganitzant les jornades dels treballadors seguint els acords als quals s’ha arribat amb els sindicats. El que diferencia La Pau com a cooperativa respecte a una altra empresa mercantil del mateix sector és que «aquí es decideix tot democràticament, amb consens», remarca Torrent, que afegeix que «no ens sentim capitalistes». Per tal de vèncer les dificultats, La Pau està immersa en un projecte d’expansió a Catalunya. El proper any és decisiu, atès que finalitza l’actual concessió d’emergències mèdiques i la Generalitat convocarà un nou concurs. Davant aquest escenari, la cooperativa es troba amb el fet que societats de capital risc estan adquirint les petites empreses del

Frederic Torrent, president: «Aquí es decideix tot democràticament [...] no ens sentim capitalistes».

El nou centre coordinador de La Pau rep les trucades dels serveis no urgents. Les d’emergències se centralitzen al Servei d’Emergències Mèdiques, que es comunica directament amb les ambulàncies de la cooperativa.

coop 2012


18 interns coop

CASOS D’ÈXIT

A més de fer servir el desfibril·lador, es fan cursos de psicologia, traumatologia, ginecologia i de conducció segura.

   

sector arreu de Catalunya, per tal de presentar-se a la futura convocatòria. «Són empreses sense arrelament al territori que compren les societats i que només busquen el negoci, recullen els beneficis i després tanquen», assegura el president de La Pau. Per fer front a la competència, La Pau està creant aliances amb altres cooperatives i empreses mercantils amb l’objectiu de fer-se gran. «Anem tots de la mà», assenyala el responsable. Amb l’assoliment d’un àmbit territorial més gran es preveu presentar una oferta més competitiva, si bé en aquest projecte el Grup La Pau demana explícitament el suport de l’Administració, que al seu parer «ha de defensar les seves empreses, les creades a Catalunya». Formació i qualitat Ambulàncies La Pau es va crear amb l’objectiu de reivindicar la professionalització del servei i, fidel als seus inicis, l’organització remarca encara ara que la formació és un dels seus pilars. Aquest fet respon

Vocació d’ajudar més enllà de Catalunya

La vocació dels treballadors de La Pau per ajudar les persones que ho necessiten ha anat més enllà de Badalona i el territori que cobreix a Catalunya. Sense buscar-ho, la cooperativa s’ha trobat engegant un projecte solidari en el qual no ha pogut evitar estar cada vegada més involucrada. Tot va començar amb la idea d’enviar a l’Àfrica els vehicles de la cooperativa que, passats vuit anys, i tot i estar en perfectes

coop 2012

condicions, no poden continuar desenvolupant el servei, tal com marca la normativa vigent. Fins aleshores, La Pau sempre havia optat per vendre’ls. Però la visió de les antigues ambulàncies circulant per Badalona carregant ciment no agradava els treballadors de la cooperativa. «Vam pensar que era millor donar-los», explica Frederic Torrent. D’aquesta manera, La Pau va començar a donar ambulàncies a països com ara Hondures, Bielorússia, el Senegal, el Paraguai, el Perú i la República Dominicana. Però el contacte directe amb

a la importància de donar un servei de qualitat. «És bàsic, ja que treballem amb persones», diu Torrent. Així, la cooperativa ha aconseguit sis normes ISO. Si bé l’any 1982 per fer la feina era suficient tenir el carnet i un títol de socorrista, a La Pau calia seguir un protocol més exigent. Des dels inicis, tots els treballadors, una vegada dins de la cooperativa, reben formació continuadament. A més de la titulació com a tècnics de transport sanitari i de com fer servir el desfibril·lador (curs que els treballadors han de fer una vegada a l’any), a La Pau es fan cursos de psicologia, traumatologia, ginecologia i de conducció segura. Tots els empleats, amb independència del lloc que ocupen, fan tota la formació. «Alguns cursos ens els demanen els treballadors», explica Torrent, com el que fa poc van programar sobre rescat a les platges. Per al responsable de l’equip gestor de La Pau, «aquesta és una feina vocacional en la qual, per molt que es rebi un sou, si no tens a dins la inquietud d’ajudar els altres no pots fer bé la feina».

persones d’un poblat de Gàmbia, Garawoll, va ser decisiu. Sis mesos després de donar-los un primer vehicle, en vam enviar un segon carregat de material bàsic però imprescindible i molt difícil d’aconseguir per als gambians. Durant l’acte d’entrega a Badalona, el representant de la comitiva del país africà va convidar els responsables de La Pau a anar a veure la seva terra. «No em feia gens d’il·lusió anar-hi, però em van acorralar davant de la televisió i vaig haver de dir que sí», reconeix Torrent. Allà, i després de viure una experiència única, la cooperativa La Pau va veure que donant unes ambulàncies no n’hi havia prou. Arran d’aquest viatge, va néixer, al 2010, la Fundació La Pau Solidària, que ha muntat un sistema de transport sanitari a

Garawoll, molt necessari per a la població, que es troba a 17 hores de la capital. També han equipat el seu hospital, que «abans només tenia quatre parets» i no disposava ni de desfibril·ladors ni tan sols de lliteres de part. Un dels pocs ecògrafs de tot el país és de La Pau, assegura la cooperativa. La Fundació ha equipat fins i tot l’escola. La darrera actuació de la nova Fundació ha estat l’enviament de metges, al mes de febrer d’aquest any.


19 casos d’èxit

Cinergia, una cooperativa tecnològica sorgida com a una spin-off de la Universitat, desafia tant l’enquilosament acadèmic com la crisi econòmica: amb una inversió de només 3.000 euros per soci, cada any que passa aconsegueix doblar la facturació.

Enginyers endollats a la feina

Nom

la fita

Cinergia. Control Intel·ligent de l’Energia

Gairebé haver doblat la plantilla l’any 2011, amb cinc noves incorporacions, després de ser contractats per a un nou projecte de grans dimensions i llarga durada.

Nombre de socis

18 Nombre de treballadors

12 Localització

Llull, 51-55, 1r 2a. 08005 Barcelona Facturació 2011

708.000 euros

Autora Glòria Ayuso Fotos Jordi Play

C

inergia va néixer fruit de les ganes d’un equip de quatre enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de posar en pràctica la seva feina. La seva inquietud principal era donar una utilitat a la tasca acadèmica que estaven realitzant. Tots es van conèixer al Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA-UPC), un espai en què enginyers i professors treballen a l’entorn dels camps de l’electrònica de potència i el control digital. Tanmateix, asseguren que «dins la Universitat no hi ha gaire llibertat de moviment i la transferència del coneixement a la indústria és molt limitada». Davant d’aquestes limitacions, i amb la idea d’avançar en la seva aportació més que no pas fer negoci, l’equip va decidir muntar una cooperativa. «Volíem crear tecnologia», explica Josep Rafecas,

coop 2012


20 interns coop

CASOS D’ÈXIT

«A la gent que treballa a la Universitat per donar una sortida industrial al que fa, no se li dóna suport ni valor.»

   

soci fundador. I amb aquesta il·lusió es van llençar de cap a una nova aventura. Ara treballen al local del Poblenou, dispersos en un espai d’uns 400 metres quadrats. «Tothom té el mateix pes, les decisions es prenen de forma consensuada», explica Rafecas, que afegeix: «Aquí, qui treballa és qui mana.» Tot i el canvi d’ubicació i que ara són ells els amos del projecte, a la pràctica l’equip continua treballant igual que ho feia al CITCEA. «La diferència és que la innovació obtinguda, la transformem en producte i li podem donar una sortida industrial», explica l’Oriol, un altre dels socis treballadors. El grup d’impulsors de Cinergia, enginyers industrials i de l’electrònica, saben que no els faltaria feina en una empresa. «Però nosaltres volem aprofitar el potencial i el coneixement que teníem a la universitat per fer el que sabem fer, en comptes d’anar a treballar en algun altre lloc i perdre-ho», afegeix Francesc Agüera, també soci treballador. La cooperativa està formada per sis socis treballadors i dóna feina a sis persones més. Dotze membres de l’entorn universitari, la majoria professors, participen com a socis col·laboradors i aconsellen de forma puntual l’equip. La passió d’aquest grup de cooperativistes tant endollats a la seva feina que fins i tot els costa deixar una estona per explicar el que fan, ha trobat la seva recompensa. La facturació de Cinergia, que al 2011 va ser de 708.000 euros, s’ha doblat cada any des que va començar l’activitat.

El futur també els somriu, ja que l’empresa ha començat a treballar per a un nou client del sector del metall que els ha subcontractat la tasca de Recerca i Desenvolupament (R+D) per a un nou producte. El projecte és de llarga durada. Només en aquesta tasca hi ha destinats a temps complet cinc nous treballadors que Cinergia va contractar l’any passat, i que s’han desplaçat a l’empresa que ha contractat els seus serveis. Els responsables de Cinergia ens admeten que, de bon principi, no comptaven créixer tan ràpidament. L’èxit de la cooperativa rau en el fet que «hi ha molt poques empreses a Catalunya i Espanya que facin el mateix que fem nosaltres», explica Agüera. A més, un dels avantatges amb què compten és que els clients els paguen la inversió inicial dels projectes que desenvolupen. Per tant, per ara no s’han trobat amb la necessitat d’haver d’anar a buscar finançament. El secret: servei a mida del client També els ha ajudat tenir una cartera de productes diversificada i el fet que estan oberts a qualsevol demanda. Un dels productes que creen a mida al seu local del Poblenou són carregadors de bateries per a vehicles pesats, com ara camions d’escombraries elèctrics. Són carregadors de molta alta tensió que no existeixen en el mercat. Així, ja han proveït ciutats com Barcelona, Madrid, Saragossa i Bada-

«Fem equips per comanda: l’investigador demana què vol i nosaltres li proposem l’eina que li facilitarà la tasca.»

coop 2012


21 casos d’èxit

joz. Aquesta línia de negoci ha anat a menys a causa de la crisi i la retallada d’inversions que han fet les administracions, que han deixat de gastar diners en noves flotes de vehicles i en el material complementari corresponent. Per contra, la cooperativa es troba amb el fet que els seus equips de laboratori poden tenir molta demanda, sobretot a l’estranger. Es tracta de plataformes d’electròniques de potència que els compren les empreses per tal de fer proves amb els seus productes. L’equip de Cinergia, per exemple, pot crear una plataforma que deixa anar energia (la que prové del corrent elèctric) com si fos en realitat un panell fotovoltaic. D’aquesta manera, l’empresa que utilitza aquesta tecnologia pot fer experiments al laboratori sense tenir-hi un panell gegant de debò. «Ens demanen què volen i nosaltres ho servim a mida. Dissenyem la plataforma i el control que fa que es comporti com volem», explica Agüera. La cooperativa del Poblenou ja ha equipat amb els seus aparells l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), que es dedica a estudiar com es comporten les microxarxes elèctriques, les xarxes intel·ligents o l’energia eòlica marina. Els aparells de Cinergia els serveixen per observar la viabilitat dels seus projectes. «Fem equips per comanda: l’investigador demana el que vol o bé ens explica què està investigant i nosaltres li proposem l’eina que li facilitarà la tasca.» Veient el que han aconseguit i fent una ullada als seus inicis, Agüera i Rafecas no poden deixar d’insistir que és una llàstima que «la transferència tecnològica no estigui resolta a la universitat a Espanya», on el doctorat no s’observa com una feina per donar-li una sortida pràctica, sinó com estudis que queden encaixats en les prestatgeries de les biblioteques. «A la gent que sí que treballa per donar una sortida industrial al que fa, en comptes d’acadèmica, no se li dóna suport ni valor. No es fomenta l’emprenedoria, els enginyers surten de la universitat només amb la idea d’anar a trobar feina en una empresa», protesten. Missatge per a navegants.

Guanyar volum i mirar a l’exterior

Malgrat el creixement experimentat, a Cinergia mantenen una actitud prudent, ja que observen com les empreses han deixat d’invertir en R+D de nous productes. «Si no fos per la crisi, creixeríem el doble», alerta Francesc Agüera. Cautelosos, els socis de Cinergia veuen clar per on ha d’anar el seu futur. Per una banda, estan pensant a buscar decididament clients a l’exterior, atesa la falta d’inversions en les empreses del país. Fins ara ja han venut els seus productes per a projectes al Regne Unit, com una comanda que els va fer la Universitat de Cardiff. De la mateixa manera, també han subministrat i han respost a encàrrecs d’empreses que tenen centres a indrets tan distants l’un

de l’altre com l’Aràbia Saudita i Mèxic. El passat mes de maig es van estrenar a l’exterior fent tasques comercials a la fira de l’electrònica de potència de Nuremberg. «És la

trobada europea del sector i allà només vam trobar dues empreses espanyoles», indica Josep Rafecas. En la seva opinió, Alemanya és un dels països on el sector és més madur i «es valora molt més la nostra feina», ja que les empreses «tenen més necessitat» dels seus productes. La segona línea d’actuació és ampliar la seva capacitat en tot tipus de projectes, per complexos que siguin. Amb aquesta finalitat, Cinergia està participant en la creació d’una cooperativa de segon grau, UNICO. Aquesta nova entitat engloba, a més de Cinergia, moltes altres activitats complementàries i de diferents àmbits. Hores d’ara, inclou onze cooperatives més petites dels camps de l’enginyeria en renovables, informàtiques i fabricants

d’equips elèctrics. L’objectiu és, explica Rafecas, «poder assumir projectes més grans i complexos en els quals intervinguin cada una de les activitats especialitzades que formem UNICO, així com tenir més força i guanyar més volum de facturació, de manera que ens serà més fàcil buscar finançament». I, fidel a l’esperit del cooperativisme, conclou: «Per fer el nostre projecte, sovint necessitem l’ajuda d’altres. D’aquesta manera ens complementem i donem feina a més gent.»

coop 2012


22 interns coop

CASOS D’ÈXIT

   

COOP57. Aquesta cooperativa de serveis financers ja fa molt de temps que va entrar en acció: des del 1996 es dedica a donar suport i assegurar l’èxit de projectes que tenen com a base l’economia social. En plena crisi creix i inicia un procés d’expansió a l’Estat espanyol.

Autora Glòria Ayuso Fotos Jordi Play

Les finances que sumen

Nom

la fita

COOP57

Haver doblat en els últims tres anys les aportacions dels socis i el volum de préstecs concedits.

Localització

Premià, 15, baixos. 08014 Barcelona Volum de préstecs concedits 2011

6,3 milions d’euros Nombre de socis

400 cooperatives o entitats i 2.000 persones

coop 2012

el futur

Encarar un projecte de creixement territorial.


23 casos d’èxit

E

n l’actual context econòmic, moltes persones s’interessen per l’activitat de COOP57. Aquesta cooperativa de serveis financers es dedica a promoure activitats econòmiques de base social, solidàries o culturals mitjançant la concessió de préstecs. Les condicions de base són que aquests projectes han de promoure l’ocupació, fomentar el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, així com la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. «No som un banc, només fem una activitat financera entre els nostres socis», explica Raimon Gassiot, tresorer i coordinador adjunt de COOP57. Els diners es destinen tant a iniciatives que ja funcionen i necessiten finançament com a projectes emprenedors, sempre que siguin entitats jurídiques d’economia social. Al mateix temps, rep els diners que aporten les persones que, a títol individual, prefereixen dipositar aquí els estalvis abans que en un banc. Aquestes persones passen a ser sòcies col· laboradores, igual que les entitats que reben diners. En aquests moments, els préstecs es donen a un interès anual del 6,75 % i els estalvis es retribueixen al 2 %. Els tipus, els decideixen en assemblea tots els socis, siguin beneficiaris dels préstecs com dels interessos dels diners que hi han dipositat, en un acord mutu entre qui necessita un interès baix per retornar els diners i qui preferiria un tipus retributiu més alt. En tots els contractes, no hi ha comissions ni costos notarials. Amb l’arribada de la crisi, l’activitat de COOP57 s’ha disparat. Així, mentre les entitats financeres han tancat l’aixeta del crèdit, COOP57 ha triplicat la concessió de préstecs, dels 2,5 milions de 2006 als 6,3 milions prestats al 2011. Però encara ha crescut més l’arribada de nous estalvis de persones que volen que els seus diners es gestionin d’una forma diferent. Des del 2008, cada any la xifra augmenta exponencialment, i ha passat dels 4 als 12 milions actuals. Dels diners que reben, la cooperativa destina el 85 % a préstec i el 15 % el manté a la caixa per retornar els diners als estalviadors que ho requereixen. Són xifres modestes encara si bé marquen tendència. Aquest model de cooperativa té tot el camí per fer a l’Estat espanyol. Com s’explica a l’article de la secció Internacional d’aquesta revista: 1 de cada 4 cooperatives del grup de les 300 que més facturen al planeta realitza serveis financers.

Mentre els bancs han tancat l’aixeta, COOP57 ha triplicat els préstecs: de 2,5 milions al 2006 a 6,3 al 2011.

57 extreballadors de l’Editorial Bruguera Els orígens de COOP57 es remunten a una altra crisi, la dels anys 1980. En aquell moment, també va esclatar una greu crisi bancària i es va destruir fins a un 20 % de l’activitat productiva del país. La popular Editorial Bruguera va entrar en decadència i un grup de treballadors es van organitzar per intentar reflotar l’empresa. Després d’anys en lluita, no se’n van sortir, però l’experiència viscuda va servir perquè més tard nasqués COOP57. Van ser precisament 57 extreballadors de Bruguera, i d’aquí el nom de COOP57, que van destinar una part de la indemnització per l’acomiadament a un fons comú. Una part d’aquests diners en comú es va donar a fons perdut a un projecte solidari a Nicaragua i al Sindicato de Obreros del Campo d’Andalusia, el mític SOC, que els havien donat suport econòmicament durant el temps que

coop 2012


24 interns coop

CASOS D’ÈXIT

El compromís moral fa que la morositat sigui residual. «Saben que si no tornen els diners perjudiquen altres com ells».

   

havien lluitat per salvar Bruguera. Amb els diners restants del fons, 178.000 euros, van decidir engegar una activitat destinada a recaptar estalvi en l’àmbit popular per crear cooperatives de treball associat. Poc temps després, es va ampliar la seva base social a altres tipus d’entitats de l’economia social i solidària, com ara empreses d’inserció i entitats culturals. «La nostra activitat funciona perquè només invertim en els socis i en l’economia real», assenyala Gassiot, qui assegura que els préstecs impagats no superen l’1 %. Un dels motius de la baixa morositat és que abans de concedir els diners, la cooperativa fa una acurada anàlisi dels comptes i «assessora l’activitat per tal que funcioni». L’altre, el principal, és que els beneficiaris dels préstecs estan molt implicats en el seu projecte i valoren molt l’ajuda de la cooperativa. Així, dediquen grans esforços perquè la seva iniciativa funcioni i, si no és així, existeix un compromís moral que fa que abans o després sempre retornin els diners. «Saben que si no tornen els diners estan perjudicant altres projectes com el seu», explica el coordinador de la cooperativa. En l’avaluació de la concessió dels préstecs, COOP57 actua amb l’ajuda de dues comissions

Exportant el model a altres territoris

COOP57 va néixer a Barcelona i va començar a actuar a la seva àrea metropolitana. Poc a poc, ha anat creixent per tot el territori, no només català, sinó també espanyol. En aquests moments, s’ha establert a Madrid, l’Aragó, Andalusia i Galícia. En cada indret s’actua de forma independent. «Funcionem amb criteris de proximitat i participació. No podem avaluar un projecte de l’Aragó des de la distància», exemplifica Raimon Gassiot. Per això, tot i que des de Barcelona es porta la gestió operativa (contractes i moviments de diners), és un grup d’entitats de la comunitat veïna, la

coop 2012

Red de Economía Alternativa Solidaria, la que s’ha constituït com a delegació de COOP57. El mateix ha succeït a la resta de llocs: cada territori té el seu consell i la seva assemblea, que es regeix per uns criteris econòmics i eticosocials compartits (a Andalusia, el delegat és el Sindicato de Obreros del Campo). Al mateix temps, tot i que la caixa és comuna, s’intenta

formades per persones voluntàries. La comissió social decideix si els projectes compleixen amb els criteris eticosocials que marca l’entitat. La comissió tècnica, formada per persones amb coneixements financers, determina si el projecte és econòmicament viable. Finalment, el consell de la cooperativa, format per una representació dels seus socis, decideix si es concedeix el préstec. En el darrer semestre de 2011 es van concedir 23 préstecs per un valor total d’1,12 milions d’euros. Els projectes que reben finançament són molt dispars. Una de les beneficiàries va ser l’Olivera, una cooperativa de treball de Vallbona de les Monges dedicada a la producció de vins i oli ecològics que dóna feina a persones amb discapacitat, que va rebre 120.000 euros. També es van destinar 90.000 euros a Moltacte, que impulsa botigues de roba outlet on es dóna feina a les persones que més ho necessiten, en una tasca de reinserció social. Al mateix temps, també ha donat diners a projectes de sectors tradicionals de la indústria, com ara Mol-Matric, una empresa del metall situada a Barberà del Vallès que als anys 1980 va fer fallida i que els treballadors van recuperar en forma de cooperativa. Un altre cas d’èxit.

establir un equilibri territorial entre els diners que entren i surten. L’interès que desperta COOP57 va en augment en aquest context de crisi i la cooperativa està rebent moltes peticions per fer xerrades per tot arreu. Els seus responsables saben que en el futur els projectes emprenedors tindran encara més difícil aconseguir finançament dels bancs i, per tant, el seu paper serà cada vegada més important. Una oportunitat que la cooperativa no vol deixar escapar, atès que és conscient que està aconseguint el seu objectiu més preuat: fomentar l’economia social. «No volem tancar l’aixeta, però com podrem seguir donant crèdit en un context encara més

complicat?», es pregunta Gassiot, que de fet ja té la resposta preparada: «Volem reforçar els fons propis i compartir riscos amb altres entitats». És a dir, volen extrapolar una experiència que ja han portat a terme al País Basc, on Oinarri, una societat de garantia recíproca, avala part dels préstecs de COOP57. La idea és que COOP57 aporti els diners que possibilitin crear noves activitats i sobretot nous llocs de treball, però en actuacions on els riscos siguin compartits. «Per exemple, si l’Ajuntament d’Arbúcies vol promoure una cooperativa per crear feina, nosaltres posarem els diners i l’Ajuntament n’avalarà una part.»


25

MEMÒRIA HISTÒRICA

interns coop

En ruta per la Barcelona cooperativa Amb motiu del 2012 Any Internacional de les Cooperatives, s’han impulsat un seguit d’activitats per difondre aquesta altra forma de fer economia, una de les quals ha divulgat, als carrers de Barcelona, la història del cooperativisme a casa nostra. Ivan Miró / La Ciutat Invisible Sociòleg i investigador en cooperativisme. Conjuntament amb La Ciutat Invisible ha publicat el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939),

E

n el darrer terç del segle xix, el cooperativisme arribà als barris i pobles obrers de Catalunya per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Practicant la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores a partir dels principis de la democràcia econòmica. Inicialment, destacaren les cooperatives obreres de consum, associacions de consumidors que ─suprimint els intermediaris burgesos─compraven a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu, i, després, els distribuïen entre les famílies associades. Amb els excedents de la compra mancomunada, creaven prestacions socials, culturals i educatives: escoles, fons de previsió per malaltia, vellesa o mort, caixes de resistència per vagues i mútues de salut. A partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistes per la pràctica de la cooperació. El camí que iniciaren entitats com L’Econòmica de Palafugell (1865) o l’Equitativa de Palamós (1887) s’escampà durant setanta anys per la geografia proletària catalana. No obstant això, la Guerra Civil i, sobretot, la instauració de la dictadura franquista, estroncaren el que constituïa una economia popular basada en la solidaritat. Avui, els antics edificis cooperatius ens remeten al somni viscut de la cooperació social.

ha realitzat, amb la promoció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’exposició «Memòria cooperativa. El somni viscut de la cooperació social (1870-1939)» i ha desenvolupat les Rutes Cooperatives 2012.

ment es convertiren en els sindicats de classe. Més tard, a finals de segle, naixien les entitats que esdevindrien referencials fins al 1939: La Flor de Maig de Poble Nou (1890), La Lleialtat Santsenca (1891), L’Amistat Martinenca (1892), La Lleialtat de Gràcia (1892), La Vanguardia Obrera d’Horta (1894), La Confiança Andreuenca (1896), La Nova Obrera de Sants (1897), i Pau i Justícia, al Poble Nou (1899). Partint d’orígens ben modestos (uns baixos llogats, un sac de cigrons i un de patates, un bocoi de vi i una tina d’oli…) acabaren protagonitzant la vida quotidiana dels seus territoris, amb edificis propis i singulars que albergaven, ja no només relacions econòmiques fraternals, sinó una rica vida social i cultural. Les cooperatives de consum garantiren l’abastiment alimentari de les poblacions treballadores, però també contribuïren a preservar la identitat cultural dels antics pobles del pla de Barcelona i, no menys important, exerciren de reraguarda col·lectiva en uns anys en què el conflicte de classes (vagues,

Avui, els antics edificis cooperatius ens remeten al somni viscut de la cooperació social.

La Barcelona cooperativa Al pla de Barcelona, entitats pioneres foren l’Antiga del Camp de l’Arpa (1866), la Constància Martinenca (1868), l’Artesana de Poble Nou i Teixidors a Mà, de Gràcia (1876), així com la Fraternitat de la Barceloneta (1879). Arrelant prop de centres industrials i de fàbriques tèxtils, foren fundades per obrers que o bé professaven els ideals del republicanisme federal, o bé integraven les societats d’ofici que posterior-

coop 2012


26 interns coop locauts patronals, pistolerisme, dictadura de Primo de Rivera) situava els obrers i les obreres en una permanent indefensió social. La instauració de la República, l’abril del 1931, consolidà el cooperativisme promulgant les primeres lleis específiques. Entre 1933 i 1934, les cooperatives barcelonines guanyaven 2.000 famílies més, el creixement més intens de la seva història. S’incentivà la constitució de cooperatives de treball i producció, com l’Agrupació Vidriera de Sants (1932), la Cristalleria Cooperatista Barcelonesa, l’Editorial Cooperativa Popular o la Cooperativa de Camiseria, al carrer de la Diputació, 108. Al 1936, a Barcelona hi havia una seixantena de cooperatives de consum que associaven 10.000 famílies. Amb l’inici de la Guerra Civil, es fusionaren creant la Unió de Cooperadors de Barcelona. Juntament amb les col·lectivitzacions industrials, vertebraren la nova economia revolucionària: al juny de 1938, 383.733 famílies catalanes formaven part de cooperatives de consum. Aquella economia obrera, tanmateix, seria escapçada de soca-rel a partir de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona al gener del 1939. Per divulgar aquest patrimoni impressionant, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya s’han impulsat diverses rutes pels barris on el moviment tingué més força. Dinamitzades per La Ciutat Invisible i Apòstrof, el 14 d’abril es feu la Ruta de Sants, el 19 de maig li tocà el torn al Poble Nou i, finalment, el 9 de juny es feu la Ruta per la Barcelona Cooperativa, que il·lustrem en aquest article amb imatges i un mapa de l’itinerari.

Unió Cooperatista de Barcelona

Resultat de la fusió, al 1927, d’El Rellotge i La Dignitat, representà l’ideal de la Cooperativa Única. L’any 1927 produïa 14.000 quilos de pa a la setmana i tenia 779 famílies associades.

Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa

Constituïda al 1920 com a propietat col·lectiva de les cooperatives catalanes, significà el segon nivell de

coop 2012

l’economia cooperativa: l’autoabastiment amb producció pròpia. Albergà també la Federació Catalana de Cooperatives i la redacció del periòdic Acció Cooperatista.


27 memòria històrica

Teixidors a Mà

Fundada al 1876 per membres de societats obreres com Domènech Perramon, Teixidors a Mà (avui Teatreneu) formà part de la Gràcia federal, republicana i obrerista, barri on al 1936 existien 10 cooperatives de consum, com la Lleialtat del carrer Montseny (avui Teatre Lliure).

Fotos Jordi Play Plànol PERE ARRIAGA

La Fraternitat de la Barceloneta

Fundada al 1879 per republicans federals com Josep Torrelles, el magnífic edifici del carrer de Sant Carles (avui Biblioteca de la Barceloneta) s’inaugurà al 1918.

coop 2012


28 móncooperatiu coop

Crònica

El mes de novembre de 2012 culmina un Any Internacional dedicat a donar a conèixer l’aportació de les empreses cooperatives a la societat i a l’economia. Des de Zàmbia fins a l’Argentina, 1,4 milions de cooperatives funcionen a partir d’un model que prioritza les persones, que està basat en valors i que es gestiona de forma democràtica i col·lectiva. Aquesta és la crònica de l’Any.

