Contracorrent 21

Page 1

CONTRACORRENT

n.21 MAIG JUNY 2013

20.000 exemplars gratuïts

c. de la Força 7, baixos 17004 Girona · PPCC www.girona.cup.cat ae: girona@cup.cat Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com facebook.com/cupgirona twitter.com/cupgirona youtube.com/cupgirona

Milers de persones estan essent foragitades dels seus habitatges, en un moment en què la pobresa i l’exclusió augmenten a marxes forçades a casa nostra. El drama dels desnonaments, que ha aflorat amb tota la seva cruesa en els darrers mesos en la societat catalana, és només la punta de l’iceberg d’un context social, polític i econòmic cada cop més crític. És moment de sortir al carrer a plantar cara a les seves retallades, a aturar els seus desnonaments i a desobeir les seves lleis injustes. És l’hora del poble!

I en aquest número també trobaràs:

‘100 dies, 100 lluites’ article dels tres diputats de la CUP al Parlament de Catalunya valorant els primers mesos d’activitat parlamentària ‘El Parc Central, un espai que cal salvar’ article d’en Jordi Navarro sobre el TAV i el futur del Parc Central

Gerd Arntz

Entrevista a la Marta Afuera, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)


Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

editorial Per una política municipal ètica, transparent i participativa En els darrers temps s’ha eixamplat considerablement la distància entre la ciutadania i les institucions i representants polítics. La incapacitat del sistema polític per donar resposta a les demandes, necessitats i inquietuds de la societat catalana, sumada a unes dinàmiques institucionals absolutament viciades, en què l’opacitat, l’hermetisme i la corrupció han esdevingut pràctiques massa generalitzades, en són segurament la principal explicació. També són temps en què vivim un clar segrest de les institucions per part dels mercats financers i les polítiques d’austeritat dictades des de les altes instàncies. Les mesures del govern espanyol del PP

per limitar la capacitat d’endeutament dels municipis i de contractar personal constitueixen un clar ofec als nostres ajuntaments, i suposen un atac frontal a l’autonomia i la sobirania municipal. És el moment, doncs, trencar aquesta dinàmica i passar a l’acció per canviar les coses. I en aquest sentit, tant la lluita institucional com la mobilització i la denúncia ciutadana són imprescindibles. Cal mostrar públicament el malestar, assenyalar als qui tenen segrestades unes institucions que haurien de tothom i per a tothom; i cal demostrar amb la pràctica diària que una forma de gestió pública realment democràtica i al servei de la majoria és possible.

Redacció: CUP Girona Disseny i maquetació: Puça Browdepeix Han col·laborat en aquest número: Joan Ramon Sanz David Fernàndez Georgina Rieradevall Quim Arrufat Carla Soler

Per si encara no ens coneixes... La CUP, una força emergent La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fa 10 anys que treballa a la ciutat, amb l’objectiu de convertir Girona en una ciutat realment oberta, justa i democràtica. La tasca que fem a la ciutat és, alhora, la nostra aportació a un projecte més ambiciós, de país. Som independentistes i d’esquerres, i treballem per construir un moviment ampli, democratitzador, que ens permeti assolir la independència nacional i la justícia social.

El 25 de novembre passat vam presentar-nos per primera vegada a les eleccions del Parlament de Catalunya, i vam obtenir més de 126.000 vots, que ens van permetre obtenir-hi tres diputats. En l’àmbit local tenim tres regidors a l’Ajuntament de Girona des del 2011, i prop d’un centenar de càrrecs electes a diferents viles i ciutats catalanes.

A les comarques gironines tenim representació a altres capitals de comarca com Banyoles, Santa Coloma de Farners i Figueres, entre d’altres municipis, i governem als ajuntaments de Celrà i Viladamat. Sabem que les nostres comarques tenen importants reptes i dèficits en camps com la mobilitat, les infraestructures, la defensa del territori o el model econòmic, i per això treballem dia a dia per fer-hi front i donar-hi resposta.


