Issuu on Google+

El m贸n canviat


UN ANY ESPECIAL Hi havia una vegada, un nen que es deia Martí, que no havia vist mai la neu, sabia que era blanca però ell no l´ havia vist. Com que era 31 de desembre tenia l´ esperança de quan l'endemà es despertés, trobar-se neu davant seu, però era quasi impossible, si en 2.013 anys no havia passat perquè havia de passar el 2.014?. Faltaven dos hores i mitja per a les campanades i ell ja tenia el raïm a les mans i la televisió encesa. Mentrestant els seus cosins jugaven. Van sonar les dotze campanades, moltes coses van desaparèixer i van sortir de noves, però no hi havia res al carrer. S' en va anar a dormir trist. L'endemà estava tot nevat i va fer un ninot de neu i una guerra de neu amb els seus cosins. Va ser el dia més feliç per a en Martí.

FI ARNAU GABARRA


UN MON NOU Eren les 11 i 59 faltava 1 minut pera que fóra 2014 vaig demanar un desitg era: que aquell any fos diferent ,que hi hagués pau , que no hagués guerra , que tot fos diferent que no hagués famílies amb pobresa , que tots els nens puguessin anar al col.legi … . Van tocar les 12 comencem a mengar-nos el raïm i me’m vaig anar a dormir. Al dia següent quan em vaig llevar, vaig anar al col.legi ,me’n vaig adonar que hi havia més nens al col.legi, gent que estava amb pobresa li havia tocat la lotería i saltaven i saltaven d’alegria. Aixo era el que jo havia demanat. Cuan va acabar el cole me’m vaig anar a casa, estaven veient el telediari i surtia que un país que estava en guerra, ja no estava. Tot era diferent i sempre va ser així.

fiiiiiiiiii


El mon arrEglat Tot va començar un dia d'estiu, jo i els meus amics teníem una estació de radio i de sobte vam sentir parlar en un idioma que no era cap de la Terra, vam anar a avisar a la policia perquè sentís el que estàven sentint. No ens van fer cas. L'endemà vam veure una nau molt gran i vuit petites. De les vuit naus vam veure que sortien uns tubs que aspiraven la vegetació i l'aigua. De sobte vam veure arribar els avions de guerra i van començar a disparar a la naus extraterrestres. Tenien un escut protector que no entraven els míssils, tots els avions de guerra van ser abatuts pels extraterrestres. Vam escoltar per la ràdio que les naus estaven per tot el planeta Terra i que havien abatut a una nau espacial. Anaven passant els dies i el nostre planeta s'anava quedant sense aigua i sense vegetació. L'exèrcit va reparar la nau i va posar moltíssimes bombes, perquè un pilot pilotés la nau més gran i fes explotar les bombes. Quan van destruir la nau gran les vuit petites es van quedar sense escut i els nostres avions les van poder derrotar. Al cap de dues setmanes vam vèncer als extraterrestres i la Terra va tornar a ser lliure. I ara ja, aquest conte s'ha acabat.


Hi havia una vegada un món normal i corrent i com era Nadal vaig demanar un desig als Reis Mags, li vaig demanar : que el món estigui net , els boscos nets , que no hi hagin guerres i per últim que les fàbriques no contaminin el món. I jo, tan contenta, em vaig anar a sopar i me’n vaig anar a dormir. Quan era de dia vaig veure que no hi havia cap regal dins de casa vaig sortir fora i vaig veure que tot el món havia canviat com jo volia i em vaig posar molt contenta.

FIIII María Rodríguez Iglesias.

EL MILLOR MÓN


Hi havia una vegada un món on tota la gent volia anar perque el parc d'atraccions era gratis.Un dia uns extrangers van anar a una cova i es deien Gus i Jack.En Gus va dir: -Mira Jack,sembla un portal que et trasllada a algun lloc. I en Jack va dir: -Vols que entrem per descobrir fins a on ens porta? -Sí!!!!!!!!!!-va dir en Gus molt content. Els dos van entrar i van caure.Tots dos van cridar.En Gus va despertar a en Jack i en Jack va dir: Que a passat?Buéno no m'importa el que hagi passat.Vinga deixam dormir. En Gus li va dir: -No et deixaré,estaré dient despertat i pican-te fins que despertis.Desperta,desperta,desperta...


