Page 1

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’AUDITORIA OPERATIVA D’AGISSA

Lloc: Sala de Junta de Govern Local. Dia: 25 de febrer de 2015 Hora: 16.30h Assisteixen: Sr. Jordi Fàbrega, Sra Mª Àngela Planas, Sr Toni Martos, Sr Ramón Cuadrado, Sr Narcís Piferrer, Sr Josep Maria Rigat, Sr Jordi Navarro, Sr Joan B. Olòriz, Sr Silvia Paneque, Sr Carles Bonaventura, Sr Quim Bonaventura, Sra Amelia Barbero, Sra Pia Bosch, Sra Glòria Plana, Sr Carlos Merino, Sra Glòria Rigau, Sra Mª Rosa Diví, Sra Empar Vila, Sra Laura Mascort S’excusen: Sra Concepció Veray.

Presideix la sessió el Sr Fàbrega. No hem fet arribar l’acta perquè no la tenim... [#, 00.00.06] El Sr. Jordi Navarro Morera Les actes. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Avui no crec que hàgim d’aprovar actes, ja les aprovarem el pròxim dia, avui tenim una altra qüestió, no? El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, en tot cas, quedi clar que per part de la CUP sí que demanem que voldríem rebre les actes en un termini més breu de temps. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Se us faran arribar les actes, Jordi, per descomptat, el que passa és que se us faran arribar [#, 00.00.28] un cop estiguin, per una part, primer acabades i després aprovades. I també que el conseller delegat va demanar la còpia de [#, 00.00.39] i també li farem arribar, eh? La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Te la farem arribar. Comissió 25-02-2015

1


El Sr. Jordi Navarro Morera De fet, els grups municipals també la vam demanar. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Ja ho sé, però és que no la acabàvem de tenir... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà I dir-los que si ningú té cap inconvenient, la comissió d’avui, la comissió de seguiment la gravarem, perquè així es pugui contrastar el que ha dit un o el que ha dit l’altre o... O sigui, que dit això, excusar la Concepció Veray i la Sílvia Paneque, i, bé, si algú arriba més tard s’incorporarà. I el que faria és passar la paraula a la tinenta d’alcalde d’Hisenda, la Maria Àngels Planas perquè ella és la que porta la gestió econòmica de l’empresa, nosaltres portem la vessant tècnica des de l’àrea, però la qüestió econòmica es porta des de l’Àrea d’Hisenda. O sigui, jo li passo la paraula a la tinenta d’alcalde. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Bé, només dir que si us sembla bé que siguem diligents i que pugui durar fins a les sis la comissió perquè tothom… [00.01.42, #] Hi haurà ordres de paraula per poder preguntar tant a l’empresa Efial com al conseller delegat, el senyor Piferrer. I, llavors…, bé, avui aquesta comissió pràcticament la dedicarem només a això, a resoldre tots aquells dubtes que s’han anat generant al llarg de... Aquesta és la cinquena comissió, si no vaig errada, crec… El Sr. Jordi Navarro Morera La cinquena comptant la constitució. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous

Comissió 25-02-2015

2


Comptant la primera. Però, bé, la de constitució també compta, per tant... El Sr. Jordi Navarro Morera La cinquena o la quarta? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra N’hi haurien dues, diríem, de rebost, és a dir, per als temes interns i tres de compareixences. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Tres de compareixences, però en total són cinc les vegades que nosaltres... El Sr. Jordi Navarro Morera És la cinquena comptant el que dius ara, la constitució... La Sra. Maria Àngels Planas i Crous ...més les... Sí, sí, és cert que va així. I, llavors, bé, si voleu començar, no sé qui té preguntes i dubtes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo en tindré. La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Com de moment s’ha aixecat [#, 00.02.44] Joan, pots començar a fer les preguntes amb el permís del senyor tinent d’alcalde. Jordi, amb el teu permís, en Joan començarà ja una mica la intervenció. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà [#, 00.02.59] La Sra. Maria Àngels Planas i Crous Sí. Vinga, Joan, quan tu creguis. Comissió 25-02-2015

3


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si el tinent d’alcalde m’ho permet. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Endavant, endavant, Joan. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, bé, hi han hagut dues intervencions, primer, la d’Efial i després la d’Aigües de Girona, amb representació del senyor delegat. En aquestes dues hem tingut interrogants, hi han hagut contradiccions i potser el temps que ha passat ens permet també anar reflexionant sobre aquestes coses. Per això, l’altre dia vam veure indicat fer una reunió amb jo no diria les dues parts, sinó amb les persones que us hem convocat abans. Jo havia dividit les meves preguntes en tres apartats: un primer sobre Efial, que aniré directament a Efial; un segon, al senyor Piferrer, quant a la gestió i sobretot el document que va passar sobre la gestió, etcètera, i alguna pregunta interrogant que encara tinc present, i un tercer apartat una mica més llarg sobre l’auditoria operativa. Faria preguntes a l’un o a l’altre perquè quedés clar quins són els aspectes que jo tinc més foscos. Començant per Efial. Des de quan col·labora Efial amb l’Ajuntament de Girona? Vostè, Toni Martos, ha tingut anteriorment algun contracte amb l’Ajuntament de Girona? El Sr. Toni Martos Sí, la veritat és que [#, 00.04.31] col·laboració aquí a l’Ajuntament de Girona és des de fa temps. I jo recordo, per exemple, ara com a aspecte significatiu com a mínim podria dir fa deu anys o dotze anys... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Deu-dotze anys.

Comissió 25-02-2015

4


El Sr. Toni Martos Parlo de..., parlo de memòria, eh? Fa molt de temps. Jo recordo que aquella intervenció va ser una feina també laboriosa en què vaig fer, per exemple, un estudi econòmic... –per tant, ara igual tu em podries dir fins i tot la data, eh?–, era un estudi econòmic d’un contenciós que va tenir el Govern presentat per un altre grup de l’oposició amb la piscina. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Wellness, Wellness. El Sr. Toni Martos Jo vaig fer un tècnic econòmic d’aquella operació. Catorze, quinze, dotze... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, devia ser 2005 poder? 2005? El Sr. Toni Martos Des de fa temps que fem aquesta col·laboració. De fet, la nostra empresa únicament i exclusivament se dedica [#, 00.5.39], des que vaig sortir de la carrera... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No ho recordava, és veritat. El Sr. Toni Martos ...he assessorat l’Administració pública local. En aquest cas, la relació amb l’Ajuntament, doncs, bé, fa temps que la tenim i des de la vessant sempre d’estudis de control financer, auditories operatives... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si ho recordo, vam rebaixar de 12 a 9 milions, ara em ve al cap.

Comissió 25-02-2015

5


El Sr. Toni Martos Efectivament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra De 12 a 9 milions el que ens demanava l’empresa a partir d’aquest estudi. El Sr. Toni Martos Efectivament. Nosaltres érem…, casualment, aquest informe és meu. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ara em ve al cap. Ha tingut algun contracte més? El Sr. Toni Martos Vejam, jo diria que periòdicament quan l’Ajuntament ha tingut necessitat de fer un… Principalment, els contractes han sigut d’auditoria de regularitat o de control financer emanats per la legislació vigent en determinats serveis. Per tant, jo diria que si em remunto, que és la memòria, tres-quatre anys, hem fet l’auditoria del servei de patrimoni, després vam fer l’auditoria dels contractes del Fons estatal d’inversió local, i seguidament ja ens hem concentrat en el tema de l’aigua. Vam fer un estudi econòmic…, l’estudi econòmic aquest de valoració de la pròrroga de vuit anys i encara hi ha els controls financers que estem realitzant ara, 2012 i 2013. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, en alguns plens municipals algun regidor va qüestionar l’empresa vostra –ho recordo en algun ple– per notícies que han aparegut en algun mitjà de comunicació. Podríeu aclarir…, jo penso que és bo que s’aclareixi aquest extrem. En concret, me sona algun municipi de Tarragona, ara no sabria quin, però… El Sr. Toni Martos

Comissió 25-02-2015

6


A veure, això és d’aquestes notícies…, és això de la premsa que… El juny, per sorpresa nostra, el juny del 2014, jo diria que era al voltant de Sant Joan. A més, ho recordo perquè és d’aquelles coses que et foten una garrotada a la vida, no?, aquell que ha cregut en el sector públic i que creu i que continua creient en la defensa de l’interès públic i del servei públic, doncs... 25, 26 de juny, després de Sant Joan, la premsa durant dos dies marca com una intervenció del jutjat i de la Guàrdia Civil a Torredembarra com el caso Efial. Avui han passat vuit mesos –avui han passat vuit mesos–, i et puc dir que a nosaltres ningú ens ha dit res encara. És a dir, van ser dos o tres dies en els quals la premsa quasi es carrega aquesta empresa. Poso a sobre la taula que igual el que estem vivint aquests dies aquí, doncs, estem explicant coses, estem..., perquè amb les auditories de control financer ens està passant a molts llocs de serveis públics. Jo parlava amb determinats òrgans de control extern, per tant, no de control intern, per tant, amb el Tribunal de Comptes, aquests fets perquè uns dels nostres clients són els òrgans de control extern, per tant, la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Cuentas, i em deien: «No, no, ànims perquè…» El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Treballen per al Tribunal de Comptes i per a la Sindicatura de Comptes? El Sr. Toni Martos Habitualment. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra D’acord, sí, sí. El Sr. Toni Martos I el 100 per cent dels nostres clients són el sector públic, el 100 per cent. I hi continuem treballant. Ara en aquests moments la Sindicatura de Comptes ens ha demanat pressupost per fiscalitzar un ajuntament on hi ha determinades Comissió 25-02-2015

7


coses que ens ha demanat. Sempre l’òrgan de control intern o extern ens demana que mirem unes coses, i aquestes coses són de responsabilitat comptable. Per tant, evidentment, no diré el municipi. I la sol·licitud d’oferta és d’avui. Per tant, continuem treballant perquè és evident que…, el que et deia abans, va ser una setmana, dos-tres dies de juny que només van ser notícies de premsa, i el febrer, el 25 de febrer que estem avui encara ningú ens ha dit res. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Cap situació més que Torredembarra, és a dir, no han tingut cap altre cas mediàtic ni de cap més…? El Sr. Toni Martos No, a més, aquest és el que va sortir a la premsa, el cas Efial. A veure, el cas sabeu tots que està sota secret de sumari, per tant, jo sé el mateix que surt a la premsa, perquè a nosaltres fins avui –han passat vuit mesos, no estem al juliol ni a l’agost, han passat vuit mesos– ningú ens ha dit res. Per tant, la gent ja com surt a la premsa, que «están imputados»... Ni estem imputats, ni ho hem estat, ni ens han dit, ni ens han fet cap comentari, ni la Guàrdia Civil va venir a Efial a mirar res. I als diaris, fa un mes sortien coses al diari de Torredembarra, per tant, és públic. Jo us parlo del que deia el diari, eh?, per tant, la relació era que un contractista va fer obres públiques del servei de l’aigua i que li va pagar, en aquest cas, qui representava l’Ajuntament. Això és el que diuen els diaris. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És el que diu el diari, l’Alcaldia. En cap moment han perdut la qualificació per contractar amb l’Administració? El Sr. Toni Martos

Comissió 25-02-2015

8


No, però és que la qualificació és que és impossible…, perquè perdre-la…, ni imputant-te, t’han de jutjar. És que si no tenim ni la imputació, no la tenim ni l’esperem. Perquè, a més, ho dic amb contundència: la nostra empresa, el 100 per cent dels nostres serveis han estat al sector públic. Perdona que t’ho digui, perdona que t’ho digui [#, 00.11.52] El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo he començat fent aquestes preguntes perquè era important, en discussions que hem tingut a la comissió, era la seguretat quant a l’acció de l’empresa Efial. Hi havien dubtes: «Bé, aquesta empresa…» Jo volia que quedés clar quina és la situació que hi ha. El Sr. Toni Martos Ho he dit ara, és la pregunta, però perdona que te la…Jo normalment sóc una persona… –a més, porto un refredat important, eh?, perdoneu–, sóc una persona bastant… , com aquest tema, doncs, és un projecte que nosaltres ens hem cregut, és de tota la vida, que és un grup de gent que ens hem cregut el sector públic, doncs, home… És que no vull fer judicis de valor, per tant, només els dic fefaentment no tenim cap situació perquè ningú ens ha comunicat res, només van ser aquests reiterats durant una setmana en premsa. Nosaltres des d’aquell moment, a part de la nostra feina habitual, que són plans econòmics i financers, plans de sanejament, l’habitual, i auditories de control de serveis públics, n’hem fet com aquesta, per exemple, de Rubí, de l’Ajuntament de Rubí, igual que aquí –igual–, idèntica, amb el mateix problema…, no és el mateix, però del servei de l’aigua. Poso un exemple, eh? Com aquest se’n podrien dir en els darrers sis mesos més de vint-i-cinc. I d’aquests vint-i-cinc, jo diria que de tots els partits polítics, és a dir, som una empresa que treballa per a tots els partits polítics, per a tots. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Comissió 25-02-2015

9


Per acabar amb aquest apartat, quines titulacions tenen per exercir aquesta professió? El Sr. Toni Martos Mira, nosaltres som en aquests moments uns vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-vuit treballadors, i diria que dels vint-i-vuit, vint-i-set som economistes. Em sembla que…, si som vint-i-set –parlo aproximadament perquè la memòria…, i exacte no ho sé–, jo et diria que el 90 per cent som economistes, el 10 per cent restant és enginyers industrials, advocats i una noia que és la secretària, que ens porta… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Perdona, Toni. Joan, jo penso que hauries de fer preguntes més concretes, si… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Més concret que demanar la titulació…, no sabria quina, eh? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I, en tot cas, això que vol dir? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Exactament, si demanes la qualificació per fer les feines que fan és una qüestió, ara, si comencem a preguntar si ha treballat per Torredembarra o no ha treballat per Torredembarra… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Perdona, hi han dos temes claus, que tu no has estat a totes les comissions, però jo sí, que eren la qualificació d’aquesta empresa, u… Comissió 25-02-2015

