Page 1

8

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

2006

2.000 exemplars gratuïts

CORRENT C/ Santa Clara, 12, 1r, 1a · 17001 Girona www.cupgirona.org www.cup.cat

El lema de precampanya triat per la CUP de Girona per a les municipals 2007: QUE ES PREOCUPIN! La CUP de Girona es troba en dansa. Tenim el compromís i la responsabilitat d'una feina enorme. És per això que comencen a preocupar als qui remenen les cireres... Quan tingueu aquest número del ContraCorrent serem a finals d'octubre. Per aquestes dades estarem ocupades amb unes fires alternatives i populars més ambicioses que mai. Seguirem el desenllaç del cas de la plaça Salvador Dalí i continuarem amb la denúncia ferma de la liquidació dels espais públics. Estarem al costat dels veïns del sector del Carme-Vista Alegre quan diuen que el pàrking que tenen és un nyap i que l'Ajuntament el té descuidat. Anirem afinant els tambors, els xiulets i les gralles per rebre, com cal, una cimera interministerial al novembre entre els dos Estats que, al nord i al sud, no ens respecten com a poble. Continuarem oferint suport al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans quan denuncien l'actitud hipòcrita del rectorat de la UdG en l'afer Birulés. Reiterarem el nostre suport als banyolins i gironins jutjats per l'Operació Dixan -que es delata pel seu propi nom-. Seguirem obrint el Casal Independentista el Forn cada divendres, oferint tapes per lleparse'n els dits. No deixarem de defensar una Santa Eugènia verda i tradicional, com la de tota la vida, sense vials sobre les hortes. Voldrem que l'equip de govern municipal compleixi amb el català i comenci a fer ús de les seves potestats per poder viure en normalitat. Serem a les reivindicacions laborals dels treballadors de MuserSA, que no en saben, d'acotar el cap. No pararíem. I aquest espai té un límit. Però el límit, en el que tu puguis fer, només el poses tu. Recordant el poeta, nosaltres et fem una proposta; 'Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu !' (V.A Estallés).


editorial La CUP de Girona per l'absolució de l'Escamot Dixan

Distribució: CUP Girona

El 30 i 31 d'octubre tindrà lloc a l'Audiència Nacional a Madrid el judici als encausats en l'Operació Estany, als quals la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines ha estat donant suport tot aquest temps. Des de la CUP de Girona, membre des d'un bon principi de la plataforma, aquest últim any hem intensificat la feina per aquesta causa, assistint a totes les assemblees i treballant en tota mena d'actes i mobilitzacions per informar la població de la injustícia d'aquest cas. Sabem que només amb la pressió popular es poden aturar els abusos que s'han anat encadenant contra els encausats des de fa gairebé quatre anys, esdevinguts caps de turc de la política bèl·lica del govern espanyol.

Redacció: Toni Lecha, Joan Daunis, Agnès Fernàndez, Jordi Navarro, Guillem Terradas, Anna Pujolàs, Antoni Rico, Lluís Sales, Aina Barahona i Mireia Fiol.

Tot va començar quan el govern del PP va voler trobar alguna excusa per justificar la seva col·laboració cruel en la guerra de l'Iraq i es va inventar terroristes islàmics carregats d'armes químiques dins l'Estat espanyol, que no eren res més que treballadors d'origen immigrat residents a Banyoles, Olot i Barcelona que tenien sabó de rentar roba a casa seva. De fet, les anàlisis de la pròpia policia espanyola van demostrar que només tenien això: detergent. Ara seran jutjats com a culminació d'aquesta farsa que ja fa massa temps que dura. La CUP de Girona exigim que la justícia deixi de ser una joguina en mans dels poderosos que l'utilitzen com volen amb tota impunitat per satisfer els seus interessos polítics i econòmics. Els treballadors i les treballadores no som titelles per ser utilitzats i maltractats. Només amb la mobilització popular podrem fer justícia! Absolució per l'escamot Dixan!

Coordinació: Jovani i Pep Masó

Correcció: Agnès Fernàndez i Anna Pujolàs. Il·lustració: Roger Rovira Disseny maquetació: Browdepeix

Tornen les fires

populars!! Amb les fires d'enguany ja portem 6 anys organitzant i gaudint d'unes festes populars. Aquestes fires són fruit de les necessitats lúdiques i reivindicatives de diferents col·lectius i associacions de Girona, que dia rera dia treballem per a la transformació social i nacional tant de la nostra ciutat com del conjunt dels Països catalans, unes festes que any rera any hem fem créixer amb esforç, dedicació i treball. De totes i tots és sabut que la oferta estrella que ens presenta l'ajuntament per la festa major són les barraques, i els concerts que les justifiquen, unes barraques que poc a poc les han convertit en espais mercantilitzats i amb el lucre com a objectiu final, tant per l'ajuntament, com per entitats que no desenvolupen cap activitat per la ciutat o fins i tot partits polítics amb gran suport econòmic al darrera. L'objectiu de les fires populars és doncs oferir un espai de festa i cultura popular que ha servit, serveix i pugui servir d'altaveu a les diferents

lluites i campanyes reivindicatives dels moviments socials i nacionals de la ciutat: l'especulació immobiliària i urbanística, la repressió, la defensa del territori o la reivindicació d'espais de cultura no elitistes, en són un exemple. Així mateix, volem aprofitar les festes de la nostra ciutat per reclamar els carrers com a escenaris socials de festa i lluita, ja que aquests es troben estretament lligats a la transformació quotidiana de la societat i el territori. Si bé és cert que Girona compta amb un festival de músiques religioses, un costós auditori reservats a les elíts econòmiques i polítiques gironines o una escassa oferta cultural, també és cert que des de l'ajuntament no hi ha suport a grups de la ciutat que ni tan sols disposen de locals insonoritzats on poder assajar, com tampoc d'una sala destinada específicament a realitzar-hi concerts. És per això que des dels diferents col·lectius volem denunciar les dificultats que ens trobem contínuament alhora d'organitzar activitats o concerts de gran capacitat, així com reivindicar l'existència de centres cívics

autogestionats o sales de concerts i locals d'assaig públics. Per unes Fires populars, sortim al carrer!!