L’Any Internacional dóna pas a la dècada de les cooperatives Olga Ruiz Responsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des de 2008. Va treballar a Metges sense Fronteres a l’Amèrica Llatina i a Ràdio França Internacional.

coop 2012


29

A

Principals esdeveniments de l’Any Internacional de les Cooperatives al món Font: http://2012.coop/en/events/all

Pere Arriaga

uns 25 quilòmetres de Rochdale —localitat al nordoest d’Anglaterra coneguda en el moviment cooperatiu com la seu dels Pioners— hi ha la ciutat de Manchester, que serà, entre el 29 d’octubre i el 2 de novembre de 2012, l’escenari de la cloenda oficial de l’Any Internacional de les Cooperatives, designat per l’ONU. La cimera de Manchester acollirà una Exposició Universal i serà un espai d’intercanvi on estan convidats cooperativistes i personalitats de tot el món. Amb el lema ‘Les cooperatives construeixen un món millor’, la commemoració de 2012 ha estat una oportunitat extraordinària per difondre com les empreses basades en persones i valors, gestionades de forma democràtica i col·lectiva, són models empresarials que funcionen, generen ocupació i benestar en el seu entorn. «Les cooperatives tenen una presència inavaluable en el món actual», afirmava el secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon, a l’Assemblea General de l’Aliança Cooperativa Internacional celebrada a Cancún el novembre de 2011. En el seu missatge, Moon posava èmfasi en el paper que tenen les cooperatives socialment i econòmica, i reconeixia les cooperatives com a empreses basades en valors

i arrelades a les seves comunitats perquè són propietat de les persones membres. La cita de Manchester posa fi a un any sencer que ha donat espai per a la creativitat a països i organitzacions. Des de Zàmbia fins a l’Argentina, 1,4 milions de cooperatives han estat convocades a celebrar i donar a conèixer com creen un món millor. Les convocatòries per impulsar i reconèixer el valor social i econòmic de les empreses cooperatives s’han succeït amb el suport de governs i personalitats de tot el món. Just abans de la convocatòria anglesa, a l’octubre haurà tingut lloc la Cimera Internacional de Cooperatives al Quebec, que se sumarà a un congrés mundial al Brasil, una trobada a la Xina o, al mes de juny, una setmana íntegrament dedicada a Brussel·les. Alguns països han aprofitat l’esdeveniment per incorporar millores legals i polítiques que afavoreixen el desenvolupament de les cooperatives. L’Índia ha reformat la seva constitució aquest any per garantir que la creació de cooperatives sigui un dret fonamental. Rússia ha aprovat una legislació que inclou mesures eficaces per protegir els drets de les persones sòcies i reforçar-ne l’estabilitat econòmica. Al Regne Unit, el viceprimer ministre, Nick Clegg, ha anunciat una bateria d’estratègies per generar consciència sobre els models cooperatius i mutualistes. Al llarg d’aquest Any Internacional, múltiples institucions han mostrat el seu reconeixement al moviment cooperatiu: a Rio+20 se signava una declaració que ressaltava la importància de les cooperatives en el desenvolupament agrícola, la creació d’ocupació, el desenvolupament social i la reducció de la pobresa; la FAO dedicava a les cooperatives el Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre), i nombrosos governs, parlaments i ajuntaments en reconeixien la importància, des de la moció aprovada al Congrés dels EUA al 2011 fins al suport del govern

«Les cites per reconèixer el valor de les cooperatives s’han succeït amb el suport de governs de tot el món.» coop 2012


30

Fotos cedides per www.2012.coop

móncooperatiu coop

Ban Ki Moon, secretari general de l’ONU.

Dame Pauline Green, presidenta de l’ICA.

Charles Gould, director general de l’ICA.

«Les cooperatives tenen una presència inavaluable en el món actual.»

«El model d’empresa cooperativa representa una ‘arma secreta’ a l’abast dels governs per estabilitzar l’economia.»

«El món reclama una forma més responsable de fer empresa, que posi en valor de forma real més persones.»

del Quebec, passant per la declaració unitària del Congrés dels Diputats a Madrid o el reconeixement al Parlament de Catalunya. «El món reclama una forma més responsable de fer empresa, que posi en valor de forma real més persones», afirma Charles Gould, director general de l’Aliança Cooperativa Internacional (ICA, en les seves sigles en anglès). «A l’ICA estem convençuts que som davant d’un moment de la història comparable al gran creixement de les cooperatives de principis del segle xx, quan en plena Revolució Industrial molta gent va exclamar ‘això no funciona per a nosaltres i necessitem un altre model d’empresa’.» Dimensió cooperativa Les cooperatives donen feina a l’entorn de 100 milions de persones a tot el món, un 20 % més que les multinacionals. L’any 2008, les 300 cooperatives més grans del món van generar 1.600 milions de dòlars de facturació, gairebé la mateixa quantitat que la novena economia del món. En sectors tan diversos com l’agricultura, les finances, els serveis a les persones o les energies renovables, les cooperatives creixen, generen ocupació i confiança a les persones que les envolten i tenen més resistència que altres fórmules empresarials. Amb motiu del Dia Internacional de les Cooperatives, Dame Pauline Green, presidenta de l’ICA, va reclamar als governs de tot el món que reconeguessin i promoguessin l’únic model de negoci actual basat en valors. «Les cooperatives posen les persones al centre de l’economia i no al seu servei. La majoria de regulacions i polítiques públiques afavoreixen les corporacions que són propietat d’inversors. Això no fa a la nostra economia cap favor. Volem reconeixement de les necessitats financeres i legals de les

coop 2012

Diversos elements de comunicació de l’Any Internacional de les Cooperatives: el cartell i una edició de segells i monedes impresa a Austràlia.


31 Crònica

Un any per a nosaltres cooperatives impulsada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha estat signada per una cinquantena d’entitats públiques que ja disposen d’una bateria d’eines per promoure la creació i el suport a les cooperatives. El passat 5 de juliol tots els partits polítics s’hi sumaven des del Parlament de Catalunya i, pocs dies abans, era el Congrés dels Diputats qui votava a Madrid una declaració similar que s’afegeix a la de moltes comunitats autònomes. En el si de la Federació, l’Any Internacional ha estat una oportunitat de generar un procés participatiu obert a les iniciatives de les empreses associades: una sèrie de vídeos, l’exposició «Construeix un món millor, fes cooperativa», xerrades, rutes per conèixer el patrimoni històric cooperatiu, recollida de testimonis al nostre bloc al diari Ara o una imatge pròpia que engloba tots els materials, han estat determinants per generar un missatge comú al servei de la promoció de les cooperatives. O.R.

cooperatives per jugar en igualtat de condicions», va afirmar en la seva declaració del 7 de juliol de 2012. Dame Pauline Green va suggerir que els líders globals i les corporacions prestin atenció a l’èxit de les cooperatives per mantenir i crear llocs de treball durant els períodes de recessió econòmica: «el model d’empresa cooperativa representa una ‘arma secreta’ a l’abast dels governs per estabilitzar l’economia», va sentenciar. A l’Aliança Cooperativa Internacional proclamen que el model d’empresa cooperativa és el que més ràpid creixerà al món d’aquí al 2020. Com a conseqüència, vivim una Dècada de les cooperatives, el nou projecte de l’ICA per augmentar la consciència mundial sobre l’únic model d’empresa basat en valors i propietat de les persones que l’integren.

Qui és Encís?

Encís som una cooperativa mixta de treball i consum, d’iniciativa social, que tenim per objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitat d’elecció.

La nostra actuació és global oferint tots els serveis i projectes que conforma el teixit d’una comunitat i de les necessitats de les persones que hi viuen: La gestió de serveis Gestionem serveis d’atenció a les persones; tant equipaments públics, com d’empreses, consorcis o entitats. Gestionem el projecte principal i els serveis annexes.

L’assessorament i consultoria

Realitzem estudis per a la millora de l’eficàcia dels serveis existents per rebaixar els costos de funcionament, garantint la viabilitat i sostenibilitat dels serveis i assessorem en la posada en marxa de nous serveis.

El disseny, construcció i gestió d’equipaments

Fem possible les teves idees convertint-les en projectes viables, i participant en totes les fases del projecte, estudis previs de viabilitat, construcció, recerca de finançament i posterior gestió.

L’omptimització d’infraestructures

Realitzem estudis per a la detecció de millores en els serveis públics d’enllumenat, brigades de manteniment, transport i plantegem solucions a mida, comptem amb un ampli ventall de col·laboradors especialitzats.

Encís en xifres

A

quest any hem començat a veure com les cooperatives han aconseguit a tot el món més i més atenció, reconeixement i respecte. Des de la presentació oficial de l’Any Internacional de les Cooperatives a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York fins a la més recent Declaració de RIO+20 s’han succeït els espais on les cooperatives es reconeixen per la seva contribució a la construcció d’un món millor a partir d’un model d’empresa resistent, basat en principis i gestionat per les persones que en formen part. Fruit de l’esforç de l’Aliança Cooperativa Internacional i de l’oportunitat que les Nacions Unides han brindat al moviment aquest 2012, el model d’empresa cooperativa ha aconseguit captar l’atenció del seu entorn. Cada dia som testimonis de com augmenta la sintonia social cap a l’únic model d’empresa que, per créixer, se centra en les persones que el componen i no en la maximització del benefici a qualsevol preu. A Catalunya, la campanya Any Internacional s’ha centrat a obtenir reconeixement polític i social, a partir de la col·laboració entre les cooperatives de treball associades. La declaració de suport a les

500 professionals 150.000 usuaris i usuàries 36 persones sòcies treballadores 180 entitats sòcies de consum 10 milions d’€ de facturació 20 anys d’experiència prop de 100 serveis gestionats 7 socis del Grup Cooperatiu presència en 22 municipis

Seu social Oficina Barcelona c/ Carrió 3, entresòl. 08242 Manresa c/ Avinyó 44, 3r. 08002 Barcelona Tel. 93 875 20 04 Fax 93 875 16 53 Tel. 93 302 61 62 Fax 93 301 96 94 encis@encis.coop - www.encis.coop

coop 2012


32 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Charles Guindon, fins fa uns mesos, va ser el director de desenvolupament i de productes financers de Le Chantier de l'économie sociale, corporació sense ànim de lucre, la missió de la qual és promoure l’economia social al Quebec.

Consumim productes «cooperatius»! PEpa Muñoz Periodista. Directora de Comunicació del Grup Cooperatiu TEB (centres especial de treball). Ha estat presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Fotos Jordi Play

«Cal fomentar la solidaritat econòmica: comprar uns als altres i comprar junts.»

D

es d’Europa, el Canadà es veu com un país amb un moviment cooperatiu molt sòlid. Quina n’és la clau? Quins punts dèbils n’observa? Tots tendim a mirar el món des de la nostra perspectiva. O sigui que quan vostè diu que el Canadà té un moviment cooperatiu sòlid, jo contesto que no crec pas que sigui més fort allà que a Europa ni en concret que a Espanya. Tots tenim les mateixes motivacions i desig de desenvolupar una democràcia econòmica basada en la solidaritat i de combatre la injustícia. Atès que nosaltres tenim menys densitat de població, potser prenem més sovint el camí de muntar organitzacions col·lectives per desenvolupar les nostres comunitats. Punts dèbils? Vivim al pati del darrere dels Estats Units i del «suposat» lliure mercat, per tant sempre és difícil desenvolupar polítiques públiques a favor de les empreses d’economia cooperativa i social. Els intercanvis entre empreses col·lectives també són difícils de promoure. Aquesta nova mena de solidaritat encara ha d’evolucionar més. En aquest sentit, les políti-

ques públiques no són suficients: cal que consumim productes «cooperatius»! Com qualificaria el suport al moviment cooperatiu per part del govern del Quebec? Des de fora s’admira el seu model i el suport que rep (o si més no així es veu des d’aquí). El govern quebequès ha donar suport al moviment cooperatiu durant el segle passat en àmbits com l’agricultura, els boscos i el sector financer. També ha donat suport a iniciatives provinents dels sindicats (Fonds de solidarité de la FTQ, Fondaction, etc.). Ara mateix, el moviment col·lectiu intenta invertir en d’altres sectors de l’economia en els quals l’empresa privada està molt consolidada. Però les empreses privades ens acusaran de competència deslleial i aleshores el govern no ens donarà suport de la mateixa manera. Quina hauria de ser la prioritat de l’economia social en una època tan turbulenta com l’actual? Crec que cal fomentar la solidaritat econòmica: comprar uns als altres i comprar junts. També hem de promoure la solidaritat política entre totes les empreses col·lectives (cooperatives i organitzacions sense ànim de lucre) i els «indignats». Quina funció té Le Chantier de l’économie sociale en el desenvolupament de les empreses socials? D’altra banda, és fàcil reunir tota l’economia social en un sol moviment. Com s’aconsegueix? No, no és fàcil. En els quinze anys que vaig ser a Le Chantier de l’économie sociale, vaig aprendre que hem de treballar a partir d’allò que tenim en comú. Tots som diferents i tenim les nostres singularitats, i és fàcil trobar raons per no col·laborar. Per exemple, les cooperatives i les organitzacions sense ànim de lucre del moviment de l’habitatge social sempre han aconseguit dur a terme conjuntament projectes d’habitatge col·lectiu. En canvi, en l’àmbit forestal, per exemple, la col·laboració entre les cooperatives i el moviment ecologista no resulta tan senzilla.

coop 2012


33 PERFIL Actualment Charles Guindon treballa en el desenvolupament de solucions financeres per a la promoció de l’habitatge social en cooperativa a Montreal i en el disseny del mercat secundari de títols de l’economia social al Quebec.

«El quadre vermell és un símbol de suport al moviment estudiantil per aturar l’augment de les matrícules i taxes.»

coop 2012


34 móncooperatiu coop

De tots els sectors econòmics (habitatge, treball, agricultura, etc.), quin s’ha desenvolupat amb més força al Quebec durant els darrers anys? Quin es resisteix més a créixer? El medi ambient és un sector prometedor. Per exemple, el reciclatge es va estenent, però en aquest àmbit el sector privat és molt agressiu. L’habitatge social sempre és un sector fort, però depèn de les polítiques públiques per a famílies i persones amb ingressos baixos. I tot això ho han de negociar cada any els moviments socials. El març de 2012 Le Chantier es va reunir amb el primer ministre quebequès per discutir la capitalització de les empreses d’economia social. Quin progrés s’ha fet des d’ençà? Vam arribar a un acord per integrar capital pacient 1 al desenvolupament d’habitatges col·lectius (cooperatives i organitzacions sense ànim de lucre). Esperem poder començar a finançar els primers projectes en els propers mesos. Un dels seus èxits ha estat convèncer grans empreses i institucions perquè invertissin 750 milions de dòlars en el fons RISQ. Quins arguments són més útils en aquest sentit? La crisi ha facilitat un canvi de mentalitat a favor de l’economia social? Les grans empreses van donar 7,5 milions de dòlars. Les inversions van venir amb la societat fiduciària (Fiducie du Chantier), amb més de 30 milions de dòlars procedents del fons dels sindicats i d’un

coop 2012

«Esperem que el 2012 Any Internacional faci que les polítiques públiques optin per les cooperatives com a primera solució a la crisi econòmica.»

inversor governamental. La xifra dels 750 milions de dòlars prové d’un estudi i correspon a la inversió total en economia social al Quebec durant un període de deu anys. L’estudi, a càrrec de Margie Mendell i d’altres, es pot trobar al lloc web de Le Chantier. Quines dificultats planteja la participació del capital privat a les cooperatives? Creu que alguns canvis necessiten mesures legislatives o d’una altra mena per facilitar aquesta implicació? Els quinze anys d’experiència a Le Chantier de l’économie sociale m’han ensenyat que el problema principal és la liquiditat de la inversió. Tots els inversors volen poder recuperar els diners en el moment en què ho vulguin. Amb les cooperatives i les organitzacions sense ànim de lucre, s’ofereix un termini fix, i encara no tenim un mercat secundari que pugui proveir una sortida als inversors. El tipus d’interès és un problema menor perquè invertir en el nostre sector és segur, per tant es pot obtenir un interès més baix. No obstant això, ara mateix tenim dificultats amb els tipus d’interès al Canadà perquè els tipus de les hipoteques són molt baixos i és complicat competir-hi. La crisi econòmica ha canviat la percepció que es té de les empreses cooperatives? Resulta més fàcil “vendre” l’economia social en època de crisi? Aquesta tardor el grup financer cooperatiu Desjardins ha convidat centenars de grans cooperatives d’arreu del món a un congrés a Lévis, al Quebec. El missatge que, en època de crisi, les cooperatives tendeixin a


35 ENTREVISTA

obtenir bons resultats es va comunicar bé als mitjans. Tanmateix, mai no és la primera solució per la qual opten les polítiques públiques. Però esperem que el fet que aquest 2012 hagi estat l’Any Internacional de les Cooperatives ajudi a canviar la situació. Quin pes té l’emprenedoria a l’economia social? Quins instruments tenen els nous negocis? Per a Le Chantier, és una prioritat crear cooperatives noves? Per la meva experiència, Le Chantier de l'économie sociale sempre ha considerat prioritari el fet de fundar i donar suport a noves cooperatives. Al Quebec, hi ha polítiques públiques a diferents sectors de l’economia i instruments financers que són útils per a les cooperatives. A més, Le Chantier sempre ha treballat per promoure eines i polítiques que també ajudin les organitzacions sense ànim de lucre. Què opina de la relació entre les organitzacions amb i sense ànim de lucre? És possible que caminin juntes per construir un món millor? Sí, és possible. Ara mateix ja hi ha organitzacions sense ànim de lucre que creen cooperatives per a projectes concrets que volen desenvolupar. Des del moviment cooperatiu, es demana una forma de fer negocis diferent i millor (democràtica, de propietat col·lectiva, equitativa, social, responsable amb el medi ambient, etc.). Se sol dir que és important la manera com es fan els negocis des del punt de vista de la missió. Què n’opina? A Sud-amèrica ara es parla de la democratització de l’economia. Crec que és una bona manera de resumir els objectius que tenim i compartim amb el moviment de l’economia social en general. Quin és el secret per disposar de tants recursos financers específics per a l’economia social al Quebec? No sabria donar-hi una resposta concreta, però s’ha de reconèixer que els moviments de treballadors hi tenen molt a veure. 1 Per capital pacient s’entén aquell que s’inverteix a llarg termini i que té un període de carència gran, per exemple un préstec per a una inversió a 15 anys amb una carència de 5. Al Quebec existeix un producte d’aquestes característiques pensat per a inversions immobiliàries de les empreses de l’economia social que és un préstec a 15 anys amb 15 anys de carència.

?? QÜESTIONARI ?? Sempre parla d’inversions. Quan acaba la jornada laboral, què li agrada fer per distreure’s? Escoltar música. Porta un quadre vermell a la camisa... Què significa? El quadre vermell és un símbol de suport al moviment estudiantil per aturar l’augment de les matrícules i taxes universitàries.

Quins ingredients ha de tenir un bon projecte? Democràcia; democràcia i un bon pla de negoci. Recorda quan va sentir per primer cop la paraula «cooperativa»? Què li va atraure del concepte? El fet de treballar junts per la col·lectivitat. La crisi ha canviat el seu concepte de risc? Els capitalistes assumeixen riscos «irresponsables», en contraposició als moviments col·lectius, que prenen riscos «responsables».

coop 2012


36 móncooperatiu coop

Economia  

La crisi que estem patint des de fa cinc anys té les arrels en els abusos del sistema financer. El debat polític s’ha centrat a salvar els bancs amb diner públic i a reduir el dèficit a base de retallar drets socials, deixant de banda el desmantellament industrial. L’economia social ha demostrat una millor resistència a la crisi i en alguns països com Euskadi, França, els Estats Units o el Canadà ha experimentat un comportament millor que l’empresa tradicional.

Respostes de l’economia social a la crisi Andreu Missé Periodista i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Des de 2005 és corresponsal del diari El País a Brussel·les. Està especializat en temes econòmics, financers, fiscals, socials, mercat laboral i estat del benestar. Fundador de la cooperativa Alternativas Económicas.

E

l panorama econòmic per a Catalunya i Espanya per al que queda de 2012 i tot el 2013 és molt preocupant. No tan sols pels durs pronòstics de totes les institucions i analistes sinó pel fatalisme i la sensació d’impotència del Govern espanyol, que reconeix impassible que aquest any es destruiran 650.000 llocs de treball i uns 30.000 més el pròxim. La desgràcia més seriosa és que, des de la crisi de l’agost de 2011, la política econòmica espanyola i catalana es dirigeixen des de Brussel·les. Espanya està pendent de formalitzar una petició d’ajuda financera per sanejar els estralls provocats pels irresponsables banquers, mentre que Catalunya ja ha hagut de demanar una ajuda urgent a Madrid per pagar les nòmines. La doble operació de rescat, d’Espanya i de Catalunya, implicaran noves mesures d’austeritat, segons han recordat les autoritats comunitàries i, per tant, un allargament de la crisi. La política d’austeritat mata el consum A Europa fins ara han dominat les polítiques neoliberals d’austeritat que, com hem vist, han provocat tanta desolació i cap solució a Grècia i Portugal. El analistes internacionals calculen que les mesures previstes pel Govern de Mariano Rajoy fins al 2014 —retallades de despeses i augment d’impostos— representaran 15 punts del PIB —150.000 milions d’euros— i amb això no faran net. La política d’austeritat està matant el consum i el creixement i, per tant, destruint ocupació, mentre que tampoc aconsegueix la reducció del dèficit. Les últimes previsions del Govern pronostiquen una caiguda de l’activitat econòmica per al 2012 de l’1,5 % i per al 2013 del 0,5 %. El Fons Monetari Internacional (FMI) ho veu pitjor, amb caigudes del PIB espanyol de l’1,7 % i l’1,2 %, aquests anys respectivament. El pronòstics per a la zona euro tampoc són bons, amb una caiguda del 0,3 % de l’activitat per a aquest any, que alguns analistes empitjoren fins al 0,8 %. Això contrasta amb el creixent

coop 2012

previst per als Estats Units (2,1 %) i el Japó (2 %) i de manera molt més significativa amb la Xina i l’Índia, que augmentaran la producció aquest any fins al 8,2 % i el 6,9 %, respectivament. El comportament diferent de l’estancada economia europea respecte al vigor de les economies emergents reforça els pronòstics sobre el futur lideratge econòmic de la Xina. Al 2030, la Xina serà la primera potència de l’economia mundial amb una participació del 23,8 % de la producció total; en segon lloc, els Estats Units, amb el 17,3 %, i, en tercer lloc, la Unió Europea, amb el 14,3 %, després d’una pèrdua significativa de pes, segons un treball de Bertelsmann Stiftung del març passat. La crisi financera ha distret Europa d’una altra crisi greu: la industrial El fet que la crisi hagi estat causada pel sector financer i que les conseqüències més impactants en alguns països s’hagin traduït en un fort creixement del deute públic, ha significat que no es donés la rellevància que es mereix a la forta crisi industrial que està patint Europa. En realitat, la crisi financera ha distret Europa d’un problema més de fons, que és la seva pèrdua de competitivitat respecte als països emergents. La prioritat de salvar els bancs a qualsevol preu és la política que s’ha imposat. La crisi financera ha empitjorat la situació de la indústria en retallar els bancs encara més el finançament de les empreses, especialment a alguns països. Segons el Banc Central Europeu (BCE), el finançament del sector financer privat a les empreses ha caigut un 6 % a Grècia; un 4 % a Espanya i Portugal, i un 2 % a Irlanda. La fuga de dipòsits des dels bancs espanyols cap a les entitats d’Alemanya i Suïssa els darrers mesos encara ha empitjorat més el problema. El passat mes de juliol, els dipòsits bancaris espanyols van caure un 4,7 % fins a situar-se a 1,51 bilions d’euros. L’abandonament de la indústria ha tingut efectes desastrosos. La realitat és que la indústria europea ha perdut terreny en comparació a la dels Estats Units, la d’Espanya respecte a l’europea i la


37

«A l’inrevés que Europa, entre 2010 i 2011 la indústria manufacturera dels EUA ha creat 350.000 llocs de treball.»

de Catalunya respecte a Espanya. Entre 2010 i 2011, la indústria manufacturera nord-americana ha creat 350.000 llocs de treball, fet que representa un creixement del 3,1 %. En el mateix període, la indústria europea ha perdut un 3 % de l’ocupació. La indústria és molt rellevant com a indicador del desenvolupament d’un país. En el cas dels Estats Units, els salaris industrials són un 20 % superiors a la mitjana i les activitats manufactureres representen un 68 % de les despeses en recerca i desenvolupament (R+D), encara que sols representen l’11 % de la producció total, segons un treball de Brookings Institut. En el cas d’Espanya, l’hemorràgia és molt més greu en haver perdut un 9 % dels llocs de treball entre 2010 i 2011, després d’una caiguda del 15,4 % al 2009. Dit d’una altra manera, des del començament de 2008 fins a mitjan de 2012 la indústria espanyola ha perdut 875.200 llocs de treball, un 26,4 % del total. És veritat que la construcció ha sofert una pèrdua més nombrosa, d’1,5 milions, però en aquest cas es tractava d’una ocupació conjuntural i desproporcionada a les necessitats del país i, per tant, la seva reducció és molt menys perjudicial. A Catalunya, la davallada ha estat molt més intensa ja que en el mateix període de quatre anys i mig s’han perdut 246.700 llocs de treball industrial, fet que representa quasi un terç (un 31,4 % del total). Això vol dir que l’ocupació industrial ha passat de representar un 22,4 % del total al 2008 al 18,4 % al 2012. De fet, la davallada de l’ocupació a la indústria ve de més enrere, si tenim en compte que al 2002 representava el 28,4 % a Catalunya. Malgrat aquestes dades tan eloqüents, tant a Espanya com a Catalunya el debat sobre la política econòmica està molt més centrat en la salvació del sistema financer amb diners públics, que fins ara ja ha necessitat ajudes diverses de més d’uns 115.000 milions —injeccions de capital, crèdits i avals inclosos— i està pendent d’uns 100.000 milions més de la UE. A més, els bancs espanyols han rebut quantioses transferències del BCE donades les dificultats de trobar finançament al mercat interbancari.

coop 2012


38 móncooperatiu coop I tanmateix, les cooperatives han resistit millor La consideració dels reptes de la política industrial o d’altres formes d’organització econòmica, com les empreses de l’economia social, estan completament fora del debat. La realitat, no obstant això, és que les cooperatives han resistit millor la crisi des del punt de vista de l’ocupació. Entre març de 2012 i el mateix mes de 2008, l’ocupació de les cooperatives va caure un 9,6 %, fet que representa la meitat de la reducció experimentada pels assalariats del sector privat, que ho varen fer en un 19,5 %, segons dades de CIRIEC España. A Espanya, les cooperatives donen feina directament a unes 384.000 persones. A Euskadi, les cooperatives tenen un pes més gran i han mantingut pràcticament l’ocupació estable. Els seus bons resultats són deguts, en bona part, a l’extraordinari desenvolupament de la Corporación Mondragón, una de les experiències de més èxit del cooperativisme modern, que ocupa 83.859 persones, el 45 % de les quals estan en el sector industrial. El Grupo Mondragón és un conglomerat de 258 empreses, entre les quals destaquen Eroski, Fagor i Orbea. El grup ha prioritzat sempre la defensa dels llocs de treball als salaris, que mantenen una relació diferencial màxima d’1 a 6,5. Des que va començar

«A França, el nou Govern d’Hollande ha nomenat per primer cop un ministre per a l’Economia Social i Solidària.»

coop 2012

la crisi, moltes empreses del grup han pogut mantenir la plantilla a base de retallades salarials acordades en assemblea i l’èmfasi en l’exportació. Eroski ha incorporat aquest any 4.142 empleats d’altres comunitats espanyoles amb l’estatus de cooperativistes. L’hipermercat té previst acceptar com a cooperativistes els 9.000 treballadors de Caprabo, que va adquirir fa uns anys. A França, el nou Govern del socialista François Hollande ha nomenat per primera vegada un ministre per a l’Economia Social i Solidària, que representa el 10 % de l’ocupació privada del país. El nou ministre, Benoît Hamon, antic eurodiputat, ha anunciat un nou estatut per potenciar les cooperatives entre l’empresa clàssica i la cooperativa tradicional. Als Estats Units, el professor Gar Alperovitz, de la Universitat de Maryland, ha assenyalat que com a conseqüència de la crisi està caient la confiança en el capitalisme tradicional i cada vegada apareixen més cooperatives o empreses de l’economia social. Més de 13 milions de ciutadans dels Estats Units s’han convertit en treballadors propietaris d’11.000 empreses. En total, més de 30 milions de nord-americans són membres d’empreses del tercer sector o cooperatives de crèdit. Al Canadà, les Cooperatives de Serveis Financers, que agrupen 11 milions de socis i representen un terç de la població, suporten la crisi amb més estabilitat que la banca tradicional. Aquest clima internacional de reacció davant la crisi i promoció del tercer sector està molt lluny de la realitat local. Perfecto Alonso, president de la Fundació Seira, que promou la innovació i el cooperativisme a Catalunya, considera «urgent una nova regulació per fer atractiva la cooperativa als inversors, als prescriptors i als joves».

