Page 1

El PROJECTE ESTANY Una oportunitat per la recuperació de les espècies autòctones de l’Estany de Banyoles.

Miquel Campos i Llach Quim Pou i Rovira


L’ESTANY DE BANYOLES Hidrologia i limnologia • Sistema càrstic de Banyoles - Sant Miquel de Campmajor • Alimentació subterrània (el agua entra a 19 ºC); temps de residència de l’aigua baix (0.8 anys) • Alt contingut en sals dissoltes, sobretot sulfats i carbonats: conductivitat elevada (800-1900 μS cm-1) • Es considera oligo-mesotròfic (chla a: 1-15 mg l-1) • Estratificació complexa de la columna d’aigua; la capa més superficial (mixolimnion) tendeix a separar-se en dos durant l’estiu (epilimnion y hipolimnion)


ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Zona d’Interès comunitari (ZEC) formant part de la Xarxa Natura 2000 Objectiu • Té per objectiu la conservació de la biodiversitat fent-la compatible amb el manteniment de l’activitat humana. Marc legal •La Directiva 92/43/CE de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats). • Directiva 79/409/CE de 2 d’abril, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus)


LA XARXA NATURA 2000 Quines implicacions té? • Que cal aplicar una gestió del territori que mantingui, incentivi les activitats econòmiques locals i que incideixin en assolir la fita de la Conservació. Criteris generals: - Gestió: aplicar directrius en Plans de gestió, Plans de conservació d’espècies i hàbitats, monitorització i seguiment de l’estat ecològic. - Avaluació: Avaluació de plans i projectes per garantir el manteniment dels objectius. - Participació: participació i col·laboració entre administracions locals, fundacions i entitats cercant un objectiu comú - Usos compatibles: Els usos i activitats de l’espai es poden continuar desenvolupant si compleixen l’objectiu comú.


ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Inclòs a la llista RÀMSAR com a zona humida d’interès internacional per a les aus aquàtiques (2003)

Quina missió té? La conservació i l’ús racional de les zones humides mitjançant el desenvolupament d’accions amb la cooperació de tots de manera que es contribueixi a un món més sostenible.


ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT NACIONAL

Espai d’interès natural del Pla d’Espais d’Interès Natural (Generalitat, 1992)


MOTIUS D’INCLUSIÓ • És un tipus de sistema lacustre molt escàs i únic tant pel seu origen –càrstic- com pel seu règim hídric excepcional. • Aspecte fisicoquímic, gradient tròfic i ecosistemes lacustres continentals singulars. • Importància biològica de les seves aigües on hi destaquen comunitats microbianes. • La fauna és molt diversificada i representativa. • Amb una elevada diversitat i riquesa de les comunitats higròfiles i aquàtiques de llacs interiors mediterranis.


Boscos aluvials de Alnus glutinosa y Fraxinus angustifolia

Mansegars turbosos (Cladium mariscus)

Formacions de carofícies

11 hàbitats d’interès CE


40 sp (59 % Cat, 33% CE)

15 especies de la Directiva Hàbitats 28 especies de la Directiva Aus Altres incloses en la legislació nacional

4 sp a l’Estany


En el 2009 s’atorga:

UN NOU PROJECTE LIFE + Natura “Projecte Estany”

• Una nova inversió a l’EIN de l’estany de Banyoles a favor de la conservació i gestió sostenible • Més reconeixement internacional


EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Títol: Millora dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu. Objectiu general: Combatre, alentir i invertir la decadència de les espècies i hàbitats d’interès comunitari a l’Estany de Banyoles per controlar les espècies invasores i enfortir les especies natives com Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus.


EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Objectius específics: - Disseny i implementació d'un conjunt d'accions per combatre les espècies invasives al.lòctones (peixos, rèptils i plantes). - Recuperació directa de les poblacions de tres espècies d'interès Comunitari en situació crítica: Emys orbicularis, Barbus meridionalis i Unio elongatulus. Amb cria amb captivitat i translocació d’estocs de poblacions sanes properes. - Recuperació en la qualitat i/o extensió els hàbitats al·luvials. - Recuperació indirecta de poblacions de macro-invertebrats, amfibis i ocells d'interès de comunitat, sobretot via el control d’espècies invasores. - Redacció i aprovació d’un Pla de maneig dels hàbitats i espècies que inclogui un codi de bones pràctiques aplicable a curt, mig i llarg termini.


EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Objectius específics: - Realització d'un projecte de comunicació i divulgació dels resultats amb una clara vocació formativa pels gestors d’espais naturals similars i futurs tècnics. - Comunicació i conscienciació de la ciutadania local i de la població visitant pel que fa als valors naturals del lloc.


DADES GENERALS BENEFICIARI COORDINADOR: SOCIS: AJUNTAMENT DE BANYOLES

COFINANÇADORS:

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient

Aigües de Banyoles

INICI:

1 de gener de 2010

FINALITZACIÓ:

31 de desembre de 2013

DURADA:

48 mesos


DADES GENERALS Finanรงament:


ENTITATS QUE HAN DONAT SUPORT • Oxygastra, grup d’estudi dels odonats de Catalunya (ICHN) • Limnos • Escola de Natura de Banyoles • Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera • Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) - Rafael Araujo – CSIC • Real Jardín Botánico de Madrid – CSIC • Institut d’Ecologia Aquàtica (Universitat de Girona) • Museu de Ciències Naturals de Barcelona • Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Aj. Banyoles) • Associació de Pescadors Esportius del Pla de l’Estany • Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting • Sorelló, estudis al medi aquàtic • Institut Secular Operàries Parroquials – Magdalena Aulina


ÀMBIT D’ACTUACIÓ


AMENACES QUE AFECTEN L’ESPAI 1. La presència i proliferació d'espècies aquàtiques exòtiques invasores 2. Risc d’extinció a EIN de les poblacions d’interès europeu: Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus. 3. La pesca esportiva a l’estany amb males pràctiques 4. Increment de l’eutrofització d’una part del fons de l’estany i degradació dels hàbitats d’interès europeu. 5.

Proliferació d'espècies vegetals exòtiques formacions al·luvials d’interès comunitari.

en

les

6. Regressió de l'extensió dels hàbitats al·luvials d’interès comunitari.


LÍNIES ESTRATÈGIQUES - I •

Accions destinades a la conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari 1. Control de la fauna aquàtica invasora 2. Repoblació i translocació d’espècies autòctones de la fauna aquàtica 3. Millora de l’hàbitat per a les tortugues (instal·lació de plataformes d’isolació) 4. Control d’espècies exòtiques de la flora 5.

Recuperació i restauració d’hàbitats al·luvials al Pla de Can Morgat i a la Puda


LÍNIES ESTRATÈGIQUES - II •

Planificació i monitoratge de les intervencions 1. Redacció de protocols d’actuació 2. Seguiment d’indicadors dels resultats assolits 3. Seguiment de l’estat ecològic

Redacció de documents de difusió i de directrius de gestió 1. Redacció de Plans de gestió i de gestió d’espècies i hàbitats. 2. Redacció de documents tècnics divulgatius 3. Participació en jornades, reunions especialitzades o congressos


Seguiment científic • Macròfits i batimetria de l’estany:

•Cranc de riu i seguiment de macroinvertebrats


LÍNIES ESTRATÈGIQUES - III •

Comunicació, sensibilització i difusió 1. Fer conèixer el projecte a la població local i visitant 2. Explicar adequadament la necessitat del projecte 3. Fomentar la participació 4. Difondre les problemàtiques solucions preses 5.

identificades

Difondre els resultats del Projecte Estany

i

les


Campanya difusi贸, activitats, material...


El problema de les espècies exòtiques invasores (EEI) • La introducció d'espècies exòtiques invasores és la segona causa de pèrdua de la biodiversitat del planeta Terra. Són una gran amenaça pel nostre medi ambient perquè: • Poden canviar els hàbitats, posant en perill ecosistemes sencers • Desplacen a les especies autòctones que son pròpies d’un hàbitat provocant la seva extinció • Afecten a la salut humana i mediambiental per si mateixes o com a vectors de malalties • Afecten a les activitats humanes com la indústria pesquera, l’agricultura o els conreus forestals.