l’entrevista El darrer conflicte que vàreu tenir amb l'ajuntament i l'empresa, per què es va donar? Volíem augmentar la plantilla per millorar la neteja de la ciutat, ja que aquesta creix i la plantilla no creix al mateix ritme. Cada any només entren un o dos companys fixos en plantilla. Pel que fa a l'augment salarial demanaven el 5,8 %. Aquí l'Auntament ens deia que no, ja que la previsió del Govern era només d'un 2 %. L'Ajuntament sempre es posicionava amb l'empresa. També demanàvem la jubilació parcial anticipada per als treballadors. Enteníem que aquí l'empresa i l'Ajuntament sempre sortien guanyant, perquè un treballador que es jubila als 60 anys, en un 85 % li ho paga la Seguretat Social. Però què passa aquí ? FCC s'estalvia l'antiguitat del treballador que es jubila parcialment i rejoveneix la plantilla. Com que l'empresa està directament relacionada amb la patronal, amb la CEOE, el què no volen aquests és que els diners de les arques de la Seguretat Social vagin a parar als treballadors que es jubilen parcialment. S'ho volen quedar ells. Totes les subvencions les volen per ells De fet ja s'ha aprovat una decret que diu que la jubilació parcial anticipada es retarda un any, fins als 61 i que enlloc d'un 15 % de treball haurà de fer un 25 %. Un Ajuntament d'esquerres com aquest no s'hauria d'haver posicionat mai al costat de l'empresa - del ric i del poderós - tal com ho ha fet. Quan els hi dèiem això a alguns de l'Ajuntament simplement ens deien que no els hi fotéssim mítings marxistes... Això ho deia en Pardo [Enric Pardo, d'ICV, és regidor de sostenibilitat] , per exemple. També li dèiem que l'IPC no era el real, que els preus havien pujat més del què es deia. I ells només volien atenir-se a les xifres oficials. No es veia diferència entre els nostres representants i els representants de FCC, ja que tenien el mateix llenguatge. També enteníem que perquè Girona avancés en el tema de la neteja, en un darrer estadi, s'ha de municipalitzar el servei i que aquests diners, que són d'impostos, s'han de reinvertir en millores laborals i de la ciutat. FCC s'emporta benefici quan realment aquí, a Musersa, tot és de l'ajuntament: maquinària, locals... FCC per gestionar-ho, segons el mateix Pardo, s'endú un 9 % de tota la facturació que hi hagi. En aquests moments, amb l'empresa, com està la situació? Ara tenim un conveni firmat de dos anys, 2006-2007. Però l'empresa no només no acceptava les nostres reivindicacions, sinó que a més ens volien treure drets que ja teníem. Ens volien treure hores sindicals als membres del Comitè d'Empresa, hores d'assemblea als treballadors... primer ens treuen hores sindicals per després anar retallant per d'altres cantons. També volien empitjorar-nos el tema de les vacances i a més, volien modificar el fet que el treballador, davant d'un acomiadament improcedent, pugui escollir entre la indemnització o la readmissió. Nosaltres internament funcionem en assemblea. Així, aquest atac el vàrem respondre col·lectivament i a més vàrem aconseguir un augment salarial per damunt de l'IPC (un 5'0 % pel 2006 i un 5'3 % pel 2007), amb clàusules de revisió si l'IPC supera aquestes xifres. Hem aconseguit augmentar la plantilla en tres places, hem aconseguit millorar el tema de la jubilació parcial... informant bé als treballadors, hem superat l'atac de l'empresa. La negociació del conveni d'aquí a un any, com la preveieu ? Igualment dura? Sí, aquí sempre és dur, això. Els treballadors sabem que no ens regalen res. Nosaltres els hi vàrem comentar als companys de l'Ajuntament de fer una

la ciutadania opina

Salvador Aranda, és president del Comitè d'Empresa de Municipal de Serveis (MuserSA)

reunió per afrontar la negociació col·lectiva conjuntament -ja que tots som treballadors de la ciutat, d'un servei públic, tot i ser de FCC - però els companys de l'Ajuntament no ho van veure bé. Creiem que s'ha d'insistir en aquesta línia, de fer una pinya tots els companys de les empreses de serveis públics de Girona perquè l'Ajuntament ens escolti. El vostre model de sindicalisme, més combatiu, pot haver-los tirat enrere? Sí, suposo. Pensen que cada comitè ha de ser independent. I nosaltres, no. Creiem que hi ha d'haver unió en la lluita. Però no criticaré als altres companys, jo ! Nosaltres creiem en l'assemblea dels treballadors. S'ha de comptar amb tots ells. S'ha de confiar en la seva força. Recordo, durant la vaga del 2004 [al mes de març d'aquell any, Musersa va estar en vaga de recollida d'escombraries durant dues setmanes] que la Pagans ens va citar i que ella creia que no hi aniríem. Li vàrem dir que proposés i que tots els treballadors decidirien. Però ella va dir que no, que res de votacions. I només demanàvem un augment de 90 èuros línials ! L'alcaldessa va veure que nosaltres no amagàvem res als treballadors. En relació a les properes eleccions municipals, quina creieu que pot ser la millor conjuntura per als vostres interessos? Nosaltres volem les forces de l'esquerra. I a la dreta ni aigua. Però si l'esquerra fa alguna cosa malament, s'ha de dir. Hem de canviar les eines que tenim, les hem de polir, perquè estan molt dretaditzades. Tampoc podem caure en anar a buscar l'oposició de dretes i també hem de rebutjar l'oportunisme.

Salvador Aranda és president del Comitè d'Empresa de Municipal de Serveis (MuserSA), l'empresa de neteja urbana de Girona. Actualment Musersa compta amb una plantilla de gairebé un centenar de treballadors. En els darrers anys el Comitè d'Empresa i el sindicat majoritari, la CGT, han transformat les formes de lluita tot aconseguint importants avenços en les negociacions del conveni col·lectiu. Musersa és una empresa pertanyent, en un 80 % del seu capital, a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) de l'arximilionària Alicia Koplowitz. Només un 20 % del capital està controlat per l'Ajuntament. Aquesta situació ha donat arguments als qui creuen que les condicions laborals i el servei que es presta al ciutadà podrien millorar substancialment si es comencés a pensar en la municipalització... Aranda ens ho explica.