10


El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Ja ha dit que sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Perdona, i ho he preguntat, per això ho sé, perquè ho he preguntat. I, dos, si havia estat en assumptes tèrbols. I tu ho vas sentir en el Ple, a més. Per tant, a mi m’interessava quedar clar quina era aquesta qüestió, perquè si fos així, una cosa o l’altra, la desqualificaria per poder fer la feina que ha fet. I per tant, me semblaven rellevants les dues preguntes. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà D’acord, Joan, que a mi em sembla correcte que ho hagis preguntat [#, 00.15.07], ara, el que dic és de no esplaiar-nos en preguntes que no s’atenen pròpiament al que és la comissió aquesta que estem avui aquí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Pot ser que en la resposta s’hagi esplaiat, només faltaria, les preguntes han estat curtes. El Sr. Toni Martos Li demano disculpes, eh! Jo sí que ampliaria, si em permet, tinent d’alcalde, jo ampliaria en el sentit que dels vint-i-set, són dotze membres del registre oficial d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que això és important també. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé, moltes gràcies. El Sr. Toni Martos Amb oposició, és a dir, és un registre que és d’accés..., perdoneu, només hi pots accedir per oposició. Comissió 25-02-2015

11


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. Al senyor Piferrer, si li sembla…, sobre preguntes que li vaig fer a l’anterior compareixença o a l’anterior reunió de la comissió, vostè em va dir que treballava per a Agissa, per a Aigües de Blanes, i quan jo li vaig preguntar el temps que dedicava a Agissa, em va dir quaranta - quaranta-cinc hores, el mateix que el director tècnic. El Sr. Narcís Piferrer Més o menys, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per a Aigües de Blanes quant temps hi dedica? El Sr. Narcís Piferrer Menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Menys, què seria, la meitat…? El Sr. Narcís Piferrer No ho sé, no ho sé, no ho he calculat mai. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, quan acaba la setmana… El Sr. Narcís Piferrer Pensi una cosa, el contracte que tenim amb els ajuntaments de Girona, Salt, Sarrià diu que dediquem el temps necessari per gestionar el servei –el temps necessari. O sigui, no tenim obligació de fer quaranta, ni quaranta-cinc, ni trenta, ni vint-i-cinc, ni vint; el temps necessari. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Comissió 25-02-2015

12


Per tant, no cal que hi hagi tampoc temps presencial a cap lloc? El Sr. Narcís Piferrer Temps necessari, això ho diu el contracte. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però vostè va dir quaranta - quaranta-cinc hores. El Sr. Narcís Piferrer Sí, sí, més o menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ho va dir vostè. Per tant, quaranta - quaranta-cinc hores a Agissa. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Menys, i no me pot precisar a Blanes. El Sr. Narcís Piferrer Escolti, a part d’això, permeti’m que li ho digui, aquí no parlem de Blanes, parlem d’Aigües de Girona; per tant, Blanes el deixi a part, si us plau. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, a veure… El Sr. Narcís Piferrer No, no, disculpi, Blanes a part, si us plau. Aigües de Girona és el que estem parlant aquí, no Blanes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 25-02-2015

13


Bé, jo faré la pregunta, vostè farà la contesta que vulgui, les preguntes faré les que em semblin convenients. El Sr. Narcís Piferrer Jo l’estic contestant. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè contestarà el que vulgui. El Sr. Narcís Piferrer Molt bé, d’acord. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Segons tinc entès també vostè està o treballa a Prodaisa. El Sr. Narcís Piferrer No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No. És membre del consell de direcció...? El Sr. Narcís Piferrer No hi ha consell d’administració. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui que no té cap relació amb Prodaisa? El Sr. Narcís Piferrer Sóc apoderat de Prodaisa. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 25-02-2015

14


Ho dic perquè són 180.000 euros el que se dóna a Girona SA perquè porti l’administració d’Agissa, clar, voldria saber… El Sr. Narcís Piferrer 187.000. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra 187.000. Per tant, és important saber el rendiment que té i, per tant, el que aquest ajuntament pot preguntar sobre aquest tema. Vostè pot respondre o no, però em sembla pertinent aquests 180.000 euros per a gestió en què es gasten i com s’aprofiten. Per tant, jo el que sé en aquests moments és que vostè ho aprofita bé, quaranta - quaranta-cinc hores a la setmana per a Agissa, que a més en fa menys, que en fa, a una altra empresa i que a mi no em consta –no em consta– que hi hagi…, o que hagi demanat la compatibilitat. Li ho vaig dir l’altre dia i vostè em va dir que no. El Sr. Narcís Piferrer Disculpi’m, primer de tot, la compatibilitat me la de donar la privada, la privada és Girona SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra La privada. El Sr. Narcís Piferrer La privada és Girona SA, per tant, Girona SA m’ha donat la compatibilitat perquè pugui treballar allà on estic treballant en aquest moment. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo tinc entès que seria, en tot cas, Agissa qui li hauria de donar aquesta compatibilitat, ja que treballa quaranta o quaranta-cinc hores, és lògic que li donin la compatibilitat. Comissió 25-02-2015

15


El Sr. Narcís Piferrer Però jo treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que treballi a Agissa, perquè Girona SA me diu que treballi a Aigües de Blanes, per això treballo a Agissa i a Aigües de Blanes, perquè Girona SA me diu que treballi a aquests llocs, no perquè jo treballi a Agissa; treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que treballi a Agissa. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, l’auditoria, que tenim tots, manifesta que no ha aportat la documentació justificativa en relació amb la facturació de Girona SA que correspon a la seva retribució. El Sr. Narcís Piferrer Tornem en el mateix, escolti’m, vejam… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, si tinc dubtes és lògic que ho pregunti. El Sr. Narcís Piferrer Deixi’m explicar, si us plau. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I tant. El Sr. Narcís Piferrer El contracte diu exactament que pel fet de tenir un conseller delegat i tenir un director tècnic, eh?, Girona SA percebrà 187.000 euros l’any; per tant, la justificació està molt clara. És a dir, el temps…, o sigui, la gestió del conseller delegat i del director tècnic puja 187.000 euros l’any. Aquesta és la justificació. No hem de justificar res més perquè el contracte nou també diu exactament el mateix, no diu exactament res de diferent del que deia fins ara.

Comissió 25-02-2015

16


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra De tota manera, vostè va dir que cobrava d’Agissa perquè un assessor laboral li va recomanar que per no tenir problemes amb la seguretat social, doncs, era convenient que això figurés a Agissa. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. 2.600 euros l’any. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, però ens pot aclarir quins eren aquests problemes? El Sr. Narcís Piferrer Senzillament, perquè no hi ha ningú més que tingui poders a dintre Agissa com tinc jo; per tant, una persona…, com ha d’haver-hi sempre en una societat, sigui la que sigui, sempre hi ha d’haver una persona que tingui poders que pugui…, que estigui donat d’alta a la seguretat social. I per això es van fer aquests 2.600 euros any amb dedicació molt poca segons la quota, diguem-ho així, doncs, per estar present a Agissa. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, vostè va dir que això ho havia aprovat el consell d’administració el 98, el 1998. El Sr. Narcís Piferrer No, jo ho vaig dir, em sembla que no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I que ho podien comentar. El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

17


No, no, no, jo no vaig dir això, em sembla, me sembla que no, vaja. Que el 98 això ho havia aprovat el consell d’administració, jo ho dubto, no crec que digués això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No? El Sr. Narcís Piferrer No ho crec. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, mirarem les actes. El Sr. Narcís Piferrer Pot mirar-ho, sí, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ho mirarem. I que podia documentar aquesta decisió, aquesta decisió que a vostè li pagués la seguretat social Agissa. El Sr. Narcís Piferrer No crec que digués això –no crec que digués això. A mi em sembla molt que no vaig dir-ho en cap moment això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però algú ho devia documentar? En aquest cas o no, va ser una decisió de qui la va prendre, perquè algú la devia prendre, dic jo. El Sr. Narcís Piferrer En principi, si tinc prou poders per prendre aquesta decisió, la vaig prendre jo potser –potser–, no ho sé. No ho recordo. Escolti, el 98, no ho recordo, francament no ho recordo. Estem parlant de fa molts anys, eh? Comissió 25-02-2015

18


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra L’assessor laboral li ha comentat si suposaria un risc a Agissa, és a dir, aquesta situació que vostè cobra de Girona SA, però, en canvi, està a la seguretat social per Agissa? Això no pot generar un problema? El Sr. Narcís Piferrer Vejam, aquí que quedi constància d’una cosa: jo estic a Girona SA i el 90 per cent de la meva seguretat social al mes la paga Girona SA; Agissa paga només la part proporcional que correspon als 2.600 euros que cobro a l’any. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Serien les quaranta hores que treballa, no? El Sr. Narcís Piferrer No, no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, a partir del que vostè fa allà. El Sr. Narcís Piferrer No, no és així, que no és així. Girona SA me paga pràcticament…, no el 100 per cent perquè no seria veritat, de la seguretat social, la cotització; Agissa me paga per la part proporcional dels 2.600 euros que cobro a l’any d’Agissa, no pas per mes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I no hi ha una decisió d’Agissa amb la compatibilitat que vostè cobri de Girona SA i que a més li pagui uns diner Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, si fa vint-i-dos anys que ho estic cobrant, doncs, deu haver-hi alguna compatibilitat o hi deu haver algun raonament del perquè sí s’està cobrant això. Comissió 25-02-2015

19


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, jo el que demano és una documentació. Té lògica, no? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, no la tinc jo, la té vostè del 98 de coses que ha fet el 98? Jo crec que no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Home, jo estic segur que si ho demano a secretaria a l’Ajuntament, ho trobaria. El Sr. Narcís Piferrer Ah, doncs, estupend, ho busqui i potser hi hauran actes que ho diguin, clar. Jo no les tinc, del 98 no les tinc. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però les actes d’Agissa no estan a l’Ajuntament. El Sr. Narcís Piferrer Com que no? I tant que sí, hi han de ser-hi, jo suposo que sí, clar. Hi havia el secretari, que era el senyor Ramon Felip, que tenia totes les actes, i suposo que ara la senyora Diví, que és la secretària, deu tenir totes les actes d’Aigües de Girona, només faltaria. La Sra. Rosa Diví Sí, hi han llibres d’actes, no sé de quina data, però sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, ho buscarem. A les normes internes de contractació, per què abans no s’hi aplicava la normativa? El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

20


Miri, no crec que hi hagi ningú que pugui dir que no s’hagi aplicat la normativa, no ho crec; s’ha aplicat sempre la normativa. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No hi havia una relació oberta en la qual les empreses poguessin concursar… El Sr. Narcís Piferrer I tant que sí, sempre demanàvem empreses… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostès demanaven empreses, però no es feia un concurs públic, no? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, el 80 per cent d’aquesta societat és privada, per tant, les normes de funcionament nostres no són com a l’Administració, són diferents, són d’una SA mercantil. Són diferents de les de l’Administració, no som els mateix que l’Administració. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I per què ara sí es fa? El Sr. Narcís Piferrer No, no, no, tampoc es fa. No, no, en absolut. Això no és veritat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ara no? Ara continuen vostès dient a tres-quatre empreses… El Sr. Narcís Piferrer Nosaltres estem fent sempre com sempre hem fet, igual. I quan hi ha una obra d’uns imports determinats –i a més aquí hi ha testimonis, suposo, no?– s’han aprovat… De moment s’ha reunit una comissió, s’han aprovat unes normes,

Comissió 25-02-2015

21


que ara s’ha d’aprovar en el Consell d’Administració d’Aigües de Girona, eh?, i aquestes normes es posaran en funcionament. Però hi han una sèrie d’imports, eh?, que estan en mans del conseller delegat i demanant pressupostos [només #, 00.24.21]. I això és el que s’ha fet sempre. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I es continua fent ara igual. El Sr. Narcís Piferrer Igual, igual. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No hi ha cap diferència del que es fa ara amb el que es feia l’any passat o l’altre. El Sr. Narcís Piferrer Hi haurà diferència quan hi hagin obres de grans imports, eh?, que després és quan es farà un concurs. De grans imports. Però obres de grans imports no n’hi han hagut mai a Aigües de Girona, sempre han sigut obres normaletes, d’imports normals. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Pot definir què entén per normaleta? El Sr. Narcís Piferrer 100.000 euros, 70.000 euros, 60.000 euros, 80.000 euros. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mai més de 100.000 euros? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

22


Home, hi ha hagut algunes coses que sí, però, bé, no necessàriament s’ha hagut de fer concurs per més de 100.000 euros. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Abans he preguntat a l’empresa Efial la titulació que es necessitava per a l’empresa; per conseller delegat quina titulació es necessita? El Sr. Narcís Piferrer Ser conseller delegat nomenat per algú. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, una titulació…, un títol, un títol universitari… El Sr. Narcís Piferrer Nomenat per algú, conseller delegat nomenat per algú, ja està. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això sempre ha estat així? El Sr. Narcís Piferrer Que jo sàpiga sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sempre? No hi ha hagut cap moment en què hi hagués un altre conseller delegat que no se li demanés res més? El Sr. Narcís Piferrer Qualsevol…, no, no, es nomena una persona conseller delegat i aquella persona és conseller delegat perquè se l’ha nomenat conseller delegat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, sempre? Comissió 25-02-2015

23


El Sr. Narcís Piferrer Sí, sempre. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, l’any 92 –l’any 92–, quan es comença, vostès són sempre dues persones i… El Sr. Narcís Piferrer No, el 92 érem tres. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Tres. El Sr. Narcís Piferrer El conseller delegat, el director tècnic i el director administratiu. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I en aquell moment se necessitava una titulació per ser conseller delegat? El Sr. Narcís Piferrer No, un nomenament, conseller delegat, un nomenament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. I de passar de tres a dos, l’import ha estat sempre el mateix? El Sr. Narcís Piferrer Es va reduir. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Es va reduir proporcionalment, una tercera part? El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

24


No me’n recordo, va ser el 97 o així. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra 1997? El Sr. Narcís Piferrer No ho sé, més o menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, es redueix però no sap quant, no? El Sr. Narcís Piferrer No, francament, no El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Passaríem a l’auditoria operativa. Quina diferència hi hauria entre una auditoria operativa i una auditoria financera? M’ho podria comentar? El Sr. Narcís Piferrer Home, vejam, la financera es basa en això, simplement és una auditoria financera; l’operativa, teòricament, hauria de mirar els processos de funcionament, els processos de com es gestiona, els processos…, i després discutir aquests processos. Això teòricament és una auditoria financera, per un cantó, i operativa, per un altre. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostès havien tingut, a part de financera, alguna vegada alguna auditoria operativa? El Sr. Narcís Piferrer No, n’hem tingut sempre de financeres. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Comissió 25-02-2015

25


No, des del 92 fins ara cap, sols financeres. El Sr. Narcís Piferrer Sí, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Senyor Martos, em podria definir les diferències entre auditoria operativa i financera? El Sr. Toni Martos Sí, l’auditoria economicofinancera és en funció d’uns paràmetres que marca la legislació vigent, és obligatòria. És una auditoria que el que fa és revisar els comptes

anuals

de

l’empresa

tal

com

els

presenta

l’administrador.