La Festa del Peix 1910

Francesc Darder i Llimona (1851-1918)


Evolució de la comunitat de peixos de l’estany Espècies autòctones:

1900

1920

1940

1960

1980

2000

Anguila Anguilla anguilla

Tenca (Autòctona?)

?

Tinca tinca

?

Barb de muntanya Barbus meridionalis

Bagra Squalius laietanus

Espinós

?

Gasterosteus aculeatus

Extingit

Bavosa de riu Salaria fluviatilis Abundància relativa:

Alta

Mitja

Baixa

Ocasional

Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007


Evolució de la comunitat de peixos de l’estany Espècies exòtiques:

1900

1920

1940

1960

1980

2000

Carpa Cyprinus carpio Carpí vermell Carassius auratus ?

Carpí Carassius carassius

?

Gardí Scardinius erythrophthalmus Rutil Rutilus rutilus

?

Llopet de riu Cobitis bilineata Peix gat Ameiurus melas

?

?

Gambúsia Gambusia holbrooki Luci Esox lucius Black bass Micropterus salmoides Sol Lepomis gibbosus Perca Perca fluviatilis Sandra Sander lucioperca Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007


Altres espècies introduïdes a les conques del Ter i el Fluvià Ràsbora Baró Alburn Madrilla Barb de l’Ebre Llop de riu Misgurn Silur ....

Pseudorasbora parva Phoxinus sp. Alburnus alburnus Parachondrostoma miegii Luciobarbus graellsii Barbatula barbatula Misgurnus anguillicaudatus Silurus glanis

Encara no són a l’Estany ... fins quan?


La darrera introducci贸


ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DE L’ESTANY DE BANYOLES

Cranc de riu americà Procambarus clarkii

Visó americà Neovison vison

Gripau pintat Discoglossus pictus

Tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta


ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DE L’ESTANY DE BANYOLES

Xuclamel japonès Lonicera japonica

Aster pilosus Piracant Pyracanta ssp.


Situació de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) • Estructura de talles molt contrastada respecte poblacions fluvials pròximes: mortalitat probablement major al l’Estany. • Principals nuclis situats en zones rocoses del litoral, poc profundes, amb escassa vegetació, i sovint amb alta freqüentació humana. • Forts indicis de que està sotmesa a una gran pressió de depredació por part de peixos ictiòfags exòtics.

Foto: Q. Pou i Rovira

Fonts: Pou-Rovira 1996; Pou-Rovira et al. 2007


Situació dels ciprínids autòctons • Forta regressió de les poblacions lacustres de barb de muntanya i bagra durant les últimes dècades. • Exigus nuclis estables en dos petites rieres.

600

BAGRA,campanyes amb trasmalls

500 400

2 CPUE Longitud mitj.

300 1

12,0% CAPT. TOT.

200

3,9% CAPT. TOT.

0% 0

1975

100 0

1985

Data

1995

Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Pou-Rovira 1996; Zamora 2004; Zamora y Feo 2007

2005

Longitud mitjana (mm)

3

2

CPUE mitj. (ind/dia·m ) x100

• Aparició esporàdica de bagres a l’Estany i els principals canals de sortida.


La perca americana a l’Estany de Banyoles • Gradualment i lentament, ha esdevingut l’espècie íctica dominant quantitativament, sobretot al litoral. • Baixa variabilitat en les taxes de creixement, mortalitat i reclutament: demografia molt estable. • La longevitat màxima (12 anys) i longitud màxima (56cm) observades a Banyoles són properes als màxims descrits per a l’espècie. • Els grans exemplars són depredadors voraços de grans preses, sobretot crustacis i peixos, però també d’altres vertebrats, tant d’amfibis, com ocells i mamífers.


Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! Estiu 2006: Prospecció intensiva (mostreig visual en apnea) Capt. / CPUE (ind./hora) Anodonta

Unio

Potomida

1

0 / 0,0

25 / 3,6

0 / 0,0

2

0 / 0,0

3 / 0,5

0 / 0,0

3

0 / 0,0

0 / 0,0

0 / 0,0

4

0 / 0,0

5 / 0,8

0 / 0,0

5

0 / 0,0

5 / 0,8

0 / 0,0

6

4 / 0,7

1 / 0,2

0 / 0,0

7

0 / 0,0

1 / 0,2

1 / 0,2

8

0 / 0,0

2 / 0,3

0 / 0,0

9

0 / 0,0

2 / 0,3

0 / 0,0

10

0 / 0,0

8 / 0,9

0 / 0,0

CT

4

52

1

2

1

3

10 4 9

5

8

6 ¡ Esforç total net: 40 hores !

7

Font: Pou-Rovira et al. 2007


Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals

Potomida littoralis

Determinació de l’edat en exemplars morts a partir de seccions transversals

Font: Pou-Rovira et al. 2007


Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals


Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals

Estimació de l’edat en exemplars vius a partir de la longitud i les corves de creixement

Nº Individus

Unio 10 8 5

Unio sp.

Sense reclutament en els últims 15-20 anys

3 0

6.00 15

Rarefacció ciprínids autóctons

7.00 20

8.00 25

9.00 30

10.00 35

Long

11.00 40

Edat estimada (anys)

12.00 45

13.00


Amfibis i rèptils • Als 80 ja se responsabilitza als peixos depredadors exòtics com a factor de declivi d’espècies d’amfibis y rèptils a l’Estany (Massip, 1993). • Actualment, la granota verda es reprodueix exclusivament fora de l’Estany, en rieres i llacunes semi-permanents (Boix y Feo, 2007). • La tortuga d’estany és encara present, però amb una població ínfima; la perca americana s’ha descrit com un depredador de neonats d’aquesta espècie (Lacomba y Sancho 2004). Estany de Banyoles Dècada 80

2007

Pelophylax perezi

Reproductor (en declive des de 1960)

No reproductor

Bufo bufo

Reproductor (en declive)

No reproductor

Triturus marmoratus

Reproductor en acequias

No reproductor

Lissotriton helveticus

Reproductor en acequias

No reproductor

Natrix natrix

Reproductor (en declive)

Ocasional

Natrix maura

Reproductor (en declive)

Ocasional


Altra fauna afectada per la introducció de peixos exòtics ....?

Foto: Carles Feo

Ànec coll-verd Anas platyrhynchos

Foto: Carles Feo

Rata d’aigua Arvicola sapidus Foto: Carles Feo

Fotja Fulica atra


La introducció de peixos exòtics a l’Estany de Banyoles és la causa del declivi de moltes especies de fauna autòctones des dels anys 50 … És l’únic vector de canvi a la biodiversitat de l’Estany ? Factors negatius:

Factors positius:

• Introducció d’altres espècies exòtiques.

• Bona qualitat de l’aigua.

• Creixement urbanístic en front a la riba de llevant de l’Estany. • Augment d’algunes activitats esportives i de lleure (rem i piragüisme). • Degradació ambiental a la resta de la conca lacustre i del riu Ter.

• Millora progressiva dels hàbitats de ribera des dels anys 90. • Regulació de les activitats esportives i de lleure (RAE 1992). • Protecció legal de l’Estany: Xarxa Natura 2000, Conveni Ramsar, PEIN. •Restauració de zones humides (projecte LIFE 2004-08), i creació del Consorci de l’Estany com a entitat gestora de l’entorn natural.


Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany

+

+ Abundancia de las especies autóctonas Bivalvos Peces

Estat ecològic Qualitat de l’aigua i de l’hàbitat

Herpetofauna Aves y mamíferos _ acuáticos

+ Introducció espècies

_

EXTINCIÓN !! 1900

1920

1940

1960

1980

2000


Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany

+

Poca informació

Noves Noves introduccions introduccions

Primeres introduccions

Continua la regressió

Recuperació d’hàbitats

Inici de regressió Primeres extincions conegudes

Fuerta regressió Pèrdua acusada de biodiversitat

Estat ecològic Qualitat de l’aigua i de l’hàbitat

+ Abundancia de las especies autóctonas Bivalvos Peces

?

