Page 1

n.19 CONTRACORRENT

ABRIL MAIG 2012

20.000 exemplars gratuïts

c. de la Força 7, baixos 17004 Girona · PPCC www.girona.cup.cat ae: girona@cup.cat Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com facebook.com/cupgirona twitter.com/cupgirona youtube.com/cupgirona

O ens els mengem, o se’ns menjaran! La reforma laboral, les retallades de la Generalitat, l’espoli fiscal, els atacs contra la llengua... En els darrers temps s’ha intensificat l’ofensiva contra el nostre poble i la nostra gent, i ha arribat el moment de reaccionar davant d’aquesta situació. La resposta que les classes populars i la societat civil està organitzant davant d’aquests atacs, cada cop més multitudinària i àmplia, ens dóna motius per a l’esperança. Però cal que siguem més. Cal que sapiguem mobilitzar-nos massivament en defensa dels nostres drets socials, laborals, civils, polítics, lingüístics, nacionals..., i plantejar una alternativa creïble i engrescadora per a les classes populars catalanes. O ens els mengem, o se’ns menjaran!

POBLE


Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

editorial

O ens els mengem, o se’ns menjaran! La gestió econòmica dels governs català i espanyol, motivada per l’actual context de crisi i basada en les receptes neoliberals imposades des d’Europa, està provocant una reculada de drets socials i laborals molt perillosa al nostre país. D’altra banda, les necessitats d’ajustament provocades per la crisi econòmica estan servint al PP de coartada per planificar una ofensiva centralitzadora i uniformitzadora per part de l’Estat, que sumada a l’endèmic i asfixiant espoli fiscal que patim com a poble i als constants atacs contra la llengua catalana i els nostres drets nacionals ens està portant a una situació límit. En aquest context, el descontentament social al nostre país és creixent. La dinàmica de mobilitzacions ciutadanes està esdevenint

cada cop més massiva, i hi ha elements que ens porten a parlar d’una crisi política i institucional als Països Catalans. Però cal que siguem molts més dient que no ens empassem les seves mentides ni acceptem els seus atacs. Al carrer i a les institucions, hem d’assolir una majoria ciutadana que alci la veu per dir prou a les seves mesures uniformitzadores i antisocials, i que reclami una sistema realment just i democràtic per al nostre país. Un cop més, a Girona i arreu dels Països Catalans, ens toca plantar cara!

Coordinació: Josep Jovani Redacció: Mireia Fillol, Toni Lecha, Lluc Salellas, Marçal Terrades, Joan Pujolàs, Elisabet Punset Correcció: Biel de Montserrat Disseny i maquetació: Puça Browdepeix

O ens els mengem nosaltres a ells, o en qualsevol moment ells se’ns menjaran a nosaltres!

Per si encara no ens coneixes... La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fa 10 anys que treballa a la ciutat, amb l’objectiu de convertir Girona en una ciutat més oberta, justa i democràtica. La tasca que fem a la ciutat és, alhora, la nostra aportació a un projecte més ambiciós, de país. Som independentistes i d’esquerres, i treballem per construir un moviment ampli, democratitzador, que ens permeti assolir la independència nacional i la justícia social.

A les eleccions municipals del passat 2011 vam presentar una candidatura àmplia, plural, amb la participació i el suport de Reagrupament i altres col·lectius com Pagesos per la Dignitat Rural i diverses persones a títol individual. Per primer cop, vam obtenir representació a l’Ajuntament de Girona i ara, amb tres regidors, som la quarta força del consistori.