L’administrador presenta uns comptes i l’auditor economicofinancer els revisa i –a veure, de forma així senzilleta– intenta pronunciar és si el resultat, els fons de maniobra amb els fons propis reflecteixen la imatge fidel. Sempre

en

funció

d’uns

comptes

que

has

d’auditar.

L’auditor

economicofinancer no es pronuncia sobre la imputació de costos, les manques d’activitat, l’oportunitat d’una despesa o no, la gestió, etcètera. En canvi, l’auditoria operativa, si és d’un servei públic, com és el cas, és ja des d’una vessant de control intern de la intervenció, és optativa per ell i pot optar a fer la intervenció aquesta auditoria. I en aquesta auditoria operativa, què revisa una auditoria operativa? Bé, doncs, aquells paràmetres que l’òrgan de control intern cregui que són necessaris. I es va fent un pla d’auditoria operativa, per tant, un any revisa una cosa, un any en revisa una altra. Quins conceptes? Per exemple, el cost del servei. Com és un servei, la tarifa – aquesta tarifa és suficient, no és suficient per cobrir els costos–, la imputació dels costos a activitats, la necessitat d’una despesa o no… Vaig posant exemples, eh?

Comissió 25-02-2015

26


Està molt clar que una es basa sobre uns comptes anuals obligatoris que es formulen, que els formula un consell, que els formula l’administrador i que després els aprova el consell d’administració. El consell d’administració abans del 30 de març ha d’aprovar els comptes, que els aprovarà la junta. Doncs, en aquest període l’auditor economicofinancer revisa si reflecteix una imatge fidel. En canvi, l’auditoria operativa és de control intern de la intervenció i es fixa en determinats aspectes que ella creu rellevants. Normalment i habitualment sempre hi ha, si és un servei públic, la tarifa, els costos, si és suficient o no és suficient, etcètera. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, senyor Piferrer, segons l’auditoria del 12, el 17 per cent de la despesa de personal –en vam parlar–, representa una mica més de 300.000 euros, correspon a una millora voluntària no prevista en el conveni col·lectiu. A vostè…, vostè em va dir, cito textualment, que aquest concepte s’utilitzava «quan el conveni del sector on està ubicada aquesta empresa marca uns salaris mínims… El Sr. Narcís Piferrer Exacte. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra …i el sou pactat entre les parts resulta superior a l’estipulat [al contracte #, 00.30.23]», eh? Que aquesta era una pràctica d’obligat compliment, habitual en èpoques de creixement econòmic –va matisar– i que resultava molt difícil contractar personal qualificat en aquella època. Llavors, jo insisteixo en quan això s’acorda…, és a dir, ha d’haver-hi un consell d’administració que acordi on van a parar aquests 300.000 euros. El Sr. Narcís Piferrer No.

Comissió 25-02-2015

27


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No. O sigui, ho pactava vostè. El Sr. Narcís Piferrer Escolti, tinc poders per poder-ho fer, per tant, sí, ho feia jo, és clar, lògicament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I aquesta taula salarial d’aquests 300.000 euros no hi havia ningú que hi pogués donar el vistiplau perquè són diners de l’empresa, suposo? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, vostè sap com funciona una empresa? Disculpi que li ho pregunti, però sap com funciona una empresa? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo sé que hi ha moltes empreses que funcionen molt diferent, és cert, eh?, unes millor i les altres pitjors. El Sr. Narcís Piferrer Cada empresa deu funcionar com funciona. Però vostè sap realment com funciona una empresa? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè sap com funciona un ajuntament? El Sr. Narcís Piferrer Sí, em sembla que bastant més bé. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, jo potser també una empresa. Miri, estem empatats. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

28


Miri, jo li diré una cosa: quan es contracta una persona es contracta amb un sou determinat, sigui el que sigui, un sou determinat. Si el conveni diu que el sou que [#, 00.31.35] és fins aquí, després se li paga el complement fins a un altre punt, que és el sou determinat allà on es decideix contractar aquella persona, perquè, si no, aquella persona no vindrà a treballar. Per tant, es tracta d’un sou, un sou anual. I aquest sou anual ve, per una part, del conveni i per una part que no és conveni, però que és fixa, que és fixa igual, igualment fixa, eh? I la millora salarial voluntària és fixa. Per tant, sempre la millora salarial voluntària ha sigut fixa, mai és una cosa que l’empresa diu: «Avui t’ho dono, demà no t’ho dono.» No, sempre és fixa, eh? És més, a causa del comentari aquest i tal, ara ja s’ha canviat com a complement personal, s’ha canviat el nom, en comptes de millora salarial voluntària se’n diu complement personal. I és exactament el mateix, les mateixes quantitats. Ara se’n diu complement personal quan es deia millora salarial voluntària. Res més que això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, era vostè el que pactava aquest conveni… [#, 00.32.27]?, aquesta és pregunta que li feia. El Sr. Narcís Piferrer Vejam, jo directament no, directament no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè no. El Sr. Narcís Piferrer No. Per exemple, el director tècnic, doncs, agafava i pactava coses amb el personal tècnic; el director administratiu, doncs, pactava amb el personal administratiu. Jo supervisava tot això, però realment el pacte no el feia jo Comissió 25-02-2015

29


directament, i escollir el personal no ho feia jo directament; tinc personal a sota prou qualificat per poder fer aquestes funcions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Una empresa pacta un conveni col·lectiu… El Sr. Narcís Piferrer No, no, l’empresa no pacta un conveni col·lectiu; el sector –el sector– pacta el conveni col·lectiu, no una empresa sola, el sector. I tenim un conveni col·lectiu provincial. Per tant, el sector provincial pactava un conveni col·lectiu. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, vostès pactaven les millores voluntàries, en aquest cas. El Sr. Narcís Piferrer No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Tampoc. El Sr. Narcís Piferrer La millora voluntària es pactava en el moment en què una persona entrava a l’empresa –entrava a l’empresa. Per què? Perquè per venir a l’empresa et demanava un sou determinat. I si se li podia pagar aquell sou i era adequat dintre de l’escala salarial de tota l’empresa, doncs, se li pagava. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra D’acord. Un dels temes que també va sortir va ser el preu de venda en alta a la Costa Brava, i vostè va dir que no cobreix el cost assumit per Agissa. El Sr. Narcís Piferrer Jo no he pas dit això. Comissió 25-02-2015

30


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Que vostè era coneixedor d’un desequilibri que portava diversos anys… El Sr. Narcís Piferrer No, no, no…, no crec que digués això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Que fins i tot havia fet un estudi el 2005. Tampoc? El Sr. Narcís Piferrer Jo havia fet un estudi el 2005, l’havia presentat a l’Ajuntament… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra On es veia aquest desequilibri. El Sr. Narcís Piferrer No, no, no, jo no vaig dir això. Que l’Ajuntament en aquell moment va considerar que no era oportú aplicar-lo; en cap moment vaig parlar de desequilibri, crec –crec. És clar, no me’n recordo perfectament del que vaig dir fa no sé quantes setmanes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I recorda qui li va dir que no calia tornar a revisar aquest tema? No ho recorda ara tampoc? El Sr. Narcís Piferrer No, no… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El 2005? El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

31


No me’n recordo. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Veig que el 2014 hi ha hagut també algun material, algun informe, no?, me sembla, on es parlava també d’aquest décalage que continua havent-hi, un décalage important. Ho dic perquè aquest informe vostès suposo el van rebre i a partir d’aquí, doncs, hi ha hagut una certa informació i alguns interrogants. El Sr. Narcís Piferrer Vejam, me permet un cosa? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Oh, i tant! El Sr. Narcís Piferrer Només és una puntualització. Nosaltres…, les condicions han canviat: avui el Consorci Costa Brava és el 50 per cent, pràcticament el 50 per cent propietari de la planta de Montfullà –50 per cent propietari de la planta de Montfullà–, cosa que fins ara no ho era. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Avui, què vol dir, ahir, abans-d’ahir, fa un…? El Sr. Narcís Piferrer L’any passat o fa dos anys, no ho sé, no me’n recordo exactament. Però quan va haver-hi… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà De fet, perdona, encara no ho és, perquè… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Me n’alegro perquè… Una notícia que a qualsevol diari sortiria a primera plana. Comissió 25-02-2015

32


O sigui que no ho és. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Perquè l’ACA no ha recepcionat l’obra. El Sr. Narcís Piferrer Però no pas per res més. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, no ho és. El Sr. Narcís Piferrer No, no, escolti, siguem francs i les coses són com són: el Consorci Costa Brava ha pràcticament el 50 per cent del valor de totes les instal·lacions que hi han a Montfullà avui, d’acord? 50 per cent. I els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià han pagat l’altre 50 per cent. Potser estem en un 49 i 51, és el que s’ha de decidir vejam com està això. Però que una part i l’altra han pagat el 100 per cent d’aquesta obra…, bé, el 100 per cent de l’obra no, el 100 per cent de la part que toca pagar als ajuntaments de l’obra, perquè l’altre 80 per cent ve subvencionada per la Comissió Europea. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això vol dir que tenia liquiditat, el consell de Costa Brava. El Sr. Narcís Piferrer No ho sé, escolti… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ho dic perquè, clar, si hi ha un décalage… El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

33


Disculpi… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra …no m’estranya que sigui solvent. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Un décalage de què? Què vol dir décalage? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Décalage significa que se li ven l’aigua més barata que a Girona mateix sense que se li vengui més barata a Palamós o a Platja d’Aro i companyia, i que això ha comportat uns beneficis, dic jo, que me sembla que són…, poder ser de 20 milions, que té ara acumulats de superàvit? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Això no és exactament així. El Sr. Narcís Piferrer Me permet un moment, me permet aclarir una cosa? Vejam, l’aigua que compra el Consorci Costa Brava la compra a la planta de Montfullà –a la planta de Montfullà–, per tant, la Costa Brava compra l’aigua allà a un preu determinat i se l’endú cap a casa seva. A partir d’aquí nosaltres no en sabem res de tot això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, té un preu determinat perquè se li dóna a un preu determinat. El Sr. Narcís Piferrer Escolti’m, disculpi’m, deixi’m acabar d’explicar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Oh, i tant! Comissió 25-02-2015

34


El Sr. Narcís Piferrer Ells compren l’aigua a un preu determinat, pel que sigui, en el preu que se li va donar en el seu moment, i després es queden l’aigua i en fan el que han de ferne. A partir d’aquí, Aigües de Girona i els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià no n’han de fer res, del que passa a partir d’aquí, res absolutament. És una cosa d’ells, no nostra. L’única cosa que ells han de fer és pagar l’aigua d’acord amb el preu que hi ha fixat, que se’ls han anat apujant els IPC com a tothom, se’ls han anat apujant els IPC i els preus han anat augmentant… El Sr. Jordi Navarro Morera? [La paga més cara l’usuari #, 00.37.18], perdó… El Sr. Narcís Piferrer No ho sé, però jo això no ho sé pas. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Perdó, eh? De fet, el Consorci no compra l’aigua, perquè el Consorci té concessió pròpia, el que fa el Consorci és pagar el cost del tractament. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El cost del tractament. El Sr. Narcís Piferrer O sigui, el cànon de desembassament, per exemple, el paga el Consorci, no el paguem nosaltres. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 25-02-2015

35


És a dir, té un acord amb Agissa, suposo… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Amb Agissa no. El Sr. Narcís Piferrer Amb Agissa no, amb els ajuntaments. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Amb els ajuntaments. I aquest acord li permet tenir un preu molt més baix que el que tindria un altre, dic jo, no? El Sr. Narcís Piferrer El que tenen els abonats de Girona, lògicament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, és a dir, els que la seva empresa es preocupa perquè tinguin el millor preu. Fa un moment vostè em deia si jo sabia què era una empresa o no? Jo penso que l’empresa busca el major benefici per a la seva empresa. En aquest cas, jo no dubto que Costa Brava hagi buscat el seu millor benefici; del que tinc dubtes és que Agissa sí, del que tinc dubtes és d’això. El Sr. Narcís Piferrer Disculpi’m, però és que està barrejant conceptes, des del meu punt de vista està barrejant conceptes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Pot ser, pot ser… El Sr. Narcís Piferrer Agissa –Agissa– per mandat dels ajuntaments ven aigua en alta a la Costa Brava, que compra a un preu determinat, que es va fixar en el seu moment i Comissió 25-02-2015