Gemma Brunet Estudiant de la EPS de la UdG

Qui espera, desespera! El transport públic continua essent una xacra pels estudiants gironins. El que hauria de ser un servei perfectament adequat i necessari per a la vida diària és, a Girona, un cúmul de despropòsits. La línia 8 dels busos urbans gironins és una de les línies més utilitzades, fa el servei entre l'estació de tren i el campus de Montilivi de la UdG. A les hores punta aquest bus s'omple de manera que els estudiants del barri de l'eixample han d'esperar dos o fins a tres busos a la parada perquè tots van plens i no s'aturen. D'altra banda, la línia 7 és la que va a la facultat de lletres. Doncs bé, aquesta línia tan sols fa cinc viatges

al dia a la facultat. L'estudiant que hagi de pujar-hi en una altra hora que no sigui a primera hora del matí o al migdia no pot anar a Les Àligues. Cal un replantejament de la mobilitat a Girona, i és profundament necessària una línia que faci el trajecte entre els tres campus de la UdG i l'estació. Cal una interconnexió d'aquesta mena per unir la vida universitària, perquè l'estudiant que vulgui fer assignatures d'una facultat que no és la seva hi hagi de renunciar simplement perquè no hi pot arribar.


C/Carme, 207 Girona · www.elforn.info

C/ dels Vern 15-17, baixos. Girona

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans comença amb força aquest curs a Girona.

siguin a les grans vies i estiguin protegits, sempre que al centre es pugui coexistir», afirmen. També assenyalen els punts negres de la xarxa -el del carrer del Carme és el més criticat- i demanen que les zones 30 projectades ho siguin realment.

Amb tres nous nuclis a secundària i havent triplicat la militància a l'assemblea de la UdG, fem una valoració molt positiva de l'expansió duta a terme després de la confluència (CEPC i Alternativa Estel).

Cimera interministerial entre l'Estat espanyol i francès a Girona

Per altra banda, hem estat objecte de crítica indiscriminada i polititzada per part de l'equip de rectorat i del Consell d'Estudiants pels actes realitzats en relació al Cas Birulés. Amb l'amenaça del nou marc d'ensenyament superior europeu, que trenca definitivament l'autonomia universitària i la seva democràcia, la implantació del qual comença a fer-se notar a la nostra universitat, no ens sorprèn l'atac que rebem des de les altes instàncies universitàries. Sí que considerem un insult als encausats i al SEPC les declaracions del Coordinador del Consell d'Estudiants. La nostra resposta serà la de seguir treballant i desmentint aquells comentaris que, sense fonament, intenten deslegitimar la nostra lluita. Per un ensenyament públic, popular, català, de qualitat i antipatriarcal.

Ratificada la sanció per ensenyar una estelada El jutge del contenciós administratiu de Girona ha ratificat finalment la sanció imposada contra el seguidor del Girona que va ensenyar una estelada al camp de l'Osca. Contra aquesta sentència la justícia espanyola no preveu cap altra forma de recurs i per tant, ara s'obliga al jove a pagar 3.000 èuros. L'estelada, els càntics a favor de la independència dels Països Catalans i el ressò mediàtic que se'n derivà, a Osca, quedaren sobradament provats que foren els veritables motivants de la sanció administrativa imposada per la Delegació del Govern Aragonès a Osca. En aquest sentit volem recordar que el darrer 8 d'octubre, en el partit de la selecció del Principat contra Euskadi, els mossos d'esquadra van fer una detenció d'un noi que duia una bandera demanant la repatriació dels presoners polítics bascos. En aquesta ocasió, un agent dels Mossos també es va dirigir al detingut dientli que aquell era un emblema il·legal.

Sense participació ciutadana no hi ha democràcia, fes-nos arribar la tevaveu i les teves propostes. "Si et preocupa l'especulació immobiliària, la manca de transparència, la destrucció del territori, la situació de la llengua catalana o la progressiva pèrdua de drets socials, fes-nos arribar la teva veu i les teves propostes!"

cupcontacte@cupgirona.org

Mou-te en Bici edita 5.000 plànols de la xarxa de carrils bici a Girona i Salt Qui vulgui desplaçar-se entre Girona i Salt en bicicleta ja no podrà dir: “Per on he de passar?” La plataforma Mou-te en Bici ha editat, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, 5.000 plànols en els quals es dibuixa el recorregut dels carrils bici ja existents, tant els urbans com els vinculats a les vies verdes. Mou-te en Bici considera que l'aposta no ha de ser tant la creació de nous carrils bici sinó la pacificació del trànsit al centre, de manera que les bicicletes puguin cohabitar amb la resta d'usos. «No diem que com més carrils bici hi hagi millor, sinó que aquests

breus www.salavietnam.com

El proper 16 de novembre se celebrarà a Girona una cimera interministerial entre l'Estat espanyol i francès. Els ministeris de l'interior francès i espanyol han escollit Girona, una ciutat que per ells és fronterera, per abordar temes que van quedar pendents en la darrera cimera que van fer ambdós Estats. Cada cop que hi ha una trobada d'aquestes característiques el desplegament policial i les mesures de seguretat acostumen a vulnerar els drets fonamentals dels ciutadans. L'Esquerra Independentista, a més, vol aprofitar la significació de l'esdeveniment per respondre, en clau pròpia catalana - al mal govern que se'ns imposa des de París i des de Madrid. Així, contra la imposició estatal, per l'autodeterminació i pel control popular dels recursos i el país, s'organitzaran convocatòries que esperem que siguin multitudinàries.

10è. aniversari dels Marrecs de Salt Olga Serra Lloveras www.marrecs.cat Els Marrecs tanquen la seva primera dècada començant a consolidar els castells de 8 pisos. El mes de març d'enguany iniciaven la temporada amb castells de la gamma de 7, fet que va engrescar a tenir més membres de la colla als assajos. La “trempera” i bona coordinació de les dues juntes ha motivat la nombrosa assistència també a les actuacions. La Directiva ha organitzat activitats lúdiques com l'esquiada, el carnestoltes, excursions, colònies, sopars, barraques de la Festa Major de Salt, etc. I la Tècnica ha potenciat castells de més alçada però donant la confiança necessària tant a la canalla com al tronc.

