Page 1

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’AUDITORIA OPERATIVA D’AGISSA

Lloc: Sala de Junta de Govern Local. Dia: 14 de gener de 2015 Hora: 16.00h Assisteixen: Sr. Jordi Fàbrega, Sra Mª Àngela Planas, Sr Carles Ribas, Sr Jordi Fàbrega, Sr Narcís Piferrer, Sr Josep Maria Rigat, Sr Jordi Navarro, Sr Joan B. Olòriz, Sra Concepció Veray, Sr Silvia Paneque, Sr Carles Bonaventura, Sra Pia Bosch, Sr Carlos Merino, Sra Mª Rosa Diví. Excusen la seva assistència: Sr Alcalde Carles Puigdemont, Sr Carlos Palomares, Sra Glòria Plana. Presideix la sessió el Sr Fàbrega. La Sra Planas, posant en antecedents als assistents en la creació de la Comissió, i de l’acord de realitzar diverses reunions, una primera amb l’empresa EFIAL, realitzada el dia 22 de desembre de 2014. La Comissió va decidir fer una reunió amb el representant de la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, SA, el Sr Narcís Piferrer, Conseller Delegat de la societat. Així mateix, s’han mantingut reunions amb Sindicatura de Comptes i amb els tres alcaldes i EFIAL. La Sra. M. Àngels Planas i Crous No, a veure, Jordi, és que el que vàrem fer l’altre dia va ser..., o sigui, les diferents comissions que hem fet, només recordar que estem aquí perquè, bé, hi ha un Acord de Ple en el qual es va dir que s’havia de crear aquesta comissió i que hi va haver una auditoria i en la primera..., bé, la primera sessió va ser la de constitució d’aquesta comissió i allà es va decidir establir una sèrie de reunions per les diverses parts afectades. I la primera ens varen demanar, bé, que vam decidir que vindria va ser la de l’auditoria de l’empresa Efial, amb el senyor Antoni Martos i el senyor Ramon Cuadrado, i els diferents regidors. Llavors aquesta comissió va dir que la pròxima convocatòria qui faríem venir és el senyor Piferrer, que avui per això ens ve, que és el conseller delegat d’Agissa. I, bé, dir que hem establert tota aquesta sèrie de reunions, tots aquests passos, fins que s’acabi la comissió aquesta i que avui toca aquesta comissió i que, bé, hi ha hagut altres reunions també amb altres corporacions, i també fins i tot hem anat a la Sindicatura de Comptes, perquè ens van demanar una reunió, i va haver-hi també una altra reunió amb els tres alcaldes i Efial. Només recordar una mica tot el que s’ha fet. I, no ho sé, jo només... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Doncs comencem. Té la paraula el conseller delegat de l’empresa. El Sr. Narcís Piferrer Molt bé. Primer, agrair a la comissió la possibilitat d’aclarir alguns dubtes suscitats per les opinions dels consultors privats contractats per l’Ajuntament i que han provocat Comissió 14-01-2015

1


certes polèmiques i interpretacions errònies, i mencions injustes, i fins i tot intervencions a la premsa, que poden confondre els regidors i ciutadans sobre l’eficiència i transparència en la gestió d’un servei públic essencial. Agissa és una empresa mixta que gestiona el servei públic en forma de gestió indirecta, que li encarreguen els tres ajuntaments. No és una empresa privada que es gestiona a través d’una concessió, està administrada per un consell d’administració presidit pels alcaldes i també per regidors. Jo sóc el gestor que té per funció executar els acords del consell, dirigir el bon funcionament de la mateixa i rendir comptes al consell, així com aquesta té el deure de rendir comptes als tres ajuntaments. Agissa és una empresa ben avaluada tant pels ciutadans com pels ajuntaments en els darrers anys, segons l’enquesta de satisfacció elaborada anualment i segons l’opinió dels diferents alcaldes que l’han presidit i dels regidors que han format part del seu consell. Al llarg dels anys, no hi ha hagut cap conflicte, cap informe, cap amonestació, ni cap litigi jurídic envers la seva gestió. Vull remarcar que tota la informació comptable i de gestió ha estat i està sempre a disposició dels consellers i dels funcionaris municipals autoritzats, i ha estat auditada anualment. Permetin-me algunes dades que avalen l’eficiència de la gestió de la nostra empresa. Aquesta forma de gestió d’un servei públic a través d’empresa mixta existent a Girona es va posar en marxa l’any 1992. Aquesta fórmula ha estat seguida per molts ajuntaments i posada en pràctica. Ràtios d’eficiència. Pèrdues en xarxa: Girona, el 2013, un 16,60 per cent; la mitjana de Catalunya, un 21,90 per cent. Número d’abonats per empleat: Girona, 1.316; mitjana de Catalunya, 1.138. Hectòmetres posats a xarxa per número d’empleats fixos: 5,90, Girona; 5,20, mitjana de Catalunya. Número d’empleats fixos per cent mil habitants: 40,78, Girona; 45 de mitjana a Catalunya, perdó, a Espanya, perquè aquesta és d’AEA, no és d’ASAC, o sigui, aleshores són extretes de les enquestes ASAC, que ASAC fa Catalunya, AEA fa Espanya. L’evolució dels volums d’aigua incontrolada, aigua que els aparells de comptatge actuals no controlen, avaries provocades, serveis dels bombers, etcètera, ha estat espectacular. L’any 1993 teníem uns cabals incontrolats d’entre un 32 i un 35 per cent; aquest percentatge s’ha anat millorant fins arribar al 13,42 per cent l’any 2014. Tot seguit hi ha una gràfica que explica exactament com ha anat evolucionant tot el tema de pèrdua d’aigües. L’evolució de la ràtio de referència de les avaries a la xarxa ha passat gairebé de quatre avaries per quilòmetre de la xarxa l’any 91 a menys d’una avaria per quilòmetre l’any 2014. També hi ha un gràfic allà on explica exactament tot el que hi ha hagut [#, 00.04.56]. La societat ha estat pionera en la implantació de molts sistemes, processos i elements que han millorat la gestió i la qualitat de l’aigua, de la gestió i control de la planta de Montfullà per a optimització de deu dipòsits i de les vàlvules principals de la xarxa del servei, laboratori del servei amb la norma UNE-EN ISO/IEC de 17025 per a la realització d’assajos a l’aigua, amb una inversió amb aparells d’absorció atòmica, cromatògrafs de gasos, espectròmetre de masses i altres aparells amb un import Comissió 14-01-2015

2


aproximat de 450.000 euros. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, és de les millors, gràcies a les inversions efectuades a la planta de tractament i a la posada en marxa de la planta de carbó activat l’any 2005. El conveni anual amb el CSIC, quant a novetats en tecnologia d’anàlisi i d’estudis de la qualitat del material que usem per al servei. Col·laboració amb l’ICRA i la Universitat de Girona en els estudis diversos sobre l’aigua. Comentaris sobre el preu de l’aigua. Comparació de preus entre ciutats en base a consums de 36 metres cúbics / trimestre i tres persones per habitatge. Girona, 17,06; Barcelona, 59,29. Aquí hem de tenir en compte que a Barcelona..., nosaltres estem pagant aproximadament 0,1692 euros per la compra de l’aigua; Barcelona, que depèn de l’ATLL, està pagant 0,66 euros. Això representa una diferència de 17,79, per tant, Girona, 17; Barcelona, 59. Si suméssim els 17 de diferència, serien 34 en comptes de 59. Lleida, 17 més 17 fan 34 contra 41. Tarragona, Tarragona no compra l’aigua a ATLL, per tant, té un altre preu i és en aquest moment jo no puc dir quin preu és, perquè no ho sé, no el conec. Figueres, Figueres té el mateix preu que nosaltres, per tant, són 17 més..., perdó, el mateix preu que nosaltres, per tant, la diferència és de 16 euros. Palamós, 17 contra 37; Palamós té 0,30 de compra d’aigua. Terrassa, 17 contra 41; el mateix, 17 més 17 fan 34, són 7 euros de diferència. Girona amb Mataró, 17 i 17, 34, són 6 euros de diferència. Girona amb Prat de Llobregat, 17 més 17 fan 34, que fins a 42 són 8 euros de diferència. Preus més baixos, millor de les quatre capitals catalanes, millor de les ciutats senyalades de Catalunya, millor que poblacions de les nostres comarques. Segons veurem a la fotocòpia de la revista que us acompanyo, Girona és la tercera ciutat més barata d’Espanya per sota només tenim Burgos i Lugo. Permeteu-me aclarir punt per punt les opinions de l’informe dels consultors privats Efial i repassi la conseqüència dels esdeveniments que ens han portat avui aquí. L’Ajuntament encarrega una consultoria privada a Efial, un informe d’eficiència d’una empresa que presideix i administra el mateix Ajuntament, i en fa pagar els honoraris a l’empresa. El seu informe no es presenta al consell d’administració de l’empresa, no s’ha pogut discutir ni avaluar en el seu si; es transmet a l’Ajuntament i es difon sense atendre les al·legacions de l’empresa. Aquest procediment, un tan desordenat, ha propagat tot un seguit de mals entesos (amb els entesos) i informacions esbiaixades, de crítiques injustes i injustificades que, al nostre entendre, han creat un clima de tensió innecessari i una pèrdua d’energies, de temps i de diners que espero i desitjo que la reunió d’avui pugui aclarir i esvaeixi qualsevol ombra de dubte sobre Agissa, els seus representants polítics, administradors i empleats pel bé del servei públic i dels ciutadans a què està destinat. Aquí a darrere hi ha la comparació de preus amb tot Espanya. Passaria a les al·legacions a l’informe d’Efial obviant les tres planes següents, només perquè tinguin constància de la meva queixa. Per tal d’exercir el dret de rèplica, presentem el següent escrit d’al·legacions a les conclusions de l’informe de control financer i d’eficàcia de l’exercici 2012 de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, SA.

Comissió 14-01-2015

3


Primer, anàlisis de la relació d’unitat econòmica i de la gestió dels serveis desenvolupats per Agissa durant l’exercici 2012. Això és el que diu..., el que està en negreta és el que diu Efial. Diu: l’estat patrimonial i situació financera de la societat a 31 de desembre es conclou que és una empresa inviable econòmicament. Estupendo. Insuficiència del seu patrimoni net per mantenir l’equilibri financer de la societat. Està fortament endeutada a 31 de desembre de 2012. Manca de solvència. En la nostra resposta això és que l’endeutament d’Agissa és degut al fet que grans obres com el doblement de la planta potabilitzadora de Montfullà i també la planta de carbó actiu [#, 00.09.15] els ajuntaments varen considerar que dels crèdits per a la seva construcció havia de fer-se’n càrrec Agissa, així l’any 2012 representaven 3,5 milions d’euros, a un preu de 0,50 i 0,90 més Euríbor, per cent, més Euríbor. En cap cas hem tingut tensions de tresoreria, i l’any 2012, tampoc, el 13, el 14 i, per tant, espero que tampoc en tindrem el 15. Dos. Procediments de presa de decisió. El conseller delegat disposa dels més amplis poders i facultats pel Govern i la societat. Els poders del conseller delegat es varen renovar el 28 d’abril de 2011 i són els normals i habituals en la majoria de societats anònimes, atès que s’havien complert els períodes de caducitat. Sempre el càrrec de conseller delegat es renova un any abans de la caducitat dels altres consellers, perquè la societat no es trobés amb un buit de poder per gestionar-la. Tres. El que suposa un incompliment de l’article 28 del plec de condicions del servei, perquè no separem, diu, l’aigua en alta de l’aigua en baixa. L’article 28, quan es refereix a la distinció dels costos de l’aigua en alta dels de l’aigua en baixa, es refereix al Consorci de la Costa Brava, perquè en aquell moment només teníem aigua en alta amb el Consorci de la Costa Brava, no en teníem amb ningú més, que és copropietària de la planta de Montfullà. Quant als municipis que posteriorment s’han anat afegint al servei es dóna l’aigua a través de les canonades en baixa, cosa que fa pràcticament impossible l’estudi de costos d’aquesta aigua. Degut a la no-existència de canonades en alta en el moment d’incorporar els municipis de l’entorn, es varen connectar a la xarxa en baixa de Girona, Salt i Sarrià de Ter. El punt 4. Quota de planta de carbó actiu i quota de doblatge ETAP. L’import de les quotes no es correspon a les despeses reals. La decisió presa el 2005 de mantenir les quotes com a fixes es va prendre amb la intenció de no causar confusió als clients, amb una quota que fos variable any darrere any a les tarifes. L’any 2009 es va prendre la mateixa decisió per tal de no estar sotmesos a modificacions constants del tipus d’interès. Cinquè. No s’ha disposat del suport documental dels òrgans d’Agissa i Costa Brava de tres conceptes que formen part de la tarifa, però que no estan inclosos als estudis de tarifes. Agissa disposa dels estudis de separació de costos des de l’any 2005, però des de l’Ajuntament i el consell del moment –del moment– no es va considerar oportú prendre’ls en consideració al creure que el preu de venda en alta a la Costa Brava era correcte. El concepte de drets de connexió altes s’apliquen amb preus diferents als aprovats. El preu autoritzat des de l’1 de gener de 2012 fins al 13/2/2012 fou de 14,77; Comissió 14-01-2015