36


que conforme anaven pujant les tarifes a ells se’ls incrementava el preu igual que a qualsevol abonat de Girona. A Girona, Salt i Sarrià, els clients de Girona, Salt i Sarrià paguen l’aigua no del valor de la planta, l’aigua del valor de la planta més tota la conducció que hi ha per arribar a cada un de les «vivendes» de cada persona. Això, aquest manteniment és el que costa el preu de l’aigua. L’aigua no val, no té preu; el que té preu és el servei, i el servei com a tal és el que es cobra, senzillament. No es cobra res més que això. El cost del tractament és una cosa i el cost del servei n’és una altra, són dues coses diferents. I no podem barrejar-ho això, són dues coses… El Sr. Jordi Navarro Morera Perdoni, i això és el que paga el consorci a la planta? El Sr. Narcís Piferrer El preu de l’aigua en alta. El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, sí, en alta. El Sr. Narcís Piferrer I en canvi, el client de Girona, Salt i Sarrià paga en baixa. En baixa vol dir que hi ha d’haver tot un manteniment de tota una sèrie de quilòmetres de canonada, eh?, de reparacions, de vàlvules…, de tot el que calgui per poder arribar a casa de cadascú. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però jo veig això com una vasos comunicants, és a dir, a millor resultat per al Consorci Costa Brava, Girona paga més, és a dir…, és evident. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà

Comissió 25-02-2015

37


Joan, perdona, perdona, és que… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, jo puc no entendre ni ser tècnic sobre el tema i probablement no em contractaran mai en una empresa d’aigua, però, en canvi, sí que entenc el mínim sobre el que significa els costos i com això repercuteix a un on repercuteix a l’altre. (Veus de fons.) I durant bastants anys sembla que nosaltres hem tingut respecte al Consorci Costa Brava, home, el que jo anomenava un décalage. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Joan, és que hi ha un matís important: és que el tractament que es fa a l’aigua no és el mateix en l’aigua que se subministra a Girona, Salt i Sarrià que l’aigua que se subministra al Consorci de la Costa Brava. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Tu ara parles com a tinent d’alcalde o en quin paper…? No, no, és per saberho. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Jo parlo com a responsable de l’Àrea de Sostenibilitat i aquí en funció de primer tinent d’alcalde i d’alcalde en funcions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I, per tant, el que dius és com a alcalde en funcions. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà El que dic és el coneixement que tinc del [tema aigua #, 00.40.37] El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, no, és que jo ho apunto i, a més, hi ha una acta, és bo saber-ho. Comissió 25-02-2015

38


El Sr. Jordi Navarro Morera Com alcalde en funcions em sembla que no… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà El que et dic és que l’aigua que compra o que utilitza Girona, Salt i Sarrià és diferent de l’aigua que compra el Consorci de la Costa Brava, perquè el tractament de l’aigua és diferent. El Sr.? Per cert, on és l’alcalde? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, és diferent –és diferent–, també perquè vol, és a dir… El Sr. Narcís Piferrer No, no, no… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra En qualsevol moment, el Consorci Costa Brava pot decidir que [que em sembla que és el carboni #, 00.41.07], no? (veus de fons), el carbó actiu es pugui usar, tranquil·lament. Ho té obert. El Sr. Narcís Piferrer Sí, és clar, però després pagarà més. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Pagarà més. El Sr. Narcís Piferrer És clar, lògicament pagarà més. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Comissió 25-02-2015

39


Igual que el que pagaria Girona, per exemple. El Sr. Narcís Piferrer Més o menys, sí, és clar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Més o menys no, igual. El Sr. Narcís Piferrer Suposo que sí, escolti, aquest número… [#, 00.41.22] El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Com a tinent d’alcalde i alcalde en funcions seria bo que també ho sabessis, no?, és a dir, què és el que… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Jo no sé el que passaria en una situació pressuposada; el dia que ens hi trobem t’ho sabré dir, el que passaria. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, últimament no ha usat, el Consorci Costa Brava, el carboni aquest? El Sr. Narcís Piferrer No. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà No l’ha fet servir mai que jo sàpiga. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mai, segur? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

40


Mai, mai, mai. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, mai ha usat això. El Sr. Narcís Piferrer No li ha interessat mai. El Sr. Jordi Navarro Morera Per tant, ven l’aigua amb més baixa qualitat que la que ens arriba aquí. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Bé, aigua diferent, diferent. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Sí que l’ha utilitzat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí que l’ha utilitzat? (Veus de veus.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs bé, això està bé –això està bé. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà A veure, Joan –Joan–, en algun moment donat s’han fet proves… El Sr. Narcís Piferrer Una cosa són les proves i l’altra… El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà

Comissió 25-02-2015

41


…per veure si es podia subministrar aigua tractada amb carbó actiu al Consorci de la Costa Brava, però això no vol dir subministrar l’aigua tractada amb carbó actiu al Consorci de la Costa Brava. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Tres mesos, per exemple, podria ser? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Això sí que no t’ho sé dir, Joan. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I se’ls va cobrar? El Sr. Narcís Piferrer És clar. Sempre que han tingut un litre d’aigua tractada se’ls ha cobrat. Hi han dos conceptes… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sempre? El Sr. Narcís Piferrer …que aquests senyors han dit que no estaven…, que són a part del preu normal que els estem cobrant i són aquests conceptes, precisament, per coses específiques. Digues, perdona. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Una cosa, és que jo crec a l’auditoria no…, no deia que se li havia cobrat tres mesos a l’any? Potser era per les proves? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

42


Clar, és que es van fer proves, però realment no és norma que nosaltres donem aigua tractada amb carbó actiu a la Costa Brava, perquè a ells no els interessa, perquè tenen un problema que és important, que és que quan arriba als municipis de la costa, a la costa barregen els pous que tenen ells amb aquella aigua que nosaltres enviem. Per tant, el fet que sigui tractada amb carbó actiu no els millora absolutament en res. I aquest és el tema principal i el problema principal és aquest. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Quan parlava d’aquests tres mesos, me sembla que deia que s’havia fet, què era, perquè es feien les proves? El Sr. Narcís Piferrer Sí, vam estar un temps que estàvem fent proves. Pensem que les proves aquestes són llargues, no són una cosa de dir… La Sra. M. Àngels Planas i Crous No, parlava de dos o tres mesos. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Demanaria a l’empresa Efial si pogués aclarir aquest concepte, si us plau. El Sr. Toni Martos Sí, sí, com s’han fet comentaris, i sempre amb ànim constructiu, eh?, s’han fet comentaris sobre els costos diferents del tractament, ell ha dit del tractament de l’aigua, és a dir, com s’ha dit aquí, queda clar que tant Girona com el Consorci tenen drets d’aigua, per tant, no compren l’aigua. I això jo crec que tothom ja ho té interioritzat. I després els costos són els de tractament. I posem, per fer-ho senzill i oblidarnos del transport de l’aigua, és a dir, en situacions comparatives tant en el consorci com en el ciutadà de Girona, tenim un informe que no és nostre –que no és nostre–, que és Anàlisi de costos d’explotació de l’etapa ampliada a Comissió 25-02-2015

43


1.400 litres per segon, del setembre del 2014, i és d’Agissa, on es posa de manifest que hi ha un dèficit en aigua tractada amb terra, és a dir, no amb carbó. El Sr. Narcís Piferrer Amb sorra, amb terra no. El Sr. Toni Martos Amb sorra, perdona. És a dir, de 225.000 euros, és a dir, la mateixa Agissa ja reconeix que se li està venent…, no nosaltres, per tant, nosaltres verifiquem… Torno a dir que ho dic en tot el to constructiu, és un document que no és nostre, que a nosaltres ens demana l’òrgan de control intern que analitzem dintre del control financer que fem del 2013; entre altres coses, ens demana específicament aquest. I nosaltres analitzem un document on ja es reconeix que se li ha d’apujar amb valor absolut 225.000 euros per arribar a preus comparatius al Consorci de la Costa Brava. Nosaltres analitzem aquest document i creiem, la nostra millor estimació i verificació, que com s’ha dit aquí..., amb un tractament, clar, hi ha un cost d’oportunitat, però, l’ETAP es va preveure, per tant –és una interpretació, eh?–, amb unes inversions amb un tractament global de tot, amb carbó actiu també. Si se li apliqués tots els costos que avui té l’ETAP, per tant, avui no hi haguessin subcostos, subactivitats, aquest dèficit no seria de 225 i seria 430. I no obstant això, si diguessin: «No, no, creiem que la subactivitat se la menja Girona, Agissa», nosaltres creiem que no és 225, que és 330. Per tant, el que està clar és el dèficit mínim avui, les tarifes haurien d’incrementar al Consorci en 225, perquè ja la mateixa empresa ho reconeix – jo crec que ho reconeix tothom–, 225. Torno a dir-ho, aquest treball és de setembre de 2014 i no és un document nostre, és d’un tècnic d’Agissa. La revisió nostra ens porta a comparativament igual, amb el mateix tractament, com ha dit el conseller delegat, de sorra, la nostra estimació i verificació del [#, Comissió 25-02-2015

44


00.46.45] és de 330. I si tothom ha de pagar igual perquè la planta es va dimensionar per a tothom, hauria de ser 430. He intentat fer-ho molt senzillet. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, sí… El Sr. Toni Martos Per tant, l’interventor, la intervenció municipal ens demana una de les formes de verificació... I estic avançant conclusions de l’informe de control financer de 2013, que està en tràmit [#, 00.47.16] definitiu. Crec que era interessant que aportéssim aquesta informació. Era una de les proves que en concret…, com he dit abans, a l’auditoria operativa l’òrgan de control intern ens pot demanar quines àrees específiques havíem de revisar, i una va ser aquesta. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per això la pregunta i per això ho trobava rellevant, és a dir, que aquest décalage, al meu parer, de 225.000 euros anuals, que a l’Ajuntament ningú revisés aquesta situació, políticament parlant, tècnicament parlant –no fa pas massa dies hi havia un escàndol mediàtic, que jo no vaig trobar oportú, però que va succeir parlant de milions i milions, eh?, mai va sortir d’aquesta mesa un número similar–, però, en canvi, sí que hi ha 225.000 euros i tu has de comptar tots els anys que aquest décalage s’ha anat produint. I això sí que… El Sr. Narcís Piferrer Me permet una observació a això… El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No sé què diu el 2005. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

45


Me permet una observació? No, no, no, me permet una observació? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, i tant. El Sr. Narcís Piferrer Aquest estudi està fet en base a tenir ara el 50 per cent de planta l’un i l’altre. Quan la planta abans estava en un 75-25 en mans d’Aigües de Girona, els costos…, o sigui, el tema ve sobretot pels costos fixos. Els costos fixos vol dir el personal de planta. Al pla de personal de planta en aquell moment quan Aigües de Girona havia de pagar el 75 per cent aquest decalatge no existia. Això existeix a partir del 2011, que és quan ja la planta està compartida al 50 i al 50 per cent. Després és quan els costos de personal han de repartir-se d’una altra manera. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però vostè va dir que el 2005 hi havia un informe que parlava d’aquest tema. El Sr. Narcís Piferrer No, no, no, no, no vaig dir això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ho vaig entendre malament. El Sr. Narcís Piferrer Jo vaig dir que hi havia un informe estudi de la nova tarifa que s’havia d’aplicar o que des del punt de vista nostre s’hagués hagut d’aplicar. I això es va desestimar en el seu moment. Qui ho va desestimar, no ho sé, però es va desestimar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè ho sap segur. Comissió 25-02-2015

46


El Sr. Narcís Piferrer No, no, que no ho sé. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ha de tenir prou memòria, per portar una empresa s’ha de tenir memòria. El Sr. Narcís Piferrer Sí, en tinc molta, de memòria. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per això. No ho dubto. El Sr. Narcís Piferrer Però, escolti, el que no sé és qui va dir que no. No ho sé això, escolti, no ho sé. Per tant, jo vaig presentar un estudi en el seu moment aquí, no hi va haver resposta, a partir d’aquí, vol dir que es va desestimar si no va haver-hi resposta. És veritat? Ara, qui ho va desestimar, no ho sé. La intervenció? Políticament? No ho sé, qui ho va desestimar, no ho sé. Els Sr. Carlos Merino ¿Se refiere... –perdón–, se refiere a intervención? El Sr. Narcís Piferrer No sé, yo digo que no lo sé. Yo digo que presenté un estudio en su momento, en el 2005, y no hubo respuesta. Els Sr. Carlos Merino Perdón, señor Piferrer, la intervención fiscaliza, no aprueba. El Sr. Narcís Piferrer Bueno, oiga, yo qué sé.