El grup municipal funciona a través de mecanismes democràtics, i els nostres regidors segueixen un rigorós codi ètic i de conducta. Tot plegat, amb l’objectiu de convertir la política en una pràctica realment pròxima, transparent i democràtica, dins i fora de les institucions, i sempre de la mà de la ciutadania i el teixit associatiu gironí.


l’entrevista Quin paper ha jugat l’escoltisme a la nostra ciutat? L’escoltisme ha estat la peça d’un engranatge dels sectors democràtics de la ciutat que, com a mínim durant el franquisme, intentaven arribar a la democràcia i que durant la aquests més de 30 anys han intentat fer una ciutat més oberta i més catalanista. Davant de la misèria del franquisme, l’escoltisme era una vivència de civisme, participació, d’aprendre i descobrir el país quan a l’escola no te l’ensenyaven. Jo a l’escola no gaudia; esperava que arribés el cau per fer-ho. Ara l’escoltisme torna a estar de moda. Per què creus que la gent aposta per aquest moviment? Si jo faig anar la lògica conclouré que els nens que van a l’escoltisme ho fan perquè són fills de pares que van tenir una experiència bona dins aquest moviment. A més a més, l’escoltisme té una fama força ben guanyada en l’aspecte formatiu, i per tant també hi ha gent que no ha estat escolta i que vol portar-hi els seus fills. I si en moments de crisi l’escoltisme no té les mateixes pèrdues que tenen altres institucions és perquè s’ha sabut adaptar als temps. En aquests 60 anys el cau ha variat molt sabent mantenir, però, l’esperit de l’escoltisme fundacional.

“No només hi ha una Girona, i això s’ha de viure com una riquesa”

Salomó Marquès. Educador, professor a la UdG, escolta de cap i peus

I què s’ha perdut pel camí? Els 40 anys de la Dictadura i d’història parcial, que no era la vertadera ja que presentaven els demòcrates com a rebels, van fer molt de mal. I ho veiem ara, quan després de 30 anys de democràcia encara tenim l’esperit del franquisme ben viu. Això es nota en el fet de no voler investigar què va passar durant 40 anys a casa nostra. La ferida és oberta i per tancar-la cal saber tot el que ha passat durant aquells anys. Tu ets un dels precursors de la ruta de l’exili? Què aporta als que la fan? Cada vegada que arribem a la Platja d’Argelers a les 6 de la tarda, en un moment o altre se m’acosta un alumne que em diu: “jo tenia un avi o un tiu-avi que va estar aquí i amb 20 anys no n’he dit res fins ara”. I això passa perquè a casa han tingut silenci sobre el tema. En els darrers anys, moltes persones han arribat de diversos indrets del món. Com veus aquests canvis? Catalunya és un país de pas i Girona un país de frontera. Això vol dir que ha passat molta cultura diversa, i això ens ho hauríem d’inculcar ben endins. Nosaltres vivim en un país que és plural, de diversa gent; que tenim una història i una cultura i que, per tant, cal pensar com iniciem la relació amb tots els nouvinguts. Ara bé, totes les persones són iguals i hem de buscar els mecanismes perquè això sigui així. I si cal jugar una carta, cal que sigui sempre cap als més necessitats.

També cal que tots ens mentalitzem que nosaltres no som els bons, i que ens posem en contacte amb persones ben diverses. Cal tenir en compte que hi ha molta gent que arriba a la Universitat i encara no ha parlat mai amb una persona d’un altre color de pell. Ara la UdG ha fet 20 anys. Què ha significat i cap on va? Nosaltres volíem fer una universitat diferent i no ho hem aconseguit. No volíem repetir en petit el que eren les altres universitats. Tenim alguns aspectes positius com la relació de proximitat entre alumne i professor, però cometem també molts errors. Per exemple, no hauríem de tenir les mateixes carreres que la resta de les universitats. Ens hauríem d’haver quedat només algunes carreres on érem més potents. Si demà fossis l’alcalde, quines serien les teves prioritats? No ho seré mai perquè no sóc home de partit, perquè són estructures molt rígides. I la CUP cal que vigili i no es converteixi com la resta de partits. Dit això, si jo fos alcalde miraria com integrar realment els barris perifèrics a la vida de la ciutat. Perquè no només hi ha una Girona, i això s’hauria de viure com una riquesa. Mentre a la Universitat de Girona no hi arribi gent de tots els barris i de totes les procedències no podrem estar tranquils, perquè significarà que la ciutat falla. Si fos alcalde miraria de potenciar també la vida associativa i participativa a la ciutat.