4


a partir del 14/2/2012, el preu varià a 16,33 i es va mantenir fins al 31/12/2012 sense variació. Sigui com sigui, no hem trobat cap evidència d’haver aplicat mai el preu de 16,77 euros/unitat, tal com diu l’informe d’auditoria. Setè. En el concepte reconnexions Agissa disposa d’un detall de composició de 25,42 euros, no s’ha disposat de l’aprovació d’aquest import. El document de descomposició de costos que justifica aquest preu de les reconnexions és un document intern antic d’Aigües de Girona que s’ha vingut actualitzant segons les variacions de l’IPC. De totes maneres, sempre s’han declarat com a ingressos no tarifaris dels estudis, el nom exacte és reconnexions. Vuit. El 33 per cent dels ingressos dels serveis de laboratori corresponen a una alta facturació. No es tracta d’una alta facturació, sinó d’un traspàs de costos des d’un centre de cost a ingressos a una altra explotació, sense més incidències. Els ingressos totals del servei no varien i aquesta operació no té cap efecte sobre els resultats de la societat. Pel que fa a l’activitat de laboratori, Agissa ha facturat a preu zero algunes de les analítiques realitzades l’any 2012. Tal com es va explicar de forma detallada als auditors, les factures a preu zero corresponen a repeticions de resultats analítics que per problemes de presa de mostra o per la presència de valors anòmals en el resultats s’han de repetir. El laboratori no factura aquestes anàlisis repetides, de la mateixa forma que tampoc no faria qualsevol altre laboratori que tingués un client d’envergadura i de les dimensions de l’explotació d’Aigües de Girona. En tot cas, són dos o tres casos l’any. Deu. La despesa d’estructura, diu, no disposa del detall justificatiu de l’import. La despesa d’estructura està contemplada a l’article 28 del plec de condicions tècniques, jurídiques i administratives del contracte de 1992. Tanmateix, s’especifica que la revisió anual de l’import original (l’impost digital) es farà en funció de l’increment pactat en el conveni laboral corresponent, en cap cas especifica que el soci privat hagi de detallar la naturalesa [#, 00.13.45] del concepte d’estructura. A les clàusules de la pròrroga hi torna a constar aquest import i en cap cas s’ha demanat informació específica en el plec. Onze. El personal objecte de repercussió com a despesa d’estructura i de direcció també forma part de la plantilla d’Agissa. Aquest extrem es va explicar amb detall als auditors i obeeix a dues premisses. Primera, per al conseller delegat, es va estipular una retribució salarial mínima per tal que aquest no tingués problemes amb la Seguretat Social –no aquest, sinó l’empresa–, ja que dedica una part important de la seva jornada a la societat Aigües de Girona. Aquesta retribució representa un cost anual de 2.825,85 euros. Si no s’hagués fet això, el nostre assessor laboral del moment ens va dir que podríem tenir una inspecció i que ens multessin. Quant al director tècnic, signa l’autoria dels projectes i la direcció de les obres de manteniment, conservació, reposició i inversió que es porten a terme al servei, sense cap cost d’honoraris per a la societat Agissa. Per tal que la seva pòlissa d’ARC cobreixi els Comissió 14-01-2015

5


riscos inherents a aquesta activitat és preceptiu, segons la legislació en matèria de prevenció de riscos, que existeixi un vincle contractual o de relació laboral. Es va optar per aquesta solució amb un cost anual de 761 euros. Una altra solució seria externalitzar les direccions de projecte, direcció d’obra i seguretat i salut i pagar honoraris dels tècnics corresponents; sembla obvi que aquesta solució seria bastant més costosa per a la societat. Punt 12. El 17 per cent de la despesa bruta del personal d’Agissa de l’exercici 2012 pel concepte retributiu denominat «millora voluntària». Aquest concepte s’utilitza quan el conveni del sector on està ubicada l’empresa marca uns salaris mínims i el sou pactat entre les part resulta superior a l’estipulat al conveni, fet que era pràcticament obligat en èpoques de creixement econòmic, en les quals resultava molt difícil contractar personal a preu de conveni. En tot cas, forma part de la retribució bruta fixa anual de cada treballador, que és l’indicador més rellevant de la taula de sous i salaris d’Aigües de Girona. Punt 13. La despesa per aportacions a plans de pensions està integrada bàsicament per una provisió d’11.500 euros per a possibles actuacions del pla de pensions, la qual no ens ha estat aportada cap documentació justificativa. Aquesta provisió es va realitzar per tal de poder atendre la possible indemnització per una reclamació de la senyora Teresa Corominas Pascual, vídua de Xavier Esteve Jornet, relativa a l’import de la pensió de viudetat i que amb sentència de data 13/8/2013 va fallar a favor de la reclamant per una quantitat de 6.336,96 euros. Per tant, el saldo actualment queda reduït i creiem convenient mantenir-lo al balanç per tal de cobrir possibles noves contingències; en cas que no sigués així, es treu i no passa res. Catorze. El marge de les actuacions de grans obres se situa en un 42 per cent i en la imputació no es contemplen ni la repercussió del cost de personal propi d’Agissa, ni els costos d’estructura i generals de les societat que s’assignen íntegrament a l’activitat del servei d’aigua. Aquests costos als quals es fa referència estan imputats al servei, atès que les grans obres es porten a terme habitualment amb personal subcontractat amb una mínima repercussió del personal propi. Quinze. Existeix una indefinició del criteri d’assignació d’actuacions amb càrrec al fons de reposició incomplint allò especificat a l’article 12 del plec de condicions de la concessió. Entenem que els criteris d’assignació d’actuacions amb càrrec al fons de reposició pot haver estat en ocasions en una zona difusa, però en tot cas s’ha realitzat amb la premissa invariable de cercar les millors actuacions per al servei amb els recursos econòmics disponibles. Quant a l’afirmació relativa a l’incompliment de l’article 12 del plec de condicions de la concessió, no acabem d’entendre a què es refereix, ja que el redactat de l’article 12 és el següent: «Pla d’obres de renovació i millora. L’empresa proposarà un programa d’actuació anual amb aquesta finalitat amb l’extensió i concreció documental, tècnica i econòmica necessària per afrontar la seva correcta execució, d’acord amb els serveis tècnics municipals i sota la seva direcció. A tal efecte, no s’iniciarà cap de les obres de l’esmentat programa sense l’autorització dels serveis tècnics municipals, una vegada aprovat pels òrgans de govern Comissió 14-01-2015

6


corresponents, excepte casos d’urgència o força major en què prèviament es sol·licitarà la conformitat dels esmentats serveis tècnics i es formalitzarà en el seu moment, així mateix establirà de mutu acord el règim de visites d’obra. Els costos del pla d’obres de renovació i millora es cobriran amb els fons de reposició que els corresponents estudis de tarifes preveuran a l’efecte.» En tot cas, cal tenir en compte que entre l’expedient de tarifes del 2009, 22/05/2009 i el del 13/2/2012 no va haver-hi cap expedient de tarifes nou i es varen venir aplicant els preus de l’expedient del 22/5/2009. Setze. El cànon de la concessió a satisfer als ajuntaments definit a les tarifes vigents el 13 de febrer de 2012 va ser de 0,049495 euros / metre cúbic i el cànon de concessió definit per les tarifes vigents a partir del 13 de febrer i fins al 31 de desembre de 2012 va ser de 0,05068 euros / metre cúbic. L’increment del cànon de la concessió ha estat el 2,37 per cent, per sota de l’increment general de les tarifes del servei que ha estat del 9,92. El redactat de l’article 27 del plec de condicions és el següent: «Article 27. Cànon de la concessió. L’empresa, inclourà en els seus costos i pagarà als ajuntaments titulars del servei un cànon anual en concepte d’utilització d’instal·lacions municipals. La dissolució de l’esmentat cànon entra als ajuntaments i serà comunicada a l’empresa per l’Administració actuant. Aquest cànon, que fins a la data els ajuntaments rebien en concepte d’amortització de les instal·lacions pròpies, queda fixat en 4,92 pessetes / metre cúbic, que s’anirà actualitzant anualment en funció de l’IPC, sempre que les tarifes ho permetin.» Està clar que l’augment del cànon està supeditat a l’augment de l’IPC, sempre que les tarifes ho permetin. Entre 21/5/2009 i el 13/2/2012 no hi va ser possible presentar cap l’expedient de tarifes que permetés un augment d’aquest tipus. Disset. Existeix un excés de retribució al soci privat. Atès que els ingressos per determinacions [#, 00.19.43] generats pel laboratori... Bé, diu: «Existeix un excés de retribució percebuda per part del soci privat de 4.080,35 euros.» En cap cas cobrem en excés, no es factura a Agissa, sinó que traspassem els costos entre departaments, i cobrem el 3 per 100 sobre els ingressos del laboratori. Divuit. Part de les inversions executades són reposicions d’elements existents que corresponien al pla d’obres de renovació i millora. Les inversions proposades a l’exercici 2012 foren les següents. Aquí expliquem totes les inversions que hi van haver i, a continuació, ho comentem. Entenem que l’única inversió que podia ser interpretada com a reposició és la de renovació d’equips menors de laboratori per l’import de 3.095 euros, així i tot creiem que no, però bé. Tal com es va explicar amb detall als auditors, la resta són inversions ja que el canvi d’eix de la centrífuga de fangs consistia en la instal·lació d’un eix de característiques estructurals i geomètriques tan diferents de l’original que no pot ser interpretada com una reposició. I la de canvi de compressors rotatiu a l’ETAP [#, 00.20.37] consistia en la compra d’un compressor nou col·locat en línia al compressor rotatiu existent, per tant, tampoc és una reposició. El canvi de vehicle [vehicle #, 00.20.46] comptadors consistia en compra d’un vehicle nou sense donar de baixa el vell, atès que aquest darrer es destinarà a substitucions provisionals de vehicles en reparació. Disculpeu, se m’asseca la boca. Comissió 14-01-2015

7


Punt 19. (Veus de fons.) Si us plau, us ho agrairia. Punt 19. Actuacions enregistrades com a inversions quan per la seva naturalesa s’haurien d’haver considerat com una despesa, com les inversions de sequera. Entenem que la compra i distribució gratuïta entre els clients d’uns elements destinats a l’estalvi d’aigua en una situació de crisi per sequera no pot ser considerada una despesa ordinària del servei. El seu caràcter extraordinari i únic, així com el seu finançament via crèdit, la converteixen al nostre entendre en una inversió del servei i com a tal la vàrem tractar. Vint. La documentació contractual analitzada no suposa la realització d’inversions recurrents en el sanejament de Girona finançats a crèdit. No entenem el raonament. Si les parts –entenent per tals l’Ajuntament de Girona i Aigües de Girona– acorden portar a terme inversions en la xarxa de sanejament finançades mitjançant crèdit amb càrrec a l’explotació de sanejament, per què no s’han de poder portar a terme? Les inversions en sanejament es plantejaven a proposta de l’Ajuntament per tal de permetre actuacions immediates sobre la xarxa de sanejament en baixa sense que representés un cost per a l’Administració municipal. Punt 21. Les inversions registrades en concepte de xarxa de sanejament i conveni ITV corresponen en realitat a despeses d’explotació del servei. Des del punt de vista d’Agissa diu que la societat s’endeuta en excés i aquí la despesa corrent com actiu immobilitzat. I des del punt de vista de l’Ajuntament, el cost de servei de sanejament s’encareix al finançar despeses corrents a crèdit, pagant el corresponent cost financer. Insistim que les actuacions a la xarxa de sanejament són fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Girona i Aigües de Girona amb la voluntat de les parts de cercar la fórmula més adient per tal d’actuar de forma ràpida i eficient sobre la xarxa de sanejament. Aquestes actuacions han estat portades a terme amb totes les garanties de seguretat i control i han resultat en una millora substancial de la xarxa pública de sanejament. Considerem que en cap cas tindran la consideració de despesa corrent del servei, atès que suposen canvis substancials a la xarxa, estan finançades via crèdit i s’amortitzen en funció de la seva vida útil. Després el 22 diu que Agissa no ha entregat a l’Ajuntament aquest pla director, el pla director que deia el plec de condicions que s’havia d’entregar. El pla director de sanejament no fou entregat a l’Ajuntament de petició dels serveis tècnics de l’àrea de medi ambient, ja que Aigües de Girona tenia únicament per contracte la gestió del servei de sanejament en baixa i l’Ajuntament va considerar que s’havia de fer un pla director que contemplés el conjunt del sanejament en baixa i alta. La complexitat de la redacció d’un pla director sobre un servei tan complex i divers afecta diversos municipis de l’àrea metropolitana que aboquen tant a la xarxa en baixa com en alta – és a dir, la nostra xarxa està afectada per tots els municipis del voltant, és a dir, no som nosaltres només que aboquem, tots els municipis del voltant– és tan considerable que amb data d’avui i després de diversos intents encara no s’ha aprovat un pla director de sanejament. De la mateixa forma, l’article 15 del contracte de sanejament donava com a ingrés del servei els anomenats «drets de connexió», que havien de sumar-se al cànon anual transferit a l’Ajuntament i als ingressos per serveis no regulars. Aquests ingressos de drets de connexió mai varen ser aprovats per Comissió 14-01-2015

8


l’Ajuntament i, per tant, mai es varen percebre. La realitat de la gestió del servei porta decisions que, en ocasions, poden matisar o ajornar punts concrets dels plecs de condicions sense vulnerar en absolut el contracte existent entre les parts. El 23 diu: l’aprovació de les inversions s’ha de sotmetre a la consideració de l’Administració actuant, però no s’ha disposat d’aquesta aprovació. La manca d’una aprovació formal no suposa en cap cas que el pla d’inversions no hagi estat sotmès a la consideració de l’Administració actuant en les seves fases de redacció, de control, d’execució, de certificació i de liquidació. Els serveis tècnics municipals tenen abundant i diversa documentació relativa a aquest assumpte [#, 00.25.29]. El pla d’inversions de 2012 es va presentar al Registre d’entrada de l’Ajuntament, així com les certificacions trimestrals i la seva liquidació. Vint-i-quatre. Diu: les inversions s’executen al llarg de l’any en funció de la planificació o es canvien d’acord a les noves necessitats del servei quedant aquesta gestió dintre de l’àmbit d’Agissa. Sí, és el procediment usual on les circumstàncies i els imprevistos per causes majors obliguen a canviar tot o part de la inversió prevista, prèvia informació als serveis tècnics municipals, i aquests canvis poden no generar traçabilitat documental. En l’àmbit del sanejament, per les actuacions del tipus [#, 00.26.03], xarxa de sanejament i convenis per CPV es sol·liciten o es realitzen des de l’àrea de sanejament del regidor d’urbanisme. La resta d’actuacions de sanejament, és a dir, elements de transport i sanejament, es gestionen internament per part d’Aigües de Girona, o sigui, Agissa. O sigui, són actuacions que formen part d’allò contemplat a l’article 2.2 del plec de condicions del servei de sanejament i que constitueixen part del treball a realitzar des del servei de sanejament. Vint-i-sis. Respecte a les inversions efectuades el 2012, comentar la programació de 315.000, amb 180.000 euros per al servei de sanejament i 117.000 al servei d’aigua. Va representar un volum d’inversió de 283.000 inferior al planificat. No té res d’extraordinari, els imports inicials de les actuacions que figuren al pla d’inversions són pressupostos realitzats a partir d’ofertes de proveïdors o redactats per la nostra oficina tècnica. En el decurs dels treballs d’execució d’aquestes actuacions es produeixen variacions amb més o amb menys, que fan que els imports que figuren a la liquidació final variïn respecte dels valors pressupostats. Quant al finançament de les inversions exercides [exercides #, 00.27.08] es va formalitzar un préstec de 315 i 31.565 euros van quedar destinats al finançament d’inversions de l’exercici, no es van destinar, perdó. Val la mateixa explicació que al punt anterior, en el decurs dels treballs d’execució d’aquestes actuacions es produeixen variacions amb més o amb menys, que fan que els imports que arriben a la liquidació final variïn respecte dels valors pressupostats. El fet que resti un excedent de crèdit concedit ha suposat, en tot cas, una lleugera millora de la tresoreria de la societat i en res l’ha perjudicat.

