Page 1

CONTRACORRENT

n.20 SETEMBRE OCTUBRE 2012

20.000 exemplars gratuïts

c. de la Força 7, baixos 17004 Girona · PPCC www.girona.cup.cat ae: girona@cup.cat Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com facebook.com/cupgirona twitter.com/cupgirona youtube.com/cupgirona

El cinisme conservador

PROHIBIT

Amb el PP com a fidel aliat, el govern de CiU a l’Ajuntament de Girona ha iniciat una ofensiva conservadora a la ciutat. Les traves per celebrar actes al carrer, la desatenció envers les entitats ciutadanes, la criminalització d’espais populars com les barraques de la Copa o la nova ordenança del civisme, en són alguns dels exemples més clars. Així, amb l’excusa d’eradicar comportaments pretesament incívics i garantir la convivència ciutadana, s’estan aplicant polítiques i normatives que signifiquen un important retrocés per la ciutat, i que en alguns casos suposen restriccions intolerables respecte a la llibertat d’expressió i els drets ciutadans més elementals. [Continua a l’editorial]

I en aquest número també trobaràs: Cap on van, les Fires de Sant Narcís? Algunes claus per entendre el debat sobre la festa major gironina Més enllà de burilles i hidroavions un territori ignorat i desendreçat Una reflexió sobre la problemàtica dels incendis als Països Catalans Afrontem el futur sense oblidar el passat, article de Carles Bonaventura sobre els 20 anys de l’Operació Garzón

El civisme arriba a Girona


Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

editorial

El civisme com a excusa Amb l’arribada de CiU al capdavant de l’Ajuntament de Girona el nostre consistori ha caigut, finalment, en mans dels sectors dretans i retrògrads de la ciutat, i això s’està començant a notar en l’acció de govern i en les normatives que s’estan aprovant. L’exemple més recent n’és l’ordenança del civisme, impulsada per CiU amb el suport entusiasta del PP, que pretén fixar la base normativa d’aquesta deriva conservadora que s’està imposant a Girona. Amb el pretext d’evitar comportaments incívics i molestos per a les veïnes i veïns de Girona, l’ordenança regula de forma clarament abusiva un ampli espectre de la vida social i personal de les gironines i els gironins, i en alguns casos posa en perill la llibertat d’expressió i alguns dels drets ciutadans més elementals. Així, hàbits com estendre roba al balcó o fer un mos a l’aire lliure esdevindran pràctiques perseguides,

i elements bàsics de la vida ciutadana com els actes públics o trobades al mig del carrer es restringeixen perillosament. Més que no pas fixar les bases de la convivència entre veïnes i veïns, doncs, sembla clar que amb aquesta ordenança CiU pretén escenificar un gest d’autoritat, demostrar la mà dura amb els ‘incívics’, i dotar-se d’una eina de control social al servei d’uns valors i d’un model de ciutat clarament conservadors. Des de la CUP defensem la prevenció i el diàleg com a formes de gestió dels conflictes que, certament, de vegades existeixen entre veïnes i veïns, i ordenances com la que promou CiU van justament en el sentit contrari. I és que la criminalització, la persecució i la sanció poden ser armes molt potents electoralment o de cares a la galeria, però no són, en cap cas, les bases que poden garantir la convivència ciutadana a Girona.

Coordinació: Josep Jovani Redacció: Mireia Fillol, Toni Lecha, Lluc Salellas, Marçal Terrades, Joan Pujolàs, Elisabet Punset Correcció: Biel de Montserrat Han col·laborat en aquest número: Maria Garcia, Carles Bonaventura Disseny i maquetació: Puça Browdepeix

Per si encara no ens coneixes...

