Issuu on Google+

COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

NÚM.10 JULIOL / AGOST / SETEMBRE 2013

EQUADOR


Aquesta agenda s’ha imprès amb paper de fibra verge procedent de boscos gestionats de manera sostenible

Nosaltres, el poble sobirà de l’Equador, reconeixent les nostres arrels mil·lenàries, forjades per dones i homes de diferents pobles, celebrant la natura, la Pacha Mama, de la qual en som part i és vital per a la nostra existència; invocant el nom de Déu i reconeixent les nostres diverses formes de religiositat i espiritualitat; apel·lant a la saviesa de totes les cultures que ens enriqueixen com a societat, com a hereus de les lluites socials d’alliberament davant de totes les formes de dominació i colonialisme, i amb un profund compromís amb el present i el futur, decidim construir una nova forma de convivència ciutadana, en diversitat i harmonia amb la natura per assolir el benviure, el sumak kawsay.

LIDARITAT COOPERACIÓ I SO MBRE 2013

L / AGOS NÚM.10 JU LIO

T / SETE

ACTIVITATS 04 JO DONO U N COOP DE MÀ 06 EQUADOR 08 ET PROPOS EM 20 PARLEM DE 21 SENSE FRO NTERES 22 DE SUD A N ORD 26

Constitució de l’Equador

Aquest estiu viatgem fins a l’Equador. Exposicions, xerrades, cinema i altres activitats ens acostaran al present i al futur d’una cultura que busca l’harmonia amb la natura, la construcció d’un model de societat fidel als seus orígens i respectuós amb la immensa diversitat del país. Segueix-nos a: SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT I COOPERACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 296 100 | cooperacio@tarragona.cat | www.tarragona.cat

Facebook/ cooperaciotarragona Twitter/ Tgncooperacio


EXPOSICIÓ

4

TARRAGONA AMB MANS UNIDES Del 15 de juny al 15 de juliol Sociosanitari Francolí

L’exposició, mitjançant fotografies i petites descripcions, fa un recorregut pels diferents projectes que durant els últims 5 anys ha dut a terme Mans Unides amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona. MANS UNIDES www.mansunides.org | 977 244 078 tarragona@mansunides.org

EXPOSICIÓ

CINQUANTA ANYS DE MANS UNIDES De l’1 al 14 de juliol Centre Sociocultural de la Part Alta Mans Unides és la crònica de l’esforç per canviar un món injust. També és la història d’un propòsit: proporcionar cada any una vida millor a milions de persones amb petits i grans projectes que arriben als racons més remots del planeta. Aquesta exposició és una mostra i un homenatge a l’esforç de persones d’arreu del món unides amb un fi comú: fer desaparèixer les fronteres de la fam al món. MANS UNIDES www.mansunides.org | 977 244 078 tarragona@mansunides.org

EXPOSICIÓ

QUE EMIGRAR NO SIGUI LA SOLUCIÓ De l’1 al 24 d’agost Espai Jove Kesse

Des de 1996, Agermanament Sense Fronteres  està treballant a la zona rural del sud del Camerun. L’objectiu és que les famílies d’aquests pobles disposin de terres per conrear i granges que els permetin alimentar-se correctament i que amb la comercialització tinguin recursos per viure del seu treball. Fomentem el cooperativisme, especialment destinat a les dones i als joves, per desincentivar l’emigració cap a les grans ciutats o cap a països més desenvolupats. AGERMANAMENT SENSE FRONTERES agermanament@agermanament.org | 934 410 433 www.agermanament.org

5


7 La cooperació al desenvolupament defensa valors universals que impulsen processos de canvi aquí i arreu, perquè, en el món globalitzat, la lluita contra la pobresa té molts fronts oberts, perquè la solidaritat i la justícia social són els principis que ens mouen a treballar per un món millor. Des de la nostra ciutat, volem seguir contribuint a canviar les coses i per això tots hem de donar un cop de mà. Informar-se, participar i actuar és assumir la nostra responsabilitat en defensa del dret a la pau, els drets humans i el benviure dels pobles. Amb aquest objectiu, et convidem a participar de la campanya Jo dono un coop de mà impulsada per la Conselleria de Cooperació i el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Tarragona. Més informació www.jodonouncoopdema.cat @jodono1coopdema Jodonouncoopdema


