Page 1


La gestió d’un servei bàsic com és l’aigua, en el cas de la ciutat de Girona, implica l’abastament i la distribució d’aigua potable en el seu sentit més ampli: captació, elevació, tractament, subministrament, planificació de la xarxa de conducció d’aigua, incloses també les instal·lacions de captació, tractament i distribució, la realització d’obres necessàries per l’ampliació o el manteniment, la gestió de cobrament dels costos als abonats i el foment d’activitats relacionades amb el medi ambient. És una societat privada que neix l’any 1975 amb el clar objectiu de concórrer al concurs públic per a la gestió de l’aigua a Girona, que l’últim ajuntament franquista va fer públic aquell mateix any i que va suposar la privatització de la gestió de l’aigua a la ciutat. Després de guanyar el concurs, l’any 1976 l’Ajuntament de Girona va cedir la concessió del servei d’aigües a aquesta empresa que el va explotar de manera exclusiva fins l’any 1992. Actualment, Girona SA està participada per Aqualia, Agbar, Caixabank i per en Joan de Llobet i Vila. Aquestes grans empreses són les mateixes que estan vinculades en la gestió del servei d’aigües a altres ciutats i municipis. A Catalunya, el 80% de la gestió de l’aigua es trobada en mans privades i principalment, en mans d’aquestes empreses.

A dia d’avui, Girona SA continua gestionant l’aigua de la ciutat, ja que forma part majoritària de la societat mixta creada l’any 1992. El govern d’aleshores, format pel PSC, va optar per no municipalitzar el servei i va crear una societat en la qual el 80% del capital social pertany a l’empresa privada, Girona SA. L’any 1992, els ajuntament de Girona, Salt i Sarrià de Ter van constituir, juntament amb l’empresa privada Girona SA, la societat mixta Aigües de Girona Salt i Sarrià de Ter (AGISSA) amb la finalitat de gestionar el servei municipal d’abastament i distribució d’aigua potable a aquests municipis. Encara a dia d’avui, AGISSA és qui gestiona el servei d'aigua a aquestes localitats. El contracte de prestació de serveis signat l’any 1992 tenia vigència per dotze anys, amb possibilitat de pròrroga durant vuit anys més, fins el 2012.

Després de la inexistència d’un debat sobre la gestió de l’aigua a la ciutat, l’Ateneu Naturalista de Girona va engegar una campanya, que va portar al ple de l’Ajuntament, per defensar la municipalització de l’aigua a la ciutat. Ni aquesta proposta, ni les sospites d'irregularitats en la gestió de l'empresa, van impedir que a principis de l'any 2013 s'aprovés una nova pròrroga per vuit anys més, fins el 2020, que inicialment no estava prevista.


AGISSA està formada en un 80% per la part privada i un 20% la part pública, amb la participació de: 80% Girona SA (socis privats) CaixaBank (34,22%) Aqualia (33,61%) Agbar (31,42%) Joan de Llobet i Vila (0,75%)

20% Ajuntaments (socis públics) Ajuntament de Girona (14%) Ajuntament de Salt (4%) Ajuntament de Sarrià de Ter (2%)

Els seus òrgans de decisió són el Consell d’Administració i la Junta General d’Accionistes. La representació majoritària de la part privada es visualitza també en la composició del Consell d’Administració, format per cinc membres de Girona SA, dos de l’Ajuntament de Girona, un del Salt i un del Sarrià de Ter. Els estatuts també fixen la possibilitat d’escollir entre aquests a un conseller delegat. Des de la constitució d’AGISSA aquest càrrec l’ostentava en Narcís Piferrer i Reixach. Era el conseller delegat d’AGISSA i, alhora, membre del Consell d’Administració de l’empresa privada, Girona SA. Des del seu nomenament, en Narcís Piferrer ha tingut totes les facultats d’administració, gestió i representació d’AGISSA delegades. Per tant, qui ha dirigit AGISSA i a qui se li ha delegat tot el poder de decisió que és delegable, és ell.