Comissió 14-01-2015

9


Vint-i-vuit. L’any 2012 i anteriors Agissa està desvirtuant els acords de dissolució dels resultats establerts entre les parts. Això no ho entenem, però bé... Segons el plec de condicions de la concessió, s’estipula que els beneficis generats per les grans obres, comissions o la resta d’explotació es reparteixin de la següent manera: marge d’obres, 80 per cent Girona, SA, 20 per cent, ajuntaments; comissions, 25 per cent Girona, SA, 75 per cent ajuntaments; retribució del soci privat, 3 per cent dels ingressos segons l’explicació del punt 17. Es compleixen punt per punt els acords de distribució del resultat. Vint-i-nou. Igual que l’explotació de plaques, les activitats del laboratori i sanejament serien deficitàries, en tot cas, el resultat econòmic de la societat no variaria i no suposaria cap alteració dels seus estats comptables. Trenta. La tarifa del servei de subministrament d’aigua necessària per a l’equilibri econòmic de l’activitat hauria de ser inferior a l’aprovada. No sabem entendre el raonament, si el resultat de 2013 pel compte d’explotació de l’aigua, segons informe específic de l’auditor, és negatiu per import de 261.000 euros i l’import del resultat de la venda d’aigua és negatiu amb 218.000 euros, degut a la caiguda persistent i continuada de la facturació per l’efecte, entre d’altres, de l’augment de l’IVA, del cànon de l’aigua i de la baixada dels hàbits de consum dels clients, cal preguntar-se quin hauria estat el resultat amb una tarifa més reduïda que l’actual, atès que l’objectiu bàsic i essencial de la tarifa del servei és salvar l’equilibri econòmic de la concessió, resulta difícilment comprensible que aquest s’hagi de reduir per tal d’afrontar una caiguda de la facturació. Ara vénen les explicacions i comentaris de les recomanacions de millora. Estudis de tarifes. Diu: l’elaboració dels estudis de tarifes del servei de subministrament d’aigua potable es recomana la correcció dels aspectes manifestats com a incidències en l’apartat anterior en la propera elaboració de l’estudi de tarifes del servei. Les úniques despeses que podrien minorar-se són les variables, que representen aproximadament un 16 per cent dels costos totals, però la rebaixa seria insignificant comparada amb la manca d’ingressos per la baixa per la venda de metres cúbics d’aigua. Les tarifes en cap cas poden ser subvencionades per altres activitats. Punt 2. Gestió del cicle de lectura, facturació i cobrament. Es recomana el compliment a l’article 8 del reglament de serveis. L’article 8 del reglament de serveis no fa cap referència a les dates i períodes de lectura. Les lectures dels comptadors dels clients es realitzen amb caràcter trimestral, tal com prescriu l’article 9, que diu textualment: «Les lectures es realitzaran preferentment per sectors territorials dels municipis amb caràcter trimestral, sense perjudici que puguin bonificar-se prèvia autorització dels titulars del servei, de forma puntual i degut que en ocasions hi ha períodes de lectura que inclouen conjunts de dies festius o ponts, l’espai en dies entre lectures es pot comprimir o dilatar lleugerament, sense que això suposi cap alteració ni de les condicions contractuals amb el client, ni desvirtuï de cap forma la seva factura.»

Comissió 14-01-2015

10


Tres. Millora del reflex de l’activitat de la societat en els comptes anuals. Es pren nota de la recomanació per tal de considerar-la per a futurs expedients de tarifes. Quatre. Gestió de planificació d’inversions i de reposició del servei. Quant a la primera recomanació que diu: «En referència a la dotació del fons de reposició es recomana la l’anàlisi [valència #, 00.30.41] de la seva incorporació en el valor que correspongui per fer front a les reposicions del servei en el proper expedient de tarifes a tramitar.» Quant a la primera recomanació, es pren nota. Quant a la segona, sols indicar que el nou pla director del servei del període 2013-2020 fou entrat al Registre General de l’Ajuntament de Girona amb data 8/8/2013. Gestió de sanejament. Punt 5. En referència al sanejament, es recomana revisar la prestació del cost del servei i adequar el cànon de l’Ajuntament perquè inclogui la totalitat del cost del contracte de manteniment del clavegueram de Girona. Agraïm l’aportació dels auditors, atès que aquesta és una vella aspiració de la direcció d’Aigües de Girona i que ha estat present en nombroses converses amb l’Ajuntament. Des d’aquesta direcció, es procurarà transmetre de nou aquesta recomanació als responsables del sanejament de l’Ajuntament de Girona, comptant ara amb l’aval dels auditors. Sisè. Operacions amb parts vinculades. Prenem nota de la recomanació. Concentració de proveïdors. Segons acord del consell d’administració de 9/6/2014, es constituirà properament la comissió especial de representants –està constituïda ja–, de representants prevista en la condició 4 del contracte de pròrroga de la concessió del període 2013-2020, que té entre les seves funcions realitzar el seguiment del procés de sol·licitud d’ofertes i avaluació de les diferents propostes i alternatives presentades pels candidats. No obstant, sols remarcar que en el fet que si Construccions Quart, SL, i Gersal són les empreses constructora i proveïdora de materials de més gran facturació anual, és degut a la raó irrefutable que tenen les tarifes de preus més econòmiques i que el servei que presten és correcte i acurat, extrems que, per l’altra part, són fàcilment demostrables. Vuitè. Desenvolupament tecnològic. Agraïm l’avaluació que els auditors fan del desenvolupament tecnològic del servei, encara que hem trobat a faltar una major profunditat i més anàlisi en la seva descripció, fent especial esment a valors concertats de la gestió de la societat i des de la direcció i l’equip humà de la societat tenim molt presents com són. L’anàlisi de l’estat actual del rendiment tècnic del servei i amb especial atenció a les ràtios més comunes del sector. La revisió de l’estat de funcionament, l’activitat i redundància de seguretat de totes les instal·lacions de l’ETAP, centrals, laboratori i resta de dependències vinculades. Això es refereix a tot el tema del telecontrol que des de la central, des de Montfullà, controlem pràcticament el cent per cent de la xarxa, controlem tots els dipòsits i totes les vàlvules més importants del servei. L’anàlisi conjunta de la necessitats futures del servei en base a la prognosi [#, 00.33.01] que es desprèn de la realitat i de les previsions de variació de l’àrea Comissió 14-01-2015

11


metropolitana, tant a nivell humà com urbanístic. Anàlisi del disseny de l’esquema de funcionament del sistema d’abastament de Girona, Salt i Sarrià de Ter a partir de l’explotació del model matemàtic i de la seva aplicació a les projeccions de creixement del sistema, aprofundint els seus diàmetres [#, 00.33.19], materials, connexions en xarxa. O sigui, tenim un GIS que agafa tot Girona, Salt, Sarrià que realment a través d’ell inclús podem fer suposicions per canvis de canonades, per canvi de..., depèn de la construcció cap a quin cantó de la ciutat hagi d’anar, a través del GIS podem saber el tipus de canonada que hem de col·locar en un tram de la ciutat, perquè hagi incrementat el número d’abonats o podem reduir la canonada perquè resulta que allà hi ha molt menys abonats dels previstos. Això és al que es refereix. La verificació de la utilització de potents programes de soft i hard permeten portar les simulacions matemàtiques del funcionament de la xarxa fins a un grau de precisió impensable fins fa ben poc. Actualment es disposa del cent per cent de la xarxa introduïda al model matemàtic sota criteris d’explotació de GIS. La valoració del programa de substitució de xarxa existent de fibrociment i altres materials obsolets per tal de continuar en el camí cap a la seva eliminació total mitjançant la instal·lació de materials homologats. La definició de la tipologia de la inversió realitzada, les seves característiques, el seu emplaçament, la descripció dels treballs realitzats i l’anàlisi del seu cost, la valoració de com s’han establert les prioritats d’execució del pla d’inversions, la planificació del treball de la programació raonada on, considerant les interrelacions entre actuacions i la seva dependència temporal, ha permès analitzar-la en l’ordre cronològic real. L’anàlisi de les ràtios d’eficiència de la societat respecte a les ràtios estàndards de les associacions AEA, ASAC i INE, com queda expressada de forma molt clara l’elevat nivell d’eficiència i d’eficàcia del servei. La valoració del treball i l’esforç realitzat per la reducció de la taxa d’incontrolats del 33,23 per cent de l’any 1991 fins al 16,60 per cent corresponent a l’exercici 2013, que si mirem el gràfic que els he donat, estem en el 13,60 per cent el 2014. La presa en consideració dels altíssims nivells de qualitat del servei amb base a la normativa de referència segons normes ISO, conservant la norma ISO 2001, la ISO 17025 i la norma de qualitat ambiental 14001. La presa de consciència sobre l’elevat nivell de la continuïtat del servei, on les interrupcions de subministrament són cada vegada més rares i infreqüents i que, al nostre entendre, és un paràmetre molt rellevant d’eficàcia i que ha estat obviat de forma clamorosa pels auditors. La presa en consideració de la prova pilot que s’està portant a terme des de fa mesos per tal de determinar el sistema de mesura a adoptar per a la lectura remota dels comptadors dels clients, amb tots els avantatges que això suposarà per a ells, s’estan portant a terme proves amb tres tipus de comptador electrònic, SENSUS, AQUALOGY y CONTAZARA [#, 00.35.58] per tal de determinar quin sistema és més fiable i adient. L’objectiu és establir comunicació directa entre el punt de lectura fins a la central del servei sense intermediaris ni lectors.

Comissió 14-01-2015

12


L’anàlisi del projecte de plana web interactiva amb configuració del servidor, implementació de l’entorn de seguretat, configuració de l’estructura de dades, implementació del sistema de blocs, implementació del mòdul d’autentificació i pàgina principal, projecte en tres idiomes –català, castellà i anglès– a implantar al juny del 2014 amb les següents prestacions. Aquí hi han totes les prestacions. I ja està implantat, o sigui, ja està en funcionament, i es pot consultar sempre que es vulgui. L’esmena del sistema de seguretat redundant [redundant #, 00.36.38] de l’ETAP i de les estacions remotes per tal d’assegurar la continuïtat i la qualitat del servei, inclòs a les circumstàncies d’emergència més agudes i que mai han desembocat en incomoditats, ni interrupcions per al client. L’anàlisi de l’evolució de les enquestes de satisfacció al client que presenten una evolució positiva al llarg dels anys, la presa en consideració dels esforços del departament de laboratori en I+D, tot cercant mètodes de tractament i millora de processos en conveni amb el CSIC des de fa dotze anys. L’eficàcia dels convenis de col·laboració subscrits des de fa anys amb la Universitat de Girona, l’ICRA, el CSIC en matèria de formació de doctorands i de treballs de fi de grau, que redunden en una anàlisi quasi permanent del sistema de producció i distribució de l’aigua i en una auditoria dels processos i del cicle de vida tant de l’ETAP com del servei. La publicació de treballs de recerca en tractament i anàlisi a les revistes tècniques i científiques més rellevants del sector i, en general, de tots aquells aspectes positius que representa el servei, entenem que són molts i que inclouen àrees diverses i que són el resultat de l’esforç i el treball de les persones que formen l’equip humà de la societat, sense les quals tot allò que pretenem analitzar deixaria de tenir sentit. A continuació, hi ha una enquesta de satisfacció al client, que l’hem portada perquè la puguin veure i comparar i, bé, estudiar-la, en definitiva. I bé, jo aquí he acabat. El Sr. Carles Merino Con el permiso del presidente…. Quisiera hacer una matización por alusiones. Recordar que el auditor tiene el encargo del Ayuntamiento para asesorar a los tres interventores. Y los tres interventores suscriben íntegramente el informe final salido de las alegaciones al informe provisional, esto..., hay una contestación y después hay un informe de tres interventores, que suscribimos y que remitimos al técnico de cada Ayuntamiento y a la Sindicatura de Cuentas. Y no [#, 00.38.40], solo que, por favor, es suscrito por tres interventores. Si se cuestiona a los interventores, pues ya nos dirá la Sindicatura de Cuentas. (Veus de fons.) Suscrito íntegramente. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quant al procediment d’aquesta intervenció, clar, molts tenim preguntes a fer i ens agradaria veure si sistematitzem. Probablement ens podem fer les mateixes preguntes els uns als altres. Home, per mi és important la documentació presentada, però també l’opinió concreta que me pugui donar el conseller delegat sobre aspectes que m’han Comissió 14-01-2015

13


quedat amb interrogants i que aquesta comissió, que continuarà quan acabi avui, buscant més informació i que, si s’escau, remetrem, si tenim noves preguntes, al conseller delegat o si considera que de tornar a venir per si hi ha alguna altra matisació a fer és important. És probable que això duri un cert temps, també cal aclarir-ho. I, en tot cas, si us sembla, jo demanaria la paraula. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà En tot cas, comencem i si algú vol fer la mateixa pregunta, doncs es donarà..., si es dóna la resposta, doncs ja es farà i, si no, anem avançant i... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo ho he sistematitzat per parts, no sé si aprovéssim el mètode permetria que jo no m’allargués moltíssim i la resta haguéssim de fer cua. Jo he dividit en, primer de tot, preguntes respecte a la direcció de l’empresa mixta. Hi ha un seguit de preguntes. El Sr. Narcís Piferrer Vostè dirà. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Després, respecte al soci privat Girona, SA, desprès respecte al personal d’Agissa, respecte al laboratori d’anàlisi de l’ETAP, respecte a l’ETAP de Montfullà i al funcionament i venda en alta i a tercers i, per últim, respecte a les inversions realitzades per Agissa. Em queden una sèrie de preguntes soltes que, en funció també de les respostes, poder no faré perquè estaran contestades pel conseller delegat. No sé si voleu que pari a cada apartat i si teniu preguntes sobre l’apartat les fem, o m’hi llenço, com vulgueu. (Veus de fons.) Si us sembla, anem per aquí. Primer, quant temps fa vostè que és gerent conseller d’Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Em sembla que va ser el 98. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Des del 98. El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quina és la durada del càrrec i quin és el procediment per escollir...?