Balanç del primer any a l’Ajuntament La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fa 10 anys que treballa a la ciutat, amb l’objectiu de convertir Girona en una ciutat autènticament oberta, justa i democràtica. La tasca que fem a la ciutat és, alhora, la nostra aportació a un projecte més ambiciós, de país. Som independentistes i d’esquerres, i treballem per construir un moviment ampli, democratitzador, que ens permeti assolir la independència nacional i la justícia social. Ara fa poc més d’un any, a les eleccions municipals del 2011, vam obtenir representació a l’Ajuntament de Girona, amb tres regidors. Durant aquests mesos hem presentat 29 mocions al Ple municipal i desenes de propostes, algunes de les quals hem aconseguit que tirin endavant. Entre les més destacades que s’han aprovat hi ha les propostes de permetre que les entitats

gironines puguin intervenir en els plenaris, adherir Girona a l’Associació de Municipis per la Independència, impulsar mesures contra els desnonaments, celebrar una audiència pública sobre el pressupost municipal o descartar la construcció del pavelló de la Devesa. D’altres propostes, la majoria, no s’han aprovat, però estem contents d’haver situat moltes problemàtiques que pateix la ciutat i el país a l’ordre del dia, i haver empès la resta de grups a parlar-ne i expressar la seva posició. Finalment, els nostres regidors han seguit el codi ètic i de conducta que van signar a principis de mandat: han renunciat a totes les entrades per espectacles, regals i altres privilegis que se’ls ha ofert pel fet de ser regidors, i han fet de la transparència i la honestedat la seva principal eina de treball en el dia a dia de l’Ajuntament.


Arran de la mort d’un ciutadà argentí a les dependències de la policia municipal al carrer Bacià el passat juliol, la CUP ha demanat a l’Ajuntament de Girona que revisi els protocols de seguretat d’aquest cos policial, i ha aprofitat per reclamar un debat sobre el model de policia que volem a la nostra ciutat. Lamentablement, el de la seguretat és sovint un debat que apareix segrestat per tòpics i visions simplistes, que desemboquen sempre en demandes d’augmentar els efectius policials i els recursos, sense analitzar a fons les mancances i problemes del model policial que avui impera als nostres municipis. És per això que durant els pròxims mesos des de la CUP promourem el debat sobre el model policial a la nostra ciutat, i explicarem les nostres propostes per tal de reconvertir la policia municipal de Girona en un cos municipal d’assistència, seguretat i informació, basat en la proximitat i que prioritzi la seva tasca preventiva i mediadora.

A través del nomenclàtor, recuperem la memòria històrica! Com hem denunciat en els darrers anys, alguns dels noms de carrers i places de la

nostra ciutat mantenen noms heretats de l’època franquista que representen tot allò del qual a hores d’ara el poble català es vol alliberar. Parlem de la plaça Espanya (davant de l’estació), de la plaça Poeta Marquina (poeta vinculat amb la franquisme i sense relació amb la ciutat), de la plaça Constitució (el text que ens impedeix exercir el nostre dret a decidir) o l’avinguda Hispanitat (que celebra el genocidi espanyol). Per democratitzar el nomenclàtor dels nostres carrers i per adequar-lo als anhels de llibertats que viu el país, la CUP iniciarà aquesta tardor una campanya participativa perquè els gironins i gironines puguem proposar noms alternatius com, per exemple, els que existien en l’època de la 2a República. Amb la participació de tots i totes, treballem per recuperar la memòria històrica!

Per una consulta ciutadana sobre el tren convencional La Mesa d’Entitats per la Participació de Girona, que agrupa múltiples entitats veïnals i socials de la ciutat, ha fet pública una proposta perquè l’equip de govern municipal organitzi un procés informatiu sobre les obres del tren convencional a la Girona, que culmini amb la celebració d’una consulta popular vinculant perquè la ciutadania es pronunciï sobre aquesta qüestió. El projecte ferroviari gironí ha causat molta polèmica des de l’inici de les obres del TAV, el 2008, i ha estat una permanent font de conflicte per la manca d’informació i les molèsties que ha generat arreu de la ciutat, especialment en els barris més afectats. Un cop acabades les obres del TAV, la darrera gran fase de les obres, vinculada al tren convencional, es presenta plena d’incògnites, i és per això que les entitats plantegen la celebració d’un gran procés d’informació i debat. Des de la CUP ens afegim a la demanda per decidir, entre totes les gironines i els gironins, el futur del projecte ferroviari a la ciutat.