Marta Afuera “EL QUE ELS DESGASTA MÉS ÉS VEURE COM ATUREM UN DESNONAMENT RERE L’ALTRE”

La Marta Afuera és la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona

l’entrevista Defineix-nos la PAH, amb poques paraules. És una experiència d’autoorganització ciutadana, basada en el propi l’empoderament i l’ajuda mútua, que neix per fer front als governs i les entitats financeres que durant anys ens han empès fins on som ara, i han provocat una clara vulneració del dret a l’habitatge. Feu accions al carrer, però també negociacions. Com ho combineu? Amb el temps hem vist que la negociació sol ser una arma de desmobilització. Ara només negociem si és amb la pressió de la nostra gent i els mitjans de comunicació al davant... és l’única manera que sigui útil. Però la nostra feina de veritat és la lluita de carrer i la visualització. Hem comprovat que els fa més mal i els desgasta més és veure com aturem físicament un desnonament rere l’altre. Per què us heu centrat en reivindicar la dació en pagament? Necessitàvem trobar una proposta fàcil d’explicar, que donés una sortida efectiva a les persones afectades. No deixa de ser una proposta de mínims, però ha estat útil. Segurament en l’actual context cal fer un pas més, i per això ara plantegem la cessió obligatòria d’ús d’habitatges per part de les entitats bancàries. Com valoreu la reacció del govern del PP davant de la sentència europea que considera abusiva i il·legal la llei hipotecària espanyola? Pel que sabem de moment, la reacció del PP és quasi nul·la. Ni aposten seriosament pel lloguer social, ni s’aturen la majoria dels desnonaments... L’actitud del govern espanyol és vergonyosa i irresponsable.

I per postres van aparcar la ILP per la dació en pagament al congrés espanyol... És que s’estan carregant la democràcia. Es queixen que els fem escratx, però si ens tanquen totes les vies de diàleg i els canals oficials no serveixen..., què volen que fem? Justament, últimament heu patit una forta campanya de desprestigi per aquest tema. Aquesta gent viuen en un altre planeta, i l’únic que fem és portar la problemàtica a les portes de casa seva. L’escratx és una forma pacífica però contundent de lluita que serveix per visualitzar el problema. S’ha d’utilitzar amb mesura i en casos justificats. Però és efectiu. Mira en Palomares, ha deixat el PP en part perquè ha obert els ulls.

SÍ QUE ES POT

Però la campanya de criminalització d’alguns sectors de poder està essent molt forta... Molt. Però mirem d’obviar-ho i tirar endavant. Ens han dit nazis, filoetarres, i no sé quantes coses més [riu]... Però s’estan passant tant que se’ls ha acabat girant en contra. Diuen que se senten amenaçats, però els amenaçats, derrotats i humiliats de veritat són les persones desnonades. Com valoreu el suport social envers la PAH? Ha costat molt que la gent es desperti. Durant anys hi ha hagut com una apatia general que ha costat molt de trencar, i ni la societat ni les administracions era conscient del problema. Fa dos anys el regidor de serveis socials va dir que a Girona no hi havia desnonaments, que només coneixien dos casos...! T’ho pots creure? Fa unes setmanes vau alliberar aquest bloc de pisos a Salt. Amb quin objectiu? Si les administracions estan segrestades, la gent s’ha d’autoorganitzar i transgredir les normes. És així com s’ha avançat històricament. I també cal enfortir les opcions polítiques que defensen les nostres demandes a les institucions. Al bloc alliberat de Salt hi viuran famílies que en tinguin la necessitat i també que assumeixin un compromís comunitari. Esperem que l’Ajuntament de Salt canviï l’actitud i ens posi les coses fàcils. A Sabadell, per exemple, l’Ajuntament s’ha compromès a empadronar les persones que viuen als blocs alliberats. S’està fent molta feina, però encara en queda molta per fer. Ens en sortirem? Mira, fa uns dies vaig estar a Marinaleda, a Andalusia, i l’experiència d’aquella gent és increïble. S’organitzen en assemblees, tenen cooperatives d’habitatge... Pots tenir casa tota la vida pagant 15 euros al mes. I amb això acabo. N’hem d’aprendre, perquè un altre món és possible.


breus Arran denuncia la hipocresia de la “ciutat cívica”

Per Sant Jordi, cultura, llengua i estelades als balcons!

L’1 de maig, jornada de lluita

Cadaqués Retorna. I Girona?