Imatges cedides per les cooperatives Orbea, Fagor i Eroski, del grupo mondragon


el millor interès és l’interès comú fem banca ètica

374 cooperatives i entitats i 2.881 persones ja són sòcies de Fiare Podeu fer-vos socis a: www. projectefiare.cat


40 móncooperatiu coop

ESTADÍSTICA

A Catalunya Societats cooperatives 1r. trimestre de 2012

Les cooperatives catalanes al 2012 Contra una crisi sense data final, el camí és la sortida a l’exterior

4.924

Variació respecte al 4t. trimestre de 2011: +180 (3,8 %) Variació respecte al 1r. trimestre de 2011: +5 (0,1 %)

Treballadors 1T 2012

37.799

Variació respecte al 4t. trimestre de 2011: -87 (-0,2 %) Variació respecte al 1r. trimestre de 2011: -508 (-1,3 %)

Joseba Polanco Director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Si bé les dades del primer trimestre de l’any demostren que les cooperatives suporten millor la crisi, continua el deteriorament de l’economia, caracteritzat per l’atonia progressiva de la demanda interna, la duresa de les reformes laborals, una política fiscal regressiva del Govern espanyol i una política monetària restrictiva de la UE. Tot això condueix a una gran pèrdua de la capacitat econòmica de les famílies i les empreses (especialment pimes) i les expectatives per als propers anys són molt negatives. Tota cooperativa, indistintament de la mida i l’activitat, s’ha d’orientar al mercat internacional.

L

es cooperatives no són alienes a les dificultats, estan patint amb duresa les conseqüències de la crisi. Malgrat tot, en el primer trimestre d’enguany, el nombre de cooperatives que operen a Catalunya ha crescut i, durant el primer semestre, el nombre de persones que hi treballen es manté al voltant de les 37.800. Tot i aquestes dades, és obvi que, com totes les empreses, les cooperatives estan tenint serioses dificultats de supervivència, per bé que estan utilitzant totes les capacitats d’ajustament de què disposen. No obstant això, atesa la situació és imprescindible combinar les mesures d’ajustament amb estratègies de creixement. Hi ha cooperatives que ho estan fent des de fa anys, però ara cal generalitzar-ho. Hem conegut, mitjançant les dades estadístiques aportades per l’eurodiputat Ramon Tremosa en el IV Debat d’Economia

coop 2012

El nombre de cooperatives ha augmentat a Catalunya al 1r. trimestre de 2012 un 3,8 % respecte al trimestre anterior.

Catalunya és la tercera comunitat en nombre de treballadors en societats cooperatives.

Al món Canadà: 18,1 milions (1 de cada 4 canadencs és cooperativista; al Quebec ho és aprox. el 70 % de la població)

Un moviment mil milionari The International Co-operative Alliance (ICA) representa arreu del planeta prop de 1.000 milions de persones membres de més d’1,4 milions de cooperatives vinculades a 267 entitats de 96 països. Aquestes xifres fan de la ICA una de les organitzacions no governamentals més grans del món pel volum de persones representades. Amb aquest mapamundi presentem algunes dades que il·lustren globalment la dimensió enorme del moviment cooperatiu. Les dades informen del nombre (i en ocasions del percentatge) de cooperativistes d’una selecció de països (el nombre de cooperativistes s’expressa sempre en milions).

el Paraguai: 0,8 (el 18 % de la població)


41 ESTADÍSTICA

A Espanya

Societats cooperatives

Distribució de treballadors per CA

Astúries

63.037 59.679 6.517 6.408 3.067 2.856

Illes Balears

2.551 2.463

Canàries

5.711 5.406

Cantàbria

1.143 1.081

C. -la Manxa

11.298 10.599

C. i Lleó

10.331 9.132

Catalunya

38.307 37.799

País Valencià

39.186 37.722

Extremadura

5.619 5.495

Galícia

8.178 8.214

Madrid

14.095 14.158

Múrcia

17.779 17.240

Navarra

6.723 6.936

Euskadi

55.019 55.456

La Rioja

1.533 1.505

Ceuta - Melilla

493 482

Andalusia Aragó

Total 1r. trimestre de 2011 Total 1r. trimestre de 2012

Societats cooperatives 1r. trimestre de 2012

22.178

Variació respecte al 4t. trimestre de 2011: +87 (0,7 %) Variació respecte al 1r. trimestre de 2011: -417(-1,8 %)

Treballadors 1T 2012

282.631

Variació respecte al 4t. trimestre de 2011: -7.667 (-2,6 %) Variació respecte al 1r. trimestre de 2011: -7.956 (-2,7 %)

Cooperatives de treball

Nombre: 17.000 Treballadors: 210.000 Volum de negoci: 30 mil milions € anuals

El nombre de cooperatives s’ha incrementat a Espanya al 1r. trimestre de 2012 per primera vegada des de mitjan 2007.

290.587 282.631

*Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social Noruega: 2 milions (d’una població de 4,8)

el Regne Unit: 11,5

França: 32,4 milions i 21.000 cooperatives (el país europeu amb més cooperativistes) Espanya: 6,7 (el 15 % de la població al 2008)

Bangladesh:

11

l’Iran: 25,5 el Japó: 75,8 milions (1 de cada 3 llars japoneses és membre d’una cooperativa)

3 països sumen gairebé la meitat dels cooperativistes del planeta: els Estats Units: 305,6 milions la Xina: 160,8 milions l’Índia: 97,6 milions

Indonèsia: 40,6

Malàisia: 6,78 (el 27 % de la població)

Infografia juliana eslava

*Font: The International Co-operative Alliance (ICA) a partir de fonts nacionals

coop 2012


42 móncooperatiu coop Social i Cooperativa, que les empreses catalanes, en els darrers anys, han orientat les seves vendes al mercat mundial. Aquest esforç, que no és nou, ha provocat, d’una banda, que Catalunya generi més PIB en el comerç exterior que el que genera amb l’Estat i, de l’altra, que la balança per compte corrent, tant amb el món com amb l’Estat, sigui positiva. En termes de comptabilitat nacional, Catalunya està generant suficient tresoreria, que la capacita per tornar, en molt poc temps, els compromisos de deute actuals més els que s’haguessin d’afegir per mantenir els nivells d’estat de benestar anteriors a la crisi.

«Els mercats català i espanyol en molts anys no podran respondre a les necessitats de venda de les empreses locals.»

© Port de Barcelona / Juanjo Martínez

La internacionalització és el camí, també per al cooperativisme Hem d’indicar que, per al cooperativisme, la internacionalització i la sortida a l’exterior és també el camí. Qualsevol empresa cooperativa, indistintament de la mida i el producte o servei que posa al mercat, s’ha d’orientar al mercat internacional. Això no donarà resultats immediats, però si hi ha alguna lliçó que hem d’extreure de l’evolució de l’economia, és que el mercat de Catalunya i el de l’Estat espanyol probablement en molts anys no podran respondre a les necessitats de volum de vendes de les empreses catalanes. En aquest sentit, les empreses, i especialment les cooperatives, tenen una responsabilitat respecte a la societat en què han nascut, ja que s’hi han desenvolupat i els ha permès adquirir un cert grau de riquesa; aquesta responsabilitat, consegüentment, no és altra que la de generar llocs de treball que permetin mantenir l’estat de benestar que hem conegut en els últims anys, així com desenvolupar-lo als nivells d’altres països europeus. Pel que fa al volum d’ocupació segons l’activitat sectorial que desenvolupen les empreses coope-

Imatges del Port i de l’Aeroport de Barcelona. Per a l’autor, qualsevol cooperativa, indistinta­ment de la mida i el producte o servei que posa al mercat, s’ha d’orientar al mercat internacional.

ratives, el sector serveis representa un 70 % de l’ocupació; l’industrial, un 22 %; el de la construcció ha anat reduint el seu pes a l’entorn del 5 % i l’agrari i ramader se situa al voltant del 3 %. Sobre la base de la composició sectorial, és important reflexionar sobre com poden contribuir les cooperatives a desenvolupar els pilars en què s’ha de recolzar Catalunya, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats econòmiques de la seva població, considerant que la solució ha de tenir una gran dosi d’internacionalització de l’economia, així com una gran dosi d’innovació, en producte i en procés. La proposta organitzativa que suposa la cooperativa és un model adequat i desenvolupat per a empreses que veuen necessari abordar estratègies d’internacionalització i innovació; assistim, en els últims mesos, a la creació de noves cooperatives de serveis, que tenen com a objectiu generar sinergies que redueixin els costos i aconseguir una major competitivitat dels seus productes i serveis, així com donar-se en la recerca de nous mercats. Creix la necessitat de ser propietari del lloc de treball, augmenten les cooperatives A més, el canvi profund en què s’estan duent a terme les relacions laborals, a banda d’una resposta social, també exigeix que les persones prenguin consciència que la creació i el manteniment dels llocs de treball no es pot deixar en mans de tercers. De la mateixa manera que la crisi provocada per la fil·loxera, a finals del segle xix, comportà un important desenvolupament del cooperativisme agrari, la crisi financera d’avui comporta que cada vegada més persones vegin la necessitat de ser propietaris del seu lloc de treball; durant aquest primer semestre, hi ha hagut una reactivació, en major quantitat que l’any passat, en la creació de cooperatives de treball associat. Altrament, en l’àmbit del consum, assistim a nivells d’increment en el preu de productes i serveis que són bàsics, així com a la degradació de la prestació de serveis, el desinterès per part del mercat de proveir determinats productes relacionats amb la sostenibilitat i el medi ambient, amb l’atenció a les persones... en definitiva, s’obren espais perquè, a través del cooperativisme de consum, les persones s’agrupin i s’organitzin per cobrir aquests espais i necessitats.

Ocupació a les cooperatives catalanes segons activitat

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca

Primer trimestre 2012

Treballadors

Autònoms

Total

%

906

123

1029

2,72

Comerç i hostaleria

6.354

1.073

7.427

19,65

Indústries extractives i manufactureres

3.328

5.017

8.345

22,08

651

2.008

2.659

7,03

Activitats professionals i serveis auxiliars

2.254

598

2.852

7,55

Activitats culturals i altres serveis

1.172

550

1.722

4,56

10.372

602

10.974

29,03

23

7

30

0,08

586

1.261

1.847

4,89

Transport, emmagatzematge i comunicacions

Educació i activitats sanitàries, socials Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua Construcció Intermediació financera i activitats immobiliàries Totals

836

78

914

2,42

26.482

11.317

37.799

100,00

Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social

coop 2012


43

Imatge cedida per Aeroport de Barcelona-El Prat

ESTADÍSTICA

Pel que fa a l’ocupació, cal dir que Catalunya és la tercera comunitat en nombre de treballadors en les societats cooperatives. Els sectors que generen la major quantitat de llocs de treball cooperatiu, gairebé el 30 %, són el de l’educació, les activitats sanitàries i les socials, és a dir, el sector serveis. En aquest sector hi ha una gran capacitat per a la innovació en productes, serveis i processos; alhora, té un gran potencial per difondre els valors cooperatius entre l’usuari o la clientela, a més de ser un referent de bones pràctiques per a d’altres empreses. A priori, encara que sembli incompatible o contradictori, en aquest sector també es pot donar un grau d’internacionalització i les empreses s’han d’esforçar perquè això succeeixi. El següent sector d’activitat amb més volum d’ocupació, poc més del 20 %, és el de la indústria extractiva i manufacturera. En aquest sector, també hi ha un potencial de desenvolupament per a l’exportació i internacionalització de l’empresa, mitjançant la innovació. L’altre sector, segons volum d’ocupació, és el del comerç i l’hostaleria. En aquest, s’hi agrupen les cooperatives que tenen un potencial de desenvolupament en l’àmbit del turisme, el qual s’està convertint en un pilar important per al manteniment dels llocs de treball. Tanmateix, les darreres mesures legislatives sobre l’increment de l’IVA i les taxes a repercutir al turisme comporten que la competitivitat no es pugui basar en el cost, sinó que s’ha de treballar la innovació i la qualitat per desenvolupar un turisme diferent. Aquest procés és un veritable repte i el cooperativisme pot trobar en la generació de xarxes amb cooperatives de diferents sectors més facilitats per presentar, davant la clientela, un producte de valor. Per últim, el sector que genera molt pocs llocs de treballs directes a la cooperativa és l’agrícola i ramader. Això no obstant, aquest sector contribueix de manera molt important al manteniment del treball dels més de 77.000 socis titulars d’explotacions agràries o ramaderes, així com al manteniment de la cohesió territorial i al desenvolupament rural.

En aquest sector, l’exportació és un camí emprès fa molts anys i ara es va enriquint amb el desenvolupament de nous productes de valor afegit; amb això, la indústria agroalimentària ha de ser un suport econòmic per al territori on s’assenten aquestes cooperatives. Contra la crisi, el fet diferencial cooperatiu En aquesta reflexió sobre la conjuntura econòmica realitzada des del cooperativisme, queda palès que ens enfrontem a una sèrie de reptes, en els quals hem de demostrar i posar en valor el fet diferencial cooperatiu, mitjançant el desenvolupament de les nostres empreses al nivell de les necessitats de la societat catalana. Estem convençuts que el cooperativisme és capaç de donar la resposta adequada.

La destrucció de feina durant la crisi ha estat 6 punts inferior en les coope­ rati­ves que a la resta de les empreses.

L’economia social representa el 10 % del PIB espanyol.

En les 42.000 societats cooperatives espanyoles, el 75 % dels contractes són indefinits.

coop 2012


44 móncooperatiu coop

marc legal

Han passat gairebé tres anys des que el 7è Congrés de COCETA, celebrat a Barcelona, analitzés, en un dels seus tallers de treball, la possible modificació de la Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives, i conclogués que calia modificar-la.

Per una legislació fiscal específica i posada al dia Paloma Arroyo Advocadessa laboralista, especialista en cooperatives i en temes relacionats amb la dona. Dirigeix la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA) des de la seva fundació, fa 26 anys.

L

a Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives complirà vint-i-dos anys, pocs per a segons quins cossos legislatius; per exemple, un Codi civil és un conjunt de normes dictades per a la seva perdurabilitat en el temps. No obstant això, si tenim en compte que la llei regula un aspecte fonamental i canviant com és la fiscalitat de l’empresa cooperativa, vint-i-dos anys són molts! Una empresa és una realitat econòmica i social, formada per elements humans, materials i tècnics amb la finalitat de produir béns o serveis. Aquesta definició, de manera sintètica, ens serveix per establir que qualsevol model d’empresa, i, per això, també la cooperativa, està subjecta a una multiplicitat de factors, externs i interns, que influeixen en el seu esdevenir. I un dels més importants és la legislació que els és aplicable, i dins d’aquesta, de forma notable, la relativa a la seva regulació tributària–fiscal. Així, es pot observar com durant els últims vint-i-dos anys, la legislació aplicable a la Llei reguladora de l’impost de societats ha estat modificada en diverses ocasions, de la mateixa manera que la gran part de la legislació tributària ha experimentat variacions per adaptar-se a la situació socioeconòmica del moment; no obstant això, la legislació fiscal de les cooperatives en aquest temps ha romàs invariable. Cal, també, ressenyar que en el transcurs d’aquest període han anat promulgant-se legislacions substantives de cooperatives en les diferents comunitats autònomes, amb una filosofia de crear una empresa cooperativa més moderna i compe-

«Mentre altres formes d’empresa són afavorides per minoracions en l’impost de societats o amb incentius fiscals, les cooperatives se’n queden al marge.» coop 2012

titiva, la qual cosa driva en posicionaments divergents en el tractament i conceptualització de la llei substantiva i la fiscal, i genera situacions que, si més no, creen confusió en l’operativitat de les empreses cooperatives. Aquestes divergències és lògic que es produeixin, perquè, com hem citat, l’esperit que ha impel·lit els legisladors autonòmics és diferent del que va motivar la promulgació de la Llei 20/1990, i, encara és major la complexitat de la interpretació de la norma, en alguns casos, si es té en compte que la llei fiscal va sorgir per donar cobertura a una legislació cooperativa estatal 1, ara inexistent. Per això, el sector de les cooperatives de treball, igual que els altres sectors cooperatius, a través de les seves organitzacions representatives, estan analitzant, debatent i elaborant les modificacions que cal dur a terme en la Llei 20/1990. Han existit moments, al llarg d’aquests últims tres anys, en els quals els plantejaments han estat més profunds, i s’ha arribat a pensar en una nova regulació de la fiscalitat de les cooperatives. No obstant això, l’actual situació, en connotació amb els corrents jurisprudencials i doctrinals tant a Espanya com en el si de la Comissió Europea, porten a considerar que és preferible realitzar modificacions al cos legal vigent sobre aspectes puntuals, si bé totalment necessaris, per mantenir la competitivitat de les empreses cooperatives. La Llei 20/1990 no constitueix en si mateix un règim de beneficis fiscals, sinó que es tracta d’un cos jurídic específic, basat en les denominades normes d’ajust. Segons la professora Pilar Alguacil «sembla evident que parlaríem de normes “tècniques” o d’“ajust o adaptació” en aquelles en què la seva finalitat i estructura busqués adaptar l’estructura impositiva a l’especial idiosincràsia cooperativa». 2 Estem davant d’una llei que realitza un ajust de la situació tributària en funció del règim econòmic que té l’empresa cooperativa, que, com en el cas de les cooperatives de treball, té com a objecte principal proporcionar llocs de treball, estables i de qualitat a


45

LEX 20/1990

les persones que la constitueixen. Així, la cooperativa ha de complir una sèrie de requisits establerts per la Llei 20/1990 per poder-se aplicar, igual que ha de complir amb una sèrie d’obligacions d’acord amb les lleis substantives —tant l’estatal com les autonòmiques— com la de dotar amb els seus excedents (beneficis) uns Fons —el de Reserva Obligatòria i el d’Educació i Promoció—, així com la limitació quant als treballadors que pot contractar. Mentre altres fórmules empresarials són afavorides per minoracions a la base imposable de l’impost de societats o amb incentius fiscals, com les ERD o PIME, les cooperatives se’n queden al marge, per la qual cosa a més de proclamar la necessitat d’una legislació específica, ja que s’està davant d’un model diferent de fer empresa, en cal una modernització. Entre les propostes de reforma que des de les cooperatives de treball es consideren necessàries, cal citar: a Ampliació del concepte de les operacions amb tercers. b Canvi en els criteris que fixen els límits de treballadors respecte dels socis, harmonitzant-los amb els criteris recollits en les lleis autonòmiques cooperatives. Així per exemple, establir el 30 % d’hores/any, sense distinció entre treballadors indefinits i temporals. c Modificació de les exclusions de treballadors per al seu còmput respecte dels socis, de manera que es prevegin els supòsits existents en les lleis autonòmiques cooperatives. d Qualificació de tots els resultats com a cooperatius, sempre que la cooperativa de treball especialment protegida compleixi els requisits per ser considerada Empresa de Reduïda Dimensió. e Modificació del concepte operacions cooperativitzades. f Reducció del tipus de gravamen en l’Impost de Societats, tal com s’ha anat reduint en altres fórmules empresarials.

g Acolliment als incentius fiscals existents per a altres fórmules jurídiques empresarials que generin ocupació. h Consideració com a ingressos cooperatius els que ja es troben conceptuats com a tals en les lleis cooperatives autonòmiques. i Ampliació de la destinació de les dotacions del Fons d’Educació i Promoció cooperativa. j Aplicació a les cooperatives de treball del règim del compte estalvi-empresa així com una deducció en la quota de l’IRPF per a aportacions al capital social de les cooperatives, durant els primers 5 anys des de la constitució de la cooperativa o l’alta del soci. Si la Llei 20/1990, en l’exposició de motius, va justificar la promulgació d’un nou text fiscal sobre la base de les profundes modificacions experimentades pel règim jurídic substantiu de les cooperatives, després de l’aprovació de la Llei 3/1987, de 2 d’abril, general de cooperatives, i de diverses lleis autonòmiques…, així com pel sistema tributari…, fan absolutament necessària la promulgació d’una nova legislació sobre el règim fiscal de les cooperatives substitutiva de la vigent, la qual, integrada per múltiples normes, algunes de certa antiguitat, pateix, bàsicament, d’una important falta d’adequació a la nova realitat jurídica de les cooperatives i del sistema tributari, la qual cosa complica i dificulta el compliment de les obligacions tributàries d’aquest tipus d’entitats. Les consideracions anteriors no justifiquen la modificació de la Llei 20/1990, de règim fiscal de les cooperatives?

«Cal proclamar una modernització de la Llei del 1990, ja que s’està davant d’un model diferent de fer empresa.»

1 La Llei 3/1987, de 2 d’abril, general de cooperatives. BOE número 84, de 8 d’abril de 1987. 2 Alguacil Marí, María Pilar. Fiscalidad de cooperativas y ayudas de Estado: parámetros para una reforma. Universitat de València. Doc. n. 2/11. Instituto de Estudios Fiscales. p. 17.

coop 2012


46 móncooperatiu coop

en profunditat

Les primeres cooperatives sorgeixen al món per necessitat, ja que són la resposta dels obrers a les dures condicions que els empresaris els imposen amb la Revolució Industrial. Sense saber-ho, aquells pioners comencen a innovar en la cultura empresarial amb la creació d’un model de gestió alternatiu al tradicional, el cooperativisme de treball, que ha arribat fins als nostres dies amb força renovada per la seva millor resistència als estralls de la crisi econòmica.

El moviment cooperatiu

Amb la innovació cultural per ADN since 1844 Sonia Flotats Periodista especialitzada en el Tercer Sector i l’economia social. Ha treballat com a responsable de comunicació i captació de fons per a diverses ONG. Actualment, assessora entitats sense ànim de lucre sobre comunicació i màrqueting social.

U

n dels primers casos de cooperativisme que es coneix al món va tenir lloc l’any 1844 a Rochdale (Anglaterra), quan els 28 obrers d’una fàbrica tèxtil van ser acomiadats en bloc després de convocar una vaga demanant millores en els salaris i en el tracte humà. Davant d’aquesta nova situació, i per necessitat, aquests treballadors van decidir organitzar-se per tal d’unificar les seves forces, recursos i interessos, i van fundar la primera botiga cooperativa de la seva localitat. Així mateix, van redactar nou regles de conducta que amb el temps han passat a denominar-se els Principis de Cooperació de Rochdale. Neixia el moviment cooperativista. L’any 1995 l’Aliança Cooperativa Internacional aprovava la Declaració sobre la Identitat Cooperativa que avui serveix de base per definir l’autenticitat de les societats cooperatives. Tanmateix, aquelles regles de Rochdale sorprenen encara per la seva modernitat. Les recordem, amb aquest article, a mida que anem avançant en els arguments que defensen la naturalitat amb què les cooperatives han anat innovant, i innoven, des dels seus orígens.

«Les nou regles de conducta dels pioners de Rochdale inauguren el moviment cooperatiu modern.» coop 2012

13 dels 28 socis fundadors de la Rochdale Equitable Pioneers Society, els quals van aportar al capital social de la cooperativa la quantitat total de 28 lliures.


47

l present Moviment Cooperatiu no tracta d’immiscir-se en les diverses diferències religioses o polítiques que existeixen en la societat, sinó que per un llaç comú, el de l’interès propi, tracta de posar junts els mitjans, les energies i els talents de tots per al benefici comú de cadascú.

E 1

El capital ha de ser aportat pels socis i donar una taxa fixa d’interès.

Probablement, la principal característica que diferenciava la nova, i amb el temps exitosa, organització dels pioners de Rochdale respecte al que es coneixia fins al moment —anys de la Revolució Industrial— és que els 28 treballadors van passar a ser propietaris del negoci, amb igualtat de condicions, després d’haver aportat al capital social la quantitat de 28 lliures en total. Això va provocar que, immediatament, l’interès col·lectiu se situés per sobre de l’interès personal, fet que els atorgà una major flexibilitat i capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic —conceptes d’enorme vigència— que la que tenien les empreses tradicionals, atès que mentre en aquestes últimes els treballadors vetllaven principalment pels seus drets i els accionistes per l’obtenció de beneficis màxims, sota el nou model compartit s’aconseguia que tothom vetllés per preservar l’essència del negoci i dels llocs de treball.

2

Únicament han de subministrar-se als socis les més pures provisions obtenibles.

A Sabadell, la cooperativa de treball associat TUS (Transports Urbans de Sabadell) fou constituïda l’any 1982 per un grup de transportistes autònoms que van decidir agrupar-se per presentar-se al concurs públic que la ciutat havia obert per gestionar el transport urbà. Manel Cendón, cap d’Explotació, explica que «ser una cooperativa ens va permetre en aquell moment (i ho segueix permetent ara) ser molt més competitius que altres empreses». Cendón es refereix a la flexibilitat de l’equip: «Com que tots som propietaris, el que volem és que l’empresa doni el millor servei al ciutadà. D’aquesta manera, podem donar una cobertura molt més àmplia que qualsevol altra empresa de transport urbà, ja que adaptem els horaris de treball i els descansos a les necessitats dels usuaris i no als convenis col·lectius, i fer això sota una altra forma jurídica seria molt més difícil». En la mateixa línia van les paraules de Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya: «El que interessa al soci d’una cooperativa de treball és mantenir el seu lloc de feina, de manera que esdevé molt més flexible que qualsevol treballador d’una empresa tradicional.» I afegeix una idea a redós de l’actualitat: «és per això mateix que en temps de crisi les cooperatives són molt més resistents que les empreses tradicionals».

«Els mitjans, les energies i el talent de tots els socis, per al benefici comú de cadascú.»

coop 2012


48 móncooperatiu coop

3

CASOS D’ÈXIT

Caldrà donar el pes i la mida complets.

Perquè aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació siguin reals i no debilitin l’organització, és imprescindible una alta dosis de transparència. Tal com apunta Manel Cendón, de TUS: «Perquè els treballadors comprenguin la necessitat i la importància de qualsevol mesura difícil, com pot ser la reducció del sou o la desaparició d’una paga extra, és imprescindible que tothom, des de la persona que neteja fins als conductors dels autobusos, rebin tota la informació.» D’aquesta manera, la transparència en la gestió, conjuntament amb la responsabilitat compartida en la propietat, esdevenen elements clau de la innovació cultural que el cooperativisme ha aportat de forma natural a la gestió empresarial.

4

Es cobraran els preus de mercat i no es donarà o demanarà crèdit.

«També és interessant —apunta Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya— la vinculació històrica que el cooperativisme ha tingut amb el territori, fet que fa impensable la deslocalització del treball, quelcom molt important per al benestar del treballador.» En aquest mateix sentit apunta Carles de Ahumada, director de L’Olivera, cooperativa d’integració social que, a través del cultiu de vinyes i oliveres per a l’elaboració de vins i olis, té com a finalitat incorporar persones amb capacitats diferents: «El cooperativisme —comenta Ahumada— té la voluntat de dinamitzar una zona, de manera que la deslocalització del treball és impossible, tant pel territori com per les persones que el formen.»

5

Els beneficis es dividiran proporcionalment a la quantitat de compres realitzades per cada soci.

El cooperativisme ha permès posar en marxa models de negoci que serien impensables en una empresa tradicional. Un bon exemple el trobem amb Cinergia, una cooperativa de treball que neix l’any 2001 de la mà d’un grup d’enginyers i que basa la seva activitat en el coneixement de l’enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les noves tecnologies [amplieu aquesta informació al cas d’èxit de la pàgina 19 d’aquest número]. Tal com explica Josep Rafecas, soci treballador de la cooperativa: «La nostra prioritat era treballar, i treballar en el que ens agradava, els beneficis eren secundaris. Això, per a un empresari tradicional hagués estat molt difícil d’entendre, per això vam considerar que el millor era constituir-nos com a cooperativa». A més a més, empreses com Cinergia, si es constitueixen com a empresa tradicional, corren un risc molt elevat de ser comprades per tercers. «Al ser cooperativa —conclou Rafecas— els llocs de treball de l’equip estan més protegits, controlem la nostra feina i no depenem de ningú més.»

6

El principi d’‘un soci, un vot’ ha de prevaldre en la gestió sense discriminació del sexe dels socis.

Alternatives Economiques és una revista mensual francesa que va néixer al 1980 com a resposta al posicionament ultraliberal de l’exprimera ministra del Regne Unit Margaret Tatcher, qui assegurava que el mercat, el capitalisme i la globalització eren necessaris i beneficiosos, i que qualsevol alternativa seria un fracàs. «Vam constituir-nos com a cooperativa de treball —assegura el seu cap

un museu íntegre

La cooperativa de Rochdale va introduir unes normes de conducta que, entre d’altres, garantien als seus membres el subministrament “d’aliments honestos a un preu honest”, amb el pes i la mida justos, com també que la gestió del magatzem havia de recaure a les mans dels dirigents i del consell escollits periòdicament.