Des de la CUP denunciem que en Narcís Piferrer ha ostentat un control opac sobre AGISSA, no facilitant la informació necessària i exigida a la part pública. Alhora, denunciem que ha actuat de manera interessada per afavorir els interessos de la part privada en detriment dels interessos públics de gestió i prestació del servei d’aigua. Per aquest motiu, el novembre del 2015, després de mesos de treball, vam interposat una denúncia a la fiscalia contra en Narcís Piferrer per delicte continuat d’"administració deslleial". La fiscalia ha vist indicis de delicte en la denúncia i ha obert una investigació. Han citat a declarar diverses persones com a testimonis i a en Narcís Piferrer com a investigat.

A la denúncia, afirmem que Girona SA és una societat instrumental, encaminada a enriquir els seus socis privats a costa d’AGISSA i que en Narcís Piferrer és responsable d’un delicte d’administració deslleial, ja que no ha procurat per l’interès d’AGISSA sinó per afavorir els interessos de l’empresa privada, Girona SA. La denúncia conté les següents acusacions:  

Malversació de fons públics, aprofitament indegut i il·legítim de fons públics per part de Girona SA Facturació falsa de Girona SA per feines inexistents o per conceptes no justificats que impliquen una repercussió continuada de costos injustificats a la societat mixta, AGISSA. Finançament improcedent de l’empresa privada a través de l’endeutament excessiu d’AGISSA amb la concessió de préstecs amb condicions totalment desfavorables i abusives.

Girona SA s’aprofita de forma il·legítima de recursos públics. Els casos més flagrants d’aquesta pràctica irregular són el cobrament de salaris desproporcionats per part dels seus treballadors. Concretament, en Narcís Piferrer ha format part del nucli directiu d’AGISSA, nucli format per dues persones, que ha estat rebent una retribució anual de 187.982€ per les seves funcions (amb dades de l’any 2013), independentment del que hagi pogut percebre percebre a través de Girona SA.

L’empresa aplica sobrecostos a la factura de l’aigua, concretament cobra un 2% de la recaptació de la taxa d’escombraries, pel fet que s’inclou el cobrament en la factura de l’aigua. Cal tenir en compte que el 1988, quan la gestió era íntegrament privada, un informe de l’Ajuntament de Girona va alertar que la concessionària, que aleshores havia de cobrar un 1%, s’estava adjudicant unilateralment un 2,5%.


Malgrat això no es va penalitzar l’empresa per aquest fet sinó que es va duplicar de l’1 al 2% actual de la recaptació de la taxa.

Tal i com es desprèn d'un informe financer del 2012, s’ha sobreendeutat de forma deliberada a AGISSA a través de crèdits per finançar inversions que no s’han realitzat o bé, per les quals s’han establert imports molt superiors a la inversió realment realitzada. Alhora, cal tenir en compte que Girona SA ja rep una retribució del 3% dels ingressos d’explotació del servei, que està establerta en el contracte i que suposa una injecció directa i assegurada de diners per l’empresa privada. Aquesta retribució repercuteix directament en el cost de prestació del servei. De forma mensual, Girona SA factura tota una sèrie de conceptes a AGISSA que són per treballs inexistents, ja que són realitzats per treballadors d’AGISSA en instal·lacions pròpies de la societat mixta. En concret trobem conceptes com: equips de recerca de fuites, equips d’inspecció, hores de peó, feines de facturació. Alhora, l’empresa privada repercuteix costos a AGISSA per conceptes que no estan justificats. Girona SA factura mensualment unes quantitats molt elevades en concepte del lloguer dels locals on es desenvolupa l’activitat d’AGISSA. Enlloc consta cap informe ni justificació sobre si l’import, de més de 60.000€, és correcte d’acord amb els preus de mercat. De fet, ni tan sols s’ha facilitat mai a la part pública una còpia del contracte de lloguer subscrit entre les dues parts.