El primer d'octubre, els Marrecs recolzats per colles de la demarcació de Girona i de la Catalunya Nord van participar al concurs de Tarragona, l'esdeveniment casteller amb més renom. Enmig d'una plaça on es barrejaven els colors de les camises dels participants amb la sorra, el sol, l'emoció, la suor i sobretot la competència entre les colles capdavanteres, la colla saltenca va descarregar el 4 de 8, el 4 de 7 amb agulla i la torre de 7. Era la quarta edició en què participaven i varen quedar en onzè lloc! El 29 d'octubre d'aquest any els Marrecs gaudiran de les Fires gironines amb una jornada castellera acompanyats per dues grans colles: els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. Com cada 1 de novembre, un pilar de 4 s'enfilarà per les escales de la catedral de Girona i de ben segur deixarà molt bon regust de boca posant fi a la millor temporada marreca de la història.


lluita municipal

SOM EL QUE MENGEM

Carrer Cort Reial, 17 baixos · 17004 Girona (Barri vell)

Propera assemblea general de la CUP de Girona Oberta a tothom! El proper dissabte 20 de Gener tindrà lloc la Segona Assemblea General de la CUP de Girona. Queda per confirmar el lloc però la intenció inicial és celebrar l'esmentada assemblea al Centre Cultural de la Mercè. La jornada començarà amb à un repàs de la feina feta durant els darrers tres anys. Tot seguit s'exposaran les propostes sectorials que les comissions de treball han elaborat per a la confecció del programa electoral en diferents temàtiques: habitatge, llengua, mobilitat, gestió de residus, cultura, oci, medi ambient... Aprofitem per recordar que s'ha engegat un procés participatiu adreçat a la ciutadania a fi de contribuir a l'elaboració d'un programa electoral construït i pensat des de les bases de la ciutadania; per això s'han organitzat uns tallers participatius. La segona part de l'assemblea es dedicarà a escollir el candidat o candidata que ha d'encapçalar la llista que concorrerà a les properes eleccions municipals però com és sabut el nostre projecte polític vol defugir personalismes i posar l'accent en el caràcter assembleari i d'equip que ens caracteritza, per això és molt important la teva assistència. Tots i totes som una peça fonamental d'aquest projecte polític que és la CUP; així, convidem als gironins i gironines que ho desitgin a enfortir el municipalisme participatiu i combatiu que des de la CUP ens hem proposat construir.

La participació, cavall de batalla per a la CUP! Jordi Navarro i Morera Militant de la CUP de Girona Estem en vigílies del primer aniversari de l'entrada en vigor del Reglament Regulador de les Institucions de la Participança i de la Gestió de Conflictes de l'Ajuntament de Girona, el document marc que regula la participació ciutadana a la ciutat de Girona. No és la nostra intenció entrar ara a debatre els continguts de l'esmentat reglament, ni tan sols pretenem fer-ne un balanç, en tot cas això correspon a la ciutadania, als gironins i les gironines. El que nosaltres pretenem és fer una reflexió entorn al dret a la participació i exposar d'una forma entenedora i clara allò que nosaltres venim reivindicant des de fa temps i creiem just. Tradicionalment la participació ciutadana en les democràcies liberals s'ha vist reduïda a la simple participació electoral i a estudiar i fer al·legacions a determinats projectes de l'administració; però des de la revolució participativa que es va produir ara fa uns anys a Porto Alegre, la ciutadania ja no s'ha conformat amb només això. I és que la participació és per definició un dret, tal i com es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans, i en cap cas pot ser considerada com una simple concessió de les administracions o d'una classe política que es creu amb el dret de retenir determinats drets. Fruit del referent de Porto Alegre i de les reivindicacions populars liderades per col·lectius i moviments socials, les administracions de molts països s'han vist obligades a cedir i donar marge de maniobra a la ciutadania per a què participi d'aquells processos i projectes que els afecten com a part integrant i activa de la societat. Pel què fa a la nostra ciutat, nosaltres creiem que encara a hores d'ara bona part de la classe política en general i de l'equip de govern municipal en particular continua instal·lada en la vella concepció de la participació i creu que amb unes quantes concessions ja pot tenir la ciutadania contenta i calladeta. Si no, no s'explica que aquest Ajuntament no reconegui encara el dret d'intervenció ciutadana en el Ple, o la presència de ciutadans i ciutadanes en les diferents comissions informatives, així com la participació dels gironins i gironines en la redacció dels pressupostos municipals, afers tots ells d'una cabdal importància. Estem convençuts que en nom de la transparència informativa i de la participació democràtica aquestes peticions serien plenament compatibles amb el Reglament Orgànic Municipal. Tanmateix, els fets ens han demostrat que no sempre és bo ser ingenu i seria una ingenuïtat descomunal creure que uns partits polítics tan

aficionats a bloquejar la participació serien capaços d'efectuar una relectura i aplicació generosa del Reglament Orgànic Municipal a fi d'eixamplar la participació ciutadana a Girona. D'altra banda, estem convençuts i convençudes que una bona manera de promoure la participació és potenciant l'autorganització popular i per això cal donar el màxim suport a col·lectius, entitats, moviments socials i associacions de veïns. També es fa necessària una revisió de la metodologia i funcionament de les Taules Territorials a fi d'agilitzar-les i fer-les un instrument de participació efectiu.

647 57 73 97 · 676 59 07 60 Plaça Joan Maragall, 6 · 17162 Bescanò · Girona · CATALUNYA