TELEFILM SOBRE ELS pioners del cooperativisme

El cinema també ha volgut retre homenatge als fundadors del moviment cooperatiu amb The Rochdale Pioneers, un telefilm protagonitzat per John Henshaw –en la imatge–, actor habitual de les sèries de TV britàniques i que a Espanya hem pogut veure a Buscando a Eric (2009), de Ken Loach, història divertida i emotiva amb el carismàtic futbolista Eric Cantona fent de si mateix.

coop 2012

La pel·lícula neix, en el marc del 2012 Any Internacional de les Cooperatives, d’un encàrrec de The Co-operative Group, l’organització cooperativista més gran del Regne Unit, ha estat produïda per The Co-operative British Youth Film Academy i serà emesa al novembre per TV com a part del Film4’s British Connection Season. Hores d’ara es desconeix si mereixerà una distribució fora de les fronteres britàniques.  www.therochdalepioneers.co.uk

Totes aquestes imatges provenen del Museu dels Pioners de Rochdale, reformat aquest 2012, el qual existeix per preservar molts dels elements originals de la botiga dels fundadors de la cooperativa i per contribuir alhora a donar a conèixer els ideals del moviment cooperatiu.  www.rochdalepioneersmuseum. coop


49 EN PROFUNDITAT

de redacció, Philippe Frémeaux— perquè volíem adoptar uns estatuts que afavorissin el projecte i no l’enriquiment dels socis. Amb aquest model vam aconseguir fer una revista sobre economia i temes socials totalment independent de qualsevol poder econòmic o polític. Vam demostrar —conclou Frémeaux— que sí que hi havia alternativa.»

7

L’administració ha d’estar en mans dels directius i el consell escollits periòdicament.

A Catalunya la cooperativa més singular per tenir un model de negoci que probablement no hagués estat possible sota una altra forma jurídica és La Fageda, que té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Com assegura Cristóbal Colón, el seu president, sempre que se li pregunta sobre aquest tema: «L’objectiu de La Fageda era trobar feina per a totes aquestes persones, la manera la vam trobar després. Avui dia, La Fageda és molt més coneguda per la qualitat i vendes dels seus productes que no pas per la seva raó de ser. I és que des de bon principi els socis van comprendre que o els seus productes eren competitius o el projecte social —la raó de ser real— fracassaria.»

8

Un percentatge determinat dels beneficis ha de ser destinat a educació.

El model cooperativista es caracteritza per la voluntat de crear empreses on el més important són la persona, el projecte i el bé a la comunitat. Aquesta és la raó de ser de la cooperativa francesa Initiatives pour une Économie Solidaire (IéS), una organització de capital de risc que agrupa inversors que aposten per empreses d’economia social vinculades a la sostenibilitat i el desenvolupament local de la regió Midi-Pyrénées i que, des de la seva creació al 1998, ha recaptat prop d’1 milió d’euros de 684 col·laboradors, que han invertit en 66 empreses, ajudant a crear o mantenir més de 570 llocs de treball. Tal com assegura Michel Kaluszynski, el seu responsable de comunicació: «IéS neix i existeix pel desig d’un grup de persones de donar suport a projectes que permetin el desenvolupament de la regió i invertir en projectes ètics amb l’entorn i la societat. En definitiva —prossegueix— volíem desenvolupar una economia diferent i ho hem fet a través d’una cooperativa, perquè no volíem ser nosaltres mateixos qui caiguéssim en el parany que el control l’acabés tenint qui té majors accions.»

«Alternatives Economiques demostra que es pot fer periodisme econòmic fora de qualsevol poder o monopoli.»

coop 2012


50 móncooperatiu coop

9

CASOS D’ÈXIT

Els estats i balanços dels comptes han de ser presentats als socis de manera freqüent.

El cooperativisme ha aportat a la cultura empresarial la idea que és possible el desenvolupament econòmic i social prioritzant les persones, els seus projectes i les seves capacitats, fet que l’ha convertit en un model productiu socialment avançat que cada dia atrau més i més persones i amb el qual les empreses tradicionals s’estan fixant. Probablement, la major evidència que el món empresarial comença a emmirallar-se en el cooperativisme té lloc a partir de la dècada dels anys 1990, quan les empreses capitalistes —principalment les multinacionals— comencen a parlar de la necessitat d’incorporar la responsabilitat social corporativa (RSC) en el seu govern per assegurar-ne la seva supervivència, atès que la societat cada vegada els exigeix una gestió més ètica i responsable. I és així com es defineixen els principis de la RSC, que actualment es concreten en el bon govern, el respecte pel treballador, per la societat, pel medi ambient i pel mercat. Cinc principis innovadors que el cooperativisme duu incorporats en el seu ADN des de la cooperativa de Rochdale. Qui els havia de dir a aquells pioners que innovarien amb una manera de fer empresa que avui, més de 150 anys després, és seguida per prop de 1.000 milions de persones al món i que, fins i tot, el model empresarial capitalista contra el qual es defensaven els acabarien imitant per construir un món millor?

Fotografies © Copyright Co-operative College

coop 2012

«La RSC que ha adoptat l’empresa capitalista conté principis que el cooperativisme duu incorporats al seu ADN.»

La revolució en la manera de fer negocis que va començar en aquest edifici de Rochdale el 21 desembre del 1844, avui implica 1.000 milions de persones i 1,4 milions de cooperatives arreu del planeta.


IesMed és la primera cooperativa europea de serveis amb seu a Barcelona.

esMed

Construïm una plataforma multi-actors, centre d’enginyeria i d’innovació d’un Ecosistema Mediterrani específic de l’Economia Social i Solidària.

SERVEIS FINANCERS Per a les empreses socials

CONSULTORIA I ACOMPANYAMENT

Instruments de fons propis o quasi fons propis Fiances i garanties Inversions immobiliàries Finançament de circulant i inversions

Per a les organitzacions o inversors socials

Gestió de societats o fons d’inversió Gestió immobiliària

INNOVACIÓ SOCIAL I FINANCERA Rèplica de bones pràctiques estrangeres Disseny i posada en funcionament d’Ecosistemes Territorials Socials i Solidaris Nous instruments de finançament de l’Economia Social i Solidària

Consultoria en estratègies de creixement Consultoria en estratègia i desenvolupament comercial Consultoria per a la internacionalització Representació / distribució a l’estranger Coordinació i realització d’estudis sectorials Construcció d’aliances entre actors nacionals i internacionals. Formació de grups empresarials

DIRECCIÓ DE PROGRAMES I ESDEVENIMENTS INTERNACIONALS Disseny i execució de programes de cooperació transnacional Organització d’esdeveniments

CONTACTE: Jordi Marí · jordi.mari@iesmed.eu · Skype: jordi_mari

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A LA MEDITERRÀNIA : ¡DE LA INDIGNACIÓ AL COMPROMÍS! Primavera 2013

iesMed

organitza: Med’ESS

2013 (impulsat pel Crédit Coopératif i la MACIF franceses)

Primera cita catalitzadora de noves dinàmiques per als actors que “emprenen socialment” a la Mediterrània amb una lògica “B to B”. Objetius d’impacte a curt i llarg termini

Construir i consolidar xarxes d’actors per a l’intercanvi d’experiències i coneixements, així com afavorir la rèplica d’innovacions socials. Anunci de programes transnacionals concrets al servei dels territoris. CONTACTE: Laure Jongejans · laure.jongejans@iesmed.eu · Skype : laurejong

Representants de:

Asset manager de:

Còrsega 288 · 3r 2a 08008 Barcelona tel. +34 93 238 42 61 www.iesmed.eu


52 móncooperatiu coop

societat

Afirmava Sigmund Freud, a El malestar de la cultura, que «la inclinació cap a l’agressió és una disposició pulsional autònoma, originària, de l’ésser humà». No rebatrem l’eminent científic. Segur que és una afirmació prou fonamentada. Però tanmateix, no en podem concloure que la naturalesa humana és irremeiablement violenta o, si anem més enllà, que està en permanent conflicte i abocada únicament a la consecució del propi interès.

L’empresa europea del futur serà social o no serà

coop 2012

Fundació Privada Àuria

© L’Olivera / Noemí Marín

Fundació Privada Àuria

© L’Olivera / Noemí Marín

David Pérez Economista, actualment és director de la Funda­ ció Escolta Josep Carol. Ha estat director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalu­ nya, la Fundació Seira i l’Observatori Català de la Joventut.


53

«Cal una nova cultura empresarial sustentada en valors com l’equilibri objectius/guanys, l’esperit emprenedor o la cooperació com a base de relació entre persones i empreses.»

E

l mateix Freud, en un excel·lent debat propiciat per Albert Einstein l’any 1932 a instàncies de la Societat de les Nacions, concloïa a propòsit de l’evitabilitat de les guerres: «...Potser no sigui una esperança utòpica que l’influx d’aquests dos factors, el de l’acti­ tud cultural i el de la justificada angoixa davant els efectes d’una guerra futura, acabin amb les guerres en una època no llunyana. (...). Mentres­ tant, tenim el dret a dir-nos: tot el que promogui el desenvolupament de la cultura treballa també contra la guerra.» No existeix un sol aspecte del nostre compor­ tament, ni tan sols qualsevol derivació d’aquestes “pulsions originàries”, que estigui tan determinat que no pugui ser modificat amb l’aprenentatge. Òbvia­ ment, tots tenim emocions i impulsos, però cadascú de nosaltres té la capacitat de modular-los i és responsable de la manera com els expressa. Malauradament, en ple segle xxi, no només con­ tinuen proliferant arreu manifestacions de violència, tant en les relacions humanes més properes com entre les grans col·lectivitats, sinó que, a més, les formes com s’expressa poden ser molt més sofisti­ cades. Algú em suggeria recentment que la desco­ munal crisi econòmica que estem patint podria molt bé ser una nova forma de guerra entre les societats emergents i les diguem-ne desenvolupades, com també entre les classes materialment més riques i les més pobres. Exagerat? Doncs potser no tant. Centrem-nos en aquesta refotuda crisi. Com podem sortir d’aquest enorme riu desbordat? Permeteu-me afirmar que Bill Clinton i el seu equip s’equivocaven. No és l’economia: és la cultura, estúpid! 1 I no és que no s’hagi de donar resposta immediata als atzucacs quasi diaris, és que això no apaivaga els corrents de fons.

Sense embuts, cal una nova cultura econòmica i, sobretot, una nova cultura empresarial. El coope­ rativisme sap prou bé les múltiples iniciatives que caminen en una direcció diferent a la de la cultura empresarial convencional. Però ni de lluny en el seu conjunt tenen l’influx suficient com per provocar en l’actualitat un canvi d’ordre paradigmàtic. No estem parlant de l’organització del treball, la dimensió de l’empresa, l’optimització dels recursos o, fins i tot, de la propietat dels béns de producció. Ens referim als valors que sustenten cada projec­ te empresarial: la combinació equilibrada entre objectius/guanys personals i col·lectius, materials o immaterials; o l’esperit emprenedor, que porta implícita la voluntat de construir, implicar-se, créixer personalment, innovar, arriscar-se, moure’s...; o la cooperació com a base de relació entre les perso­ nes i les empreses, que al seu torn implica confian­ ça, transparència, empatia, rigor, comunicació... Tan bonic i fàcil d’escriure, i tan difícil de poder ser aplicat, fins i tot per les persones que integren empreses on aquests valors estan prou instituciona­ litzats. Però no ens hauria d’estranyar, si avui majo­ ritàriament continua posant-se molt més en valor el lucre personal i material sense límit, la segmentació de papers (els emprenedors/empresaris versus els treballadors/assalariats), o la competència agressiva. Potser vaig molt errat, però ja no és només per consideracions de caire ètic i/o ideològic. Em temo que ja estem en un punt de la història en què haurí­ em de començar a comprendre, des d’una perspec­ tiva més pràctica, que o canviem el xip o, això, el vaixell ja no ho aguantarà gaire més temps. I parlo, sobretot, de la vella Europa. En un context en què, en sortir (hipotèticament) de la crisi, ja no serem dominadors del mercat en moltes més activitats productives (Europa sobreviu

1 Un dels principals eslògans de la campanya que va donar la victòria de Clinton sobre Bush pare va ser: És l’economia, estúpid!

Un nou corrent emprenedor: l’emprenedoria social

X. Alamany

V

ivim èpoques convulses en una crisi que comporta una gran transformació econòmica i social. Una crisi derivada d’una gestió financera especulativa, en la qual l’interès particular ha primat sobre el col·lectiu, i el curt termini sobre la sostenibilitat. Una crisi financera, però també de model de creixement i de valors. En aquest context de greus dificultats, trobem també altres referents, de models d’empresa capaços d’afegir valor construint cadenes de sentit i d’aconseguir excedents per redistribuir-los amb sentit col·lectiu i de sostenibilitat. Són models que tenen importants referents històrics, molt especialment el model cooperatiu,

al qual s’ha sumat el conjunt d’empreses que desenvolupen l’economia social. Empreses en què el valor del treball i l’aportació personal estan al centre de l’activitat i de la distribució de resultats.

Tot i reconeixent la important aportació que suposa l’empresa cooperativa i el conjunt de l’economia social, actualment s’està donant un pas més, ja que comença a prendre força un nou corrent emprenedor que renova i focalitza una proposta emprenedora que integra la inquietud per afrontar nous reptes i demandes socials, amb la capacitat de gestió i amb l’interès col·lectiu. Es tracta de persones amb capacitat creativa i amb inquietuds i motivació pels reptes socials, que apliquen la seva capacitat de risc i de gestió per afrontar-los. Són persones, en general ben formades, que creen empreses capaces de generar coop 2012


54

mentre altres regions del planeta creixen sense parar), juntament amb el fet que en molts anys (i no només a la península) no disposarem de l’impuls del sector públic, voleu dir que és gaire raonable pensar que retornarem sense problemes a bons ritmes de creixement econòmic, que al seu torn crearan molts llocs de treball? Potser hi haurà sectors específics (ja sabeu, aquí traiem molt suc del turisme), d’altres d’especialitzats (amb molt valor afegit, molt dinàmics i innovadors...), però i la resta? Hem d’esperar que els primers tornin a tenir la capacitat d’arrossegar la resta de l’activitat econòmica? Òbviament, no tinc el mínim coneixe­ ment ni gosadia per respondre, però tinc alguna sospita que, com a poc, això costarà moltíssim, si algun dia es produeix. Crec que, a més de ser millor, és més segur apostar obertament per un gran canvi de mentalitat en l’empresa i en el consum. I recuperant la idea ini­ cial, això requereix d’un aprenentatge i, per extensió, de les eines per posar-lo en pràctica.

de manera sostenible nous productes i serveis, d’obrir nous mercats socials amb futur i de repercutir els beneficis en la millora col·lectiva. L’emprenedoria social no és un concepte tancat, ben segur que hi ha moltes interpretacions i que té diverses expressions jurídiques, però, en tot cas, sempre hi està present el fet de perseguir resultats que combinen l’impacte econòmic i el social. De vegades, el repte d’emprenedoria social es basa en ‘qui’ hi treballa; això suposa crear una cadena de valor que permet donar feina a determinats col· lectius amb risc d’exclusió, com poden ser persones amb trastorns mentals o amb discapacitats, produint iogurts, mobles o teixits, o servint serveis d’àpats. En altres coop 2012

Grup Cooperatiu TEB

Grup Cooperatiu TEB

móncooperatiu coop

Un canvi cultural d’aquesta mena no és ni imme­ diat, ni parteix d’un sol focus d’iniciativa. L’acadèmia, la política, la societat civil, la ciutadania en gene­ ral, tothom ha de tenir el seu paper. Però és en la mateixa pràctica empresarial on recau la principal responsabilitat. A bona part de l’Europa occidental, al món anglo­ saxó, també a casa nostra, l’emprenedoria i l’empre­ sa social són una realitat que creix i cala arreu. Junt amb el cooperativisme, són, sens dubte, el principal embrió d’aquesta manera diferent d’entendre l’em­ presa i les seves motivacions, relacions o proces­ sos. Traslladar aquest enfocament a tota activitat productiva és el gran repte empresarial d’aquest segle. I donar suport activament a l’emprenedoria social, un dels primers i necessaris passos. Dit d’una altra manera: l’empresa europea del futur serà social o no serà. Imatges cedides per Fundació Privada Àuria, Grup Cooperatiu TEB i l’Olivera

ocasions, el que es persegueix és el canvi en la manera de produir o de consumir, especialment productes ecològics i energia. Per fi, hi ha casos en què l’impacte social és en el mateix producte o servei generat per aquestes empreses, com per exemple, activitats d’exercici físic per donar vida als anys o serveis integrals per acompanyar les famílies adoptives. Fa molt anys que treballo perquè hi hagi moltes més persones emprenedores que detectin oportunitats, assumeixin riscos i tinguin resultats, perquè això suposa crear valor, contribuir amb impostos i generar ocupació; i crec que és possible aprendre a emprendre, si bé cada dia és més difícil. Ara necessitem més que mai aquestes persones emprenedores.

«L’empresa social cala arreu i és l’embrió d’aquesta manera diferent d’entendre la cultura.»

Però no totes les maneres de ser emprenedor, encara que lícites i evidentment legals, son idèntiques, ni aporten el mateix. Per això vull posar en valor la necessària aportació que suposa el nou corrent d’emprenedoria social en un moment en què s’està qüestionant el contingut de l’estat del benestar i en el qual les empreses socials han de trobar la manera de ser sostenibles, perquè l’emprenedoria social identifica l afronta nous reptes i demandes socials a les quals hem de respondre, i ho fa amb innovació i des de l’interès col·lectiu.

Maravillas Rojo Directora del programa de suport a l’emprenedoria social a Catalunya.


La greu situació d’atur que estem vivint fa que la  nostra Fundació es converteixi en necessària 

m és d

e 30

anys

Ara més que mai necessitem la  col∙laboració de tots 

www.acciosolidaria.cat Suport econòmic a l'ocupació, empreses d’inserció i Cooperatives

Préstecs per a eines de treball. Ajuts puntuals a situacions límits


56 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL

La iniciativa cooperativista excel·leix als països més competitius del món i en la majoria de sectors d’activitat. El volum de negoci conjunt de les 300 cooperatives més grans segons l’informe Global300 equival a la novena economia mundial. Coneguem 15 exemples del que les cooperatives són capaces de punta a punta del mapamundi.

Cooperatives que pensen en gran coop 2012

Autora Laia Altarriba i Piguillem Plànol PERE ARRIAGA


57

E

n plena guerra entre els Estats Units i Mèxic a mitjan segle xix, cinc dels principals diaris de Nova York volien informar els seus lectors de l’evolució del conflicte bèl·lic, però es trobaven que el servei postal era massa lent. És per això que van decidir crear un servei de missatgeria conjunt que, per mitjà de cavalls, portés les notícies de manera més ràpida. D’aquella primera associació en va néixer l’agència de notícies Associated Press. Actualment, l’agència és coneguda arreu del món, però el que no sap tanta gent és que està organitzada com a cooperativa. L’èxit de l’aposta el confirmen la referencialitat que ha adquirit i que actualment en formen part 1.400 diaris d’arreu dels Estats Units. No és l’únic cas d’una gran cooperativa sorgida en un sector diferent al que estem acostumats a Catalunya. També als Estats

Units trobem altres exemples en sectors ben punters: des de mitjans dels anys 1980 centenars d’operadors de televisió per cable locals estan associats en la cooperativa National Cable Television Cooperative, Inc (NCTC). Això els permet comprar els programes de televisió a un preu més barat. Aquesta corporació ja té 950 associats. I no marxem encara dels Estats Units, perquè allà fa anys que funcionen amb molt bons resultats les cooperatives d’energia. Aquest sector actualment està creixent a Catalunya, com ho demostren els 1.650 socis de Som Energia, però a l’altra banda de l’Atlàntic està arrelat des de fa decennis. La Touchstone Energy Cooperatives és la principal aliança de cooperatives d’aquest sector als EUA: n’agrupa 700, que col·lectivament transporten energia per a més de 40 milions de membres.

coop 2012


58 móncooperatiu coop

CASOS D’ÈXIT  

Factoria de la cooperativa lletera Fonterra a Whareroa (Nova Zelanda). Al fons, el mont Taranaki o mont Egmont, un volcà adormit.

Aquest model cooperatiu que associa empreses locals per obtenir beneficis per a tots de manera igualitària està molt arrelat als Estats Units. Però també a Europa trobem exemples de cooperatives creades a partir de l’aliança entre empreses d’un mateix sector. A l’Estat francès, 550 oficines formen part de la xarxa d’agències de viatges Selectour Voyages. A Alemanya són les farmàcies les que estan associades: 8.200 farmacèutics són propietaris de la cadena Noweda eG Apothekergennossenschaft, que ha esdevingut una de les 150 empreses més grans del país. Treballadors compromesos amb la seva empresa Les grans xifres que mouen les principals cooperatives del món no són només degudes a les aliances entre diverses empreses, sinó també ho fan possible les cooperatives formades per treballadors. A Itàlia, 18.000 treballadors són els socis de Manutencoop, dedicada a la gestió integral d’edificis (des d’hospitals fins a centres directius, industrials o botigues). La cooperativa va sorgir al 1938 per iniciativa de 16 treballadors que van decidir unir les seves forces i els seus limitats capitals per oferir serveis al sector ferroviari, i va anar creixent fins a l’actualitat, que té un volum de negoci superior als 1.000 milions d’euros. Altres dos països europeus on sobresurten cooperatives de treballadors són Escòcia i França. Pel que fa al primer, hi trobem

LA MAGNITUD DE LES xifres

Entre les associacions cooperatives d’empreses i les cooperatives de treballadors, el moviment agrupa ja prop de 750.000 cooperatives a tot el món amb 800 milions de membres, i crea ocupació per a 100 milions de persones. Així mateix, les 300 cooperatives més grans del món l’any 2008 van ingressar en conjunt 1,3 bilions d’euros, una xifra que seria comparable al PIB de la novena economia mundial, rere Rússia i abans que Espanya (dades de l’ICAInternational Co-operative Alliance).

coop 2012

Scotmid, la cooperativa més gran d’Escòcia, que és del sector serveis i dóna feina a unes 5.000 persones a través de més de 300 botigues. Aquesta empresa, a més de vendre productes d’alimentació, ha diversificat les seves activitats i fins i tot opera avui amb una branca de serveis funeraris. Pel que fa a França, Acome és el principal grup industrial francès cooperatiu i desenvolupa la seva activitat en el mercat dels cables i tubs sintètics. Té 1.450 treballadors i és el primer fabricant europeu de cables per a l’automoció i l’alta tecnologia. Al Brasil, a finals dels anys 1960, un grup de metges va decidir crear una cooperativa que resolgués les mancances del sistema sanitari públic però que evités la intermediació d’empreses. Aquell exemple es va escampar pel gran país sud-americà, i el 1975 es va crear la confederació nacional de cooperatives mèdiques Unimed, que actualment agrupa 377 cooperatives locals on participen 106.000 metges. Unimed cobreix el 32 % de quota de mercat dels plans nacionals de salut i atén 15 milions de clients. La força de l’agrupació dels productors rurals Al sector agrícola, ramader i forestal les cooperatives hi tenen un fort arrelament: un 28,85 % de les 300 cooperatives més grans del món treballen en aquest sector. I en alguns països aquestes empreses han esdevingut líders en el seu sector. A Oceania, les cooperatives lleteres tenen una llarga trajectòria. És el cas d’Austràlia, on Murray Goulburn produeix el 32 % de la llet d’un país de 7,6 milions de km2 (Catalunya: 32.000 km2). La cooperativa està formada per 2.580 productors, processa 2,9 bilions de litres a l’any i és el principal exportador de productes lactis del país. L’empresa va començar a mitjan segle xx, quan, en llicenciar-se del servei militar, molts australians s’instal·laven en comunitats rurals i esdevenien ramaders. Un grup d’aquells antics soldats va decidir organitzar-se al marge de les grans companyies i crear una cooperativa. La iniciativa va servir d’exemple a molts altres i s’ha acabat convertint en Murray Goulburn. A la veïna Nova Zelanda el sector làctic també està en mans de cooperatives: controlen el 95 % del mercat interior i també exterior. Una de les principals és Fonterra, que amb 11.000 produc-


59 INTERNACIONAL 106.000 metges participen a la brasilera Unimed.

WFE, filial de la nordamericana Touchstone Energy.

tors és una de les sis empreses lleteres líders al món per volum de negoci i és responsable de més d’un terç del comerç internacional de productes lactis. Serveis financers i asseguradors Un altre dels principals sectors on destaquen les cooperatives arreu del planeta és el dels bancs i les empreses d’assegurances. En total, el 26,27 % de les principals cooperatives mundials són del sector financer i el 17,23 % del sector assegurador. Al Japó hi estan molt arrelades. Un dels principals exponents és Zenrosai, una cooperativa d’assegurances impulsada pel moviment obrer. Actualment, en formen part més de 32.000 sindicats d’empresa, 4.000 grups comunitaris i 7.000 altres associacions. Un dels exemples de cooperativa bancària l’hem trobat a Corea del Sud. Nonghyup és d’arrel agrícola i es va crear per oferir serveis bancaris als agricultors. També els ajuda a comercialitzar la seva producció agrícola i ramadera i en la capacitació dels grangers. Actualment, en formen part 2,4 milions de productors, que estan organitzats en 1.187 cooperatives agrícoles. I al Canadà hi ha el sisè grup cooperatiu financer més gran del món, la Caisse Desjardins. Fundat al 1900, actualment té 5,6 milions de socis i clients, que són atesos per 46.000 treballadors. Suport a les cooperatives I si un dels valors de la cooperació és el suport mutu, no sorprèn que en molts països hagin sorgit federacions transversals que donen suport a la tasca de les cooperatives i promouen l’economia social. Al Quebec, on el 70 % de la població és membre d’alguna cooperativa, des del 1999 opera el Chantier de l’Économie sociale. En aquesta plataforma, hi participen 7.000 empreses col·lectives, que en conjunt donen feina a 125.000 persones i generen un volum de negoci que suposa el 8 % del PIB de la nació. Les cooperatives vinculades al Chantier actuen en els sectors més diversos de l’economia quebequesa: habitatge, agricultura, mitjans de comunicació comunitaris, turisme, etc.; i és que la filosofia cooperativa d’«un per a tots i tots per a un» es pot aplicar en qualsevol activitat econòmica.

18.000 treballadors són socis de la italiana Manutencoop.

Una dada contra l’estereotip: d’entre les grans cooperatives del planeta, 1 de cada 4 pertanyen al sector financer. coop 2012


60 móncooperatiu coop

eines  

Benefici doble per a les cooperatives: la possibilitat de tenir relació directa amb el client sense intermediaris és un dels principals atractius de les xarxes socials. I l’altre, que són una via per garantir els valors fundacionals cooperativistes, que apel·len a la transparència, la democràcia, la solidaritat i la responsabilitat envers l’entorn.

Les xarxes socials, aliades del cooperativisme Adriana Clivillé Periodista involucrada en la posada en marxa de diversos projectes web, amb responsabilitat com a webmaster i coordinadora de canals de comunicació interna i externa a diverses organitzacions. Ha pres part en el disseny i implantació de polítiques de comunicació offline i online.

L

es xarxes socials com ara Facebook, LinkedIn i Twitter ja són un dels canals rellevants mitjançant el qual algunes cooperatives de Catalunya es relacionen amb els seus clients/usuaris. I, el més interessant per a qualsevol activitat econòmica, les xarxes són una via molt directa per arribar als clients i als potencials clients sense cap intermediari. I això passa gràcies a la democratització del seu ús, l’abast universal (pràcticament) d’Internet i la facilitat d’accés que ofereixen programes i dispositius per compartir informació. Sense oblidar el motor de tot plegat: l’interès de les persones per posar en comú aficions, novetats, dades i curiositats compartides per un col·lectiu. Una necessitat de vinculació que està en l’origen de generar negoci. Aquesta realitat, sumada a la manera intuïtiva com els usuaris ens relacionem des de les xarxes i des de dispositius mòbils, ha potenciat l’aparició de grups i comunitats virtuals units pel fil conductor d’un interès compartit. Una realitat a la qual les cooperatives s’han sumat. Des de la jove cooperativa de producció d’audiovisuals Claraboia la reflexió és contundent. «Nosaltres sense les xarxes socials hauríem de fer una inversió en màrqueting i publicitat que no ens podem permetre. I amb les xarxes arribem molt més lluny. Defensem la difusió via Internet per donar a conèixer els nostres clients, els nostres productes i a nosaltres mateixos», explica Kiko Montoro, un dels tres integrants. L’especialització de les xarxes fa que, en aquest cas, Claraboia treballi essencialment amb Vimeo, Blip tv i YouTube. Internet i plataformes de vinculació de persones com ara Facebook, LinkedIn, YouTube, Vimeo, Twitter, Tumblr, MySpace, SlideShare i Tuenti (per citar-ne algunes de populars) han posat fàcil la creació d’aquests grups virtuals i els han donat un espai des d’on establir i fer créixer la relació virtual entre els seus membres. També són espais de relació a la xarxa els blocs, els fòrums d’opinió temàtics

coop 2012

(accessibles des de qualsevol cercador) i els taulers virtuals d’oferta i demanda (com ara webs de lloguer d’habitatge o de comentaris sobre serveis turístics), que recullen valoracions directes de consumidors. Avui, la consulta i comparació de l’experiència d’altres clients/usuaris sobre un servei i producte és molt més rellevant per decidir una compra que no pas la informació oficial de l’empresa. L’atractiu d’alguns continguts és una de les claus per aconseguir difusió per Internet. Segons Ricard Boluda, responsable d’El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica —escola amb 40 anys de trajectòria i establerta com a cooperativa des del 2010—, hi ha textos i vídeos que provoquen múltiples reenviaments entre usuaris. És a dir, tenen una gran capacitat de ser virals, de generar interès


61

i arribar als consumidors amb un valor afegit: arriba mitjançant la recomanació d’altres consumidors. El somni de qualsevol responsable del màrqueting d’un producte o servei. El testimoni d’estudiants i professionals vinculats amb el Centre n’és un. «El bloc ens està permetent fer visibles aspectes de l’escola més enllà de la docència, com ara tècniques o reflexions de la formació d’un intèrpret. Complementa el treball personal i pràctic que desenvolupen els estudiants. Projecta les persones: és una finestra perquè es conegui la nostra feina.» Com a punt de trobada de persones, les xarxes socials esdevenen una nova possibilitat d’establir relacions comercials amb un avantatge afegit: permeten controlar el caràcter que volem imprimir a les transaccions. D’aquí que organitzacions amb

tarannàs oposats tinguin presència al mateix tipus de xarxa, ja sigui pàgina corporativa a Facebook o canal a YouTube. Una presència gairebé orgànica Una gran part de les cooperatives catalanes ha assumit les xarxes socials com un canal més de relació amb l’usuari i el sector: clients (actuals o possibles), proveïdors, professionals que generen opinió, referències del sector a l’estranger, etc. Un canal nou que és complementari a les vies de relació habituals, que segueixen tenint el seu pes: el web, les publicacions en paper, els fullets informatius, la presència a fires especialitzades, les jornades de portes obertes, i l’atenció telefònica, entre d’altres.