D’altra banda, Girona SA emet factures dient que té el seu domicili en una direcció on només hi ha un bufet d’advocats i on no hi consta cap altra activitat. L’empresa emet factures de maquinària, de material d’oficina, de personal vinculades a un local on l’empresa no hi desenvolupa cap activitat. Per tant, Girona SA, que lloga a un tercer l’immoble on diu que porta a terme la seva activitat, rep un lloguer pel domicili on es desenvolupa l’activitat d’AGISSA i alhora, factura de forma il·legítima factures molt elevades per conceptes que no estan justificats. Girona SA obté quantiosos ingressos a través de la repercussió de costos falsos o injustificats a AGISSA.

A la pròrroga de la concessió del servei d’aigua aprovada el 2013, s’especifica un cànon on Girona SA aporta 3,75 milions d’euros, en forma de préstec, a AGISSA perquè l'empresa pugui fer efectiu el pagament als ajuntaments. L’acord estipula que AGISSA haurà de retornar aquest préstec a l'empresa privada amb interessos. D’acord amb el que hem pogut saber, aquest préstec es va pactar amb un interès totalment desmesurat i perjudicial pels interessos d’AGISSA. Concretament es va acordar un interès fix del 10% i un interès variable del 2%. La subscripció d’aquest préstec va obligar a AGISSA a pagar 214.000 euros en concepte d’interessos, l’any 2014.


El finançament irregular de Girona SA té una repercussió clara en els abonats, ja que el pagament dels costos abusius d’aquest préstec, que indirectament es va utilitzar pel pagament de la col·lecció d’art Santos Torroella, recauen sobre la factura de l'aigua. Aquesta operació va ser denunciada àmpliament per la plataforma Aigua és Vida.


La CUP, abans de la seva entrada a l'ajuntament, havia fet una defensa genèrica de la municipalització de serveis i en concret de l'aigua. Però va ser a partir del 2011, quan vam obtenir representació per primera vegada a l'Ajuntament de Girona, que vam tenir accés a la informació i que vam començar a dur a terme una tasca més activa contra la gestió d'AGISSA i per la municipalització. El març del 2013 el grup municipal de la CUP va votar al ple en contra de la pròrroga del contracte d’AGISSA, juntament amb ICV-EUiA. En la votació, el PSC es va abstenir, i el punt es va aprovar amb els vots favorables de CiU i PP. En el debat també hi va intervenir un representant de l’Ateneu Naturalista, que juntament amb la plataforma Aigua és Vida va fer una campanya pública en contra de la pròrroga i a favor de la gestió pública de l’aigua. Al finals d’aquell mes, el mateix Ateneu va presentar una moció al ple a favor de la municipalització de l’aigua, que va desestimar-se pels vots contraris de CiU i el PP.

L’octubre del 2014 es va conèixer el contingut de la primera auditoria a AGISSA encarregada per l’Ajuntament, corresponent a l’exercici 2012, que revelava irregularitats i una forta opacitat en la gestió de l’aigua. Com a mesura de transparència, la CUP va decidir publicar íntegrament el document per fer-lo accessible al conjunt de la ciutadania, i juntament amb ICV-EUiA va demanar la creació d’una comissió d’investigació, i un debat públic sobre el tema. Com a resposta a la petició, l’alcalde va acceptar crear una comissió de treball.

La comissió es va crear a finals del 2014, i la CUP va defensar que el contingut de les sessions fos públic i estigués a l’abast de tothom. Va sol·licitar-se la compareixença a la comissió d’en Narcís Piferrer, així com de representants dels accionistes de Girona SA i de la plataforma Aigua és Vida. També es va reclamar que al final de la comissió s’organitzés una audiència pública per tal d’exposar-ne les condicions i poder iniciar un debat ciutadà al voltant del model de gestió de l’aigua. Al març del 2015, la CUP va decidir fer públiques les tres actes de les sessions de la comissió que es van dur a terme, davant l’opacitat existent i per criticar la manca de voluntat política de tirar endavant els treballs de l’òrgan. La comissió va quedar en punt mort sense que s’hagin celebrat mai les sessions restants previstes ni se n’hagin aprovat unes conclusions.


