Page 1

CONTRACORRENT

FEBRER MARÇ ABRIL 2007 2.000 exemplars gratuïts

C/ Santa Clara, 12, 1r, 1a · 17001 Girona www.girona.cup.cat ae: girona@cup.cat

Una nova Girona comença a caminar La CUP de Girona és un moviment polític i social format per homes i dones amb sensibilitats plurals però que compartim els valors de l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Amb voluntat d'esdevenir un referent del municipalisme crític i actiu a Girona, defensem els valors de l'esquerra transformadora per avançar cap a un model de societat basat en la justícia social, la qualitat de vida, la democràcia participativa, la vitalitat lingüística del català, la riquesa cultural i una economia respectuosa amb el medi natural i al servei dels interessos de les classes populars. Creiem que una altra manera de fer política és possible, des de la il·lusió, l'austeritat, la no professionalització i la defensa de la cosa pública. Convençuts i convençudes que la política municipal és responsabilitat del conjunt de la ciutadania, convidem als gironins i gironines a participar del nostre projecte per tal de construir entre tots i totes una nova Girona.

CORRENT


editorial

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s'hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d'aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s'indiqui.

Una quarantena de persones van ser presents a l'assemblea de la CUP de Girona que va tenir lloc el 13 de gener a l'Auditori de la Mercè. Aquesta ha estat l'ultima assemblea abans de les eleccions municipals del maig. L'acte es va iniciar amb la intervenció de Toni Lecha, que forma part del Grup de Treball sobre territori i medi ambient. En Toni va fer un repàs de la memòria de les activitats i iniciatives que ens han tingut ocupades els darrers quatre anys. Va destacar que la CUP és l'única opció a la ciutat que ha estat al costat dels moviments veïnals i que ha pressionat perquè l'administració municipal atengui els drets socials. Seguidament, l'Anna Pujolàs va glossar la feina que hem estat fent en els darrers mesos, preparant la campanya electoral. Va voler referir-se molt especialment als Grups de Treball temàtics, que han aconseguit crear un embrió del programa electoral. L'Anna també va explicar la convocatòria dels Punts de Trobada, les conclusions dels quals han de servir per acabar de perfilar les nostres propostes. En la intervenció de Guillem Terradas, de la comissió d'economia, es va fer un balanç de comptes de la candidatura en els darrers dos anys; detallant l'augment d'activitats i d'ingressos que hi ha hagut del 2005 al 2006. La CUP de Girona és l'única candidatura de la ciutat que presenta públicament el seu estat de comptes. El darrer punt de l'assemblea va ser el discurs de Jordi Navarro. En Jordi va presentar la seva candidatura com a cap de llista. Va fer èmfasi en la necessitat de començar a construir un model de ciutat sostenible i on es desenvolupin polítiques socials, en oposició a la gestió de l'actual equip de govern. En clau interna, va destacar la importància del model assembleari, tot defugint els personalismes d'altres apostes polítiques. La votació dels militants va ratificar, amb la totalitat dels vots a favor, la candidatura d'en Jordi Navarro i Morera.

Fe d'errades

Distribució: CUP Girona Coordinació: Jovani i Pep Masó Redacció: Toni Lecha, Joan Daunis, Jordi Navarro, Guillem Terradas, Anna Pujolàs, Antoni Rico, Lluís Sales, Aina Barahona i Mireia Fillol Estil: Alícia Martínez Correcció: Anna Pujolàs Il·lustració: Roger Rovira Disseny i maquetació: Browdepeix

En el núm. 8 de Contracorrent incloïem erròniament Agnès Fernàndez com a correctora i redactora de la publicació quan en realitat no hi va col·laborar.

No a la persecució de les idees.

Llibertat Núria! La Candidatura d'Unitat Popular de Girona denuncia l'empresonament de la veïna de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas. Aquesta noia, militant anarquista, fou detinguda en aplicació de la Legislació Antiterrorista espanyola per agents dels Mossos d'Esquadra la matinada del dia 7 de febrer i posteriorment

conduïda a dependències policials de Barcelona. Després de passar per l'Audiència Nacional li fou decretada la presó preventiva. Els Mossos van tornar a complir ordres del jutjat d'instrucció de l'Audiència Nacional. Com és habitual en aquestes circumstàncies, es va sotmetre la detinguda a la incomunicació. Aquestes pràctiques, tal i com han denunciat organismes internacionals de solvència, són pròpies d'un Estat que no garanteix la presumpció d'innocència. En aquest cas, a més, es van produir escorcolls per part del mateix cos policial a l'immoble okupat on residia la Núria i a casa dels seus pares, ambdós a Sarrià. L'aleatorietat d'un cop d'aquestes característiques va generar una situació de màxim estrès per amics i familiars. La Núria té un fort arrelament al seu poble, i les queixes dels veïns i de la gent que la coneix van començar a estendre's. Al llarg de les primeres setmanes es van repetir concentracions on es demanava la seva posada en llibertat. La CUP i el conjunt de l'esquerra independentista volem matisar el fet que aquest cop no respongui tan sols a un muntatge policial, tal i com s'ha denunciat. Creiem que aquesta, com tantes d'altres, és una operació d'abast més ampli que té motivacions en les instàncies polítiques, passa per la judicatura i es modula en les pàgines i imatges d'alguns mitjans de comunicació. Fem una crida a participar de les mobilitzacions que emprenguin les persones properes a la Núria per reclamar la seva posada en llibertat.


l’entrevista

"ASSOCIACIÓ NO A L'ANTENA DEL BARRI VELL"