La CUP de Girona proposa millores de mobilitat a l'aparcament de Vista Alegre Dia rere dia són moltes les persones que entren a la ciutat de Girona per a treballar-hi. Es tracta de gent que no tenen la seva residència a Girona però hi tenen la feina. Davant d'aquest fet es fa evident la necessitat de tenir espais on encabir tot aquest alt volum de vehicles provinents de fora. Des de la CUP hem apostat sempre perquè les grans zones d'aparcaments se situïn als afores de la ciutat i estiguin connectades amb el centre mitjançant el transport urbà. D'altra banda, Girona està tendint últimament a eliminar les zones d'aparcament gratuït per ser substituïdes per zones d'estacionament limitat (zones blaves). Aquest fet comporta moltes vegades que els residents d'aquell barri tinguin dificultat per trobar un lloc on aparcar el seu vehicle. Un d'aquests barris que tenen mancança d'aparcament -a part de l'Eixample, on l'aparcament gratuït és del tot insuficient pel gran nombre de gent que hi viu- és el barri de Vista Alegre, on hi ha un gran solar per aparcar just a sobre d'on hi havia l'antic camp de futbol. En una recent trobada amb els representants dels veïns, se'ns va manifestar que l'associació està molesta per la poca sensibilitat mostrada per l'Ajuntament per tal de millorar aquest equipament, un dels pocs dels què disposa el barri. Al problema del seu mal estat s'hi afegeix que, molt sovint, està ocupat per cotxes privats d'agents que treballen a la comissaria dels mossos i que durant tot el dia, per manca d'un aparcament a la comissaria, ocupen amb els seus vehicles grans zones de l'aparcament. De fa molt temps l'Ajuntament no ha escoltat les reivindicacions veïnals. Esperem que no hi tindrà res a veure que just al cantó hi hagi un aparcament privat? Tant de bo no sigui a costa de la població que l'Ajuntament vulgui incentivar l'empresa privada. És per tot això que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona ha analitzat les mancances d'aquest aparcament públic i proposa al govern municipal un seguit d'actuacions per resoldre les deficiències d'aquest equipament. PROPOSTES DE LA CUP 1.- Cal millorar els accessos per a vehicles, obrint si és possible un altre accés ja que l'existent és del tot insuficient i es col·lapsa al ser l'entrada i la sortida pel mateix lloc. Sovint la presència de vehicles mal aparcats dificulta encara més l'operació. 2.- Cal condicionar el paviment, perquè està ple de sots. Alhora sol·licitem la millora de la il·luminació, ja que a certes hores aquesta zona del barri queda molt fosca, sobretot dins de l'aparcament i en el vial que dóna la volta per la part del darrere. 3.- Cal continuar amb l' ús gratuït de l'aparcament de Vista Alegre, ja que els residents del barri del Carme sofreixen mancances de llocs on estacionar els seus vehicles. De cap manera acceptaríem que la millora suposés en contrapartida la pèrdua de gratuïtat de l'aparcament. 4.- Cal habilitar els passos de vianants que porten al barri i que, incomprensiblement, tenen barreres arquitectòniques que dificulten l'accés a les persones amb dificultats de mobilitat (cadires de rodes, cotxets, etc.). 5.- Cal instal·lar més aparcaments per a bicicletes i estudiar la possibilitat de perllongar un carril bici fins a la zona del Carme-Vista Alegre. 6.- Cal netejar l' entorn, que normalment és ple de brutícia, i oferir espais alternatius als propietaris de gossos. Aquestes propostes de millora seran adreçades properament a l'Ajuntament que presideix la senyora Anna Pagans, mitjançant una instància entrada pel registre municipal on se li demanarà que les tingui en consideració i que les faci arribar als departaments pertinents del propi Ajuntament.

Plaça de l’Oli, nº 7. 17004 · Telèfon 972 20 85 92

VINE A LA FESTA! Lloguer d'inflables i canó d'escuma per tot tipus de festes.

ESPAIS: Telèfon 972 41 04 23

LA GÀBIA Ocelleria

C/ Joaquim Vayreda, 16-18 · 17001 Girona 972 23 70 23 · www.lagabia.org


Sobre l'ampliació del Centre Comercial Hipercor i la consegüent reforma urbanística a la plaça Salvador Dalí La notícia apareguda als mitjans de comunicació locals aquest passat dimecres 4 d'octubre, en referència a l'inici d'acord entre l'equip de govern municipal de la ciutat de Girona i els responsables del centre comercial Hipercor-El Corte Inglés, la valorem de forma molt negativa per les següents raons: - En primer lloc, volem denunciar públicament la metodologia emprada en aquesta ocasió, metodologia a què tristament ja ens té acostumats aquest equip de govern. Creiem que un acord d'aquestes característiques entre els responsables polítics de la ciutat i una gran empresa -fet d'esquenes a la ciutadania- és de dubtosa transparència i legitimitat democràtica. - Aquesta és una gran operació urbanística amb clars interessos immobiliaris i econòmics. Novament es confirma que el planejament urbanístic i la reordenació urbana de viles i ciutats no els decideixen els Ajuntaments democràticament escollits sinó les grans empreses i el mercat immobiliari. Tristament són molts els càrrecs electes que es troben còmodes en aquesta situació d'especulació immobiliària i defensen les grans operacions urbanístiques on hi ha en joc grans quantitats de diners. - Resulta incongruent que un govern municipal que es declara obertament

d'esquerres doni suport i promogui operacions d'aquest tipus. Creiem que alguns dels partits polítics que formen el govern municipal s'haurien de replantejar la seva adscripció a l'espai polític de les esquerres, donat que les seves accions són pròpies de forces polítiques neoliberals o de dretes. - Entenem que els grans afectats d'aquesta operació són en primer lloc els veïns i veïnes del barri de Sant Narcís, que poden perdre en els propers mesos un espai públic de l'esmentat barri. El barri de Sant Narcís està mancat d'espais lliures i ens consta que molts veïns estan descontents amb l'anunci d'enderrocar la plaça i ampliar el centre comercial Hipercor. Per això creiem que novament ha mancat diàleg entre l'equip de govern i la ciutadania. Una vegada més l'equip de govern va a la seva. - Considerem que el que cal als barris de la ciutat és potenciar el comerç de barri i de proximitat, donat que és una forma de redinamitzar els barris i de crear llocs de treball de proximitat. Amb l'ampliació del centre comercial Hipercor són molts els petits comerços que no podran resistir l'enorme competència i es veuran obligats a tancar les seves portes, tot contribuint a desertificar comercialment i social el barri. Així ho han manifestat diferents agents econòmics i socials de la ciutat. - Finalment, dir que ens oposem frontalment al projecte d'ampliació i manifestem el nostre total suport als veïns i veïnes del barri de Sant Narcís, alhora que refermem el nostre compromís per a seguir reivindicant el manteniment de la plaça Salvador Dalí així com l'obertura de nous espais lliures públics.

La lluita d'un poble “Santa Eugènia de Ter” que vol deixar de ser un barri de tercera El primers dies de juliol d'enguany l'Ajuntament de Girona convidava el veïnat per a portar a terme un procés participatius (reunions, tallers, etc..) al centre cívic de Can Ninetes a Santa Eugènia de Ter de cara a l'ordenació urbanística de l'espai anomenat "Frontissa de Santa Eugènia" entre la sèquia Monar i el passeig d'Olot. Per part del Grup gironí de Defensa del Territori (GDT) del Casal Independentista El Forn vam elaborar i presentar (a la reunió del 22 de juliol) una proposta que vam anomenar "La frontissa de l'aigua", que proposava la creació d'un parc inspirat en la sèquia Monar (i les Hortes). En aquesta mateixa reunió del 22 de juliol es va convocar (amb el suport de la Plataforma en Defensa de les Hortes i Ribes del Ter) una reunió de veïnes i veïns, el divendres dia 28 del mateix mes de juliol. D'aquesta reunió va sorgir la iniciativa d'elaborar un manifest que unifiqués la majoria de posicions i propostes (inclosa la del GDT) que exigien la construcció d'un gran parc i

s'oposaven fermament a la implantació d'un vial d'enllaç del tràfic metropolità que acabés travessant les Hortes. En una posterior reunió convocada abans de la realització de la sessió participativa de l'Ajuntament (del dia 15 de setembre d'enguany), es va aprovar definitivament el text del manifest "Tot un parc per a un poble". Es va acordar que, a més de ser presentat a la següent reunió convocada per l'Ajuntament (el dijous 5 d'octubre), es "penjaria" en el diari electrònic www.eldimoni.com tot obrint un procés de recollida d'adhesions i suports. No cal dir doncs, que la CUP de Girona treballarà per donar la màxima difusió i suport a aquest manifest. Per sumar-vos al manifest que trobareu a la pàgina anteriorment citada, escriviu un correu-e a: eldimoni@eldimoni.com.


