Page 1

M E R O EXPL ! A P O EUR

Uni贸 Europea


Trobareu aquesta publicació, així com d’altres documents sobre la UE a: ec.europa.eu/publications. Comissió Europea Direcció General de Comunicacions Publicacions 1049 Brussel·les BÈLGICA Manuscrit actualitzat el març 2010 Illustrations: Birte Cordes and Ronald Köhler Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2010 ISBN 978-92-79-15377-8 doi:10.2775/53524 44pp. [21,0 x 29,7 cm] + pull-out book [10,5 x 14,8 cm] © Unió Europea, 2010 Reproducció autoritzada Imprès a Bèlgica Imprès en paper reciclat


Explorem Europa! Hola, nois! Hola noies! Benvinguts a Europa! No cal que us ho digui, oi? Ja ho sabeu: a Europa tothom som de països diferents i tothom parlem idiomes diferents, però aquest continent és el nostre continent, la nostra casa, la casa de tots. Ara anem, doncs, a conèixer Europa. Farem un viatge al llarg del temps i de l’espai i descobrirem coses interessantíssimes. A mesura que avancem, si vols podràs respondre els qüestionaris del nostre web i comprovar tot el que has anat aprenent. Mira’t el nostre web: http://europa.eu/europago/explore/ i prova de fer el joc de cada capítol. I, si et pica la curiositat, encara podràs aprendre’n més demanant al teu mestre o professor que us expliqui més coses sobre Europa o buscant-ne més informació a la biblioteca o a Internet. Fins i tot, per què no t’hi animes i fas una redacció sobre tot el que has après?

Llestos? Som-hi doncs!

1


De què va aquest llibre? Pàgina Un continent per descobrir

3

Viatjar

6

Les llengües d’Europa

8

Clima i naturalesa

10

L’agricultura

13

El mar

15

Un viatge en el temps

19

Quaranta cares famoses: suplement

2

La història de la Unió Europea

30

Què fa la Unió Europea

34

La Unió Europea i els seus veïns: mapa

37

Els països de la Unió Europea

38

Explorem Europa! Joc

39

Com pren les decisions la Unió Europea

40

Demà i més enllà de demà

42

Enllaços útils per a tu i per al teu professor

44


Un continent per descobrir Europa és un dels cinc continents: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. Europa s’estén des de l’Àrtic al nord fins al mar Mediterrani al sud i des de l’oceà Atlàntic a l’oest fins a la serralada dels Urals a l’est, a Rússia. A Europa hi ha molts rius, llacs i muntanyes. Al mapa de la pàgina 4 podeu veure els noms dels més importants.

© Michael/Pixelio

El Mont Elbrus és la muntanya més alta d’Europa.

La muntanya més alta d’Europa és el mont Elbrus, a la serralada del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia. El seu pic més alt es troba a 5.642 metres del nivell del mar. La muntanya més alta d’Europa Occidental és el Mont Blanc, als Alps, a la frontera entre França i Itàlia. El seu cim es troba a més de 4.800 metres del nivell del mar. Al Alps també trobem el llac Léman, el llac d’aigua dolça més gran d’Europa Occidental. Situat a la frontera entre França i Suïssa, té una profunditat de 310 metres i un volum d’aigua de gairebé 89 bilions de litres. El llac més gran d’Europa central és el llac Balaton, a Hongria. Té 77 quilòmetres (km) de longitud i una superfície aproximada de 600 quilòmetres quadrats (km2). Al nord d’Europa hi ha llacs encara més grans, com ara el de Saimaa, a Finlàndia (1.147 km2), i el de Vänern, a Suècia (més de 5.500 km2). El llac més gran de tot Europa és el llac Ladoga, situat al nord-oest de Rússia, que és també el catorzè més gran del món i té una superfície de 17.700 km2.

©Pixelio

El llac Léman, als Alps.

© Kratos May/Flickr

El llac Saimaa, a Finlàndia.

3


Ko ll e

n

El continent europeu

Mo

nts

MAR DE NORUEGA

M ont

s U ra

Llac Onega

TIC

Llac Ladoga

ÀL MA Elb

R

B

Dv Víst

a

ina Occident

ula

Rin

OCEÀ

n la Mà

Dn

ega

Danu

Lo ira

Llac Léman

AT L À N T I C

A

lps

er

bi

Elbrus 5.642 m

MAR NEGRE

s

Ta jo

M A R

M

4

ièp

Llac Balaton

Mont Blanc 4.808 m

Pirin eu

al

Vo lg a

MAR DEL NORD

al d e Can

ls

Llac Saimaa Llac Vänern

ED I T E R R A N I

Cau cas


El delta del Danubi, a Romania.

Un dels rius més llargs d’Europa és el Danubi, que brolla a la regió alemanya de la Selva Negra i s’escola cap a l’est passant per Àustria, Eslovàquia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, Bulgària, Moldàvia, Ucraïna i Romania, on forma un gran delta a la costa del mar Negre. En total, recorre una distància de 2.850 km.

© Pixelio

També hi ha d’altres rius com ara el Rin (prop de 1.320 km de longitud), l’Elba (d’uns 1.170 km) i el Loira (de més de 1.000 km). Que els trobes al mapa?

La vall del Loira és famosa pels seus preciosos castells.

© Flickr

Els grans rius són molt útils per transportar-hi tot tipus de mercaderies riu amunt i riu avall entre els ports d’Europa i les ciutats de l’interior.

Un vaixell de càrrega navega pel Rin.

© Fridmar Damn/Corbis

5


Viatjar

© Istock

Sabies que el ferrocarril es va inventar a Europa? Va ser a Anglaterra que George Stephenson va fer anar el primer tren de passatgers el 1825. La seva locomotora més famosa s’anomenava The Rocket, el coet, i anava a més de 40 quilòmetres per hora (km/h), una velocitat que Déu n’hi do per a l’època.

La primera locomotora, el “Coet” de Stephenson.

Avui en dia els trens d’alta velocitat són molt diferents d’aquelles primeres màquines de vapor. Són molt còmodes i poden anar a una velocitat superior als 330 km/h per vies fetes expressament per a ells. Actualment, se n’estan construint a tot arreu de vies d’aquesta mena per tal que puguem viatjar entre les ciutats europees tan ràpid com sigui possible. Les carreteres i les vies del tren de vegades han de travessar serralades, rius o fins i tot el mar damunt de ponts o dins de túnels llarguíssims. El túnel de carretera més llarg d’Europa és el de Laerdal a Noruega, entre Bergen i Oslo. Té més de 24 km de longitud i es va inaugurar l’any 2000. El túnel ferroviari més llarg d’Europa és el del Canal de la Mànega. Per aquest túnel sota el mar passen els trens d’alta velocitat Eurostar, que recorren els més de 50 quilòmetres de distància que hi ha entre Calais (França) i Folkestone (Anglaterra).

Folkestone Calais Folkestone Trens Eurostar a l’estació de St Pancras, a Londres.

© Colin Garratt/Corbis

6

Calais


El pont més alt del món (245 metres d’alçària) és el viaducte de Millau, a França, que es va inaugurar el 2004.

© Jean-Pierre Lescourret/Corbis

Dos dels ponts més llargs d’Europa són el pont ferroviari i de carretera d’Oresund, de 16 quilòmetres de longitud, que uneix Dinamarca i Suècia, i el pont de carretera Vasco da Gama (17 km), que travessa el riu Tajo a Portugal. Del pont Vasco da Gama se’n diu així pel famós explorador sobre el qual tens més informació al capítol Un viatge en el temps.

El pont més alt del món, el viaducte de Millau, a França. L’avió de passatgers més ràpid de la història, el Concorde.

L’avió de passatgers més gran del món, l’Airbus A380.

Però a Europa la gent també viatja amb avió perquè és un mitjà ràpid. Alguns dels millors avions del món, com ara l’Airbus, s’han fabricat aquí a Europa. Les parts de l’Airbus es fabriquen a diversos països europeus i després un equip d’enginyers n’ajunta les peces i munta l’avió. L’avió de passatgers més ràpid del món, el Concorde, va ser dissenyat per un equip d’enginyers francesos i britànics. El Concorde podia volar a 2.160 km/h –el doble de la velocitat del so– i travessava l’Atlàntic en menys de tres hores quan la majoria d’avions en triguen unes vuit. L’últim vol del Concorde es va fer el 2003. Més ràpids que els avions són els coets espacials, com ara l’Ariane, que va ser un projecte conjunt de diversos països europeus. El coet Ariane no transporta passatgers: la seva finalitat és llançar a l’espai els satèl·lits necessaris per a les xarxes de televisió i de telefonia mòbil i per a la recerca científica. Avui, la majoria dels satèl·lits es llancen amb aquests coets europeus. L’èxit del Concorde, de l’Airbus i d’Ariane demostra tot el que es pot aconseguir quan els països europeus treballen plegats.

7


Les llengües d’Europa Els ciutadans europeus parlen moltes llengües diferents, la majoria de les quals pertany a tres grans grups o famílies: la germànica, l’eslava i la romànica.

Maize

ψωμί

Les llengües de cadascun dels grups s’assemblen perquè tenen el mateix origen com ara les llengües romàniques, que procedeixen del llatí, la llengua dels romans.

Així es diu “bon dia” en alguna d’aquestes llengües europees:

Pain Brot

Bread

Germàniques Alemany Anglès Danès Neerlandès Suec

Pain Guten Morgen Good morning God morgen Goedemorgen God morgon

Pane Pão

Brød Romàniques Castellà Català Francès Italià Portuguès Romanès

ψωμί Ekmek

Kruh Buenos días Bon dia Bonjour Buongiorno Bom dia Bună dimineaţa

Brood

хляб Brood Pain Brot

Eslaves Búlgar Eslovac Eslovè Polonès Txec

8

Dobró útro Dobré ráno Dobro jutro Dzień dobry Dobré ráno


Chlieb No és gens difícil comprovar com s’assemblen les llengües d’una mateixa família. Salta a la vista. Però a Europa també hi ha llengües que no s’assemblen gens ni mica a les altres o ben poc.