Comissió 14-01-2015

14


El Sr. Narcís Piferrer Quatre anys renovables. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quatre anys renovables i quin és el procediment? El Sr. Narcís Piferrer El consell d’administració i la junta general són els que nomenen..., o sigui, la junta general nomena els consellers i el consell d’administració nomena el conseller delegat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Val. Quin percentatge de dedicació té vostè a Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Hi dedico entre quaranta i quaranta-cinc hores setmanals. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quaranta i quaranta-cinc hores. El Sr. Narcís Piferrer Setmanals. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Setmanals. I el director tècnic? El Sr. Narcís Piferrer Exactament el mateix. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quina és la retribució, si es pot saber, que rep de Girona, SA? El Sr. Narcís Piferrer No, això és una cosa privada, i això no ho diré. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Privada. Molt bé. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 14-01-2015

15


Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Rep alguna retribució directament d’Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Sí, aquests dos mil..., em sembla que ho he dit aquí, he dit exactament la quantitat..., dos mil i escaig. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Dos mil i escaig a l’any? El Sr. Narcís Piferrer Sí, a l’any. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Dos mil i escaig a l’any. No tinc la memòria com per... El motiu pel qual cobra de dues empreses, quin seria? El Sr. Narcís Piferrer El motiu de cobrar d’Aigües de Girona, ho he explicat abans, és perquè en el seu moment l’assessor laboral que teníem ens va dir que sobretot, que algú amb poders havia d’estar donat d’alta a la Seguretat Social de l’empresa, que si no tindríem problemes i ens posarien..., ens multarien i podríem tenir problemes greus. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I això ho va aprovar el consell d’administració, quan? Qui ho va aprovar? El Sr. Narcís Piferrer El 98, el consell d’administració, suposo. No me’n recordo ja, escolti. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No recorda qui ho va aprovar? El Sr. Narcís Piferrer Suposo que el consell d’administració, suposo, perquè en el seu moment, tot això s’explica al consell d’administració, a més hi ha el tema del personal, està tot a... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

16


Ha d’estar tot documentat i, si li demanéssim, ens ho podria facilitar. El Sr. Narcís Piferrer Suposo que sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, jo en aquest cas li demano. El Sr. Narcís Piferrer Molt bé. D’acord. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Exerceix la gerència de conseller delegat en alguna altra societat relacionada amb aigua? El Sr. Narcís Piferrer Sí, Aigües de Blanes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aigües de Blanes. I té atorgada alguna compatibilitat per poder exercir aquest càrrec en dues empreses? El Sr. Narcís Piferrer Des de Girona, SA, sí, tinc totes les compatibilitats per poder-ho compartir. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Té totes les compatibilitats... El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aprovades per qui? Pel consell d’administració? El Sr. Narcís Piferrer De Girona, SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

17


Per l’empresa. El Sr. Narcís Piferrer Per la junta general de Girona, SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Una empresa privada. El Sr. Narcís Piferrer Exactament, sí El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per una compatibilitat pública. El Sr. Narcís Piferrer No, per dedicar el que..., a les participades que té Girona, SA. Que, de totes maneres, amb el nou plec de contractació, una de les condicions que m’hi posen allà és que haurem de demanar la compatibilitat al consell d’administració d’Aigües de Girona, a la junta general. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Fins ara era Girona, SA. El Sr. Narcís Piferrer Ni més, ni menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I el director d’administració d’Agissa, qui és? El Sr. Narcís Piferrer Enric Estrach, però és d’Agissa, no és pas de... Em refereixo que és personal d’Agissa, que no és personal de Girona, SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra L’assignació d’Agissa cap a Girona, SA, en concepte d’estructura per un import anual de 185.000 euros, què és el que cobreix? El Sr. Narcís Piferrer Cobreix el director tècnic i el conseller delegat. Comissió 14-01-2015

18


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui que el director tècnic i el conseller delegat, 185.000 euros. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, aquest import és exactament el cost de personal o hi ha algun marge addicional? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, això és una cosa de Girona, SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, Girona, SA, val, d’acord. Hi ha algú de l’estructura d’Agissa designat pels socis públics? El Sr. Narcís Piferrer Perdó? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si hi ha algú a l’estructura d’Agissa designat pels socis públics? El Sr. Narcís Piferrer En aquest moment, no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ningú. A la junta general del 24 del 2011 se li va atorgar poders per exercir totes les funcions del consell d’administració que per llei es poden delegar. Qui va considerar que era necessària aquesta delegació i per quin motiu? El Sr. Narcís Piferrer El consell d’administració. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Qui del consell d’administració? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

19


Tots. El consell en pes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, va haver-hi una reunió el 28/4... Disculpi la meva ignorància, per això estic aquí, si ho sabés tot... El Sr. Narcís Piferrer No, disculpi, no, només faltaria. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Senzillament això. Per tant, hi ha una acta del 28/4/2011 amb tots els que decideixen això. Jo no la tinc, aquesta acta. No l’he poguda... L’Ajuntament la té aquesta acta de 28/4/2011? La Sra. Mª Rosa Diví? Sí, hi han els llibres d’actes de la junta general i consell d’administració amb totes les actes de... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra En què figuren totes les persones, entre elles el regidor, l’alcalde... La Sra. Mª Rosa Diví? Qui vota a favor, qui vota en contra i qui... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs m’interessaria una còpia també, per saber qui va ser el responsable d’aquesta decisió. El consell d’administració, per qui està format? El Sr. Narcís Piferrer Tres alcaldes..., en aquest moment, tres alcaldes, la regidora Pia Bosch i després per cinc representants de Girona, SA? La Sra. Pia Bosch Codolà Ja no. El Sr. Narcís Piferrer Ah, ja no hi ets? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

20


Quantes reunions fa a l’any, el consell d’administració? El Sr. Narcís Piferrer Depèn, això és el president que les ha de convocar i les convoca quan vol. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I a l’últim any, quantes n’hi han hagut? El Sr. Narcís Piferrer No en tinc ni idea, no me’n recordo. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, no ho recorda, quantes n’hi han hagut. El Sr. Narcís Piferrer No. La Sra. Mª Rosa Diví? Un parell... (Veus de fons.) Maig, juny, va haver-n’hi dos i al final d’any... El Sr. Narcís Piferrer I a final d’any una altra, tres (Veus de fons.) El 2012, 13? (Veus de fons.) El lògic seria una cada trimestre. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quines decisions es prenen al consell d’administració? S’adjudiquen contractes d’obres, serveis, contractació de personal, condicions laborals? El Sr. Narcís Piferrer Tot el que surt al consell, depèn del que es parli al consell, es prenen les decisions que calen. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, totes les decisions d’aquest tipus les pren el consell? El Sr. Narcís Piferrer No, no he dit això. Jo he dit que es prenen les decisions que calen, les que es porten al consell, les que cada conseller aporta al consell per prendre les decisions que calen. Hi ha un ordre del dia allà on es diu les coses que s’han de tractar i, a partir d’aquí... Comissió 14-01-2015

21


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Qui decideix l’ordre del dia? El Sr. Narcís Piferrer Normalment, el president. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El president, l’alcalde, en aquest cas. El Sr. Narcís Piferrer L’alcalde, en aquest cas. L’alcalde que toqui, eh? És a dir... La Sra. M. Àngels Planas i Crous L’alcalde que li correspongui. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra L’alcalde que li correspon fa l’ordre del dia. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si el conseller delegat té totes les funcions que li pertoquen en aquest consell delegades, aleshores què és el que fa? És que no acabo d’entendre que la junta general li atorgui poders per exercir totes les funcions del consell d’administració que per llei se li pot delegar i després que sigui el consell d’administració que prengui les decisions. El Sr. Narcís Piferrer No, jo no he dit això. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això és una pregunta. (Veus de fons.) A veure, que si el consell delegat, el consell d’administració atorga tot un seguit de funcions al conseller delegat i no sabem les reunions que s’han fet s’ha dit una, dues, tres, qui pren les decisions d’aquest tipus? El Sr. Narcís Piferrer Vejam, jo tinc una sèrie de poders que em permet prendre una sèrie de decisions i les prenc quan cal. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I llavors dóna comptes a la reunió que hi ha... Comissió 14-01-2015

22


El Sr. Narcís Piferrer No necessàriament, depèn de les decisions, no, no tinc pas d’explicar-t’ho tot, per això m’han donar poders, perquè pugui fer allò que tinc de fer. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Val. O sigui, dóna compte de les que vostè creu que ha de donar compte. No ho sé, és per entendre-ho. El Sr. Narcís Piferrer Doncs poder sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, no, de cap manera, no vull dir-li... El Sr. Narcís Piferrer És que en aquest moment no sé com explicar-li això. Vull dir, si jo tinc uns poders, puc fer una sèrie de coses que els poders em permeten fer i, és clar, lògicament exerceixo l’autoritat dintre de la societat perquè tinc uns poders. Per tant, tot allò que jo tinc poders per poder fer, ho faig. Si hi ha alguna cosa que em sobrepassa amb poders, després lògicament, ho demanaré al consell, no ho decidiré jo si no tinc poders per ferho. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, és que jo m’he repassat una mica el conveni signat el 92, que precisament es volia que la presència i participació dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià fos rellevant en la presa de decisions i per això hi ha la creació d’Agissa com a forma de societat mixta. Llavors, no entenc perquè, si fem tot aquest moviment perquè hi hagi una presència dels ajuntaments, se’ls atorga..., se li atorga a vostè aquesta delegació absoluta de poders. Em sembla absolutament contradictori amb les funcions que es donen al 92... (Veus de fons.) La Sra. Pia Bosch Codolà Jo pregunto com és que no hi ha el representant i el president del consell d’administració per respondre preguntes amb relació al consell d’administració. És una pregunta que jo faig, perquè trobo que se li fan preguntes amb un... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Faig les preguntes que vull, clar. La Sra. Pia Bosch Codolà

Comissió 14-01-2015

23


Sí, però en el cas dels que estem escoltant, estarem aquí escoltant coses..., un debat en què se li formulen preguntes a algú que no... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs mira forma part del càrrec que tens de regidora, és així. La Sra. Pia Bosch Codolà Què? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Que forma part del càrrec a escoltar-nos els regidors... La Sra. Pia Bosch Codolà I tinc dret a opinar i a dir que se li pregunten coses a algú que no és a qui se li ha de preguntar, perquè és el president del consell d’administració qui és ara? Quin alcalde és? (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer En aquest moment és Sarrià. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No estem parlant del 2012, 2009, és a dir, estem parlant de tot el funcionament. Vols que convoqui tots els alcaldes que hi han hagut? La Sra. Pia Bosch Codolà Si cal, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No ho descarto. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera En una propera sessió els podem fer venir, si cal, ens queden quatre sessions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No descarto que vinguin tots els alcaldes que... La Sra. Pia Bosch Codolà Si li fas preguntes al que no et pot contestar, estarem aquí moltes hores, dic jo.

Comissió 14-01-2015

24


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si és l’advocat..., no li cal, respon molt bé i molt clar, eh? La Sra. Pia Bosch Codolà No, si no parlo per ell, dic pels que estem escoltant i..., en aquesta comissió. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Doncs, paciència. Continuarem. Moltes gràcies per l’observació. El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, endavant. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, respecte al soci privat, Girona, SA. Quins són els recursos propis que disposa Girona, SA, personal, equips, instal·lacions, programes propis de gestió, coneixements i del qual es beneficia Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Miri, personal, som set persones, sis..., set persones. Programes, tots els necessaris. Coneixements, més que ningú Que més m’ha preguntat? Perdó, disculpi. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Instal·lacions, equips... El Sr. Narcís Piferrer Instal·lacions, doncs bé, les instal·lacions que tenim. Els equips, doncs els que tenim, els que necessitem. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, per què a la pàgina web de Girona, SA, apareixen com a recursos propis del soci privat recursos que són propietat de l’empresa mixta? Per exemple, el laboratori d’Agissa juntament amb personal que hi treballa? El Sr. Narcís Piferrer Perquè, miri, el laboratori d’Agissa, que no són aquestes sis o set persones que he dit jo, aquestes estan dintre d’Aigües de Girona, el laboratori d’Agissa d’alguna manera des de Girona, SA, se’l promociona perquè pugui treballar més i perquè surti rendible. Perquè, si no ho féssim així, amb Aigües de Girona podem arribar fins a certs punts,

Comissió 14-01-2015

25


com a Girona, SA, podem arribar a molts més punts i d’aquesta manera podem aconseguir molta més clientela i fer rendible el laboratori d’Aigües de Girona. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, d’això fan un informe al consell d’administració de la gestió de les activitats que ha fet el soci privat amb aquests... El Sr. Narcís Piferrer No, no cal. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ningú li ha demanat mai? El Sr. Narcís Piferrer Mai. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mai. Carai. Per tant, no hi ha hagut coneixement, ni s’ha donat el vistiplau per part de l’administració de Girona sobre aquest fet? És a dir mai l’Ajuntament de Girona, que seria en el cas el propietari d’aquest tipus de... El Sr. Narcís Piferrer Són els tres ajuntaments. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, els tres ajuntaments per l’ús... El Sr. Narcís Piferrer Vejam, un moment. La propietat de l’abastament com a tal, del servei municipal, és dels ajuntaments, la propietat. L’empresa mixta no deixa de tenir una concessió d’aquests ajuntaments per gestionar el servei municipal, per gestionar el servei. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El laboratori és d’Agissa. El Sr. Narcís Piferrer Sí, és clar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

26


I l’usa Girona, SA. El Sr. Narcís Piferrer No, no he dit això. He dit que Girona, SA, busca clients per a Agissa, per al laboratori d’Agissa, perquè el laboratori d’Agissa en surti beneficiat i tingui rendiment. És això el que he dit, no he dit que Girona, SA, usi el laboratori d’Agissa, no. Girona, SA, no té necessitat d’usar per res , el laboratori d’Agissa, per res. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Busca clients, busca uns tercers... El Sr. Narcís Piferrer Exactament, perquè... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Busca tercers, fa de mitjancer, busca tercers perquè usi aquest laboratori. El Sr. Narcís Piferrer Sense comissions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sense que hi hagi hagut un acord dels ajuntaments El Sr. Narcís Piferrer I cap tipus de comissió. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però sense que hi hagi hagut cap acord dels ajuntaments. El Sr. Narcís Piferrer Jo crec que no té perquè haver-hi un acord dels ajuntaments per buscar clients, em sembla mi, vaja. Des del meu punt de vista, «cuidado». El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ha existit en algun moment alguna vinculació d’interessos entre el soci privat de Girona, SA, i algun dels membres de l’equip de govern d’alguns dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià? És a dir, si algun regidor d’algun dels ajuntaments ha tingut o té algun vincle amb Girona, SA. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 14-01-2015

27


No. En cap moment un regidor que hagués estat en actiu als ajuntaments ha tingut vincle amb Girona, SA. Mai. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Després d’estar en actiu tampoc? El Sr. Narcís Piferrer Això és una altra cosa. Després d’estar amb actiu, sí. No fa pas massa temps hi va haver una incorporació d’un exregidor de fa molts anys, exregidor de fa molts anys de l’Ajuntament de Girona a dintre del consell de Girona, SA, però no per l’Ajuntament, sinó en representació de la Caixa de Girona. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És l’únic cas. El Sr. Narcís Piferrer És l’únic cas. I en representació de Caixa Girona, no pas... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra La Caixa de Girona no existeix. (Veus de fons.) El Sr. Carles Ribas i Gironès Però no en nom propi, sinó en representació d’una altra entitat. El Sr. Narcís Piferrer No, en nom propi, no, en representació d’una altra entitat... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Caixa de Girona no existeix. El Sr. Narcís Piferrer Bé, però hi era en representació de Caixa de Girona, clar. (Veus de fons.) El Sr. Carles Ribas i Gironès Actuava en representació d’una altra entitat. Que quedi clar que ha dit això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