La CUP de Girona es solidaritza amb els i les treballadores de l'IAS Santa Caterina de Salt Ens ha arribat a les mans una carta dirigida al gerent, comitè d'empresa, conseller delegat de l'hospital i direcció mèdica de l'I.A.S. (Institut d'assistència Sanitària) de l'Hospital Santa Caterina de Salt, Girona. Davant la importància dels fets, hem volgut publicar la carta original i solidaritzar-nos amb els i les treballadores. La carta diu així: Som un grup de treballadors de l'Hospital Santa Caterina que fa anys que hi treballem i volem fer-li arribar el nostre descontent davant l'actuació de direcció d'infermeria. Ja fa anys que patim: 1.1 Abús de poder clar i repetitiu. Política d'enxufisme i clara discriminació. 1.2 Atribució de places “a dit” sense cap tipus de transparència. 1.3 Tracte poc humà i de menyspreu cap al treballador. 1.4 Amenaces al personal perquè no agafi la baixa quan hi ha motius més que suficients. Quan algú vol demanar permís de casament, se l'amenaça amb una possible no renovació de contracte. 1.5 Com potser que un treballador demani un dia per a un curs de formació relacionat amb el seu servei i li sigui denegat? On és la implicació de direcció per facilitar la formació dels seus treballadors? Per part de supervisor/es: 1.1 Abús de poder i sobretot incompetència per part de la majoria dels supervisors/es. 1.2 La seva funció, que seria que el servei funcionés correctament, (tenir cura del personal al seu càrrec, control i manteniment del material necessari, ja sigui de farmàcia o de magatzem...) no ho fan ni de bon tros. Fer de mediador en el cas que hi hagi algun conflicte dins l'equip (portalliteres, auxiliars, infermeres, metges...). Si comparem les tasques de supervisió amb qualsevol altre centre ja sigui públic o privat, són realment una vergonya. Creiem que són sous llençats i ens preguntem: com potser que anant amb un pressupost tan ajustat, i tenint mancança de personal en

alguns serveis, l' I.A.S. llenci aquests diners amb un personal tant incompetent i del tot innecessari? 1.3. No donar resposta als dies denegats per assumptes propis. Per exemple: quan un treballador demana un dia personal al seu supervisor/a immediat, aquest ni tan sols ho fa arribar a direcció d'infermeria per d'aquesta manera evitar-se conflictes, denegant així el permís i donant sempre la mateixa resposta: no hi ha personal per cobrir.

Degut a tots aquests fets, tenim gran part del personal descontent, desmotivat, de baixa, prenent antidepressius i/o ansiolítics, desestructurant àmbits familiars degut a la feina... ja que ningú, ja sigui individualment o col·lectivament, s'atreveix a denunciar aquests fets per possibles represàlies; ens veiem obligats a adreçar-nos a vostè de manera anònima perquè li quedi constància de tot el que està passant des de ja fa masses anys. Tenint en compte que a l'Hospital Sta. Caterina ha estat exemple de bon tracte de cara al pacient i d'oferir un ambient familiar i acollidor immillorable, tot això gràcies al personal que ha estat sempre al peu del canó. No deixem que això es perdi. Per això ens atrevim a demanar-li que amb aquesta informació (li assegurem que del tot certa), faci tot el que estigui a les seves mans ja que és la única esperança que ens queda. Pel bé de tots.

nacional

Josep Maria Loste i Romero Articulista de premsa

Les víctimes del canvi climàtic El canvi climàtic no és el futur ni cap mena de film de ciència-ficció: ja és el present, amb tota la seva violència destructiva. A Europa la situació comença a ser d'alarma social. Als Països Baixos podrien haver mort, per les altes temperatures anormals, unes 200 persones i a l'Estat Francès gairebé 70. Al Regne Unit s'ha arribat a la temperatura més alta mai enregistrada en un mes de juliol, 36,5 graus centígrads a la població de Wisley, al comtat de Surrey. A casa nostra, hem suportat d'ençà del mes de maig una calor anormal i durant tot el juliol hem patit temperatures extremadament càlides, per sort amb menys morts que al nord d'Europa, però també amb víctimes de cops de calor que es podrien haver evitat si no tinguessin un model econòmic i de vida tan depredador i irracional. A banda de les desgràcies personals -les víctimes del canvi climàtic també són les mateixes, socialment parlant, que les víctimes dels accidents laborals: els més pobres- la realitat present de l'escalfament de la terra provoca un altre gran problema vital que ens pot arruïnar el turisme i l'economia en general: la manca d'aigua. La situació de les

capes freàtiques ha caigut al nivell més baix d'ençà de fa vint anys. Cal reaccionar davant d'aquests fets que ja formen part dels problemes polítics del present. Cal revisar a fons el creixement econòmic malgirbat i, molt particularment, l'actual model energètic forassenyat.

La situació de les capes freàtiques ha caigut al nivell més baix d'ençà de fa vint anys. Cal reaccionar davant d'aquests fets que ja formen part dels problemes polítics del present. Cal prendre's més seriosament la qüestió del transport públic, sobretot el ferrocarril convencional, i començar a plantejarnos, de dalt a baix, un nou model urbanístic i de vida quotidiana que ens permeti albirar un futur social i mediambiental digne i sostenible. Ara i aquí el canvi climàtic ens està indicant clarament que no podem anar, com si no passés res, pel viarany equivocat del capitalisme salvatge i el neoliberalisme prepotent.