Un any plantant cara als desnonaments! La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va sorgir a Girona per tal de fer front a la problemàtica dels desnonaments i les dificultats per fer efectiu el dret a l’habitatge. Un any després de la seva creació, la PAH ha aconseguit aturar desenes d’intents d’execució hipotecàries, i ha impulsat a Girona la creació de la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge, de la qual la CUP també forma part. Així, combinant la mobilització i l’acció directa amb les negociacions amb institucions i entitats bancàries, la PAH ha esdevingut, només en un any, una de les entitats socials més actives i reivindicatives de la ciutat. Una de les principals campanyes en què ha participat la PAH és la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament amb caràcter

© Oriol Clavera

Lluita municipal

Protocols de seguretat i model policial

retroactiu. En només uns mesos la iniciativa ha rebut el suport de milers de persones, i a Girona ciutat s’han recollit centenars de signatures. Des de la CUP, doncs, felicitem la PAH en aquest primer aniversari de la seva creació a la ciutat, i l’animem continuar la seva tasca incansable en favor del dret a l’habitatge.


Cap on van les Fires de Sant Narcís? CLAUS per entendre el debat sobre Fires

Fa anys que es parla, des de múltiples sectors de la ciutat i, a vegades, des de posicions molt allunyades, de la necessitat de replantejar alguns elements de les Fires de Sant Narcís. D’una banda, els sectors més conservadors fa temps que van iniciar una croada contra les entitats presents a l’espai de la Copa. La criminalització que han viscut les barraques, incentivada pel mateix govern de CiU, ha posat en el punt de mira aquest espai emblemàtic de les Fires, i en l’edició d’enguany ja es començaran a visualitzar els primers retrocessos, que s’han plasmat en la normativa que regula la Copa. D’altra banda, algunes entitat i sectors, entre els quals la CUP, reclamen mesures que facin més participatives les Fires, i demanen un esforç per descentralitzar-les als barris d’arreu de la ciutat. Iniciatives com les Fires Populars, o la gimcana dels 4 rius que va organitzar per primera vegada el Casal Independentista El Forn en la passada edició de Fires, pretenen avançar en aquest sentit. Així, després d’anys de debat però de poques modificacions, el govern de CiU s’ha decidit a implementar els primers canvis en les Fires. Per fer-ho, s’ha basat en una enquesta realitzada a uns pocs centenars de gironines i gironins, la interpretació de la qual s’ha considerat “esbiaixada i interessada”, per part d’alguns sectors de la ciutat. En tot cas, el que és clar és que aquesta enquesta, més enllà de la seva possible utilitat, no és ni molt menys l’eina de participació que necessita la ciutat. El debat que ens cal ha d’anar molt més enllà. Ha de ser un procés autènticament participatiu i durador que ens permeti definir, entre totes i tots, el model de Fires que volem per demà.

Entitats discriminades a la Copa

El teixit associatiu, menystingut

Una de les principals novetats d’aquest any és que s’ha prohibit que les entitats polítiques i sindicals puguin tenir barraca a la Copa, com també totes aquelles que no tinguin l’àmbit d’actuació estrictament a Girona ciutat. Això ha provocat que entitats històriques, algunes de les quals van ser fundadores de la Comissió de la Copa, hagin estat directament expulsades d’aquest espai per Fires. Les associacions perjudicades han mostrat la seva queixa i han afirmat que no es quedaran de braços plegats, però de moment l’Ajuntament no ha anunciat que tingui intenció de rectificar. La CUP i altres entitats han denunciat la intencionalitat política d’aquesta mesura, i han acusat l’equip de govern de voler aïllar i perjudicar les associacions més crítiques i polititzades.