28


Respecte al personal d’Agissa, per quin motiu es satisfà un concepte retributiu de millora voluntària –em sembla que en part ho ha explicat– no previst al conveni col·lectiu? Això és el que... El Sr. Narcís Piferrer En el conveni col·lectiu d’anys enrere, de molts anys endarrere, s’hi preveia la millora voluntària. De totes maneres, ja ho hem canviat, perquè considerem que, bé, que poder no és l’expressió més adequada i ho hem posat amb el complement personal. No deixa de ser un complement personal no perible, o sigui, allò que hem pactat, allò es queda allà i no podem retirar-li ni una pesseta a aquest senyor. O sigui, del seu sou global amb una persona qualsevol de dintre d’Agissa se li paga el sou del conveni més uns complements, uns complements que en dèiem millores voluntàries, perquè en el moment que s’ha anat agafant personal estàvem en època de falta de personal a tot arreu, per tant, no podies pagar només el conveni perquè no venia ningú. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És el mateix percentatge, el mateix import per a tothom? El Sr. Narcís Piferrer Sí, més o menys sí. Dintre de la categoria, sí, a la categoria. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Hi ha algun benefici amb espècies a part d’això? És a dir, que la factura de l’aigua, per exemple... El Sr. Narcís Piferrer Sí, la factura de l’aigua, sí. Hi han una sèrie de metres cúbics, doncs, que els tenen de franc el personal d’Aigües de Girona. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això figura en algun acord? El Sr. Narcís Piferrer És un dret adquirit de tota la vida del personal que quan era servei municipal d’aigües ja el tenia, es va continuar tenint com a concessió amb Girona, SA, i es va continuar tenint amb l’empresa mixta. O sigui, que és un dret adquirit que no pots tocar al personal. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Un dret adquirit que no es pot tocar?

Comissió 14-01-2015

29


El Sr. Narcís Piferrer Un dret adquirit, sí. En el seu moment, quan era Aigües Potables de Girona, estava administrada per l’Ajuntament directament, l’Ajuntament va prendre la decisió que el personal d’aigües no pagués l’aigua, en canvi, sí paga el cànon de l’ACA, sí paga les escombraries, sí paga tot el que ha de pagar menys l’aigua. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra En quin percentatge? És a dir, el 100 per cent, el 80 per cent? No paga? El Sr. Narcís Piferrer No ho sé, en aquest moment no li puc dir. Em sembla que hi ha un màxim de metres cúbics, em sembla que són de tres metres cúbics/persona/mes. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè també o no? El Sr. Narcís Piferrer Jo també, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, no paga... El Sr. Narcís Piferrer Pago l’ACA, pago les escombraries, pago el sanejament, ho pago tot menys l’aigua. Ara, si li sembla malament, de totes maneres... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, malament no, me sembla sorprenent, malament no, sorprenent. El Sr. Narcís Piferrer A partir d’ara ho pagaré, vull dir... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, no, no li faig aquest retret [#, 00.59.05]. Em sembla sorprenent, res més. Jo penso que poder no sóc l’únic que se sorprèn. S’efectuen processos selectius de lliure concurrència per a la contractació de personal amb criteris de capacitat i mèrits? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

30


Sí, es clar que sí, però no es fa com a un Ajuntament. Per començar, és una societat anònima amb 80 per cent de participació privada i nosaltres el que fem és encarregar a empreses especialitzades que ens busquin unes persones determinades amb unes condicions determinades pel lloc de treball determinat que busquem. Un cop ens presenta aquestes persones, ells han fet la seva valoració i el seu estudi psicològic, lògicament ens diuen qui són els més adequats. A aquests més adequats se’ls fa una entrevista per part del cap de departament que s’ha d’incorporar i aquest senyor és el que decideix quin dels tres o quatre persones que ens han presentat es pot quedar amb el treball. Això funciona així en una empresa normal i corrent. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Qui són els principals clients del laboratori d’Agissa? El Sr. Narcís Piferrer Aigües de Girona, Aigües de Blanes, Prodaisa. (Veus de fons.) Adéu, bona tarda. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aquestes empreses tenen alguna relació amb el soci privat Girona, SA? El Sr. Narcís Piferrer Sí, amb Girona SA, sí, tenen totalment relació amb Girona SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Qui autoritza els preus que s’apliquen a cada client? El Sr. Narcís Piferrer Jo. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra En fa alguna comunicació al soci públic per al seu coneixement o aprovació? El Sr. Narcís Piferrer No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A banda, es realitzen descomptes? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

31


No. O sigui, el que es procura fer és que els grans clients, diguem-ho així, tenen uns preus raonables. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, s’usen descomptes? El Sr. Narcís Piferrer Un moment. Pensi que hi ha un mercat de laboratoris que tots fan un preu i nosaltres hem de ser competitius amb els preus de mercat de laboratoris, per tant, hem d’estar més baixos que els preus de mercat. No és que es facin descomptes, sinó que es negocien preus. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quin marge s’aplica al preu de venda a cada client? Diferenciat d’empreses... El Sr. Narcís Piferrer Tindria de fer un estudi i no ho tinc aquí, ni me’n recordo. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A veure, com es proposen els preus de venda en alta de l’aigua de sortida de l’ETAP de Montfullà cap al Consorci de la Costa Brava? El Sr. Narcís Piferrer Això es va proposar en el seu moment, ja fa molts anys endarrere, es va fer un estudi i es va, aprovar uns preus determinats. Després, sobre aquests preus, han anat incrementant d’acord amb les puges de tarifes, s’ha anat incrementant, igual que el preu dels clients normals i corrents, no? Nosaltres ja fa diversos anys vam presentar un estudi dient que consideràvem que no..., el preu del Consorci Costa Brava era més baix del que pertocaria. Se’ns va dir..., en aquell moment se’ns va dir que semblava que el preu era adequat i que funcionava bé... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això qui ho va dir, aquest que era adequat? El Sr. Narcís Piferrer Escolti, nosaltres ho vam presentar a l’ajuntament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra A l’Ajuntament.

Comissió 14-01-2015

32


El Sr. Narcís Piferrer I ja està. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ja està, no. El Sr. Narcís Piferrer Sí, sí, ja està. Ho vam presentar a l’Ajuntament i l’Ajuntament ens va dir «de moment està bé». El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És que vostè va parlar amb serveis tècnics, serveis tècnics, regidors, però no concretem, cadascú és responsable personalment... El Sr. Narcís Piferrer Escolti, no me’n recordo. Va ser el 2005, en aquest moment fa deu anys d’això... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però jo estic segur que vostè deu tenir documentades totes les accions que ha fet l’empresa. El Sr. Narcís Piferrer Moltes sí, però aquesta precisament, aquesta poder no. Perquè, és clar, si la vam presentar i ens van dir que ja estava bé, doncs estava bé. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És que jo he consultat la web d’Aigües de Girona i posa que al Consorci de la Costa Brava se li ven 0,073. El Sr. Narcís Piferrer Parteixi de la base que el Consorci... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Un moment i Bescanó i Vilablareix 0,281. El Sr. Narcís Piferrer No, no pot ser. Ah, 0,073 i 0,281, sí, sí, és correcte, m’he confós. Vejam, el Consorci Costa Brava per començar...

Comissió 14-01-2015

33


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Un moment, i el Consorci Costa Brava té un superàvit molt important i l’empresa té un dèficit, bé, ha de pagar un deute [de pagar un deute #, 01.03.14]. Per tant, no entenc que se li facturi a algú que té un superàvit immens 0,073 i que nosaltres ens tinguem de menjar un dèficit important que haurem de pagar amb tots aquests anys, no ho entenc. Per això (Veus de fons.) Sí, a veure, si tu agafes la web, consums en alta, se li ven al Consorci Costa Brava el metre cúbic... El Sr. Narcís Piferrer Preu per metre cúbic, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra ...0,073. Ja no poso Girona, que seria molt més alt, poso senzillament els consums d’alta a municipis més propers com és Bescanó, Vilablareix, Quart, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva del Gironès, 0,281, 0,073... (Veus de fons.) Com que estàs al consell d’Administració, pensava que ho sabies, perdona. (Veus de fons.) Però molt més barat. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà El consorci té una concessió... El Sr. Narcís Piferrer És copropietari de la planta, el consorci és copropietari de la planta, per tant, el consorci només hauria de pagar..., només ha de pagar els costos de tractament de l’aigua, els costos de tractament de l’aigua, res més que això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Això està escrit i és vigent després de tants anys, és a dir, suposo que els costos tenen... El Sr. Narcís Piferrer És que el 2005 vàrem presentar aquest estudi i se’ns va dir que encara els preus eren correctes, per tant, que no calia. Em sembla que no fa pas gaire temps vam tornar a parlar d’aquest tema..., va ser amb vostè, que vaig dir que aquest preu s’havia d’arranjar i des de medi ambient em van dir que realment sí, volien començar a fer un estudi més ben fet i poder reclamar a consorci que pagués el que realment costa, el que realment costa el tractament de l’aigua. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, deu haver-hi la responsabilitat política d’algú que li va contestar a vostè que no calia. Comissió 14-01-2015

34


El Sr. Narcís Piferrer Bé, sí, suposo, és clar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Tinc un interès, com a Ajuntament, com a electe, a saber quines persones en un moment determinat varen comprometre el que l’Ajuntament decidís que no calia no, que no calia revisar quelcom que significaria –jo he fet uns petits comptes– molts centenars de milers d’euros, centenars de milers. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Ara en aquest moment s’està revisant... El Sr. Narcís Piferrer En absolut. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Home, i tant! (Diversos interlocutors parlen alhora.) Doncs li agrairia si té informació, me la passés. La Sra. Pia Bosch Codolà Puc fer una pregunta? Aquests preus que dius, corresponen a coses diferents, ho he entès bé? O sigui, a Bescanó... El Sr. Narcís Piferrer No té res a veure una cosa amb l’altra. La Sra. Pia Bosch Codolà Li cobreu l’aigua més el tractament. I al consorci, únicament el tractament. És això? El Sr. Narcís Piferrer El tractament i prou. És això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sí, però no sabem si això és correcte o és indegut, o no sabem si això ha decaigut. El Sr. Jordi Navarro Morera Em sembla que està dient que ara s’està revisant, ara mateix. (Diversos interlocutors parlen alhora.)

Comissió 14-01-2015

35


El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Jo no he dit això, jo dic ara mateix estem treballant amb mirar si el que se’ls està cobrant al Consorci de la Costa Brava... El Sr. Narcís Piferrer És suficient o no. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Exactament. Que no costi diners... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, tu quan vas arribar, et vas trobar un informe sobre aquest tema? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Cap? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Cap. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Cap informe. El Sr. Jordi Navarro Morera Això està així des del 2005. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, però és que... El Sr. Jordi Navarro Morera I no sabem qui ho va autoritzar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I no hi ha cap informe. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà

Comissió 14-01-2015

36


Jo no l’he vist. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, ja ha dit que fa deu anys ho van presentar i ningú va dir res. (Veus de fons.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Sempre la idea era que suposava que hi havien uns estudis, aquests estudis comportaven si es mantenia el preu. És a dir, tota decisió política ha d’estar fonamentada per una decisió tècnica, té lògica. I si a la pregunta d’aigües «Què fem? Pugem o no?», se li diu «no cal», teòricament hi hauria d’haver un estudi que avalés això i en deu anys no hi ha hagut cap estudi. Tot just ara el fareu, tampoc l’heu fet l’any passat, l’altre, l’altre... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà No, no, està fet. (Veus de fons.) Nosaltres vam presentar aquest estudi. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I què diu? Que s’ha de pujar? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Que s’ha de pujar. Però el que s’ha de fer per pujar el preu amb una altra entitat és posar-ho a sobre la taula i parlar amb aquesta entitat i posar-se d’acord.... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però en quin marc? (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer Entitat copropietària de la planta. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera Jordi, en quin marc s’ha de parlar? Bilateralment el nostre Ajuntament o els tres ajuntaments i ells? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Bé, l’alcalde amb el president del consorci suposo que li deu haver fet arribar la nostra proposta i ells... (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Narcís Piferrer Per delegació del president, sí.