I així va estar fins que en Jack va cridar: -Que paris ja,pesat!Toma per pesat. -Ai!Quin ensurt.Però no em peguis més eh.-va dir en Gus ,tirat-se cap endarrere.I tots dos van continuar caminant.Van arribar a un parc d'atraccions i van dir tots dos alhora: -Eh?Que és tot aixo? Era un parc d'atraccions,no sabien que era,perquè en el seu país no n'hi havien.Van entrar i es pensaven que valien diners i va dir en Jack: Vinga ara et tocar pagar a tú,que jo he pagat el portal. -Pero si el portal no val diners.-va dir en Gus. Se'n va anar a pujar a una atracció i van dir a l'home que la dirigia: -Hola bon dia,em pot dir quant val pujar-se en aquesta atracció?-No,aquest parc d'atraccions és gratis.Com ,gratis. -Sí gratis es el que havia dit.


-Per què? -Perquè volem volem que la gent s'ho passi bé sense que paguin. -Doncs dónam dos fitxes,siusplau. -Molt bé,dos fitxes,té per a tú,gràcies. Tots dos nois van saltar d'alegria i van van en pujar en totes les atraccions del DIVERTIPARC.S'ho van passar molt bé i és van quedar a dormir en un hotel d'aquell parc,clar com era gratis.En aquell hotel ja tenein roba i tovalloles per si els clients no tenien.Quant van arribar al seu món ho van anar contant a tota la gent i la gent van anar a aquell parc cada dia.En Jack i en Gus és coneixien a tota la gent dels dos mons i també van sortir per la tele i van guanyar molts diners.

FI


Hi havia una vegada un fantasma, que vivia en una cova molt fonda. Li agradaven molt els pastissets, i anava als pobles més propers a pendre dels forns.El forner dia darrere dia anava notant que li faltaven pastissets, i els nens del poble anaven a comprar-ne, però no n’hi havien i se n´anaven tristos. Un dia un home, va anar a pasturar amb les seves ovilles i va veure que hi havia un camí que anava cap a un forat, per sort que portava una llanterna i va entrar. El primer que es va trobar va ser quatre ratapinyades. Anava en silenci per no despertarles.


Finalment va arribar al fons de la cova i va veure alguna cosa blanca. Resulta que va descubrir que era un fantasma. Va baixar al poble corrent i va deixar les ovelles a casa seva i anava cridant pels carrers: -He trobat el fantasma que menja pastissos!!! Tota la gent va anar a la cova fonda a veure si era veritat. Quan van arribar a la cova ni hi era. La gent va trucar a la policia i la policia va estar investigant per tota la cova dos dies. El van trobar darrere d’una roca i el van posar a la presó, i tota la gent va ser feliç i va poder menjar pastissets. FI Oriol Gibert Solé 04/02/2014

EL PAQUET MISTERIÓS

Hi havia una vegada un noi que vivia a la ciutat. Un dia quan estava passejant amb el seu gos es va trobar un paquet i el noi va dir:


- Què estrany que ho hagi un paquet aquí enmig del carrer, bé me l’emportaré acasa i l’obriré allí. Quan va arribar a casa, immediatament va obrir el paquet. Quan el va obrir, del paquet va sortir una màgia que va canviar tot el món. El noi es pensavaque era una bírria el paquet i llavors el va tirar a la brossa. Quan el noi va sortir de casa va exclamar: - Què és això! Aixó ho ha fet el paquet! Mare meva, és horrorós; els arbres són espaguetis, les fulles pernil, les cases són avions… He d’anar a arreglar-ho.