Comissió 25-02-2015

47


Els Sr. Carlos Merino Se lo dejo claro. El Sr. Narcís Piferrer Bueno, pues, aclare lo que usted crea oportuno, pero… Els Sr. Carlos Merino Es lo que dice la ley, no lo que… El Sr. Narcís Piferrer …lo que estoy diciendo es que nosotros presentamos un estudio… Els Sr. Carlos Merino Puede [#, 00.49.53] palabras de intervención. El Sr. Narcís Piferrer …en el 2005 presentamos un estudio y a nosotros nadie nos dio respuesta. A partir de aquí, no se aprobó. Per tant, el 2012…, o el 2011 –perdó–, que és quan tenim tota la planta en funcionament és quan realment canvien els costos fixos. Per què? Perquè després el cost de personal s’ha de repartir d’una altra manera. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, no me vull encallar en aquesta qüestió. N’hi ha una altra que també em preocupa, i que va lligada a les despeses d’estructura també que dèiem de 188.000 euros. Vostè va manifestar que tenien tres comptes d’explotació: aigua i clavegueram i obres. El Sr. Narcís Piferrer Aigües, clavegueram, obres i…, i d’allò…, no, no, i laboratori. Comissió 25-02-2015

48


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, vostè va dir això. Després, segons l’auditoria també tenen comptes d’explotació de laboratori, d’explotació de plaques i comissions. El Sr. Narcís Piferrer Ah, de plaques solars. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, no?, de plaques i comissions. Això és el que vaig veure. Per tant, tinc entès que cada ingrés va a un compte concret. Deu ser així, no? El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Llavors, el que no entenc és que les despeses d’estructura, totes, vagin al compte d’explotació…, és a dir, vagin a la tarifa de l’aigua. El Sr. Narcís Piferrer Que jo sàpiga, el 2013 això està repartit, que jo sàpiga. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, el 2012 anaven així. El Sr. Narcís Piferrer Anaven així, però el 2013 no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I suposo que anteriorment… El Sr. Narcís Piferrer També anaven així, sí, sí. Comissió 25-02-2015

49


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És a dir, malgrat que hi havien comptes per a cada cosa, eren els ciutadans de Girona que suportaven els 180.000 euros sencers, és així, no? El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, a mi em sobta això. La veritat és que penso que aquest és un element que ens ha de fer pensar i que és bo saber-ho, i rellevant. No sé si els altres membres d’aquesta comissió ho sabien, però que els 180.000 euros d’estructura de les quaranta hores, més el que hi hagi fet vagi a tarifa d’aigua, quan s’hauria de situar a tots els comptes, la part proporcional en cada un d’aquests comptes, penso jo. Bé, a veure, aquest compte d’explotació de l’aigua és en base al que vostè considera que cada any s’ha d’incrementar les tarifes, tinc entès. Si vostè diu que en funció del compte d’explotació, en funció de les despeses, vostè ha de demanar ampliar o no les tarifes. No? El Sr. Narcís Piferrer No, depèn del resultat del compte d’explotació, és clar. Pensi que del 2009, em sembla que és, al 2012 no es van incrementar les tarifes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Que no s'incrementin les tarifes no vol dir que vostè no ho demani, me sembla, eh que no? El Sr. Narcís Piferrer No vaig demanar-ho. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Comissió 25-02-2015

50


Però a vegades ho demana i no s’incrementen, per exemple. El Sr. Narcís Piferrer Que jo sàpiga, això no ha passat mai. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mai. El Sr. Narcís Piferrer Em sembla que no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sempre vostè ho ha demanat i s’ha incrementat? El Sr. Narcís Piferrer No, pel s’ha comentat abans, no. En el consell, lògicament, si no s’ha hagut d’incrementar, no s’incrementa. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Consta en acta i això és important, sobretot que es gravi, que vostè diu que no ha passat mai. El Sr. Narcís Piferrer Em sembla que no. No vull assegurar-ho, perquè em puc equivocar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. A mi, mirant això i donant-hi una reflexió, home, no acabo d’entendre que, si això és així, no es faci una acció ràpida i contundent amb el tema del Consorci Costa Brava. És a dir, la lògica és que vostès, abans de demanar que s’augmentin els preus, home, s’hauria d’equilibrar aquesta situació, perquè si no ho acaben pagant els ciutadans... Comissió 25-02-2015

51


El Sr. Narcís Piferrer Em permet una cosa? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, i tant. El Sr. Narcís Piferrer No és la nostra equivocació, sinó és l’equivocació dels ajuntaments, no la nostra. Aquest és un tema que s’escapa de les meves funcions, disculpi. Jo puc informar, no puc negociar amb el Consorci Costa Brava, això és un tema que s’escapa a les meves funcions. Jo gestiono Aigües de Girona i tinc d’informar els propietaris d’Aigües de Girona o els propietaris del servei municipal d’aigües, tinc d’informar-los dels problemes que jo estic veient. I els informo dient-los el 2014, dient-los que les condicions han canviat i que seria el moment de renegociar un preu amb el Consorci Costa Brava, això és el que estic fent. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És a dir, com ve a dir, abans de demanar un augment de preus, abans, sempre diu: «Recordin això del Consorci Costa Brava.» Seria això, no? És a dir, abans de demanar... El Sr. Narcís Piferrer No m’ho puntualitzi així, perquè això que vostè m’està dient no té base, diguem-ho així, perquè jo li tingui de dir que sí o que no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, faig una simulació: jo ara porto una empresa, això que sembla que no sé fer, llavors, porto una empresa i llavors tinc uns determinats clients que els pago un preu, i uns altres clients que els en pago un altre. La lògica em porta en un moment determinat, home, per no perdre determinats clients i per

Comissió 25-02-2015

52


assegurar també una certa regularitat amb el que jo faig com a empresa, de dir: «Escolti, abans d’augmentar aquest client que paga més, té lògica que aquest altre pagui un xic més.» Jo penso que això està en les normes de qualsevol empresa. Estic segur que si preguntéssim a «la Caixa» diria més o menys el que jo ara dic, perquè ho fa amb les seves accions bancàries. Això és el que jo de nou...., la meva obligació com a regidor és defensar els interessos dels ciutadans de Girona, com la de l’empresa serà una altra, i sobre els ciutadans de Girona jo vinc a dir: home, ho està bé que es demanin o s’hagin demanat augments dels preus de l’aigua quan el Consorci Costa Brava està pagant uns preus per sota dels que hauria de pagar. Jo entenc que aquest és..., no sé de qui és responsabilitat, però algú en té, això està clar, algú en té. El Sr. Narcís Piferrer No pot passar la responsabilitat a l’empresa perquè [#, 00.55.36] no és el propietari del servei municipal d’abastament d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Per tant, jo crec que aquest preu que es va pactar en el seu moment des dels ajuntaments amb el consorci, crec que és els ajuntaments i no el consorci els que han de pactar aquest nou preu. Jo l’única cosa que puc fer és informar i crec que ja ho he fet. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. La gestió de Montfullà, ara en parlàvem, ha estat dintre del contracte d’Agissa? Gestionar Montfullà? El Sr. Narcís Piferrer El contracte d’Agissa, diu? El Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i Montfullà està a dintre del servei, clar. Doncs sí, està a dintre del servei. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, vostès en aquests moments estan... El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

53


Gestionant la planta de Montfullà, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sense contracte, és a dir, sense... El Sr. Narcís Piferrer Oh, sense contracte... Escolti, quan a nosaltres ens van donar el servei d’aigües... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si pertany a l’ACA, és que no hi ha un contracte o no hi ha un acord. El Sr. Narcís Piferrer Per què ho està dient això? No, no està dient això, escolti. Vejam, com ho explicaré? Vejam, quan nosaltres l’any 76 com a concessionaris..., que jo vinc del Servei Municipal d’Aigües, sóc empleat del Servei Municipal d’Aigües, després passo a la concessió del servei. El 76, quan fem el servei com a concessió, Girona SA agafa el servei, se li dóna la planta de Montfullà, que en aquell moment existia i que no es donava aigua al Consorci de la Costa Brava, en aquell moment, i els Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Val? Després, al cap d’any, s’amplia la planta, perquè el Consorci de Costa Brava demana –demana– una quota d’aigua del Ter, s’amplia la planta i es fa més tractament d’aigua, o sigui, més quantitat de filtres i tal, i un bombeig per portar l’aigua des de la planta fins al dipòsit que ells tenen allà dalt, a Montfullà. I, a partir d’aquí, el consorci es fa càrrec de la resta. Per tant, nosaltres continuem portant la planta de Montfullà. El contracte que tenim diu..., el Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià és amb la planta de Montfullà. Ara bé, es torna a ampliar després posteriorment la planta de carbó actiu, continuem portant la planta de Montfullà i després s’amplia encara més la planta amb una nova planta, diguem-ho així, paral·lela a aquesta segona, Comissió 25-02-2015

54


s’amplia aquesta nova planta i en aquest moment és quan tenim 49-51, 50-50, aproximadament d’aigua un i l’altre. A partir d’aquí, l’ACA no accepta..., la nova planta no ha acceptat encara, però tota la resta, sí. I nosaltres contractualment, lògicament, tenim gestionar la planta de Montfullà, i tant que sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. Pel senyor Martos, també tema d’aigua en alta, vostès han fet algun estudi o auditoria? Nosaltres en l’auditoria de 2012 no veiem referències, però s’ha comentat a [#, 00.58.18] que existeixen informes tècnics sobre els preus en alta i sobre aquest estudi seu. Ens ho podria explicar? Ens consta que hi ha una auditoria de 2013, la desconeixem, però algun comentari que se’ns ha fet és que pot haver-hi algun element d’aquest tipus i jo el que voldria és que per una part ens diguessin fet aquests informes i ens pogués avançar sobre aquesta qüestió. El Sr. Toni Martos El tema és que estem caminant en paral·lel en comissió amb l’auditoria de control de [#, 00.58.50] de l’any 2013, nosaltres vam fer la del 2012 i ara hem acabat el treball de camp i l’informe provisional, d’acord amb els requeriments que ens ha fet l’òrgan de control intern, i [#, 00.59.04] entregat per quinze dies, deu dies, poc temps. Per tant, hem fet reunions ja els auditors amb l’òrgan de control intern i està en tràmit de..., perquè estem polint. Perquè, clar, nosaltres com a auditors treballem sempre, que això és una de les estipulacions de la norma, treballem i ho diu explícitament, treballem per als òrgans de control, tant si és per la sindicatura, externs, o si és per la intervenció, interns, en funció del pla de treball que nosaltres li elaborem i, per tant, les nostres conclusions les posem a sobre la taula perquè ells les revisin. Estem en aquesta fase, en la qual ells estan revisant aquesta auditoria de control intern, amb l’informe acabat, eh? És veritat que s’han posat a sobre la taula temes que estan en l’informe de control intern del 2013, per tant, jo demanaré el..., no sé si es diu la

Comissió 25-02-2015

55


venia o... (veus de fons), la paraula a l’interventor per veure si puc fer els comentaris sobre la..., per aquest fet que estem treballant en paral·lel. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo ho agrairé, almenys per tenir més informació. El Sr. Carlos Merino Si todo el mundo está de acuerdo, sí, si no, no, porque puede haber indefensión por la parte de la empresa, porque tiene..., el procedimiento es: nosotros informamos, se lo pasaremos al consejo de administración y el consejo de administración tendrá alegaciones y las alegaciones se pasarán al Pleno. (Veus de fons.) Por un tema de honradez. El senyor? No voldríem que hi hagués males interpretacions perquè fas un comentari positiu que igual no l’ha vist el consell d’Administració de l’empresa o... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo entenc que el consell d’Administració de l’empresa l’hauria de tenir abans, és veritat, sinó no seria regular, i no ser còmplice... (Veus de fons.) El Sr. Carlos Merino Recuerden ustedes que interventores son Sarrià, Salt y Girona. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera Una cosa, acabem a les sis o no, perquè si acabem a les sis, queda mitja hora escassa. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, seria una pregunta i amb això acabaria. Seria als dos. Hi ha algun document en virtut del qual s’acorda un preu diferent Girona, Salt, Sarrià que al Consorci Comissió 25-02-2015

56


Costa Brava? Hi ha algun document? Si existeix aquest document, qui va decidir aquest preu? Perquè entenc que el fet d’anar inclòs a la tarifa no suposa cap legalització, sinó que hauria de prèviament haver-hi una autorització concreta d’un estudi previ. És la pregunta a vostès dos. Saben si hi ha aquest acord? Si hi ha aquell document? En podem tenir referència? (Veus de fons.) Intentaré explicar-me. O sigui, pel tractament hi ha un preu diferent Girona, Salt, Sarrià del consorci. Hem quedat que hi han, pel tractament, dos preus diferents. El Sr. Narcís Piferrer Això no ho ha dit ningú. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé... El Sr. Jordi Navarro Morera Per la venda d’aigües sí, a un se li ven tractada i a l’altre se li ven sense haver passat per la planta de carbó actiu. El Sr. Narcís Piferrer Això no té res a veure amb al preu. És diferent del tractament. Vejam, si a Girona la passem per carbó actiu és «algo» més cara que no pas a aquell que no li passes per carbó actiu, però... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, deu haver-hi un document on posi els preus d’una cosa i de l’altra. El Sr. Narcís Piferrer En el moment que es va posar aquest preu, no existia ni el carbó actiu, per tant, estem parlant de fa años ha, años ha, molts años ha.

Comissió 25-02-2015

57


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però segur que quan apareix un nou tractament, se revisen els preus i s’adeqüen. Qualsevol empresa ho fa. Si entra un nou procediment a l’empresa, es revisen els preus, totes, diria jo. El Sr. Narcís Piferrer Al client de Girona, diguem-ho així, se li incrementa el que li pertoca i a la Costa Brava, si ho fa servir, se li cobra, i si no ho fa servir, no se li cobra. Ja està. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo, de moment, res més. El Sr. Jordi Navarro Morera Volia anar ràpid, però és clar, tenia aquí tota una moguda de preguntes..., farem el que podrem. A veure, primer voldria que constés en acta que nosaltres continuem considerant que aquí hi hauria d’haver també representants de l’Ajuntament de Salt i Sarrià, perquè són usuaris tan vàlids i tan dignes com siguem els de Girona. Creiem que haurien d’estar ben informats... La Sra. M. Àngels Planas i Crous [#, 01.03.42] que aquesta comissió es va demanar pel Ple de l’Ajuntament i, per tant, es va acordar aquí, per tant, és una cosa [#, 01.03.47] que ha demanat que el Ple i que..., però sí que és cert..., l’Ajuntament de Girona qui ho ha demanat i no... El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord, però nosaltres, el grup municipal, només volem que consti, com a Administració actuant, creiem que tenim el deure que aquests usuaris també

Comissió 25-02-2015

58


puguin participar d’aquestes sessions, perquè és informació que també els interessa. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Però quan vàrem crear la comissió, ells varen estar d’acord que hi seríem nosaltres, quan es va crear la comissió. Una altra cosa és que ara es vulgui ampliar i... El Sr. Jordi Navarro Morera Ho hem dit diverses vegades, que hi havia d’haver representants dels ajuntaments, siguin els alcaldes o no. La segona és que també considerem que això ha de ser públic i que volem que consti en acta. Com vam dir l’última vegada, creiem que les actes s’han de fer públiques i que la ciutadania ha de tenir accés a tota aquesta informació. Tercera. Jo no sóc un expert en aigües, sóc un simple electe al servei dels ciutadans de Girona i penso que l’aigua no hi entén de fronteres administratives. El Ter neix a un lloc i es mor a un altre i l’aigua és propietat de tothom, no és propietat ni de Girona SA, ni d’Agissa i molt menys dels accionistes i de «la Caixa». Ho dic perquè quedi clar, per mi és molt important això. És per contextualitzar una mica. No estem parlant des del meu punt de vista només d’una empresa i d’un sol municipi... El Sr. Narcís Piferrer Me permet un petit comentari? El Sr. Jordi Navarro Morera Sí. El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

59


L’aigua no té preu, l’aigua és de tothom. El que val el que estem fent i estem cobrant a Agissa és el servei, no és l’aigua, és el servei. L’aigua no té preu. El Sr. Jordi Navarro Morera L’aigua no té preu i el servei que li podem donar, que és un valor afegit, tampoc ha de tenir cap preu des del nostre punt de vista. S’ha d’analitzar des d’altres perspectives. El Sr. Narcís Piferrer Escolti, un servei, perdoni, on hi ha persones que hi treballen, han de cobrar aquestes persones, [#, 01.05.19] els diners. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, però això es pot gestionar de moltes maneres. Jo l’únic que vull és que entengui el concepte que l’aigua, doncs, no té un propietari, l’aigua és de tothom. El Sr. Narcís Piferrer Està claríssim, des de primer moment ha estat clar per tothom. El Sr. Jordi Navarro Morera Doncs va, continuem. A Efial, un parell de preguntes. Vostès han fet auditories per Agbar, Aqualia o Sorea? El Sr. Toni Martos Sí. Bé, concretant la pregunta, hem fet auditories d’ajuntaments, del servei d’aigua d’ajuntaments, dels municipis en els quals el concessionari... El Sr. Jordi Navarro Morera És Sorea, Aqualia... D’acord. Vostès han...