Comissió 14-01-2015

37


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Clar, és que quan parlem de copropietari, un és copropietari amb un percentatge suposo. El Sr. Narcís Piferrer Més o menys el 50 per cent. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui el 50 per cent és... El Sr. Narcís Piferrer Nosaltres em sembla que tenim un 51 per cent... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Consorci Costa Brava seria el 49? El Sr. Narcís Piferrer Em sembla, més o menys, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra L’ACA no és copropietària de res? El Sr. Narcís Piferrer És que en aquest moment, la segona planta, diguem-ho així, la planta nova que vàrem fer, encara no està recepcionada, o sigui, encara no l’han donada a ningú, per tant, de la planta antiga tenim que dues parts de filtres és propietat, diguem-ho així, del consorci i dues parts de filtres és propietat nostra. El bombeig del consorci és propietat del consorci, lògicament, i després allà on tenim tot el tema de control i tal és propietat nostra. Per tant, tenim la planta compartida. En el moment que teníem només la planta vella, no era pas un 51 i un 49, sinó que era més a favor d’Aigües de Girona i menys a favor del Consorci Costa Brava. Ara, en aquest moment, estem molt, molt semblant al 50 per cent cada u. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra De totes maneres vostè, com a gestor, percebia un desequilibri, no? Suposo. Ja des de fa anys. El Sr. Narcís Piferrer Sí, sí, des del meu punt de vista, sí. Comissió 14-01-2015

38


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Des de fa anys. El Sr. Narcís Piferrer Des del meu punt de vista, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Així ho ha manifestat a qui li pertocava, que hi havia un desequilibri i, tot i així, malgrat que Costa Brava tenia superàvit un any i un altre, perquè tenia superàvit, malgrat aquest desequilibri, no es va fer res en el seu moment, res. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà S’hi està treballant, però... (Diversos interlocutors parlen alhora.) Jo puc donar comptes dels últims tres anys. Ara bé, Joan, ara se’ns ha enganxat amb un procés una mica peculiar, perquè ara en aquesta legislatura és quan s’ha donat que s’havia de fer la recepció de la planta de Montfullà, que no s’ha fet, l’ACA havia de fer la cessió a una entitat que es va estar treballant per la creació d’un consorci, que tampoc s’acabarà fent... Vull dir que ens ha enganxat amb un moment, bé, que hi ha hagut moltes converses amb el Consorci de la Costa Brava i amb els de l’ACA i sí que és veritat que això del preu de venda o de tractament de l’aigua del consorci havia passat a un segon pla. Però sí que és veritat que aquest Govern, amb l’ajuda d’Aigües de Girona, ha fet una proposta per modificació d’aquest preu. I ara aquest preu s’ha de parlar amb els del consorci. (Veus de fons.) S’ha de negociar amb el consorci. Exactament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mentrestant continua tal com està. D’acord. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Això continua com estava de fa molts anys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, i tant, i tant. Aquesta és la meva preocupació. La Sra. Pia Bosch Codolà? Perdó, per què no s’ha recepcionat la..., Montfullà? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Perquè no està..., falta la certificació final... El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

39


Permeti’m un moment, entre altres coses, perquè ens volen cobrar l’IVA, l’ACA vol cobrar l’IVA. I aquí és allà on hi han garrotades, perquè ningú vol pagar l’IVA, un IVA que no tenim per què pagar, i hi ha molta discussió amb això, estem parlant de milions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Bé, i per tant, la planta nova que està en funcionament, i que tracta l’aigua i que és propietat encara de l’ACA... El Sr. Narcís Piferrer Sí, una part. (Veus de fons.) El 80 per cent, bé, el 20 per cent l’hem pagat les companyies i el 80 per cent l’ha pagat l’ACA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, no acabo d’entendre aquest preu tan mòdic quan en el fons té... El Sr. Narcís Piferrer No es pensi que el fet de revisar el preu pugi molts diners, no es pensi això. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És que per mi dos mil euros són molts diners. El Sr. Narcís Piferrer Per mi també. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Eh que sí? Doncs clar, com a gestor públic... El Sr. Narcís Piferrer Però vostè ha fet un comentari de cents mils d’euros i jo li dic que poder no són tants. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo havia pensat uns 230.000... No és això? El Sr. Narcís Piferrer Què va, ni molt menys. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No? En aquests últims cinc anys?

Comissió 14-01-2015

40


El Sr. Narcís Piferrer Ah! El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Perdoni, clar, estic dient el que s’ha perdut no usant... (Veus de fons.) El Sr. Carlos Merino Señor Olòriz, yo es que tengo una laguna mental, pero juraría que hace dos años encargamos un informe sobre Montfullà, sobre los costes, y además lo hizo la propia Efial. Me parece que fue el segundo trabajo aquí, que ellos a un planteamiento que hizo nuestro [#, 01.13.11] interventor, creo que fue la viceninterventora, que como hay una diferencia respecto del agua, se hizo un estudio sobre el coste de la planta [#, 01.13.19] y cómo estaba distribuido, las propiedades y... La Sra. M. Àngels Planas i Crous Y también darnos la recepción de Montfullà. El Sr. Carlos Merino Ya es otra historia, pero creo que hay... El objeto..., (veus de fons) pero se hizo un trabajo sobre Montfullà a raíz creo que de la recepción o no recepción de la obra de la ACA, que hay distintas, yo digo, teorías [#, 01.13.45]. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Diferents del benefici que pot comportar per... El Sr. Carlos Merino Vamos a ver, otra cosa, señor Fàbrega, se acordará que se hablaba de cada organismo que tratara Montfullà y si se distribuían las participaciones en función del consumo, si se distribuían en función de las aportaciones... Y entonces no se supo más de la ACA en cuanto a la recepción de la obra. Yo no sé si es por el tema del IVA que dice el señor Piferrer, que la cantidad que tengo en la cabeza son –y que me corrija– 9 millones de euros. El Sr. Narcís Piferrer Sí, más o menos. El Sr. Carlos Merino Porque es el 18 o el 21 por ciento de una obra que debió costar 40 millones, pero que también ahí, es decir, yo me acuerdo con un especialista que hubo que pasó por aquí en temas de aguas [#, 01.14.33], que dijo que ese IVA podía ser deducible. La Comissió 14-01-2015

41


operación es quien haya pagado el IVA, puesto que este IVA se iba a dedicar a vender agua, pues se lo iban a deducir. No sé si era cierto o no. Sí es cierto que se trató sobre el tema de Montfullà. (Diversos interlocutors parlen alhora.) La Sra. M. Àngels Planas i Crous Carlos, tenemos el estudio. Jo ho recordo, ho va fer l’empresa Efial. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Que aquesta comissió el pogués tenir per analitzar a veure quines repercussions té això. La Sra. Concepció Veray Cama Si em permets, Joan... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Només faltaria. La Sra. Concepció Veray Cama Només una dallò amb relació al que estem parlant del Consorci Costa Brava i a l’estudi, la proposta que ara comentàveu que està feta, però que s’ha de negociar amb el mateix consorci, la variació si ara és de 0,073 euros / metre cúbic, passaria a quant? O sigui, no tant com... El Sr. Narcís Piferrer Li prometo que No ho recordo, en aquest moment no puc dir-ho, perquè no ho recordo. La Sra. Concepció Veray Cama No, però jo dic varia molt o és una cosa acceptable, diguéssim? El Sr. Narcís Piferrer No varia tant. La Sra. Concepció Veray Cama No varia tant, vull dir que podria ser acceptable per part del consorci? El Sr. Narcís Piferrer No és doblar [#, 01.15.37] ni molt menys, no. Almenys el nostre estudi. La Sra. Concepció Veray Cama

Comissió 14-01-2015

42


Sí, jo em refereixo a l’estudi que aquí també dieu que teniu des del 2006. El Sr. Narcís Piferrer N’hem fet un altre ara fa molt poc.... La Sra. Concepció Veray Cama Bé, l’heu actualitzat, diguéssim. El Sr. Narcís Piferrer El vam actualitzar en el seu moment. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aquest estudi el podríem saber per contrastar-lo, si s’escau? El Sr. Narcís Piferrer Sí, sense cap problema. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Moltes gràcies. (Veus de fons.) Molt bé. Per acabar i lamento haver-me estès molt, sobre les inversions. En part he vist que es contestaven, en part, però vull precisar més aquest tema. Quin és el procediment d’aprovació per a les inversions a realitzar i com participen els socis públics? Això és el que vull... El Sr. Narcís Piferrer Com? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Com participen els socis públics? El Sr. Narcís Piferrer Vejam, per començar, el que decideix les inversions necessàries al servei som nosaltres, lògicament, els tècnics, lògicament, els tècnics. Es fa una relació i es fer una valoració, tant si és valoració, diguem-ho així, del nostre departament tècnic com de proveïdors de fora, per segons quins productes han d’anar directament a fora, no ho podem fer nosaltres que no som especialistes, i després amb això se li dóna una quantitat d’inversions. Aquesta quantitat d’inversions en la llista es porta al consell, el consell les aprova i després, a partir d’aquí, es poden començar a fer inversions que es comuniquen a medi ambient, perquè medi ambient vagi fent el seguiment amb nosaltres de l’obra com va, de les certificacions que es fan..., de tot el que calgui.

Comissió 14-01-2015

43


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, amb medi ambient, en aquest mandat; en l’anterior, urbanisme, no? El Sr. Narcís Piferrer L’anterior era urbanisme. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra L’anterior era urbanisme. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Vàrem fer les inversions... La gestió ho compartim entre urbanisme i sostenibilitat. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Ara? El Sr. Narcís Piferrer El sanejament és d’urbanisme i l’aigua és... (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Abans era tot Urbanisme, no? I abans havia estat a medi ambient. La Sra. Pia Bosch Codolà Sanejament sempre ha estat d’urbanisme, no? Sanejament? El Sr. Narcís Piferrer Sanejament, sí, sempre. Sanejament sempre hem tingut tracte amb urbanisme nosaltres, no hem tingut mai tracte amb medi ambient amb el tema de sanejament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Amb aigües, no? El Sr. Narcís Piferrer Amb aigües, no. Amb aigües va estar durant molt de temps a medi ambient, després va desaparèixer quatre anys a urbanisme i després hem tornat a medi ambient. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Molt bé. Qui pot decidir, aleshores, canviar les actuacions programades o no fer-les?

Comissió 14-01-2015

44


El Sr. Narcís Piferrer En principi som nosaltres, els tècnics, que en un moment donat, en comptes de fer una inversió que és necessària però que no és urgent, doncs en surt una altra de molt més urgent pel fet d’haver-se trencat una canonada i haver-la de substituir. Doncs bé, decidim realment el canvi d’un cantó a un altre [#, 01.18.10], això es comunica, lògicament, a l’Ajuntament, a l’Administració actuant. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Es comunica a l’Administració actuant, que ha de donar el vistiplau o no? Solament es comunica quan s’ha de fer? El Sr. Narcís Piferrer Normalment el vistiplau te’l dóna sempre, perquè després ell ve a les visites d’obra, ell fa la certificació..., o sigui, ell segueix les certificacions, ell comprova, diguem-ho així, tota la inversió feta. És clar, lògicament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El consell d’administració que ha aprovat això, quin paper té? El Sr. Narcís Piferrer En aquest moment, ja cap. Un cop ha aprovat l’import, diguem-ho així, amb l’específic que normalment es fa d’inversió, normalment ja no entra més en aquest tema. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I en les modificacions i els canvis ja no hi torna a intervenir? El Sr. Narcís Piferrer A través de, diguem-ho així, d’administració actuant i nosaltres. La Sra. Pia Bosch Codolà L’administració actuant és sempre un dels...? El Sr. Narcís Piferrer L’Ajuntament de Girona. La Sra. Pia Bosch Codolà Només el de Girona. Els altres no diuen res? El Sr. Narcís Piferrer Comissió 14-01-2015

45


No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, Girona sempre ha estat..., l’Ajuntament de Girona en tots els canvis i modificacions. I té el vistiplau i l’autorització El Sr. Narcís Piferrer Sí. Vistiplau. Autorització escrita no ens l’han donat mai, però el vistiplau sí, perquè... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quan diem Ajuntament és regidor o algun tècnic, qui és en aquest cas? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà En Jaume Puxan. Ara mateix, la Laura Mascort. El que passa és que les qüestions de sanejament, sanejament en alta sí que es porta des de sostenibilitat, perquè es fa a través de Trargisa, i en baixa és urbanisme. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Quan va estar a urbanisme, qui era el tècnic? El Sr. Narcís Piferrer El tècnic d’urbanisme és en Sergi Masaguè. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però quan tot estava a urbanisme no era en Puxan. El Sr. Narcís Piferrer En Puxan també intervenia, sí. Des de medi ambient també controlava el servei. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra És bo saber-ho. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Jo no hi era. Tu sí que hi eres i en tot cas... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo recordo l’interès en poder-hi participar, no va ser possible. Per tant, bé, està bé. La Sra. Pia Bosch Codolà Comissió 14-01-2015

46


Perdona una cosa, si les obres es fan a Sarrià i a Salt, suposo que són els ajuntaments de Salt i Sarrià, no? El Sr. Narcís Piferrer No. L’Administració actuant sempre és Ajuntament de Girona, sempre, en tots els casos. I nosaltres el que proposem és allà on es necessari fer la inversió. I si és a Salt, és a Salt i si és a Sàrria és a Sarrià; i si és Girona, a Girona. La Sra. Pia Bosch Codolà I a Salt controla l’Ajuntament de Girona? El Sr. Narcís Piferrer Tot totes les obres d’inversió les controla l’Ajuntament de Girona. El Sr. Carlos Merino Cobramos por ello, si mal no recuerdo. (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer Sí, cobreu 24.000 euros l’any per administració actuant. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El 2013 quina quantitat ha destinat Agissa a la realització d’inversions? El Sr. Narcís Piferrer Uns 60.000 euros em sembla. No, més, perquè el 2013, 60 però només se’n van fer fet 35 i ara el 2014 n’hem fet 90 «i pico» per compensar els 30 que no havíem fet el 2013, em sembla. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I per què es va formalitzar un préstec de 300.000? El Sr. Narcís Piferrer No, el préstec de 300.000 era per una altra raó, era per un tema de tresoreria, no pas per a les inversions? El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No era per a inversions. El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

47


No. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Així no acabo d’entendre-ho, però bé... Perquè el consell d’administració no va autoritzar la contractació d’aquest préstec, no? El Sr. Narcís Piferrer Està autoritzat, es va autoritzar el 2014. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, el 2013 no ho autoritza... El Sr. Narcís Piferrer No es va autoritzar, però es va autoritzar el 2014. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I el 2014 es va autoritzar. Hi ha alguna raó del canvi? Tu que estaves al consell d’administració, saps per què vau canviar de parer? La Sra. Pia Bosch Codolà No ho recordo. (Veus de fons.) El Sr. Narcís Piferrer No és que es canviés de parer. Va haver-hi un «fallo» de funcionament, diguem-ho així, no es va comunicar al consell que s’havia fet el crèdit o que es volia fer el crèdit, es va fer al crèdit i després, com que no es va fer en el seu moment, es va demanar posteriorment l’aprovació d’aquest crèdit i realment es va aprovar. La Sra. Pia Bosch Codolà Es va [#, 01.21.48] amb unes reunions del consell d’Administració, però no es feien quan tocava, no sé per què, però no es feia quan tocava. El Sr. Narcís Piferrer Si, va haver-hi problemes. La Sra. Pia Bosch Codolà Però per qui els havia de convocar, diguéssim. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

Comissió 14-01-2015

48


Cadascú és propietari del seu vot i del que decideix en un sentit o en un altre. (Veus de fons.) A veure, jo no entenc que es demanin 300.000 euros si hi ha unes inversions de... 40 o 60.000..... El Sr. Narcís Piferrer El crèdit de 300.000 era per a tresoreria, no pas per a inversions, per a tresoreria. I quan es parla de tresoreria, vol dir per desfasaments financers dins de la mateixa societat per poder-los cobrir i es després es tornen aquests crèdits, lògicament. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra D’això tu n’ets conscient, de la informació que et van donar? La Sra. Pia Bosch Codolà Ho hauria de mirar, no me’n recordo de memòria. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, per saber-ho, ja està. Per escollir contractista..., fins ara..., ara hi haurà una normativa... El Sr. Narcís Piferrer Fins ara..., a primers d’any es demanaven preus a tres contractistes, Quart, Rebujent i normalment a Lloret, es deia OBYCALL, que ara té un nom diferent, [#, 01.22.58] ... d’obres i serveis. Per tant, d’aquests tres preus, lògicament, cadascú presentava el seu preu, doncs el que més facturava amb nosaltres era el més barato, el segon que facturava amb nosaltres era més car que el primer i el tercer, doncs facturava molt menys perquè també era més car que el primer i que el segon. Per tant, sempre ho fèiem amb base al preu d’oferta de cadascú. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però de tres contractistes, en principi. El Sr. Narcís Piferrer Sí, tres contractistes, sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Rebujent, Lloret i el primer? El Sr. Narcís Piferrer Quart, Construccions Quart, Rebujent i Lloret.