Tot i ser un dels principals protagonistes de les Fires de Sant Narcís, el teixit associatiu de la ciutat no ha pogut participar en el procés engegat per l’Ajuntament sobre les Fires. Així, els canvis a l’espai de la Copa s’han realitzat sense comptar amb l’opinió ni el consentiment de les associacions de la ciutat, que en cap moment han estat preguntades sobre aquesta qüestió. Igualment, l’equip de govern va rebutjar una moció que desenes d’entitats van presentar a través del grup municipal de la CUP, com també va ignorar les peticions de les entitats perquè l’Ajuntament reconsiderés l’aposta per escurçar les Fires de dos a un cap de setmana. No va ser fins que un grup d’empresaris va reclamar que es recuperés el segon cap de setmana que l’equip de govern va accedir a la petició.


FI...

RES!

Enric Stern, membre d’Arran (entitat successora de Maulets)

Tot i ser una entitat històrica de la Copa, Arran (abans Maulets) aquest any es quedarà previsiblement sense barraca. Com ho valores? Som una entitat ciutadana més, amb tots els papers en regla i amb una implantació i activitat a la ciutat més que acreditada. Que no puguem tenir barraca perquè ens dediquem a la política és una clara discriminació i vulnera els nostres drets com a associació. Com respondreu a aquesta prohibició? Hem de fer pinya amb la resta d’entitats i exigir a l’equip de govern que reconsideri la decisió. En tot cas, no ens quedarem impassibles veient com CiU grapeja l’espai de la Copa i el desnaturalitza d’aquesta manera. Heu considerat la possibilitat d’abandonar la Copa? Les barraques de la Copa van néixer com una espai popular, promogut des de l’àmbit associatiu i hem de lluitar tant com calgui perquè això continui essent així. De totes maneres, és interessant que no ens centrem només en aquest espai, i que per Fires sapiguem consolidar espais i iniciatives populars arreu de la ciutat.

Amb l’enquesta no n’hi ha prou La idea de realitzar una enquesta sobre les preferències de les gironines i els gironins respecte a les Fires pot ser encertada, però en cap cas pot esdevenir l’única mesura de participació ciutadana per debatre el model de Fires, com ha passat aquest any. Redefinir el model de Fires demana un autèntic procés de participació i diàleg, en què entitats i ciutadania puguin dir-hi la seva. Un debat de ciutat obert, sense tuteles ni interessos polítics pel mig, que comenci un cop acabades les Fires, i que s’allargui uns quants mesos, tal i com han demanat reiteradament moltes entitats. Només fent-ho així aconseguirem que la ciutadania gironina s’impliqui més en la nostra festa major, i que tots plegats en sentim una mica més nostres les Fires de Sant Narcís.

Les Fires Populars i la gimcana dels 4 rius Durant els darrers anys han anat fent forat algunes propostes sorgides de les entitats, encaminades a fer de les Fires una festa més popular i participativa. Les Fires Populars, impulsades per l’Ateneu 24 de juny des de fa més d’una dècada, s’han consolidat amb els anys com una iniciativa que ha sabut combinar elements festius i reivindicatius, i han aglutinat múltiples associacions de la ciutat en la programació d’activitats alternatives. En la darrera edició de les Fires, d’altra banda, el Casal Independentista El Forn va organitzar per primera vegada la gimcana “4 rius, unes Fires”, que pretén aglutinar veïnes i veïns dels diferents barris de la ciutat al voltant de quatre equips basats en els rius de la ciutat (Galligants, Güell, Onyar i Ter).

Participació i descentralització Una de les assignatures pendents de les Fires continua essent la participació ciutadana i la descentralització de les activitats. Més enllà de les barraques i d’espectacles concrets que congreguen multituds, com ara la trobada de gegants o la diada castellera, és cert que la implicació de la ciutadania gironina és més aviat escassa en el dia a dia de les Fires, i que la festa major gironina no es viu amb gaire intensitat per part de les gironines i els gironins. Ens cal, doncs, ser imaginatius en aquest sentit, unir esforços amb les entitats i que l’Ajuntament faci una aposta ferma per la participació ciutadana i els actes populars, i fer un esforç per portar les Fires a tots els barris de Girona, per tal que el conjunt de la ciutat se’n senti autènticament partícip.