El Timbal: «El bloc projecta les persones: és una finestra perquè es conegui la nostra feina.»

coop 2012


62 móncooperatiu coop A partir d’una ullada general, es pot dir que la presència de les cooperatives de Catalunya a Facebook, Twitter i Linkedin és significativa. A banda de ser una via de comunicació, aquesta presència podria explicar-se pel fet que les xarxes són una forma de garantir els valors fundacionals cooperativistes, que apel·len a la transparència, la democràcia, la solidaritat i la responsabilitat envers l’entorn. Alba Gómez, de la cooperativa L’apòstrof, explica que: «Som una empresa de comunicació i és inevitable estar a les xarxes. És com entenem el futur. És la manera de donar-nos a conèixer: de mostrar els continguts que produïm, la nostra sensibilitat i els nostres valors.» Una valoració molt en la línia de la que fa l’Andrea Balletbò, de la cooperativa Tandem Social, de projectes sobre economia social: «Estem presents a les xarxes socials perquè com a cooperativa tenim un compromís amb la societat, que és informar sobre què fem i sobre aspectes que considerem d’interès públic.» També consideren inapel·lable la seva presència a les xarxes i plataformes virtuals especialitzades en vídeo els tres integrants de la cooperativa d’audiovisuals Claraboia. Kiko Montoro apunta que difondre els seus curtmetratges i vídeos des de la plataforma Vimeo és el més natural i és gairebé orgànic, donada la generació a la qual pertanyen: tots tres són menors de 30 anys. «Ja hi érem abans, a les xarxes. No ens fa por», afirma Montoro. En aquest cas, «abans» es remunta a uns quatre anys enrere. L’aterratge a les xarxes socials també va ser una evolució natural i, alhora, resultat d’una planificació en el cas d’El Timbal. El nou equip gestor crea una cooperativa i introdueix l’oportunitat de tenir presència digital. «Els nous socis aporten la visió 2.0 i posem en marxa un bloc, un usuari de Facebook, un de Twitter (fa 3 mesos) i accions de màrqueting

relacional», recorda Mireia Font. Marc Brualla, a càrrec de l’usuari de Facebook, explica que «vam trobar a faltar accions de difusió: El Timbal té una tradició i mitjançant les xarxes socials ens podem mostrar més i arribar a més persones». Tot i així, assumeix que encara és aviat per afirmar que la presència a les plataformes virtuals hagi tingut un impacte directe sobre l’empresa.

Hi ha en projecte una aplicació de geolocalització via iPad i mòbil de totes les cooperatives de Barcelona

Aplicacions mòbils La força de la comunicació via dispositius mòbils ha impulsat algunes iniciatives, com ara la ruta sobre cultura cooperativista pels barris del Poblenou i Sants i també per la ciutat de Barcelona, desenvolupada per les cooperatives La Ciutat Invisible i L’apòstrof [vegeu la secció Memòria històrica, pàgines 25 a 27 d’aquest número]. La proposta s’inspira en la de la britànica Co-operatives UK (http:// uk.coop/cooperate) i vol facilitar l’accés a rutes que promouen el llegat (arquitectònic, social i cultural) vinculat al moviment cooperatiu. Però hi ha més: la intenció última d’ambdues cooperatives catalanes és crear una aplicació de geolocalització per a iPad i mòbil. Hernán Córdoba, responsable d’administració i gestió de La Ciutat Invisible, explica que amb aquesta aplicació es volen localitzar, amb dispositius mòbils, totes les cooperatives de Barcelona, explicar-les a partir dels productes i serveis que ofereixen i, alhora, traçar els recorreguts sobre el plànol en col·laboració amb l’Agència Metropolitana del Transport. Ara per ara, és un projecte pendent de finançament, valorat amb Promoció econòmica i amb Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, i té l’ambició que creixi i sigui adaptable a ciutats amb llegat cooperativista com ara Manchester o alguna ciutat francesa. El cooperativisme té, en la xarxa, una gran aliada.

Facebook no és casa teva

C

asa teva a Internet és la mateixa web i és la destinació final de qualsevol acció que emprenguis. Casa teva no és ni la pàgina corporativa de Facebook, ni el compte de Twitter, ni l’usuari de LinkedIn. Aquests canals no els controlarem mai i, per exemple, adreçar-hi les nostres bases de dades mitjançant un concurs amb usuaris implica, en el cas de Facebook, donar al senyor Zuckerberg la nostra llista de contactes. La frase del titular no és meva: la va dir el consultor de Roca Salvatella Jordi Camós, al darrer Bizz Barcelona celebrat al mes de juny de 2012. I la va explicar Anna Solana en una crònica aclaridora publicada a La Vanguardia. Tenir presència a qualsevol plataforma d’Internet i opinar, publicar determinats continguts i recomanar o comentar alguns aspectes o realitats vol dir, automàticament, crear una identitat digital. És a dir, posicionar-se, definir un caràcter propi a la xarxa i, de retruc, anar aconseguint influència i generar impacte i coop 2012

interès en un sector en particular. A més, no podem evitar que les nostres intervencions a la xarxa deixin rastre digital (és a dir, s’indexin), es puguin recuperar (des de qualsevol cercador) i, per tant, es pugui fer un seguiment de com ens hem posicionat. I tot plegat, té permanència en el temps. Per això, tenir presència a la xarxa com a individus i com a col·lectiu o cooperativa convé que respongui a una estratègia. Per què volem tenir identitat a Facebook? Sobre què ens posicionarem? Els nostres usuaris tenen presència a aquesta xarxa? Compensa el temps de destriar informació valuosa tot navegant per Twitter? Hi són els nostres potencials clients o

usuaris? El nostre negoci hi té presència? Tenim perfil de cooperativa a Facebook, Twitter i LinkedIn perquè són les més populars? Des de les xarxes socials essencialment es comparteix, s’arriba a l’usuari i al potencial client compartint informació rellevant sobre un tema d’interès comú. El següent pas és proporcionar continguts oportuns, esdevenir una font d’informació rellevant. Per assolir-ho, cal saber si l’usuari al qual volem arribar efectivament es mou per la xarxa, per quines pàgines navega, com busca, si utilitza cercadors, com arriba a nosaltres, quin tipus de continguts reenvia, etc. I aquí les cooperatives de l’àmbit de Catalunya tenen una oportunitat de creixement. Fins ara, la seva presència a Internet i a les xarxes socials consisteix a tenir usuari a les més habituals —Facebook, Twitter i Linked­ In—, sense haver-se qüestionat massa si el client al qual volen arribar hi té una presència massiva per justificar l’esforç de crear-se una identitat digital. A.C.


La Federació agrupa, lidera i representa el cooperativisme de treball al nostre país. Junts, treballem per: Donar resposta a les necessitats de les cooperatives en els seus diferents moments, des del procés de creació a les eines de finançament o a oportunitats per créixer, connectar-se i compartir. Impulsar un marc polític i legal favorable al desenvolupament de les cooperatives. Difondre el model d’empresa cooperativa a la societat. Junts, fem créixer el moviment cooperatiu

www.cooperativestreball.coop C/ Premià 15, primer pis 08014 - Barcelona


64 móncooperatiu coop

gestió empresarial  

Moltes empreses es queixen, quasi sempre amb raó, que la falta de crèdit els està ofegant i molts pensen que les entitats financeres en són les culpables. No obstant això, en molts casos, quan no s’aconsegueix un crèdit és perquè no es compleixen una sèrie de condicions. En aquest article es tracta el concepte de risc de crèdit i els principals requisits que s’han de complir per obtenir un préstec.

Anàlisi de les operacions de crèdit Oriol Amat Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

1 El risc de crèdit El risc de crèdit és un dels molts riscos que afecten les entitats de crèdit. Els principals riscos són financers i no financers, tal com s’esquematitza en la figura 1. La intermediació financera, principal activitat de les entitats de crèdit, duu com a risc associat la possibilitat que un demandant de diners no assumeixi els seus compromisos de devolució. Seguint els criteris del Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (CEBS), en anglès Committee of European Banking Supervisors, s’entén per risc de crèdit el risc de pèrdua que es pot produir si no es recuperen els diners prestats. L’incompliment s’entén com un concepte global i inclou totes les variants possibles: • No lliurar les quantitats pactades en el venciment acordat. • Lliurar parcialment les quantitats pactades en el venciment acordat. • Incomplir altres pactes (covenants) inclosos en el contracte. Dintre del risc de crèdit s’inclou el risc de concentració, que és el risc motivat per exposicions significatives que estiguin subjectes a uns factors de risc comuns a totes elles, per tractar-se del mateix sector, per exemple. Un altre component del risc de crèdit és el risc país: és el risc d’una inversió degut només a factors específics i comuns a un cert país. El risc país està relacionat amb l’eventualitat que un país (l’Estat o les empreses del país) no pugui complir amb les seves obligacions amb prestataris estrangers, per raons fora dels riscos usuals que sorgeixen de qualsevol relació creditícia. La part d’aquest risc que està relacionada amb el possible impagament de l’Estat es denomina risc sobirà. En relació amb el risc de crèdit, les entitats financeres han d’evitar no poder assumir les seves obligacions amb els que ofereixen diners i, per a això, és

coop 2012

necessària una correcta gestió de les posicions amb els seus demandants de diners. En definitiva, s’han de fixar els riscos que es volen assumir, definint unes polítiques i normes d’actuació dintre d’un marc de control i seguiment adequat. D’altra banda, les entitats necessiten assumir riscos per obtenir una rendibilitat. La diferència entre la remuneració als estalviadors i el cobrament als inversors constitueix el marge d’interessos (o marge d’intermediació) de l’entitat financera. Es tracta d’un component important del compte de pèrdues i guanys de l’entitat, que, simplificant, té el format de la figura 2. El marge d’interessos més les comissions, juntament amb altres ingressos, ha de ser suficient per poder cobrir les despeses d’explotació de l’entitat financera, les provisions per morositat i altres conceptes similars, i els impostos. D’aquesta manera es podrà generar un nivell adequat de beneficis. 2 Risc, rendibilitat i liquiditat Qualsevol operació de crèdit comporta un risc. És per això que en el procés d’anàlisi del risc sorgeix la determinació de la remuneració a aplicar per compensar el risc que s’està assumint. A més, les operacions s’han de dissenyar per aconseguir que l’entitat sempre disposi de la liquiditat necessària per al seu funcionament normal. Per això, les operacions de crèdit han de contribuir al manteniment d’un adequat equilibri entre risc assumit i rendibilitat obtinguda considerant la liquiditat compromesa. Cadascun d’aquests aspectes depèn de diverses variables, tal com es mostra en la figura 3. 3 Gestió del risc de crèdit El risc de crèdit descansa sobre diversos pilars: 3.1  Aspectes externs (marc regulatori) Les entitats financeres han de complir diverses

«Qualsevol operació de crèdit comporta un risc, que cal compensar amb l’aplicació d’una remuneració.»


65

Principals riscos que afronten les entitats de crèdit

Figura 1

Risc de crèdit

Risc país Risc de concentració Risc de cotització

Risc

Risc de mercat

Risc de tipus d’interès Risc de tipus de canvi

Risc no financer

Figura 3

Compte de pèrdues i guanys d’una entitat de crèdit

Interessos rebuts – Interessos pagats

—————————————————————

Risc de liquidesa

Risc financer

Figura 2

Risc operacional i tecnològic Risc de compliment i reputacional

= Marge d’interessos (o marge d’intermediació) + Comissions —————————————————————

= Marge financer – Resta de despeses d’explotació i amortitzacions —————————————————————

= Resultat d’explotació – Dotació provisions per morositat i per altres conceptes – Impostos —————————————————————

= Benefici net

Risc, rendibilitat i liquidesa

Risc assumit

Seriositat i comportament del client Capacitat de devolució del client Garanties de l’operació

Rendibilitat obtinguda

Ajustada al risc Global del client, tenint en compte els diferents productes i serveis que utilitza

Liquidesa compromesa

Gestió coordinada dels terminis d’actius i passius per prevenir el risc de liquiditat

normatives en relació amb el risc de crèdit. Els dos aspectes més importants són: a La necessitat d’uns recursos propis mínims (capital regulatori) en funció dels riscos assumits, que determina el nivell de capitalització i el grau de palanquejament de l’entitat. b La dotació de provisions per cobrir les situacions d’impagament. 3.2  Aspectes interns L’entitat financera decideix sobre els aspectes següents: a Polítiques i normativa interna. Cada entitat fixa unes polítiques i una normativa pròpia per gestionar el risc, que poden tenir un àmbit general (polítiques d’actuació, límits globals de risc…) o específic (per sectors, per productes, per línies de negoci, per clients…). Un dels principals objectius d’aquestes polítiques és la diversificació del risc. b Metodologia i procediments. L’anàlisi i seguiment del risc de crèdit és un procés que utilitza diferents

eines i mètodes. La pèrdua mitjana per risc de crèdit d’una operació està determinada per la probabilitat d’incompliment (possibilitat que el client incompleixi), l’exposició al risc en el cas d’incompliment (import en risc que té l’entitat en el moment de l’incompliment) i la severitat de la pèrdua (percentatge de pèrdua real sobre l’exposició). Es pot reduir la pèrdua esperada mitjançant la reducció de cadascun dels seus components. A la pàgina següent, s’enumeren alguns aspectes que n’afavoreixen la reducció (figura 4). És important ressaltar que cadascun d’aquests conceptes es pot associar, respectivament, a client, operació i garanties, que són els punts de partida de qualsevol anàlisi del risc de crèdit. 4  Condicions per obtenir un crèdit Com s’apunta al principi de l’article, quan no s’aconsegueix un crèdit és perquè segurament no es compleixen una sèrie de requisits. Segur que hi haurà molts casos en què això no sigui cert del tot, i més avui dia, però per aconseguir un préstec s’han de donar tres condicions:

ASSEGURANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES PER A PARTICULARS

ASSEGURANCES PER A EMPRESES I ENTITATS DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Valors i preus cooperatius

Valors i preus cooperatius

www.arccoop.cat

www.arccoop.coop

coop 2012


66 móncooperatiu coop Figura 4

Aspectes que redueixen la pèrdua esperada

Figura 5

Component

Mesures per reduir la pèrdua esperada

Probabilitat d’incompliment

Millorar la qualitat creditícia dels clients. Treballar amb clients que tinguin un alt grau de possibilitats de devolució del crèdit concedit. Efectuar una correcta anàlisi del risc per saber determinar quins són aquests clients.

Exposició

Concedir les operacions de crèdit adequades a les necessitats de finançament evitant exposi­ cions innecessàries. Realitzar un seguiment adequat de les operacions de crèdit per ser capaços d’actuar amb celeritat i reduir els límits del risc quan s’estimi que els clients poden tenir dificultats per complir els seus compromisos.

Severitat o percentatge de pèrdua en cas d’incompliment

Disposar de garanties addicionals en les opera­ cions de crèdit que cobreixin l’import en risc (aval, hipoteca…).

Nombre de clients dels quals s’ha de cobrar per recuperar un client morós en una empresa comercial i en un banc

Empresa comercial Interessos rebuts – Interessos pagats

—————————————————————

Marge d’interessos (o marge d’intermediació)

100 – 66,66

Import de la venda a un client

33,34

Per recuperar el cost material d’una venda no cobrada de 100 € ha de vendre i cobrar 100 € a 2 clients. Així recuperarà 66,68 €.

————————

Banc Fa un préstec de 100, el diner el compra al 3,5 % i el ven al 4,5 % Interessos cobrats cada any 4,5 – Interessos pagats cada any – 3,5 —————————————————————

Marge financer

————————

1

Establir uns processos de recuperació òptims (sense costos excessius, que no es demorin en el temps…) per recuperar el crèdit.

1 En primer lloc, s’ha de tenir CAPACITAT. És a dir, un bon projecte que permeti tenir capacitat de devolució del préstec. Moltes empreses no estan aconseguint adaptar-se al que els clients estan demandant. Per això, són fonamentals temes com la capacitat d’innovació, la flexibilitat, el control de costos, la recerca de l’excel·lència i la internacionalització. 2 En segon lloc, l’empresa ha de tenir CAPITAL. És a dir, tenir un balanç sanejat. Això exigeix, en la majoria de sectors, disposar d’uns deutes que no sobrepassin el cinquanta o el seixanta per cent del balanç. La resta del finançament ha de provenir dels accionistes i dels beneficis no distribuïts. Quan l’empresa està capitalitzada, és més independent dels bancs i es perd menys temps en la recerca de finançament. Quan aquesta empresa depèn massa del finançament bancari és que té una debilitat, com ho és dependre massa d’un únic client o d’un proveïdor. Si hi ha dependències s’han de corregir. Això permet concentrar-se més a millorar els productes i satisfer les necessitats de clients i empleats. Aquí es requereix un canvi en la cultura financera, que hauria de ser més prudent en moltes empreses. En els

anys de creixement cal distribuir pocs dividends i cal ser moderat en les inversions i finançar-les de forma conservadora. En aquest punt, i pensant sobretot en els emprenedors que comencen, convindria desenvolupar més a fons instruments com el capital risc o els àngels inversors, per exemple. En les fases inicials d’un projecte empresarial, aquestes fonts de finançament són més adequades, pel risc que poden assumir, que el finançament bancari. 3 En tercer lloc, hi ha els COL·LATERALS. És a dir, cal aportar garanties quan es demana un préstec. Això implica l’aval dels socis o la garantia d’immobles. Si els socis no creuen en la seva empresa, i no l’avalen, serà més difícil convèncer l’entitat financera perquè s’arrisqui. A moltes persones els costa entendre que els bancs demanin tantes garanties ara, però convé recordar que, de mitjana, les entitats financeres han de donar uns cent préstecs per recuperar la pèrdua que provoca un préstec fallit i en el qual no existeixin altres garanties (figura 5). En una empresa comercial que treballi amb un marge del 33 %, amb dues vendes ja es recupera un client fallit.

Ronda Universitat, 22B 2n 08007 Barcelona Tel. 93.254.76.90 www.suara.coop

El primer són les persones coop 2012

Per recuperar els 100 € que ha prestat i que no li tornen, ha de prestar i recuperar 100 € a 100 clients. Així recuperarà els 100 € que ha prestat al client morós.

«Pensant en els emprenedors que comencen, convindria desenvolupar més a fons instruments com el capital risc o els àngels inversors.»


67 Gestió empresarial

«Les claus per aconseguir un préstec són el projecte, la capitalització i les garanties.»

És veritat que les entitats de crèdit es van oblidar d’això en els anys de la bombolla. Per tant, les claus per aconseguir un préstec són el projecte, la capitalització i les garanties. A més, ajuda la bona relació amb l’entitat i això es forja al llarg dels anys. Moltes persones, i la majoria d’entitats de crèdit, mantenen un tipus de relació banca-empresa excessivament curterminista, que es concentra només en els beneficis immediats, en lloc d’apostar pels majors beneficis que proporciona una relació lleial i duradora. Això exigeix més transparència i construir una relació jo guanyo-tu guanyes. Aquest tipus de relació demana un canvi de mentalitat, sobretot en la banca. Cadascuna de les dues parts ha de ser més empàtica i entendre els objectius i estratègies de l’altra part. A les tres C esmentades (capacitat, capital i col· lateral), se’n poden afegir dues més: 4 CARÀCTER: Perfil del client quant a integritat, reputació i historial de pagaments. 5 CONDICIONS: Conjuntura econòmica i situació del client. D’aquesta forma, tenim les 5 C. De vegades, hi ha empreses i particulars que compleixen aquestes condicions i no aconsegueixen el finançament desitjat: el problema és que ho estan demanant a una entitat que en aquell moment té altres prioritats.

GRUP V&H

5 Conclusions Si no s’obté el préstec que es necessita, la solució passa per millorar el projecte, la capitalització, les garanties… i adoptar una cultura financera diferent. Es requereix més innovació en les empreses i més compromís dels accionistes, una estratègia financera més prudent i la construcció de relacions bancaempresa a llarg termini. Han de canviar molt les actituds en la banca i en les empreses. En aquest sentit, en les universitats i escoles de negocis hem de revisar els valors que transmetem. I en la banca han de canviar els sistemes d’incentius per deixar de prevaler el volum a curt. Els incentius haurien de calcular-se sobre els resultats a llarg termini i tenint molt en compte la riquesa que aporten als seus clients. I també es pot contribuir molt des del Govern millorant els instruments financers que incentivin la capitalització de les empreses, les garanties i els avals. D’aquesta forma, podem augmentar el nombre d’empreses que seran mereixedores de préstecs, la qual cosa ajudarà a millorar l’economia. A més, aquest canvi de cultura financera pot ser un bon medicament per a les pròximes bombolles. Aquest article ha aparegut per primera vegada a la revista de l’ACCID i el reproduïm donada la utilitat que pot tenir per millorar l’accés de les empreses als serveis i recursos de les entitats financeres.

Passatge Miró, 08304 Mataró✆✆ 757 757 Passatge El El Miró, 7-708304 Mataró 9393 757 4848 242466 9393 757 3636 4141 General Pardiñas, 42 28001 Madrid 902 090 574 ✆ General Pardiñas, 42 - 28001 Madrid ✆ 902 090 574 info@vhec.net88 www.vhec.net 77 info@vhec.net www.vhec.net

Consultoria Informàtica Formació

coop 2012


68 directori coop

marketplace de les cOOPERATIVES DE LA federació    

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat. Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten­cials i les oportuniats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

El nom del sector prové de la classificació que fa la FCTC al seu cercador de cooperatives: www.cooperativestreball.coop  >  Les Cooperatives de Treball  >  Cercador de cooperatives

ÍNDEX DE SectorS

Agricultura-ramaderia 68 Comerç-venda Alimentació 69 Altres 69 Just-ecològic 69 Llibreries-papereries-música 69 Regals-llar 69 Comunicació-disseny Audiovisuals 70 Comunicació 70 Edició 70 Multimèdia 71 Construcció Electricitat-calefacció-aire-gas-aigua 71 Fusteria 71 Promotores de construcció  71 Reformes-construcció 71 Revestiments-acabats 72 Distribució-transport Missatgeria 72 Transport mercaderies  72

Sector

Agricultura-ramaderia

Transport sanitari  72 Transport viatgers  72 Educació Centres de formació  72 Llars d’infants  72 Energies renovables 73 Espectacles Companyies 73 Hosteleria Bars-restaurants 73 Cases de colònies i altres  73 Indústria Arts gràfiques  74 Elèctrica-electrònica 74 Manipulats 74 Manipulats i retràctil  75 Metall 75 Mobles-fusta 75 Química-farmacèutica 75 Tèxtil-confecció 75 Vidre 75

Agritècnia, s.c.c.l. www.agritecnia.cat Activitat principal

Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges. Productes o serveis

Blat, ordi, panís, cereal en gra, alfals, civada, festuca, raigràs. Prestació de serveis agrícoles amb tot tipus de maquinària. Persona de contacte

Vicenç Pascual i Reñé e-mail i tel. de contacte:

Productes o serveis

Estades, activitats de natura i lleure, tallers i cursos relacionats amb la natura i l’etnologia de muntanya, oficis, autosuficiència energètica i alimentària. Producció i venda de mel, hort i plantes aromàtiques i transformació d’aquests productes. Treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals, de transport i treball agrícola. Producció i venda de llenya, carbó i fustes de qualitat de boscos del Montseny.

vpascual@agritecnia.cat 655 923 501

Persona de contacte

Adreça

e-mail i tel. de contacte

Bellvís, 10 25670 Térmens

Marisa Pelàez

polell.sccl@gmail.com 600 884 332 Adreça

FEM Ecologia de Muntanya al Polell, s.c.c.l. polell.blogspot.com

El Polell, veïnat de Santa Susanna 08458 Sant Pere de Vilamajor

Activitat principal

Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals.

coop 2012

La Fageda, s.c.c.l. www.fageda.com

Activitat principal

Producció de iogurts i postres làcties d’alta qualitat a

Informàtica 75 Mecànica-automoció Reparació-venda de maquinària  76 Serveis a empreses i particulars Assegurances 76 Assessories-gestories 76 Consultories tècniques  78 Cuina-catering 79 Serveis de jardineria  79 Serveis de neteja  79 Serveis d’atenció a les persones Ajut a domicili  80 Atenció psicopedagògica  80 Inserció social-laboral  80 Salut 81 Serveis socioculturals Activitats culturals  81 Activitats educatives-lleure  82 Educació ambiental  82 Esports 82

partir de la llet obtinguda en la pròpia granja.

La Garbiana, s.c.c.l.

Productes o serveis

Activitat principal

La producció actual està situada al voltant de 2.000.000 d’unitats de iogurt al mes en 17 referències (no inclou el canal HORECA): — Iogurt natural, ensucrat, amb gust de maduixa, de llimona o de plàtan. — Iogurt desnatat natural i desnatat de llimona. — Iogurt per beure ensucrat, amb gust de llimona o maduixa. — Bífidus natural i bífidus desnatat natural. — Grec natural, ensucrat i de maduixa. — Flam. — Crema de vainilla i crema de xocolata Persona de contacte

Rosa Llach Vilanova

e-mail i tel. de contacte

rllach@fageda.com 972 681 010 Adreça

Mas els Casals, s/n. 17811 Santa Pau

www.lagarbiana.cat

Farines ecològiques mòltes en molí de pedra de cereals de cultiu propi i de varietats antigues. Productes o serveis

Farines integrals i semi integrals de blat, blat del cor, espelta, sègol i trio de blats en diferents formats: per a forners, restauració i al detall. Hort ecològic. Recuperació de varietats antigues de cereals i hort. Botiga de productes ecològics. persona de Contacte

Núria, Ignasi, Ramón i Jordi e-mail i tel. de contacte

lagarbiana@gmail.com 973 520 042 Adreça

Pl. de la Gual, 1 25211 Tarroja de Segarra


69

Bolet Ben Fet –

com a gírgola de castanyer.

– Xiitake: originari de l’Àsia, és el segon bolet més consu-

mit arreu del món a causa de la gran varietat de plats que s’hi poden cuinar i de les seves propietats beneficioses per a la salut. – Maitake: és un bolet molt utilitzat en l’alta cuina, ja que dóna als plats un toc elegant i sofisticat. És molt preuat a l’Àsia i també a molts indrets de Catalunya, on es coneix

Copisteria El Punt, s.c.c.l.

tèxtils, segells, gravació de CD i DVD, etc.

Elektro3, s.c.c.l.

persona de Contacte

www.elektro3.com

Josep Maria Vidiella Folch

Persona de contacte

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

Importació i distribució de productes de ferreteria.

elektro3@elektro3.com 977 79 29 45

Productes o serveis

Adreça

Distribució al major de productes d’il·luminació, electricitat i ferreteria en general.

Polígon Industrial Alba Barenys, 21 43480 Vila-seca

Femmefleur, s.c.c.l.

sabons naturals, etc.