Defineixen la seva iniciativa no en contra de ningú, sinó “a favor de la ciutat”. Són un grup de veïns, veïnes i comerciants del Barri Vell que s'han plantat davant de les llicències que el consistori dóna a les empreses de telefonia mòbil per instal·lar antenes. L'Ajuntament les concedeix sense fer, abans, cap estudi sobre les cobertures o l'impacte en la salut. Aquest grup de persones va iniciar la seva campanya arran de l'anunci de la instal·lació d'una nova antena. Les pancartes que van preparar es poden veure a molts balcons de la plaça del Vi o del carrer Nou del Teatre. Atesa la mobilització, l'Ajuntament sembla que finalment els ha escoltat i s'ho ha repensat. Hem fet un cafè amb quatre membres del grup perquè volíem saber en quin punt es troba la reivindicació. Tot i que hem llegit alguna cosa a la premsa i hem vist els cartells als balcons, a la CUP ens interessa saber com us heu organitzat i què és, exactament, el que demaneu... Ariadna: Som un grup de veïns del Barri Vell de totes les edats i de totes les tendències polítiques. Anna: Part de la gent viu entorn del carrer Nou del Teatre i ens vam trobar arran del fet que van voler instal·lar una antena de telefonia mòbil en un bloc. Primer vam començar no volent la instal·lació de l'antena i després ens vam anar informant. Ara volem un estudi a nivell de tot Girona.

No entenem que s'hagi de plantejar un risc per a la salut si aquesta nova antena no ens ha d'aportar un augment de la qualitat de vida. Àngel: No volem que l'antena que havia de venir aquí la passin ara a un altre barri. Tampoc estem en contra dels mòbils; els fem servir. Però estem en contra del mal ús i d'aquesta disbauxa en la instal·lació. Ariadna: Vam fer una primera convocatòria de veïns. Vam penjar papers als carrers dient que teníem aquesta preocupació i convocant a una reunió. Fou una sorpresa perquè va venir molta gent, una trentena. A més, no ens coneixíem gaire entre nosaltres. A partir d'aquí, va sortir la línia que comenta l'Àngel. Teníem un problema a nivell local però l'extrapolem a nivell de ciutat. Volem una alternativa. No pot ser que cada barri es trobi cada mes amb un problema com el nostre. Demanem un estudi tècnic de tota la ciutat. Anna: Els veïns ens sentíem molt impotents perquè aquí tothom ja té cobertura al mòbil. No entenem que s'hagi de plantejar un risc per a la salut si aquesta nova antena no ens ha d'aportar un augment de la qualitat de vida. Així, aquesta antena que proposava l'Ajuntament està pensada per al Barri Vell o per a tota la ciutat? Ariadna: Representa que dóna cobertura a una zona restringida. No tenim els papers tècnics però de fet l'Ajuntament tampoc els tenia. El que ens va sobtar molt és que vam anar a l'Ajuntament i vam preguntar si realment aquesta antena és necessària. Ells ni ho saben, perquè no tenen un pla d'estudi de les cobertures de mòbil. Àngel: Només fan cas de l'empresa: sigui Vodafone, Movistar... Mentre paguin

el permís d'obres, és independent de què sigui necessària o no ho sigui. Ariadna: Per altra banda també s'ha de dir que aquesta antena era només per mòbils de tercera generació. Ara, les companyies, amb la tercera generació, estan multiplicant el número d'antenes per tenir molta més potència. A més, com que la radiació és una cosa que no és palpable és de difícil control: no

La sensació que vam tenir quam vam anar a l'Ajuntament és que la ciutat no està governada per ells sinó per les companyies de telefonia mòbil. és com la xarxa de sanejament o d'aigua potable, que és física. Anna: La veritat és que la sensació que vam tenir quan vam anar a l'Ajuntament és que la ciutat no està governada per ells, sinó per les companyies de telefonia mòbil. Àngel: No se'ls demana un pla anual de col·locació d'antenes, una regulació d'usos... Seguint la idea que comentàveu, sobre la necessitat d'un pla integral per a tota la ciutat, esteu en contacte amb els veïns del carrer de la Rutlla, que fa uns mesos també semblaven preocupats per una antena de telefonia? Àngel: Vam tenir una xerrada amb ells. Hi ha en marxa, conjuntament, un procés pel Dret d'Iniciativa Ciutadana. Ells ens ho van proposar, ens va semblar bé i estem recollint signatures. Arrel d'això vam anar a parlar amb el regidor Ponç Feliu i amb els arquitectes de Medi Ambient i del Barri Vell. L'arquitecte del Barri Vell és qui sembla que ha aturat la instal·lació de l'antena. Però no per incomplir les normatives tècniques, sinó les estètiques! Les normatives que hi ha són molt ambigües. Anna: Sí, de fet, l'Ajuntament ens deia que la normativa de la Generalitat és molt més restrictiva, pel què fa a potència de les antenes, que no pas la normativa europea. Però, realment, països com Noruega, Suècia o Alemanya són molt més restrictius, encara, que no pas nosaltres. Àngel: Creiem que tenim el dret de demanar que l'Ajuntament faci estudis. No ens pertoca pas a nosaltres de fer-los. Penseu que som una associació que per pagar els cartells que vam fer vam haver de posar diners de la nostra butxaca... Ariadna: El que sí que vam fer és una recerca sobre antenes i riscos. Els de la Rutlla ens van passar molta informació. Vosaltres vau presentar una al·legació demanant que s'aturés la instal·lació i l'Ajuntament us va respondre... Ariadna: No, no ens va respondre. Nosaltres n'estem pendents. Formalment no hem rebut res. Estàvem pendents de la trucada per saber què fem amb els cartells que hi ha penjats. Àngel: A l'article que es va publicar a principis de desembre al Punt, on es deia que l'Ajuntament congelava la instal·lació, hi semblava haver les mateixes paraules que van sortir a la reunió que vam tenir amb l'Ajuntament. Creiem que com a mínim se'ns ha escoltat! Hem fet pressió. Com que veiem un mínim de bona voluntat potser traiem els cartells. Però en tot cas, direm a l'Ajuntament que han de saber que els guardem fins que es dugui a terme la normativa i que ens ho hagin comunicat formalment... A banda de la CUP, algun grup polític s'ha interessat pel tema o ha pressionat perquè s'aturés el projecte? Anna: No, no hem tingut cap contacte amb ningú. Arianda: De fet, el tema de la Iniciativa Ciutadana ve arran del fet que cap grup polític s'interessés pel tema. Josep Maria: A més, com que no hi ha una regulació específica de l'administració, la societat sempre va per endavant...

