Page 1

Quan les coses no són el que semblen ser…  I  sé molt bé el que us dic. Ara us ho explicaré.   Vet  aquí  una vegada  un  grup  de  nens i  nenes format  per  la Maria,  el Leo, el Marc, l´Elisabet  i la Jenni.   Un  dia  van  voler  fer  la  visita  al  Museu  d´art  antic  situat  en  un  edifici  que  des  de  feia  anys  amenaçava ruïna.  Van arribar. Per fora el van trobar molt bonic i van entrar decidits a passar un bon dia.   A  recepció  hi  havia  una  peixera  sobre  el   taulell.  Dins  un  peix  de  color  lila  nedava  plàcidament. En  Leo  el  va  mirar fixament  i va ser en aquell moment que li va semblar que el  peix el mirava també fixament, amb voluntat de dir­li alguna cosa.   La Maria se´n va adonar i li preguntà:  ­ Què has vist?  Ell va respondre:   ­ Crec que aquell peix m´ha parlat!  ­ Estàs…!­ Van respondre tots a a l’hora.  ­ Aquí no hi ha cap boig! ­Va respondre el peix.  Tots es van quedar amb la boca oberta i més encara quan el peix  va seguir parlant tot dient:  ­ No hauríeu d’haver vingut.  La Jenni va voler girar cua, però la porta… era tancada!  El Marc va encoratjar la resta dels amics a continuar amb la visita.    Van obrir la primera porta que donava a una sala anomenada “la sala dels misteris”. Aquí van  trobar  un  munt  de  quadres  abstractes  i  terrorífics,  però  n’hi  havia  un  que  estava  il∙luminat  i  tenia molts colors.  L’Elisabet  s’hi  va  apropar  per veure’l millor.  A  l’instant  mateix  de tocar­lo,  la  sala  va  quedar a  les fosques i, tant ella  com el  quadre  van desaparèixer. Els  seus amics  van anar corrents on, pocs segons  abans,  hi havia  l’Elisabet.  Només  en  quedava un tros del  seu  mocador  del  coll.  Tots  estaven  molt  espantats,  però  la  Maria  va  proposar  anar  a   la 


següent sala  on  potser trobarien la  seva  amiga.  Quan  van obrir la  segona porta van entrar a  “La  sala  de les  escultures”  i  van  sentir  la  dolça  veu  de  l’Elisabet  que s’anava allunyant. Així que van   començar  a  córrer  cap  a  la  veu i,  allà  mateix,  van  trobar  una  escultura  exacta  de  la  seva  companya.  Van  fer  un  salt  enrere  espantats.  El  Marc  va   ser  l’únic  que  es  va  apropar  a  la  figura  de  pedra per  descobrir si  encara  era  viva  i  si hi  havia algun mecanisme  per  desfer  la  maledicció.  Van  passar­se  hores  buscant  i  tocant­ho  tot,  però  res  no  servia.  Fins  que finalment van trobar  un  tros de paper dins la boca de la figura. En treure el paper va  aparèixer una nova porta.    Quan  van  obrir  la  tercera  porta va aparèixer  davant  d’ells “La sala dels llibres”, on es veia  una  immensa  biblioteca.  De  cop  i  volta, en  el  paper en blanc que havien tret de la  boca de  l’estàtua  de  l’Elisabet  s’hi  podien  veure   diferents  dibuixos.   La  Maria  va  proposar  desxifrar  aquell  jeroglífic.  En  Leo,  a  qui  li  agradava  molt  Egipte  i  estudiar­ne  les  seves  tradicions,  van  començar  a  agafar  llibres  dels  diferents  prestatges  per  ajudar­la. Mentrestant,  el  Marc  i  la  Jenni  van  recórrer  la  biblioteca  buscant  una  sortida.  Entre  tots  aquells  llibres  plens  de  pols, n’hi havia  un de que es veia molt  nou, 

que

sobresortia

d’una

de

les

prestatgeries. En   Marc,   mort   de  curiositat,  va  intentar  agafar­lo,  però  li  va  relliscar  de  les  mans  i  va  caure  a   terra.  De  sobte,  de les  pàgines  del llibre  en  van començar  a  sortir molts 


dibuixos de   paper.  Del  crit  que  va  fer  la  Jenni  es  va  quedar  sense  veu.  En  Marc  intentar  tranquil∙litzar­la  i van tornar corrents, fugint d’aquells dibuixos que els perseguien, cap on eren  els seus companys.        ­          Us queda molt per desxifrar el missatge? ­ Va preguntar en Marc ­.  ­          Només ens queda un dibuix, que no sabem què significa – va dir el Leo ­.  En Marc es va adonar que aquell dibuix era el de la portada del llibre que ell havia agafat. I  va  recordar  que  en  lletres  grans  hi  havia  escrita  la  paraula  “DIMONI”.  La  Jenni,  mentrestant,  no  parava  de  gesticular  per  avisar­los  del  perill,  ja  que  els  dibuixos  de  paper  els  havien  rodejat.   La  Maria  va  llegir  ràpidament  tota  la  frase:  “Has  trobat  l’entrada  secreta  cap  a  la sala  del... DIMONI”.  Just  en  acabar  de  pronunciar  l’última  paraula  van  ser  absorbits  per  una  força  misteriosa  cap  al  soterrani  de   l’edifici.  Quan  el  Marc  va  entrar  a  la  “Sala  del  dimoni”  va  fer  un  esgarrifós  crit  de  dolor.  S’havia  trencat  el  peu!   Aquesta  sala  no  era  com  les  altres.  Aquí havien de trobar  la clau  per  poder  sortir i recuperar a l’Elisabet...  Quan  es  van apropar  al Marc per donar­li un cop de mà van veure alguna cosa diferent en ell.  Tenia  en el  rostre  una expressió…  estranya.  S’hi van fixar amb deteniment, pensaven que el  dolor l’havia  trasbalsat. Però no, alguna cosa havia transformat el seu amic: ara els seus ulls  eren vermells. Era un dimoni!  Van  parar l'orella a  la porta  i  van reconèixer  la veu de  l'Elisabet,  era allà  dins. Finalment van  aconseguir  entrar  a  la  sala i  van  veure  el veritable Marc i l'Elisabet lligats a una cadira... Tots  van  mirar  al  dimoni  que   tenien  al  costat  i van veure clar  que  aquell no era en Marc. Com  el  podien derrotar?  El  Leo va tenir la idea de llençar­li aigua al dimoni... al cap i a la fi, estava fet de foc... oi? A la  Maria li va semblar que no funcionaria... però no podien perdre­hi res!  Quan  l'aigua  va  tocar  al  dimoni  aquest  es va començar  a  fondre  i els  nens,  en  veure  que  el  dimoni  es  fonia,  van  agafar  les  seves  ampolles  i  li  van  tirar l'aigua. El  dimoni  es  va  acabar 


fonent del tot i  es  va  obrir  la  porta que tancava la  sala. Els  nens van deslligar  tan  ràpid  com  van  poder  en   Marc  i  l'Elisabet.  Quina  sort,  estaven  sans  i  estalvis,  no  els  havia  passat  res  dolent!  La  colla,  quan  va veure que  la porta  era  oberta va començar  a córrer,  no va ser  fins  que eren a l’exterior que es van adonar que a en Marc li sortia fum del cap…     

http://tinyurl.com/pezph69 

Conte 9  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you