L’organització juvenil Arran ha iniciat una campanya aquesta primavera que porta per nom ‘Poc que hi cabem pas en aquesta ciutat’. L’objectiu principal de la iniciativa és denunciar que la nova ordenança del “civisme” aprovada pel govern municipal amb el suport del PP cerca, especialment, atacar l’ús dels espais públics de la ciutat per part d’aquells que tenen menys recursos com, per exemple, els mateixos joves. La campanya, que es va iniciar, amb una tarda d’activitats a la Plaça Salvador Espriu de la ciutat el passat 23 de març, fa esment a l’especial criminalització que pateixen els col·lectius que usen places i carrers com a espais de trobada, socialització i reivindicació. En aquest sentit, el col·lectiu ARRAN pretén treballar per aconseguir un espai de trobada del jovent crític i amb ganes de construir una alternativa a la que consideren una nefasta política juvenil del govern liderat per al convergent Carles Puigdemont.

Amb l’arribada de la Diada de Sant Jordi, la CUP de Girona ha volgut reivindicar un any més la cultura i la llengua catalanes en el marc d’uns Països Catalans lliures. Així, la formació i altres organitzacions de l’esquerra independentista, que participen de la fira d’entitats de Sant Jordi a la Plaça Catalunya, han reclamat mesures per potenciar l’ús social de la llengua i han participat en activitats culturals i polítiques que entitats de la ciutat com el Casal Independentista El Forn, l’Ateneu 24 de Juny o Òmnium Cultural han programat per aquestes dates. Una d’elles, una mostra de cultura popular, dinar i concert organitzada pel Casal Independentista El Forn el 27 d’abril durant tot el dia a la Plaça Sant Pere de la ciutat. De la mateixa manera, la CUP ha preparat una bateria de propostes en l’àmbit cultural i musical per fer de Girona una ciutat pionera i líder d’aquest sector, i també ha animat tots els gironins i gironines a penjar l’estelada al seu balcó i mantenir-l’hi tot l’any per sumar-se a la reivindicació independentista.

Els Països Catalans bullen de protesta i reivindicació, i les demandes de la classe treballadora tornen a tenir vigència i una adhesió massiva des que, per culpa de la crisi, vivim una forta reculada pel que fa als drets socials i laborals. Enguany la situació econòmica és catastròfica i les patronals i oligarquies aprofiten el context de misèria, confusió i caos per imposar les seves condicions. Això significa baixar sous, incrementar hores de feina i precaritzar més les condicions de treball. Ras i curt, tenim una patronal agressiva, antidemocràtica i violenta que vol tornar als mètodes del primer terç del segle XX. Personatges com Domènec Espadaler, Joan Rossell, Gay de Montellà, Díaz Ferran van en aquesta direcció. Davant d’aquest escenari és moment d’articular respostes ordenades i constants, fer front a la patronal és una obligació moral i l’1 de maig sempre és una bona oportunitat oportunitat per expressar-ho de forma contundent i clara. Per això la COS i el conjunt de l’esquerra independentista de la ciutat de Girona ha organitzat actes al carrer per plantar-los cara.

Dilluns 15 d’abril va ser una jornada històrica pel municipi empordanès de Cadaqués. De fet ho va ser per tots els Països Catalans i pel món ecologista, perquè s’hi va posar en pràctica una experiència pilot: Cadaqués Retorna, que és el primer assaig d’un Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn d’Envasos (SDDRE) a casa nostra, que culminarà (esperem que amb èxit) el 30 de juny. Un sistema que permetrà recuperar envasos i contribuir, així, a reduir la colossal xifra es consumeix a Catalunya (9 milions d’envasos diaris). D’aquests 9 milions només se’n recuperen 3,5, i la resta van a parar a incineració, a abocadors o directament al medi natural. Un impacte ambiental i econòmic que no ens podem permetre de cap de les maneres. A països europeus amb més tradició ambiental es recupera un percentatge gairebé del 95% d’envasos. L’experiència de Cadaqués ha d’esperonar-nos a fer passes cap a aquest model més eficient, racional modern i sostenible, i deixar enrere l’actual model caduc i ineficient basat en els contenidors de colors. Girona ha aprovat mocions al Ple per a implantar el sistema de recollida Porta a Porta i el SDDRE i és moment de fer passes endavant. El medi ambient, els futurs gironins i gironines i el sentit comú ens ho agrairan.


lluita municipal L’aigua de Girona continuarà en mans privades 8 anys més

Avancem cap a un pressupost participatiu!