la ciutadania opina

Xavier Martí i Torrent

La degradació del barri de la Punxa-Parc Central D'un temps ençà, el barri de la Punxa-Parc Central ha viscut un augment considerable de població que ha transformat la vida social i econòmica del barri. Això ha suposat que, per una banda, es vagi revitalitzant el comerç del barri, però, per altra, augmenti la brutícia i deixadesa del carrer. Davant d'això, cal més vigilància i neteja dels espais públics i més actuacions de jardineria al Parc Central. Però, sobretot, cal conscienciar la població de la importància de mantenir el carrer net. Fa uns anys,

vam aconseguir educar la gent de la importància de mantenir els carrers nets. Crec que cal no abaixar la guàrdia per no llançar per la borda tot l'esforç fet en matèria d'educació mediambiental. Cal més comunicació entre l'Ajuntament, les associacions de veïns i les organitzacions dels nouvinguts. L'Ajuntament ha de fer de pont a fi d'implicar els col·lectius immigrats amb el seu barri. Com també ha de fer complir la normativa d'espais comercials. No pot ser que hi hagi botigues

regentades per ciutadans immigrats obertes en dies que les botigues regentades per ciutadans autòctons es fan tancar. Aquest tracte discriminatori només genera racisme i recel cap a les persones immigrades. Espero que els partits polítics municipals es prenguin seriosament el repte que té la ciutat de millorar el barri, fer que en sigui un barri central i exemple per la integració dels nouvinguts a tot el municipi.


Maulets reclama reformes al Senat dels Joves Com a ferms defensors de l'acostament de la presa de decisions a la ciutadania, Maulets va donar una benvinguda al nou Senat dels Joves, però no sense matisos. Implicats des del principi en el procés constitutiu del Senat, sempre es va mostrar una veu crítica amb certes actituds de l'Ajuntament, que intentava treure competències a l'òrgan. Sota el pretext que les lleis vigents no permeten l'acceptació de diferents drets que ens haurien de ser reconeguts, Maulets va anunciar que, conjuntament amb la CUP, presentarà una proposta de reforma del Reglament Orgànic Municipal de cares a les pròximes eleccions municipals. Les propostes impulsades en l'àmbit de joventut, se centraran en aconseguir que les decisions preses pel Senat siguin vinculants i que els i les joves puguin gestionar part del pressupost municipal de Joventut.

Prou agressions al català, aturem les imposicions! Una seixantena de persones es van concentrar davant les portes de l'Ajuntament de Girona convocades per la CUP de Girona (coincidint amb el ple de l'Ajuntament de Girona) en contra l'aplicació del decret que preveu l'augment d'hores de castellà a les escoles catalanes. Considerem l'anunci del govern espanyol d'aplicar aquest decret una agressió al model d'immersió lingüística a Catalunya. Tot i que la immersió s'aplica de manera irregular arreu del territori o és inexistent en d'altres zones dels Països Catalans, la CUP creu que aquest és l'únic model que permet mantenir estable l'ús i coneixement de la llengua pròpia del país. A més, tal i com ha denunciat el sindicat d'ensenyament USTEC, entenem que aquest decret perjudica seriosament l'autonomia dels centres escolars. Per

tot això, volem denunciar la passivitat i la submissió del govern de la Generalitat de Catalunya; incloent-hi els socis que en aparença hi aporten la quota nacionalista. Davant d'aquesta nova agressió contra la llengua, la CUP de Girona insta els grups municipals que integren el Plenari de l'Ajuntament a formalitzar un acord de rebuig al decret. Per extensió, exigim al Govern de la Generalitat que es declari insubmís a l'aplicació de la norma.

Continua l'especulació a les Hortes de Santa Eugènia

Ja han començat les obres del sector del Parador del Güell de les Hortes de Santa Eugènia. Des d'un principi, la CUP s'ha oposat a la urbanització parcial d'aquest sector de les Hortes. Esperem que l'espai es mantingui, donat el seu valor social i ambiental.

La solidaritat creua el mar La CUP de Girona convida el militant d'aMpI, Cristiano Sabino, el qual exposa la situació actual a Sardenya, set mesos després de l'inici del procés contra cinc encausats que es troben en presó provisional. Segons explica Sabino, el moviment independentista sard viu, amb el procés encetat el passat 11 de juliol contra militants d'a Manca pro s'Indipendentzia (aMpI), una de les onades repressives de l'estat italià més greus dels darrers anys i es demana que el procés sigui posat en mans d'un tribunal internacional.

