Issuu on Google+

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! abril 2010

EL MONSTRE DE BANYOLES

Inici: Una mar de contes http://www.totcontes.com/view.php?p=C:monstrebanyoles Nus: Alumnes 5è Escola Falguera de Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Milagros Ramos) Desenllaç: Alumnes 5è Escola Alfons XIII de Molins de Rei (Responsable: Nerea Larrañaga)


Explica la llegenda que fa molt i molt de temps, pels voltants del segle VIII, una bèstia immensa vivia en alguna cova, a gran profunditat, del llac de Banyoles.

Li cobria tot el cos una escata d'afilades pues d'os, que el feia invulnerable. Tenia llargues ales i arpons arquejats, i una espina dorsal eriçada de burxes se li estenia des del coll a la cua. Diuen que dels ulls li sortien espurnes com brandons flamejants i que tenia un alè tan pestilent que en bufar assecava les plantes, enverinava les fonts, empestava els camps i encomanava malalties a persones i animals. Però sobretot era molt voraç. Els caps de bestiar que s'esqueien a passar a prop del seu cau desapareixien, com per art d'encantament, dins de la seva gola.

La vila de Banyoles vivia contínuament atemorida per aquell Drac que es cruspia ovelles i senglars com qui res. Ni dins de les muralles els vilatans eren segurs. Tot i tancar-se a casa amb balda, i assegurar la porta amb caixes, cada nit apareixia una porta esbotzada i un vilatà desaparegut. Res no semblava aturar a aquella bèstia.


NUS 5è Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat

Un dia a les vuit del matí, quan els vilatans es van despertar, es van trobar la muralla destruïda i a sota un vilatà atrapat. Els vilatans es van parar a pensar què podien fer per a exterminar a aquella bèstia horrorosa i espantosa.


NUS 5è Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat

Llavors un jove va proposar la idea de construir una trampa, que consistia en fer-li arribar al monstre un porc mig mort i al voltant una cadena amb la que atraparien a l'esgarrifós drac. Però el drac, en veure la cadena, se'n va anar a la cova molt enfurismat.


NUS 5è Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat

L'endemà, el poble es va llevar amb cinc cases devastades i ossos de persones pel carrer!


NUS 5è Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat

Però els vilatans no es van rendir, i van decidir ajuntar-se tots per a refugiar-se en una balma que hi havia a les afores del poblat.


NUS 5è Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat

El drac, en veure el poblat solitari, va començar a destrossar tot allò que trobava al seu pas i a prendre foc: tot era negre i fosc com si fos o una mina de carbó, allò era l'infern!, només es sentia el vent i les riallades de la bèstia.


DESENLLAÇ 5è Escola Alfons XIII –Molins de Rei

Els vilatans van fer una assemblea per decidir què feien. Finalment, van decidir lluitar contra el drac. En Josep El Valerós va anar a demanar consell al “Gran Bruixot de l’Empordà”, el qual vivia en una masia al cim Agullola molt a prop de Banyoles. El màgic li va explicar que el drac, en Lüger, havia estat víctima d’un encanteri fet per un nigromant molt malvat. A continuació li va dir que si volien conservar la vida, havien d’aconseguir la planta màgica anomenada “Dianthus Barbantus” que desfeia els encanteris. La planta només era visible els dies de lluna plena i l’havia de trobar dins d’un pou abandonat a prop d’un bosc d’ametllers. Només es podia baixar al pou quan els raigs de lluna plena il·luminessin la boca del pou. Si no era així, el pou seria ple d’aigua.


DESENLLAÇ 5è Escola Alfons XIII –Molins de Rei

Tot seguit i molt decidit, en Josep es posà en camí. Al cap d’un temps de viatge, va arribar a un riu d’aigües profundes i corrents fortes. Aleshores, com que no el podia travessar i s’estava fent fosc, era el capvespre, va decidir fer nit a sota d’una alzina molt frondosa.

Al matí següent a pic d’alba, es despertà i en veure que hi havia uns quants troncs de fusta a la vora de l’arbre, va decidir fer-se un petit rai. Un cop enllestida la petita embarcació, va poder creuar el riu i va continuar caminant durant unes quantes hores.


DESENLLAÇ 5è Escola Alfons XIII –Molins de Rei

Aleshores, va veure un turó, el va escalar i va trobar un ametller florit al costat d’un pou.

Quan es va fer fosc, en Josep va esperar que els raigs de la lluna il·luminessin la boca del pou. En el moment desitjat, la Dianthus Barbantus hi va aparèixer i en Josep l’agafà delicadament.


DESENLLAÇ 5è Escola Alfons XIII –Molins de Rei

Tot seguit, en Josep arreplegà un munt d’ametlles i les ficà dins un gran sac juntament amb la “Dianthus Barbantus”. Al cap d’unes quantes hores de viatge, va arribar a la balma on tothom l’estava esperant. Llavors, entre tots van triturar la planta màgica i van preparar una plata immensa farcida amb les millors ametlles que en Josep havia trobat al bosc. A continuació, van amanir-les amb la “Dianthus Barbantus”. Aquella mateixa nit en Josep va anar a portar-li la safata amb les ametlles màgiques a en Lüger. Es va acostar de puntetes a l’entrada de la gruta i va deixar la plata. En ensumar aquella oloreta tan dolça i meravellosa , en Lüger es va aixecar i va veure les ametlles.Se les cruspí totes en un tres i no res . Tenia tanta gana que es va empassar la plata i tot.


DESENLLAÇ 5è Escola Alfons XIII –Molins de Rei

De sobte, el drac va esdevenir un jove ben plantat i atractiu. Els va explicar com havia estat encantat per un nigromant enemic seu feia molts anys. Finalment, entre tots els vilatans li van fer una casa i se’n va anar a viure a la vila. Cada any, per recordar aquell gran dia, tot el poble anava al bosc dels ametllers i al voltant del pou celebraven una gran festa.

Això era i no era i si és cert, bé, i si no també.


El monstre de Banyoles