Comissió 25-02-2015

60


El Sr. Toni Martos Mai hem fet auditories per a ells, contactats per ells. El Sr. Jordi Navarro Morera Val, per als ajuntaments en els quals el servei s’ha externalitzat [#, 01.06.00]. Vostès també comentaven a la primera sessió, ho recordo, deien que..., afirmaven que l’empresa, segons la seva opinió, en tindria prou amb una taxa de benefici d’un 12 per cent, d’una forquilla entre el 10 i el 12 per cent, com per [#, 01.06.14] com que havien detectat que hi havia uns beneficis d’un 17 per cent. Llavors jo pregunto: això ho consideren normal? És mala gestió o és una irregularitat? El Sr. Toni Martos Me deixes que m’esplaï una miqueta i expliqui... perquè si no... És a dir, nosaltres ens..., (veus de fons) la primera feina que fem és el 31 de desembre de 2012 venç la concessió i hi ha la possibilitat de pròrroga i ens demanen la intervenció, el que marca la llei, és a dir, que es faci l’anàlisi de la tarifa i si aquesta tarifa és [#, 01.07.04] suficient per cobrir els costos esforços i en quant. I ens diuen més explícitament: escolta, vull que la vostra anàlisi es faci amb la hipòtesi que ja no hi ha concessionari, perquè anem a veure si [#, 01.07.17] vuit anys més o no i que traieu tots els costos que s’estan produint ara, que vénen emanats del concessionari actual per raó del seus contractes, de la seva carta de naturalesa que té. Llavors nosaltres analitzem i mirem ingrés i la despesa a 31 desembre i verifiquem que els conceptes..., vull posar la foto d’on estàvem i el model que s’ha fet dels vuit anys per veure aquesta taxa de rendibilitat per anar a contestar la teva pregunta, eh? Fins a l’any 2012 nosaltres..., i per contextualitzar, en l’exercici 2012, el superàvit, perquè, clar, el superàvit vol dir ingrés menys despeses, que va tenir el servei de l’aigua a Girona és d’1.700.000. Aquest milió..., bé, el Ramon ens puntualitza perquè..., després també farem un comentari. Hem dit abans que la Comissió 25-02-2015

61


societat té diferents activitats, per tant, no el servei de l’aigua, sinó totes les activitats que té la societat, és important això. Per tant..., perquè no només està el servei de l’aigua. Com ha dit abans el regidor, hi han altres consideracions que es valoren, 1.700.000. I us preguntareu: i per què el resultat era prop a zero en l’any 2012? Perquè nosaltres en l’informe que fem per la intervenció diem: és que hi han diferents conceptes que tant el soci privat com el soci públic drenen aquest resultat per diferents conceptes. I per exemple, el primer és el marge de les obres, la societat fa obres, grans obres..., per no dir la petita obra, abans s’ha puntualitzat, la petita obra de dos-centes euros o de mil euros, eh? Aquell marge, d’acord amb el marc legal que tenia la societat fins a aquell moment, es distribuïa 80 per cent el soci privat, 20 per cent per al soci públic. I estava estipulat així. Nosaltres ho verificat bé això? Però sí que hem vist el document que hi havia aquesta distribució, el 80 per cent, soci privat, 20 per cent, soci públic. El soci públic no obraria en diners, sinó en obres, en obres que li feia la societat d’acord amb el mandat que demanava l’Ajuntament. D’aquest concepte, la societat..., aniré sumant perquè veieu una mica com els costos que no eren inherents al servei, eren marges, conceptes de prestació de servei o conceptes de gestió del servei. La societat..., el soci públic només tenia 100.000 euros i el soci privat, 400.000 euros per aquesta activitat. Al final arribarem a 1.700.000 euros. Un altre concepte de servei, que eren els financers, que s’anomenava, i principalment és el premi de cobrança del servei d’escombraries, la distribució era 25 per cent pel soci privat, 75 per cent pel soci públic. I això eren 100.000 euros pel soci públic i 35.000 pel soci privat. Després hi havia la distribució de dividends, si la societat tenia un resultat, al final, després de treure-li tots aquells costos, el 80 per cent, com era el 80 per cent privada, doncs era per al soci privat, i 20 per cent per al públic, eren 60.000 euros per al soci privat i [11.000 #, 01.10.56] per al públic. I després el soci privat cobrava un 3 per cent de gestió sobre la facturació, això eren 210.000 euros. És el premi de portar la gestió, 210.000. El soci privat també tenia estructura de personal, com he dit abans, els 187.000 euros, i també tenia Comissió 25-02-2015

62


altres serveis addicionals com són els lloguers i el que fem és treure-li tots els conceptes que tenen una certa relació amb el concessionari en aquell moment, perquè si desapareix, també desapareixerien els conceptes. Lloguers, 168.000. I després els ajuntaments tenien un cànon anual variable, això només els ajuntaments, de 400.000, que venia en funció d’uns euros / metre cúbic; en funció dels metres cúbics facturats, els ajuntaments rebien una quantitat anual, que eren 400.000 euros. Si sumem totes aquestes quantitats, la diferència entre l’ingrés i la despesa és aquest 1.700.000. Si li traiem tots aquests conceptes, la tarifa és superior en 1.700.000 als costos del servei. Si això és així, dius, i per què determinem tot això? No perquè nosaltres en tinguem ganes, perquè és l’encàrrec que tenim, ens diuen explícitament que fem això. Si traiem això, llavors la societat està sent..., se li estan sent imputats diferents costos per diferents conceptes, que és una mica complicat. El que ens demana és: escolta, per què no anem a un model universal de retribució que marqui la llei, que és el que marca la llei, que és el descompte de fluxos de caixa. Escolta, una retribució única al concessionari, perquè aporta el seu valor, és evident, aporta el seu valor de gestió, i que en una sèrie de [#, 01.13.02] se li retribueixi per un concepte, no per tots aquests, perquè si no és una mica [#, 01.13.08]. Llavors si la prova es fa per vuit anys, anem al model universal econòmic, el que hem estudiat tots a la universitat, que és el descompte de fluxos de caixa. El que diu és: fem estimacions d’ingressos i de despeses per als vuit anys, l’any de partida és aquest que us he comentat, i extrapolem els altres set. Per tant, arribarem fins al 2008. La hipòtesi inicial que treballem és: anem a incrementar els metres cúbics consumits, el percentatge. Com al model de crisi, doncs els metres cúbics van baixant, consensuadament amb tothom la societat, el soci privat, ens dóna els metres cúbics que hem de posar a l’estimació. Per tant, no és que nosaltres posem..., és important els metres cúbics, perquè tarifa per metres cúbics ens dóna els ingrés total. Els metres cúbics que estimem durant els vuit anys ens ho dóna el soci privat. Escolta, la millor estimació podria ser aquesta,

Comissió 25-02-2015

63


que és estable, no es fa créixer més. Per tant, és una bona estimació perquè darrerament està baixant el consum. Per tant, si nosaltres i apliquem el descompte de fluxos de caixa i li diem quin superàvit hi ha cada any amb aquest compte d’explotació dels vuit anys i el descomptem a euros d’avui, de l’any 2012, trobarem el valor actualment, que és el valor del servei públic aquest. Com ho hem de fer? Amb una taxa de descompte, i aquí és on vaig. La taxa de descompte en un servei públic..., la taxa de descompte sempre es fa en funció del risc que té el servei o el negoci, com és un negoci que és un servei públic, el risc no és excessiu. En aquell moment estàvem en una situació de col·lapse, per tant, tots tenim a sobre la taula, per exemple, la privatització d’Aigües Ter Llobregat, ho dic per un model tècnic, no d’una altra cosa, en la qual la taxa de descompte amb una prima de risc a Espanya disparada està al voltant del 13, em sembla que a l’estudi econòmic és del 14 per cent. Per tant, aquí amb una situació amb una solvència tècnica de l’Ajuntament..., econòmica de l’Ajuntament molt forta, us ho dic com a economista i, per tant, molt diferent al que té la Generalitat, la taxa de descompte que fem servir és del 10 per cent. Per tant, descomptem aquests fluxos de caixa de vuit anys a euros d’avui amb una TIR del 10 per cent i ens dóna un VAN, per tant, un valor de l’empresa de 12 milions d’euros. I el model que ens diu l’Ajuntament és el model de risc d’explotació, és a dir, les concessions..., el que diu la llei és que el concessionari haurà de..., per ser concessió, haurà d’assumir un risc d’explotació. Què vol dir? Que si amb metres cúbics consumits en aquesta estimació que s’ha fet, prudent, baixen, [#, 01.16.05] costos..., jo diria que més del 35 per cent són variables, també baixen, és a dir, si els metres cúbics facturats baixen, com l’aigua tractada és menys, també baixa, doncs per tant, hi ha una certa elasticitat de la despesa amb l’ingrés. Per tant, si els metres cúbics facturats, l’ingrés, baixés, és [#, 01.16.28]. És el que diu la llei del risc d’explotació. Però és evident que si fas gestió de la despesa, com la mateixa activitat de [baixa #, 01.16.37] ja fa, però si fa gestió, també és [#, 01.16.40],

Comissió 25-02-2015

64


per tant, si millora aquesta activitat, la rendibilitat també està [#, 01.16.45]. Per tant, si fa gestió millor, millorar la despesa també [#, 01.16.51]. Per tant, nosaltres verifiquem l’any 2012, estimem també el 2013, ara ja podem estimar el 2014, eh? Per tant, la millor estimació que fem, perquè ja han passat dos anys, 2013 i 14, d’aquests vuit, la millor estimació que hem fet és que és veritat que hem baixat un 10 per cent els metres cúbics facturats i és veritat, però com també ha baixat la despesa variable, perquè és elàstica, és baixa igual, i això és pràcticament un 35 per cent de la despesa total, la societat ha fet gestió de despesa fixa i, per tant, si ja fem allò que fèiem a la universitat de comparar estimacions amb realitat, la TIR amb el VAN que es va determinar ja no és del 10, sinó que és del 20. Per tant, estem parlant sobretot de, com ha dit el Ramon, de l’empresa, del conjunt, no del servei de l’aigua, té diferents branques d’activitat, és de l’empresa, és del 18 per cent. I és evident..., això portaria a dues conclusions. Home, no toca pujar tarifes perquè hi ha suficient superàvit, però aquest superàvit ve motivat per la bona gestió del concessionari, perquè s’ha sabut..., per això el model és molt interessant i és el que s’està aplicant ara perquè el concessionari no té una..., diríem, un taló faci el que faci. Escolti, i quan dic «taló», ho dic en sentit tècnic, no un altre, és a dir, té riscos, té riscos d’explotació, no té garanties; prefereixo fer servir la paraula «garantia». En els altres models, que tots els ajuntaments estan canviant, no hi ha risc, és un servei públic pràcticament, és una prestació de servei, aquí hi ha risc, si hi ha millora, és per ell, perquè ha fet una bona gestió. Si hi hagués minusvalideses també serien assumides per ell. Per tant, aquestes dues conclusions són importants, tant en sentit que no s’han de pujar tarifes, és a dir, la nostra opinió és avui no s’han de pujar tarifes, això independentment del que hem parlat abans del Consorci de la Costa Brava, és independent. Si poses un ingrés, únicament, directe al compte d’explotació de 225, ja he dit el més prudent, de 225, s’hauria de posar al model a veure quina TIR dóna això. Però, clar, però tampoc seria [#, 01.19.32] retreure la retribució Comissió 25-02-2015

65


tal com li tornaven el model, perquè ha sigut gestió seva, perquè si no aniríem al model contrari del que marca la llei, el risc d’explotació és [íntegre #, 01.19.43]. No sé si m’he allargat, però t’he volgut contestar... El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, és una qüestió complexa i es mereix una explicació. D’acord. El Sr. Toni Martos Per tant, sí que es va preveure un 10 per cent, que és com he explicat la TIR [#, ]01.19.58]. Avui estem a un 18. El Sr. Carlos Merino Una pregunta: a fecha de hoy, ¿cuál hubiera sido? La prima de riesgo hace tres años estaba muy alta. El Sr. Toni Martos A ver, mira, es evidente que estaría por debajo del 10 por ciento, porque haríamos el modelo por debajo del 10, más cerca del 7 que... Yo si [#, 01.20.33] un porcentaje diría el 7. Porque hoy los fondos de inversión en operaciones como esta está entrando, y podría poner encima de la mesa..., operacions concretes que s’han tancat..., operacions públiques, amb el 7 per cent. Y sobre todo..., la prima de risc, ho diu el nom, «risc», és que el privat en el negoci vegi un risc. El servei de l’aigua ja de per si té poc risc, pel que has dit abans. I, següent, Girona, l’Ajuntament de Girona, [#, 01.21.18] poc té, com a concepte econòmic, avui i històricament ha tingut una solvència de triple A, això es feia servir molt, una solvència molt bona. Por lo tanto esto minimiza la prima de riesgo, tanto el servicio como el municipio, no es lo mismo..., el servei de l’aigua a un altre municipi. Hoy estaría entre el 6 y el 7 en Gerona. Comissió 25-02-2015