Bröd

Pan

Il-ħobża Bread

Així es diu “bon dia” en alguna d’elles:

Duona

Arán baile Bread Brot

Kenyér

Pâine

Brot

Leipä Bröd

Basc

Egun on

Bretó

Demat

Estonià

Tere hommikust

Finès

Hyvää huomenta

Gaèlic escocès

Madainn mhath

Gal·lès

Bore da

Grec

Kalimera

Hongarès

Jó reggelt

Irlandès

Dia dhuit

Letó

Labrīt

Lituà

Labas rytas

Maltès

L-Għodwa t-Tajba

Chléb

Leib Chleb

En la llengua del poble romaní, que viu escampat per tot Europa, “bon dia” es diu Lasho dyes. Aprendre idiomes pot ser molt divertit i en un continent com el nostre és molt important. A molts de nosaltres ens agrada anar de vacances a països europeus i conèixer la gent d’allà. Vet aquí una bona oportunitat per practicar les frases que sabem en d’altres idiomes.

A la pàgina 38 trobaràs totes les banderes dels països de la UE.

9


Clima i naturalesa La major part d’Europa té un clima temperat que no és ni gaire calorós ni gaire fred. Les regions més fredes són les del nord i les d’alta muntanya. Les més càlides es troben al sud i al sud-est. El temps hi és més càlid i més sec a l’estiu (de juny a setembre) i més fred a l’hivern (de desembre a març). La guineu àrtica... ...i el duc blanc es camuflen be a la neu.

El 2003 i 2006 les altes temperatures van batre tots els rècords a Europa. Va ser això un senyal del canvi climàtic? El canvi climàtic és un problema que afecta tot el planeta i que només es pot resoldre si s’hi posen plegats tots els països.

Fer front a l’hivern Els animals salvatges de les regions fredes tenen una pell molt gruixuda o plomes que els protegeixen del fred. Alguns fins i tot tenen el pelatge blanc per camuflar-se a la neu. N’hi ha que passen l’hivern dormint per estalviar energia. D’això se’n diu hibernar.

© Klaus Hackenberg/Corbis

Els óssos bruns europeus viuen a la muntanya, on passen l’hivern dormint.

10


Fins i tot els flamencs venen a Europa a la primavera.

Moltes espècies d’ocells s’alimenten d’insectes, de petits animals aquàtics o d’altres aliments que no es poden trobar amb facilitat a l’hivern. Per això, quan arriba la tardor, volen cap al sud i no en tornen fins a la primavera. Alguns recorren milers de quilòmetres i travessen el mar Mediterrani i el desert del Sàhara per passar l’hivern a l’Àfrica. Aquest viatge estacional rep el nom de migració.

Gaudir de la primavera i de l’estiu Quan arriba la primavera a Europa (de març a maig), el temps hi comença a ser més càlid. La neu i el gel es desfan. Els alevins i les larves dels insectes pul·lulen pels rierols i les llacunes. Les aus migratòries tornen per fer el niu i criar-hi els pollets. Floreixen les flors i les abelles porten el pol·len d’una planta a una altra. Els arbres treuen fulles noves que es nodreixen de la llum del sol, que fan servir per créixer. A les zones de muntanya, els ramaders pasturen les vaques als prats més alts perquè hi ha força herba fresca.

age

© Aleaim

L’estiu és agradable als prats de la muntanya.

11


Els animals de sang freda, com ara els rèptils, també necessiten la calor del sol per obtenir energia. A l’estiu, especialment al sud d’Europa, és habitual veure llangardaixos prenent el sol plàcidament i sentir el carrisqueig de saltamartins i cigales.

La tardor: època de canvi

A les vespes també els agrada molt la fruita!

©Pe ter B oho t/Pix elio

Els esquirols emmagatzemen les nous per a l’hivern.

Als llangardaixos els agrada molt el clima càlid.

Al final de l’estiu i principi de la tardor, els dies es fan més curts i les nits més fredes. Hi ha molta fruita, i molt bona, que madura en aquesta època de l’any i els pagesos s’encarreguen de collir-la. Les nous també maduren a la tardor i els esquirols les cullen i n’emmagatzemen un munt per preparar-se per a l’hivern i no haver de passar gana.

Molts arbres muden les fulles a la tardor perquè ja no hi ha prou llum solar perquè continuïn sent útils. A poc a poc van canviant de color i passen de ser verdes a fer-se grogues, vermelles, daurades i marrons fins que finalment cauen a terra i tot queda com una catifa de colors. Les fulles que han caigut es descomponen i serveixen per enriquir el sòl i alimentar les futures generacions de plantes. Aquest cicle anual de les estacions i tots els canvis que comporta fan que el paisatge europeu sigui com és: bonic i molt variat.

12

© The irish image collection/Corbis

La tardor omple els boscos de color.


L’agricultura A les zones d’alta muntanya i al nord d’Europa és impossible conrear la terra perquè hi fa massa fred perquè creixi res. Els arbres de fulla perenne, però, com ara els pins i els avets, sobreviuen al fred de l’hivern. Per això les regions més fredes d’Europa estan cobertes d’arbres de fulla perenne. La fusta d’aquests arbres té molts usos: des de construir cases i mobiliari fins a fer paper o recipients de cartró.

En canvi, més al sud la terra sí que acostuma a ser bona per conrear i s’hi produeix una gran varietat de conreus com ara el blat, el blat de moro, la remolatxa, les patates i tota mena de fruites i verdures.

A les zones on hi toca més el sol i gairebé no hi ha gelades (a la regió mediterrània, per exemple), els pagesos produeixen taronges, llimones, raïm i olives. De les olives se n’extreu oli, que s’esprem del fruit i es destina a la preparació d’aliments. Del raïm també se’n pot extreure el suc, que es pot convertir en vi. Europa és famosa per la qualitat dels seus vins, que es venen arreu del món.

Aquest raïm es convertirà en vi negre.

Els pagesos del Mediterrani també conreen moltes fruites i hortalisses. Els tomàquets, per exemple, maduren bé amb el sol del sud. Però les hortalisses necessiten molta aigua i per això els pagesos de les regions seques i caloroses sovint han d’irrigar els cultius, és a dir, han d’extreure aigua dels rius o del subsòl.

A les regions seques s’han de regar els cultius.

13


Les gallines ens proporcionen els ous, que tenen moltes proteïnes i ens ajuden a mantenirnos sans. Les ovelles pasturen als prats.

A les zones on plou força, l’herba creix amb facilitat encara que el sòl sigui poc profund o poc fèrtil. Molts pagesos europeus crien animals herbívors com ara vaques, ovelles o cabres. D’aquests animals, n’obtenim llet, carn i altres productes útils com ara la llana i la pell. Sovint els pagesos també crien porcs i pollastres. L’avantatge d’aquests animals és que es poden criar pràcticament a qualsevol lloc perquè se’ls pot tenir tancats i donar-los menjar preparat expressament per a ells. Els pollastres no només proporcionen carn, sinó també ous. Hi ha granges que en produeixen milers cada dia. © Sylvain Saustier/Corbis

Els porcs es poden criar en llocs tancats.

Els camps bigarrats d’Europa.

Les granges europees varien molt de mida: n’hi ha de molt extenses i de molt petites. N’hi ha que disposen de grans extensions de terreny i això facilita que s’hi puguin collir els conreus amb l’ajuda de grans màquines. D’altres, per exemple les de les zones muntanyoses, tenen trossos de terra molt petits. Les tanques o les parets que es col·loquen entre els camps eviten que el vent i la pluja s’emportin el sòl i també beneficien la fauna. A molta gent de ciutat li agrada passar els caps de setmana o les vacances al camp per gaudir del paisatge, la pau, la tranquil·litat i l’aire pur. Hem de fer tot el que estigui en les nostres mans per cuidar el camp i mantenir-lo bonic. És feina de tots.

El camp és perquè en gaudeixi tothom.

14


A les zones marítimes europees viuen moltes espècies de peixos i altres animals. Són l’aliment d’aus marines i de nombrosos mamífers com ara les foques. Quan baixa la marea, esbarts de camallargs es concentren a la desembocadura dels rius per alimentar-se de les espècies que troben dins del fang.

Un dels animals més poc comuns d’Europa és la foca monjo, que viu al Mediterrani.

Una glacera ha tallat aquest fiord.

La duna de sorra més alta d’Europa és la de Pyla.

© Brian Lawrence/ Van Parys

El fraret fa els seus nius als penya-segats i es capbussa per atrapar els peixos.

A Noruega les glaceres han tallat la costa formant-hi valls escarpades anomenades fiords. A d’altres països el mar i el vent amunteguen la sorra a les dunes. La duna més alta d’Europa (117 metres d’alçària) és la duna de Pyla, a prop d’Arcachon (França).

El mar ha format aquests penya-segats.

© Doug Pearson/Corbis

Europa té milers i milers de quilòmetres de costa que la natura ha anat transformant de diverses maneres. Hi trobem penya-segats alts i rocallosos, belles platges de sorra o còdols de colors formats per les onades del mar que s’han anat estavellant contra les roques segle rere segle.

© Pixelio

El mar

Esbarts de camallargs busquen l’aliment als estuaris.

15


La gent i el mar El mar també és fonamental per a tots nosaltres. El mar Mediterrani va arribar a ser tan important per als romans que el van batejar amb el nom de Mare Nostrum, que significa “el mar nostre’’. Els europeus fa segles que naveguen per tots els oceans del món, han descobert altres continents, els han explorat, hi han comerciat i s’hi han arrelat. Al capítol Un viatge a través del temps trobaràs més informació sobre aquestes grans travessies.