Has esmentat la República. Què en queda de tot allò a l’àmbit de l’ensenyament? A mesura que els estudiants d’ara van descobrint la República descobreixen un món que tenia unes possibilitats que encara els engresquen avui en dia. Veuen que era un tipus d’ensenyament molt fort i positiu, i entenen que com a futurs mestres poden fer una feina de transformació. S’adonen que, com es va fer en la República, es pot transformar l’entorn gràcies a l’educació.

Foto: Jordi Soler. El Punt Avui

A Girona hi ha massificació escolar. Manquen places a les escoles. Com veus aquest fet? Crec que un govern de progrés hauria de tenir unes prioritats molt clares. I una d’aquestes per fer un país millor és apostar fort per l’educació com es va fer en la República. Amb l’excusa de la crisi no s’ha de tocar l’educació; si cal toquem altres coses. Si manés no sé què diria, però com a ciutadà de carrer estic convençut que s’ha de destinar els recursos a l’educació pública i de qualitat. En aquest país m’hi sobren moltes altres coses.


Breus Per molts anys UdG; per molts anys de democràcia i formació

Cal un debat de Fires seriós i lluny dels tòpics

La Universitat de Girona ha fet 20 anys. Des de la CUP de Girona, ens sumem a la multitud de felicitacions que hi hagut en les darreres setmanes a tota aquella gent (estudiants, professorat i PAS) que durant dos dècades han aconseguit crear i mantenir un espai de formació superior de qualitat. Al mateix temps, però, la CUP també vol denunciar l’actitud poc democràtica que l’equip de govern de la UdG ha tingut en els darrers temps. Un exemple evident en va ser el permís que va donar als Mossos d’Esquadra per carregar contra la manifestació que la comunitat universitària havia organitzat al Campus del Barri Vell en contra les retallades en ensenyament coincidint amb la visita del President Artur Mas, que va acabar amb desenes de ferits. Aquest episodi va ser només una mostra més de la política opaca i poc dialogant de l’actual govern de la UdG, el qual ha fet reiteradament cas omís a les reclamacions que des de fa mesos es fan des de la comunitat universitària. Des de la CUP donarem sempre suport a la consolidació d’un centre universitari potent a les nostres comarques com és la UdG. Ara bé, també reclamarem que aquest sigui un espai de democràcia, de participació i de formació en què sigui la comunitat universitària i no agents externs qui decideixi el rumb de la universitat.

Les Fires són el clímax ciutadà a Girona. Els gironins i les gironines sortim al carrer, pugem atraccions, sopem a Barraques i gaudim de castells, gegants, correfocs i activitats populars. La ciutat somriu per Fires. Darrerament, però, des dels sectors més conservadors de Girona i també des del govern municipal, s’ha començat una campanya contra un dels punts neuràlgics de la nostra Festa Major, les Barraques. S’ha criminalitzat l’espai i les entitats que les fan possible. Se les acusat d’irresponsables, de pervertir l’ànima de la festa. Sovint s’oblida, però, la part activa que juguen aquestes entitats dins de la Comissió de la Copa, s’oblida que les pròpies entitats són qui permeten que la ciutat prengui color aquells dies. És evident que l’alcohol als menors ens ha de preocupar. Les entitats són les primeres que han pres un compromís en aquest sentit. Ara bé, aquest tema no ha de pervertir el debat de fons sobre quin model de Fires volem. Un debat que ha d’anar més enllà de la setmana posterior de Fires. Un debat que ha de facilitar l’Ajuntament, cosa que no estan fent, i que han de liderar les pròpies entitats. Un debat en què des de la CUP defensarem un model de Fires participatiu, descentralitzat per tota la ciutat i que no perdi la referencialitat que té arreu de les comarques.