TEB Verd, s.c.c.l. www.boletbenfet.com Activitat principal

Conreu ecològic de bolets de qualitat. Especialitzats en xiitake i maitake. Productes o serveis

www.el-punt.com

Activitat principal

Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació. Productes o serveis

Impressió digital i òfset, cartelleria, plànols, enquadernacions, acabats, retolació i senyalística, disseny gràfic, marxandatge i estampacions

Alternativa 3, s.c.c.l. www.alternativa3.com Activitat principal

Comerç just i productes biològics, distribució i venda de productes d’alimentació per al desenvolupament cooperatiu a l’anomenat Tercer Món. Productes o serveis

Cafè mòlt, cafè en gra, liofilitzat, en càpsules, monodosi, cacau soluble, cacau pur, xocolata, sucre de canya, pas-

Acció Cultural de Barcelona, s.c.c.l. www.acciocultural.org www.aldarull.org Activitat principal

Llibreria i difusió de la cultura llibertària. Productes o serveis

Creació, disseny, realització editorial i producció de llibres, revistes, memòries, fascicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals. Llibreria i distribució de tota mena de productes culturals. Persona de contacte

Miquel

e-mail i tel. de contacte

llibreria@acciocultural.org 93 500 84 65 Adreça

Torrent de l’Olla, 72, bxs. 08012 Barcelona

Dèmodè Produccions, s.c.c.l. www.demode.coop

Mercè Solà Pons i Ramon Solà Pons e-mail i tel. de contacte

info@el-punt.com 93 570 99 91 Adreça

Rbla. Nova, 16 08100 Mollet del Vallès

ta de quinoa com espagueti, macarrons, te, galetes, tèxtils i artesania, productes d’agricultura orgànica i de comerç just, de cooperatives d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

carles.diaz@teb.org info@boletbenfet.com 93 871 34 43 Adreça

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

www.femmefleur.net Activitat principal

Persona de contacte

Eva Polío

e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

Vallirana, 49, 1er1r. 08006 Barcelona

La cooperativa treballa en tres àrees principals: — Oci: gestió de dos bars al barri de Gràcia: el Dèmodè Minibar i el Roxanne Bar Llibreria i la seva programació cultural. — Música: gestió d’un local d’assaig i segell independent online. — Sociocultural: producció de documentals, catalogació d’arxius, recerca històrica, serveis al Tercer Sector (redacció i coordinació de projectes, gestió tècnica, etc.).

Adreça

Adreça

La Ciutat Invisible, s.c.c.l.

La Gralla, s.c.c.l.

Productes o serveis

Llibreria crítica, catàleg propi de roba urbana, disseny web-cartelleria-tèxtil, serveis editorials, investigació social, formació i organització de seminaris, intervenció comunitària.

rsc@alternativa3.com 93 786 93 79 Adreça

Carretera Castellar, 526 08227 Terrassa

Organització de festes, presentacions de llibres i esdeveniments promocionals, venda de llibres de música. Enregistrament, producció i edició musical. Creació, guió i realització de documentals. Creació de continguts i redacció de projectes per a entitats del Tercer Sector. persona de Contacte

Fernando Paniagua

e-mail i tel. de contacte

Moltacte, s.c.c.l.

Productes o serveis

Botigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental sever.

e-mail i tel. de contacte

Antonio Baile

Persona de contacte

fernando@demode.coop 626 937 578

Activitat principal

Carles Díaz

Recerca i venda de productes útils, econòmics i de llarga durada destinats principalment a un públic femení.

Activitat principal

www.moltacte.com

Sector

Comerç-venda: alimentació

Persona de contacte

Descomptes a partir del 50 % sobre el preu original de les marques de dona Escorpion, Messcalino, Yerse, Naulover, Jocavi, Diktons, Torradas, Mariona Gen, Anna Mora, Ian Mosh, Zero, Co&Co, Donatzelli, Püur, Kleymac, Buff. I les següents marques infantils: Catimini,

Bolquers de tela, copes menstruals, desodorants de pedra d’alumbre, portabebésportabebès, mei-tais, preservatius de làtex natural,

Martínez de la Rosa, 27, baixos 2a. 08012 Barcelona

www.laciutatinvisible.coop Activitat principal

Creació i difusió de continguts i imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans. Productes o serveis

persona de Contacte

Ivan Miró

e-mail i tel. de contacte

Llibreria: cooperativa@ laciutatinvisible.coop 93 298 99 47 Administració: 93 551 86 54 Twitter: @ciutatinvisible Levis, Lili Gaufrette, Kenzo, Chipie, Tartine et Chocolat, Jean Bourget, Marcel et Leon, Absorba, Trois Pommes i Valenri. persona de Contacte

Sector

Comerç-venda: altres

Sector

Comerç-venda: just-ecològic

e-mail i tel. de contacte

hola@femmefleur.net 653 171 127 Adreça

Riego, 35-37, baixos 08014 Barcelona

Sector

Comerç-venda: llibreries-papereriesmúsica

www.lagralla.com

Activitat principal

Llibreria i papereria Productes o serveis

Venda de llibres i e-books; material escolar: motxilles, fundes d’ordinadors, carpetes i llibretes de tot tipus, estoigs, etc.; material d’oficina (i mobiliari si ho sol·licita el client); objectes de regal: bosses, joiers, plomes, carteres-moneders, etc.; joguines didàctiques: trencaclosques, peluixos per a nadons, etc. Persona de contacte

Mayka Cruz

e-mail i tel. de contacte

mayka@lagralla.com 93 879 68 58 Adreça

Pl. dels Cabrits, 5 08401 Granollers

Adreça

Abat Oliba, 70-72 08243 Manresa Jaume I , 23 08830 Sant Boi de Llobregat

Sector

Comerç-venda: regals-llar

Ana Artazcoz

e-mail i tel. de contacte

artazcoz@moltacte.com 670 77 52 27

coop 2012


70 directori coop

Sector

Comunicació-disseny: audiovisuals

Drac Màgic

Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals www.dracmagic.cat Activitat principal

Generació de programes de sensibilització i dinamització, i creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals.

Activitat principal

drac.info@dracmagic.cat 93 216 00 04

Videoclips, publicitat, curtmetratges, documentals,

ComCom, s.c.c.l.

Contrapunt, s.c.c.l.

Coopress, s.c.c.l.

Activitat principal

Activitat principal

Activitat principal

www.comcom.coop

persona de Contacte

www.contrapunt.cat

Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació.

Creació de webs, gestió de xarxes socials corporatives, disseny gràfic digital i en paper, guió i realització audiovisual, creació d’imatge corporativa parcial o completa, producció editorial de revistes, catàlegs, fullets i tot tipus de material imprès, disseny d’exposicions, redacció de continguts per a tots aquests materials, gestió d’informació cap als mitjans de comunicació.

Productes o serveis

Persona de contacte

persona de Contacte

e-mail i tel. de contacte

e-mail i tel. de contacte

Adreça

Adreça

Addenda, s.c.c.l.

Productes o serveis

Miquel Borràs

comercial@comcom.coop 93 319 28 50 Méndez Núñez, 1, 3-2r. 2a. 08003 Barcelona

www.addenda.es

Activitat principal

Serveis globals en l'àmbit de l'edició i la comunicació: creació, desenvolupament i producció. Productes o serveis

Redacció i correcció de textos, traduccions a tots els idiomes, edició, disseny gràfic i editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs, etc., digitals (ebooks) i impresos. Llibres a particulars, institucions, empreses. Impressió digital i òfset. Persona de contacte

Lluís Morte

e-mail i tel. de contacte

addenda@addenda.es 93 412 30 17 Adreça

Pau Claris, 92, pral. 08010 Barcelona

Ara Idees

(Ara Llibres, s.c.c.l.) www.arallibres.cat Activitat principal

Generació i desenvolupament d’idees, projectes i grans continguts editorials nacionals i internacionals.

coop 2012

www.primitivefilms.es

Productes o serveis

Productes o serveis

Comunicació-disseny: edició

Primitive Films, s.c.c.l.

e-mail i tel. de contacte

Gabinet de comunicació integral per a empreses i entitats.

Sector

Sant Pere Mitjà, 66 08003 Barcelona

Montse Pellicer

Publicacions, plataformes, cicles i mostres, programes de sensibilització, formació, etc. Tenim programes propis i treballem per desenvolupar programes d’altres institu-

Comunicació-disseny: comunicació

Adreça

Desenvolupament, producció i postproducció audiovisual i d’altres formes culturals transmèdia com música, literatura, multimèdia...

Productes o serveis

Sector

cions i entitats. Programes destacats: — Mostra Internacional de films de dones de Barcelona — Construir Mirades. Formació en llenguatges audiovisuals de 3 a 18 anys — Observatori de les dones en els mitjans de comunicació: portem a terme el desenvolupament d’aquesta associació d’ajuntaments.

Premsa de proximitat (Contrapunt Diari de Mollet del Vallès i Baix Vallès, www. contrapunt.cat i www.aravallès.cat). Solucions globals de comunicació: edició de revistes, gestió de webs, producció audiovisual, disseny i impressió de tot tipus de materials (tríptics, banderoles, etc.) i explotació publicitària per a tercers (TDT, publicitat exterior, etc.). Ramon Torrents

rtorrents@contrapunt.cat 93 570 52 59

www.el10.cat

Solucions de disseny gràfic, comunicació i publicitat. Productes o serveis

Especialitzats en la creació, disseny, realització editorial i producció de periòdics, revistes, llibres, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses. Imatge corporativa, retolacions, promocions, regals d’empresa, webs, xarxes socials, aplicacions per a smartphones i tauletes tàctils... Persona de contacte

Jordi Sugrañes

e-mail i tel. de contacte

jordi@el10.cat 93 179 25 88

llargmetratges, sèries per a televisió, animació, llibres i ebooks, música digital i en vinil, producció audiovisual, imatge, aplicacions web i mòbils, màrqueting, disseny, web, corporatius... persona de Contacte

Aritz Cirbián Casado

e-mail i tel. de contacte

info@primitivefilms.es 667 00 72 90 Adreça

Aribau, 168-170, 1r. 1a. 08036 Barcelona

La Cooperactiva, s.c.c.l. www.lacooperactiva.es Activitat principal

Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms. Productes o serveis

Desenvolupament web personalitzat, màrqueting en línia, community management, disseny gràfic, e-commerce, assessorament TIC. Persona de contacte

Luis Benito Gall

e-mail i tel. de contacte

lbg@lacooperactiva.es 600 578 602 Adreça

Maresme, 175, 2n. 2a. 08020 Barcelona

Adreça

Av. Jaume I, 164, baixos 08100 Mollet del Vallès

Rambla Pompeu Fabra, 32, baixos 08100 Mollet del Vallès

Creació, disseny, realització editorial i producció de llibres, revistes, memòries, fascicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals necessàries per a la comunicació dels nostres clients, ja siguin institucions i organismes públics, entitats, empreses o corporacions. Persona de contacte

Gerard Birbe

e-mail i tel. de contacte:

gbirbe@arallibres.cat 93 389 94 59, 676 960 866 Adreça

Corders, 22-28 08911 Badalona

DeBarris, s.c.c.l. www.debarris.com

Activitat principal

Edició de publicacions periòdiques, edició de llibres, producció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes. Productes o serveis

L’Independent de Gràcia, La Veu de Montcada, El Butlletí de Ripollet, L’informatiu de

Santa Perpètua, L’Alba de Sant Fost, L’Informatiu de Badia. Edició: col·lecció Los libros de abrir, col·lecció Llibres d’altres, Agenda de la Dona, etc.

edició, edició digital, entrevistes i reportatges periodístics, tractament de la imatge, compaginació i impressió.

Persona de contacte

Adreça

Joan Lou

e-mail i tel. de contacte

exlibris@exlibris.coop

e-mail i tel. de contacte

Casp, 43. 08010 Barcelona

Adreça

L’Apòstrof, s.c.c.l

joan@debarris.com 93 217 44 10 Perla, 31, baixos 08012 Barcelona

Exlibris, s.c.c.l. exlibris.coop

Activitat principal

Cooperativa de treball associat que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica des de l’any 1995. En els darrers temps hem ampliat la nostra feina aen la creació de projectes i de continguts i alen el món de la comunicació. Productes o serveis

Creació de continguts, creació literària, comunicació, comunicació gràfica, coordinació editorial, creació de projectes, disseny, disseny corporatiu, disseny editorial,

www.apostrof.coop Activitat principal

Som una cooperativa de serveis de comunicació social i d’ecodisseny, formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes. Productes o serveis

Fem plans de comunicació; gestionem xarxes socials; creem i mantenim portals de notícies; redactem textos periodístics, promocionals i literaris; creem la imatge corporativa; editem llibres digitals i impresos; portem la coordinació editorial de revistes; dissenyem; formem en comunicació, redacció i economia social; fem traduccions i revisions lingüístiques; etc.


71 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació Persona de contacte

Alba Gómez

e-mail i tel. de contacte

apostrof@apostrof.coop 93 342 93 66 Adreça

Casp, 43, baixos 1a. 08010 Barcelona

Activitat principal

Edició de llibres en català de temàtica social. Productes o serveis

Realització editorial i producció de llibres. Persona de contacte

Arnau Carné

e-mail i tel. de contacte

Tigre de paper Edi­cions (Cultura 21, s.c.c.l.)

arnau@tigredepaper.cat 93 742 26 83 Adreça

www.tigredepaper.cat

Pl. Gispert, 4, 1r. 08241 Manresa

Barnaciber, s.c.c.l.

Adreça

www.barnaciber.com Activitat principal

Registre i hostalatge de dominis, creació de llocs webs i webs dinàmiques amb comerç electrònic. Productes o serveis

Assessorament i serveis telemàtics (registre de dominis, hostalatge en servidor, creació de llocs webs i comerç electrònic) amb l’objectiu de donar suport a les empreses en la seva incorporació a les noves tecnologies. Persona de contacte

Enrique Valenciano Horta e-mail i tel. de contacte

mail@barna ciber.com 93 295 54 41

Casp, 43, baixos 1a. 08010 Barcelona

Claraboia Audiovisual, s.c.c.l. www.claraboia.coop

Tinta Invisible, s.c.c.l. www.gravat.com

Activitat principal

Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució.

de material audiovisual, audiovisuals de suport a la formació, formació tècnica, vídeo per a instal·lacions museístiques o qualsevol format requerit pels nostres clients basat en el vídeo com a eina comunicativa. Persona de contacte

Productes o serveis

Escultor Damià Campeny, 22 08301 Mataró

Persona de contacte

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

Instal·lacions, manteniment i projectes elèctrics.

jm.gonzalez@electra.onored. com / 93 784 17 14

Productes o serveis

Adreça

Kiko Montoro

e-mail i tel. de contacte

info@claraboia.coop 93 188 40 16 Adreça

Productes o serveis

Maresme, 46 08223 Terrassa

Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas, electricitat industrial i domèstica.

Jal Fusters, s.c.c.l.

Productes o serveis

Persona de contacte

Activitat principal

Fusteria, ebenisteria i decoració.

Alvent, s.c.c.l.

www.newcemit.com Activitat principal

Tot tipus de treballs amb fusta com ara mobles a mida, portes, armaris, cuines. Col·locació de tarimes i parquets. Fabricació i muntatge d'estands.

Productes o serveis

Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori.

Projectes d’enginyeria, serveis topogràfics (aixecaments, replantejos, delimitacions de finques, càlculs de moviments de terres, etc.), realització de sistemes d’informació geogràfica i ser-

Cuin Factory Group, s.c.c.l.

mida, portes d’interior, reformes integrals de la llar.

www.alventsccl.com Activitat principal

www.cfgroup.es

Activitat principal

Fabricació de cuines i banys. Productes o serveis

Cuines, banys, armaris a

persona de Contacte

Anabel Plans Ros

e-mail i tel. de contacte

rusticllar@hotmail.com 93 818 10 05

Adreça

Lleó, 6, baixos 08001 Barcelona

Lamosca, s.c.c.l. www.lamosca.com

Activitat principal

Sector

Comunicació-disseny: multimèdia

Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions. Productes o serveis

Identitat corporativa, comunicació gràfica, senyalització, infografia, web, apps, exposicions, publicacions, motiongraphics... Persona de contacte

Xavier Morta

e-mail i tel. de contacte

xavi@lamosca.com 93 441 01 00

Pl. Universitat 4, 3r. 2a. 08007 Barcelona

Manteniment i instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris, habitatges, locals, oficines, naus i zones industrials, zones esportives, equipaments públics, enllumenats públics, treballs en xarxes aèries i soterrades de línies de baixa tensió, projectes i legalitzacions.

Newcemit, s.c.c.l.

r@gravat.com 93 301 29 42

Adreça

Instal·lacions, manteniment i reparacions d’aigua, gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, recuperació d’aigües grises i pluvials, fabricació d’equips per al tractament d’aigües, electricitat d’alta i baixa tensió, automatismes, desenvolupament de projectes ‘clau en mà’, fabricació d’equips relacionats amb la producció d’energia, instal·lació i manteniment d’equips: de captació d’energia solar, equips de cogeneració, aigua calenta

Web de l’empresa:

José María González

e-mail i tel. de contacte

Els relacionats amb ‘les arts del llibre’: el gravat calcogràfic, l’enquadernació artística, l’estampa digital giclée i el disseny gràfic.

Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-Ray, etc.

Electricistes Terrassencs, s.c.c.l.

Ricard Ibernon

Productes o serveis

Activitat principal

Creació, realització d'esdeveniments, publicitat, vídeo institucional, vídeo corporatiu, televisió, videovídeo viral, web TV, videocurrículum, laboratori de vídeo, lloguer

Persona de contacte

Antonio Gallego

e-mail i tel. de contacte

sanitària, fotovoltaica, climatització... Persona de contacte

Àngel Requena Muñoz

Sector

Construcció: electricitat-calefaccióaire-gas-aigua

e-mail i tel. de contacte

newcemit@newcemit.com 93 784 23 22 Adreça

Albert Einstein, 21, nau B 08223 Terrassa

Adreça

Girona, 6 08290 Ripollet

Sector

Construcció: fusteria

jalfusters@hotmail.com 625 52 36 62

vidors de mapes, restitucions virtuals d’edificacions, management i control d’obres, informes pericials, etc.

e-mail i tel. de contacte

persona de Contacte

Carrer de la Font, 29, 2a. Les Planes 08196 Sant Cugat del Vallès

Adreça

• Roselló, 32, nau 11, P. I. Les Salines. Cubelles Tel. 93 895 75 18 • Englantina, local 9-10, N-340, Coma-ruga Tel. 977 68 57 34

Alex González Royuela

• Avda. Garraf, 21, P. I. Sant Pere Molanta. Olèrdola Tel. 93 818 08 58 • Camí Ral, 2, nau 14, P. I. Masia Frederic. Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 54 33

info@alventsccl.com 93 590 64 85 Adreça

Sector

Construcció: promotores de construcció

Sector

Construcció: reformes-construcció

coop 2012


72 directori coop

Sector

Construcció: revestiments-acabats

Decor System, s.c.c.l. Activitat principal

Envans de guix laminats, falsos sostres. Productes o serveis

Falsos sostres: modulars,

Sector

Distribució-transport: missatgeria

Missatgers Trèvol, s.c.c.l. www.trevol.com

Activitat principal

Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social. Sector

Distribució-transport: transport mercaderies

Transportes El Prat, s.c.c.l. www.transportesprat.com Activitat principal

Transport, emmagatzematge i distribució. Sector

Distribució-transport: transport sanitari

Ambulàncies Catalunya, s.c.c.l.

ambulanciescatalunya.com Activitat principal

Cooperativa amb més de 30 anys d’experiència en el sector del transport i l’assistència sanitària.

Sector

Distribució-transport: transport viatgers

Sector

Educació: centres de formació

Persona de contactE

Adreça

Juan Antonio Quero Torres

Av. Escolapi Cancer, 55 08033 Barcelona

Productes o serveis

Persona de contacte

Adreça

Missatgeria ecològica. Missatgeria nacional e internacional. Neteja ecològica. Venda i distribució de productes ecològics i de comerç just.

Productes o serveis

Mercaderies en general, ADR residus industrials, camions grua, plataformes elevadores, emmagatzematge, dipòsit i distribució.

Productes o serveis

Transport sanitari no urgent: – Trasllat col·lectiu de pacients per a visites i tractaments – Trasllats interhospitalaris – Ingressos i altes hospitalàries Serveis preventius per a Productes o serveis

Línia regular de passatgers.

Activitat principal

Persona de contacte

Eduard Sabadell

Antonio Ricardos, 14, bxs. 08027 Barcelona

Persona de contacte

Adreça

comercial@trevol.com 93 498 80 70

Rafael Villena

e-mail i tel. de contacte

qualsevol tipus d'esdeveniment privat o públic. Trasllats sanitaris nacionals i internacionals: al servei de particulars i companyies d'assistència de viatges.

Begur, 36-38 08028 Barcelona

Passeig Comerç, 64 08203 Sabadell

Persona de contacte

Productes o serveis

e-mail i tel. de contacte

93 710 79 51

Jordi Daumal

Productes o serveis

e-mail i tel. de contacte

Formació contínua per a empreses i persones amb un

jordi@aposta.coop 93 318 81 62 Twitter: @aposta

Escola Bressol del Bosc, s.c.c.l.

jocs i jardí amb espais específics per a diferents edats. Serveis: cuina pròpia, servei d’acollida i espais de petita infància.

Escola bressol innovadora i de qualitat educativa. Instal·lacions: 6 aules exteriors, aules de descans, aula polivalent, espais comuns de

Adreça

Adreça

Adreça

Productes o serveis

cooperativa@ambulanciescatalunya.com / 93 422 88 88

David López Romero

enfocament pràctic i vivencial en gestió empresarial, desenvolupament societari i habilitats personals i directives. Consultoria de formació (elaboració de plans de formació, gestió de la formació bonificada, elaboració de plans d’incorporació de socis i desenvolupament societari). Difusió i foment del model d’empresa cooperativa a emprenedors, escolars, universitats.

Escola on s’imparteix el Primer Cicle d’Educació Infantilprimer cicle d’educació infantil.

e-mail i tel. de contacte

Persona de contacte

Aposta, s.c.c.l.

www.ebmlesorenetes.cat

Andorra, 63-65 08840 Viladecans

info@transportesprat.com 93 658 21 33

Francesc López

Escola Empresarial Cooperativa www.aposta.coop

decor@decorsystem.es 93 350 11 82, 654 55 22 91

e-mail i tel. de contacte

Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès.

Activitat principal

coop 2012

e-mail i tel. de contacte

www.tus.es

Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

Educació: llars d’infants

timients antirradiació per a sales de rajos X i sales de ressonància magnètica.

TUS, s.c.c.l.

Activitat principal

Sector

lineals, continus, acústics i fonoabsorbents; tabics: sistemes de guix laminat amb estructura d’acer i aïllaments tèrmics i acústics; protecció passiva al foc; insonorització: segons normativa del Codi Tècnic de l’Edificació; reves-

Persona de contacte

Rosa Roselló Clascà

e-mail i tel. de contacte

a8064949@xtec.cat Adreça

Carrer del Bosc, 32 08430 La Roca del Vallès

Premià, 15, 1a. planta 08014 Barcelona

assessorament pedagògic a centres educatius; difusió de les arts escèniques. Persona de contacte

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica

Mireia Font

www.eltimbal.org

mireia.font@eltimbal.org 93 302 73 47, 620 107 582

Activitat principal

Adreça

Acció formativa professional i artística en el camp de les arts escèniques (teatre i dansa).

e-mail i tel. de contacte

Portaferrissa, 13, pral. 08002 Barcelona

Formació artística personal per a nens, joves i adults; estudis professionals per a actrius i actors; monogràfics i intensius de cap de setmana;

Escola Sant Gervasi, s.c.c.l. www.santgervasi.org Activitat principal

Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. Escola Sant Gervasi manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora constant del seu projecte.

Productes o serveis

Educació infantil, primària, secundària i batxillerats, formació contínua i ocupacional, activitats d’oci i salut, esportives i culturals. Persona de contacte

David Cos

e-mail i tel. de contacte

santgervasi@santgervasi.org 93 579 54 30 Adreça

Sabadell, 41 08100 Mollet del Vallès


73 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació

Arkenova, s.c.c.l.

Azimut 360, s.c.c.l.

Activitat principal

Activitat principal

www.arkenova.net

Enginyeria, formació, distribució dins el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica. Productes o serveis

Desenvolupament de projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, cogeneració, climatització, il·luminació i eficiència energètica. Formació en energia solar tèrmica, fotovoltaica, sistemes d’absorció, il·luminació. Distribució de productes per a energia solar tèrmica, fotovoltaica i il·luminació LED. Persona de contacte

Angelo Zinni

e-mail i tel. de contacte

angelo.zinni@arkenova.net 690 983 205 Adreça

Carrer de l’Oblit, 62, local 08041 Barcelona

www.azimut360.coop

Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional. Productes o serveis

Estudis de viabilitat d’implantació d’energies renovables. Instal·lacions FV d’autoconsum i connexió a la xarxa. Instal·lacions FV autònomes i híbrides amb eòliques i hidroelèctriques de petita potència. Redacció i direcció facultativa de projectes d’energia solar tèrmica. Auditories energètiques i assessorament per a la planificació energètica. Formació i capacitació de tècnics i instal·ladors d’energies renovables. Projectes de cooperació internacional. Persona de contacte

Mireia Gil

e-mail i tel. de contacte

info@azimut360.coop 93 217 19 63

Cia. d’Espectacles Pa Sucat, s.c.c.l. www.pasucat.cat

Activitat principal

Creació i realització d’espectacles. Productes o serveis

Espectacles d’animació i titelles per a públic familiar per ser representats en interior i exterior. Per conèixer

E.I. Sambucus, s.c.c.l. www.sambucus.cat Activitat principal

Creació de producte i cultura agroalimentària, creació d’espais d’aprenentatge per a persones amb risc d’exclusió. Productes o serveis

Santa Àgata, 7, local 2 08012 Barcelona

Cresol, Solucions Ener-

gètiques Locals, s.c.c.l. cresol.coop

Persona de contacte

Jaume Castellà Carlos info@cresol.coop 678 438 995 Adreça

AP175. 43550 Ulldecona

Activitat principal

Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables. Productes o serveis

– Enginyeria: Projectes. Llicències ambientals. Informes pericials. Direccions d’obra. Certificacions energètiques. Estudis de biohabitabilitat. — Assessoria: Consultoria tècnica i energètica. Auditories i estudis energètics. Gestió d’explotació d’instal· lacions de règim especial. Sistemes de gestió ISO. – Formació: Cursos, conferències i tallers. — Instal·lacions: Execució i manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, electrificació aïllada i connectada a xarxa.

Som Energia, s.c.c.l. www.somenergia.coop Activitat principal

Comercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables. Productes o serveis

Facturació i gestió del consum elèctric per a consumidors/es de fins a 15 kW de potència. Producte d’inversió en projectes renovables. Persona de contacte

Marc Roselló Casas

e-mail i tel. de contacte

info@somenergia.coop 972 18 33 86 Adreça

Parc Científic i Tecnològic de la UDG. Edifici Casademont. Pic de Peguera, 15, porta A, planta 1, despatx 16. 17001 Girona

Los Corderos, s.c.c.l.

Persona de contacte

www.loscorderos.es

Pilar López

Persona de contacte

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

Jordi Cartanyà

e-mail i tel. de contacte

pasucat@pasucat.cat 977 613 097

Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals.

Adreça

Adreça

Espectacles de teatre, cursos de formació.

Can Hosta, 113 17404 Riells i Viabrea

Persona de contacte

Productes o serveis

Persona de contacte

Mireia Franch

e-mail i tel. de contacte

mireia@sambucus.cat 622 03 04 58 Adreça

Pintor Guardia, 6 08560 Manlleu

Riembau, s.c.c.l.

Els Caus de Mura alberg, s.c.c.l.

www.elscausdemura.coop

etc. Activitats i excursionisme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Activitat principal

Persona de contacte

www.labarricona.cat Activitat principal

Gestió d’una casa de menjars i d’una microcerveseria en una masia ubicada entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

Turisme amb valors! Responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat.

Ferran Martínez

Productes o serveis

Adreça

Cuina casolana amb barreja de cuina moderna i internacional. Postres casolanes. Menús diaris. Sopars. Carta de temporada basada en els productes d’èpocade l’època i de proximitat. Carta de vins amb DO de casa nostra. Elaboració de cervesa artesana com a producte base de la marca La Calavera. Maridatges de cuina amb l’entorn de la cervesa: civet de senglar amb cervesa negra, melmelada de cervesa artesana de blat, dolç de cervesa torrada per cuinar una espatlla de xai del Ripollès amb romaní, etc.

Sector

Espectacles: companyies

loscorderos.sc@gmail.com 972 16 00 03

Productes o serveis

Ctra. de Barcelona, km. 2 43800 Valls

Sector

Energies renovables

e-mail i tel. de contacte

el catàleg, visiteu la nostrael nostre web.

Restauració, producció i comercialització de productes d’horta en ecològic, producció i comercialització d’infusions i condiments en ecològic, gestió d’horts urbans i privats, i altres activitats en l’àmbit gastronòmic.

Allotjament de 33 places (1 adaptada) al nucli urbà del poble medieval de Mura. Piscina, teteria i sala polivalent apta per a cinema, ludoteca, tallers, reunions, presentacions, espectacles, teràpies,

Adreça

Albert Lambert

e-mail i tel. de contacte

Sector

Hosteleria: bars-restaurants

diguescoses@labarricona.cat 972 702 352 Adeça

La Barricona Ctra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,6 17500 Ripoll

Sector

Hosteleria: cases de colònies i altres

e-mail i tel. de contacte

info@elscausdemura.coop 93 831 63 15, 697 26 84 68 Sol, 1 08278 Mura

coop 2012


74 directori coop

Sector

Indústria: arts gràfiques

Cevagraf, s.c.c.l.