Més enllà de burilles i hidroavions: un territori ignorat i desendreçat Comissió ambiental de la CUP de Girona Un estiu més les comarques gironines hem patit un gran incendi: durant 6 dies 13.000 ha de l’Alt Empordà han cremat en un episodi de gran virulència, posant a prova el sistema d’emergències, i generant importants danys humans, materials i ambientals.

que els separava, suposa una situació de tempesta perfecta i contribueix a augmentar la recurrència i la severitat dels incendis, a banda de segrestar bona part dels recursos d’extinció en la protecció de persones i vivendes.

Cal analitzar les causes estructurals que hi ha al darrere d’aquests fets recurrents, i és que sovint oblidem que l’incendi forestal, a banda de ser el principal risc natural al què estem exposats, és alhora un element consubstancial del paisatge mediterrani, que històricament ha contribuït a modelar.

La resposta política basada en l’augment i millora de la capacitat d’extinció ha estat força eficaç: des de l’any 2000 la superfície mitjana cremada anual ha estat de 3.400 ha, i el sistema català d’extinció és molt ben valorat tècnicament. Potser encara és aviat per avaluar l’impacte de les retallades pressupostàries, però està clar que cap servei públic pot ser immune a tisorades de la magnitud que han patit els àmbits de la prevenció d’incendis (34%) o la protecció civil (52%).

Tanmateix els seus efectes ambientals i socials han anat evolucionant: l’explotació extensiva del territori per un alt percentatge de població rural ha permès durant segles una convivència adaptativa amb el foc. En menys d’un segle hem passat a un paradigma urbà i postindustrial que margina als límits del sistema econòmic gran part de les activitats que tradicionalment han estructurat el paisatge i han permès el sosteniment de la població rural. La nostra silvicultura i la nostra ramaderia extensiva s’esllangueixen mentre consumim massivament i amb naturalitat fusta d’Escandinàvia i xais de Nova Zelanda. Avancem així cap a un sistema territorial dual: els espais necessaris a la lògica econòmica dominant suporten una alta intensitat d’ús que en comporta l’artificialització, i els que en van quedant al marge es naturalitzen, cosa que inicialment implica unes estructures molt vulnerables al foc. En 10 anys, al Principat la superfície forestal ha crescut un 17% i l’acumulació de biomassa un 32%, però tan sols arribem a extreure’n un 15% del creixement anual, mentre la resta s’acumula i contribueix a augmentar la càrrega de combustible disponible per al proper incendi. El desenvolupament urbanístic i d’infraestructures ha obviat aquest risc i ha multiplicat tant els elements vulnerables com els possibles punts d’ignició. La continuïtat entre zones urbanes i espais forestals, sense el tradicional coixí agrícola i pastoral

Tanmateix, les polítiques basades principalment en l’extinció estan arribant al límit, com ha passat en d’altres societats occidentals: la supressió sistemàtica del foc sense promoure paral·lelament una gestió activa del territori comporta una acumulació de biomassa potencialment combustible que retroalimenta el problema. El 95% dels focs són controlats ràpidament, però el 5% que s’escapa està cremant un 90% de la superfície, la majoria en grans incendis d’alta intensitat, que són els més negatius des del punt de vista ambiental i de seguretat. Els episodis de grans incendis al Principat (1986, 1994, 1998, 2003, 2012) no són sinó el símptoma d’una malaltia que no acabem d’assumir: sota determinades condicions que es donen de forma periòdica, les càrregues de combustible que estem assolint generen uns incendis incontrolables, perillosos, amb greus conseqüències ambientals, socials i econòmiques. Així mateix, aquests episodis homogeneïtzen el territori i creen grans extensions d’estructures vegetals atapeïdes i contínues que en pocs anys tornen a ser altament vulnerables. Tot plegat pot veure’s agreujat pels probables efectes del canvi climàtic, en augmentar la freqüència de les situacions més desfavorables.