Preveient que la comissió municipal se centraria únicament en la gestió d’AGISSA fins llavors, i no quin havia de ser el model de gestió de l’aigua en el futur, el desembre del 2014 la CUP va presentar una moció demanant un compromís clar de l’Ajuntament per la recuperació del control públic en la gestió de l’aigua, i l’elaboració d’un pla de municipalització abans d’acabar el mandat 2011-2015. Els punts principals de la moció van desestimar-se, però es va aprovar la convocatòria d’una audiència pública sobre la gestió de l’aigua durant el primer semestre del 2015. L’audiència pública no va celebrar-se mai.

El novembre del 2015, la CUP va plantejar al govern novament una proposta de procediment per a la municipalització de l’aigua estructurada en tres fases. La primera, que es preveia per al primer semestre del 2016, consistia en realitzar un estudi tècnic sobre les diferents vies de municipalització i sobre la possibilitat de recuperar el servei abans del 2020, any en què finalitza l’actual contracte. La segona fase es plantejava per a socialitzar el debat sobre el model de gestió de l’aigua, a través d’un procés ciutadà durant el curs 2016-2017. Finalment, la tercera fase era el desplegament de tots els treballs legals, tècnics i financers per recuperar definitivament el servei d’aigües. Aquesta tercera fase s’hauria aplicat durant el curs 2017-2018, i s’hauria pogut allargar fins el 2020 a tot estirar, en cas que es descartés l’opció de rescatar el servei abans de finalitzar el contracte. El govern no va respondre mai la proposta. Al desembre del 2015 es va conèixer el resultat de la segona auditoria a AGISSA sol·licitada per l’Ajuntament de Girona, en aquest cas referent a l’exercici 2013. Novament van fer-se paleses les irregularitats i la manca de transparència, que la CUP va denunciar públicament al ple municipal del mes de desembre. Davant la inacció de l’equip de govern, la CUP va decidir tornar a publicar el document íntegre de l’auditoria, per tal que la ciutadania pogués tenir-hi accés. Al mes de gener, l’equip de govern va crear la Taula de Municipalització de l’Aigua, que des de llavors només ha fet dues reunions aïllades i sense resultats.

Tot i l’existència de múltiples indicis d’irregularitats i mala praxi en la gestió de l’aigua, l’equip de govern i la majoria de grups del consistori no han volgut mai portar el cas a la justícia per tal de determinar si ha existit algun delicte en la gestió d’AGISSA. Davant d’això, un grup de treball de la CUP va començar a investigar i a recopilar informació pel seu compte, i el novembre del 2015 vam posar tota la documentació en mans de la fiscalia a través d’una denúncia contra en Narcís Piferrer per un delicte continuat d’“administració deslleial” al capdavant d’AGISSA.