KOP estrena nova pàgina web (extret de www.kop.cat) Des que l'agost del 2001 el Juanra, cantant de la banda, va haver de marxar i després va ser empresonat, jutjat i sentenciat a 5 anys de presó per la seva militància política, KOP s'ha mantingut en una posició de, diguem-ho així, “stand-by”. Amb aparicions puntuals, i gràcies a la participació generosa de companys de diferents bandes basques i catalanes, el grup ha fet acte de presència simbòlic i puntualment reals durant aquests anys. Ara KOP torna a donar una nova passa endavant i, malgrat la complexitat de la situació actual, ha encès els amplificadors de la seva maquinària perquè estan indignats amb tants traficants de memòria adulterada que ens volen retocar amb el photo-shop del revisionisme la nostra història de lluita col·lectiva i, sobre tot, perquè se senten part d'aquest subjecte social en revolta constant. Si KOP s'ha definit sempre com un grup polític i ampli (i amb una infraestructura en la que col·laboren individus i col·lectius), aquesta expressió agafa avui una vigència extraordinària perquè sense una participació plural no hagués pogut avançar aquest nou projecte. Els obstacles han estat i estan innumerables, però la determinació de KOP d'aportar a aquest moment històric, clarament els ha superat. KOP dona així la primera passa d'una nova etapa encaminada a ampliar la revolta musical de casa nostra. Dins de la nova estructura del web s'anunciarà, mitjançant comunicats, la postura i les passes de la banda, així com notícies relacionades amb el nou projecte, articles del bloc, visualització dels anteriors videoclips, mp3, etc.

breus


Esmorzars, dinars i sopars Cuina catalana actualitzada · Menú diari 9,50¤

lluita

municipal Proliferen els abocaments incontrolats

Comtessa Ermessenda (zona de l'antiga Campsa) i la zona del Cassià Costal, fins al Parc del Migdia.

Aquesta fotografia està presa a la zona de Campdorà, un indret rural del terme municipal de Girona.

Els sous dels regidors i regidores a l'Ajuntament Encetem el debat?

Darrerament sovintegen els abocaments rurals a les zones naturals i rurals del municipi, les Hortes de Santa Eugènia, Campdorà, Taialà, Domeny... Aquesta és una pràctica que semblava superada però malauradament els espais naturals continuen servint d'abocador. Caldrà demanar una actuació més decidida per part de les autoritats municipals.

Venuts a Hipercor La plaça Salvador Dalí és un espai lliure públic, d'uns 3.800 m_ de superfície, situat a la carretera de Barcelona (a l'alçada del carrer Antoni Gaudí). Aquesta plaça ja pateix l'abús permanent de tenir més de la seva tercera part ocupada (suposem que amb l'autorització municipal) per tendals d'exposició i de venda de la veïna Hipercor. Ara, per a completar aquest tracte -que molta gent diria de favor-, l'Ajuntament de Girona (amb els vots d'un partit que es fa dir "dels socialistes de Catalunya" sumats als d'ICV-EUiA que, alhora, presumeix d'ecologista "de debò") adopta l'acord (plenari del 12/12/2006) de cedir a aquest hipermercat més del 60% de la superfície d'una plaça pública, per a què hi pugui construir una important ampliació de les seva superfície de venda (de més de 8.000 m_ de sostre edificat). Aquesta decisió municipal s'adopta amb l'oposició de la resta de partits presents al consistori i amb el rebuig de les al·legacions presentades en el període d'exposició pública (entre les quals la presentada per la CUP). La CUP de Girona manifesta la seva voluntat de mantenir la lluita per la conservació d'aquest espai ciutadà, i proposa a les veïnes i veïns dels barris propers i de tota la ciutat d'ajuntar-se en defensa de la qualitat urbana de Girona, de la pervivència del comerç de barri i en contra de les decisions polítiques que només afavoreixen els poderosos. Com dèiem a la nostra al·legació, rebutjada per l'Ajuntament, volem el manteniment, la millora i l'ampliació de la plaça (de tota la plaça), com a nucli de connexió d'una àmplia extensió de parc urbà i d'equipaments que vagi des del Parc de la

Sovint, des de l'opinió pública es fan comentaris sobre els ingressos dels càrrecs públics, però en general hi ha un desconeixement de quins són els guanys reals d'un càrrec electe. Tanmateix, obtenir informació al respecte no és fàcil i, malgrat que aquesta és una informació pública, obtenir-la pot ser un calvari. Des de la CUP, fidels al nostre compromís amb el dret a la participació, reclamem més transparència i que aquestes dades figurin en un lloc visible del web municipal. A continuació, us presentem unes ratlles a tall de resum amb dades referents a les retribucions dels càrrecs electes de l'Ajuntament de Girona aprovades pel Ple Municipal de 16 de juliol de 2003: · Alcaldessa: import íntegre mensual de 3778,50 euros, a raó de catorze mensualitats l'any. · Regidors en règim de dedicació exclusiva: import íntegre mensual de 3091,50 euros, a raó de dotze mensualitats l'any. · Tinents d'Alcalde i regidors d'àrees de gestió o delegacions: 2061,00 euros mensuals, a raó de dotze mensualitats l'any. · Regidors que actuïn amb la condició de portaveu de Grup Municipal: 1.374,00 euros mensuals, a raó de dotze mensualitats l'any. · Regidors que integrin els Grups Municipals de l'oposició i que no tinguin la condició de portaveus: 859,00 euros mensuals, a raó de dotze mensualitats l'any.

Barreres arquitectòniques a la ciutat Malgrat els clars avenços que s'han fet per anar eliminant barreres arquitectòniques a Girona, encara els col·lectius amb mobilitat disminuïda es topen amb nombroses barreres que dificulten la seva accessibilitat. A la fotografia, una barrera a la Ronda Ferran Puig.

