Page 1

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! abril 2011

MISTERI A L’ESCOLA

Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat)

Nus: Alumnes 5èB Escola Pau Vila, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Sofia Brito) Desenllaç: Alumnes 5è Escola Estel, Molins de Rei (Tutora: Rosa M. Pujol)


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

Ja feia estona que el timbre de l’escola havia sonat i que tothom havia marxat cap a casa perquè el cel amenaçava pluja. Però l’Óscar i el Joan s’havien quedat al parc a jugar un partit de futbol que tenien pendent. Ja casi havien acabat quan l’Óscar va recordar que s’havia deixat a l’escola el llibre de medi. - Ostres Joan! He d’anar a buscar-lo, demà tenim examen. - Però Óscar, ara no hi deu haver ningú a dins. - Provem-ho! Tots dos van anar cap a l’escola. Es van trobar la porta oberta i sense pensar-s’ho gaire van entrar. Van pujar les escales fins a la classe de 4t i van agafar el llibre. Tan de pressa com van poder van baixar les escales i quan van voler sortir al carrer es van trobar la porta tancada. ... Qui l’havia tancat si allà no hi havia ningú?


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 5èB Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat

Sospitaven que hagués estat el vent. L’Óscar va pensar que hi havia un fantasma a l’escola. Aleshores va dir: - Joan, no et fa por l’escola de nit? Qui haurà tancat la porta? En Joan no li va contestar. Caminaren una estona cap al centre de l’escola fins que es trobaren una porta oberta que mai havien vist. Estava oberta i es veien unes escales que els nois varen baixar. Aquelles escales els conduirien a una biblioteca molt antiga i estranya. En Joan preguntà: - Óscar, alguna vegada havies vist aquesta biblioteca?

I l’Óscar respongué: - No, mai havia vist una biblioteca com aquesta.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 5èB Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat

Al fons de la sala hi havia una misteriosa ombra. - Qui deu ser? –digué l’Óscar. - No ho sé, no hi veig ningú! -cridà en Joan tot poruc. - Pot ser el conserge. . . –va insinuar l’Óscar. - No hi ha conserge! –digué espantat en Joan. - Anem a investigar-ho? –preguntà tremolant l’Óscar.

A mida que anaven avançant, es quedaren petrificats en veure que l’ombra era d’un humà! Arribaren al fons de la biblioteca amb molta por. Però en veure el que tenien al davant donaren un gran bot. Allà dins hi havia un vell mag que anava amb bastó! Al seu costat només hi havia una taula antiga amb un llibre molt gruixut a sobre que contenia tots els secrets de l’escola.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 5èB Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat

- Què fas aquí? Per què vols espantar a la gent que entra? -preguntà el Joan molt espantat. - Aquí visc jo i aquí no ve ningú perquè la porta apareix quan tothom ha marxat de l’escola i desapareix a les 8 del mati, . . . Així no la veu ningú . . .


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

Els dos nens es van fregar els ulls, es van pessigar entre ells per veure si tot allò era un somni, però de seguida van veure que no ho era. Estaven en el llindar de la porta i no gosaven ni dir ni fer res. Veient això, el vell els digué: - Que teniu por, potser? - Nooo, que vaaaaa!!!! -van contestar ben cagadets. - No m’heu de tenir por, de moment! Però ara m’heu de deixar, he de fer la meva feina. - Quina feina? -preguntà en Joan que no estava tan cagat com l’Óscar. - I a tu què t’interessa! Tafaner! -contestà el vell. - Va, digues-nos-ho, no li direm a ningú -seguí dient en Joan que va iniciar un diàleg amb el vell mag mentre l’Óscar s’amagava darrera d’ell i tan sols sabia mossegar-se les ungles. - Je! Je! Ja ho sé que no ho fareu, potser perquè no podreu. - Què vols dir? En aquell moment es sentí un PAMMMMMMMM. Era el soroll d’una porta. Ja era la segona que es tancava darrera d’ells. Havien quedat tancats allà baix amb el vell.

En Joan i l’Óscar van quedar morts de por. No sabien què fer i van començar a córrer d’un cantó a l’altre. En Joan li va dir a l’Óscar que no es creia el que estava passant, i l’Óscar va pensar el mateix però tan sols deia que se’n volia anar a casa.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

Després d’una estona i quan un va haver calmat l’altre, es van anar acostant una mica al vell, de lluny, i li van preguntar si podien sortir d’allà. Li van dir que les seves mares els estaven esperant a casa, però el mag, amb una veu ronca i lenta els hi va dir que ja no era possible sortir d’allà i que les portes tan sols s’obrien cinc minuts abans de desaparèixer, a les vuit del matí; únicament perquè el seu gat màgic pogués sortir i passar tot el dia rondant per l’escola, recollint informació. Així era com el mag s’assabentava de tots els secrets de l’escola. Cada nit quan s’obrien les portes el gat l’hi explicava tot el que havia vist i ell ho anava escrivint en el superllibre.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