La Devesa, de paradís perdut a calaix de mals endreços

Llanos de Luna i Felip de Borbó al ple municipal

El passat 11 de març el Ple de l’Ajuntament aprovava, amb els vots favorables de CiU i PP, i l’abstenció del PSC, prorrogar 8 anys més la concessió a l’empresa que fins ara s’encarregava del servei d’abastament i de part del sanejament de la ciutat: Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A (AGISSA). El 80% d’aquesta empresa és capital privat, en mans de tres grans corporacions: CaixaBank, Aqualia-FCC i AGBAR. Des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona fa mesos que es va iniciar una campanya per reclamar que la gestió de l’aigua a la ciutat ha de ser un servei públic, fora del mercat i d’interessos privats que busquin fer-hi beneficis. En aquest sentit, l’Ateneu recorda que l’objectiu d’aquestes empreses no és el d’oferir el servei d’aigua altruistament, sinó repartir beneficis entre els seus accionistes. En aquest cas, el de l’aigua, ho fan a través d’un bé imprescindible per a la vida, la salut i el benestar dels gironins i gironines. Al Ple en què es va debatre la renovació el grup municipal de la CUP va intervenir per defensar la necessitat d’una gestió pública d’un recurs tan bàsic per la vida de les persones com l’aigua, i l’oportunitat perduda que representava prorrogar per 8 anys el contacte en comptes d’estudiar una municipalització del servei, tal i com reclamaven diverses entitats. En la seva intervenció, la CUP també va denunciar un cop més la manca de control i transparència de l’actual model, i va reclamar que la pròrroga fos només d’un any, per tal d’aclarir aspectes de la gestió duta a terme fins ara per AGISSA i poder preparar un pla per municipalitzar el servei durant aquest mandat.

La CUP fa anys que defensa major transparència i participació ciutadana en la gestió dels comptes municipals. L’any passat vam aconseguir que se celebrés una audiència pública sobre el pressupost municipal, i aquest any hem continuat insistint per fer més passos en aquest sentit. En la negociació del pressupost municipal per al 2013 diverses organitzacions i col·lectius vam convèncer l’equip de govern que obrís una partida d’inversió perquè els veïns i veïnes puguin decidir quines actuacions cal fer als seus barris amb aquests diners, i ara és feina de tots plegats treballar perquè aquesta experiència participativa arribi a bon port. Tot i que finalment va votar-hi en contra, la CUP valora positivament tot el procés de negociació del pressupost municipal d’aquest any. Assemblees obertes, participació de diferents col·lectius i associacions en la negociació...; ens hem de marcar el repte de fer arribar la transparència i la participació ciutadana a tots els àmbits de la gestió municipal, i aconseguir que l’experiència d’aquests mesos no esdevingui un cas aïllat.

La Devesa és un dels espais més estimats per les gironines i els gironins, però sovint ha esdevingut un calaix dels mals endreços, una rerabotiga de la ciutat on posar allò que no sabem on va. Un cop arxivada la idea de posar-hi un pavelló esportiu, la darrera de les afectacions que li ha tocat patir al parc són les obres del TAV. Una ferida que deixarà de record una cicatriu en forma de reixa com a sortida d’emergència d’aquest tren. L’any passat, des del grup municipal de la CUP vam aconseguir aprovar una moció perquè aquest any es revisés el Pla Especial d’usos d’aquest espai per a garantir-ne la conservació, optimitzar-ne els valors ambientals, culturals, pedagògics i recreatius que aporta a la ciutat. La Devesa és un patrimoni del conjunt de la ciutat i el parc urbà més gran dels Països Catalans, per la qual cosa cal blindar-lo i preservar sense vacil·lacions. La primera acció per generar debat de cares a la futura redacció del Pla d’usos serà un acte que la CUP organitzarà pròximament per copsar les opinions diferents experts i coneixedors de l’espai, i donar veu en aquest debat a totes les entitats i les veïnes i veïns de la ciutat.