El Foli Verd, s.c.c.l.

Activitat principal

Activitat principal

cat.cevagraf.coop

Impressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris i agendes.

www.foliverd.com

Preimpressió, impressió i postimpressió. Productes o serveis

Produïm catàlegs corporatius i d’imatge, revistes corporatives, revistes d’associacions, llibres, fullets publicitaris (díptics, tríptics, quadríptics, desplegables...), calendaris murals i de sobretaula, agendes. Cobrim tot el procés gràfic (preimpressió, impressió i postimpressió).

Impressió i acabats de papereria d’empresa (cartes, sobres, targetes, talonaris, etc.), plegats (díptics, tríptics, etc.), carpetes, cartelleria de diverses mides, entrades especialment en paper seguretat, flyers, fullets, revistes, llibres, postals, adhesius, butlletes de loteria, etiquetes, etc. Serveis d’impremta en general.

Persona de contacte

Persona de contacte

e-mail i tel. de contacte

e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

Albert Alcoverro

albert.alcoverro@cevagraf. coop / 93 586 04 20 Adreça

Praga, 22-24. Pol. Ind. Cova Solera. 08191 Rubí

Josep M. Gasén

Idetec Estudio, s.c.c.l.

www.idetecestudio.com Activitat principal

Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. Productes o serveis

Creació, disseny i posicionament de webs, impressió digital en qualsevol material, rètols electrònics amb tecnologia LED, retolació de vehicles, senyalització interior i exterior, imatge corporativa, marcatge tèxtil, articles promocionals, publicitat, disseny gràfic, papereria.

josepmaria@foli.e.telefonica. net / 93 457 15 31

Persona de contacte

Adreça

e-mail i tel. de contacte

Llibertat, 37, baixos 08012 Barcelona

Julián Núñez

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic, s.c.c.l. www.artfic.cat

Activitat principal

Estem preparats per resoldre des del disseny i la producció fins als detalls dels acabats en tota mena d’impresos, tant corporatius com comercials. Productes o serveis

Disseny i impressió en òfset, digital o plotter de catàlegs, fullets, díptics, tríptics, calendaris, carpetes, talonaris d’entrades, memòries corporatives, revistes de festes, carnets, cartells, invitacions, targetes, porta-retrats i participacions, cartes i tovalles per a restauració, sotagots, displays, capses... i molt més.

contabilidad@idetecestudio. com / 977 66 33 78

Persona de contacte

Adreça

e-mail i tel. de contacte

Romaní, 5, local 43700 El Vendrell

Jordi Sala / Anna Salvans artfic@artfic.cat 93 875 00 80 Adreça

Tres Roures, 6 08242 Manresa Sector

Indústria: elèctrica-electrònica

Control Intel·ligent de l’Energia, s.c.c.l. (CINERGIA) www.cinergia.coop Activitat principal

Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+D+I en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials. Productes o serveis

Disseny propi de productes ba­sats en electrònica de po­ tència. Serveis per a la industrialització d’equips per a tercers. Serveis d’enginyeria en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica. Acompanyament personalitzat per a la millora de l’eficiència energètica de processos industrials. Persona de contacte

Josep Rafecas

e-mail i tel. de contacte

jrafecas@cinergia.coop 93 486 43 58

Handytec, s.c.c.l. www.handytec.es

Activitat principal

Instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Homologats pel Departament d’Indústria en totes les activitats que fem, hem treballat pràcticament a tot el territori de Catalunya a nivellen l’àmbit terciari, comerç i domicilis.

Laboratorio Electrotécnico, s.c.c.l. www.lescop.com

Activitat principal

Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kv. Aparellatge de mitja i alta tensió. Armaris metàl·lics.

Uni.Co, s.c.c.l. www.unico.cat

Activitat principal

TIC, col·laboració, traçabilitat, BPM, Facility Services, eficiència energètica i energies renovables. Productes o serveis

Instal·lacions d’habitatges de nova construcció, reparacions i manteniments relacionats amb la distribució, el confort i l’eficiència energètica.

Transformadors d’intensitat i tensió baixa, mitjamitjana i alta, toroidalstoroïdals, aïlladors en general, productes aïllats amb resina exposy, transformadors d’exterior aïllats amb porcellana, interruptors de mitjamitjana i alta tensió, armaris metàl·lics.

Realització de propostes de valor tecnològic per al client en l’àmbit de les noves tecnologies, la traçabilitat, l’autoconsum o l’eficiència energètica, que aportin valor al seu negoci, ja sigui mitjançant una reducció de costos o temps o a través d’un increment de la xifra de negoci.

Persona de contacte

Persona de contacte

Persona de contacte

e-mail i tel. de contacte

e-mail i tel. de contacte

Adreça

Adreça

Persona de contacte

presidencia@jmoragas.org 93 674 50 48

serveis industrials, orientats a la qualitat, el servei i la reducció de costos per als nostres clients. Treballem per a grans empreses dels sectors de l’alimentació, la cosmètica i l’editorial i la gran indústria.

Adreça

Productes o serveis

Productes o serveis

Emilio García Hernández e-mail i tel. de contacte info@handytec.es 690 693 740 Adreça

Menta, 13 Urb. El Castell 43761 La Pobla de Montornès

Productes o serveis

Montserrat González

mgonzalez@lescop.com 93 376 31 00

PassatgePtge. Rosers, s/n. 08940 Cornellà de Llobregat

Blai Garcia i Serra info@unico.cat 93 433 51 64

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

Adreça

Llull, 51-55, 1r. 2a. 08005 Barcelona Sector

Indústria: manipulats

Taller Jeroni de Moragas, s.c.c.l.

www.jmoragas.santcugat.net Activitat principal

Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental. Productes o serveis

Centre ocupacional, llarresidència i centre especial de treball que ofereix els serveis següents: taller de manipulats industrials, neteja viària i brigades de serveis de neteja, bugaderia

coop 2012

industrial, lloguer de vaixella i artesania. Persona de contacte

Lluís Vallès

e-mail i tel. de contacte

Av. Villadelprat, 79. 08197 Sant Cugat del Vallès

TEB, s.c.c.l. www.teb.org

Activitat principal

20.000 m2 especialitzats en

Copacker (blíster, alta freqüència, flow-pack, sleever, retràctil…); manipulat i serveis logístics; muntatges; fabricació per a tercers; externalització de processos industrials; folrat de caixes; enclavaments in site.

Manuel Morales

e-mail i tel. de contacte

manuel.morales@teb.org 93 360 03 87 Adreça

– Seu Barcelona: Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona – Seu al Vallès: Solsonès, 38-40 P. I. de la Bruguera 08211 Castellar del Vallès


75 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació

Grupdem, s.c.c.l. www.grupdem.com Activitat principal

Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social.

CIR, s.c.c.l.

www.circarrocerias.es Activitat principal

Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries. Productes o serveis

Carrosseries isotèrmiques i frigorífiques, isotermització de furgonetes homologades. Reparació de carrosseries. Xapa, pintura i electricitat per a tot tipus de vehicles, retolacions i canvis d’imatge.

Cusó Tapissers

Cooperativa d’artesans www.cusotapissers.com Activitat principal

Fabricació a mida de sofàs, butaques, raconeres, llits, mobles i complements entapissats. Reparació i restauració. Fundes. Entapissat de parets. Cortines de tot tipus. Coixins per a exterior i nàutica. Pells i teixits apropiats. Distribuïdors de butaques i sofàs Stressless. Productes o serveis

Sofàs, butaques, cadires, capçals i llits, pufs, taules, paravents, fem de tot en

Tcolors – TEB, s.c.c.l. www.tcolors.net Activitat principal

Fàbrica de pintures per a ús escolar i manualitats. Fàbrica i distribució de netejadors d’olors. Productes o serveis

– Tcolors: Fly&Flot, pintura que s’infla i flota; pintures de dits i imantada; Window Cooperativa Industrial de Gèneres de Punt

John-Fil, s.c.c.l. www.john-fil.com

Productes o serveis

Manipulats industrials i promocionals, retràctil, envasats en flow-pack, servei de magatzem i servei de neteja. Persona de contacte

Montse Puig

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura.

cir@circarrocerias.es 977 75 67 52

Btactic, s.c.c.l. www.btactic.com

Activitat principal

Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure

Productes o serveis

Antoni Ayala Ferrero

e-mail i tel. de contacte

Matalassos, canapès, somiers. Productes Stressles d’Ekornes.

i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de mobles a mida.

Colors; vernissos, acríl·liques satinadaiques setinada i metal·litzada, tèmperespintura al tremp metal·litzada i anacarada, fluorescent, escolar i Glitter; gel Glitter. – Todors és un producte altament efectiu per trencar les mol·lècules que produeixen les males olors. Es tracta d’una solució per a cada

mala olor que primer elimina l’olor desagradable i després hi afegeix un perfum suau. La fórmula està basada en la reproducció del procés natural que tenen les flors per neutralitzar les aromes d’altres flors que competeixen entre elles. Producte en a base a d’aigua, respectuós amb el medi.

Persona de contacte

dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista.

llestes per a la seva venda o distribució (jerseis, jaquetes, vestits, complements, etc.) o en qualsevol de les seves fases de fabricació: teixit en màquines cotton (galgues 9, 18, 21, 24), electròniques (galgues 5 i 12) i integral (galga 10); confecció, rentat i planxa.

Persona de contacte

il·luminació, etc. També treballem per a agències de comunicació, cellers, etc.

e-mail i tel. de contacte:

Persona de contacte

Tortosa, 87. 08918 Badalona

correu col·laborativa. BLIST, sistema de gestió de llistes de distribució i mailmarketing. BLEARNING, solucions de formació online amb Moodle i Sakay.

BWEB: disseny, allotjament, programació php/html, gestió de dominis, base de dades, CMS (Wordpress, Joomla, Drupal), posicionament SEO/SEM i tot allò relacionat amb el web 2.0.

Productes o serveis

Productes o serveis

Articles en vidre bufat, semiautomàtic i automàtic per als sectors de l’hostaleria, decoració, jardineria, bany, i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials. Productes o serveis

BMAIL, solució de gestió de

Persona de contacte

Miriam Arroyal Clara Delgado

e-mail i tel. de contacte

miriam@cusotapiceros.com clara@cusotapiceros.com 93 490 13 22 Adreça

Robrenyo, 52, baixos 08014 Barcelona

Sector

Indústria: metall

Persona de contacte

productes entapissats. Reparació i entapissats. Servei postvenda. Confecció de fundes a mida i servei de bugaderia per mullar els teixits naturals abans de confeccionar per evitar l’encongiment. Entapissat de parets i revestiment mural amb molts tipus de materials. Confecció de coixins i complements per a exterior amb teixits apropiats. Cortines i complements, estors, persianes de fusta o alumini, screen, mosquiteres... Pells i teixits naturals, mixtes, sintètics i tècnics.

Estem especialitzats en projectes a mida.

Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic.

Activitat principal

seriman@serimaninstruments .com / 93 473 57 16

Ctra. Constantí, km. 3,5, Ptda. La Grassa, 1, P. I. Nirsa. 43206 Reus

M5 Idees & Mercats, s.c.c.l. Activitat principal

www.serimaninstruments.com

de medició de pressió i temperatura; acoblaments de separadors de diafragma a instruments de medició de pressió i temperatura.

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura (manòmetres, termòmetres, transmissors...); reparació, recuperació i subministrament d’equips

Adreça

Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i

www.m5idees.com

Ptge. del Criadero, 14. P. I. Sota el Molí. 08160 Montmeló

Persona de contacte e-mail i tel. de contace

Indústria: manipulats i retràctil

Adreça

Seriman Instruments, s.c.c.l.

Anton Rodríguez

Sector

grupdem@grupdem.com 93 352 80 04

Especialitat en treballs de polièster, reparació de dipòsits, sitges, recobriments de piscines i basses.

Fabriquem peces de gènere de punt en totes les seves diversitats i models que són manufacturades segons les ordres de fabricació dels nostres clients. Oferim les peces totalment acabades i

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

Adreça

Av. de Cornellà, 132, 6è. 2a. Edifici PERCO 08950 Esplugues de Llobregat Sector

Indústria: mobles-fusta

Productes o serveis

Armaris a mida, escales i baranes, portes i bastiments, pèrgoles, cuines, mobles per a bany i tot tipus de rehabilitacions. Persona de contacte

Pere Font i Pratdesaba e-mail i tel. de contacte

Els Nois, s.c.c.l. www.elsnois.com

Activitat principal

Mobiliari per a la llar, comerç

Arantxa Rufián

93 887 02 96 Adreça

Serraller, 6 08551 Tona

Xavier Tendero

e-mail i tel. de contacte

Sector

Indústria: química-farmacèutica

xavier.t@teb.org 93 311 72 12 Adreça

Andana de l’Estació, 56 08030 Barcelona

Sector

Montse Balcells

Indústria: tèxtil-confecció

e-mail i tel. de contacte

john-fil@john-fil.com 973 15 60 17 i 973 15 62 20 Adreça

Pg. Mn. Joan Llort, s/n. 25410 L’Espluga Calba

Sector

arantxa@m5idees.com 93 384 76 79

Indústria: vidre

Adreça

Sector

Informàtica



coop 2012


76 directori coop 

BCRM, solucions de gestió de clients, base de dades relacional, gestió d’incidències, etc. BCLOUD, serveis de virtualització i gestió en servidors al núvol. BPROJECT, sistema de gestió de projectes per web. Experts en sistemes LINUX en general, formació en plataformes ERP i consultoria empresarial de solucions de gestió, com recursos humans o facturació online.

Productes o serveis

Persona de contacte

Adreça

Complex La Caparrella, CEEI 3.9. 25192 Lleida

Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors, s.c.c.l. www.jamgo.es Activitat principal

Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial peri assolir-ne els seus reptes de negoci. Productes o serveis

www.frestorn.com

Activitat principal

Construcció i reparació de maquinària.

Arç, Consum Responsable, s.c.c.l. www.arccoop.cat Activitat principal

Som una cooperativa mixta de treball i consum que promou el consum responsable i el mercat social. Formem part del projecte Arç. Productes o serveis

Oferim serveis propis: serveis d’assegurances, estalvi ètic, cotxe compartit i energia renovable. També oferim una botiga virtual de consum responsable, una borsa de professionals i un catàleg de serveis de mercat social.

Sector

Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

Persona de contacte

Ricard Garcia Mirayo

e-mail i tel. de contacte

ricard.garcia.mirayo@jamgo.es info@jamgo.es 691 243 186 Adreça

Badajoz, 22, 2n. 08005 Barcelona

MAD Systems

www.madsystems.cat Activitat principal

Mecanització de peces mitjanes-grans. Disposem de torns i fresadores CNC per fer qualsevol tipus de mecanització sobre plànols.

Tots els serveis i productes formen part de l’economia social i solidària i estan gestionats a través de la compra col·lectiva.

Miquel López

e-mail i tel. de contacte

mlopez@frestorn.com 93 886 14 21

Arç, Serveis Integrals d’Assegurances, s.c.c.l. www.arccoop.coop Activitat principal

ipalma@arccoop.coop 93 425 06 88

Som una cooperativa corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.

Adreça

Productes o serveis

Persona de contacte

Iolanda Palma

e-mail i tel. de contacte

Casp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

www.alc-assessors.com Activitat principal

Persona de contacte

Activitat principal

Productes o serveis

Assessorament laboral, fiscal i comptable. Creació d’empreses. Tramitacions administratives. Assessorament en prevenció de riscos laborals i medi ambient.

xavi@alc-assessors.com 977 44 85 84 Adreça

Plaça Alfons XII, 9, entresòl 1 43500 Tortosa

david@madsystems.cat 93 433 51 60 Adreça

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

Quatre Arroba, s.c.c.l.

www.quatrearroba.cat Activitat principal

Serveis informàtics per a empreses i particulars. Sistemes, venda, desenvolupament i disseny. Productes o serveis

Informàtica per a empreses, implantació de programari (som distribuïdors de QuerrySoft, Software del Sol i KaisEVO), sistemes (som partners de Lenovo), subcontractació, desenvolupament a mida, disseny d’imatge corporativa i web. Particulars, venda de material, reparació. Persona de contacte

Èric Zapater

e-mail i tel. de contacte

info@quatrearroba.cat 972 860 398 Adreça

Sorrall, 5 17401 Arbúcies

Adreça

Polígon Mas Beuló. Olot, 22. 08500 Vic

estudi, recerca, diagnosi i optimització de productes específics d’assegurances i gestionem la compra amb criteris col·lectius. Som el primer mediador d’assegurances d’Europa registrat per gestionar l’Assegurança Ètica i Solidària. Persona de contacte

Mariló Chamorro

fiscal i confecció de declaracions per a la presentació a Hisenda. Realització integral i supervisió de la comptabilitat i assessorament comptable. Confecció de llibres oficials. Realització de dipòsits de comptes. Auditories financeres.

Buch-Padrós consultors, s.c.c.l.

e-mail i tel. de contacte

David Vargas

e-mail i tel. de contacte

Implantació de sistemes integrats de qualitat, medi ambient i PRL. Xavier Altadill Ferrando

Persona de contacte

Fem serveis integrals d’assegurances; ens ocupem dels programes dels nostres clients, oferint-los serveis especialitzats per cobrir les seves necessitats asseguradores. Fem assessorament,

ALC Assessors, s.c.c.l.

Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial.

coop 2012

e-mail i tel. de contacte

Frestorn, s.c.c.l.

oscar.ortega@btactic.com 973 270 382, 663 318 350

Serveis a empreses i particulars: assegurances

Productes o serveis

– Projectes 360º: assessorament des de la conceptua-

e-mail i tel. de contacte

Sector

control de flotes, educació, atenció a les persones, etc.

Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar,

Òscar Ortega

Mecànica-automoció: reparació-venda de maquinària

subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària, a mida de cada client. – Integració de sistemes: contractes de suport tècnic prioritari i manteniment d'infraestructures, solucions de seguretat perimetral i dades, emmagatzematge massiu i solucions BigData, sistemes wireless, muntatge integral de centres de dades i sales de servidors, sistemes de publicitat dinàmica i videomosaic, subministrament de material informàtic. – Internet 2.0: consultoria estratègica de comunicació, registre i custòdia de dominis, gestors de correu, Social Media. Programació d’espais i portals web, Cloud Services per BackUp, intercanvi d’arxius i aplicacions per videoconferència i formació, solució e-commerce integral, publicació i gestió de continguts, desenvolupament d'aplicacions. – Projectes corporatius: automatització i optimització de processos de treball, solucions de mobilitat i teletreball, creació d’intranets i entorns col·laboratius, digitalització i gestió documental, consultoria tecnològica orientada a negoci, solucions corporatives o departamentals com ara gestió de talent, finances, fluxos comercials, logística,

Persona de contacte

Sector

lització tècnica amb experts, passant per l’obtenció de requeriments o recerca de solucions de mercat; gestió del projecte, arquitectura de la solució; anàlisi, disseny i desenvolupament de solucions de programari, i desplegament. – Serveis especialitzats en diferents àmbits de l’activitat informàtica: arquitectura i desenvolupament d’aplicacions web o mòbils, consultoria o assessorament tecnològic i formació. – Construcció de solucions: mòbils: —plataformes de geoposicionament o localització (GeoSharing) i aplicacions empresarials de mobilitat—; empresa: — gestió del contingut empresarial (ECM), e-commerce, Softwareprogramari Social Media.

www.bpcons.net

Servei integral en matèria fiscal, laboral i comptable a l’empresa. Productes o serveis

Constitució de cooperatives de treball, societats mercantils, autònom. Capitalitzacions i plans d’empresa. Assessorament laboral i la seva gestió. Assessorament

mchamorro@arccoop.coop 93 423 46 02 Adreça

Casp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

Persona de contacte

Josep Buch Martínez

e-mail i tel. de contacte

jbuch@bpcons.net 93 736 15 45


77 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació Adreça

Soler i Palet, 22, 2n. 1a. 08222 Terrassa

Cegecop, s.c.c.l. www.cegecop.com Activitat principal

Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliàriaimmobiliaris: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc. Productes o serveis

Especialistes en societats cooperatives (treball associat, consumidors i usuaris, etc.) Persona de contacte

Mario Andrés López

e-mail i tel. de contacte

administracio@cegecop.com 93 814 14 17 Adreça

Ca l’Escoda, 12, bxs., local 3 08800 Vilanova i la Geltrú

Col·lectiu Ronda, s.c.c.l. www.cronda.coop

Activitat principal

Persona de contacte

Josep Pedrosa i Domènech e-mail i tel. de contacte

coopdema@coopdema.cat 93 163 78 87 Adreça

Rambla Marina, 178, entl. 1a. 08907 L’Hospitalet de Llobregat

Embat Legal, s.c.c.l.p.

loslaboralistas.wordpress.com Activitat principal

Assessorament i defensa jurídica. Productes o serveis

Advocats especialistes en l’àmbit del dret laboral, mercantil i reclamacions d’autònoms. S’ofereix assessorament o defensa jurídica en casos d’acomiadaments individuals i col·lectius, reclamacions en matèria de salaris, liquidació i quitança, procediments monitoris, reclamació d’indemnitzacions per danys i perjudicis, TRADE, drets fonamentals, conciliació de la vida familiar i laboral, etc. Persona de contacte

Albert Forcadell

Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social.

e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

Adreça

Actuem en l'àmbit del dret laboral, administratiu, penal, civil i de família, entre d'altres: accidents de circulació i treball, danys i perjudicis, reclamacions per abusos bancaris, pensions i malalties professionals. També som especialistes en la constitució i assessorament de cooperatives i altres entitats d'economia social. Persona de contacte

Núria Ballesteros

e-mail i tel. de contacte

nballesteros@cronda.coop 93 268 21 99 Adreça

Trafalgar, 50 08010 Barcelona Consultoria

CoopdeMà, s.c.c.l. coopdema.cat

Activitat principal

Consultoria que treballa en l’àmbit jurídic i econòmic per ajudar a estructurar, a nivelldes del punt de vista organitzatiu i de gestió, a entitats de l’economia social. Productes o serveis

Constitució d’entitats sense ànim de lucre i de societats, molt especialment d’empreses cooperatives, i elaboració d’estudis de viabilitat econòmica; assessorament i gestió laboral, fiscal i comptable als òrgans de govern i/o a la gerència a través d’accions de control econòmic i dinamització juridicoorganitzativa, generant una correspondència d’aquestes accions amb els seus acords i normes d’autoregulació.

aforcadell@embatlegal.com 93 208 09 40 Roger de Llúria, 118, 3r 1a 08037 Barcelona

Escribà Assessors, s.c.c.l. www.escriba1971.com

IVA, intrastat, pagament fraccionat de l’IRPF). – Comptable: des de la implantació del sistema fins a l’entrada dels assentaments; confecció de diaris, balanços i comptes de resultats mensuals. – Laboral: jubilacions, assessorament i contractació de treballadores de la llar, contractació i prestacions; assessorament de pimes en l’obertura de centres de treball, contractació de treballadors i confecció de documents de la SS. – Mercantil: constitució, fusió, dissolució i liquidació d’empreses; preparació i presentació dels comptes anuals al registre. – Finances: planificació financera a curt i llarg termini. – Consultoria: implantació de processos, organització i sistemes; RH. Persona de contacte

Jordi Díaz-Benito

gabinetediaz@gabinetediaz.es 93 430 90 00 Adreça

Aviació, 7-9 08029 Barcelona

Pelayo Consultors, s.c.c.l. pelayoconsultors.com Activitat principal

L’assessoria integral per a l’empresa en totes les àrees (comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica, etc.). Especialistes en cooperatives. Productes o serveis

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits laboral, fiscal, mercantil, comptable i jurídic.

Confecció de la comptabilitat, impostos, nòmines i Seguretat Social; orientació i assessorament en totes les matèries.

Productes o serveis

Persona de contacte

Persona de contacte

Sandra Lerín

e-mail i tel. de contacte

info@escriba1971.com 93 725 35 74 Adreça

Av. Onze de Setembre, 83. 08208 Sabadell

Gabinete Díaz, s.c.c.l. Activitat principal

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer, i consultoria administrativa i organitzativa. Productes o serveis

– Fiscal: particulars (declaracions periòdiques de l’IRPF, impost de successions i donacions); empreses (IS,

Persona de contacte

Francisco López Raya

e-mail i tel. de contacte

set-c@set-c.com 93 318 40 31 Adreça

Ronda Sant Pere, 19-21, 5è. 5a. 08010 Barcelona

e-mail i tel. de contacte

Activitat principal

Constitució i gestió de societats, protecció de dades, vehicles, assegurances en general, serveis laborals de nòmines i assegurances socials per a pimes i societats, plans de prevenció de riscos laborals, pensions, herències, testaments, renda/patrimoni i tot servei relacionat.

Convenis amb associacions, renovació i modificació de càrrecs de la junta directiva, consell rector, canvis d’administrador. Assessorament i gestió tributària, assistència en inspeccions, recursos, planificacions fiscals, noves inversions, ampliacions i/o consolidació de línies de negoci. Anàlisi de situacions financeres, cerca de finançament i subvencions, suport en l’elaboració de pressupostos, projeccions i simulacions, comptes anuals, confeccions de comptabilitat i impostos.

Pere Moreno

e-mail i tel. de contacte

p.moreno@pelayoconsultors. com 93 265 31 05 Adreça

València, 497, entresòl, 4a. 08013 Barcelona

SET-C, s.c.c.l. www.set-c.com

Activitat principal

Vidal Piqué i Asso­ ciats, s.c.c.l. www.finquesmontane.cat/ empreses-vidal-pique.php Activitat principal

Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil. Productes o serveis

Constitució i dissolució de societats; tramitacions davant el Registre Mercantil, AEAT, ajuntaments i altres organismes; altes, baixes i modificacions d'activitats; impostos de societats i renda; pagaments a compte trimestrals; IVA; successions i transmissions; impostos municipals; assessorament fiscal; nòmines; Seguretat Social; jubilacions, pensions i incapacitats; tràmits d'estrangeria; assessorament laboral; tenidoria de llibres; assessorament comptable. Persona de contacte

Carla Anna Montané Marmottan e-mail i tel. de contacte

carla@vidalassociats.cat 93 811 52 11 Adreça

Plaça. de la Vila, 3 08800 Vilanova i la Geltrú

Assessoria jurídica, laboral, fiscal i comptable, especialitzada en cooperatives. Productes o serveis

Estudi i preparació de contractes, acords de col·laboració, reclamacions de quantitats, constitucions de societats de tot tipus, fusions, escissions i liquidacions, preparació d’estatuts, elaboració de poders generals i especials, assistència tècnica per a reunions i negociacions. Assessorament i gestió laboral, declaracions de retencions del treballador per IRPF, certificats de retencions.

coop 2012


78 directori coop

Sector

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

Clade Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com Activitat principal

Acompanyar les empreses del Grup cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat. Persona de contacte

Muntsa Turon Balcells

e-mail i tel. de contacte

mturon@grupclade.com 93 332 07 93 Adreça

Premià, 15, 2a. 08014 Barcelona

COOP57, s.c.c.l. www.coop57.coop Activitat principal

Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària. Productes o serveis

Oferim la possibilitat d’estal­ viar de forma responsable i que aquests fons es transfor­ min en eines financeres per a entitats vinculades a l’econo­ mia social, ja sigui per fer inversions com per avançar subvencions o establir pro­ces­ sos d’intercooperació. Una de les nostres prioritats és donar suport a noves inicia­tives d’emprenedors socials. Persona de contacte

Raimon Gassiot Ballbè e-mail i tel. de contacte

coop57@coop57.coop 93 268 29 49 Adreça

Premià, 15, baixos 08014 Barcelona

Creant, s.c.c.l. www.creant.org

Activitat principal

Consultoria social, formació i acompanyament a l’emprenedoria. Productes o serveis

Atenció i assessorament en autoocupació i emprenedoria, formació en competències bàsiques de les persones, així com gestió integral de projectes, serveis de management i coaching a entitats del tercer sector, serveis d’investigació social i participació ciutadana. Persona de contacte

Nuria Isanda Capell

e-mail i tel. de contacte

isanda@creant.org 93 302 06 26 Adreça

Joaquim Costa, 62, ent. 1a. 08001 Barcelona

e-S Health

www.eshealth.eu Activitat principal

Consultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i

coop 2012

cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, assessorem, i fem recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacològic, dietètic, cosmètic i de la suplementació natural. Productes o serveis

I+D. Assessorament personalitzat als laboratoris de fàrmacs de síntesis química, fàrmacs a partir de plantes medicinals, suplements alimentaris, cosmètica, etc. Proposta de millora, formulació, disseny d’estudis i estratègies sanitàries i de mercat basades en l’anàlisi de l’evidència científica i presentació de productes. Educació sanitària i social. Formació tècnica presencial per a professionals sanitaris, programes de prevenció i promoció de la salut, de sensibilització alimentària, mediambiental i de RSE. Esdeveniments de divulgació científica i formació online. Persona de contacte

Mònica Martínez

e-mail i tel. de contacte

monica.martinez@eshealth.eu 93 702 32 32 Adreça

Parc científic TecnoCampus Mataró – Maresme. Av. d’Ernest Lluch, 32, TCM2, 4a. planta, oficina 14. 08302 Mataró

El Risell, s.c.c.l. www.elrisell.cat

Activitat principal

Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge. Productes o serveis

Serveis de comunicació digital per a empreses, projectes de rehabilitació, arquitectura, redacció de plans estratègics, paisatgisme, medi ambient, plans d’inclusió, participació i recerca, entre d’altres. Persona de contacte

Andreu Camprubí

e-mail i tel. de contacte

info@elrisell.cat 633 392 612 Adreça

Vall de Boí, 50 25199 Lleida

ETCS, s.c.c.l.

www.etcs.coop www.grupecos.coop Activitat principal

Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. Productes o serveis

Assessorament, acompanyament, formació i dinamització de persones, administracions, entitats, empreses i xarxes, utilitzant formats

creatius i diferents llenguatges transmèdia (incorporació TIC, vídeo, imatge...). Gestió i canvi en les organitzacions, promoció del mercat social, emprenedoria social cooperativa, desenvolupament comunitari, participació ciutadana i transparència, intervenció social. Projectes propis: escola cooperativa de criança compartida, empresa híbrida, espai públic i habitatge, formació i coneixement compartit, TIC i transmèdia. Persona de contacte

Guillermo Rojo

e-mail i tel. de contacte

info@etcs.coop 93 353 70 13 Twitter: @etceteres Adreça

Casp, 43, baixos 08010 Barcelona

Gabinet d’Estudis Socials, s.c.c.l. www.gabinet.com

Activitat principal

Recerca i avaluació en temes com pobresa i exclusió, discriminació, racisme, immigració i minories ètniques, drets humans, mercat de treball, gent gran i persones amb discapacitat. Productes o serveis

Hobest, s.c.c.l. www.hobest.cat

Activitat principal

Innovació. Contribuïm a millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i autonomia de persones i equips. Productes o serveis

Reflexió estratègica, transformació i activació organitzativa, acompanyament a direcció i consells rectors, processos d’incorporació de noves persones sòcies, impuls de la participació i l’actitud innovadora, dinamització de processos de cooperació i intercoperació. Persona de contacte

Ester Vidal

e-mail i tel. de contacte

evidal@hobest.cat 636 206 452 Adreça

Casp, 43, pta. bxa 08010 Barcelona

Projekt Results, s.c.c.l. www.projekt.cat

Activitat principal

Facilitar a les organitzacions experiències planificades d’aprenentatge per a la millora.

