Page 1

Document de propostes per a reduir la segregació escolar a la ciutat de Girona

CUP-Crida per Girona Comissió d’educació Juliol del 2017

@cupgiona girona@cup.cat

cridapergirona.cat


Introducció La CUP-Crida per Girona sempre ha entès que la igualtat d’oportunitats en l’educació és clau per garantir una societat cohesionada. És per això que la lluita contra la segregació escolar ha estat present en els nostres programes electorals així com en la nostra tasca diària tant a nivell municipal com al carrer. Aquesta tasca s’ha intensificat després que el 2015 un informe del Síndic de Greuges de Catalunya situés Girona entre els 10 municipis de més de 10.000 habitants amb nivells de segregació escolar de l’alumnat estranger més elevats a l’educació obligatòria. En aquest sentit, vam organitzar a principis d’aquest any unes jornades que sota el títol “Girona Est, quina escola volem?”, en què es pretenia reflexionar sobre l’estat de l’escolarització als barris del sector Est, conèixer alternatives i plantejar propostes per millorar-hi la igualtat d’oportunitats des de l’àmbit educatiu. També amb aquest objectiu hem donat suport a la comunitat educativa en les seves reivindicacions en el marc de la lluita contra la segregació escolar i ens hem implicat en els espais de participació com el Consell Municipal d’Educació aportant reflexions i propostes. Al mateix temps, la regidoria d’educació a principi de mandat va mostrar el seu interès a treballar per un model d’escolarització més equitatiu. Aquest treball s’ha concretat bàsicament en la realització a través d’una empresa externa de l’anomenat Procés deliberatiu entorn la planificació educativa a la ciutat de Girona: per a un model d’escolarització més equitatiu en l’accés i en el resultat. La CUP-Crida per Girona ha estat molt crítica amb aquest procés des del principi perquè enteníem que el plantejament era erroni i per tant aportaria poc a les polítiques de lluita contra la segregació escolar. El seu cost elevat (18.000€) i el fet que s’impulsés d’esquenes al Consell Municipal d’Educació (CME) també són arguments de pes per mostrar-nos-hi contraris. Tanmateix, hem apostat per participar i fer

seguiment del procés, i ja en la fase final valorem que les nostres sospites s’han constatat. Així, l’informe final del procés aporta poc, ni fa una diagnosi real del que passa ala nostra ciutat en termes d’escolarització, ni ens condueix a un pla d’actuació coherent i fonamentat. El fet que s’hagi plantejat com a procés participatiu de la comunitat educativa ha comportat que els i les participants hàgim hagut d’opinar d’elements que desconeixíem (criteris elecció famílies, polítiques educatives que s’apliquen, discriminació d’alumnat, control de practiques fraudulentes en l’admissió d’alumnat, distribució alumnat NEE, etc.). A més, la majoria de famílies i també mestres o representants dels Plans de Desenvolupament Comunitaris només coneixen la realitat del seu centre o barri/sector. Els participants, doncs, fan aportacions en funció de la seva experiència pròpia. Per això algunes valoracions no reflecteixen la realitat o es fan propostes que són poc realistes o aplicables i en canvi es fan poques aportacions i propostes amb el marge que ens deixa la llei i les competències municipals. Ja hi ha feina feta en aquest àmbit que no s’ha recollit en aquest procés (p.e. informes del Síndic de Greuges de 2008 i 2015“Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local”, etc.) tot i que fins i tot tracten el cas concret de la nostra ciutat. A nivell de propostes l’informe esdevé un simple recull de propostes i idees inconnexes, poc fonamentades i sovint difícilment aplicables. Informes com el del Síndic de Greuges afinen molt més sobre el que es pot fer i com fer-ho. El que tenim ara és un recull d’aportacions organitzades. Això, però, serveix de poc si no es completa amb una base teòrica i legal i amb dades estadístiques i s’estructura en una diagnosi i un pla d’actuació amb mesures concretes per a desenvolupar. Ens preocupa la inconcreció sobre quins són els passos previstos a partir d’ara i temem que això s’allargui massa i mentrestant la no aplicació


de cap tipus de mesura faciliti que la situació continuï empitjorant.

recursos que calguin per avançar en l’equitat educativa.