© Scott Barrow/Corbis

Els vaixells de càrrega d’arreu del món transporten tot tipus de mercaderies, sovint en contenidors, fins als concorreguts ports europeus on les descarreguen per endur-se-les amb trens, camions i barcasses. Després, els vaixells es carreguen amb productes europeus per ser venuts a d’altres continents.

Els portacontenidors transporten mercaderies cap a dins i fora d’Europa.

A Europa s’han construït alguns dels millors vaixells de la Història com ara el Queen Mary 2, un dels transatlàntics de passatgers més grans del món, que va fer el seu primer creuer al gener del 2004.

Un dels vaixells de passatgers més gran del món és el Queen Mary 2.

16


© Pixelio

Submarinisme al Mediterrani.

Les platges europees són un bon lloc per passar-hi les vacances. S’hi poden practicar tot tipus d’esports aquàtics –des del surf i la navegació esportiva fins a l’esquí aquàtic i el submarinisme– o simplement relaxar-se prenent el sol o refrescant-se amb l’aigua del mar.

Per pescar, no cal sempre anar amb vaixell!

© P. Dieudonne/R. Harding/Corbis

Els europeus consumeixen molts tipus de peix diferent. La tonyina és un dels més grans!

© Nathalie Fobes/Corbis

Vaixell de pesca atracat a Skye, a Escòcia.

Criança del salmó.

La pesca La pesca sempre ha estat important per als europeus. Ciutats senceres han crescut al voltant de ports pesquers i milers de persones es guanyen la vida amb la captura i la venda de peixos o prestant serveis als pescadors i les seves famílies. Els vaixells de pesca moderns, com ara les barques de ròssec, poden atrapar un gran nombre de peixos. Per això, els països europeus, per tal d’assegurar-se que quedin prou peixos al mar, han acordat unes regles que fixen les quantitats màximes que es poden pescar de cada varietat de peix i regulen les mides de les xarxes per impedir que es capturin també els alevins. Una altra manera d’assegurar-se que hi hagi prou peixos al mar és criar-los. A les costes del nord d’Europa, el salmó es cria en grans gàbies dins del mar. Els crustacis com ara els musclos, les ostres i les cloïsses es crien de la mateixa manera.

17


La protecció de les costes europees Les costes europees i el mar són molt importants per a la fauna i per a la població i, per tant, cal que en tinguem cura. Hem d’evitar que els residus de les fàbriques o de les ciutats els contaminin. De vegades, hi ha petroliers que tenen accidents i vessen grans quantitats de petroli al mar de manera que les platges es tornen negres i moren milers d’aus marines. Els països europeus treballen plegats per evitar que es produeixin aquesta mena de catàstrofes i garantir que la costa romangui igual de bonica per a les generacions futures.

18


Un viatge en el temps Wikimedia

Europa ha canviat molt durant aquests milers d’anys. La història del continent és fascinant, però també una mica llarga. De manera que ens centrarem en els períodes clau.

L’Edat de Pedra

Pintures prehistòriques de la cova de Lascaux, a França.

Els primers europeus eren caçadors i recol·lectors. A les parets de les coves dibuixaven escenes de caça. Amb el temps van aprendre a conrear la terra i a criar animals. Amb la descoberta de l’agricultura es van establir en poblats.

Eina de sílex de l’Edat de Pedra.

Es fabricaven armes i eines amb pedra, esmolant trossos de pedrenyal.

L’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro: l’ús dels metalls Uns quants milers d’anys abans de Crist, es va descobrir que, si s’escalfaven diferents tipus de roca a molta temperatura, s’obtenien diferents metalls. El bronze, una barreja de coure i estany, era prou dur per fabricar eines i armes. L’or i la plata, en canvi, eren tous, però molt preats i se’n feien joies i ornaments. Més endavant es va descobrir un altre metall que era fins i tot més dur: el ferro. El millor tipus de ferro era l’acer, que era fort i no es trencava fàcilment, i era ideal per fer espases. Però fabricar acer era molt complicat. Per tant, les bones espases escassejaven i les que hi havia eren molt valuoses!

Fulla d’una destral de bronze.

19


L’antiga Grècia (del 2000 al 200 abans de Crist) Fa 4.000 anys a Grècia es van començar a construir ciutats. Al principi, totes les ciutats eren governades per reis, però, anys més tard, cap al 500 abans de Crist, la ciutat d’Atenes va implantar una nova forma de govern anomenada “democràcia”, que significa “govern del poble”. En comptes que fos un rei qui prenia les decisions, eren els homes d’Atenes els que votaven i decidien el que calia fer. La democràcia és una invenció europea cabdal, que s’ha estès arreu del món.

Vas grec de figures vermelles datat aproximadament el 530 abans de Crist.

© Marie-LanNguyen/Wikimedia

Alguns dels altres llegats que ens han deixat els antics grecs són:

Plató, un dels filòsofs més importants de la història.

20

> històries mitològiques de déus i herois, de guerres i aventures > temples elegants, estàtues de marbre i una bellíssima ceràmica > els jocs olímpics > grans teatres i grans dramaturgs, les obres dels quals encara es representen avui en dia > mestres com ara Plató, que ens van ensenyar a pensar amb lògica > matemàtics com ara Euclides i Pitàgores, que van desenvolupar models i lleis matemàtiques > científics com ara Aristòtil, que va estudiar les plantes i els animals, i Eratòstenes, que va demostrar que la Terra era una esfera i en va calcular les dimensions.


L’Imperi romà (del 500 abans de Crist fins al 500 després de Crist aproximadament)

Alguns dels llegats que ens han deixat els romans són:

© Alexander Barti/Pixelio

Al principi Roma era només un poblet d’Itàlia, però, com que els romans estaven molt ben organitzats i tenien un exèrcit excel·lent, de mica en mica van conquerir tots els territoris del Mediterrani. Finalment, l’Imperi romà es va estendre des del nord d’Anglaterra fins al desert del Sàhara i des de l’Atlàntic fins a Àsia.

> bones carreteres que connectaven totes les parts de l’Imperi > esplèndides vil·les amb patis i terres enrajolats amb mosaics > uns ponts i uns aqüeductes increïblement sòlids que duen aigua a llargues distàncies > arcs de mig punt que donaven solidesa i resistència a les construccions > nous materials de construcció com ara el ciment i el formigó > noves armes com ara la catapulta > grans escriptors com ara Ciceró i Virgili > el Dret romà, que molt països europeus encara fan servir avui en dia.

Un aqüeducte romà que ha arribat fins als nostres dies: el pont del Gard, a França.

Els mosaics es feien amb petites peces de pedra, esmalt, vidre o ceràmica i decoraven tota mena d’edificis.

21


L’Edat Mitjana (del 500 al 1500 aproximadament) Amb la caiguda de l’Imperi romà diversos pobles es van escampar per tot Europa. Per exemple:

Els celtes Abans dels romans els celtes vivien a gran part d’Europa. Els seus descendents avui en dia viuen principalment a la Bretanya francesa, Cornualla (Anglaterra), Galícia (Espanya), Irlanda, Escòcia i Gal·les. En aquestes regions d’Europa, la llengua i la cultura cèltiques encara són ben presents.

Els pobles germànics, que es divideixen en els grups següents: > Els angles i els saxons van travessar el mar fins a Anglaterra i hi van governar fins a l’any 1066. > Els francs van conquerir gran part d’Europa, incloent-hi la França actual, entre els segles VI i IX. Carlemany en va ser el rei més famós. > Els gots (visigots i ostrogots) van establir els seus regnes a Espanya i Itàlia. > Els víkings vivien a Escandinàvia i als segles IX i X van fer cap a d’altres països amb els seus vaixells per robar-ne els tresors, comerciar-hi i instal·lar-se allà on hi havia bones terres de conreu.

Els víkings eren tan bons mariners que van arribar fins i tot a Amèrica, però no ho van dir a ningú!

Els normands o “homes del nord”, eren uns víkings que es van assentar a França, a la regió coneguda com a Normandia, i que van conquerir Anglaterra el 1066. Un famós tapís normand, que avui en dia es conserva en un museu de la ciutat de Bayeux, ens mostra escenes d’aquesta conquesta.

22


Els eslaus es van assentar a molts llocs d’Europa oriental i es van convertir en els antecessors dels pobles de parla eslava actuals com ara els bielorussos, els búlgars, els croats, els txecs, els polonesos, els russos, els serbis, els eslovacs, els eslovens i els ucraïnesos. Els magiars es van establir a la conca dels Carpats en els segles IX i X i van fundar el Regne d’Hongria a l’any 1000. Els seus descendents viuen actualment a Hongria i als països veïns. A l’Edat Mitjana els reis i els nobles europeus es feien sovint la guerra. Era l’època en què els cavallers amb armadura lluitaven a cavall. Per defensar-se de possibles atacs, els reis i els nobles vivien en grans castells, envoltats d’amples muralles de pedra. Alguns castells eren tan resistents que ens han arribat gairebé intactes fins als nostres dies. Els castells medievals estaven dissenyats per defensar-se dels enemics.

© SXC

L’arquitectura gòtica va ser una de les grans aportacions de l’Edat Mitjana. Gàrgola de la catedral de Milà.

© Diete r Scütz/ Pixelio

A l’Edat Mitjana el cristianisme va esdevenir la principal religió europea i es van construir esglésies pràcticament a tot arreu. Algunes són molt impressionants, especialment les grans catedrals, amb les seves torres ben altes i les seves vidrieres virolades. Els monjos es dedicaven al conreu de la terra i contribuïen a desenvolupar l’agricultura a tot Europa. També van fundar escoles i van escriure llibres. En els seus monestirs sovint hi havia biblioteques on es conservaven llibres antics molt importants. Al sud d’Espanya, on la religió principal era l’islam, els governants van construir belles mesquites i minarets. De les construccions que encara es conserven, les més famoses són la mesquita de Còrdova i el minaret de la Giralda a Sevilla.