EQUADOR


10

PANTALLA DEL MÓN CINEMA

11 CINEMA

YASUNÍ,EL BUEN VIVIR i EL CASO SARAYAKU, d’Arturo Hortas

BETWEEN MIDNIGHT AND THE ROOSTER’S CROW, de Nadja Drost

Yasuní, el Buen vivir mostra la problemàtica de la reserva de la biosfera Yasuní, a l’Amazònia equatoriana, que conté el 20% de les reserves de petroli del país. La iniciativa Yasuní ITT sol·licita a la comunitat internacional el 50% dels ingressos que s’obtindrien amb l’explotació d’aquest jaciment, per invertir-ho en la conservació de la biosfera, la investigació i les energies alternatives.

En l’agressiva recerca de l’or negre que mou les economies occidentals, les corporacions multinacionals estan treballant per a extreure bilions de dòlars en reserves de petroli sota els boscos de l’Equador. Aquesta pel·lícula investiga les operacions de la corporació Encana, una tapadora que, tot i les seves declaracions de responsabilitat social, està estenent la contaminació ambiental i violant els drets humans.

Sarayaku és una comunitat situada a la província de Pastaza, a l’Amazònia equatoriana, habitada per 1.200 persones de nacionalitat quítxua. L’any 2002 la companyia argentina CGC, acompanyada de l’exèrcit equatorià, entra il·legalment en territori Sarayaki i hi enterra 1.500 kg d’explosius. El cas es va portar a la Comissió Interamericana de Drets Humans i va crear un precedent històric en la defensa dels drets dels pobles indígenes.

QUÉ TAN LEJOS, de Tania Hermida

Dimecres , 3 de juliol (23 h) | Espai Jove La Palmera

CINEMA

BENVINGUTS AMB ELS TEUS, de Diego Ortuño Dimecres , 10 de juliol (22 h) | Espai Jove La Palmera Aquest documental és la història de tres famílies equatorianes que, després de superar un feixuc procés burocràtic amb el govern Espanyol, aconsegueixen reagrupar la família a Barcelona. Però reunir-se després de tants anys de separació no és tan meravellós com esperaven. Els nens es veuen empesos a noves vides i han d’aprendre una nova llengua (català); parelles que han perdut els llaços lluiten per mantenir-se unides i els avis, a la seva edat, de cop es queden sols. En aquest clàssic universal conte d’emigració, quines famílies sobreviuran el fet d’estar juntes una altra vegada i quines trencaran els seus vincles?

Dimecres , 17 de juliol (22 h) | Espai Jove La Palmera

CINEMA

Dimecres , 24 de juliol (22 h) | Espai Jove La Palmera L’Esperança arriba a l’Equador amb la intenció de conèixer el país. La Teresa, equatoriana, s’hi uneix mentre espera trobar-se al camí amb el noi a qui estima. Fent autoestop, enmig d’una vaga nacional, soles o en companyia d’altres, les dues dones emprendran un singular viatge en el qual aprendran tant de l’altra persona com del país que les envolta. I sobretot, de si mateixes.

CINEMA

FUERA DE JUEGO, de Víctor Arregui Dimecres , 31 de juliol (22 h) | Espai Jove La Palmera Juan és un jove equatorià d’origen humil que somia a emigrar per escapar de la situació asfixiant del seu país. Buscant els diners necessaris per fer realitat el seu somni, s’acaba involucrant en fets delictius, impulsat per la seva desesperació i el col·lapse social, econòmic i moral del seu país.