Enfront d’aquesta problemàtica tan complexa, des de la CUP proposem el desplegament de polítiques alternatives com: · Integrar el risc d’incendi com a element fonamental en la planificació urbanística i d’infraestructures · Formar la població en la cultura del risc i en la percepció integral del foc · Fomentar l’activitat forestal, agrícola i ramadera: ús de fusta local, ús energètic de biomassa, recuperació de la ramaderia extensiva, suport al teixit industrial forestal, suport a la gestió associada i cooperativa, suport a conreus tradicionals (vinya, olivera), etc. · Fomentar la prevenció activa: implantació d’infraestructures de prevenció, mesures d’autoprotecció, suport a les ADF, planificació dels massissos forestals · Integrar criteris de gestió postincendi en la planificació forestal i dels espais naturals Tot plegat difícilment pot abordarse sense una planificació integral, ha arribat el moment d’exigir l’elaboració d’una Estratègia Catalana sobre Incendis Forestals, que revisi l’experiència en matèria de prevenció i extinció dels darrers anys, detecti les mancances, dibuixi escenaris de futur, defineixi objectius i quantifiqui els recursos públics necessaris. Més enllà de la gestió recurrent d’emergències, cal replantejar la gestió d’un territori que el model econòmic dominant ha abandonat a la seva sort.


Comarcal

Nacional

Toquem-los els sous!

Ja n’hi ha prou de pactar

El ple del Consell Comarcal del Gironès va rebutjar, en la sessió del mes de juny, una moció del grup de la CUP que demanava rebaixar els sous de tots els consellers comarcals i els principals càrrecs polítics de la institució. La proposta es va tombar amb els vots en contra de CiU i PP i amb les abstencions del PSC i Esquerra.

Des dels Pactes de la Moncloa i el postfranquisme fins als nostres dies, les forces autonomistes han provat múltiples fórmules per cimentar l’encaix de Catalunya i la major part dels Països Catalans a Espanya. La redacció i aprovació de la Constitució espanyola va suposar un impuls a la fragmentació dels Països Catalans, i un mur de contenció per al procés de construcció nacional arreu del nostre país. A Catalunya l’any 1979 els principals partits del sistema van aprovar un Estatut d’Autonomia que fixava atribucions i competències pròpies, amb la recuperació i creació d’un Parlament autonòmic amb capacitat per legislar en algunes matèries, i que havia de millorar l’encaix de Catalunya i dels Països Catalans a l’estat espanyol.   25 anys més tard, els partits autonomistes van impulsar al Parlament de Catalunya un nou Estatut continuista, que mantenia Catalunya dins del marc autonòmic espanyol, i que va ser retallat per totes bandes fins que finalment va ser tombat pel Tribunal Constitucional. I avui, la CiU torna a la càrrega amb un nou instrument d’encaix a l’Estat: el Pacte Fiscal, una eina concebuda per frenar l’avanç de l’independentisme català, com ho certifiquen les declaracions d’alguns líders polítics i sindicals com ara Duran Lleida i Josep M. Álvarez: “el pacte fiscal és per quedar-nos”.

Els consellers de la CUP, Jordi Navarro i Dani Cornellà, van qualificar de “cínica i grotesca” l’actitud dels grups que s’hi van oposar, i van lamentar la manca de responsabilitat mostrada per la majoria de representants del plenari. Cornellà va acusar-los de “preocupar-se més pels seus interessos corporativistes i gremialistes que pel benestar de la ciutadania i el bon funcionament de la institució”. “S’ha de tenir molta cara per exigir a la ciutadania que s’estrenyi el cinturó des de les butaques de les institucions, sense fer cap esforç, gest ni renúncia”. En els municipis on governa la CUP, com ara Celrà o Viladamat, la rebaixa dels sous dels regidors va ser una de les primeres decisions preses després d’arribar a l’alcaldia. També en múltiples ocasions, com ara en el ple d’investidura o en la negociació del pressupost municipal per al 2012, el grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Girona ha reclamat que es retallin les retribucions dels càrrecs electes per tal de generar estalvi.