La repressió o la volta del mitjó Lluís Sales i Favà

comarcal

Aquests darrers mesos l'Esquerra Independentista de les comarques gironines hem estat notícia. A desgrat nostre, sense que nosaltres n'haguem controlat els motius. I és que hem hagut d'estar atents a tres processos judicials penals i a diversos altres casos tramesos via sanció administrativa. En total una quinzena de militants han passat per aquests tràngols. Avui no està mai de més recordar aquella frase dels revolucionaris alemanys, després presa per l'Espriu. Deia que cal forçar-nos a tots a donar una mica per evitar, així, que uns pocs ho hagin d'acabar donant tot. Jo vull pensar que parlava d'esforç i de solidaritat. A vegades en l'àmbit antirepressiu, en què la gent ho passa pitjor, simplement ens limitem a desitjar-loshi sort i ens oblidem de l'Espriu. A la CUP pensem que un represaliat -sigui en la forma que sigui- és un subjecte prioritari de lluita política. I ens expliquem: la repressió és un entrebanc que cal superar prioritàriament amb solidaritat i, així mateix, amb arguments. Creiem que d'una situació negativa, com és un procés jurídic, cal revertir-ne quelcom en positiu. Podem fer-hi sortir solidaritat i arguments. El cas Birulés, el cas del seguidor de futbol jutjat per ensenyar una estelada, el cas d'un segon seguidor de futbol jutjat per encapçalar un grup d'independentistes al partit de la Selecció Catalana, les 8 denúncies i processos pels quals han hagut de passar militants de Maulets acusats de clavar cartells o fer pintades... Tot això ens ha dut a haver de respondre. Sovint, quan ho fem, deixem a la llum les seves febleses; les de l'administració espanyola o les de les administracions subsidiàries. La defensa política a un represaliat, ben gestionada, és una forma d'eixamplar consciències i d'eixamplar, també, el nostre moviment polític. Com un mitjó, podem donar la volta a la repressió. Però no podem perdre mai de vista que el represaliat no s'ho està passant bé. Sabem que no és agradable l'espera de 6 anys dels encausats en el cas Birulés, o que els joves -menors- de Maulets de Salt i de Girona, que varen ser retinguts il·legalment pels cossos de la policia municipal, s'hagin topat per primer cop amb les formes brutes d'aturar-nos. Per oferir aixopluc a aquests companys cal ser més. Créixer, créixer i créixer. Un altre clàssic, en Victor Serge, que fou un rus molt inquiet, deia que cal transcendir la seva legalitat. Cal que generem uns contra-valors propis i que deixem de dubtar, com a grup i sobretot davant d'un mateix. I per això cal ser força gent. Per oferir, de forma solvent, un sistema de valors compartits entre molts i moltes, on la legalitat espanyola sigui, únicament, un entrebanc llunyà i aliè. En certa manera crec que ho estem aconseguint. Els encausats del cas Birulés se saben portadors d'un clam general contra el PP o el seguidor de futbol que organitzava autocars des de l'Empordà per veure la selecció del Principat ho ha continuat fent perquè sap que tothom, aquí, vol veure un dia la selecció del seu país jugar oficialment. Processos i sentències pesen menys que determinació col·lectiva. Quan dic que cal que donem tots plegats “una mica”, també ho vull dir a l'hora de militar. És notori que les CUP i d'altres organismes independentistes anem creixent arreu de les comarques. Però perquè els cops -que sabem que l'Estat espanyol continuarà llançantnos- no ens alenteixin, cal que continuem creixent sense parar. Solidaritat és, en definitiva, més compromís.


Centre de Catalanitat Pl. del Vi, 2 · 17004 Girona · Tel. 972 20 19 69

Les Voltes

CORRENT

Pagament gir postal, xec o transferència a “La Caixa” 2100-1134-14-0100287736 Quan tinguem en DNI oficial del nostre Govern, guardeu aquest carnet emmarcat en un lloc d’honor.

Centre de gestió autoritzat:

Lliurar per correu SI

Cal una foto i 6¤

NO

La sol·licitud i lliurament per correu tarda menys d’un mes.

Professió

Tel. Població Nom i cognoms Adreça Codi Postal Comarca o país

Marca l’opció que creguis convenient Vull rebre informació Vull col·laborar Vull afiliar-me

CORREU ELEC CODI POSTAL TELÈFON NOM ADREÇA POBLACIÓ

Servei d’Identitat CATALUNYA. Sol·licitud personal o per correu, del DNI català Dades del sol·licitant · Lletra molt clara, si us plau · Poseu el nom al dors de la foto

Patim encara una acció política que vol diluir la catalanitat. Cal defensar-nos! Fem-nos el DNI català.

Si estàs interessat/da en rebre informació sobre la CUP de Girona envia’ns al carrer Santa Clara, 12, 1r, 1a 17001 de Girona, un correu electrònic a l’adreça contacte@cupgirona.org o bé connecta’t a www.cupgirona.org

El català, una llengua d'acollida i d'integració a Salt?