66


El Sr. Jordi Navarro Morera Doncs continuo. Tenia unes quantes preguntes per al senyor Piferrer. Ja a l’altra sessió n’hi vaig fer algunes, miraré de no repetir-les. Una era sobre el tema del preu de l’aigua, que vostè va portar l’altre dia un dossier, va portar unes dades i ens deia que Girona era de les ciutats més barates de tot l’Estat, que només hi havia dues ciutats on l’aigua era més barata, que era Lugo... (Veus de fons.) Aquella revista, aquelles dades, era la revista de la Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento i era de l’any 2009. (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer No n’ha sortit cap més. El Sr. Jordi Navarro Morera N’hi ha una penjada a la pàgina web de l’any 2013. El Sr. Narcís Piferrer Ah, sí? «Estupendo». El Sr. Jordi Navarro Morera És a dir que allà posa que Girona no és ni de bon tros la ciutat que té l’aigua de les més barates; no és de les més cares, això és veritat, però no és pas la més barata. El Sr. Narcís Piferrer Però aquí després hi entra el tema de l’ACA, el cànon de l’ACA i el cànon de l’ACA és el que ens ha fet encarir a tots l’aigua. El Sr. Jordi Navarro Morera

Comissió 25-02-2015

67


Ho tenen tot en compte. Parlen de metres cúbics consumits per una família mitjana de tres persones i... Per tant, això que és la més barata..., bé, és matisable. Llavors, vostès també van afirmar..., vostè en nom de l’empresa, que l’empresa tenia un percentatge de pèrdues en xarxa molt baix, que vorejava el 16 per cent i que estava per sota de la mitjana catalana. Jo preguntaria, doncs, quines proves poden aportar per demostrar aquesta ràtio i quines previsions hi ha de cares als següents cinc anys, quan la concessió expiri. El Sr. Narcís Piferrer Les proves de les ràtios s’estan entregant contínuament a Medi Ambient, o a Sostenibilitat, perquè ens veiem cada trimestre, doncs els metres cúbics que facturem, els metres cúbics que posem en xarxa, els [#, 01.23.20], aquesta informació des de fa anys, però anys, s’està entregant. I, bé, precisament la de 2013 hem baixat del 16 per cent..., hem baixat al 13 «i pico» per cent. Per tant, aquesta informació la té l’Ajuntament a mà. El Sr. Jordi Navarro Morera I aquesta, diguéssim, això, diguéssim, només inclou el que és Girona, no inclou les altes... El Sr. Narcís Piferrer Salt i Sarrià, sempre quan parlem de servei, parlem del servei en conjunt, no puc parlar de Girona sola. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Una cosa, alta i baixa, hi ha la mateixa pèrdua?

Comissió 25-02-2015

68


El Sr. Narcís Piferrer Alta i baixa? No té res a veure una cosa amb l’altra. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, però suposo que vostès quan diuen la pèrdua és el conjunt del que vostès... No? El Sr. Narcís Piferrer Si estem parlant del Consorci Costa Brava... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, alta i... El Sr. Narcís Piferrer No hi ha pèrdua. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra La xifra... El Sr. Narcís Piferrer No –no–, espiri’s, estem parlant de l’aigua en baixa. Vejam, estem parlant de l’aigua en baixa, però l’aigua en alta, quan parlem de l’aigua en alta [#, 01.24.08] el consorci, no hi ha pèrdua, perquè nosaltres agafem..., la portem d’aquí al seu dipòsit i partir d’aquí és [#, 01.24.13], és a dir, no tenim en compte cap pèrdua, es compta aigua servida, per tant, fora. I queda fora d’aquesta control que estem parlant... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aquest 13 per cent queda fora. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

69


Exactament. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, en tot cas, a nosaltres sí que ens agradaria veure les proves, que diu que les passen, però ens agradaria anar més enllà i poder-ho comprovar. Si hi ha elements per poder-ho comprovar. El Sr. Narcís Piferrer I tant que sí, tota la informació la tenen aquí a l’Ajuntament. El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord. Llavors, en referència al Pla d’inversions de millora de la qualitat de l’aigua, estalvi, eficiència i millora del cicle integral, qui el decideix i qui el supervisa? Els tres ajuntaments tenen capacitat per supervisar-ho, capacitat tècnica? El Sr. Narcís Piferrer No, els tres ajuntaments no, és l’Administració actuant la que... El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord, l’Ajuntament de Girona en nom dels tres. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. Sí, controla i si preveu les obres que es fan i si supervisa les obres que es fan. El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord. Una altra pregunta. Com ho podem fer..., bé, vostès n’han estat parlant molt, el famós tema de l’aigua al Consorci Costa Brava. És clar, quines maneres tenim de comprovar això?

Comissió 25-02-2015

70


El Sr. Narcís Piferrer De comprovar què? El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, l’aigua que es ven, la quantitat que es ven, el preu que es ven... Podem mirar factures? Podem comprovar..., podem fer comprovacions? Podem anar in situ, mirar-ho, parlar amb tècnics? Podem... El Sr. Narcís Piferrer Està tot informatitzat i es pot mirar el que vulguin. El Sr. Jordi Navarro Morera Llavors, vostè sap quines empreses conformen el Consorci Costa Brava, a part de l’Administració catalana? El Sr. Narcís Piferrer Empreses? El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, és un consorci públic, però té un percentatge mixt. El Sr. Narcís Piferrer Consorci Costa Brava [#, 01.25.35], no. El consorci com a tal és públic absolutament, [#, 01.25.40] informació amb els ajuntaments de la [#, 01.25.42]. Ara bé, després [#, 01.25.46] fins a Costa Brava que estigui donat a una empresa... El Sr. Jordi Navarro Morera Està externalitzat. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

71


Això és una altra cosa. El Sr. Jordi Navarro Morera I sap quines empreses són? El Sr. Narcís Piferrer Me sembla molt que Sorea i Aqualia. El Sr. Jordi Navarro Morera Sorea i Aqualia. El Sr. Narcís Piferrer Em sembla, no n’estic segur. El Sr. Jordi Navarro Morera Ja sé que em dirà que això, diguéssim, no depèn de nosaltres i és cosa d’ells, però jo insisteixo amb el cicle de l’aigua, l’aigua no és propietat d’una Administració en concret, no és propietat d’uns accionistes, l’aigua és una cosa que ens ateny a tots, és propietat de tothom. Però, diguéssim, vostè sap quines empreses són les que subministren l’aigua a la Costa Brava en la baixa? És també Sorea i Aqualia? El Sr. Narcís Piferrer I altres. El Sr. Jordi Navarro Morera Però Sorea i Aqualia també [#, 01.26.30] Llagostera, Platja d’Aro, que hi ha Sorea i Aqualia. El Sr. Narcís Piferrer Sí. Comissió 25-02-2015

72


El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Ho dic perquè hem estat investigant una mica a veure... No vinc a aquesta comissió amb la sensació que jo sigui cap detectiu, sinó que [#, 01.26.40] investigació, simplement entres a internet, fas quatre comptes i veus que l’aigua a Llagostera és molt més cara que a Girona, que a Platja d’Aro és molt més cara que a Girona i que a Palafrugell, també. Bé... El Sr. Narcís Piferrer No depèn de nosaltres això. El Sr. Jordi Navarro Morera No, ja, ja. El Sr. Narcís Piferrer No està a les nostres mans. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Bé, ja sé que és un tema que també s’ha parlat, però penso que és bo insistir-hi, el tema del preu de l’aigua. Nosaltres pensem que ha de ser més barata, vostès..., jo li vaig fer la pregunta l’altra vegada i vostè va dir que tècnicament no podia ser més barata l’aigua. El Sr. Narcís Piferrer Des del meu punt de vista, no. De la manera que s’estan portant les coses, de la manera que s’estan fent les coses, no. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera No, es pot gestionar millor, estalviar-ne més, i que no en traiem tanta del Ter, però hi ha persones que tenen dificultats per pagar-la.... El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

73


Disculpi’m una cosa, vejam, vam passar de cent trenta litres per habitant/dia fa anys enrere, estem a cent cinc - cent... El Sr. Jordi Navarro Morera Això em sembla bé. El Sr. Narcís Piferrer [Estem vorejant els cent #, 01.27.35] Menys que això és una miqueta difícil, eh? El Sr. Jordi Navarro Morera Tot és possible. El Sr. Narcís Piferrer Pensi quan portem cent libres habitant/dia hi han les pèrdues incorporades aquí dintre, no és només el que es consumeix, sinó que hi ha les pèrdues incorporades. Per tant, el consum és bastant baix, és bastant baix. No dic que sigui el millor, és bastant baix. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, en tot cas, hi ha models de gestió, se’n pot parlar... El Sr. Narcís Piferrer Sí, i tant. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, i enllaçant amb això, sap que els últims deu anys, quantes vegades s’ha pujat la tarifa? El Sr. Narcís Piferrer No, no me’n recordo pas, no ho puc pas dir. Recordo que va haver-hi tres anys que no la vam pujar, però no me’n recordo... Comissió 25-02-2015

74


El Sr. Jordi Navarro Morera Del 2009 al 2012 no es va pujar, però del 2002 al 2009, crec que es va pujar dues vegades. El Sr. Narcís Piferrer Pot ser. El Sr. Jordi Navarro Morera I del 2012 fins ara... El Sr. Narcís Piferrer Del 2012 fins ara s’ha pujat una vegada, em sembla. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. A veure, també volia preguntar..., Girona SA està a Agissa i està a Aigües de Blanes. Aigües de Blanes per internet hem vist que hi ha una persona que és el senyor Sobrequés que forma part del consell d’administració, és així això? El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Vostè coneix el que és el Pacte social per l’aigua? L’empresa en té coneixement? El Sr. Narcís Piferrer Sí, suposo que sí. És clar, sí, sí, i tant. El Sr. Jordi Navarro Morera

Comissió 25-02-2015

75


I té previst, per exemple, desplegar alguna mesura en aquest sentit de les coses que es recomanen? El Sr. Narcís Piferrer Bé, en principi es va prometre... El Sr. Jordi Navarro Morera No dic a Girona, dic en els tres... El Sr. Narcís Piferrer Sempre que parlo del servei, parlo dels tres, no parlo d’un. Al consell d’ahir precisament es va aprovar la tarifa social que s’aplicarà en aquest [#, 01.29.12], les coses que es faran. I el Pacte social de l’aigua, doncs lògicament dependrà del que ens digui sempre –sempre– els ajuntaments corresponents. La gent que té necessitat de no pagar l’aigua o la gent que té necessitat de pagar-la passada, la gent que té la necessitat de l’ajuda que calgui. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Una altra pregunta: al mateix plec, al contracte, al conveni hi ha uns articles que preveuen sancions al soci privat. Se’ls ha sancionat alguna vegada des de l’Administració actuant? El Sr. Narcís Piferrer Mai. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, els articles parlen d’una sèrie de supòsits de sanció i, bé, tenia interès a saber si mai se’ls ha sancionat. El Sr. Narcís Piferrer No, gràcies a Déu no. No hem fet tan mal fetes les coses com per... Comissió 25-02-2015

76


El Sr. Jordi Navarro Morera No, no es tracta d’això, es tracta simplement que quan l’Administració necessita fer elements correctors, doncs la sanció és un recurs. Vull dir, això a molts països es fa i no passa res. El Sr. Narcís Piferrer Sí, és clar. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Un parell més de preguntes. Sobre l’estat de les infraestructures, han preguntat diverses vegades sobre aquest tema, voldríem saber si tenim garanties que el seu funcionament és òptim al cent per cent i que com estaran aquestes infraestructures quan expiri la concessió d’aquí cinc anys i escaig. El Sr. Narcís Piferrer Espero que més bé que ara, espero que més bé que ara. Però, de totes maneres, sí, tenim... Les infraestructures..., una de les coses que s’han fet molt ben fetes fins ara és de fer les inversions adequades per tindre les infraestructures al màxim nivell possible, al màxim nivell possible que no vol dir l’excel·lència, que l’excel·lència és molt difícil. El Sr. Jordi Navarro Morera I això... El Sr. Narcís Piferrer [#, 01.30.36] «tuberies» a sota terra. El Sr. Jordi Navarro Morera ...el ciutadà de Girona, Salt i Sarrià, els mateixos electes, quines maneres tenim de saber-ho, de comprovar-ho? Podem mirar informes...

Comissió 25-02-2015

77


El Sr. Narcís Piferrer Escolti, visitar... El Sr. Jordi Navarro Morera Podem concertar una visita a les instal·lacions no només de la planta potabilitzadora, eh? El Sr. Narcís Piferrer Sempre que vulgui. El Sr. Jordi Navarro Morera Em refereixo en general, les canonades, dipòsits... El Sr. Narcís Piferrer Allà on vulguin i quan vulguin. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. El Sr. Narcís Piferrer Les canonades, escolti, disculpi, les canonades ja serà més difícil, són sota terra. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, però segur que hi ha mitjans per poder comprovar canonades, hi ha municipis que ho tenen molt avançat això. El Sr. Narcís Piferrer Bé, sí, la [#, 01.31.09] sí, és clar, tenim televisió precisament per...