Des de l’esquerra independentista creiem que és el moment d’avançar, en clau nacional i social. Només des de la plena sobirania nacional i econòmica podrem construir un projecte de país veritablement lliure de les imposicions dels estats espanyol i francès i del sistema econòmic que avui ens ofega. Cap pacte fiscal ens farà lliures, com cap pacte social ens permetrà trencar amb les desigualtats existents en la societat catalana. Avui, més que mai: Independència i Socialisme!

Opinió

Maria Garcia i Colomer, militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

El jovent de Girona El jovent creixem i agafem consciència, però moltes vegades no sabem com canalitzar les problemàtiques i adversitats a les quals ens sotmet el sistema. No tenim eines per aconseguir un canvi ni tampoc els mitjans, o així és com ens ho volen fer creure i com ens volen: submisos, quiets i callats. L’ajuntament de Girona ja ha intentat establir òrgans participatius, però sempre se n’ha destapat la poca horitzontalitat i han estat tot un fracàs. D’altres, però, hi rumien i hi donen voltes i així,

mica en mica creen un nou escenari davant seu que els permet assolir objectius d’un col·lectiu que sempre s’ha trobat en una posició vulnerable i dèbil: els joves organitzats. Aquells joves que volen plantar cara a l’atur, a la precarització de l’ensenyament, a l’estat policial que darrerament ha establert el conseller d’interior, a la mala gestió dels espais públics, la manca d’oci alternatiu i al feixisme que es passeja pels carrers amb impunitat. Aquests joves són i seran els que hauran

decidit lluitar, i els qui podran transformar allò que marquen els partits del sistema. Ha arribat el moment que el jovent ens creguem la força que tenim a les nostres mans. I que units, combatius i compromesos, comencem a dir ben fort a tota aquesta colla que porten corbata que som el futur dels Països Catalans, i que serem nosaltres qui canviarem la història i els seus passos. Com bé deia Allende “ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica”.


Afrontem el futur sense oblidar el passat El passat 29 de juliol, l’Auditori de Girona es va omplir de gom a gom amb més d’un miler de persones que van assistir a la projecció del documental “Operació Garzón contra l’independentisme català”. Va ser una més, potser una de les més importants pel nombre de persones que va aplegar, de les desenes de presentacions d’aquest treball audiovisual que es fan arreu del territori dels Països Catalans des de principis de juny.

L’acte de Girona, però, va ser, almenys per a mi, un dels més especials. Tot i haver passat vint anys, els records dels fets del 1992 encara són ben vius. Per tant, retrobar-me amb un bon nombre de companys als quals feia força anys que no veia, recordar el concert que la premsa gironina va organitzar llavors a la Devesa per la llibertat dels detinguts i al qual jo vaig poder assistir pocs dies després d’haver estat deixat

Carles Bonaventura i Cabanes Militant de Reagrupament i regidor de l’Ajuntament de Girona al grup de la CUP

en llibertat pel jutge Garzón, sentir l’escalf de la gentada que en la mateixa data, al cap de vint anys i al mateix lloc, la Devesa de Girona, es va tornar a reunir per participar en el festival “Catalunya vol viure en llibertat” va ser especialment significatiu i emotiu, tant per a mi com per a la resta de detinguts en l’operació Garzón del 1992. Fa vint anys, els ciutadans i ciutadanes de Girona i de les comarques gironines vam estar a l’altura. Vam deixar clar que no estàvem disposats a perdre la batalla de la llibertat. I ara diem que ni ho vam permetre el 1992 ni ho permetrem ara, i que ho demostrarem sempre que calgui mobilitzar-nos en defensa dels nostres drets i les nostres llibertats. En el meu parlament a l’Auditori de Girona vaig voler expressar l’agraïment de tots els represaliats a tots aquells que vint anys enrere van treballar per la nostra llibertat, a tots aquells que es van solidaritzar amb nosaltres: persones a títol individual, associacions diverses, mitjans de comunicació, etc. I com que la llista seria molt llarga ho vaig voler sintetitzar en dues persones que avui ja no estan entre nosaltres: l’advocat Sebastià Salellas i el polític i escriptor Francesc Ferrer i Gironès, que, quan va ser necessari, tots dos, entre molts d’altres, van estar al peu del canó lluitant per la llibertat dels detinguts. Les comarques gironines van ser especialment afectades per la ràtzia de detencions de Baltasar Garzón. Polítics, periodistes, artistes... Gent de professions molt diverses van ser víctimes de la follia repressora dels aparells de l’Estat. Justament per això, però, les mostres de suport també van ser molt diverses i van