Carrer Cort Reial, 17 bxs · 17004 Girona (Barri vell) · 972 216 440


Punts de Trobada DÓNA COLOR A L'AJUNTAMENT DE GIRONA

Finalitzen els Punts de Trobada organitzats per la CUP de Girona per tal d'elaborar el programa electoral amb les aportacions de tothom qui ha volgut participar. Aquests debats oberts, han estat a més a més, un punt de formació col·lectiva per poder aprendre del coneixement i les experiències de tothom. Al Punt de Trobada sobre educació i cohesió social vam comptar amb la presència d'en Sebas Parra i la Fina Espinosa, que van aportar molts elements de reflexió. En Sebas va desmentir l'afirmació que a la nostra societat no hi ha analfabetisme, ja que aquest és un terme mòbil que canvia al mateix temps que canvien les eines necessàries per participar activament en una societat històrica concreta, i va apuntar la llengua com un dels principals elements de cohesió social. La Fina, per la seva banda, va plantejar la necessitat de donar a la gent la formació i el poder de decisió necessaris perquè pugui participar de forma real si és que de veritat es volen fer processos participatius. També va apostar per dissenyar i posar en marxa projectes educatius dels 0 als 3 anys que vagin més enllà de les escoles bressol i el seu plantejament actual.

La instal·lació de rètols explicatius als monuments històrics o la reformulació del Pla d'Educació i Convivència, de les propostes més innovadores dels Punts de Trobada de la CUP Al segon Punt de Trobada vam abordar el tema del medi ambient, el territori i la sostenibilitat. Ens va acompanyar l'Ivan Bustamante (biòleg i activista ambiental), que va repassar la història ecològica de la ciutat de Girona i l'impacte que les activitats econòmiques han tingut sobre el paisatge. Va destacar la necessitat de preservar els connectors ecològics de Girona i rodalies, especialment el riu Ter, que és el principal element vertebrador de la biodiversitat. També ens va acompanyar

en Santi Vilanova (consultor ambiental i membre d'Alternativa Verda), que va reclamar un canvi de paradigma en les polítiques ambientals on es tinguin en compte les aportacions científiques de biòlegs i ecòlegs. Va assenyalar, a més, que l'actual situació de canvi climàtic no es pot gestionar des del sistema econòmic imperant i que cal un escenari de decreixement econòmic, un model energètic descentralitzat basat en energies netes i unes xarxes productives pròpies respectuoses amb l'entorn i amb les persones, que garanteixin el manteniment de la població al medi rural. Al tercer Punt, vam compartir reflexions entorn la llengua, la cultura i la nació catalana amb en Titot (músic) i en David Casellas de l'Adac, que va assenyalar que tot i que el català ha guanyat cert terreny en l'àmbit formal, com la retolació dels comerços, està perdent la batalla en el seu ús social. També va parlar de la necessitat de potenciar des de l'Ajuntament els referents de catalanitat i la Història de Catalunya, per exemple, a l'hora de batejar carrers i edificis. Per la seva banda, en Titot va plantejar que cal entendre la cultura com un element de comunicació i cohesió social, i no estrictament com a oci i consum. També va assenyalar que les institucions, més que fer, han de deixar fer, han d'aplanar el terreny perquè tothom qui ho vulgui pugui expressar-se artísticament.

Cent cinquanta persones han participat en totes les trobades. El Programa Electoral es clourà d'aquí a pocs dies amb l'aportació de totes les intervencions i propostes El darrer Punt de Trobada, es va centrar en l'accés a l'habitatge i l'encariment dels preus. A banda de constatar que l'actual situació afecta cada cop a més col·lectius de ciutadans, es va proposar la creació de borses de lloguer i la penalització fiscal (o l'expropiació en casos greus) dels pisos buits.

La tercera hora de castellà a les escoles Jordi Navarro i Morera. Cap de llista de la CUP de Girona a les municipals 2007

A principis de febrer l'Executiu de Rodríguez Zapatero anunciava que mitjançant un decret s'introduïa una tercera hora de castellà a les escoles de primària de Catalunya. L'anunci va aixecar polseguera entre determinats sectors de la societat catalana però en canvi va comptar amb el vist-i-plau i sobretot ambivalència del Govern de Catalunya, tot i que a última hora va anunciar que recorria la mesura. No se'ns escapa que aquesta maniobra de darrera hora del Govern català respon a les pressions exercides per un dels socis de govern, ERC, que no vol perdre influència entre els sectors més sensibles a la situació del català. Tanmateix, el decret atempta d'una banda contra el model educatiu català, autèntica peça angular de la

convivència cívica a Catalunya, model basat en bona mesura en el sistema d'immersió lingüística. I d'altra banda és una intromissió a l'autonomia dels centres escolars. Cal recordar que el gruix de la comunitat educativa ha manifestat el seu desacord amb aquesta mesura i ha quedat palès que ampliar les hores de castellà no respon a necessitats pedagògiques sinó polítiques. Per tant, des del meu punt de vista, cal que les catalanes i catalans siguem ferms en la defensa de la nostra llengua. Només des d'una postura bel·ligerant en defensa de la llengua catalana com a factor de progrés i cohesió social podrem aturar les escomeses ja habituals dels governs espanyols i la feblesa i vel·leïtat de la classe

política catalana, massa acomodada per respondre amb la fermesa que requereix la situació. Des de la CUP no hem dubtat en cap moment a mobilitzarnos en defensa de la nostra llengua i per això vam convocar una concentració davant de l'Ajuntament per exigir als Grups Municipals de Girona que formalitzessin un acord de rebuig unànime al decret. Malauradament la tebiesa del Govern català s'ha traslladat també a les dinàmiques dels grups municipals. Potser per això, ERC ha fet pinya amb els seus socis municipals i s'ha mantingut en una postura entre la neutralitat i la moderació. I és que entre tots plegats ens estan donant motius perquè en ple segle XXI les catalanes i catalans no tinguem altre remei que sortir al carrer en defensa de la llengua.