En Joan i l’Óscar van caure asseguts a terra, van estar suplicant al mag més de deu minuts, però quan van veure que ni els escoltava, van decidir que era millor canviar de tema i procurar fer-se amics del vell mag. Van estar una bona estona demanant-li que els deixés entrar a la biblioteca. Primer els digué que no, però al final els va deixar passar. Aquella biblioteca era un lloc extraordinari, tenia dos milions de llibres a disposició d’altres mags i estava decorada a l’estil “hippy”: tota plena de colors, flors i decorats, i feia oloreta d’aquells bastonets que es cremen i deixen anar aquella olor tan gansa. Els dos nens van anar donat voltes per la biblioteca mirant-ho tot. Van estar-hi unes dues hores, es van anar calmant i preparant un pla. Perquè el pla funcionés havien que guanyar-se la confiança del mag, ho havien de fer tot molt bé. El pla era bastant arriscat i si el mag se n’adonava l’havien pifiat. Un cop ho van haver tingut tot molt ben planejat, el pla va entrar en acció. De mica en mica es van anar acostant per guanyar-se la seva confiança. Al acostar-se, van començar a sentir una mena d’olor estranya, com de formatge podrit. El vell era ben calb, la seva cara rodona estava més arrugada que les cuixes de la seva avia. La tenia de color blau com un barrufet, perquè ell mateix s’havia fet un encanteri que per desgràcia li va sortir malament. Sota unes celles peludes que semblaven viseres, tenia uns ulls vermells com els dels conills i petits com uns pèsols. Els llavis eren molsuts com el cap d’un pop, i la nàpia peluda com el cos d’un os i punxeguda com un cactus. La seva cara acabava amb una barba blanca i llarga que li arribava fins els peus. Al veure’ls tan a prop, es va aixecar. Era baix i estava ben gros i per dissimular la seva escassa estatura portava unes xancletes de doble sola de color butà que feien contrast amb els seus pantalons liles.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

Aleshores va començar a parlar-los amb la seva veu ronca, els hi va fer una rialleta i al obrir la boca se li van veure totes les dents negres i brutes. No sabien què fer, però van pensar que havien que fer alguna cosa per guanyar-se aquella confiança que necessitaven. I de sobte se sentí: - I de què treballes aquí? -li va dir l’Óscar-. Per cert com et dius? Encara no ens has dit el teu nom. - Ui xiquet, això són dues preguntes! Jo treballo de fer res, em passo l’estona mirant els encanteris d’aquest llibre –va dir assenyalant el llibre gruixut que tenia al costat de la mà i després de pensar-s’ho una mica continuà. Em dic Carcaref. - Carcaref? Quin nom més estrany, què vol dir? - Em penso que ets una mica xafarder tu, i això és una història molt llarga. -va dir-li dubtant de si li deia o no, però va continuar-. El meu nom en francès vol dir llest, guapo i intel·lectual, però en anglès... “home tirapets i pudent” -va dir decebut. - I d’on has tret aquest nom? Va ser idea dels teus pares? - Doncs no, veuràs. Has sentit a parlar d’en Dumbledore de Hogwarts. Doncs aquest és el que em va donar el meu nom quan em van nomenar “mestre de mags”. Abans em deia Manolo. - Interessant -va dir mig rient, amb una petita rialla sota el nas. - Escolta Carcaref, per què la gent no pot veure la teva biblioteca? –va preguntar l’Óscar canviant de tema.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

- Perquè tot el que hi ha aquí és molt secret –va dir el mag. - I una cosa, tants llibres necessites? –seguí preguntant l’Óscar per entretenir-lo mentre en Joan anava mirant de reüll el llibrot que tenia el mag al seu costat, sobre la taula. - Es clar que sí, per als meus conjurs i encanteris -li contestà. - Per cert, Carcaref, i de què és aquest altre llibre tant gruixut? - És on estan escrits tots els secrets de l’escola. - Tants n’hi ha? - Oh, i tant, i aquest no és l’únic, en tinc tota una col·lecció. - Apa, que exagerat! Tants llibres per als secrets d’una escola? - Molts i de molt grossos noi, tant que si la gent els sabes tots, s’espantarien i se n’anirien. Saps quants anys té aquesta escola? -preguntà el vell a l’Óscar - Em sembla que trenta-dos. - No ho saps pas, en té cent seixanta-tres. - Tants!!! -exclamà l’Óscar - Doncs sí, però el que passa és que la vaig reformant amb la meva màgia i sempre sembla nova.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

Mentre l’Óscar anava xerrant amb el vell, el molt pillo d’en Joan va descobrir en el llibre un paperet que posava “D. E.”. Es va pensar que volia dir “destrucció escola” i es va espantar tant que amb una mà li va agafar el llibre al mag, amb l’altra va agafar l’Óscar pel braç i se’l va emportar cap amunt tot seguint el gat màgic. Quan les portes s’anaven obrint, corrent darrera del gat, les van anar passant totes. El mag els va seguir amb l’ajuda del seu bastó, però es va fer una morrada contra la porta que ja havia desaparegut. L’Óscar va dir: - Sí, li has agafat el llibre, però no hem pogut estudiar i ja són les vuit. Ja és hora d’entrar a l’escola -va dir mirant al rellotge. - Què et sembla si fem un conjur perquè ens ho sapiguem tot? -li va preguntar en Joan. - D’acord. Van fer el conjur i es van dirigir cap a la classe. Van fer l’examen de medi social que tothom va dir que era tan difícil i ells van treure un deu. Des de aleshores segueixen conservant el llibre en secret i viuen molt feliços perquè van traient deus en tot el que van fent.


Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 5è Escola Estel –Molins de Rei

Tan sols hi ha una cosa que els amoïna: cada vegada que veuen un gat pensen si serà el gat màgic d’en Carcaref que potser està molt enfadat i ...

AQUEST CONTE JA L’HEM ACABAT, US HA AGRADAT?

Misteri a l'escola  

Conte cooperatiu elaborat pels alumnes de 5èB de l’Escola Pau Vila de Sant Feliu de Llobregat i pels alumnes de 5è de l’Escola Estel de Moli...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you