Carnet per punts

desbordar en escreix l’estricte marc polític al qual l’Estat estava acostumat: manifestos de suport als mitjans de comunicació, actes polítics, manifestacions al carrer, mocions als ajuntaments, concerts, enviament de postals a Baltasar Garzón... La gent es va moure i no va tenir por de represàlies, la societat gironina va respondre als atacs d’Espanya i no es va quedar casa. Avui, vint anys després, ens diuen que hem de mirar al futur, i és veritat, però no podem oblidar el passat. No podem oblidar d’on venim, no podem oblidar que, al llarg de la història recent, l’independentisme ha hagut de pagar un alt preu en forma de detencions, tortures, empresonaments, exilis, atacs i persecucions de tota mena fins a arribar al moment present, en què, segons les enquestes, una majoria de la població del Principat de Catalunya es mostra obertament i desacomplexadament favorable a la independència, favorable a trencar amb Espanya i a tenir un estat propi. Recordar que l’any 1992 va ser possible que hi hagués una operació Garzón, tenir present que encara no fa gaire temps hi havia independentistes a les presons, ens ha de servir per tenir ben present avui, quan la repressió de l’Estat no és que hagi desaparegut sinó que ha adquirit altres formes, que encara no ho tenim tot guanyat i que Espanya farà tot el possible per impedir la nostra llibertat. Hem d’estar preparats per afrontar els seus atacs i vèncer. Com vaig dir a l’Auditori el 29 de juliol, ho hem de fer amb la moral alta i convençuts de la victòria. Si l’Estat no ens va poder derrotar el 1992, tampoc ho aconseguirà ara.

Des d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

[+ 8] A la recent creada Xarxa pels Drets Socials de Girona, que agrupa múltiples entitats polítiques, socials i sindicals per fer front a les retallades socials i laborals

[- 8] Als diputats gironins del PP i PSOE al congrés espanyol, que durant el mes d’agost es van limitar a llançar-se retrets mútuament mentre els dèficits de les infraestructures gironines es perpetuen

[+ 6] A Arran, l’organització independentista juvenil successora de Maulets, que ha nascut per aglutinar el jovent català en la lluita cap a l’alliberament nacional i social dels Països Catalans

[- 6] Al goven de l’Ajuntament de Girona, que després de mig any encara no ha restituït els plafons informatius perquè les entitats anunciïn les seves activitats

[+ 4] A Girona per la Independència (ANC), que està realitzant una intensa tasca cívica per augmentar la consciència independentista a la ciutat

[- 4] A la Conselleria de Salut de la Generalitat, per mantenir paralitzat i sense definir des de fa mesos el projecte del nou hospital Josep Trueta

[+ 2] A les associacions de veïns de Girona, que un estiu més han organitzat les festes majors de barri que omplen els nostres carrers de festa i cultura popular

[- 2] Als Mossos d’Esquadra, que durant la darrera visita de Felip de Borbó a Girona van agredir tres militants de la CUP de manera totalment injustificada

Contracorrent 20  

Revista Contracorrent de la CUP de Girona del setembre i octubre de 2012. S'hi tracten temes com la nova ordenança de civisme, el nou model...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you