Els immigrants: futur de Catalunya La política de la integració dels immigrants en la societat catalana no està clara, és ambigua i, a més a més, és contradictòria: per un costat els exigim que s'integrin i que aprenguin l'idioma i la cultura catalana, però per un altre, ningú vol tenir-los com a veïns. A més, si ens comuniquem amb ells, ho fem amb un altre idioma, dient-los d'una manera directa o indirecta que “no cal” aprendre l'idioma propi de Catalunya. Així, es deixa els nous catalans desorientats i dubtosos. Els immigrants, per la seva banda, haurien d'esforçar-se més, aprenent l'idioma i enriquint-se amb la cultura i la identitat catalana; cosa que els ajudarà a trobar més portes obertes en el marc laboral i social. I també s'haurien de deixar d'excuses com “no tinc temps” o com “encara que aprenguem el català no ens voldran aquí”. Una bona convivència s'esdevé amb el diàleg i compartint responsabilitats, i no pas amb prejudicis inútils i injustificables que només fomenten discriminació, exclusió social, racisme

i pintades com “fuera moros”, que tant fereixen els sentiments dels nous ciutadans. Aquestes infàmies no seran mai obstacle ni motiu d'enfrontament mentre hi hagi una bona intenció en les dues parts.

L'aprenentatge de l'idioma acompanyat d'un coneixement de la cultura i de la identitat catalana per part del nous catalans i l'abandonament del fantasma dels prejudicis que tenen les dues parts són els fonaments essencials perquè hi hagi una bona convivència i una bona entesa entre els "autòctons" i els nous catalans.

nacional

Maulets-Assemblea de Ciutat Ciutat de Mallorca, gener de 2007

Andratx: més enllà de la condemna El passat 9 de gener, el president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Jaume Matas demanava al ministeri de Medi Ambient que no realitzàs una “operació de bisturí” a la costa mallorquina per enderrocar les piscines il·legals que es troben a primera línia de mar. Matas demanava, de forma velada, l'amnistia per a la piscina que es troba davant la casa de l'editor Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, tot argumentant que el litoral illenc encara no està tan urbanitzat com altres zones costaneres de la península. Serveixi aquesta anècdota per il·lustrar el tipus de personal polític que corre pel nostre bocí de país. Els seus únics objectius són l'enriquiment, que sovint vesteixen de preocupació pel “progrés”, i el manteniment dels seus privilegis. Els coneixem; no de bades portem dos anys treballant en la campanya “Les arrels no neixen del ciment” amb la qual, entre altres coses, intentem denunciar el model econòmic basat en la urbanització desmesurada i el monocultiu turístic.

no de bades portem dos anys treballant en la campanya “Les arrels no neixen del ciment” amb la qual, entre altres coses, intentem denunciar el model econòmic basat en la urbanització desmesurada i el monocultiu turístic. No ens sorprèn, per tant, que personatges vinculats al Partit Popular protagonitzin casos de prevaricació, blanqueig de diners i actuacions contra l'ordenació del territori. De fet, almenys en el cas d'Andratx, el GOB, l'organització ecologista de referència, ja feia anys que denunciava que hi havia coses en aquest municipi que no funcionaven, especialment l'urbanisme. Allò que ha sorprès, però, han estat les imatges dels tres principals imputats (Eugenio Hidalgo, batlle d'Andratx, Jaume Gibert, zelador d'obres de l'Ajuntament, i Jaume Massot, director general d'ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears) essent detinguts per agents de la Guàrdia Civil. El 27 de novembre fou la primera vegada que, d'alguna manera, per a molta gent s'esvaí la sensació que alguns personatges gaudien de total impunitat. Emperò, cal que no ens enganyem, ja que aquesta sensació fou només momentània. Posteriorment es feu públic que el president autonòmic Jaume Matas havia mantingut una reunió amb

Hidalgo dies abans que fos detingut, en la qual també participà el secretari general del partit i conseller d'Interior José María Rodríguez, qui també acabà reconeixent que el mateix matí de la detenció parlà amb Hidalgo per telèfon. Malgrat això, Matas i Rodríguez no han assumit cap responsabilitat política i es mantenen en els seus càrrecs.

No ens podem acontentar amb condemnes i processos judicials que no fan sinó deixar la imatge que s'ha fet neteja i que els qui queden són bona gent. A l'espera que el procés judicial finalitzi, la premsa illenca publicava que almenys un centenar de persones es trobaven implicades en aquest cas de corrupció política. Els noms de la llista, però, no feien referència a la destrucció de documents públics (trobats en un contenidor dies després del 27 de novembre), com tampoc a les converses entre Matas, Rodríguez i Hidalgo. Sembla, doncs, que la impunitat, esvaïda per a alguns, encara es manté. Això no fa altra cosa que refermar la convicció que, lluny d'haver suposat un avanç en la confiança cap a la Justícia, aquest cas no demostra sinó la necessitat del treball constant i seriós per tal de trencar la legitimitat que fins ara han aconseguit mantenir “els corruptes” davant la resta de la societat. No ens podem acontentar amb condemnes i processos judicials que no fan sinó deixar la imatge que s'ha fet neteja i que els qui queden són bona gent. Cal anar més enllà per bastir el discurs que, condemnats o no, ells són els delinqüents.

Lluís Sales i Favà

Jamal soghoroui

Seguretat ciutadana i convivència

comarcal

Tal i com ens recorda la memòria del 2005 de la defensora del ciutadà de Girona, la seguretat és l’aspecte que més preocupa en aquests moments a la ciutadania. Quan hi rumio trobo encertada la tesi del sociòleg Zygmunt Bauman, que ha explicat el fenomen amb la idea de la modernitat líquida. La modernitat líquida apareix quan es desencaixa la relació entre els individus, les seves expectatives i les institucions socials. El desencaix generaria pors, individualisme i tensions. Desconeixem allò que tenim al costat perquè o bé ha canviat o bé canvia de forma constant. Fa molts anys que la societat ja no és un rengle de certeses i ha passat a ser un marc d'inseguretats on cadascú fa el que vol i, sobretot, el que pot. Un nou marc en el qual, per a sobreviure-hi, sembla que sigui obligat de tornar a antigues estratègies competitives i d’autodefensa.