L’enorme mesquita medieval de Còrdova.

23


El Renaixement

/Wikim ed d Gaya

Una de les estàtues més famoses del món: el David, de Miquel Àngel.

Leonardo da Vinci va dissenyar aquest “helicòpter” ja fa 500 anys!

Wikimedia

im Wik

edia

La gent adinerada i culta, com per exemple la de Florència (Itàlia), s’hi va interessar molt. Tenien diners per comprar els llibres – sobretot després que s’inventés la impremta a Europa el 1445 – i es van enamorar de la cultura clàssica. Les seves cases imitaven els palaus romans i pagaven artistes i escultors amb talent perquè les decoressin amb escenes extretes de la mitologia grega i romana i amb estàtues de déus, herois i emperadors.

© Davi

Durant l’Edat Mitjana, la majoria de gent no sabia de lletra, ni llegir ni escriure, i només sabien el que aprenien a l’església. Només els monestirs i les universitats tenien còpies dels llibres que havien escrit els antics grecs i romans. Però, cap als segles XIV i XV els estudiants van tornar a descobrir els llibres de la cultura clàssica grega i romana i es van quedar meravellats amb les idees i coneixements que hi van trobar. La notícia va començar a escampar-se.

ia

(del 1300 al 1600 aproximadament)

Un dels grans quadres del Renaixement: el naixement de Venus, de Botticelli.

Va ser com si un món perdut de bellesa i saviesa hagués tornat a néixer. Per això aquest període rep el nom de Renaixement (“tornar a néixer”). Aquesta etapa històrica ens ha deixat: > grans pintors i escultors com ara Miquel Àngel i Botticelli > arquitectes de gran talent com ara Brunelleschi > un inventor i artista incomparable com ara Leonardo da Vinci > grans pensadors com ara Tomàs More, Erasme i Montaigne > científics com ara Copèrnic i Galileu, que van descobrir que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant del sol > esplèndids edificis com ara els castells de la vall del Loira > un nou interès per les conquestes dels éssers humans.

24


La Revolució Industrial (del 1750 fins al 1880 aproximadament)

Fa uns 250 anys va tenir lloc a Europa un tipus de “revolució” diferent en el sector de la “indústria”. Tot va començar amb una crisi energètica. Durant milers d’anys els europeus havien estat fent servir fusta i carbó vegetal per escalfar-se, però ara hi havia parts d’Europa on els boscos s’estaven exhaurint. Què més podien emprar com a combustible? La resposta va ser el carbó. A Europa n’hi havia molt i els miners tot just començaven a extreure’n. El carbó feia funcionar les màquines de vapor que s’havien acabat d’inventar. A més a més, també es podia cremar i convertir en “coc”, que era un combustible molt més net, ideal per fabricar ferro i acer.

Wikimedia

Fa uns 150 anys un home anomenat Henry Bessemer va inventar un “forn d’injecció”, que va rebre el nom de convertidor i que podia produir grans quantitats d’acer de manera molt barata. Aviat Europa va poder produir grans quantitats d’acer i això va fer canviar el món. Tot aquest acer tan econòmic va fer possible la construcció de gratacels, de ponts enormes, de transatlàntics, de cotxes, de frigorífics, etcètera, però també de pistoles i de bombes.

Henry Bessemer va inventar la manera moderna de fabricar l’acer.

25


Els grans descobriments i les noves idees © E.Benjamin Andrews

(del 1500 al 1900 aproximadament)

© Gregorio Lopes

Rèpliques de les caravel·les de Cristòfor Colom.

e primer qu Gama, el India. l’ a s n Vasco da fi uropa ’E d s e d à naveg

A partir del Renaixement els mercaders europeus van començar a comerciar amb països cada vegada més llunyans. Venien els seus productes a terres ben llunyanes com ara l’Índia i en tornaven amb espècies valuoses i pedres precioses. Però viatjar per terra no era gens fàcil i s’hi passava molt de temps i els mercaders sempre havien tingut al cap la idea d’arribar a l’Índia per mar. Ara, hi havia un problema: havien de rodejar l’Àfrica i aquest continent és tan gran! Però si la Terra era realment rodona tal com es començava a pensar en aquells època, els vaixells europeus havien de ser capaços d’arribar a l’Índia navegant cap a l’oest. D’aquesta manera, el 1492 Cristòfor Colom i els seus mariners van partir d’Espanya i van travessar l’Atlàntic, però vet aquí que en comptes d’arribar a l’Índia van anar a parar a les Bahames, unes illes del mar Carib a prop de la costa d’Amèrica.

Wikimedia

Aviat el van seguir d’altres exploradors. El primer europeu a arribar a l’Índia rodejant el continent africà va ser un navegant portuguès anomenat Vasco da Gama, el 1497-98. El 1519 un altre explorador portuguès, Fernão Magalhães, va capitanejar a les ordres del rei d’Espanya la primera expedició europea a donar la volta sencera al món.

© Catherine Lusurier

El dodo era un ocell no volador que vivia en una illa de l’Oceà Índic. Els colonitzadors europeus el van extingir.

Voltaire, un dels grans escriptors de la Il·lustració.

26

Més tard els europeus van començar a explorar les illes del Carib i el continent americà, que ells van anomenar el “Nou Món”, i a instal·lar-hi colònies, és a dir, van ocupar aquells territoris i van decidir que a partir d’aquell moment pertanyerien al seu país d’origen europeu. Hi van exportar les seves creences, els seus costums i les seves llengües. Vet aquí per què l’anglès i el francès es van convertir en els idiomes principals d’Amèrica del Nord i el castellà i el portuguès en els d’Amèrica Central i d’Amèrica del Sud. A mesura que anava passant el temps, els europeus anaven cada cop més lluny amb els seus vaixells fins que van arribar a la Xina, al Japó, al sud-est d’Àsia, Austràlia i Oceania. Els navegants que tornaven d’aquelles terres tan llunyanes asseguraven haver vist criatures estranyes molt diferents de les d’Europa. Aquest fet va despertar l’interès dels científics per explorar aquelles terres i emportar-se’n exemplars d’aquells animals i d’aquelles plantes als museus europeus. Al segle XIX els exploradors europeus ja s’havien endinsat en terres africanes i cap al 1910 les nacions europees ja havien colonitzat gairebé tot el continent africà.


Al segle XVIII la gent també es plantejava altres qüestions importants com, per exemple, la manera com s’havia de governar un país i quins drets i llibertats havien de tenir les persones. L’escriptor francès Jean-Jacques Rousseau deia que tots havíem de ser iguals. Un altre escriptor, Voltaire, afirmava que el món seria millor si la raó i el coneixement substituïssin la ignorància i la superstició. Aquesta època de noves idees, anomenada Il·lustració, va conduir a grans canvis en alguns països, com ara la Revolució Francesa de 1789, quan la gent va decidir que ja no volia ser governada per reis i reines. Un dels eslògans revolucionaris va ser “llibertat, igualtat i fraternitat’, que es va convertir en el lema nacional de França.

El món modern (del 1880 aproximadament fins a l’actualitat)

© Julia Margaret Cameron

Charles Darw in va publicar la teoria de l’e volució el 1859 .

©Zubro/Wikimedia

Mentrestant, a Europa els científics descobrien cada vegada més coses sobre el funcionament de l’univers. Els geòlegs, que estudiaven les roques i els fòssils, començaven a preguntar-se la manera com s’havia format la Terra i quants anys devia tenir. D’altra banda, dos grans científics, JeanBaptiste Lamarck, a França, i Charles Darwin, a Anglaterra, van arribar alhora a la conclusió que els animals i les plantes havien “evolucionat”, és a dir, que unes espècies havien anat canviant durant milions i milions d’anys fins a convertir-se en d’altres.

El primer telèfon inventat per l’escocès Alexander Graham Bell. Avui dia, Europa fabrica els últims models de telèfons mòbils.

Més invents europeus dels segles XIX i XX que han fet que el món actual sigui tal com el coneixem:

1886 1901 1909

El motor de gasolina Els missatges per ràdio La baquelita, el primer plàstic

1912 Els llums de neó dècada de 1920 El televisor i les autopistes 1935 El radar i el bolígraf

1937 El cafè instantani 1939 L’avió de motor a reacció dècada de 1940 L’ordinador

Avui en dia aproximadament una quarta part de la població que treballa a Europa produeix tota mena d’articles necessaris en el món modern: menjars i begudes, telèfons mòbils i ordinadors, roba i mobles, rentadores i televisors, cotxes, autobusos i camions, etc. Vora set de cada deu treballadors europeus pertanyen al sector “serveis”, és a dir que treballen a botigues, oficines de correus, bancs i empreses d’assegurances, hotels i restaurants, hospitals i escoles, etcètera, sigui venent-hi coses, sigui donant-hi els serveis que la gent necessita.

27


Les lliçons de la història Malauradament a la història d’Europa no hi ha només coses de què enorgullir-se. També n’hi ha moltes per avergonyirse’n. Durant molts segles les nacions europees s’han fet la guerra les unes a les altres per raó de poder, propietat de la terra o religió. Els colonitzadors europeus van provocar la mort de milions de nadius d’altres continents, que van morir de manera violenta, com a víctimes dels maltractaments o bé com a conseqüència de les malalties que els europeus van escampar-hi encara que fos involuntàriament. Els europeus també van obligar milions d’africans a treballar per a ells com a esclaus. Tots aquest crims tan espantosos ens han de fer aprendre la lliçó. El comerç europeu d’esclaus es va abolir al segle XIX i les darreres colònies van obtenir la seva independència al segle XX. I així va arribar finalment la pau a Europa. Si vols saber-ne més coses, llegeix el capítol “Reunir la família: la història de la Unió Europea”.