12

XERRADES CINEFÒRUM AMB EL DIRECTOR

SUCUMBÍOS, TIERRA SIN MAL, d’Arturo Hortas

Dijous, 4 de juliol (19 h) | Espai Jove Kesse L’any 2011 es va complir un segle des de la primera extracció de petroli de l’Equador. A la província de Sucumbíos comença el 1967 i afecta cinc nacionalitats indígenes, entre les quals el poble Cofán. La projecció d’aquest documental ens donarà l’oportunitat de comentar amb el director, Arturo Hortas, la seva experiència a l’Equador, que l’ha portat a dedicar dos curtmetratges més a la realitat de l’Amazònia equatoriana, que podrem veure en el marc del cicle de cinema de l’Espai Jove La Palmera.

XERRADA

LA URV A L’EQUADOR Dilluns, 8 de juliol (19 h) | Espai Jove Kesse A través del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, la URV porta més de quatre anys treballant amb comunitats i institucions locals del Municipi d’Orellana, situat a l’Amazònia Equatoriana, en un projecte multidisciplinar destinat a millorar la qualitat ambiental i, per tant, el nivell de vida dels pobladors de la zona, posant èmfasi en una legislació més efectiva i en l’estudi dels impactes que sobre la biosfera tenen les activitats associades a l’extracció del petroli. Durant aquest anys, diferents experts han visitat el Municipi per treballar conjuntament amb els tècnics locals. La xerrada farà un recorregut sobre l’experiència de la Universitat a la zona durant aquests anys, que s’ha recollit en un documental.

13 XERRADA

L’AUDITORIA DEL DEUTE DE L’EQUADOR: UN EXEMPLE A SEGUIR A L’ESTAT ESPANYOL? Dimecres, 10 de juliol (19 h) | Espai Jove Kesse L’endeutament públic a l’Equador conforma un problema històric, no només per les seves dimensions financeres, sinó per la seva incidència en la vida nacional. Aquest problema es va agreujar en les tres últimes dècades, i va convertir el deute en un instrument de domini, ja que hi havia el compromís ineludible d’entregar recursos públics al seu servei, n’hi hagués o no de disponibles. Això va motivar el Govern a crear una instància d’auditoria que establís la legitimitat, legalitat i pertinença dels crèdits i n’analitzés l’impacte social, ambiental i econòmic. Actualment, la crisi del deute afecte entre d’altres, al nostre país i la Plataforma Ciutadana per l’Auditoria del Deute pel deute espanyol treballa en el sentit de seguir un camí semblant al de l’Equador. Durant la xerrada analitzarem els paral·lelismes entre l’Equador i el nostre país i les opcions en front el problema del deute públic. La xerrada anirà a càrrec de Gemma Tarafa. Doctora en Biologia Mol·lecular per la UB i postdoctorada per la Universitat de Yale, és investigadora de l’ODG-Observatori del Deute en la Globalització des de la seva creació a l’any 2000. És investigadora i professora de la Universitat Pompeu Fabra, al Grup de Desigualtats en Salut (GREDS) i coautora de l’Informe sobre deuda externa en el Estado Español, La il·legitimitat dels crèdits FAD. 30 anys d’història i Vivir en deudocracia, entre d’altres publicacions.


14

XERRADES XERRADA

ANTICOOPERACIÓ: ESPANYA A L’EQUADOR Dijous, 11 de juliol (19 h) | Espai Jove Kesse Quin sentit té l’actual sistema d’ajuda internacional enfront dels instruments transnacionals molt més potents que generen pobresa, destrueixen ecosistemes o permeten la violació dels drets humans? Com s’explica que després de 60 anys de cooperació internacional al desenvolupament, el món dels empobrits, en el seu conjunt, no hagi millorat? El terme anticooperació es refereix al conjunt d’interferències negatives, desestructurants, activades des del Nord (Global) cap al Sud (Global). En aquesta xerrada, analitzarem la influència i el poder de l’anticooperació espanyola a l’Equador i les seves conseqüències. La xerrada anirà a càrrec de David Llistar, cofundador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Ha treballat amb diferents ONG, universitats, governs (entre els quals, l’equatorià i el català) i moviments socials en temes de cooperació al desenvolupament, justícia ambiental i economia global. És autor del llibre Anticooperación. Los problemas del Sur no se resuelven con más ayuda internacional (2009, Icària).