Des de la CUP-Crida per Girona tenim una gran desconfiança en la voluntat de la regidoria d’educació d’abordar de manera decidida aquest tema prioritzant la lluita contra la segregació escolar en la planificació educativa a la nostra ciutat, no només destinant-hi recursos sinó pressionant al Departament d’Ensenyament perquè se sumi a aquesta lluita amb mesures valentes, tant en el marc de la gestió del procés d’admissió d’alumnat com en el de les condicions d’escolarització fins i tot quan aquestes puguin generar conflicte amb determinades escoles i famílies.

Dit això, les propostes que tot seguit plantegem van dirigides a l’ajuntament i entenem que són perfectament assumibles en el marc de les competències pròpies i de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. Són propostes fetes a partir de la realitat gironina però també seguint les recomanacions i propostes dels informes sobre segregació escolar a Catalunya elaborats pel Síndic de Greuges. Hem evitat reproduir les recomanacions del Síndic en aquest document, tot i que les fem nostres i entenem que són la base que ha de guiar les propostes que com a CUP-Crida per Girona fem per a la nostra ciutat.

Tot i així, i perquè entenem que aquest és un tema clau, hem decidit implicar-nos en la realització de propostes tal i com se’ns ha ofert, i us volem fer arribar aquest document amb voluntat de construir i de fer una ciutat més equitativa i cohesionada. Des de la CUP-Crida per Girona entenem que la segregació escolar i els processos de guetització suposen una vulneració del dret a l'educació, i que per trencar les dinàmiques que els generen és necessari utilitzar tots els instruments que tenim al nostre abast i implicar tots els agents que hi intervenen. Som conscients que l’educació és una competència de l’administració de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Ensenyament. Tanmateix, la llei preveu la participació dels ajuntaments en la planificació escolar a través de diferents espais, i alhora deixa un ampli marge als ajuntaments per desenvolupar polítiques educatives complementàries. Si bé és cert que la Generalitat sovint no traspassa recursos específics per a cobrir aquestes despeses, també ho és que l’Ajuntament de Girona està destinant molts recursos a altres àmbits que tampoc són competències pròpies, com ara el turisme. Si l’educació és una prioritat a la ciutat cal que hi dediquem tots els recursos necessaris, al mateix temps que exigim al Departament d’Ensenyament les polítiques i

Al mateix temps, volem remarcar que les propostes que plantegem se centren específicament en les polítiques de lluita contra la segregació escolar, un element clau però no únic per aconseguir un sistema educatiu equitatiu i que garanteixi la igualtat d’oportunitats. L’objectiu de l’equitat, doncs, va molt més enllà i requereix abordar molts altres aspectes de l’educació, sobretot si partim de la idea que l’educació és a temps complet i al llarg de tota la vida.


Propostes Reforçar i dinamitzar l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) L’OME pot ser una eina clau en les polítiques de lluita contra la segregació escolar, tant en aquelles que tenen a veure amb la gestió del procés d’admissió d’alumnat com en les de condicions d’escolarització. Aquesta oficina, però, ha anat perdent pes i buidant-se de contingut des del canvi de govern al 2011, tal com mostra l’estadística de les memòries de l’àrea d’educació on s’evidencia la disminució dràstica de l’atenció feta des d’aquesta oficina, que va passar de 9564 atencions el 2012 a 1197 el 2016. En aquests anys, l’OME ha deixat de tenir el pes que tenia en el procés de preinscripció i matrícula a l’educació obligatòria, i això ha fet disminuir de manera important les seves possibilitats d’incidir en estratègies per reduir la segregació escolar. Des de la CUP-Crida per Girona apostem per reforçar de nou l’oficina i dotar-la dels recursos humans i materials necessaris per recuperar aquest paper clau. L’OME ha d’esdevenir el pal de paller en la lluita contra la segregació escolar desenvolupant polítiques pròpies però també implicant-se en espais de participació amb el Departament d’Ensenyament com la Taula Mixta de Planificació o les Comissions de Garantia d’admissió. En aquest sentit l'OME hauria de desenvolupar instruments per conèixer de manera ajustada la situació de la segregació escolar a la nostra ciutat, per a dissenyar actuacions que incideixin en l'escolarització equilibrada de l'alumnat no només en funció de les necessitats educatives específiques sinó també en funció de categories socials. El paper de l'OME en la gestió del procés d'admissió d’alumnat és clau per tal de revertir processos de segregació social i garantir una escolarització equilibrada de l'alumnat. Una de les funcions de l'OME és precisament la d'orientació i assessorament en el procés de