Comissió 14-01-2015

49


El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra En aquest cas, o sigui, la llei de contractes no els afectava a vostès. Per tant, podien contractar, agafar l’empresa que volguessin i, en tot cas, sí que hi havia aquest criteri, només faltaria, del preu més barat i res més. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Exactament, sí. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I ara per què això canvia? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Perquè ara ha canviat per les obres dels més de cent mil euros, em sembla recordar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra O sigui, perquè ho entengui, és a dir si ara es fa aquest tipus de reglament és perquè voluntàriament es fa, no perquè hi hagi cap obligació legal. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Bé, perquè a l’hora de renovar la concessió... El Sr. Carlos Merino [Para renovar #, 01.24.00] el contrato de la empresa se exigen una serie de medidas, entre ellas la de actuar mediante un procedimiento de sistema de contratación ajustado a la ley. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Val. Aquesta clàusula no existia ni mai cap representant públic la va exigir mai. El Sr. Narcís Piferrer Que jo sàpiga, no. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Moltes gràcies per les respostes i la seva paciència. El Sr. Narcís Piferrer Gràcies. No, només faltaria. A la seva disposició per si necessita preguntar més coses. El Sr. Jordi Navarro Morera Comissió 14-01-2015

50


Com ho fem? Fem torn rotatiu? Voleu vosaltres? Jo? Com voleu que ho fem? Jo tinc diverses preguntes, però efectivament algunes ja les ha fet el Joan. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Jordi, tu fes les preguntes i... (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord, jo intentaré simplificar per no repetir-me i fer un monòleg a continuació del d’en Joan. A veure... Bé, recordar que avui és la segona sessió, que en queden quatre, que al final es farà una sessió de conclusions, que la majoria...., tots els grups municipals vam acordar que era necessari fer aquest tipus d’acte, perquè és un exercici de transparència, que l’aigua és un bé públic de molt d’interès del ciutadà i que no està de més fer exercici de transferència d’aquest tipus. M’ha semblat que per les seves intervencions potser li sobtava o se sentia una mica incòmode per les preguntes que puguem fer, però nosaltres intentem fer la nostra feina al servei del ciutadà i no és amb ànim de cap altra cosa El Sr. Narcís Piferrer En absolut. Ho trobo absolutament lògic. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, si em repetís o «algo», m’ho faci saber perquè porto una carrera de preguntes. La primera és en referència als poders del conseller delegat, ja n’ha parlat, era preguntar si els diversos accionistes de la societat en tenen coneixement dels amplis poders dels quals vostè es va dotar. El Sr. Narcís Piferrer I tant. Això es va aprovar en un consell d’administració, sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Tots en tenien coneixement? Totes les parts? El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord. Com a conseller delegat, a quina part, diguéssim, de la societat que representa principalment, representa totes per igual manera o representa més Girona, SA, que no pas el conjunt d’Agissa. Comissió 14-01-2015

51


El Sr. Narcís Piferrer Vejam, quan jo treballo a Agissa represento Agissa. Treballo a Agissa, per tant, per mi conseller delegat d’Agissa amb tota la responsabilitat dintre d’Agissa. Clar. El Sr. Jordi Navarro Morera D’acord. En referència al nomenament, bé, ja dit el tema de la retribució ha dit que és una qüestió privada i que no vol respondre, però en referència al nomenament, quan se’l va decidir nomenar, vostè ha dit que es va fer per quatre anys, rotatius. El Sr. Narcís Piferrer Com a conseller de qualsevol societat, de la societat Aigües de Girona, cada quatre anys es va nomenant nous consellers o els mateixos consellers repetitius. I en el meu cas ha sigut repetitiu des que se’m va nomenar fins avui. El Sr. Jordi Navarro Morera Diguéssim que no es va establir cap tipus de topall en el temps? Això es podria anar repetint mentre vostè... El Sr. Narcís Piferrer Sí, en principi sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Per tant, no hi ha cap topall, podria ser-hi, diguéssim, com una mena de càrrec vitalici, no? El Sr. Narcís Piferrer No, això no. El Sr. Jordi Navarro Morera Renovant cada quatre anys, però... El Sr. Narcís Piferrer Sempre que suposo –suposo– i això és el lògic, sempre que la gestió que s’està fent sigui la correcta i l’adequada al servei. Clar, si jo no fes una gestió..., o es considerés des dels ajuntaments que no estic fent una gestió adequada, suposo que no se m’hauria renovat els meus poders ni com a conseller delegat. El Sr. Jordi Navarro Morera

Comissió 14-01-2015

52


Perquè qualsevol dels representants que hi ha en el consell podria dir que no està d’acord que vostè continuï al càrrec... La Sra. M. Àngels Planas i Crous Però això hauria..., suposo que s’ha de votar després... El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, mitjançant els mecanismes que hi hagi... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Mai s’ha proposat? El Sr. Jordi Navarro Morera No s’ha proposat mai des de l’any 1998. (Veus de fons.) La Sra. Mª Rosa Diví Després de quatre anys amb les societats que hi formen part ajuntaments, cada quatre anys es renoven correlativament amb la renovació dels equips de govern quan hi ha eleccions. El Sr. Narcís Piferrer A mi, a més, em renoven un any abans, no pas amb el canvi de Govern, precisament perquè..., (veus de fons) no hi pugui haver cap buit de poder. Per això a mi se’m fa el 2011 i, en canvi..., a mi se’m fa en un moment donat i el consell en general se’ls fa en un altre moment això. La Sra. Mª Rosa Diví [#, 01.28.31] el consell es reuneix poques vegades l’any és amb el que és un conseller delegat, perquè si s’han de prendre decisions no..., algú les ha de prendre. Altra qüestió és que el conseller delegat hagi de donar explicacions i les hi consell d’administració li demani. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra El que és estrany és que [es trobi #, 01.28.48] tan poc. No que el conseller delegat tingui funcions, només faltaria que una empresa no funcionés... (veus de fons) Sinó que l’estrany, en aquest sentit, és primer que tingui tantes competències, jo penso que un consell d’administració ha de vetllar pel dia a dia també i, segon, que es trobi ta poc. I per tant, en aquest sentit, no és cap retret a vostè, només faltaria, algú ha de treballar, sinó aquells que tenen responsabilitats [#, 01.29.16] i no les han exercit. El Sr. Jordi Navarro Morera Comissió 14-01-2015

53


Sí que podem ser una mena d’autocrítica col·lectiva que com a consell d’administració..., (veus de fons) col·lectiva a qui pertoqui..., no ha acabat això de rutllar. Bé, dit això, poden, per tant, els tres ajuntaments accedir a nomenar una persona de caràcter tècnic que supervisi les infraestructures i la gestió de l’empresa al marge de vostè? El Sr. Narcís Piferrer Precisament a la renovació de contracte hi ha una clàusula que diu que es pot incorporar un adjunt al conseller delegat. El Sr. Jordi Navarro Morera I això es pot fer en qualsevol moment? El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Es pot proposar al consell i... El Sr. Narcís Piferrer Sí, és clar, sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Quan a vostè se’l va designar com a conseller delegat es va fer, diguéssim, per..., se’l va nomenar i ja està, se’l va nomenar. No ho sé, nosaltres sempre hem pensat que potser el més adequat per a un càrrec tècnic d’aquestes característiques seria fer si no un concurs públic, quelcom similar a un concurs públic. El Sr. Narcís Piferrer Hi ha una cosa molt clara: Aigües de Girona està coparticipada amb un 80 per cent pel privat i un 20 per cent pel públic; en el plec de clàusules inicials del 92, em sembla que és, el conseller delegat venia nomenat per Girona, SA. O sigui, això consta per escrit que ha de ser així. El Sr. Jordi Navarro Morera Sí, però dit això, diguéssim, encara que una administració pública té per obligació fer un concurs públic, des del nostre punt de vista, també una empresa privada, encara que no estigui obligada a fer el mateix tipus de procediments, sí que pot fer quelcom similar perquè hi hagi el màxim de garanties de solvències tècniques, solvències de... Comissió 14-01-2015

54


El Sr. Narcís Piferrer Vejam, quan va començar el 92 Aigües a Girona hi havia un conseller delegat, hi havia un director tècnic i hi havia un director administratiu; jo estava a dintre d’aquest equip. Per tant, quan el conseller delegat en el seu moment va plegar, va haver-hi un conseller delegat que va plegar, es va reduir l’equip aquest tècnic i va quedar un director tècnic i un conseller delegat. El privat em va escollir a mi com a conseller delegat i a una altra persona com a director tècnic, i ja està. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. Diguéssim, vostè, com a conseller delegat, té funcions amb altres empreses de Girona, SA. El Sr. Narcís Piferrer Sí, i amb Girona també, és clar. El Sr. Jordi Navarro Morera I aquestes funcions, Assessorament...

diguéssim,

de

quin

caràcter

són?

Purament

tècnic?

El Sr. Narcís Piferrer No, sóc conseller delegat d’Aigües de Blanes. El Sr. Jordi Navarro Morera És un càrrec retribuït, però no vol... El Sr. Narcís Piferrer Escolti, és Girona, SA, qui cobra, no sóc jo que cobro. És Girona, SA, que té una quantitat de diners anuals en concepte de... El Sr. Jordi Navarro Morera No li ho preguntaré més. El Sr. Narcís Piferrer Escolti, li explico només per aclarir-ho. O sigui, Girona, SA, cobra uns diners en concepte d’estructura d’Aigües de Girona i després ell fa el que creu convenient amb aquests diners que cobra. Ja està. És Girona, SA, no sóc jo, és Girona, SA. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Aquest 168.000 euros van a Girona, SA, i Girona, SA, fa el que cregui convenient. Comissió 14-01-2015

55


El Sr. Narcís Piferrer Exactament. Paga el sou a qui té de pagar-lo i fa el que creu convenient. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I no dóna explicacions sobre en què ho gasta. El Sr. Narcís Piferrer No té per què donar explicacions, és que no ho diu en cap moment en el plec de condicions. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra No, no, que no ho digui en cap moment... El Sr. Jordi Navarro Morera És una mica la diversitat de criteri que tenim. Nosaltres considerem que n’hi hauria d’haver. Bé, següent pregunta. Vostè creu que el ciutadà de Girona mitjançant els seus impostos via tarifa se li carrega aquest percentatge de la seva despesa, diguéssim, de la despesa activa. El Sr. Narcís Piferrer A qualsevol empresa, allà n’hi ha un director, un conseller delegat o el que sigui, els costos d’aquesta gent que treballa, lògicament, es carreguen dintre la tarifa, és lògic. Estem treballant allà quaranta hores cada setmana, per tant, és lògic que Girona, SA, cobri per aquest personal que es dedica a Aigües de Girona. I després aquest cost és un cost de la societat, per tant, ha d’anar allà on toca anar i és tarifes també, és clar. El Sr. Jordi Navarro Morera I dit això, bé, ha explicat aquí, que hi ha molta documentació, que n’hem fet una repassada, jo me la llegiré amb més atenció, però vostè creu que l’aigua a Girona podria ser més barata? El Sr. Narcís Piferrer No. El Sr. Jordi Navarro Morera Creu que no. El Sr. Narcís Piferrer Comissió 14-01-2015

56


I menys ara que, per desgràcia, ha baixat tant el consum. Pensem que ha baixat molt el consum en comparació dels anys 2008, 9, 10. Estem..., ho he explicat aquí, si mal no recordo hem facturat 218.000 euros menys d’aigua comparat amb altres anys. Per tant, 218.000 euros menys d’aigua no es poden rebaixar en base als costos. Els costos que es poden rebaixar com a molt són els variables, els variables són un 16 per cent dintre del cost global d’explotació de l’aigua. Aquest 16 per cent vol dir que només es correspon a la llum i a productes químics de tractament, perquè el personal, el personal que hi ha, l’estructura de personal, s’ha de mantenir la mateixa perquè la xarxa està anant com sempre i els problemes a la xarxa són els mateixos, per tant, no pots reduir aquest personal. Ja n’hem reduït en comparació de años ha, però s’ha reduït sobretot perquè no hi ha obra, perquè no hi han comeses, perquè no hi han altes, perquè... és clar, tot això ha fet que sobrés personal. Per tant, hem procurat que tot aquell personal que s’ha de jubilar i tal, no substituir-lo. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Si es cobrés més al consorci, hi haurien més ingressos. Per tant, es podria repercutir, entre altres coses. El Sr. Jordi Navarro Morera I una mica en la línia aquesta, ha posat en aquest informe que els llocs on l’aigua és més barata de tot l’Estat espanyol és Lugo i Burgos, no? El Sr. Narcís Piferrer Burgos i Lugo, sí. Bé, això sóc jo, ho diu aquí un estudi que es va fer..., un reportatge que es va fer l’any 2009. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera Una altra pregunta en aquesta línia. En referència a les despeses corrents d’Agissa, se n’han carregat d’altres al pressupost d’Agissa que no tinguin relació amb l’aigua? El Sr. Narcís Piferrer No, aigua, sanejament i obres. El Sr. Jordi Navarro Morera Aigua, sanejament i obres. Val. A veure, una altra pregunta, ja me’n queden poques. Una de caràcter més personal, si vol, no cal que les respongui. Estaria d’acord vostè amb d’altres fórmules de gestió de l’empresa que no sigui mixta, fiscalització, intercanvi dels percentatges... El Sr. Narcís Piferrer Miri, jo li explicaré una cosa. Comissió 14-01-2015