Guerra... Malauradament, la família europea ha patit moltes baralles: algunes per desacords sobre qui havia de governar un país, d’altres per decidir a quin país pertanyia un cert territori i de vegades només perquè un governant volia engrandir el seu poder conquerint el territori veí o per provar que el seu poble era més fort i millor que d’altres. D’una manera o d’una altra, durant centenars d’anys, hi ha hagut guerres esgarrifoses a Europa. Al segle XX dues guerres que van esclatar en el nostre continent es van estendre i van implicar altres països del món. Per això es van anomenar guerres mundials. Hi van morir milions de persones i Europa va quedar absolutament empobrida i arruïnada. Hi havia cap manera d’impedir que això tornés a succeir? Aprendrien els europeus la lliçó i s’asseurien a discutir les coses en comptes d’anar a la guerra? La resposta és que sí. Aquesta és precisament la història del pròxim capítol: la història de la Unió Europea.

28


...i pau Els europeus pertanyem a molts països diferents, amb llengües, tradicions, costums i creences diverses. No obstant això, hi ha un munt de coses que ens uneixen, igual que una gran família. I això per moltes raons. Vet aquí alguna de les coses que fa. > Hem compartit el continent durant milers d’anys > Les nostres llengües estan relacionades entre elles > Molts dels habitants d’un país europeu en provenen d’un altre > Les nostres tradicions, costums i festes sovint tenen un origen comú > Compartim i gaudim de la grandiositat de la música, de l’art i de les moltes obres de teatre i històries que els europeus hem creat al llarg dels segles > Gairebé tots els europeus creiem en idees com ara la justícia, les bones relacions entre veïns, la llibertat d’opinió, el respecte mutu i l’ajuda a qui la necessita > Per tant, ja ens agrada el nostre país o la nostra terra, però també ens són grates totes les coses que tenim en comú amb la resta dels europeus.

29


La història de la Unió Europea

© EU

Robert Schuman.

© EU

La Segona Guerra Mundial va acabar el 1945. Va ser un episodi terrible de destrucció i mort que es va iniciar a Europa. Què podien fer els líders dels diversos països europeus perquè no es tornés a repetir aquell espant? Necessitaven una bona idea que no s’hagués dut a la pràctica mai fins aleshores.

Jean Monnet.

Una idea completament nova Un francès anomenat Jean Monnet hi va estar pensant i es va adonar que hi havia dues coses que un país necessitava per fer la guerra: ferro, per produir acer per fabricar tancs, pistoles i bombes, i carbó, perquè les fàbriques i els ferrocarrils poguessin funcionar. Europa tenia molt de carbó i d’acer i per això els països europeus ho havien tingut tan fàcil per fabricar armes i per anar a la guerra. Per tant, Jean Monnet va proposar una idea molt agosarada: que els governs de França i d’Alemanya – i potser també els d’altres països europeus – no controlessin les seves indústries del carbó i de l’acer, sinó que deixessin que fossin organitzades per persones de tots els països implicats, que s’haurien d’asseure al voltant d’una taula per discutir i decidir les coses tots plegats. D’aquesta manera, la guerra entre ells seria impossible. Jean Monnet creia que el seu pla funcionaria si els líders europeus es declaraven disposats a provar-lo i en va parlar amb el seu amic Robert Schuman, que era ministre del govern francès. A Schuman li va semblar una idea brillant i la va anunciar a tothom en un important discurs el 9 de maig de 1950. El discurs no només va convèncer els líders francesos i alemanys, sinó també els de Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. D’aquesta manera, van decidir ajuntar les seves indústries del carbó i de l’acer i van formar un club que van anomenar Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), que tindria finalitats pacífiques i ajudaria a reconstruir Europa. La CECA es va constituir el 1951.

30


El mercat comú

© Keystone

Aquests sis països es van entendre tan bé treballant plegats que el 1957 van decidir crear un altre club, que van anomenar Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Avorrint-se a la frontera... cues com aquesta formaven part de la vida quotidiana europea.

“Econòmica” significa “que té a veure amb l’economia”, és a dir, amb els diners, els negocis, la feina i el comerç. Una de les idees principals era que els països de la CEE compartissin un “mercat comú” per facilitar el comerç entre ells. Fins llavors, els camions, els trens i els vaixells que transportaven mercaderies d’un país a l’altre s’havien d’aturar a la frontera, ensenyar una documentació que s’havia de verificar i pagar uns diners anomenats “drets de duana”. Això dificultava les coses i encaria força el preu de les mercaderies importades. L’avantatge de tenir un mercat comú era que permetia eliminar els controls fronterers, els retards acumulats a les fronteres i els drets de duana de manera que els països podien comerciar entre ells com si en fossin un de sol.

Alimentació i agricultura

© Randy Wells/Corbis

La Segona Guerra Mundial va fer que a Europa hi resultés molt difícil produir aliments o importar-los d’altres continents. A Europa hi mancava el menjar, fins i tot a principis de la dècada dels 50. Per aquest motiu, la CEE va decidir arribar a un acord amb els pagesos i els va pagar perquè produïssin més aliments tot garantint-los que viurien de la terra d’una manera digna. Per collir blat i altres cultius es fan servir màquines com aquesta.

Aquest acord va rebre el nom de “política agrícola comuna” (PAC). Va funcionar tan bé que de fet se’n van produir massa, d’aliments, i es va haver de canviar l’acord. Actualment, la PAC també paga els pagesos perquè preservin el paisatge.

31


Aviat el mercat comú va començar a fer més fàcil la vida dels ciutadans de la Comunitat Econòmica Europea o CEE. Tenien més diners, més menjar i més varietat de coses per comprar a les botigues. Els països veïns se’n van adonar de seguida i a la dècada dels seixanta alguns van començar a demanar d’unir-se al club. Després d’anys de negociacions el 1973 hi van ingressar el Regne Unit, Dinamarca i Irlanda. Després va ser el torn de Grècia el 1981, d’Espanya i Portugal el 1986 i d’Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995. Ja n’eren quinze.

© EU

De la Comunitat Econòmica Europea a la Unió Europea

Adhesió al club. En aquesta foto, Grècia signa per convertir-se en un membre més.

Durant tots aquests anys, aquest club de països va anar canviant. A finals de 1992 ja s’havia creat el que es va conèixer com a “mercat únic”, que no era només un mercat perquè també s’hi duien a terme moltes altres activitats. Per exemple, els Estats membres de la CEE treballaven plegats per preservar el medi ambient i construir carreteres i vies fèrries per tot Europa. Els països més rics van ajudar els més pobres en la construcció de carreteres i en d’altres projectes importants. Per facilitar la vida dels viatgers, molts països de la CEE van eliminar els controls dels passaports a les fronteres. Qualsevol persona resident en un Estat membre era lliure de desplaçar-se, residir i treballar a qualsevol altre Estat membre. De mica en mica, els governs europeus van començar a debatre noves idees com ara la manera en què podien col·laborar entre elles les policies dels Estats membres per atrapar delinqüents, traficants de drogues i terroristes. En resum, el club era tan divers i estava tan unit que el 1992 va canviar de nom i va passar a dir-se Unió Europea (UE).

Un policia i el seu gos escorcollen maletes per trobar drogues.

32

© EU

Protegir el medi ambient implica reduir la contaminació de l’aire: per exemple, fer servir l’energia del vent per generar electricitat.


Reunir la família Mentrestant, més enllà de les fronteres de la UE, tenien lloc esdeveniments molt importants. Durant molts anys Europa havia estat dividida en dues parts: l’est i l’oest. L’est i l’oest no estaven en guerra, però les discrepàncies entre els seus governants eren molt grans. Els de l’est creien en un sistema de govern anomenat “comunisme”, que no donava gaire llibertat als ciutadans i, a causa d’aquest sistema de govern, els països de l’est eren pobres comparats amb els de l’Europa occidental. La divisió entre d’est i l’oest era tan forta que de vegades es deia que estaven separats per un “teló d’acer”. A molts indrets tot al llarg de la frontera hi havia tanques i murs molt alts com ara el que dividia la ciutat de Berlín i tot Alemanya en dues parts. I a més a més era dificilíssim obtenir permís per passar la frontera. Finalment, el 1989 es van acabar les discrepàncies i la divisió. Es va enderrocar el mur de Berlín i el “teló d’acer” va deixar d’existir. De seguida es va reunificar Alemanya. Els pobles de l’Europa central i oriental van poder elegir nous governs que van fer desaparèixer l’antic i estricte sistema comunista. Per fi eren lliures! Va ser un gran moment d’alegria.

1989: enderrocament del mur de Berlín.

Els països que havien aconseguit la llibertat van començar a demanar l’adhesió a la Unió Europea i aviat hi va haver una llarga cua de països “candidats” que esperaven passar a ser Estats membres de la UE. Perquè un país pugui entrar a la Unió Europea, ha de tenir una economia que funcioni bé, ha de ser democràtic, és a dir, els seus habitants han de ser lliures per elegir els governants, i ha de respectar els drets humans. Els drets humans inclouen el dret a expressar la teva opinió, el dret a no ser empresonat sense haver tingut un judici just, el dret a no patir cap tipus de tortura i molts altres drets importants. Els antics països comunistes es van afanyar a complir tots aquests requisits i al cap d’uns anys vuit d’ells ja estaven preparats: la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia. Tots aquests països van ingressar a la UE l’1 de maig del 2004, juntament amb dues illes mediterrànies: Xipre i Malta. I com que l’1 de gener del 2007 hi havia altres dos antics països comunistes, Bulgària i Romania, que també hi estaven preparats, també hi van ingressar. Fins llavors mai no s’havien adherit tants països a la UE alhora. Es tracta d’una autèntica “reunió familiar” que finalment ajunta les parts oriental, central i occidental d’Europa.