Comissió 25-02-2015

78


El Sr. Jordi Navarro Morera No tinc pas ganes de fer de talp a sota terra, eh? Simplement ens agradaria poder... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si no és obligat no cal... (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer Es pot tornar a repetir. El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, anar una mica més enllà. Ens interessa saber si totes les infraestructures estiguin en un estat òptim... (Veus de fons.) La Sra. M. Àngels Planas i Crous Una de les preguntes que jo vaig fer precisament a la consultora, si podien garantir que amb totes les modificacions que s’han fet amb la prorroga, totes, quan acabessin els vuit anys, tota la xarxa i tot, o sigui... (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera Ells van dir que sí, però nosaltres insistim que ens agradaria, doncs, tenir elements per poder-ho comprovar més enllà que... El Sr. Narcís Piferrer El servei està obert perquè es faci la visita que calgui, quan es vulgui i en el moment que es vulgui. El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord. Una cosa, l’empresa sempre ha tingut representació sindical? Comissió 25-02-2015

79


El Sr. Narcís Piferrer Sempre, sí, des del començament. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Si a Girona hi hagués una consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua i es decidís que el servei s’ha de remunicipalitzar, vostès què farien? Ho acceptarien? El Sr. Narcís Piferrer Quin remei ens quedaria? Si el municipi decideix això, lògicament nosaltres tindríem d’acceptar el que el municipi digués, clar, lògicament. No som pas els amos del servei. El Sr. Jordi Navarro Morera En d’altres municipis ha passat que han deixat una sèrie d’infraestructures i una sèrie de problemes que després el municipi, a l’hora de poder portar el servei, ha tingut molts problemes. Vull dir que... El Sr. Narcís Piferrer Disculpi, la diferència de la concessió a l’empresa mixta precisament és aquesta, que l’empresa mixta està controlada pels ajuntaments, cosa que la concessió és molt més... El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, el que passa que el fet que un 80 per cent de la societat sigui privada, doncs dificulta que l’Administració actuant pugui fer més bé una feina de control, és la meva opinió, eh? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

80


Aquí tenim una administració actuant i jo crec que poden dir que poden controlar absolutament tot el que han volgut. A més, tenim una reunió mensual per parlar de tot el que calgui... El Sr. Jordi Navarro Morera No s’ha controlat tot el que s’ha volgut, perquè si s’haguessin volgut abaixar tarifes hagués estat impossible, i això, doncs, demostra que no hi ha un control cent per cent. Qui ha tallat una mica el bacallà i ha posat les normes i les condicions ha sigut la part privada, des del meu punt de vista. El Sr. Narcís Piferrer No ho crec, nosaltres tenim un contracte i hem complert fidelment el contracte des del primer punt fins l’últim punt, no hem fallat mai al contracte que tenim. Per tant, no em pot dir això perquè no és veritat, nosaltres hem complert sempre el contracte al peu de la lletra. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, jo penso que aquest contracte no ha estat fet de forma... El Sr. Narcís Piferrer Això és una altra cosa. El Sr. Jordi Navarro Morera ...totalment lliure per la part pública. És la meva opinió, eh? A veure, una última pregunta. Els cànons de retorn que s’han pactat, en què Girona SA haurà de satisfer a l’Administració actuant, hi ha alguna llei que digui que només es poden dedicar a temes d’aigua o no? Simplement Girona SA, en virtut d’aquest acord, passa la quantitat de cànon pactada i a partir d’aquí... El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 25-02-2015

81


Girona SA, no, Aigües de Girona. El Sr. Jordi Navarro Morera Agissa, perdó. El Sr. Narcís Piferrer [#, 01.34.04] perquè no és el mateix. Aigües de Girona té un pacte..., tenia un pacte contractual que deia que aquells diners es dedicarien a temes de medi ambient, no d’aigua només, de medi ambient. Això és el que deia... El Sr. Jordi Navarro Morera A temes de medi ambient, i aquest contracte de quan és? El Sr. Narcís Piferrer De l’any 92. El Sr. Jordi Navarro Morera El contracte del 92 i el conveni... El Sr. Narcís Piferrer Però això ha canviat ara, això ha canviat, ara no és així. El Sr. Jordi Navarro Morera Amb la pròrroga actual, això ja no és així. El Sr. Narcís Piferrer Ha canviat, ja no és així. Ara el que diu és que hi han uns diners a disposició de l’Ajuntament per fer el que cregui, com és el control d’auditoria i totes aquestes coses. El Sr. Jordi Navarro Morera Comissió 25-02-2015

82


Val. Doncs res. (Veus de fons.) Simplement que jo vull venir aquí també amb el convenciment que avui també entre altres coses votàvem les compareixences de

futures

comissions.

(Veus

de

fons.)

O

sigui

que

votàvem

les

compareixences, a l’última reunió es va dir que vinguessin els accionistes, que vinguessin membres de l’anterior Govern. va haver-hi discussió i es va dir que això es votaria en la següent sessió. No sé si només ho vaig entendre jo, perquè sembla que ha fet cara de circumstàncies, però... És així això o no es així? La Sra. M. Àngels Planas i Crous Es va parlar, és cert. Es va parlar... [#, 01.35.17] Ara a banda... El Sr. Jordi Navarro Morera No, ara no podem fer-ho. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Crec que no és el moment. Si voleu, us podem tornar a reunir demà mateix per parlar de les compareixences. [#, 01.35.29] El Sr. Jordi Navarro Morera Us sembla bé votar les compareixences? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo penso que sí, que avui és necessari. El Sr. Jordi Navarro Morera O fem la reunió just ara quan acabem o la fem demà, quan ells no hi siguin. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Mirem si hi ha alguna pregunta...

Comissió 25-02-2015

83


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Dues preguntes molt curtes i ja està. Sobre el tema de les obres a partir del cànon... El Sr. Narcís Piferrer Les obres a partir del cànon... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si a partir del cànon l’empresa Girona SA feia obres determinades a medi ambient. És que ho he entès malament. El Sr. Narcís Piferrer Girona SA, res. Agissa... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Agissa. Feia obres... El Sr. Narcís Piferrer Tenia una cosa que en deien «fons municipals» i l’Ajuntament encarregava fer feines a través d’aquests fons municipals que hi havien. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Es pagava IVA o no? El Sr. Narcís Piferrer Sí, es pagava IVA, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Es pagava IVA com si fos una empresa...

Comissió 25-02-2015

84


El Sr. Narcís Piferrer No, nosaltres Aigües de Girona pagava IVA als nostres proveïdors i aquests feien feina de fora. I les feines que fèiem nosaltres lògicament no pagaven IVA, sinó que anaven amb càrrec allà. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Les feines que fèieu vosaltres no pagaven IVA. Això es fa habitualment que per a un ajuntament una empresa faci feines sense IVA? Com a part d’un cànon, eh? És que això voldria saber-ho, perquè m’ha estranyat al llegir-ho. El Sr. Narcís Piferrer Són diners de dintre la mateixa empresa, no és diner..., són diners a disposició únicament, però de dintre la mateixa empresa. Per tant, si es gasta..., l’empresa gasta aquells diners, el que ha de fer és un càrrec en aquell compte. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Un càrrec al compte. El senyor? Abans havia comentat una mica els pactes que hi havien fins al 2012 quant a distribució dels diferents activitat, compres i demés. El tema que és que la quantitat aquella que cobrava el soci privat, diguéssim, en efectiu, els ajuntaments no cobraven en efectiu, sinó que aquests diners quedaven en la tresoreria, diguéssim, de la societat i llavors s’anava compensant aquest saldo amb diferents actuacions que li encarregaven els ajuntaments a la societat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això és habitual a les... El Sr. Narcís Piferrer Comissió 25-02-2015

85


Això és un pacte, és un pacte que hi havia... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però vull saber si aquest pacte és un pacte inèdit, inaudit o habitual. El senyor? El que és habitual..., cada vegada més els ajuntaments han tendit..., el cànon, a fer-lo efectiu amb diners. No obstant, sí que hi és i no puntualment un cànon en obres. Per tant, aquest cànon en obres normalment ha afectat obres de la xarxa, obres relacionades amb el servei, cicle integral de l’aigua. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Havien de ser de cicle integral de l’aigua. O sigui, obres que no fossin del cicle... El senyor? Jo no dic el que havien de ser perquè no... (veus de fons) El que és habitual, però també és veritat que algun ajuntament ha posat com a cànon alguna infraestructura. El tema està..., per tant, les tres coses poden ser habituals, però el concepte tècnic de l’IVA..., l’IVA és un impost complex, en cascada, i el que diria és com la tarifa de l’aigua o d’IVA et permet deduir-te l’IVA suportat de la despesa. El dubte és en aquesta obra d’infraestructura que no està relacionada amb el servei de l’aigua feta en el pressupost municipal, l’IVA suportat hagués sigut [còsmic #, 01.39.07]. Per tant, aquest dubte hi és, dubte. (Veus de fons.) El senyor? Llavors, aquí s’ha de fer una distinció entre les obres que ha fet la societat, diguéssim, amb recursos propis, que aquestes no ha d’haver-hi cap risc quant a [#, 01.39.25] factures a nom de la societat dels corresponents ajuntaments per poder-se fer el treball. I on hi hauria un risc és en aquelles actuacions que Comissió 25-02-2015

86


la societat ha contractat o ha subcontractat les actuacions i en aquells casos que no ha emès la corresponent factura. Clar, això evidentment ha estalviat l’IVA als ajuntaments, però per contra la societat no ha ingressat aquest IVA [repercutit #, 01.39.53] i aquí hi ha un [#, 01.39.55]. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Una segona pregunta. És habitual aprovisionar el pendent de cobrament? És habitual? El senyor? I obligatori. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això s’ha fet? Aprovisionar. El 2012 es va fer això? És que a l’auditoria no m’ha quedat clar que s’aprovisionés el [#, 01.40.21] de cobrament. El senyor? Sí, es fa sempre. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I el 2011 també? El senyor? Cada any. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, queda en acta que cada any s’aprovisiona. El Sr. Carlos Merino Los criterios de imputación y los criterios de pendiente de cobro...

Comissió 25-02-2015

87


La senyora? Poder el que has vist a l’auditoria és que s’han incrementat els criteris? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, a veure, jo he notat... El Sr. Carlos Merino Se ha incrementado la masa que no se sabía cuál era. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo he notat que s’incrementa substancialment. El senyor? Les provisions per insolvències, diguéssim, el 2013 concretament, doncs sí que és veritat que han tingut un increment significatiu. (Veus de fons.) La senyora? Del 13 respecte al 12. El senyor? Fins al 2012 hi havia provisions amb unes quantitats més o menys estables cada i l’any 2013 [#, 01.41.09] l’increment... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, això volia dir, una de dos, o que hi han molts més impagaments o que abans no s’aprovisionaven tots els impagaments. Seria això? El senyor? L’interventor ho ha dit molt bé.

Comissió 25-02-2015

88


El Sr. Narcís Piferrer Em permet que ho expliqui? Miri, una de les coses que no s’imputava mai, que no es feia mai, eren els oficials, o sigui tots els pagaments dels oficials de l’aigua que havíem de cobrar a ens oficials no s’aprovisionaven mai. El Sr. Jordi Navarro Morera Això vol dir Generalitat, Hisenda, Estat... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Qualsevol institució. El Sr. Narcís Piferrer Menys ajuntaments, perquè els ajuntaments en principi no paguen l’aigua. No s’aprovisionaven. Per què? Perquè normalment a primers..., els mesos següents de l’any següent ho anaven pagant. Aquest any se n’han fet aprovisionar moltes d’aquestes coses. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Perquè no es paguen... El Sr. Narcís Piferrer No, no, s’han pagat igual. Per tant, si veiem això del 2014 veurem que resulta que en comptes de ser negatiu serà positiu, perquè ens han tornat molts diners de les provisions que ens van fer fer. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això seria un èxit. (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer No, un èxit no. Comissió 25-02-2015

89


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Oi tant, seria un èxit. El Sr. Narcís Piferrer [#, 01.42.11] Per què? Perquè s’ha aprovisionat molt més del que normalment s’aprovisionava. Què ha passat? Doncs que ara s’han cobrat totes aquelles provisions de molt més i ara serà negatiu en comptes de positiu. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això es veurà. El Sr. Carlos Merino Yo espero que acierte, discrepo de alguna cosa, creo que..., señor Piferrer, discrepo de alguna cosa. El Sr. Narcís Piferrer Me parece perfecto, cada uno puede discrepar de lo que quiera. El Sr. Carlos Merino Sí, y no voy a dar más datos. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I ja l’última pregunta. Efial ha dit: «No s’han de pujar tarifes.» Vostè què en pensa? El Sr. Narcís Piferrer No penso re, de moment. (Veus de fons.) De totes maneres, li diré una cosa: el contracte diu que s’ha de pujar la tarifa l’IPC català cada any, això és el que diu el contracte signat el 2013, perquè ho sàpiga. El Sr. Carlos Merino Comissió 25-02-2015

90


Discrepo también. Siempre y cuando esté motivado. El Sr. Jordi Navarro Morera Jo no ho tinc tan clar això... (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera No sé si el contracte és interpretable... (Veus de fons.) En tot cas ha de passar pel Ple la decisió. El Sr. Narcís Piferrer Nosaltres hem de presentar un estudi i vostès ho aprovaran o no ho aprovaran. (Veus de fons.) Ni més ni menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No és tan senzill, eh? Ja m’agradaria que fos així. (Veus de fons.) El senyor? Aquí hi ha més factors. El Sr. Jordi Navarro Morera La comissió de preus... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà I també si es fan propostes d’inversió noves o si es proposa modificar els comptadors. A veure, l’empresa és viva i les circumstàncies canvien i les perspectives són diferents a cada moment. Hi ha alguna altra pregunta? Podem aixecar la sessió? (Veus de fons.) Es dona les gràcies als assistents i sense res més a afegir, s’aixeca la sessió a les 18.18h.

Comissió 25-02-2015

91

Acta comissió AGISSA 25 de febrer  
Acta comissió AGISSA 25 de febrer  

Acta de la Comissió de Seguiment de l'Auditoria operativa d'AGISSA de (25-02-2015), sobre la gestió publico-privada de l'aigua durant els da...

Advertisement