El drama del projecte ferroviari Després de quatre anys d’obres i quan ja s’està a punt d’acabar la fase del projecte ferroviari gironí vinculada a l’arribada del Tren d’Alta Velocitat (TAV), les incògnites sobre la segona part del projecte, la referent al tren convencional, encara no s’han resolt. El compromís de soterrar la via i enderrocar el

La ciutadania opina

escriu-nos a l’adreça girona@cup.cat

La bicicleta a Girona Fa anys que intento moure’m per la ciutat en bicicleta, perquè sempre he pensat que Girona té una mida ideal per fer-ho. Però he de dir que moltes vegades això acaba essent un calvari. Hi ha molts impediments que caldria que l’Ajuntament corregís. D’una banda s’ha de difondre la normativa entre la gent. Els conductors han de saber que en determinats carrers de la ciutat la prioritat és compartida, i que per tant, els cotxes han de circular-hi poc a poc, respectant vianants i ciclistes. També cal millorar, i molt, la xarxa de carrils bici. I

finalment, cal que ens posem les piles amb el tema dels robatoris. Fa temps s’havia parlat de fer un registre municipal de bicicletes i altres mesures, però no se n’ha sabut res més. La bicicleta és un dels mitjans de transport més saludable i accessible a pràcticament tota la ciutadania, i per això és importantíssim facilitar que tothom en pugui fer ús en condicions. Oriol Vicenç, veí de l’Eixample

viaducte cada cop s’està posant més en dubte, i de moment no sembla que el problema s’hagi de desencallar pròximament, perquè en els pressupostos de l’Estat espanyol per al 2012 no hi ha ni un euro destinat al tren convencional. Correm el risc que s’acabi descartant executar cap projecte per al tren convencional, i que s’acabin mantenint les infraestructures actuals tal i com estan. Si això es confirma, ens haurem gastat milions d’euros per fer arribar una línia d’alta velocitat que no ens aporta res, i llavors no hi haurà diners per millorar la línia del convencional i la xarxa de rodalies, que és el que vertaderament necessitem. A aquestes alçades és evident que la gestió de tot plegat està essent nefasta, i que els principals partits, ja sigui a Girona o a Madrid, ens han ben pres el pèI. I mentrestant, això sí, les molèsties de nit i de dia, la inexistència de compensacions per veïns i comerciants i els problemes de mobilitat, entre molts altres greuges, continuen afectant la ciutadania dels nostres barris, sense que encara ningú els hagi sabut dir què hi guanyaran ells i la ciutat, en tot això.

On són els plafons informatius? El passat 24 de gener l’Ajuntament de Girona va retirar de la via pública gairebé tots els plafons informatius que les entitats de la ciutat tenen a disposició per difondre la seva activitat. Des de la CUP, juntament amb altres associacions, vam denunciar aquest fet, que dificulta enormement la tasca de les entitats ciutadanes, i pot arribar a vulnerar el dret d’expressió i informació. L’equip de govern va argumentar que havia retirat les cartelleres perquè calia netejar-les, i que es tractava d’una mesura excepcional i provisional. Han passat més de dos mesos, i dels plafons no n’hi ha ni rastre. La manca d’espais perquè les entitats facin difusió de les seves activitats és una problemàtica històrica a la ciutat, i fa molts anys que diverses associacions, entre les quals la CUP, demanem la instal·lació de més cartelleres informatives. Precisament, fruit de la pressió d’aquestes associacions l’anterior equip de govern es va comprometre, com a solució provisional, a mantenir els plafons de propaganda electoral fora dels períodes electorals, una mesura que s’havia mantingut fins l’actualitat. El nou equip de govern, en comptes de solucionar aquest dèficit que té la ciutat, encara l’ha agreujat més. És per tot això que demanem de manera urgent que es tornin a col·locar totes les cartelleres retirades, i que s’apliquin les mesures necessàries per garantir que siguin les entitats, i no empreses privades, qui facin ús d’aquests espais.