El grup municipal de la CUP ha presentat, recentment, diverses propostes per reafirmar el compromís de la ciutat de Girona amb el procés d’independència del nostre país i donar resposta als atacs que ens arriben des de les institucions espanyoles. D’una banda el ple municipal va aprovar la moció de la CUP per declarar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, persona “non grata” a Girona, pels constants atacs i menyspreu contra el poble català. En canvi, el ple va rebutjar la moció de la CUP per deixar de reconèixer Felip de Borbó com a Príncep de Girona. En aquest cas CiU, PSC i PP van aliar-se per impedir que la proposta prosperés, i van mostrar la seva cara més submisa i lleial a l’estat espanyol. Finalment, fa mesos que reclamem a l’alcalde que compleixi la moció de la CUP aprovada un any enrere sobre sobirania fiscal, en què es va acordar que l’Ajuntament deixaria d’ingressar els impostos a l’agència espanyola i passaria a fer-ho a la catalana.


Prioritats

Fotos: Carla Soler i Fiol Text: Lluc Salellas i Vilar

L’agenda del senyor alcalde bull. Hom mira la seva vida a través de les xarxes socials o dels diaris de la ciutat i ho constata ràpidament. Dos o tres dies a la setmana treballa al Parlament, un o dos dies més té actes públics i de càmeres amb alcaldes, rodes de premsa, conferències, alts càrrecs i algun dia més el dedica a la família (per sort). I és clar, si un fa el compte de la vella veu que si la setmana continua tenint 7 dies per rics, pobres, alcaldes i plebeus, poc temps li queda al sr. Puigdemont per al dia a dia de Girona. Però la ciutat avança. Som prop de 100.000 persones, uns quants quilòmetres quadrats, centenars de serveis, milers d’activitats (per sort, també) i desenes de milers de detalls per tenir en compte. Però no, no parlarem de detalls com algú podria pensar que són aquestes fotografies. Els edificis buits, els rius empantanegats i bruts, la desolació del Parc Central, els aparcaments de bicicletes que es treuen del centre de la ciutat o la Devesa, el parc més important de la ciutat, desfigurada, deixada i desaprofitada no són detalls. Són conseqüències evidents d’una manca de priorització de determinats temes a Girona. Perquè quan el senyor alcalde no té temps (o no el prioritza) per asseure’s en una taula, pensar un model de ciutat per a tots, recórrer tots els carrers i reunir-se amb els veïns i veïnes (encara que només sigui per elaborar el pressupost municipal); ni tampoc no té un equip de govern extens i bolcat amb Girona (com és el cas), passa que la ciutat se li escapa i la gent que hi vivim ens n’allunyem. És (la seva) lògica pura. Des de la seva òptica neoliberal, ell i el seu equip han confiat el model de ciutat únicament a la iniciativa de les grans empreses privades, i així, evidentment, la ciutat compta amb molts espais i persones amb qui ningú hi pensa. Aquells barris menys de “cartró-pedra” i aquelles persones que a les butxaques no hi duen ni cinc. I no parlem, precisament, de detalls. Parlem del fons. Permetre els rius descuidats és no tenir en compte el medi ambient, treure els aparcaments de bicicletes és no mirar per un nou model de mobilitat. Com deixar que el Parc Central i de la Devesa es degradin és no preocupar-se per l’espai públic i el seu ús sinó és per finalitats empresarials, i ser incapaç de plantejar alternatives atrevides amb els edificis buits és no implicarse prou en garantir el dret a l’habitatge. Si volen, poden continuar esperant que alguna empresa ho arregli mentre el senyor alcalde passa el dia al Parlament. La majoria de gironins i gironines preferiríem que fos l’Ajuntament qui prengués la iniciativa. Ja sabem, però, que tot és qüestió de prioritats.


La ciutadania opina

El Parc Central, un espai que cal recuperar

A Bàscara, #vergonyaN2

Albert Picart veí de Sant Narcís

Jordi Navarro, regidor portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona

Joan Ramon Sanz, militant de la CUP de Figueres

Res ha canviat

El TAV ja funciona i presta servei a Girona. Fa uns mesos es va inaugurar oficialment i ja és una realitat a la nostra ciutat i comarques. Una infraestructura que des del meu punt de vista cal qüestionar per moltes raons. Pel seu impacte ambiental, pel cost energètic, la despesa econòmica... Però això, pel cas que ens ocupa, són figues d’un altre paner. El TAV ja funciona, sí, però la ferida del Parc Central, el nostre Parc Central, continua oberta i sagnant. Els veïns de la zona, el barri de Sant Narcís i el conjunt de gironins i gironines ens mirem amb preocupació el que fou un preciós parc que acabà trinxat per les obres del projecte ferroviari. Un projecte fet de mala manera i que ha quedat a mitges. Tot plegat fa la sensació que l’important era fer una inauguració amb monarquia inclosa, a corre cuita, i que en canvi la catàstrofe generada per les obres era un detall sense importància.