preinscripció i matrícula: el reforç d'aquesta funció permetria que l'oficina pogués incidir de manera important en els elements de la gestió del procés d'admissió d'alumnat que afecten la segregació escolar. La gestió de vacants, la transparència en el procés d'admissió, el control de pràctiques fraudulents en les preinscripcions i matrícules o l'acompanyament de les famílies en la tria d'escoles i instituts són alguns d'aquests elements clau. L'informe del Síndic de Greuges centrat en la gestió del procés d'admissió d'alumnat preveu diferents recomanacions i propostes en aquests àmbits que incidirien en l'objectiu d'assolir una escolarització equilibrada. En el context d'un sistema educatiu en què la gratuïtat de l'educació dista de ser real, un altre funció important de l'OME ha de ser en relació a les desigualtats econòmiques en l'accés a l'oferta. En aquest sentit, proposem que l'oficina assumeixi també la funció de supervisar les desigualtats existents en el cobrament de quotes i costos de l'escolarització (llibres i material escolar, sortides, menjador, aportacions a fundacions, AMPAs i AFAs, activitats complementàries, etc.) tant en centres concertats com públics, vetllant pel compliment de la normativa (transparència, límits, caràcter no lucratiu...), per evitar que esdevinguin elements de discriminació entre centres. La comissió mixta de planificació és un bon espai per exposar els resultats d'aquesta supervisió i valorar amb el departament possibles actuacions per solucionar els problemes detectats. Un altre àmbit important de treball de l'OME ha de ser el de donar suport als centres amb una composició social desfavorida. En aquest sentit, des de la CUP-Crida per Girona apostem per aprofitar l'estructura i serveis municipals existents per oferir a aquests centres projectes en els diferents àmbits d'aprenentatge que homologuin les oportunitats educatives en l'àmbit pedagògic. El projecte Rossinyol, el projecte Montsalvatge o el suport als projectes d'innovació educativa d'alguns centres amb una composició social desfavorida són bons exemples de mesures que van en aquesta línia


que cal ampliar i estendre a la resta de centres amb aquestes característiques. L'acompanyament en la definició i execució d'aquests projectes i el suport amb actuacions complementàries de revalorització del centre, l’acompanyament a les AMPAs així com i altres mesures per combatre la segregació escolar són també imprescindibles per promoure una escolarització equilibrada. Finalment, entenem que també és des de l’OME que cal impulsar campanyes per combatre prejudicis i posar de relleu la importància de l’equitat en el sistema educatiu. Quan la composició social apareix com un criteri clau en la tria o descart del centre educatiu, desenvolupar polítiques de subjectivitat que incideixin en els imaginaris socials apareix com una obligació inexcusable.

Participar de forma activa i compromesa en els espais de treball i coordinació amb el Departament d’Ensenyament i altres agents (Taula Mixta de Planificació Escolar i Comissions de Garantia d’Admissió) Els espais de treball amb el Departament d'Ensenyament són un marc clau per incidir en aquelles competències del departament en què es preveu la col·laboració amb els ens locals però també per pressionar-lo en relació a aspectes de nul·la incidència des dels ajuntaments. Una de les exigències necessàries per fer al Departament d’Ensenyament és l'elaboració d'un nou decret que reguli l’admissió d’alumnat seguint les indicacions del Síndic de Gregues per tal que ens doni més eines per combatre la segregació escolar. La programació de l'oferta és una dels temes abordats des de la taula mixta de planificació, i des d'aquest ens cal treballar per tal que la presa de decisions en aquest camp es faci a partir d'una anàlisi acurada prèvia dels seus efectes sobre la segregació escolar a la ciutat. És en aquest sentit que hem de garantir que