Llavors se’n va a anar a buscar el paquet.Quan el va trobar va fer el possible perquè això canviés. Al cap d’una hora es va trovar un a noteta a baix de la tapa i posava: “Per tornar el món com estava un botó hi haurà on la montanya acaba”. Llavors va anar a la montanya i es va trovar una altra noteta que posava: “Ja estar aquí pues trobaràs el botó al pi més fi.” El va trovar i ràpidament el va pitjar i tot va tornar a ser com estava.


FI

La dinosauria a la que li agradava molt cantar Havia una vegada una dinosaure que l'iagradava molt cantar un dia li van di si volia anar a cantar i ella tota contenta va dir que -si! si!. pero quan va arribar el gran dia es va posar molt nerviosa i va comenรงar a


tremolar.tota la se'emva espantar perque éra una dinosaure i llavors es va posar a plorar.Aleshores una nena la va consolar. I la dinosaure va dir -No et faic por???? I va contestar la nena -Nooooo!!!!! I va dir la dinosauria. -Com que no!!Si sóc una dinosaure peró llavors la nena li va dir -Vols anar a viure a un lloc que jo conec!!!! jo??? -I va contestar -Però estaré m olt sola!!!-va dir -No,t'aniré a veure cada dia que pugui -Va dir lanena


-llavors d'acort I va ser així i van viure feliços

FII!!! ROSI NUÑEZ FERNANDEZ

EL MEU MÓN Hi habia una vegada un món on habia moltes guerres i cada dia habia menys gent,perquè tot el món estava ple de dinosaures, dracs… Tota la gent:la meva mare,el meu pare,la meva germana…volien un altre món,no volien que haguessin metralletes,pistoles de tots tipus… Quan es feia de nit tota la gent sen’anava a dormir.


Quan es van despertar el món habia canviat sencer i tota la gent plorava d’alegria perque no moriria ningú més.

FI!!!

Any Nou, Món Nou Hi havia una nena que es deia Àngela a la què no li paraven de passar coses dolentes com: no li queia bé a ningú, la pegaven...Van passar uns dies fins que va ser el día d'any nou. -Tothom diu any nou, món nou...però segur que no serveix per a res perquè


no m'agafaran per cantar, ni tampoc pararan de pegar-me. L'Àngela, tan trista com sempre, pensava... fins que va dir:-ja ho tinc! quan toquin les campanes, demanaré un desig per cada una. I així ho va fer. 1-Desitjo ser una cantant famosa. 2-Desitjo ser popular. 3-Desitjo que no em peguin més. 4-Desitjo tenir roba xula. 5-Desitjo tenir el pèl més bonic. 6-Desitjo que algú m'estimi. 7-Desitjo tenir molta fama. 8-Desitjo que no m'insultin. 9-Desitjo tenir molts amics. 10-Desitjo ser guapa. 11-Desitjo tenir moltes coses per Reis. 12-Desitjo que aquests desitjos es cumpleixin.


I aixi va ser, els seus desitjos es van complir!: l'Àngela va ser popular, no li van pegar més... Però el més inportant és que l'Àngela es va convertir en una cantant i en una millor persona.

ANY NOU MÓN NOU Aquest any nou vull aprendre a jugar bé. Estem competint a la lliga de primera divisió en categoria aleví, al club futbol base dels Pallaresos . Tenim rivals dificils com el Reus i el Nàstic, i fácils com el Cambrils. Aquest any és el primer any d’aleví. És molt difícil guanyar partits perquè hi ha nens bons als equips i es dificil


guanyar-los i tambe són un any més grans. Actualment som novens de 16 equips. Hem començat l’any guanyant un partit contra la Floresta que haviem empatat la primera jornada. Esperem quedar entre els deu primers amb l’ajuda de tots i aprendre el màxim possible. Com que?... Hola em dic Rafe i sóc un nen que trec molt bones notes, sóc dèbil… Total, sóc el típic nen pringat friqui. Jo no tinc amics, tret d’aquest diari al qual li explico tot. Total, avui a l’escola ens han donat les notes de l’examen de Mates i, com sempre, he tret un deu. I els nens i nenes guais doncs un 5, 7 o 8 com a molt. Sabeu qué?! A mi no m’agrada ser el típic nen friqui pringat, per això se