Les banderes dels 27 Estats membres de la UE.

33


Què fa la Unió Europea La UE intenta que la nostra vida sigui millor en tots els aspectes. Vet aquí alguna de les coses que fa.

Canvi climàtic i medi ambient

© Javier Larrea /Van Parys

El medi ambient és de tots. Per tant els països han de treballar plegats per protegir-lo. La UE ha establert un seguit de normes per reduir la contaminació i per protegir, per exemple, les aus silvestres. Aquestes normes abasten tots els països de la UE i els seus governs han de garantir que es compleixin. La contaminació travessa fronteres. Per això els països de la UE treballen plegats per protegir el medi ambient.

El canvi climàtic, també conegut com a escalfament del planeta, és un altre problema que els països no poden abordar sols. Per això els països de la UE han acordat treballar junts per reduir les emissions que fan malbé l’atmosfera i provoquen l’escalfament del planeta. La UE també vol convèncer els altres països que facin el mateix.

L’euro

© Harald Reiss/Pixelio

L’euro és la moneda de molts països de la UE.

Fa anys cada país europeu tenia la seva pròpia moneda. Ara n’hi ha només una, de moneda, l’euro, que tots els Estats membres de la UE poden compartir si volen. El fet de tenir una única moneda facilita els negocis, els viatges i el comerç arreu de la UE perquè no cal canviar moneda. Per introduir l’euro van caldre nou anys de molta feina i molta planificació. Els bitllets i monedes d’euro es van posar en circulació el 2002. Avui en dia, més de dos terços dels ciutadans de la UE fan servir l’euro en lloc de les seves antigues monedes. Si compares les monedes d’euro dels diferents Estats membres de la UE, veuràs que per una cara són idèntiques.

Llibertat

© SXC

Els joves de diferents països estudien junts amb l’ajuda de la UE.

34

Les persones que viuen a la UE són lliures de residir, treballar o estudiar a qualsevol Estat membre i per això la UE fa tot el que pot per simplificar els desplaçaments entre un país i un altre. A la majoria d’Estats membres de la UE ja no cal el passaport per passar-ne la frontera. La UE anima els estudiants i els joves a passar un temps estudiant o formant-se en un altre país europeu.


© Javier Larrea /Van Parys

Feina

Formar els treballadors perquè puguin fer noves feines és molt important.

És important que les persones treballin en allò que saben fer i que els agrada. Una part dels diners que guanyen serveix per pagar hospitals i escoles i per ocupar-se de la gent gran. Per això la UE fa tot el que pot per crear nous i millors llocs de treball per a tothom. També ajuda a crear noves empreses i dóna diners perquè els treballadors puguin formar-se i trobar feina.

© Stephen Mosweeny/Van Parys

Ajuda per a les regions amb dificultats

La UE dóna ajudes per pagar la construcció de carreteres noves.

La vida no és fàcil per a tots els ciutadans europeus. Hi ha llocs on no hi ha feina perquè les mines o les fàbriques han tancat. N’hi ha d’altres on és difícil conrear la terra a causa del clima o on resulta molt complicat realitzar qualsevol mena de comerç perquè hi falten carreteres o vies fèrries. La UE afronta aquests problemes aplegant diners de tots els Estats membres per ajudar les regions que passen dificultats pagant, per exemple, carreteres o noves vies fèrries, o concedint ajuts a les empreses perquè puguin crear nous llocs de treball.

© Annie Griffiths, Belt/Corbis

Ajuda als països pobres

La UE envia menjar a persones necessitades.

A molts països d’arreu del món hi ha gent que mor o que viu en condicions molt difícils a causa de les guerres o de malalties i catàstrofes naturals com ara sequeres o inundacions. Sovint aquests països no tenen prou diners per construir les escoles, els hospitals, les carreteres i les cases que els seus ciutadans necessiten. La UE dóna diners a aquests països i hi envia professors, metges, enginyers i altres experts. També compra molts productes d’aquests països sense aplicar-los els drets de duana. Així els països pobres poden guanyar més diners.

35


La bandera europea.

Pau La Unió Europea ha aconseguit que un munt de països europeus convisquin en harmonia. Naturalment no sempre estan d’acord amb tot, però, en lloc de barallar-se, els seus líders s’asseuen entorn d’una taula per enraonar i mirar de resoldre els problemes. El somni de Jean Monnet i Robert Schuman s’ha fet realitat. La UE ha portat la pau entre els seus Estats membres. També treballa per aconseguir una pau duradora entre els seus veïns i entre tots els països del món. Per exemple, hi ha soldats i policies de la UE que ajuden a mantenir la pau a l’antic país de Iugoslàvia, on no fa gaire va esclatar una guerra cruenta. Però aquestes són només algunes de les coses que fa la UE: n’hi ha moltes més. De fet, formar part de la Unió Europea influeix en tots els aspectes de les nostres vides. Quines coses penses que hauria de fer la UE? I quines no hauria de fer? Això ho han de decidir els ciutadans de la UE. I nosaltres, com hi podem dir la nostra? Això és el que descobriràs en el capítol següent. Europa té la seva pròpia bandera i el seu propi himne: l’Oda a l’Alegria de Beethoven, que és part de la famosa Novena Simfonia. El text original està en alemany, però quan es fa servir com a himne europeu, no hi ha lletra: només s’hi posa la melodia. Pots sentir-la a l’adreça següent: europa.eu/abc/symbols/anthem/index_en.htm

36


Açores

La Unió Europea i els seus veïns

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Finlàndia

Guyana Surinam Brazil

Suècia Estònia

MAR DEL NORD

Irlanda

Rússia

Letònia

Dinamarca

MAR Lituània B À LT I C

R. Regne Unit

Països Baixos

Bielorússia Polònia

Alemanya

Bèlgica

Kazakhstan

Ucraïna República Txeca

Luxemburg GOLF DE BISCAIA

Eslovàquia Moldàvia

Liechtenstein

França

Àustria Eslovènia

Suïssa

Hongria Romania

Croàcia

Llegenda: Els països pintats són membres de la Unió Europea (UE).

Illa de la Reunió

Noruega

IC

7

T

6

Martinica

N

5

À

4

Guadalupe

L

3

Canàries

MAR DE NORUEGA

T

2

Sofia Brussel·les Praga Copenhaguen Berlín Tallin Dublín Atenes Madrid París Roma Nicòsia Riga Vílnius Luxemburg Budapest La Valeta Amsterdam Viena Varsòvia Lisboa Bucarest Ljubljana Bratislava Hèlsinki Estocolm Londres

Madeira

A

?

1

O C EÀ

Posa cada capital al seu país

Islàndia

San Marino

Portugal

Andorra

Monaco

Itàlia

Els països a ratlles són els que volen unir-se a la UE.

Espanya

Els altres països, inclosos els que s’assenyalen amb un petit cercle blanc, són veïns de la UE.

MAR

Algunes illes i territoris que pertanyen a França, Portugal i Espanya són part de la Unió Europea, però com que estan lluny del continent europeu, els hem inclòs en el requadre (part superior dreta del mapa).

Marroc

Algèria

MED

ITE

MAR NEGRE

Sèrbia

Montenegro Kosovo

Ciutat del Vaticà

Els punts indiquen on es troben les capitals europees. La Ciutat del Vaticà és a Roma.

Bòsnia i Hercegovina

Geòrgia Azerbaidjan Armènia

Bulgària Iran

ARY de Macedònia

Albània

Turquia Grècia

RR

Tunísia

AN

Iraq

I

Síria Malta

Xipre Líban


Bandera

Els països de la Unió Europea Els països estan per ordre alfabètic segons la denominació en la seva pròpia llengua o llengües (tal com apareix entre parèntesis).

País

Capital

Població

Bèlgica (België/Belgique/Belgien)

Brussel·les (Bruxelles/Brussel)

Bulgària (България/Bulgaria)

Sofia (София/Sofia)

República Txeca (Česká republika)

Praga (Praha)

Dinamarca (Danmark)

Copenhaguen (København)

5,5 milions

Alemanya (Deutschland)

Berlín (Berlin)

82 milions

Estònia (Eesti)

Tallin (Tallinn)

1,3 milions

Irlanda (Éire/Ireland)

Dublín (Baile Atha Cliath/Dublin)

4,5 milions

Grècia (Ελλάδα/Elláda)

Atenes (Αθήνα/Athina)

11,2 milions

Espanya (España)

Madrid (Madrid)

45,8 milions

França (France)

París (Paris)

64,3 milions

Itàlia (Italia)

Roma (Roma)

60 milions

Xipre (Κύπρος/Kypros) (Kibris)

Nicòsia (Λευκωσία/Lefkosia) (Lefkosa)

0,8 milions

Letònia (Latvija)

Riga (Rīga)

2,3 milions

Lituània (Lietuva)

Vílnius (Vilnius)

3,3 milions

Luxemburg (Luxembourg)

Luxemburg (Luxembourg)

0,5 milions

Hongria (Magyarország)

Budapest (Budapest)

10 milions

Malta (Malta)

La Valeta (Valletta)

0,4 milions

Països Baixos (Nederland)

Amsterdam (Amsterdam)

Àustria (Österreich)

Viena (Wien)

Polònia (Polska)

Varsòvia (Warszawa)

38,1 milions

Portugal (Portugal)

Lisboa (Lisboa)

10,6 milions

Romania (România)

Bucarest (Bucureşti)

21,5 milions

Eslovènia (Slovenija)

Ljubljana (Ljubljana)

2 milions

Eslovàquia (Slovensko)

Bratislava (Bratislava)

5,4 milions

Finlàndia (Suomi/Finland)

Hèlsinki (Helsinki/Helsingfors)

5,3 milions

Suècia (Sverige)

Estocolm (Stockholm)

9,2 milions

Regne Unit (*) (United Kingdom)

Londres (London)

10,7 milions 7,6 milions 10,5 milions

16,4 milions 8,3 milions

(*) El nom complet d’aquest país és “Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord”, però acostuma a abreujar-se com a “Gran Bretanya” o simplement com a “Regne Unit”.