El 31 de gener d’enguany, la Pilar moria injustament, víctima d’accident, a l’N-II, una més d’una llarga i sinistra estadística. La seva, però, ha estat la gota que ha fet vessar la paciència de tot un poble, Bàscara i l’ha fet sortir a la carretera amb un missatge clar i contundent. Prou!

Després de molt de temps d’obres a Girona al final fa uns mesos va entrar en funcionament el Tren Alta Velocitat. D’opinions al respecte d’aquesta faraònica infraestructura que ha trasbalsat greument tota la zona del Parc Central i especialment Sant Narcís n’hi ha per tots els gustos. Però el que és un fet és que després de la seva entrada en funcionament tot continua igual, les afectacions dels veïns persisteixen i continuen perjudicant la mobilitat de tota la ciutat, i tot això amb un seguit de promeses incomplertes d’ADIF i l’equip de govern. Després de tota una gran campanya mediàtica per explicar els beneficis de l’arribada del TAV per la ciutat, ara s’està intentant silenciar els primers problemes. Primer les goteres aparegudes i més recentment la noticia sobre la disminució de la velocitat màxima dels trens acumulen més raons als que sempre hem defensat que era una obra totalment innecessària i que poc beneficiava al conjunt de la ciutadania. Mentrestant, les obres continuen i res no ha canviat pels ciutadans de Girona.

L’Ajuntament de Girona ha organitzat diverses trobades en diferents formats, però encara a hores d’ara no tenim un calendari clar del projecte de reposició en el seu conjunt. És a dir, els carrers Josep Maria Gironella i Bisbe Sibilla, plaça Europa, Parc Central i la llosa. Sabem que el cost total de l’enrenou d’endreçar la zona frega els 14M€, però no sabem del cert si la totalitat dels projectes disposaran d’un finançament, que a priori ha d’assumir ADIF. El Parc juga un paper clau en la millora de qualitat de vida dels veïns de la zona i del conjunt de la ciutat. Connecta barris i sectors, i ha de ser un pulmó verd de primer ordre que oxigeni Girona i presti descans, verdor i tranquil·litat a la mainada, les famílies, els vianants, els veïns i veïnes. El Parc Central ha de tornar a ser l’espai amable i obert, que imprimeixi calma i gaudi a la ciutat, i esdevingui un eix central per a la millora de la qualitat de vida. Moltes il·lusions i esperances, i al mateix temps moltes frustracions i desenganys ens ha portat aquest megaprojecte. El desànim i cansament provocat per les obres ha castigat molt uns carrers i tot un barri que ha suportat molts, massa anys, molèsties i promeses incomplertes. Sigui com sigui cal seguir lluitant pel nostre Parc Central i no llençar la tovallola perquè ens hi juguem el futur.

Prou morts, prou accidents, prou punts negres, prou de #vergonyaN2, prou de falses promeses, de solucions que mai arriben, prou als 3000 camions diaris pel mig del poble. Durant gairebé 80 dies, els veïns de Bàscara i els pobles del voltant, organitzats en la plataforma Prou Camions N-II, han estat exigint solucions a un problema que fa 40 anys que s’arrossega. El d’una carretera estreta, saturada de camions i interessadament oblidada per tots els governs. Amb dues reivindicacions clares, desviar el trànsit de camions per l’AP7, via infrautilitzada, i que es resolguin els punts més negres. Durant aquest 80 dies els actius veïns, han fet un manifest, han enviat mocions als ajuntaments, han fet talls diaris de la carretera cada matí, i a la tarda, han anat tots a pitjar el botó per creuar pel semàfor. Durant aquests dies, al mig de l’N-II s’hi ha vist fer de tot, dinars populars, esmorzars de forquilla, pessebres vivents, enterraments de les falses promeses del conseller Vila i un debat amb parlamentaris de tots els grups polítics, on hi va ser present el company Quim Arrufat, parlamentari de la CUP-AE. Des de la CUP hem estat a disposició de la plataforma, sense fer gaire soroll, com toca, donant-los tot el nostre suport i portant la seva moció als ajuntaments on som presents. Sempre deixant molt clara quina és la nostra postura, la solució a l’N-II no passa per faraònics desdoblaments, el que cal és recuperar l’AP7 pels ciutadans i no per Abertis. Des del 19 d’abril ja no hi ha camions a l’N-II, però sí els mateixos punts negres. La lluita continua i queda molt per fer, però ara toca aturar-se i dir gràcies a un poble, exemple de dignitat col·lectiva i unitat.