Lluita municipal CiU i PP aproven el pressupost municipal

L’aprovació del pressupost municipal del 2012 va servir per tornar a escenificar la sintonia entre CiU i PP a l’Ajuntament de Girona. Malgrat la disposició al diàleg tant de la CUP com de la resta de grups a l’oposició, el govern de Carles Puigdemont va preferir l’acord exclusiu amb el PP, tal i com ja va fer per aprovar les ordenances fiscals. D’aquesta manera, es confirma la configuració d’un autèntic pol de govern conservador a la ciutat de Girona, que no només serveix per normalitzar el PP i donar-li ales i protagonisme, sinó que significa la imposició d’un model socioeconòmic i de ciutat que arriba en el moment en què pot fer més mal. Així, els pressupostos d’enguany destaquen per retallades en àmbits sensibles com cooperació, joventut, polítiques ambientals, i algunes partides importants de serveis socials. Per contra, partides com les despeses de representació institucional, els sous de càrrecs de confiança o els convenis turístics i comercials han augmentat desmesuradament. Una priorització que ja deixa entreveure quines són les línies que seguirà l’equip de govern durant el mandat. Del pressupost també destaca la inconcreció de moltes partides, la qual cosa augmenta perillosament l’arbitrarietat per part del govern municipal a l’hora d’administrar els recursos públics, i dificulta la tasca de fiscalització i control que hem de dur a terme des de l’oposició.

Municipalització de la neteja d’equipaments Recentment el ple de l’Ajuntament de Girona va desestimar, gràcies a un nou acord entre CiU i PP, la proposta de la CUP que demanava paralitzar la tramitació del nou contracte de neteja d’equipaments i iniciar el procés de municipalització d’aquest servei. Per la CUP, l’externalització suposa un cost afegit per l’Ajuntament de Girona, i considera que continuar amb aquest model és sinònim de més conflictes laborals com els que s’han viscut en els darrers temps amb les

empreses CLECE i EULEN. El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, va defensar la moció tot expressant que “no té lògica que grans empreses de fora s’emportin beneficis per un servei que podríem prestar perfectament des d’aquí”. “El personal de la neteja treballa per l’Ajuntament, per la qual cosa no podem donar cobertura a situacions d’explotació laboral com les que practiquen aquestes empreses”, va declarar el portaveu. És per això que la moció demanava que l’Ajuntament estudiés la viabilitat de prestar el servei des del mateix àmbit públic, i que determinés quina era la forma més adequada de fer-ho La proposta comptava amb el suport dels sindicats i bona part de les treballadores de la neteja, que van manifestar-se conjuntament amb la CUP abans que comencés la sessió plenària en què es va debatre la moció.

Girona aposta per la sobirania fiscal L’Ajuntament de Girona demanarà poder liquidar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, i per tant deixar de fer-ho a la d’Espanya. Així ho va acordar el Ple de la corporació del mes de març, després d’aprovar-se una moció de la CUP

en aquest sentit. En el text, s’insta la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya a establir un protocol d’actuació i efectuar els canvis normatius necessaris per tal de realitzar els pagaments dels impostos a Catalunya. Segons la moció, que tenia per objectiu denunciar l’espoli fiscal, l’Ajuntament també habilitarà “els mecanismes necessaris per tal d’assessorar i donar cobertura a aquells ciutadans o empreses de Girona que vulguin acollirse a aquesta pràctica a nivell particular”. L’aprovació d’aquesta moció va provocar un gran rebombori mediàtic, i fins i tot la rebre les crítiques del president espanyol, Mariano Rajoy. En motiu d’aquestes crítiques la CUP va respondre que “que no volem deixar de pagar impostos, ni volem deixar de ser solidaris.