Les xifres de població corresponen al 2009. Font: Eurostat

38

61,7 milions


Explorem Europa! Joc (Pots trobar les respostes a totes les preguntes en aquest llibre)

Quin material, utilitzat per fer funcionar les màquines de vapor, va fer possible la revolució industrial?

Quants continents hi ha en el món?

1.

7. ?

? Quines ciutats enllaça el túnel del Canal de la Mànega?

Quin esdeveniment històric va tenir lloc el 1789?

2.

8. ?

? Com es diu quan les aus volen cap al sud a la tardor i passen l’hivern a regions més càlides?

A quina dècada es va inventar l’ordinador?

3.

9. ?

? Com es diu quan els pagesos reguen els seus camps amb aigua dels rius o del subsòl?

Quants països formen part de la Unió Europea?

4.

10. ?

? Digues un tipus d’animal marí que es pugui criar.

On és la seu del Tribunal de Justícia Europeu?

5.

11. ?

? Cada quant temps es convoquen les eleccions europees?

Què significa la paraula “democràcia”?

6.

12. ?

?

Vols més jocs, comprovar el que saps i seguir explorant Europa? Vés a europa.eu/europago/explore

39

Respostes 1. Cinc: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. (p. 3) / 2. Calais a França i Folkestone a Anglaterra (p. 6) / 3. Migració (p. 11) / 4. Regadiu (p. 13) / 5. Salmó, musclos, ostres, cloïsses (p. 17) / 6. Govern del poble (p. 20) / 7. Carbó (p. 25) / 8. La Revolució Francesa (p. 27) / 9. Dècada de 1940 (p. 27) / 10. 27 / 11. Luxemburg (p. 41) / 12. Cada cinc anys (p. 40)


Els ministres de tots els governs de la UE es reuneixen per aprovar la legislació europea.

Com pren les decisions la Unió Europea Com ja et podràs imaginar, organitzar la UE i fer que tot rutlli demana un gran esforç de molta gent. Qui fa què?

La Comissió Europea A Brussel·les hi ha 27 homes i dones (un per cada Estat membre de la UE) que es reuneixen cada dimecres per decidir el que cal fer. Aquests homes i dones són proposats pels governs dels seus països, però han de comptar amb l’aprovació del Parlament Europeu. D’aquestes persones se’n diu “comissaris” i tots plegats formen la Comissió Europea. La seva feina consisteix a pensar quines serien les millors polítiques per a la Unió Europea i un cop les han discutit i debatut proposen tot un seguit de lleis per dur-les a la pràctica. Disposen a més a més de l’ajuda de tot un munt d’experts, advocats, secretaris, traductors, etcètera. Un cop s’han posat d’acord els comissaris sobre el text d’una d’aquestes lleis, l’envien al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea perquè l’aprovin.

El Parlament Europeu El Parlament Europeu representa la ciutadania de la UE. Es reuneix cada mes a Estrasburg (França) per debatre sobre les lleis que proposa la Comissió Europea. Si el Parlament no accepta la proposta, pot demanar a la Comissió que la modifiqui fins que satisfaci el Parlament. A partir de les eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009 hi ha 736 diputats, que són elegits cada cinc anys per tots els ciutadans adults de la UE. Votant a les eleccions al Parlament Europeu i mantenint un contacte amb els diputats del nostre país, podem arribar a influir en les decisions de la UE.

40


El Consell de la Unió Europea Els diputats del Parlament Europeu no són els únics que prenen decisions sobre les lleis de la Unió Europea; també passen per les mans dels ministres dels governs de tots els Estats membres de la Unió Europea que, quan estan reunits, reben el nom de “Consell de la Unió Europea”. Després de discutir una proposta, el Consell vota si l’accepta o no. Hi ha tot un seguit de regles sobre el nombre de vots que té cada país i sobre quants en calen per aprovar una nova llei. En alguns casos el Consell adopta les decisions per unanimitat. Una vegada el Consell i el Parlament han aprovat una nova llei, els governs de la UE han de garantir que es compleixi en els seus països.

El Tribunal de Justícia Si hi ha algun país que no compleix la llei, la Comissió Europea li pot cridar l’atenció i fins i tot denunciar-lo davant del Tribunal de Justícia Europeu, que es troba a Luxemburg. La missió del Tribunal de Justícia és garantir que a tot arreu de la UE s’apliqui la llei de la mateixa manera. Cada Estat membre de la UE nomena un jutge del Tribunal. Hi ha altres grups de persones (comitès d’experts, etc.) que també participen en la presa de decisions a la UE, perquè és important que aquestes siguin les correctes.

41


Demà...

Un dels reptes a què s’enfronta avui en dia Europa és el de garantir que els joves puguin trobar feina i forjar-se un futur. No és gens fàcil això perquè les empreses europees han de competir amb empreses d’altres regions del món on es pot fer la mateixa feina per menys diners. Avui en dia hi ha tot un seguit de problemes que només es poden resoldre si s’hi posen plegats tots els països del món. Per exemple: > la contaminació i el canvi climàtic > la fam i la pobresa > la delinqüència i el terrorisme internacionals. La UE està endegant actualment aquests problemes, però ja et podràs imaginar que no és sempre fàcil que 27 governs i el Parlament Europeu es posin d’acord en el que cal fer. Tampoc no hi ajuda que a la UE les regles i els procediments per prendre una decisió siguin força complicats. A més a més, hi ha molta gent que opina que votant només cada cinc anys a les eleccions al Parlament Europeu no se li dóna gaires possibilitats d’influir en les decisions que es prenen a la Unió Europea.

42


...i més enllà de demà

Així, hem d’aconseguir també que tothom pugui expressar la seva opinió sobre les decisions que pren la Unió Europea. Com ho podem fer això? Hi tens alguna bona idea? Quins creus que són els problemes més importants de què s’hauria d’ocupar la UE? Què t’agradaria que s’hi fes? Per què no comentes les teves idees amb els teus professors i els teus companys i les envies al teu diputat del Parlament Europeu? Pots veure qui és i on escriure-li a la web: europarl.europa.eu/ També pots posar-te en contacte amb la Comissió Europea o amb el Parlament Europeu en alguna de les adreces que apareixen al final d’aquest llibre i potser demanar-los que la teva classe pugui visitar totes dues institucions. Som la canalla d’Europa, però d’aquí a uns anys en serem els adults.

Hem de decidir el nostre futur junts!

43


Enllaços Per a tu & Per al teu professor Perquè no comproves el que has après en aquest llibre i jugues a Explorem Europa a Internet? Ves a: europa.eu/europago/explore

Trobaràs més jocs, passatemps i coses divertides a: europa.eu/quick-links/eu-kids/ index_en.htm

44

El racó en línia de la Unió Europea per al professor és un centre d’informació amb gran varietat de material didàctic sobre la Unió Europea i les seves polítiques. El material ha estat elaborat per les diferents institucions de la UE i altres organismes estatals i no governamentals. El professor que busqui inspiració per a les seves classes o material didàctic sobre la història i la cultura europees, o sobre temes específics com ara el canvi climàtic i la reducció del consum d’energia, trobarà informació adequada a l’edat dels seus alumnes a la direcció: europa.eu/teachers-corner


Contactes amb la UE INTERNET Al web EUROPA trobarà informació en totes les llengües oficials de la Unió Europea: europa.eu PERSONALMENT Arreu d’Europa hi ha centenars de centres locals d’informació de la UE. Pot trobar l’adreça del centre que tingui més a prop consultant el web europedirect.europa.eu. TELÈFON O CORREU EUROPE DIRECT l’ajudarà a trobar resposta a les preguntes que tingui sobre la Unió Europea. Pot posar-se en contacte amb aquest servei trucant gratuïtament al número 00 800 6 7 8 9 10 11 (des de fora la UE, al número no gratuït + 32 22999696, ) o, per correu electrònic, a través d’europedirect.europa.eu PUBLICACIONS SOBRE EUROPA Per trobar les publicacions sobre la UE només cal un clic al web d’EU Bookshop: bookshop.europa.eu

També pot obtenir informació i fullets sobre la Unió Europea a: REPRESENTACIONS DE LA COMISSIÓ EUROPEA

OFICINES DEL PARLAMENT EUROPEU

Representació de la Comissió Europea a Barcelona Passeig de Gràcia, 90 08008 BARCELONA Telèfon: 93 467 73 80 http://ec.europa.eu/barcelona Correu electrònic: burbar@ec.europa.eu

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona Passeig de Gràcia, 90, 1er pis 08008 – Barcelona Telèfon: 93 467 73 80 http://www.europarlbarcelona.eu Correu electrònic: epbarcelona@europarl.europa.eu

Comisión Europea. Representación en España, Madrid Paseo de la Castellana, 46 E-28046 Madrid Telèfon: 91 423 47 47 http://ec.europa.eu/spain Correu electrònic: eu-es-docu@ec.europa.eu

Oficina del Parlamento Europeo en España, Madrid Paseo de la Castellana, 46 E-28046 Madrid www.europarl.es Correu electrònic: epmadrid@europarl.europa.eu

Hi ha representacions i oficines de la Comissió Europea i el Parlament Europeu a tots els països de la Unió Europea. La Unió Europea també té delegacions a altres països del món.