EXPOSICIONS EXPOSICIÓ

ECUADOR EN ESTADO PURO

De l’1 al 28 de juliol | Espai Jove Kesse L’exposició mostra el treball de diferents artistes equatorians, un recorregut fotogràfic a través del paisatge, la cultura i les persones que ens aproparà a l’Equador. Les fotografies van acompanyades d’una mostra de vestits tradicionals que representen a diferents comunitats indígenes equatorianes.

EXPOSICIÓ

KICHWAS I CATALANS De l’1 al 14 de juliol | Vestíbul de l’Oficina Jove del Tarragonès Batejat amb el nom indígena Amauta, Juli Rubio és un quítxua català, difon la filosofia i la medicina indígena que un dia el van fer reprendre la vida. Amb aquesta exposició, ens mostra dues cultures, dues realitats que s’enllacen per compartir.

15


16

TALLERS I ALTRES ACTIVITATS

17

CONTACONTES

TAST

Dilluns, 15 de juliol (18 h) | Gratuït | Espai Jove Kesse

Dimecres, 17 de juliol (19 h) | Gratuït | Espai Jove La Palmera

Aquesta activitat familiar ens permetrà conèixer contes i llegendes de l’Equador. Un viatge cultural per als més petits de casa. *Inscripcions a partir del 6 de juny a www.tarragonajove.org *places limitades

Farem una degustació de productes de les zones més representatives de l’Equador. De la sierra tastarem el moresc de diferents varietats, ens aproparem a la costa a través del plàtan i les mil maneres de cuinar-lo, i l’Amazònia ens portarà la chicha i la yuca. Un viatge gastronòmic que ens acostarà a la diversitat del país. *Inscripcions a partir del 6 de juny a www.tarragonajove.org *places limitades

LLEGENDES DE L’EQUADOR

L’EQUADOR AMB MOLT DE GUST

TALLER

MÀSCARES HAYA HUMAC Dimarts, 16 de juliol (18 h) | Gratuït | Espai Jove Kesse En aquest taller per a infants aprendrem la llegenda del Haya Humac, mentre confeccionem la nostra pròpia màscara, per acostar-nos a les tradicions indígenes equatorianes. *Inscripcions a partir del 6 de juny a www.tarragonajove.org *places limitades

TALLER

LA QUINOA A TAULA Dijous, 18 de juliol (18.30 a 21h) | 5€ | Espai Jove Kesse El taller de cuina ens permetrà conèixer la quinoa, un producte típic de la regió andina, i les seves propietats. Aprendrem a degustar-la i treure’n el màxim profit als fogons amb diferents propostes culinàries. *Inscripcions a partir del 6 de juny a www.tarragonajove.org *places limitades *Aquesta activitat és gratuïta amb el carnet Tarragona Jove


18

TALLERS I ALTRES ACTIVITATS SOPAR + ESPECTACLE + CONCERT

NIT EQUATORIANA

Dissabte 20 de juliol (20.30 h) | 10 € | Espai Jove La Palmera El Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura ens ofereix un sopar a la fresca per poder tastar alguns dels plats més característics de la cuina equatoriana. El TEAC té per objectiu difondre i posar en valor la cultura equatoriana al nostre país. Mentre sopem podrem gaudir d’un espectacle de danses tradicionals equatorianes. Acabarem la nit amb música de l’Equador. Un viatge amb tots els sentits. *Organitza: Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura *Preu 10 € (Pagament en metàl·lic i recollida del tiquet del 15 al 18 de juliol a l’Espai Jove Kesse) *Inscripcions a partir del 6 de juny a www.tarragonajove.org *places limitades *Tots els beneficis del sopar es destinaran íntegrament al Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura .

Cicle Equador Organitza:

Amb la col·laboració de:

Aquest cicle forma part del programa Interdiálogos amb el finançament de:

19


20

ET PROPOSEM...

NO HI HA JUSTÍCIA SENSE IGUALTAT La campanya de Mans Unides 2013, “No hi ha justícia sense igualtat”, proposa sensibilitzar i actuar sobre el tercer objectiu del mil·lenni: promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de les dones. En aquest sentit, Mans Unides vol contribuir amb aquesta campanya a acabar amb les arrels de la discriminació que pateixen les dones i donar suport a projectes que reconeixen la seva dignitat per impulsar el desenvolupament integral de les persones i dels pobles. Prop de 960 milions de persones no saben llegir. Dues terceres parts de les quals són dones. A l’Àfrica Septentrional i l’Àsia Occidental, la situació laboral de les dones no ha avançat des de 1990. De tot el comerç internacional d’éssers humans, prop del 70% és de nenes i dones. La pobresa i la fam causades pels desplaçaments afecten especialment les dones, com al Sudan, en què el 80% de persones desplaçades són dones i nenes. Les dones tenen 5 vegades més possibilitats de patir malalties de transmissió sexual que els homes. Les malalties sexuals ocupen el segon lloc en la mortalitat de les dones entre 15 i 44 anys.

PARLEM DE... PAU

Algunes persones entenen la pau com un estat caracteritzat per l’absència de guerres. Des de l’educació per la pau s’ha definit aquest concepte com a pau negativa. La pau positiva, en canvi, és un concepte més ampli i més ambiciós que recull el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que ens porta a aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de manera no violenta i la finalitat de la qual és aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. La pau no és un estat donat sinó un procés en constant construcció. Per això requereix el compromís i la implicació de tothom per actuar en favor de la pau (idea d’acció, d’implicació) i en coherència amb els seus continguts (sense violència). De la suma d’aquests dos aspectes – acció i absència de violència– en diem no violència. Per construir la pau s’ha de tenir un enfocament global, partint del treball sobre si mateix a la transformació del funcionament del sistema internacional, passant per la relació amb les altres persones i amb la natura. *Escola de Cultura de Pau

Segons l’OMS, 150 milions de nenes menors de 18 anys van patir, el 2002, relacions sexuals forçoses i altres formes de violència física i sexual.

Per saber-ne més: http://www.mansunides.org/campana/campanya-mans-unides-2013

21

Per saber-ne més: http://escolapau.uab.cat http://www.fundipau.org


sense fronteres LLUITANT PELS SOMNIS per Jineth Bedoya Lima Campaña violaciones y otras violencias: saquen mi cuerpo de la guerra INTERMÓN OXFAM L’Ajuntament de Tarragona col·labora amb aquest projecte des de l’any 2010 Fotografia: Gervasio Sánchez


sense fronteres

25

Lluitant pels somnis Per: Jineth Bedoya Lima

Milers de dones colombianes continuen esperant que els seus casos tinguin ressò als estrats judicials. La gran majoria ha estat víctima de tots els tipus de violència i d’altres continuen afrontant la persecució, la intimidació i l’abús sexual. Tot i aquest panorama, les dones també creiem que accions com les que s’avancen a través de la campanya ‘Violació i altres violències: treguin el meu cos de la guerra’, han contribuït a cridar l’atenció de les autoritats i de l’Estat en general.  Fins fa cosa d’any i mig, el govern colombià no tenia a la seva agenda el tema de la violència sexual contra la dona i encara menys un programa clar per eradicar-lo i, sens dubte, la campanya va aconseguir, amb una feina de molt d’esforç i dedicació, ubicar com a referent obligat els resultats de l’enquesta que va liderar sobre violència, però sobretot va obrir el camí per a la generació de consciència del problema. Ara, aquest projecte ha aconseguit empoderar moltes dones a Colòmbia, per tal que segueixin els seus processos individuals i col·lectius, a més de brindar suport a moltes dones vulnerables.