m’acaba d’ocórrer una idea.Com que avui és divendres tinc tot el cap de semana per preparar-me per ser un nen “guai”. LLISTA Anar ben vestit ( Roba del meu germà gran ) No estudiar molt ( Difícil ) Estar una mica “cachas “ ( Fu, Fu! Molt difícil ) Atraure a les noies ( Encara més difícil ) Em vaig pasar tot el cap de setmana preparant-ho tot: la roba, no vaig fer els deures, vaig anar al gimnàs… DILLUNS En primer lloc vaig arribar tard a la primera classe.La bronca que em va caure! i jo cagat de por. Bé, primer pas fet.


Al migdia la noia més guapa de l’escola em va dir que anava molt guapo i em va donar un petó. Per la tarda, a la classe de Medi, no vaig portar els deures fets … i em van castigar. Al vespre vaig anar una hora al gimnàs i vaig acabar rebentat. Però ara que ho pensó, a mi m’agrada comera abans .Cadascú és com és i se l’ha d’acceptar.

ELS ROBOTS MANEN Hi havia una vegada a l'any 1932 un cientific que va inventar un robot. Aquest es deia Rocs Rodius. El robot era molt bonic però el cientific no va calcular bé i el robot es va tornar dolent. A partir d'aquí el robot va começar a crear un exèrcit de robots que van dominar el món


per Estats Units , Brasil , Londres , Xina.... Volien que els humans fossin els seus esclaus, però no es van rendir . Els humans van descobrir que amb l'aigua els entrava un curtcircuit , així que, a poc a poc, els humans van eliminar als robots . Els robots tampoc es rendien i continuaven fabricant-ne més, però no molts , perquè els humans van trobar l'amagatall o el laboratori secret i no va poder fabricar més de 30 robots. Els humans van portar aigua perquè els robots es mullessin i els provoqués un curtcircuit , però el robot va ser llest i va construir uns robots resistents a l'aigua . Els humans havien de pensar en una manera d’eliminar aquest nou tipus perquè no els feia res l'aigua , així que l'única manera de descobrir com destruir-los era segrestar algun


robot i estudiar-lo. Els cientìfics van descobrir que el plàstic es desfà amb el foc , van fabricar un llançaflames i van destruir als robots . CONTE CONTAT CONTE ACABAT

EL MÓN DELS DOBLES En un món en el què les persones són dobles passen moltes coses, com el que va passar fa molts anys…Hi havia dos dobles que se’n van anar al riu. Un es va tirar per una roca molt alta però l’altre , que es deia Hugo, va tenir por … i no es va tirar. Dues setmanes després, en Sergio encara es burlava i es burlava d’ell.L’Hugo estava ja molt cansat.Un dia van trucar els amics de la colla dient que si volien anar a passar una nit d’acampada al cementiri i ells van contestar que sí. Aquella nit tots van


dormir allí menys el Sergio, que tenia por. Des d’aquell fet, mai més es van burlar l’un de l’altre per les pors que tenien. ANY NOU,MON NOU Hi havia una vegada, un poble on ningú estava malalt, cada família tenia un gos o una mascota i els nens podien portar al cole els gossos. I no s'havien de preocupar pels diners, perquè les coses no eren tan cares, i tothom tenia el mateix, així nungú tenia enveja. I la gent podia sortir a passejar pel carrer a qualsevol hora sense por de què robessin. Perquè en aquest món no hi havia gent dolenta. FI.

SI EL MÓN FOS... M´agradaria que el món fos vestit de colors. M´agradaria que el món fos vestit de colors. Uns aquí i altres allà , però tots som iguals.