EXPLOREM EUROPA! Europa és un continent interessantíssim amb una història fascinant. A Europa han nascut molts dels científics, inventors, artistes i compositors, actors i esportistes més famosos i coneguts del món. Durant molts segles Europa ha hagut de patir guerres i divisions, però en els últims seixanta anys els països d’aquest Vell Continent s’han reunit en pau i amistat per construir una Europa i un món millors. Aquesta publicació per a nens i nenes de nou a dotze anys aproximadament narra la història de manera clara i planera. És plena de fets interessants i d’il·lustracions, s’hi descriu Europa de manera entretinguda i s’hi explica breument què és i què fa la Unió Europea.

Mira’t el nostre web: europa.eu/europago/explore Hi trobaràs tot de passatemps i jocs divertits per posar a prova els teus coneixements!

IL

Au, passa-t’ho bé explorant el teu Continent!


es r a c a t n a r a Qu Z a l a A a l e famoses d Molts dels personatges més famosos del món com ara artistes, compositors, professionals del món de l’espectacle, inventors, científics i esportistes són europeus. Ja n’hem esmentat alguns en els capítols anteriors, però evidentment no podem incloure’ls tots en aquest llibre. Per tant, n’hem fet només una llista de quaranta d’arreu d’Europa ordenats per ordre alfabètic. Hi ha un espai en blanc perquè hi afegeixis el personatge que vulguis. Pot ser algú famós del teu país, algun jugador del teu equip de futbol o un grup de música. Busca’n una foto i enganxa-la a l’espai en blanc amb algunes dades seves.


Grup de música pop: Suècia Grup de música que va tenir molt d’èxit als anys setanta arreu del món i va inspirar el famós musical i pel·lícula Mamma Mia. © IFPA

Abba

Anne Frank

© Philippe Halsman/Belga/AFP

Albert Einstein

© From the Jewish Chron

Aki Kaurismäki

© Stephane Reix/For Picture/Corbis

© NMPFT/SSPL

Agatha Christie

Director de cinema: Finlàndia Director de cinema. La seva pel·lícula Un home sense passat va ser nomenada a l’Oscar i va guanyar un premi al festival de Cannes de 2002.

Científic: Alemanya Científic que el 1905 va descobrir la relativitat, és a dir, com estan relacionats entre ells la matèria, l’energia i el temps.

Escriptora: Països Baixos Escriptora i una de les més conegudes víctimes de l’Holocaust. El seu diari esdevingué un dels llibres més llegits arreu del món.

Compositor: Itàlia Compositor que va escriure moltes obres, entre les quals destaca Les Quatre Estacions (1725). Wikimedia

Antonio Vivaldi

Escriptora: Regne Unit Escriptora molt recordada per les seves novel·les policíaques, per les quals és coneguda com a “reina del crim” i una de les més importants i innovadores autores del gènere.


Carmen Kass

© Pierre Vauthey/Sygma/Corbis

© AKG

Astrid Lindgren

© Lynn Goldsmith/Corbis

Christo

Wikimedia

Dun Karm Psaila

Wikimedia

Franz Liszt

Wikimedia

Fryderyk Chopin

Escriptora: Suècia Escriptora i autora de bon nombre de famosos llibres infantils com ara Pippi Långstrump. Els seus llibres s’han traduït a moltes llengües i se n’han venut més de 145 milions d’exemplars arreu del món.

Model: Estònia Model: ha posat per les portades de Vogue i per campanyes de marques com ara Chanel i Gucci.

Artista: Bulgària Pintor famós per haver “embolcallat” amb roba edificis, monuments, arbres i, fins i tot, el parlament alemany el 1995.

Poeta: Malta Poeta que ha recorregut la història de Malta en poesia i n’ha confirmat la identitat cultural i nacional; els seus versos van esdevenir la lletra de l’himne nacional.

Compositor: Hongria Compositor que va escriure algunes de les peces de piano més difícils que s’han escrit mai com ara els Estudis Transcendentals.

Compositor i pianista: Polònia Músic famós (1810-1849), que va compondre moltes peces per a piano, entre d’altres els seus famosos Nocturns.


© Man Ray

Gabrielle ‘Coco’ Chanel

© MAXPPP

George Michael

© Belga/AFP

Georges Remi (Hergé)

Estrella del pop internacional: Xipre Estrella del pop internacional, famós per temes com Last Christmas, ha venut més de 80 milions de discos.

Historietista: Bèlgica Historietista famós sobre tot per les Aventures de Tintin, que va dibuixar des de 1929 fins a la seva mort el 1983.

Escriptor: Dinamarca Escriptor, autor de contes meravellosos, com L’aneguet lleig i La sireneta, que han encantat generacions de nens d’arreu del món. © AKG

Hans Christian Andersen

Dissenyadora de moda: França Dissenyadora de moda, una de les figures més importants i innovadores de la moda femenina del segle XX.

© Interfoto

Helena Rubinstein

Wikimedia

Homer

Empresària: Polònia Empresària fundadora de la casa de cosmètics que porta el seu nom i una de les dones més riques i famoses del seu temps.

Poeta: Grècia Poeta llegendari de l’antiga Grècia, conegut tradicionalment com a autor dels poemes èpics La Ilíada i L’Odissea.


Artista: Eslovènia Artista, la més important pintora eslovena, autora d’obra realista i impressionista, retrats i paisatges. Wikimedia

Ivana Kobilca

J. K. Rowling

© Sion Touhig/Sygma/Corbis

© EU

Jean Monnet

Wikimedia

Joana d’Arc

© Jānis Rieksts

Krišjānis Barons

Polític: França Polític que va desenvolupar les idees fonamentals per a la formació de la Unió Europea i va col·laborar a crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer.

Escriptora: Regne Unit Escriptora, autora de la famosa sèrie Harry Potter, que ha venut 400 milions d’exemplars arreu del món.

Figura històrica: França Figura històrica que va conduir l’exèrcit francès a importants victòries durant la Guerra dels Cent Anys i va ser capturada i cremada a la foguera a l’edat de 19 anys

Científic: Letònia Músic conegut com el pare de les “daines” –música tradicional bàltica–, representat als bitllets de banc letons.

Pintor, escultor, arquitecte, científic, inventor i filòsof:

Leonardo da Vinci Wikimedia

Itàlia Pintor, escultor, arquitecte, científic, inventor i filòsof, autor del famós retrat de la Mona Lisa i del primer model d’helicòpter el 1493.


Marie Curie (Maria Sklodowska)

© Rob Grabowski/Rena Ltd./Corbis © Bettmann/Corbis

Lykke Li

© CinemaPhoto/Corbis

Marlene Dietrich

© Visual Press Agency

MC Solaar

Cantant, que va fer el primer àlbum el 2008 i de seguida va assolir la fama internacional, col·laborant amb estrelles com ara Kings of Leon i Kanye West.

Científic: Polònia Científica que, juntament amb el seu marit Pierre Curie, va descobrir un metall radioactiu anomenat radi. Van obtenir el Premi Nobel de Física el 1903.

Actriu: Alemanya Famosa actriu protagonista entre d’altres pel·lícules de La volta al món en vuitanta dies (1956).

Raper: França Un dels rapers francesos més populars i influents internacionalment.

Pintor i músic: Lituània Pintor i músic, un dels més famosos artistes lituans, és autor de 250 peces musicals i 300 quadres.

Nadia Comăneci

© Wally McNamee/Corbis

© RIA/Novosti

Mikalojus Konstantinas Čiurlionis

Cantant: Suècia

Atleta: Romania Atleta, la primera a rebre la màxima puntuació en gimnàstica (10 sobre 10), en els Jocs Olímpics de 1976.


© Ralph Gatti/AFP

Pablo Picasso

© NG Collection

Penélope Cruz

© EU

Robert Schuman

Actriu: Espanya Famosa actriu protagonista de moltes pel·lícules d’èxit internacional. Ha treballat amb directors famosos com ara Woody Allen i Pedro Almodóvar.

Polític: Luxemburg Polític nascut a Luxemburg i que va arribar a ser Primer Ministre de França. Considerat com a “pare d’Europa”. Va fer la seva coneguda declaració el 9 de maig de 1950, i el dia 9 de maig és el “Dia d’Europa”.

Inventor: Eslovàquia Inventor del paracaigudes el 1913.

Steffi Graf

© Don Emmert/Belga/AFP

© SXC

Štefan Banič

Artista: Espanya Artista, famós per les seves pintures d’estil cubista.

© Massimo Barbaglia

U2

Tennista: Alemanya Jugadora de tenis que va ser número 1 i l’única jugadora a haver guanyat els quatre Grand Slam al menys quatre vegades cadascun.

Grup de rock: Irlanda Grup de rock de gran èxit arreu del món d’ençà dels anys vuitanta.


© Massimo Barbaglia

Václav Havel

Vivienne Westwood

© Stephane Cardinale/Sygma/Corbis

© Leemage

Vasco da Gama

Wikimedia

Wolfgang Amadeus Mozart

El meu personatge:

Dramaturg i polític: República Txeca Dramaturg i polític, dissident a l’època del comunisme, que va ser nomenat per al Premi Nobel de la Pau el 2003. Va ser l’últim President de Txecoslovàquia i el primer President de Txèquia.

Explorador: Portugal Explorador, un dels més coneguts navegants de l’època dels descobriments europeus, manava els primers vaixells que van arribar directament d’Europa a l’Índia.

Dissenyadora de moda: Regne Unit Dissenyadora de moda, els anys setanta va promoure la moda punk i new wave i segueix sent una figura important en el món de la moda actual.

Músic: Àustria Compositor clàssic per excel·lència, autor de més de 600 obres, va escriure la primera òpera el 1770, quan només tenia 14 anys.

Explorem Europa  

C Medi 6é A 2014-EUROPA

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you