Fa molts anys que la societat ja no és un rengle de certeses i ha passat a ser un marc d'inseguretats on cadascú fa el que vol i, sobretot, el que pot. Amb tot això vull dir que intueixo per què cada dia hi ha més discursos que exigeixen més seguretat. Són fruit d’una determinada forma de pensar-nos, de pensar la societat. D’un paradigma que ha col·locat la por en una posició de centralitat. La por és, ara com ara, la principal eina de la qual disposem per identificar els altres, classificar-los i relacionar-nos-hi. Des de l’esquerra, “estem obligats” a fer una altra proposta. Crec que bona part de la nostra política de seguretat ciutadana hauria de fer èmfasi en la reocupació dels espais públics i en la convivència. Una convivència que ens faci reconèixer en els altres –en els nouvinguts, per exemple- valors i experiències constructives. Sortir de casa no forma part de cap pla especialment subversiu, però reconstrueix els vincles socials que l’individualisme ha anat fent miques. Si nosaltres mateixos i sense mediacions afrontem les problemàtiques pròpies de la convivència, farem desaparèixer la por; perquè l’experiència social ens obligarà a afrontar la realitat amb d’altres eines. No crec que a les comarques gironines facin falta més Mossos d’Esquadra, ni que s’hagin d’endurir les Ordenances Municipals de Convivència ni que, en general, haguem de continuar fent èmfasi en mesures repressives fins a un límit que ningú coneix. En primer terme cal que racionalitzem l’histerisme amb què els mitjans de comunicació tracten els robatoris als xalets adossats o els 'allunatges' a les joieries. El problema d’una visió repressiva ens du a no abordar mai els problemes; la paraula màgica és “increment”. Aquest és un segon aspecte que hem de saber denunciar: ens ocupem dels efectes, mai de les causes. Només parem atenció en aquell moment en què el fenomen es troba en un punt crític. En el moment en què teòricament ja només és operativa una sanció o un cop de porra. Hem de repensar la seguretat. És inviable (sobretot no és recomanable en termes de llibertat pública) augmentar la plantilla policial municipal indefinidament o instal·lar càmeres de seguretat en pobles com Viladamat. Entre la militarització vigent i el perill de caure en les propostes ingènues s’hi troba la via política de la responsabilitat social. Enfortir vincles socials per allunyar les pors.


Centre de Catalanitat Pl. del Vi, 2 · 17004 Girona · Tel. 972 20 19 69

Les Voltes

CORRENT

Pagament gir postal, xec o transferència a “La Caixa” 2100-1134-14-0100287736 Quan tinguem en DNI oficial del nostre Govern, guardeu aquest carnet emmarcat en un lloc d’honor.

Centre de gestió autoritzat:

Lliurar per correu SI

Cal una foto i 6¤

NO

La sol·licitud i lliurament per correu tarda menys d’un mes.

Professió

Tel. Població Nom i cognoms Adreça Codi Postal Comarca o país

Roger Tugas, Membre de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

És agradable veure com, entre tantes reformes perjudicials per les classes treballadores, apareixen d'altres mínimament favorables, com la llei de dependència del govern central o el projecte de llei de l'habitatge de la Generalitat. Tot i això, en ambdós casos, només es fan petites (però positives) reformes que no ataquen l'arrel del problema. En el cas que ens ateny, la llei de l'habitatge, és molt positiu que, almenys, s'hagi identificat un dels causants reals del problema: l'especulació. Altrament, les polítiques realitzades fins ara es limitaven a fer pisos de protecció oficial que no solucionaven cap problema però que eren útils per uns pocs afortunats. Tanmateix, no podem obviar que aquesta fòrmula segueix sent la principal política que se'n derivarà, acompanyada per un foment del lloguer o una controvertida obligatorietat de llogar els pisos buits. Aquesta obligatorietat, però, apareixerà després de molts passos incomplerts anteriorment (abans d'obligar a llogar, s'hauran de seguir una infinitat de terminis que faran molt difícil arribar a aquest extrem), així que tampoc podem parlar de cap mesura revolucionària, sinó d'una mena d'avís o toc d'atenció perquè els poders fàctics acceptin la resta del projecte a canvi de fer saltar aquesta part o per exigir als actuals propietaris de pisos buits que utilitzin una mica la imaginació per no fer tan flagrant aquesta especulació (es preveuen moltes maneres per evitar l'obligatorietat de llogar). En tot cas, si finalment algú hagués de llogar el seu pis, el màxim que podria “perdre” és guanyar uns diners durant un temps (fruit d'un lloguer avalat per la Generalitat) i vendre igualment el seu pis molt més car del preu pel que el va comprar, al cap d'un temps. El rerafons de tot plegat, que no s'ha volgut tocar des del govern d'Entesa, és una lluita de classes en versió moderna. No ho dic jo, sinó que la patronal catalana ja va posar el crit al cel i CiU va avisar que aquestes eren mesures de “esquerra radical” (sic). L'infundat terme d'expropiació ha fet saltar totes les alarmes i UGT ja s'ha posat del costat dels especuladors criticant la llei i descobrint, una vegada més, la seva deriva liberal.