Simplement volem ser nosaltres mateixos qui administrem els nostres recursos i decidim de quina manera exercim la solidaritat”. Un cop aprovada la moció és la Generalitat qui ha de moure fitxa i respondre a la demanda que des de diversos ajuntaments catalans s’està fent per tal de poder liquidar els impostos a l’agència catalana.

Girona lluita contra el canvi climàtic? A Durban (Sud-Àfrica) vam poder constatar com els principals mandataris del món no es posen d’acord respecte al canvi climàtic, ni tenen com a autèntica prioritat combatre’l, malgrat que és un fenomen de creixent importància. Aquesta actitud irresponsable i suïcida té una derivada a nivell local: molts responsables polítics municipals desatenen completament la lluita contra el canvi climàtic. En el cas de Girona, el regidor de Sostenibilitat, Jordi Fàbrega, destaca pel seu desconeixement en aquestes temàtiques i pel seu poc interès en impulsar polítiques ambientals. Malgrat que el Pla de Govern detalli que vol

implantar una Taula Municipal sobre el Canvi Climàtic o que vol aplicar la fórmula 20-20-20 (reducció d’un 20% d’emissions de CO2, augment del 20% d’energies renovables i fer-ho abans del 2020). Les polítiques ambientals no són una prioritat per l’actual equip de govern, en un ajuntament que ha estat sempre capdavanter en polítiques ambientals (reducció de residus, gestió de l’energia i la mobilitat, protecció de la biodiversitat i el territori...). Cal treballar per capgirar aquesta tendència, i que Girona faci pinya amb els municipis més actius en polítiques ambientals, tenir un paper actiu en la Xarxa de municipis cap a la Sostenibilitat, i ser pioners en la implementació de polítiques ambientals.


Fotografies: David Borrat Les imatges parlen per si soles. Les veiem els gironins i les gironines cada dia quan passegem pels nostres carrers. Però amb la imatge també n’hi ha que hi juguen. L’alcalde i periodista Carles Puigdemont ho sap, i amb dos o tres campanyes comunicativament ben preparades (posem-hi Girona10) ha posat la imatge de Girona a les notícies de TV3. Aprofitant la bellesa del nostre Barri Vell, Puigdemont ha projectat la ciutat igual com ho feia l’anterior govern municipal: com una vila de porcellana, de mirar i no tocar. Un petit ‘paradís’ de la imatge on la fotografia és més important que el dia a dia dels que hi viuen. Des de la CUP, però, som transparents i sincers i ens agrada ensenyar també allò que molts ja sabem que passa i que mostra la Girona fora de la postal; la Girona diversa, majoritària i plena de mancances. D’exemples n’hi ha molts per mostrar com el govern municipal, preocupat per projectar una marca turística enfora, ha oblidat que les ciutats també cal millorar-les des de dins. Els centenars d’habitatges buits i tapiats i la nul·la política d’habitatge mentre al carrer cada vegada més persones malviuen amb la pobresa absoluta, la pèssima promoció del transport públic i de l’ús de la bicicleta o la manca de projectes participatius que ens impliquin a decidir com ha de ser la ciutat en un futur. Com l’endarreriment de projectes col·lectius com són l’espai cultural del Modern o l’espai pels veïns de Palau (Imatges), o la deixadesa en què es troben carrers i places, especialment en els barris més allunyats del focus turístic, com ara la plaça Sebastià Salellas. La realitat sempre supera la ficció o, més ben dit, el Photoshop.


Comarcal La gestió dels residus, una prioritat en temps de crisi ambiental i econòmica A la nostra comarca, el Gironès, el volum de residus generats arriba fins a quantitats francament sorprenents. I d’aquests, un elevat percentatge prové de la mateixa ciutat de Girona i la seva àrea metropolitana. Es tracta de residus de tots tipus: industrials, domèstics, agrícoles, urbans..., i tots ells es gestionen a través del Consell Comarcal del Gironès i dels ajuntaments. Afortunadament, aquest volum de residus reciclats ha augmentat molt els darrers anys, però això no implica que ens haguem d’aturar aquí. Ans al contrari, ens convé avançar i implementar sistemes més eficients.