l'oferta de places, així com les ampliacions i reduccions de ràtio, vinguin determinades únicament per l'objectiu de promoure l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i evitar dinàmiques de segregació i guetització. Una bona gestió d'aquestes modificacions de ràtio, així com de les vacants i de la distribució de l'alumnat amb necessitats específiques i de la matrícula fora de termini, són claus per frenar i revertir processos de segregació escolar. L'informe del Síndic de Greuges centrat en la gestió del procés d'admissió d'alumnat proposa una bona colla de mesures en aquest sentit que cal promoure en el marc tant de la Taula Mixta de Planificació com de les Comissions de Garantia d'Admissió. També en les adscripcions de centre cal donar aquesta mirada garantint que s'estableixin tenint en compte les conseqüències en la segregació escolar seguint les indicacions del Síndic. El marc de la Taula de Comissió Mixta també ha de permetre treballar aspectes lligats a l'equitat educativa en relació amb els projectes pedagògics. Des d'aquesta taula els representants de l'Ajuntament de Girona han de treballar per la incorporació de l'equitat educativa, l'escolarització equilibrada i el compromís amb la inclusió de la diversitat social del seu entorn tant en els projectes de direcció com el projecte pedagògic de tots els centres. Cal evitar, al mateix temps, que l'existència de projectes educatius singulars incideixi negativament en l'equitat en l'admissió d'alumnat. També cal aprofitar aquests espais per exigir recursos i mesures especials pels centres amb una demanda feble o una elevada concentració d'alumnat socialment desfavorit; que permetin l'estabilitat, capacitat i implicació dels seus claustres, lideratges potents i compartits i una dotació més gran de docents i altres professionals de l'àmbit social i de la salut en funció del grau de complexitat dels centres. És també en aquests espais des dels quals cal impulsar i garantir recursos a programes de corresponsabilitat com els plans educatius


d’entorn, projectes que malgrat haver estat considerat d’èxit en molts sentits han patit importants retallades i pèrdues de suport per part de totes les administracions.

Ampliar la dotació dels ajuts per a la igualtat d'oportunitats El nostre sistema educatiu se sosté encara en nombroses aportacions per part de les famílies que poden ser elements clau en les dinàmiques de segregació escolar. Per això proposem ampliar la dotació dels ajuts per a la igualtat d'oportunitats que atorga l'Ajuntament de Girona per evitar que les diferències dels centres pel que fa al nivell econòmic de les famílies esdevingui una dificultat per desenvolupar activitats escolars (sortides, colònies escolars...) o per disposar del material escolar necessari, i alhora garantir l'accés en igualtat d'oportunitats dels infants socialment desfavorits a aquestes activitats i material (llibres de text, uniformes...).

Promoure un acord del CME per a l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’educació El CME pot ser un bon espai de coordinació i treball de la comunitat educativa en la lluita contra la segregació escolar. Per això proposem que sigui el marc d'un acord entre els diferents poders públics i agents educatius que comprometi tant els centres com les diferents administracions en la priorització de l'escolarització equilibrada i la igualtat d'oportunitats en l'educació. Aquest acord podria incloure compromisos amb relació a la informació que es facilita a les famílies durant el procés d'admissió d'alumnat, la transparència tant en els processos d'admissió d'alumnat com respecte a les diferents quotes i despeses (voluntàries i obligatòries) de les famílies en l'escolarització, la no utilització de discursos competitius d'atracció de la demanda, la no implicació dels alumnes en la

relació econòmica existent entre el centre i la família, les estratègies de distribució per garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat, la zonificació escolar o les condicions amb què es desenvolupen les activitats complementàries en els centres concertats, entre d'altres.

Elaborar un protocol de detecció i distribució d’alumnat amb necessitats educatives específiques La definició de les necessitats educatives específiques, així com la seva identificació i detecció, són claus per combatre les dinàmiques de segregació escolars dels diferents grups socialment desfavorits. Per això proposem l'elaboració d'un protocol consensuat amb tots els agents del territori que participen en aquest procés que permeti unificar criteris i procediments. En aquest sentit, entenem que és necessària una concreció de supòsits (indicadors objectius) àmplia que inclogui les necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides o de la incorporació tardana al sistema educatiu. Caldrà establir també procediments de detecció activa i preventiva de les necessitats educatives que impliquin tant els agents socials com educatius del territori, preveure mesures per garantir-ne l'escolarització equilibrada en el territori, així com preveure actuacions d'acompanyament i d'acollida que faciliti la continuïtat en l'escolarització.

Comissió d’educació de la CUP-Crida per Girona Girona, juliol del 2017


@cupgiona girona@cup.cat

cridapergirona.cat

Propostes per a reduir la segregació escolar a Girona  

Document de propostes per a reduir la segregació escolar a la ciutat de Girona Comissió d'educació de la CUP-Crida per Girona Juliol del 20...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you