Informes de recerca i avaluació de programes i projectes socials, estudis de necessitats, assistència tècnica en la presentació de projectes a la Unió Europea.

Persona de contacte

Persona de contacte

Pare Coll, 4. 08500 Vic

Xavier Vallvé

e-mail i tel. de contacte

Francesc Teixidó

e-mail i tel. de contacte

francesc@projekt.cat 668 58 38 38 Adreça

xavier@gabinet.com 93 487 38 16

QMP Integral, s.c.c.l.

Adreça

Activitat principal

Aragó, 281, 2n. 2a. 08009 Barcelona

GestCívic, s.c.c.l. www.gestcivic.coop Activitat principal

Serveis tècnics integrals relacionats amb l’arquitectura, l’energia i el territori. Productes o serveis

Rehabilitació i reconversió d’edificis i ITE. Bioconstrucció. Auditories ambientals i certificacions energètiques. Mediació comunitària. Programes de millora integral de barris Planejament urbanístic. Gestió de cooperatives d’habitatges - Model de Cessió d’Ús (MCU). Persona de contacte

Núria Colomé, presidenta e-mail i tel. de contacte

www.qmpintegral.coop

Fomentar la millora i innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la fi última de contribuir al desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses. Qualitat Integral, en la seva actuació, s’ajustarà als principis de la qualitat total. Productes o serveis

Servei de qualitat: ISO 9001, EFQM; medi ambient: ISO 14001, EMAS, ISO 50000; alimentació: ISO 22000, IFS/BRC, HACCP; turisme: “Q” de qualitat turística, Quality Apartment Standard; petit comerç: UNE 175001; altres serveis: Operador Econòmic Autoritzat (OEA); Lean manufacturing (millora continua); Formació en empreses.

info@gestcivic.coop 93 302 68 82

Persona de contacte

Adreça

e-mail i tel. de contacte

Casp 43, baixos, 1a. 08010 Barcelona

Japic Llop Causi

japic@qmpintegral.coop 93 219 19 13, 679 38 63 96 Adreça

Ronda Guinardó, 24, esc. D, àtic 1a. 08024 Barcelona


79 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació

Tandem Social, s.c.c.l.

www.tandemsocial.com Activitat principal

Cooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials a nivell nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social. Productes o serveis

– Suport a l’emprenedoria i l’empresa social: creació i gestió de programes o projectes de suport a l’empresa social; finançament: anàlisi i seguiment d’inversions, gestió de cartera, etc.; estratègia, pla de negoci i acompanyament gerencial; start-up: pla de negoci, pla de viabilitat,

Gustauria, s.c.c.l. www.gustauria.com Activitat principal

Solucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivi­ tats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.

GSIS-Verd de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsisverd.org

creació d’empreses socials, acompanyament a l’emprenedoria; comercialització. – Suport a projectes socials: disseny, posada en funcionament, avaluació i gestió de programes/projectes; estratègia; avaluació d’impacte i acompliment social; definició de cartera de serveis; relació estratègica entitat/empresa. – Acció social empresarial: estratègia i execució d’una política de compra social; estratègia i execució de projectes per a l’acompliment de la Llei d’inserció social del minusvàlid (LISMI); relació estratègica empresa/entitat. Persona de contacte

Jaume Oller Rosell

Productes o serveis

Menjar transportat refrigerat. Cuina de 1.000 m² on, entre altres tecnologies, es desenvolupa la línia freda amb envasat al buit. Servei d’àpats a domicili per a persones dependents. Especialitzats

Jardinet, s.c.c.l. www.jardinetsccl.es Activitat principal

Col·locació de rec automàtic, plantes d’interior i d’exterior; producció i venda de planta Ophiopogon jaburan. Planta de compostatge vegetal.

Inserció sociolaboral de col·lectius en situació d’especial dificultat tenint com activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social, amb seguiment i tutoria dels treballs de pràctiques realitzats en la pròpiamateixa empresa.

Persona de contacte

Productes o serveis

Activitat principal

Disseny, instal·lació i mante­ niment d’espais verds per a particulars, empreses, entitats i organismes públics. Productes o serveis

Jordi Bautista

e-mail i tel. de contacte

gsisverd@suport.org 93 560 01 13 Adreça

Camí de Can Gomis, s/n Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

– Disseny, realització i manteniment d’espais verds públics i privats. – Poda d’arbrat. – Assessorament tècnic a empreses i particulars. – Disseny i realització de projectes d’hort ecològic a escoles, altres col·lectivitats i particulars.

Activitat principal

Activitat principal

Persona de contacte

Elena Farré

e-mail i tel. de contacte

efarre@feinesdecasa.com 93 442 37 31 Adreça

Aurora, 11, local 2 08001Barcelona

V&H Enginyers Consultors, s.c.c.l. [Grup V&H) www.vhec.net

Activitat principal

Consultora en sistemes de gestió (normes ISO) i estratègies de negoci; serveis TIC; centre de formació. Productes o serveis

Consultoria en sistemes de gestió, especialment en

en dietes per a la gent gran: basal, triturada, sense sal, hipocalòrica, de protecció gàstrica, astringent, vegetariana, diabètica…

www.garbet.coop

Operador integral de serveis auxiliars per a clients públics i privats. Productes o serveis

Serveis de neteja, manteniment d’edificis i instal· lacions, serveis d’higiene ambiental, rehabilitació i reforma d’edificis, bugaderia industrial, serveis de jardineria. Qualitat de servei amb un projecte cooperatiu d’inserció laboral de persones. Persona de contacte

Àngels Cobo

e-mail i tel. de contacte

garbet@garbet.coop 93 254 76 90 i 972 50 59 51

sistemes integrats de qualitat, medi ambient, seguretat, salut, innovació i responsabilitat social RSE, amb normatives sectorials, de producte; estratègies de negoci, especialment excel·lència EFQM i sostenibilitat; suport informàtic TIC; formació associada. Persona de contacte

Joan Ramon Dalmau

e-mail i tel. de contacte

jr@vhec.net / 93 757 48 24 Adreça

Passatge El Miró, 7 08304 Mataró. Tel. 93 757 48 24 General Pardiñas, 42 28001 Madrid Tel. 902 090 574

e-mail i tel. de contacte

comercial@gustauria.com 680 431 506 Adreça

Persona de contacte

Bosch i Soldevila, 10 08700 Igualada

Adreça

TEB Verd, s.c.c.l.

Jordi Minguito

Ctra. de Santiga, 96 Recinte Viver-Casa Natura 08291 Ripollet

La Mata Jardiners, s.c.c.l. www.lamatajardiners.cat Activitat principal

Serveis de jardineria, enginyeria i floristeria. Productes o serveis

Jardineria: enjardinament d’obra nova i manteniment, poda de grans exemplars, recs automàtics; enginyeria: valoracions i peritatges, projectes d’enjardinament, diagnosi i tractament de plagues; floristeria: subministrament de flor i planta natural, floristeria nupcial. Persona de contacte

Gràcia Busqué i Bonamusa e-mail i tel. de contacte

Adreça

Garbet Cooperativa d’Inserció

Serveis de neteja de residències i centres, domicilis particulars, comunitat de propietaris, etc.

Trafalgar, 25, 2n. 2a. 08010 Barcelona

e-mail i tel. de contacte

Feines de Casa, s.c.c.l.

Productes o serveis

Adreça

lamata@lamatajardiners.cat 93 757 97 06

ablanquez@jardinetsccl.es 93 580 00 29

Facilitar la integració de persones en risc d’exclusió social mitjançant serveis de neteja.

jaumeoller@tandemsocial.com 655 03 49 86

Àngels Blánquez Caballero

Persona de contacte

www.feinesdecasa.com

e-mail i tel. de contacte

Carrer del Carme, 6 08302 Mataró Adreça

Rda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona Sant Joan Baptista, 4 17600 Figueres

TEB Solucions, s.c.c.l. www.teb.org

Activitat principal

www.teb.org

Activitat principal

Disseny i manteniment d’espais naturals i enjardinats. Neteja i desbrossament de boscos.

Sector

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Productes o serveis

Manteniment d’espais verds, tant públics com privats; manteniment de piscines; esporga i tala d’arbrat; esbrossat i neteja de solars; aprofitament de recursos i noves tecnologies; desbrossaments d’obertura, de manteniment i selectiu; selecció de tanys; neteja i vigilància forestal; manteniment de vies de servei; serrada i retirada de troncs. Persona de contacte

Joan Berruezo

e-mail i tel. de contacte

joan.berruezo@teb.orgjoan. berruezo@teb.org 93 360 03 87 Adreça

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona – Espais industrials, neteges de xoc i de posada en marxa d'activitats. – Cuines i filtres industrials: substitució del filtre existent per un de net (només s’atura el servei de cuina durant 30 minuts). – Interiors de tot tipus de vehicles (autobusos, flotes d’automòbils, taxis...)

Neteja professional de cuines industrials, oficines, espais educatius i comunitats de veïns, així com naus industrials i plataformes logístiques.

Persona de contacte

Productes o serveis

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

– Espais públics i serveis educatius: protocols de neteja d’equips i materials del centre; productes adequats per a la desinfecció de cada servei.

Sector

Serveis a empreses i particulars: cuina-catering

Sector

Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja

Mil·li Rodríguez

e-mail i tel. de contacte

mil.li@teb.orgmil.li@teb.org 93 360 03 87 Adreça

coop 2012


80 directori coop

Sector

Serveis d’atenció a les persones: ajut a domicili

Com a Casa Enlloc, s.c.c.l. www.comacasaenlloc.cat Activitat principal

Oferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat, i amb necessitat de tercers.

Persona de contacte

Nuria Roy Blasco

e-mail i tel. de contacte

comacasaenlloc@gmail.com 93 666 21 88, 665 045 681 Adreça

Roses, 77-79, 1r. 2a. 08980 Sant Feliu de Llobregat

Productes o serveis

Tasques d’atenció personal, ja siguin assistencials (higiene, aliments, deambulació, manteniment de l’ordre, substitució...) com educatives (adquisició d’hàbits, assessorament, pautes, observació, promoure activitats...) i tasques domèstiques (neteja, compres, habilitats...).

Sector

Serveis d’atenció a les persones: atenció psicopedagògica

AEMA, s.c.c.l. www.aema.cat

Activitat principal

Cooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, dedicada als serveis d’atenció a les persones en l’àmbit de la infància en protecció, la discapacitat, les escoles, el lleure i la intervenció comunitària. Productes o serveis

CRAE El Petit Pont, agents cívics, projectes d’esplai per a discapacitats, casals d’estiu, servei de patis oberts, projecte Fem ponts cap a l’institut, tallers d’estudi assistit, servei de menjador escolar i activitats. Persona de contacte

Antoni Martínez Biosca e-mail i tel. de contacte

Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves.

Serveis d’atenció a les persones: inserció social-laboral

e-mail i tel. de contacte

Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.). Productes o serveis

Transport d’usuaris, neteges, acompanyaments (hospilogopèdics, assessorament a pares i escoles, orientació professional. Persona de contacte

Victòria Gamundi

e-mail i tel. de contacte

cedre@copc.es 93 211 06 06 Adreça

Mandri, 38, entl. 1a. 08022 Barcelona

Eines, serveis socioeducatius, s.c.c.l. www.eines.coop

Activitat principal

Pl. Pare Manel Marcillo, 3 17800 Olot

Valladolid, 10 17005 Girona

Productes o serveis

Persona de contacte

i ADM, s.c.c.l. www.sersaonline.com

Servei educatiu específic (SEETDIC Baix Llobregat) i 3 centres d’educació especial: Balmes I, Balmes II i Unitat medicoeducativa, que atenen alumnes de 3 a 20 anys amb problemàtica neurològica i de salut greu, trastorns del desenvolupament i trastorns de conducta. Concerts amb el Departament d’Ensenyament i contractes amb el Servei Català de la Salut. Persona de contacte

Sacramento Sobrino (administració) e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

Adreça

e-mail i tel. de contacte

info@eines.coop 93 112 38 89 Adreça

Major, 275, 1r. 2a. 08759 Vallirana

Institució Balmes, s.c.c.l.

www.instituciobalmes.org

consellrector@ibalmes.org 93 630 65 97 Eucaliptus, 33. 08830 Sant Boi de Llobregat

Magroc, s.c.c.l. www.magroc.cat

Activitat principal

Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l‘’entorn amb tasques d’investigació i docència. Productes o serveis

Activitat principal

Argos, s.c.c.l

Cerc@, s.c.c.l.

e-mail i tel. de contacte

Activitat principal

Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut. Des del seu inici (any 1995), gestió del CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) Xaloc. Aquest projecte acull 16 menors d’entre 3 i 18 anys, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Persona de contacte

Carme Omella Pascual e-mail i tel. de contacte

administracio@argos.coop 972 406 997 Adreça

Sant Medir, 75, local 3 17007 Girona

Educació especial.

www.cercasccl.com Activitat principal

cercasccl@cercasccl.com 977 24 51 31

Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis.

Adreça

Productes o serveis

www.eduvic.coop www.itinere.coop www.reditinere.blogspot.com

Serveis d’atenció a la persona: SAD i auxiliars de la neteja, inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, formació professional ocupacional, atenció a persones amb problemes de drogoaddicció. Persona de contacte

Bea Caballé

info@sersaonline.com 972 21 43 43

Sersa, Serveis Socials

Serveis d’atenció socioeducativa i d’inserció sociolaboral per a diferents col·lectius.

Sara Molina

Josep Moreno Martin

Adreça

Diagnòstics, tractaments psicopedagògics, psicològics i

Productes o serveis

coop 2012

Adreça

Gestió del CDIAP Magroc. Districtes 2-3-4-5-6 de Terrassa.

Productes o serveis

Formació específica d’atenció a les persones en institucions socials i a domicili (certificats de professionalitat). Realització de serveis d’atenció domiciliària.

Activitat principal

Persona de contacte

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

Persona de contacte

Adreça

www.cedre.es

Albert Pérez

Atenció domiciliària. Formació sociosanitària. Certificat de professionalitat.

info@edat3.com 972 26 72 12

Cursos, tallers i projectes socials a mida per a ajuntaments, escoles, etc.

Cedre, s.c.c.l.

Persona de contacte

Activitat principal

www.edat3.com

toni@aema.cat 93 519 09 34

Renclusa, 52, 3r. 08905 L’Hospitalet de Llobregat

Sector

Edat 3, s.c.c.l.

talaris, visites mèdiques, gestions diverses, etc.), ajut a domicili (en totes les AVD), fisioteràpia, assessorament (dependència, reformes a la llar, etc.) i tot allò que pugui facilitar el fet de seguir al domicili propi.

Baró de les IV Torres, 22 baixos A 43002 Tarragona

Eduvic, s.c.c.l.

Activitat principal

Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d’acolliment, diagnòstic i suport a les famílies. Productes o serveis

CRAE, KAIRÓS; Residència

Maria Bueno Egea

e-mail i tel. de contacte

cooperativa@magroc.cat 93 733 39 70 Adreça

Major, 40-42, entresòlentl. C 08221 Terrassa

TEB d’Habitatge, s.c.c.l. www.teb.org

Activitat principal

Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual. Productes o serveis

– Llar-residència: habitatges amb el suport d’un monitor o responsable especialitzat les 24 hores; – Servei de suport a la pròpia llar: suport personal perquè les persones amb disminució psíquica puguin viure de la manera més independent possible al seu habitatge. Persona de contacte

Albert Solà

e-mail i tel. de contacte

albert.sola@teb.org 93 360 03 87 Adreça

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

Maternal Antaviana; Centre Acolliment, Talaia; Seguiment Post-institucional: Itaca, Servei de Prevenció, Orientació i Suport a les Famílies, Cruïlla; Servei d’Atenció Terapèutica i Educativa a les Famílies, SaTeF; Programa mares i fills/es davant una mateixa realitat: la violència domèstica, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat; FútbolNet Santa Coloma i FútbolNet Carmel; Servei Tècnic Punt de Trobada, l’Hospitalet de Llobregat; Escola ITINERE. Persona de contacte

Adela Camí i Dealbert

e-mail i tel. de contacte

adela.cami@eduvic.coop 93 332 00 12 www.facebook.com/pages/


81 marketplace DE LES COOPERATIVES DE LA federació Eduvic-Sccl/111067372319 296 Twiter: @eduvic_itinere

Adreça

Blai, 17, 4t. 2a. 08004 Barcelona

Adreça

Castelao, 124, baixos, local 08902 L’Hospitalet de Llobregat

Fil-a-l’agulla, s.c.c.l. www.filalagulla.org

Activitat principal

Tallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius. Productes o serveis

Facilitació de grups i conflictes, desenvolupament organitzacional i procesos de participació. Educació: projectes per incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en l'acció educativa, gestió positiva dels conflictes i atenció a la diversitat. Teràpia i creixement personal: visites individuals, parelles, grups, tallers, etc. Assesories relacionades amb la gestió i treball amb grups, génere, conflicte. Formació a professionals i públic en general: teatre de l’oprimit, treball de processos, acompanyament integral de les persones. Persona de contacte

Helena García, Sara Carro, Neus Andreu, Anna Espadalé i Joana Bou

Impulsem, s.c.c.l. Activitat principal

Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció, desenvolupament i suport a l’emprenedoria, dinamització del barri i el territori, suport i potenciació de la responsabilitat social per afavorir el desenvolupament del territori. Productes o serveis

Cursos, tallers, xerrades, dinàmiques, realització d’estudis, servei d’assessorament a l’emprenedoria, facilitació d’espais per als emprenedors, treball en xarxa per assolir majors esforços, organització d’esdeveniments, servei d’àpats, activitats dinamitzadores per generar convivència, etc. Persona de contacte

Fina Gràcia, Vanesa Cayuela e-mail i tel de contacte

impulsem@impulsem.org 93 443 65 83

Isom, s.c.c.l. www.isom.cat

Activitat principal

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Minerva”. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “SantsMedir”. Marta Garcia

e-mail i tel. de contacte

Productes o serveis

isom@isom.cat 93 408 59 77, 682 726 245 Adreça

Garcilaso, 153, baixos, 2a. 08027 Barcelona

L’eina, s.c.c.l.

www.einacooperativa.coop Activitat principal

Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió. Productes o serveis

Activitats educatives en el lleure (activitats extraescolars, activitats de vacances escolars, dinamització esportiva, casals, colònies), activitats de serveis a les persones (gestió de centres oberts, servei d’ajuda a domicili, neteges i manteniments, manteniment i reformes) i serveis de dinamització (dinamització associativa, gestió de centres cívics i socioculturals).

Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn.

Persona de contacte

Productes o serveis

Adreça

Ricardo J. Ramírez

e-mail i tel. de contacte

info@einacooperativa.coop 93 736 47 22

info@filalagulla.org 654 07 03 58

Titània-Tascó, s.c.c.l.

Persona de contacte

www.titania-tasco.com

Mireia Monllau

Activitat principal

e-mail i tel. de contacte

saludables, partint de l’alletament matern, i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials i serveis a la comunitat.

Productes o serveis

Seguiment de l’embaràs i assistència al part a casa, ginecologia natural, dietètica i nutrició, psicologia, reflexologia podal, acupuntura, osteopatia, flors de bach, homeopatia, fisioteràpia del sòl pèlvic, grups de criança i massatge infantil.

Nemesis, s.c.c.l.

www.nemesis-arq.com Activitat principal

Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars.

info@titania-tasco.com 93 426 65 59 Adreça

Llibertat, 47, baixos 2 08012 Barcelona

Vademames, s.c.c.l. www.vademames.org Activitat principal

Acompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida Productes o serveis

Visites i rutes culturals guiades (web Patronat de Turisme de Tarragona). Seguiments, delimitacions i excavacions arqueològiques. Recreacions d’època romana per a jornades, fires, convencions, etc. Tallers i crèdits de

Activitat principal

Gestió de serveis d’atenció a les persones per a clients de titularitat pública i privada.

Pamplona, 21 08227 Terrassa

Assistència al part a casa, cur­sos de preparació a la maternitat-paternitat i terà­ pies naturals.

(Suara Serveis, s.c.c.l.) www.suara.coop

Persona de contacte

Serveis socials especialitzats, infància, adolescència i joventut. Àrea residencial: Serveis residencials d’acció educativa.

e-mail i tel. de contacte

Suara Cooperativa

Escoles bressol, serveis d’ajuda domiciliària, residències i centres de dia per a gent gran, centres oberts i centres residencials per a menors, pisos d’autonomia, atenció a discapacitats, ocupació i formació, persones sense sostre, espais d’acollida i familiars, atenció a persones amb sida i drogodependències, entre d’altres. Persona de contacte

Àngels Cobo

e-mail i tel. de contacte

suara@suara.coop 93 254 76 90 Adreça

Rda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona

Tallers Blancs, s.c.c.l.

tallersblancs.blogspot.com.es Activitat principal

Atenció a persones adultes amb discapacitat intel· lectual. Productes o serveis

Centre ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usuaris, mitjançant una atenció diürna i un programa individual de rehabilitació, la seva màxima integració social. Persona de contacte

Xavier Segarra

e-mail i tel. de contacte

tallersblancs@telefonica.net 93 455 66 31 Adreça

Castillejos, 281, baixos. 08025 Barcelona

Productes o serveis

joc compartit, moixaines, etc. Formació per a professionals. Persona de contacte

Marta Iraizoz Irurita

e-mail i tel. de contacte

vademames@gmail.com 93 116 69 86

Xerrades, conferències i tallers sobre salut, criança i maternitat/paternitat. Acompanyament, orientació i suport en l’embaràs, postpart, lactància i criança. Activitats socioeducatives per a famílies. Grups de criança i lactància. Tallers de

Adreça

síntesi de temàtica històrica per a escolars (INF-PRIESO-BAT-EE). Conferències i xerrades divulgatives sobre el patrimoni històric.

e-mail i tel. de contacte

Persona de contacte

M. Reis Fabregat Fibla

Sector

Serveis d’atenció a les persones: salut

Pl. Josep Espona, s/n. 08550 Els Hostalets de Balenyà

nemesisarq@hotmail.com 977 24 91 07

Sector

Serveis socioculturals: activitats culturals

Adreça

Cuirateries, 17, baixos 43003 Tarragona



coop 2012


82 directori coop

Sector

Serveis socioculturals: activitats educativeslleure

Arriant, s.c.c.l.

Biciclot, s.c.c.l. www.biciclot.net

ció Locallocal i d’iniciatives privades.

Activitat principal

Activitat principal

Productes o serveis

arriant.org

Formació en títols homologats de lleure, i realització i gestió de projectes de lleure i activitats educatives amb infants i joves. Productes o serveis

Organització i realització de cursos homologats de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil; projectes educatius (colònies, treballs de síntesi, estades fi de curs...) amb infants i joves (principalment amb centres educatius); projectes i serveis per a l’Administració en l’àmbit de joventut; companyia jocs de fusta dimensionats. Persona de contacte

Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta. Productes o serveis

Lloguer de bicicletes, servei de monitoratge, rutes en bicicleta per a grups tant d’escolars com de particulars. Venda de bicicletes de segona mà. Tallers de mecànica. Espai d’autoreparació de bicicletes. Persona de contacte

Esther Cantos Rueda

e-mail i tel. de contacte

biciclot@biciclot.net 93 307 74 75 Adreça

Carrer de la Verneda, 18 08018 Barcelona

Albert Serra

e-mail i tel. de contacte

info@arriant.org 972 691 123 Adreça

Mas Gurt, s/n. 17176 Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa) Sector

Serveis socioculturals: educació ambiental

Nusos, activitats científiques i culturals, s.c.c.l. www.nusos.net Activitat principal

Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat. Sector

Serveis socioculturals: esports

GSIS – Hípica de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsishipica.org Activitat principal

Escola d’equitació: el nostre interès és apropar el món del cavall a totes aquelles perso-

Revista especialitzada en cooperativisme

Editada mensualment des de l’any 1980 per la Fundació Roca i Galès, vol ser una tribuna d’informació, difusió i intercanvi de les experiències d’economia cooperativa i solidària sobretot catalanes però també internacionals.

FUNDACIÓ ROCA I GALES Promoció i difusió dels principis i valors cooperatius. Biblioteca, hemeroteca i fons documentals de cooperativisme. Edició de llibres sobre cooperativisme. Organització de jornades i taules rodones d’economia cooperativa. www.rocagales.org fundacio@rocagales.org facebook.com/FundacioRocaGales

Doble Via, s.c.c.l.

Gestió de xarxes de centres cívics, de casals de gent gran, joves i infants, així com de serveis de menjadors a centres educatius. Gestió de la cartera de serveis socials com ara punts de trobada i centres oberts. Especialistes en projectes de desenvolupament comunitari i de participació ciutadana a través de programes transversals i plans locals.

Productes o serveis

Classes d’equitació. Capacitació, capacitació eqüestre – PQPI. Activitats, activitats i teràpies assistides amb cavalls. Coaching. Doma,

Cooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. Productes o serveis

e-mail i tel. de contacte

Persona de contacte

ninor@doblevia.coop 699 672 524 Adreça

Plaça. d’Aiguallonga, s/n. 08198 La Floresta, Sant Cugat del Vallès

Laia Hernàndez Jonatan Ivorra

e-mail i tel. de contacte

cooperativa@laferaferotge.cat 656 184 240 Adreça

Seu social: El Molí de Baix, s/n. 17405 Espinelves Delegacions a Barcelona i el Penedès

Gestió de projectes i serveis socioeducatius, culturals i de participació de l’Administra-

nes que ho desitgin, sense importar edat ni condició.

Activitat principal

Nino Ramírez

Persona de contacte

Activitat principal

Creació, disseny i realització de projectes educatius per potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta. Treballem amb museus, centres de recerca,

www.laferaferotge.cat

Disseny i gestió de projectes comunitaris dins dels àmbits d’educació social, animació sociocultural i el temps de lleure, prioritzant una educació en valors.

www.doblevia.coop

Productes o serveis

La Fera Ferotge, s.c.c.l.

escoles, etc. Oferim tallers participatius, conferències, materials didàctics, programes educatius, assessorament didàctic, continguts expositius, etc.

e-mail i tel. de contacte

nusos@nusos.net 93 410 37 77 i 695 872 653 Adreça

Casp, 43 08010 Barcelona

Persona de contacte

Eli Miralles

coaching, doma natural. Aniversaris, aniversaris i casals. Excursions. Visites, excursions i visites escolars.

e-mail i tel. de contacte

Persona de contacte

Camí de Can Gomis, s/n. Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

Pau Guillamon

gsishipica@suport.org 93 574 35 90 Adreça


Revista .COOP 2012  

La revista d'anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu. Editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you