Adherir-se a l’ECRZ (Estratègia Catalana Residu Zero), superar el model d’incineració i aplicar més coneixement i innovació a aquesta qüestió estratègica ens ajudarà a definir un nou model de gestió dels residus que s’ha d’adaptar als nous temps, i que pot ser una oportunitat per superar la crisi ambiental i econòmica que ens assetja.

En primer lloc cal prioritzar la reducció de residus, és a dir impulsar a fons noves modalitats de consum que prescindeixin d’embalatges sobredimensionats i innecessaris. Aprofundir en aquest camp ens ajudarà a estalviar, perquè el cost econòmic i ambiental de tractar tot aquest volum de residus és excessivament elevat en termes d’emissions de CO2 (transport, emmagatzematge, procés de triatge...) i en termes econòmics. En segon lloc és imprescindible l’impuls de polítiques que fomentin la reutilització. I finalment, hem de fer una aposta pel reciclatge i introduir noves modalitats com ara el SDRE, la recollida porta a porta (com s’està plantejant a Celrà, on la CUP governa), potenciar les deixalleries mòbils, fomentar el reciclatge orgànic...

Nacional La lluita per la llengua rebrota arreu dels Països Catalans En els darrers temps l’ofensiva contra la llengua catalana s’ha intensificat en els diversos territoris dels Països Catalans. La croada contra la immersió lingüística al Principat, la tallada de les emissions de TV3 al País Valencià o, més recentment, les agressives polítiques lingüístiques promogudes pel govern del PP a les Illes en són els darrers exemples. Són mostres d’una mateixa estratègia orquestrada des dels Estats espanyol i francès, que muta i s’expressa de diferents maneres en funció del moment i el territori, però que ja sigui a Alacant, Girona, Perpinyà o Palma té una mateixa finalitat: anar debilitant la nostra llengua fins a aconseguir-ne la pràctica desaparició. Tant governs del PP com del PSOE han donat cobertura a aquesta estratègia uniformitzadora durant les darreres dècades a l’Estat espanyol. Sempre sota l’atenta i estricta mirada de la caverna mediàtica de Madrid, amb el suport de formacions ultraespanyolistes com Ciutadans o UPyD, i amb la complicitat de partits com CiU, que massa sovint han fet els ulls grossos davant d’autèntiques atrocitats contra el català. La passivitat del govern de CiU al Principat davant l’intent de genocidi lingüístic a les Illes impulsat per Bauzá, la col·locació de destacats espanyolistes al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o de mitjans públics com ara COM Ràdio, o la retallada dels ajuts a La Bressola de la Catalunya Nord, en són només exemples. A l’altre cantó, la societat civil catalana s’està armant de valor, raó i força per esquivar i combatre aquest embat contra la llengua. Les vagues de fam d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, el Libdub per la llengua a Perpinyà i els centenars de milers de ciutadanes i ciutadans

que han sortit al carrer per defensar el català ens fan tenir motius per a l’esperança. Som un poble viu, en marxa cap a la normalització lingüística, la recuperació cultural i la construcció nacional. Som Països Catalans!