CORREU ELEC CODI POSTAL TELÈFON

Tanmateix, l'altre gran problema de l'especulació, aquell protagonitzat per immobiliàries que s'enriqueixen sense límit i per la corrupció i el diner negre, no és afrontat pel projecte de llei de l'habitatge. Sabíeu que hi ha 47.000 immobiliàries a l'estat i només un 10% d'elles té més de 3 treballadors declarats...? La solució proposada, doncs, torna a criminalitzar el petit propietari enfront el gran especulador i destina una gran quantitat de diners a fer pisos de protecció oficial, pagats cada cop més

Marca l’opció que creguis convenient Vull rebre informació Vull col·laborar Vull afiliar-me

Carnet per punts

NOM ADREÇA POBLACIÓ

Servei d’Identitat CATALUNYA. Sol·licitud personal o per correu, del DNI català Dades del sol·licitant · Lletra molt clara, si us plau · Poseu el nom al dors de la foto

Patim encara una acció política que vol diluir la catalanitat. Cal defensar-nos! Fem-nos el DNI català.

Si estàs interessat/da en rebre informació sobre la CUP de Girona envia’ns al carrer Santa Clara, 12, 1r, 1a 17001 de Girona, un correu electrònic a l’adreça girona@cup.cat o bé connecta’t a www.girona.cup.cat

La llei de l'habitatge: podant les branques del problema

per impostos indirectes (no progressius), per corregir les deficiències del sistema.

Sabíeu que hi ha 47.000 immobiliàries a l'Estat i només un 10% d'elles té més de 3 treballadors declarats? I és que el problema és estructural. Mentre se segueixi pensant en l'habitatge com un negoci i no com un dret, no es trobaran solucions. Mirat fredament, qui és capaç de justificar l'ús privat del sòl? Amb quin dret podem “comprar el planeta”? Hi ha alguns aspectes de la vida que, si no són gestionats des d'un punt de vista col·lectiu, poden dur a grans problemes, alguns dels quals ja s'estan manifestant. I aquest punt de vista col·lectiu només el pot garantir l'Estat, perquè la iniciativa privada mira pel màxim benefici individual, és incapaç de planificar pel bé de tots. Així doncs, alguns actuals negocis, com l'immobiliari, haurien de ser de gestió estatal. Tot i això, d'altres també guanyarien en eficiència si fossin gestionats (bé) per l'Estat, com les caixes i bancs (per què mans privades han de guardar i especular amb diners de les persones?) o els serveis d'inserció laboral (el mal funcionament dels públics va dur a la legalització de les ETT i els problemes que això ha comportat). Tanmateix, aquest problema l'esquerra parlamentària és incapaç (i no té la voluntat) d'afrontar-lo. Per qüestions programàtiques no es fa, tampoc per no caure grassos a la patronal i poders fàctics i, en el cas de l'habitatge, per no enfonsar un sistema econòmic de vidre edificat sobre l'especulació i les finances.

Aquest problema l'esquerra parlamentària és incapaç (i no té la voluntat) d'afrontarlo (...), per no enfonsar un sistema econòmic de vidre edificat sobre l'especulació i les finances Finalment, i una altra vegada, l'esquerra parlamentària no ha volgut recolzar-se en els moviments socials per justificar les seves mesures. Els qui abans eren els aliats dels partits d'esquerres ara són vistos amb desconfiança per aquests, ja que reclamen mesures que no estan disposats a complir. És més fàcil renunciar a alguns aspectes per acontentar la patronal (aliada de la dreta), que no pas radicalitzar postures per acontentar els moviments socials (teòrics aliats de l'esquerra), el que els faria guanyarse una caricatura de radicalitat que els seria negativa, segons deuen creure. Així doncs, enlloc de regularitzar l'okupació (que no legalitzar-la sense condicions, sinó posar-hi unes normes i acords acceptables per ambdues parts, esquàters i govern), és preferible atacar-la i seguir amb polítiques de gestió de la misèria. Així doncs, aquesta llei de l'habitatge, malgrat que aporta alguna idea positiva al debat que afronta, segueix amb postures cohibides i gens decidides, que faciliten alguns aspectes respecte a l'actual situació, però que eviten atacar l'arrel del problema.

Amb l’entrada en vigor del carnet per punts, hem creat aquesta nova secció on es vol sancionar o premiar a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que creiem que així s'ho mereixen. Per tant:

+8 punts: per a Carles Fontserè, cartellista republicà mort recentment, per la seva llarga trajectòria en defensa de les llibertats del país i per la seva implicació en la campanya pel retorn dels Papers de Salamanca.

-8 punts: per Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, que ha dit que s'ha de potenciar l'energia nuclear a les comarques gironines per a solucionar la qüestió energètica.

+6 punts: per la pàgina web El Dimoni de Santa Eugènia, per ser dels únics espais de reflexió ciutadana i crítica col·lectiva sobre temes municipals que hi ha a la xarxa.

-6 punts: pel grup municipal d'ERC, que va votar en contra una moció al ple que qüestionava la imposició d'una tercera hora de castellà a les aules.

+4 punts: A l'Assemblea Popular de l'Habitatge, per denunciar la insostenible situació de l'habitatge a Catalunya.

-4 punts: per a la regidora de Via Pública Isabel Salamaña, que no ha negat les agressions per part d'agents de la Policia Municipal a militants polítics de la ciutat i en canvi continua formant part del govern municipal.

+2 punts: per a la campanya "No a l'Antena del Barri Vell", per haver estat prou valenta per qüestionar les normatives tècniques i la planificació de l'Ajuntament en aquest àmbit.

-2 punts: per a Joan Josep Moreso, rector de la Univeristat Pompeu Fabra, perquè ha proposat que els estudiants de medicina gironins/nes, continuïn havent de marxar a Barcelona.

Contracorrent 9  
Contracorrent 9  

Revista de la Candidatura d'Unitat Popular de Girona Febrer-Març-Abril 2007

Advertisement