57


El Sr. Jordi Navarro Morera Creu que és viable? El Sr. Narcís Piferrer Em permet l’explicació des del meu punt de vista... Vàrem començar que era una concessió. L’Ajuntament en el seu moment va considerar que la concessió era massa incontrolable i va dir: «En comptes de concessió, farem empresa mixta.» El privat va acceptar l’empresa mixta, lògicament, pel seu propi interès. I tinc de dir que crec que la gestió en una empresa mixta és poder la millor fórmula que existeix de funcionament, des del meu punt de vista. El Sr. Jordi Navarro Morera Bé, això és el que ha defensat sempre el PSC, per exemple. El Sr. Narcís Piferrer Un moment, deixi’m acabar d’explicar això. (Veus de fons.) Però, si us plau, deixi’m explicar el meu punt de vista. No estic parlant de percentatges, estic parlant de gestió, no estic parlant de percentatges. Pensi que en altres municipis hi han percentatges que l’Ajuntament té més percentatge que no pas el privat i, en canvi, la gestió és perfectament correcta i continua funcionant perfectament bé. Considero, jo crec que una empresa mixta poder és la millor manera de gestionar el servei d’aigües, des del meu punt de vista. El Sr. Jordi Navarro Morera A veure, en referència a inversions, una mica..., bàsicament el senyor Olòriz ja ho ha dit gairebé tot. Un altre tema, sí, es referència a les factures que, diguéssim, una part dels ingressos és del 2 per cent que... El Sr. Narcís Piferrer Tres. El Sr. Jordi Navarro Morera Ah, és un 3 per cent? El Sr. Narcís Piferrer El d’aigües. Es refereix a Girona, SA? El Sr. Jordi Navarro Morera La factura que passa Girona, SA, a Agissa per fer les factures d’aigua, diguéssim, és un 2 per cent, i abans era un 1 per cent. Jo em vaig llegir... Comissió 14-01-2015

58


El Sr. Narcís Piferrer No –no–, no entenc el que m’està preguntant, escolti. El Sr. Jordi Navarro Morera O sigui, l’empresa fa les factures d’aigua i, en aquestes factures, hi ha les escombraries..., hi ha tots els conceptes i això ho fan vostès, diguéssim, ho fa l’empresa. El Sr. Narcís Piferrer Sí. El Sr. Jordi Navarro Morera Doncs això carreguen un 2 per cent... El Sr. Narcís Piferrer No, vostè està parlant només de les taxes. Nosaltres en concepte de gestió cobrem un 2 per cent de les taxes. El Sr. Jordi Navarro Morera Exacte és un 2 per cent. I abans era un 1 per cent. El Sr. Narcís Piferrer No, sempre ha sigut un 2. El Sr. Jordi Navarro Morera No, jo em vaig estar mirant el conveni i posava que abans era un 1 per cent. Ho haurem de buscar, però jo vaig veure 1 per cent i després 2 per cent. (Veus de fons.) El Sr. Jordi Navarro Morera En tot cas... D’acord, ja ho acabarem de comprovar. En tot cas, si és realment així, qui va decidir aquest augment d’un 1 per cent a un 2 per cent? El Sr. Narcís Piferrer És que jo em sembla que no hi ha hagut mai augment d’un 1 a un 2. M’ho sembla, no n’estic pas segur. I el que va decidir que el 2 per cent, doncs, va ser en el seu moment l’Ajuntament de Girona, Salt i Sarrià, tots tres, clar. Perquè les taxes d’escombraries i clavegueram les cobrem de tots tres, les gestionem de tots tres. El Sr. Jordi Navarro Morera Comissió 14-01-2015

59


Sí, però com que és el ciutadà qui ho acaba pagant, doncs encara que hagi sigut l’Ajuntament qui hagi pres la decisió, és igual... El Sr. Narcís Piferrer Sí, però pensi una cosa, si l’Ajuntament ho gestionés ell, lògicament també hi haurien uns costos per part de l’Ajuntament i si ho gestionés o ho portessin, allò, no sé com es diu, a... (veus de fons) també cobraria un percentatge, o sigui que no és... El Sr. Jordi Navarro Morera No ho estic pas discutint, això, en tot cas, és una qüestió de transparència i... El Sr. Narcís Piferrer No, era un comentari només. El Sr. Jordi Navarro Morera Totes les despeses que indica l’empresa repercuteixen i en quin percentatge poden repercutir en les tarifes que paguen els ciutadans de Girona? En general, totes les despeses. El Sr. Narcís Piferrer Escolti’m, vejam, nosaltres tenim tres comptes d’explotació, un és aigua, un altre és clavegueram i l’altre són obres. Per tant, les de l’aigua van a aigua, les de clavegueram van a clavegueram i les d’obres van a obres. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. En referència a les inversions, que ja ho ha preguntat el senyor Olòriz, i de qui pren les decisions sobre les inversions... El Sr. Narcís Piferrer Absolutament tècnics, que és el lògic, perquè des del consell d’administració no saben si la canonada aquesta està malament o està malament l’altra, el lògic és que ho sàpiguen els tècnics de la companyia. El Sr. Jordi Navarro Morera I el seguiment de les inversions que s’han fet, l’anàlisi dels materials, de les factures..., bé, ja hi han les auditories, no? Però hi ha un seguiment tècnic per part de l’Administració actuant? El Sr. Narcís Piferrer

Comissió 14-01-2015

60


Sí, és el que he estat explicant que totes les inversions des de medi ambient tenen un tècnic que es dedica a venir a les visites d’obra, a veure les certificacions, a veure els imports, a veure..., un control. El Sr. Jordi Navarro Morera Per tant, aquí és responsabilitat... El Sr. Narcís Piferrer Compartida. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, en aquest cas jo noto a faltar el control polític. Les inversions de l’Ajuntament evidentment que hi han propostes tècniques, però són decisions polítiques en què inverteixes, en què no, què és el que fas... (Diversos interlocutors parlen alhora.) Deu haver-hi un pla estratègic... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà El moment de presentar el pla d’inversions és una decisió política en base a uns informes tècnics. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però política. I els canvis en les inversions n’hi han i si es produeixen sense que el polític ho hagi autoritzat, després ell demana responsabilitats del per què, no? El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Clar, sí. I per això... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Però no és el cas. El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà No, home, no. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Narcís Piferrer Un moment, però el seguiment el fan des de medi ambient, per tant, si medi ambient fa el seguiment amb un tècnic, el senyor regidor està «enterat» que hi han uns canvis necessaris per culpa de tal o de qual cosa. Clar, lògicament. O sigui, no dic jo «mira, això no m’agrada, ho canvio», no, ni molt menys. El Sr. Jordi Navarro Morera

Comissió 14-01-2015

61


Es justifica amb un mitjà tècnic. El Sr. Narcís Piferrer Exactament. Aquell problema que tenim allà és més petit que el problema que ens ha sorgit avui aquí, per tant, en comptes d’anar allà, hem de venir cap aquí. Tècnic, Ajuntament, sàpigues que farem això tal, tal, per tal, per tal... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Per tant, no hi ha reunió formal, però sí que hi ha una informació permanent en el qual el polític té l’obligació... El Sr. Narcís Piferrer Aquesta és la gran avantatge de la gestió privada, que no tenen de tenir tantes reunions formals, perquè si haguéssim de tenir una reunió formal per cada cosa que passa al servei, estaríem parats sempre. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Jordi Navarro Morera Segons el que ha dit vostè, no pot funcionar. El Sr. Narcís Piferrer Des del meu punt de vista, no funciona gaire bé. El Sr. Jordi Navarro Morera Per tant, a Manresa és un desastre i París... El Sr. Narcís Piferrer París, perdoni, París, sàpiga que qui gestiona l’empresa són privades, continuen gestionant les empreses privades. L’única cosa és que ho han maquillat de manera que sembla que ho porta el Govern de París i no és així. Manresa funciona. El Sr. Jordi Navarro Morera En una de les properes que farem vénen els representants de Congiac. Em sembla que poden opinar al respecte també, i també coneixen bastant el tema de París. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I de París no, perquè no tenim pressupost, però bé... El Sr. Jordi Navarro Morera Va un parell més i ja acabem. Bé, en referència a tot el debat de la venda en alta, ja ho ha explicat una mica, tot i així, bé, nosaltres pensem que hi hauria d’haver... (Veus de Comissió 14-01-2015

62


fons.) Que en referència a la venda d’aigua en alta, ja se n’ha parlat i s’ha explicat una mica tot el que hi ha i el senyor Fàbrega ja ha dit allò, s’està revisant el preu. Bé, res, deixo estar el que em queda, perquè és donar voltes... Sí, perdó, acabo amb l’última. Sobre els cànons concessionals que atorga l’empresa en base al conveni, aquests cànons, diguéssim, hi ha alguna legislació que decideixi els seus destins o cada Ajuntament pot fer el que li sembli? El Sr. Narcís Piferrer No ho sé. Jo el que sí sé és que nosaltres paguem el cànon tal com pertoca amb uns percentatges que en el seu moment, (veus de fons) no, l’Administració actuant ens va indicar i després, a partir d’aquí, un cop hem ingressat els diners, nosaltres no sabem absolutament res del que es pugui fer amb aquests diners, és cosa de l’Ajuntament. El Sr. Jordi Navarro Morera Val. I sobre el tema dels crèdits, és la part privada qui negocia els crèdits, qui decideix les entitats amb què s’ha d’anar? El Sr. Narcís Piferrer Sí, normalment sí. Home, sempre la part privada el que busca és el millor preu, és clar, lògicament. I fins avui hem aconseguit preus molt i molt bons, estem parlant que la majoria dels crèdits els tenim al 0,50 per cent, perquè són crèdits que es fan cada deu anys. Els dos crèdits més grossos que tenim, un està al 0,50 i l’altre està al 0,90, per tant, els preus són més que adequats. (Veus de fons.) Més Euríbor, eh? Compte. El Sr. Jordi Navarro Morera Per part meva, ja... El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà Tu, Concepció, tens alguna pregunta? Tu, Sílvia? Tu, Pia? La Sra. Pia Bosch Codolà Bé, sí, m’estranya molt no hi hagi el representant del consell d’administració. El Sr. Jordi Navarro Morera Per què no fem que a la propera hi sigui? La Sra. M. Àngels Planas i Crous És perquè no l’hem convocat. La veritat és que no l’hem convocat, perquè quan es va parlar de... (Diversos interlocutors parlen alhora.) No, l’alcalde de Girona no, perquè... (Diversos interlocutors parlen alhora.)

Comissió 14-01-2015

63


El Sr. Narcís Piferrer Però estem fent 2012, i el 2012 l’alcalde era el de Girona... El Sr. Jordi Navarro Morera Doncs que hi siguin tots tres, també està bé que els altres municipis estiguin informats, perquè vulguis que no... La Sra. M. Àngels Planas i Crous Bé, és que, a veure, una cosa, que quan es va fer aquesta comissió, quan vàrem parlar el primer dia de com la faríem i què es faria, bé, primer..., almenys així vàrem quedar, primer que vinguin els d’Efial, després que vinguin, doncs..., el representant..., vostè, el senyor Piferrer, llavors que vinguin..., bé, es va fer tota una sèrie de passos i en cap moment no es va parlar que vingués el responsable de..., perquè cada vegada haurà de venir, suposo, un diferent perquè és cada sis mesos, no? (Veus de fons.) Cada any. El Sr. Narcís Piferrer O sigui, el 2012 era l’alcalde de Girona, el 2013 va ser l’alcalde de Salt i el 2014 és, encara és, l’alcalde de Sarrià. A partir del juny tornarà a ser l’alcalde de Girona. Bé, després de les eleccions. (Diversos interlocutors parlen alhora.) És de juny a juny. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Hi ha hagut algun temps en què no ha sigut l’alcalde, sinó que ha sigut un regidor? El Sr. Narcís Piferrer No, mai, sempre l’alcalde. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Vostè sempre ha tingut com a únic interlocutor l’alcalde, a nivell d’ajuntament. El Sr. Narcís Piferrer I regidors, és clar. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra I regidors. En concret el regidor... (Diversos interlocutors parlen alhora.) La Sra. M. Àngels Planas i Crous

Comissió 14-01-2015

64


Una comissió que hagin de venir tots tres alcaldes serà impossible fer-la. (Diversos interlocutors parlen alhora.) M’entens? És que serà impossible fer-la perquè ja prou..., quan nosaltres vàrem parlar, abans de venir a la reunió, no vàrem parlar dels alcaldes, perquè moltes vegades les agendes són molt i molt complicades i que vinguin tots tres alcaldes és..., t’asseguro que és dificilíssim. El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Jo penso que tampoc hem de gastar més el temps de vostè, que ha estat molt amable. En tot cas, cal dir a mi em fa moltes preguntes, m’ha anat molt bé i, per tant, per noves compareixences, etcètera, demano que tinguem una reunió perquè queda molt clar determinades responsabilitats que jo he entès i que caldria que donessin comptes sobre les seves decisions. (Veus de fons.) Bona part de les decisions que vostè remet, les remet al responsable polític o tècnic de l’Ajuntament. Per tant, caldrà imprescindiblement que el responsable polític o tècnic certifiqui, doni la seva opinió sobre aquestes decisions en les quals ha estat element clau. La Sra. M. Àngels Planas i Crous Potser estaria bé que féssim una reunió tots nosaltres, una altra reunió tots nosaltres, que no vingui ningú perquè, és clar, si estem agafant tanta informació... (Veus de fons.) Ell ha estat molt amable a voler venir, va estar molt amable el d’Efial també a venir, per tant, ara ja el tenim tot..., hem pogut fer totes les preguntes, tot el que... El Sr. Narcís Piferrer I si cal més, més, vull dir, no tinc pas cap problema. La Sra. M. Àngels Planas i Crous I llavors nosaltres el que farem és reunir-nos... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Probablement, però farà falta almenys..., tinc tot unes preguntes, però tinc les respostes..., li tornaré a... La Sra. M. Àngels Planas i Crous Però abans es farà una reunió prèvia amb tots nosaltres, si us sembla bé, per poderne parlar. Jo, Narcís, per part nostra... El Sr. Carlos Merino [#, 01.47.35] que simplemente del acuerdo [#, 01.47.37] políticamente, esta intervención se reserva el derecho de pedir a la [#, 01.47.41] que puede ser presentada por todos los interventores y sus asesores... (Diversos interlocutors parlen

Comissió 14-01-2015

65


alhora.) El trabajo lo que hemos hecho es sin dudas. (Diversos interlocutors parlen alhora.) El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra S’ha avançat a una proposta que volia fer. El Sr. Carlos Merino Lo por respeto a los presentes, por respeto a mis compañeros... (Diversos interlocutors parlen alhora.) Sobre todo que tiene que quedar muy clara las cosas..., a ver, no solo de la auditoría del 2012, sino del resultado de la próxima, del 2013, que supongo que dentro de poco podremos... El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra Y de la gestión y responsabilidad política anterior. (Diversos interlocutors parlen alhora.) La Sra. M. Àngels Planas i Crous A veure, i la comissió aquesta la finalitat és poder arribar a unes conclusions... (Diversos interlocutors parlen alhora.)

Es dona les gràcies als assistents i sense res més a afegir, s’aixeca la sessió a les 18.10h.

Comissió 14-01-2015

66

Acta comissió AGISSA 14 de gener  
Acta comissió AGISSA 14 de gener  

Acta de la Comissió de Seguiment de l'Auditoria operativa d'AGISSA de (14-01-2015), sobre la gestió publico-privada de l'aigua durant els da...

Advertisement