Però donar suport a aquests somnis de justícia, dignitat i reivindicació no és fàcil en moments en què decisions com el fur militar, el procés de pau amb les FARC i les absències d’accions en la feble Unitat de Justícia i Pau de la Fiscalia segueixen abonant el terra de la impunitat. És així que les dones, especialment les líders de grups polítics o socials, afronten problemes seriosos de seguretat, derivats de la seva denúncia, i amb victimaris emparats, en alguns casos, per armes d’integrants de la Fuerza Pública. L’amenaça més gran és al cap de l’organització anomenada pel govern com a banda criminal de ‘Los Urabeños’, però que en realitat és una extensió dels altres paramilitars desmobilitzats, ara reincidents, que han tornat a acarnissar-se amb les dones que en el passat es van desplaçar, o van deixar vídues i òrfenes. És per això que enfortir la campanya i seguir brindant aquest acompanyament a les víctimes és vital. La violència potser no la podem acabar aviat, però sí que hi hem de seguir incidint perquè les violacions i atropellaments deixin de ser, davant dels ulls de la societat i les autoritats, una simple lesió personal i es vegin com el que són, delictes.


Quina relació hi ha entre la criminologia i l’acció humanitària? Criminologia és una ciència multidisciplinar, abraça la sociologia, l’antropologia, el dret, la psiquiatria i la medicina legal. Hi té relació perquè se centra en la persona i la humanitat. L’acció humanitària també focalitza aquest estudi d’evolució, estructura i conductes de persones i societat.

Com véns a Tarragona? Buscant informació vaig trobar les ofertes d’estudis a la Universitat Rovira i Virgili i amb les ganes d’aprendre el castellà vaig triar aquesta ciutat. És el primer viatge que faig fora del meu país i hi vaig venir amb totes les ganes de conèixer altres cultures. El Postgrau en Cooperació Internacional és molt interessant, sobretot conèixer l’experiència dels professors i les diverses realitats que hi ha al món.

Hi ha alguna cosa de la Costa d’Ivori a Tarragona? Potser el temps, tot i que en el meu país no hi ha hivern, però de la resta de l’any sí que s’hi assembla molt. Hi ha diferència de cultura, sobretot el menjar. El primer xoc cultural va ser la manera de saludar, em van impressionar els dos petons per saludar, al meu país no es fan tants petons.

I amb la gent? Molt bé, molt amables. He trobat companys que m’han ajudat molt, sobretot per fer els tràmits i també per entendre la llengua. He conegut gent d’Erasmus i és una experiència molt rica perquè entres en contacte amb companys d’altres cultures i idiomes. També he participat en classes de castellà, tota la classe era de països diferents i la professora, veneçolana.

DE SUD A NORD

Explica’ns alguna cosa del teu país. El meu país ha viscut moments molt durs amb la violència, les universitats van estar tancades durant dos anys. Ara sembla que tot es va calmant una mica. Molta gent ha marxat per seguretat i s’ha refugiat en països veïns de l’Àfrica. També van marxar polítics, intel·lectuals, periodistes, però aquests cap a països europeus. Hi ha un tercer grup, són els estudiants universitaris que van complir el somni d’Europa i van marxar per estudiar i buscar desenvolupament professional. Però aquest somni poca gent el pot fer realitat.

De la Costa d’Ivori a Tarragona, per Marcos Flores Koffi Kouassi Aristide va néixer a Abidjan, Costa d’Ivori. Té 29 anys i és diplomat en Criminologia. L’interès que té per les cultures va fer que al 2012 marxés del seu país i s’establís a Tarragona, on cursa un Postgrau en Cooperació Internacional.

Què és l’humanisme? Amb el suport de

L’humanisme és un sentiment recíproc entre les persones, és un sentiment natural. L’humanisme es basa entre el que dónes i reps, no és important la diferència de races, colors i llocs.

27


Coop n10 pliegos