Fotografia Jordi Borràs

100 dies, 100 lluites Arriba un correu electrònic. Des de comarques gironines. A propòsit de si ens atrevim –o no– a sintetitzar breument, i en 2.000 caràcters, aquests darrers mesos al Parlament. Cinc mesos ja des que la CUP hi irrompés. I fer-ho hauria de ser tan fàcil com alhora complicat. Fàcil perquè l’altra política, la que fa la gent a peu de carrer, la que neix d’un moviment polític de base com la CUP, és radicalment d’altra manera: el que veníem a fer i estem fent ja estava dit i escrit abans de començar. Davant la triple crisi severa i la triple situació excepcional –nacional, socioeconòmica i democràtica– que viu el nostre poble. Fàcil perquè ens devem a un triple compromís ja condensat abans de començar: denunciar, aturar, construir. Denunciar i visualitzar la crua i dura realitat del país, provar d’aturar les pitjors retallades antisocials des del final de la dictadura i seguir construint, com fem fa anys i panys, el país lliure, solidari i equànime que volem. Fem això. Res més.

David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat, diputats de la CUP al Parlament de Catalunya

Malgrat tot encara som un país dempeus. Que batega, lluita i es compromet

contra la corrupció, de la defensa dels serveis públics a cada comitè d’empresa en lluita, dels desnonaments aturats a la denúncia dels mercats financers que s’enriqueixen amb la nostra crisi a un ritme de sis milions d’euros diaris. Aviat és dit, però malgrat tot, som encara un país dempeus. Que batega, lluita i es compromet.

Difícil perquè radiografiar, cartografiar, com és un palau de poder formal i com és la inèrcia del poder; conèixer de prop com es desgoverna, desadministra i malvèn el país... ja és una mica més complicat. En tot cas –escola i aprenentatge permanent– apamem de prop tot el que cal canviar, en territori advers. Però potser, i afortunadament, la millor síntesi és una altra. Que condensa el millor de tot plegat: d’aquests 100 primers dies els autèntics protagonistes són les més de 100 lluites obertes amb les que hem treballat, connectat i enxarxat. Les persones que lluiten, s’activen i es comprometen: del fracking a Bàscara, de la tossuderia independentista a la gota malaia

Capgirem-ho, doncs. Perquè només hi som perquè hi sou. No som pas tres, perquè tres persones no canvien mai res enlloc. Seguim sent 126.219 espartans. I ara molts més. El Cavall de Troia. Les veus del carrer. L’ara i aquí del país que està venint i ja pica a la porta. Toc-toc: l’hora del poble. La vostra hora. Seguim. Seguirem. Independència, socialisme i Països Catalans. Màxima llibertat política per al nostre poble, màxima justícia social per a la seva gent. Sí: és això el que fem. Perquè som el que fem per canviar el que som. Entre totes i tots.

Carnet per punts

Des d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

[+ 8] Als diversos ajuntaments catalans que exerceixen la sobirania fiscal i han deixat d’ingressar els impostos a l’agència tributària espanyola

[- 8] A Concepció Veray, regidora i diputat del PP a Madrid, per intentar criminalitzar la lluita per l’habitatge de la PAH

[+ 6] Als professionals dels mitjans de comunicació públics catalans en lluita contra els acomiadaments

[- 6] Als grups municipals de CiU, PSC i PP que van votar en contra de deixar de reconèixer Felip de Borbó com a Príncep de Girona

[+ 4] A l’Ajuntament de Celrà, governat per la CUP, que ha implantat el sistema de recollida selectiva porta a porta

[- 4] Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha emès una nova interlocutòria contra el català a l’escola

[+ 2] Al col·lectiu de ‘iaioflautes’ de Girona, que s’han constituït recentment per fer front a les retallades de drets socials

[- 2] A l’equip de govern de Girona, que aquest any ha deixat de convocar l’Audiència Pública sobre el pressupost municipal


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.