M´agradaria que el món fos alegre I bonic. Però això no és així. Hi ha gent dolenta i gent bona. I a tú , com t´agradaria ser ??? Jo vull ser bona. Hi ha gent que roba. Hi ha gent que dóna. Però tots sóm iguals, què més dóna??? Tots hauríem de ser igual de bons. No faria falta robar, robar és de males persones. Les persones riques viatgen, d´aquí cap allà. Haurien de donar. Que pensin en les persones d´avui en dia com ho passen. Ajudeu-me a canviar el món. Ho faríeu??? Vosaltres seríeu bons per totes aquelles persones que no saben on viure, no tenen casa , ni menjar , ni aigua… M´ajudaríeu???

Any nou, món nou


Hi havia una vegada una nena que es deia Noah. La Noah tenia un diari on escrivia tot el què pensava, el què li agradava, on escrivia tots els seus secrets i coses que li havien passat. Un dia, la Noah es va posar a escriure una llista de coses que li agradaria què estiguessin al món, canviant-les per altres coses que no li agradaven. A la columna de coses que no li agradaven posava: Què no hi hagués maldat al món, que no hi hagués lladres, què no hi hagués assassins, què no hi haguessin malalts,que no hi hagués pobresa, que no hi haguessin deures etc.


I a la columna de agraden:

coses

que

li

Què tota la gent tingui casa, que tothom tingui diners, què no hi hagés escola, que els nens i nenes no tinguin que estudiar, que tothom tingui una roba super xula i sabates també super xules. Tot això va escriure la Noah. Bé i ``Vet aquí un gos, vet aquí un gat…aquest conte s’ha acabat.”

ANY NOU MÓN NOU Hi havia una vegada una nit no qualsevol, era la nit d'any nou! Hi havia un nen que es deia Joan al que no li agradaven vàries


coses que hi havia al món i va demanar un desig. A que no sabeu què va demanar? Doncs ell va demanar que totes les coses que ell digués que no li agradaven deixessin d'existir a partir de la nit d'any nou a les dotze. Després de les dotze ell encara no sabia que se li havia complert el desig però, al cap d'una estona, es va posar a jugar a un joc amb tota la seva família, era el joc del monopoli i com que a ell no se li donava molt bé, va perdre.Llavors va dir: no m'agrada aquest joc, que desaparegui! I pum! Va desaparèixer. A continuació ell ja sabia que el desig se li havia complert!. Al cap d'una estona es va barallar amb la seva mare i la va fer desaparèixer i així va fer amb tota la seva família fins que es va quedar sol. Al cap d'una estona va adonar-se de què encara que estigués enfadat amb la seva família no la tindria que haver fet desaperèixer. Aquell dia va aprendre una valuosa lliçó: va aprendre que encara que et barallis amb la teva famíla no has d'oblidar que te l'estimes i que la necessites.


FI!!! De Sandro Talavera Ruiz

UN MÓN MILLOR En el meu món no hi haurà guerres, ni malalties, ni pobres.Tota la gent estarà contenta i agraïda amb el seu món. Estarà tot el dia somrient,tant de dia com de nit. Tots estaran contents amb la seva feina i ningú serà més bo ni més dolent, tots seran iguals. Estarem envoltats de natura amb un munt d’animals. La gent s’ajudarà sense voler res a canvi,no seran tan interessats. Tots seran amics,com si fossin germans. I aquest és el meu món millor. SERGIO

EL PLANETA DELS OCELLS Hi havia una vegada uns ocells que vivien en el planeta dels ocells.Un dia, per casualitat, va entrar una persona humana. Aquesta va dir: -Òndia! Si agafo tots aquets ocells podré fabricar bosses de plomes i fer-me un bon dinar. Però aquesta no era la intenció dels ocells, així que van començar a picar l’humà.


L’humà s’ho va pensar millor i va decidir montar un lloropark . I aixi van ser feliços.

Valentina


Món canviat