Girona i els elefants de Botswana Al ple del mes d’abril el grup municipal de la CUP va presentar una moció en motiu de la diada del 14 d’abril, en què es commemora la proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià, l’any 1931. La proposta va coincidir amb una de les polèmiques més sonades de la monarquia espanyola del darrers anys. La notícia de l’accident de Juan Carlos I a Botswana, mentre participava en un safari de luxe caçant elefants en plena crisi econòmica, es va sumar l’esperpèntic historial recent dels borbons, que entre desavinences familiars, casos de corrupció i altres problemàtiques està projectant una imatge de decadència i desprestigi creixent. Les crítiques obertes a la casa reial espanyola per les despeses que genera en plena recessió econòmica, les demandes d’abdicació al rei Juan Carlos I o l’exigència de la fi de l’opacitat i la sobreprotecció de la institució monàrquica i del rei en particular comencen a circular amb certa normalitat en alguns mitjans i tertúlies, un fet que fins ara rarament havíem conegut. Així, fins i tot els principals partits polítics espanyols i catalans, així com els grups de comunicació més fidels, comencen a trobar-se amb serioses dificultats per defensar cegament la integritat i exemplaritat d’una institució que comença a ser, de manera recurrent, en el punt de mira de la crítica política. En aquest context, doncs, la moció de la CUP va ser d’allò més escaient, i ens va brindar una oportunitat d’or per deixar en evidencia partits com CiU, PSC o PP, que malgrat la tempesta política i mediàtica que estava caient al voltant de la monarquia, van aguantar estoicament el ruixat i, justificant

allò injustificable, es van aliar per tal que la proposta republicana no prosperés. La moció demanava retirar els símbols monàrquics de les institucions municipals, com ara el retrat dels reis que presideix el saló de plens de l’Ajuntament de Girona, i també que el consistori gironí celebrés, a partir d’ara, el 14 d’abril de manera oficial, com una diada pròpia. Es tracta de mesures de caires simbòlic, però que hauria estat positiu que la ciutat aprovés. En un moment en què el descrèdit del sistema polític espanyol es fa palès dia a dia, i amb un descontentament social creixent, estem segurs que la ciutat hauria agraït un gest de dignitat, de valentia. Hauria estat una manera de desmarcar-nos, com a ciutat, d’unes institucions, d’uns comportaments i d’uns governants indignes. Si quan teòricament funcionava correctament a molts la monarquia espanyola ja ens semblava tronada i aberrant, ara que veu com la decadència i el desprestigi l’assetja dia rere dia encara ens sembla més patètica i vergonyosa. Antiquada, antidemocràtica, masclista, espanyolista, autoritària, militaritzada... Històricament aberrant, és simbòlicament humiliant i èticament inaguantable. L’exemplaritat de quins valors volen vendre’ns? Molts podríem dir que sentim vergonya aliena si fos que, per vergonya nostra, la monarquia espanyola ens és ben pròpia. Impròpia del temps modern i la democràcia, però pròpia de totes les catalanes i els catalans fins que no diguem que ja en tenim prou. Que ni reis, ni prínceps, que ja ens governarem nosaltres mateixos. Amunt la República!

Carnet per punts

Des d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

[+ 8]: A la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, per la gran tasca que estan realitzant a la ciutat per evitar desnonaments

[- 8]: Al govern espanyol, per no haver inclòs cap partida dedicada a pas del tren convencional per Girona als pressupostos del 2012

[+ 6]: A Òmnium Gironès, per haver organitzat el cicle dedicat a Joan Sales a Girona, en motiu del seu centenari

[- 6]: Al Consell d’Interior Felip Puig, per la detenció i empresonament de desenes de vaguistes del 29M, alguns dels quals són gironins

[+ 4]: A la Mancomunitat i els veïns de Santa Eugènia i Can Gibert, que han aconseguit que es dediqui una plaça a l’eugenienca Leo Joher

[- 4]: Al govern municipal de CiU a Girona, per haver-se gastat de manera injustificada centenars de milers d’euros en il·luminació nadalenca

[+ 2]: A l’organització juvenil Maulets, per organitzar una campanya sobre Joan Fuster, en motiu dels 50 anys de la publicació de ‘Nosaltres els valencians’

[- 2]: A l’ex-diputat de CiU López de Lerma, per parlar de la CUP en termes desagradables i patologitzants. En un article va dir que la CUP genera “teixits cancerígens” dins del sistema democràtic

Contracorrent 19  

Contracorrent 19 de la CUP de Girona. Abril - Maig 2012. Entrevista amb en Mon Marquès, respàs de l'activitat de la CUP de Girona i de temes...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you