Com s’ha explicat, a partir del 1992, arran de la creació de la societat mixta AGISSA, els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià participen de la gestió de l’aigua en un 20%. Des de llavors fins el 2012, no va existir un control estricte de la gestió d’AGISSA per part dels tres ajuntaments. Això es deu, en part, a la manca de voluntat política dels governs, i en part al fet que les clàusules del contracte del 1992, modificat lleugerament el 1998, no incentivaven aquesta facultat de fiscalització i donaven molt de marge a AGISSA i, a la pràctica, a Girona SA per actuar de forma autònoma sense control ni transparència. La pròrroga aprovada el 2013 manté essencialment les característiques del contracte del 1992, tot i que incorpora alguns elements orientats a millorar la transparència i el control sobre la gestió. Algunes d’aquestes novetats són la limitació dels possibles augments de tarifes, l’obligatorietat de garantir el principi de concurrència en la contractació, una comissió amb majoria dels ajuntaments que ha de validar els contractes majors de 100.000€, l’exigència de majories qualificades al consell d’administració per a operacions econòmiques i financeres rellevants, l’establiment de cànons anuals per als ajuntaments, o la contractació per part dels ajuntaments de la figura de l’adjunt al conseller delegat. Tot i això, algunes d’aquestes clàusules no s’han arribat a aplicar, com és el cas de l’adjunt al conseller delegat que havia de servir per fer un seguiment acurat de la gestió d’en Narcís Piferrer i la resta de directius, que tres anys després de l’aprovació de la pròrroga no s’ha contractat mai. Igualment, l’opacitat en la gestió de l’empresa s’ha mantingut, fins al punt que els interventors de Girona, Salt i Sarrià van fer un informe que acompanyava l’auditoria del 2013 en què alertaven que AGISSA s’havia negat reiteradament a facilitar documentació tant als ajuntaments com a la mateixa CUP.

Tant en el cas de l’auditoria del 2012 com en la del 2013, l’Ajuntament ha respost simplement anunciant la creació de comissions de treball per aclarir les irregularitats. En el primer cas, la comissió només es va reunir en tres ocasions, i no se’n va fer un tancament amb conclusions que poguessin servir per actuar tècnicament, políticament o judicialment per posar fi a la mala praxi dins d’AGISSA. En el segon cas, es va crear una Taula de Municipalització de l’Aigua que des del gener del 2016 s’ha reunit dues vegades, i que està centrada únicament a debatre el futur model de gestió, i no a demanar explicacions o estudiar les irregularitats dins d’AGISSA.


Tant en un cas com en l’altre, hi ha hagut importants dèficits de transparència envers la ciutadania, i ha hagut de ser la CUP qui ha anat publicant les informacions i documents existents respecte al cas. A finals del 2014 el ple municipal va aprovar, a instàncies de la CUP, celebrar una audiència pública sobre la gestió de l’aigua durant el primer semestre del 2015, però la sessió no es va arribar a convocar mai.

Des de la publicació de la primera auditoria, moment en què van fer-se evidents les sospites d’irregularitats que feia temps que planaven sobre AGISSA, l’equip de govern s’ha limitat a demanar l’aplicació de les clàusules de la pròrroga del 2013 (tot i que, com ja s’ha dit, algunes d’aquestes tres anys després no s’estan aplicant) per millorar la fiscalització de la gestió d’AGISSA, i a crear els dos grups de treball esmentats, que com s’ha vist no han servit per determinar responsabilitats ni esclarir la situació. Així, tot i que formalment no s’ha descartat mai la via judicial, les constants demandes de la CUP perquè es posés el cas en mans de la fiscalia sempre han estat desateses per l’equip de govern.

Tot i que en més d’una ocasió l’equip de govern s’ha mostrat disposat a plantejar la municipalització, fins ara el ple municipal ha descartat en dues ocasions, el 2013 a proposta de l’Ateneu Naturalista i el 2014 a proposta de la CUP, comprometre’s amb la recuperació pública del servei. Actualment existeix una Taula de Municipalització de l’Aigua, creada com s’ha explicat arran dels resultats de la segona auditoria, però fins ara només s’ha reunit en dues ocasions i no té una dinàmica de treball activa.


La CUP s’ha personat com a acusació popular en el cas, i en seguirem l’evolució per tal d’arribar fins al final a l’hora de determinar les responsabilitats per tots els delictes que s’hagin pogut cometre. Pel que fa a l’àmbit polític, creiem que és el moment que l’Ajuntament es comprometi amb un canvi de model de gestió i aposti per la municipalització. Per això proposem que en els propers mesos el ple aprovi un pla per a la rescissió del contracte actual i la recuperació del servei amb la màxima urgència.



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.