Josep Pasqual i Vidal Professor del CEIP la Farga de Salt

Quan ens plantegem què es pot fer perquè el català es parli més o es normalitzi a Salt, ja és tot un indici que la seva situació no es troba en el seu punt desitjable. Voldria assenyalar que no podem tractar el tema de la situació del català d'una manera aïllada, només en el context de la realitat de la nostra vila. Cal veure'l d'una manera global, com el resultat de la seva presència en territoris i realitats diferents, tot i que el flux d'immigració que rep Salt li dóna unes peculiaritats especials. Són molts els lingüistes i sociolingüistes que manifesten la seva preocupació pel greu procés de deteriorament que afecta al català. Fins i tot, s'ha arribat a assenyalar un termini per a la seva desaparició. En efecte, la nostra llengua viu una situació de bilingüisme, en aquest cas compartit amb la llengua castellana, i com a llengua més dèbil va perdent més espais, més dominis. I així, també d'una manera paral·lela, fruit d'aquest contacte tan estret, va degradant-se progressivament en la seva estructura i vocabulari i, en definitiva, en la seva genuïnitat. En aquest procés de bilingüisme, el català és la llengua dèbil. Aquest fet, al meu entendre, no es dóna pas perquè sigui una llengua menys expressiva o més pobra de recursos. Al contrari, té una tradició cultural i literària al seu darrere igualables a qualsevol llengua europea. La debilitat del català rau en el fet de no poder comptar amb un estat que el protegeixi i l'ajudi a desenvolupar-se amb tot el seu potencial. Si fos així, no hi hauria els endèmics problemes de falta de presència en els mitjans de comunicació, l'administració de Justícia, la comercialització i l'etiquetatge dels productes alimentaris, els prospectes farmacèutics, el cinema, la restauració i tants altres àmbits. El català ja fóra una llengua europea si no fos per l'ambigüitat i la tebior amb què la defensa i promou a Europa l'Estat espanyol, que no l'accepta ni al seu propi Parlament. Un aspecte, també, relacionat amb la llengua catalana i que, com a ensenyant a l'escola pública, visc d'una manera especial, és el fet de la marxada massiva dels nens i nenes autòctons de l'escola pública de Salt. Pensem que l'escola és la garantia que tots els nens i nenes establertes a la nostra població tinguin un coneixement adequat de la llengua. Quins referents culturals i lingüístics poden tenir els i les alumnes nouvinguts si les aules estan formades bàsicament per alumnes procedents de la immigració? Sovint, aquests referents lingüístics queden circumscrits als del mestre i un reduït nombre d'alumnes autòctons. Podria estendre'm i parlar dels recursos precaris de què disposen les escoles per atendre dignament i eficaç les necessitats d'aquests nous alumnes que constantment s'incorporen i han de fer un aprenentatge accelerat i dificultós de la llengua vehicular, el català, que els ha de permetre accedir a les diferents àrees curriculars. Per aquesta urgent tasca les escoles compten amb uns migrats recursos humans i disponibilitat horària insuficient. Aquesta precarietat en què viu l'escola pública ha provocat la “guetització” d'aquests centres i, també, ha sostret als nouvinguts l'oportunitat de compartir la seva

educació i els seus aprenentatges amb un alumnat més ampli i divers, i per tant més enriquidor. No n'hi ha prou que una llengua es conegui. Si l'entenen moltes persones però no hi ha ús social, aquesta llengua esdevindrà extingida. I això em fa pensar en el català. Quan se'ns mostren les estadístiques de coneixement i comprensió, ens enlluernem perquè són altes, però analitzant els percentatges d'ús, baixen d'una manera alarmant. La població de Salt és de 27.208 habitants i 7.433 són nouvinguts, xifra que representa un 27% del total, amb unes 74 nacionalitats diferents. Seria molt fàcil atribuir el descens de l'ús del català a la immigració, però ens enganyaríem, perquè podem constatar com a diferents països d'Europa o bé als Estats Units, amb fluxos migratoris més grans, integren amb relativa naturalitat la població nouvinguda. El problema radica en la fortalesa i vitalitat de la llengua d'acollida. L'anglès, el francès... són llengües fortes amb un estat que les vetlla. No és el cas del català. Què es pot fer perquè els nouvinguts s'interessin per aprendre el català? Una iniciativa positiva és que persones que pertanyen a diferents àmbits de la població expressin la seva percepció del tema. També es podria promoure un organisme de reflexió i treball amb capacitat de crear propostes entorn a aquesta temàtica on podrien participar-hi professionals i representants de diferents sectors saltencs. Parteixo del principi que una llengua és una manera particular d'entendre el món i la realitat que ens envolta i una manera, també, d'expressar les nostres necessitats, emocions i sentiments. Per això penso que a les persones que arriben al nostre poble els hem d'obrir de bat a bat les portes perquè ens puguin conèixer, sentir-se acollits i compartir la nostra llengua i cultura. Parlar-los en català és la manera més eficaç de facilitar-los la integració plena a la nostra realitat. Però, sovint, els nouvinguts no es llencen a conèixer i parlar el català perquè en nosaltres mateixos perceben el nostre dubte i inseguretat. Estic convençut que el català pot ser la llengua d'integració a Salt, si els que hi vivim sabem donar-la a conèixer amb naturalitat i la sabem fer sentir com una llengua viva i necessària. Parlar en català ha de ser un acte natural, sense connotacions polítiques, una manera de donar pas, de compartir, de voler conviure en una mateixa realitat. Els nouvinguts no s'expressaran mai ni faran seva una llengua que els catalans amaguen. Pensaran, amb raó, que no és una llengua útil. Ens hem de convèncer que parlar en català no és una forma de molestar ningú. En reunions, trobades o converses ocasionals de carrer, hauríem d'utilitzar el català encara que els nostres interlocutors no s'hi expressin. Sense pretendre-ho, sovint constato amb complaença que molts interlocutors s'afegeixen a parlar també en català. És així com el català pot esdevenir eina d'integració i acollida. En definitiva, no són les llengües que salven els pobles, són els pobles, nosaltres, la gent, els que fem i salvem les nostres llengües. A Salt, podem fer del català una llengua comuna i de relació entre tots i totes.

Carnet per punts

Amb la recent entrada en vigor del carnet per punts, hem creat aquesta nova secció on es vol sancionar o premiar a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que creiem que així s'ho mereixen. Per tant:

-8 punts: PSC-ICV per voler edificar una de les poques places que queden al barri de Sant Narcís i fer-ho d'amagat dels gironins i gironines, atenent només als interessos econòmics dels grans empresaris que aspiren a monopolitzar el comerç de Girona, aixafant el petit comerç de barri que és el que dóna vida i carisma a la ciutat. -6 punts: Rectora UdG i coordinador del Consell d'estudiants pels atacs infundats i indiscriminats al SEPC i per la falta de suport als encausats pel cas Birulés. -4 punts: Bancs i caixes per encarir el preu del diner i les hipoteques i fer-nos jugar als treballadors i treballadores al macabre joc del capitalisme, on uns pocs s'enriqueixen sense treballar i altres han de pagar preus molt elevats i totalment injustos per quelcom que és un dret de tota persona: l'habitatge digne. -2 punts: A la indústria audiovisual que es nega sistemàticament a oferir cinema en català.

+8 punts: Procés participatiu per a definir la frontissa del Güell. +6 punts: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) pel treball sindical, combatiu, constant, perseverant a la UdG i pel notori augment de la seva militància a instituts i facultats. +4 punts: Portals d'informació eldimoni.com i elsud.org pel seu compromís amb la informació lliure, crítica i plural. +2 punts: Marrecs de Salt. Per la bona temporada castellera feta en el seu 10è aniversari i perquè un any més ens acompanyaran en aquestes Fires de Girona i ens encomanaran el seu esforç i entusiasme fent pinya per la cultura popular catalana.

Contracorrent 8  
Contracorrent 8  

Revista de la Candidatura d'Unitat Popular de Girona Octubre-Novembre-Desembre 2006