Herpetofauna Aves y mamíferos _ acuáticos

+ Introducció espècies

_

EXTINCIÓN !! 1900

1920

1940

1ª FASE

1960

1980

2ª FASE

2000

3ª FASE

FUTUR


Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control

Adultos (>2años), 1er año de control

1000

log Población (log N t)

sin control

100

8 campañas de control

14 campañas de control

10

20 campañas de control

1 o

n

d

e

f

m

a Fecha

m

j

j

a

s


Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control

120000 edad => 2 años

100000

60000

40000

edad = 1-2 años

Fecundidad

80000

20000

0 150

250

350

450

550

Longitud

Fonts: Vila-Gispert 1996; Pou-Rovira 2004


Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control - Recuperació de les poblacions d’espècies autòctones · Repoblacions i reintroduccions · Reproducció en captivitat o en semi-captivitat · Restauració i rehabilitació d’hàbitats · Recuperació de la connectivitat amb el Terri - Altres mesures per la recuperació de la biodiversitat original · Gestió de la pesca esportiva · Gestió estratègica d’hàbitats - Anàlisi de possibles escenaris posteriors - Indicadors pel seguiment de les poblacions de peixos


ACTUACIONS EN MARXA Control de peixos exòtics invasors ESTUDI PREVI DE VIABILITAT:

Eradicació ? OPCIONS: • Dessecació de la massa d’aigua X X • Enverinament massiu (Per ex. rotenona)

X

• Pesques intensives i sostingudes Control demogràfic per descastament poblacional continuat REPTES: • Assolir una reducció significativa i suficient dels estocs de les espècies exòtiques de peixos • Mantenir a llarg termini aquests estocs reduits MITJANS: • Optimitzar les tècniques de captura • Disseny de campanyes ben ajustat


Control de peixos exòtics invasors


Control de peixos exòtics invasors


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

Total captures

13153 Fins 24-12-2010

MSA

LGI

6685 5552

CCA

PFL

SLU

CAU

SER

LGR

TTI

SLA

AAN

GHO

SFL

275 429

58

4

4

2

2

2

132

0

6


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca 600

CAPTURES TOTALS (FINS 12/10) 500 400

MSA 4

300 200 100 0 25

45

65

85

105 125 145 165 185 205 225 245 265 285 305 325 345 365 385 405 425 445 465 485 505 525 545 565 585

Longitud (mm) 1200

MSA4

900

Perca americana Marcatge-recaptura

Poblaci贸 total

5

600

300

0 sep-10

dic-10

mar-11

jun-11

Data

sep-11

dic-11


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Captures

Perca americana - Pesca el猫ctrica Classe de talla (mm): 0-80 mm

1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

Captures acumulades

s t a t l u s e R 1

2

3

4

5

6

7

2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0

8

4000

9000

3500

8000

3000

7000

2500

6000

Classe de talla (mm): 80-160 mm

1

2

3

4

5

6

7

8

1

2

3

4

5

6

7

8

5000

2000

4000

1500

3000

1000

2000

500

1000

0

0 1

2

3

0+

4

5

6

7

8

Campanyes consecutives

0+ 1+


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Perca americana - Pesca el猫ctrica 1400

Classe de talla (mm): 160-240 mm

Captures

Classe de talla (mm): 240-320 mm

160

1200

140

1000

120

800

100 80

600

60

400

s t a t l u s e R 200

40 20

0

Captures acumulades

180

1

2

3

4

5

0 6

7

8

6000 5000 4000 3000 2000 1000

0 1

2

3

4

1+ a 3+

5

1

2

3

4

5

6

7

8

6

7

8

1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 6

7

8

1

2

Campanyes consecutives

3

4

5

3+ a 5+


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Perca americana - Pesca el猫ctrica 30

Classe de talla (mm): 320-400 mm

16

Captures

25

14

20

12 10

15

8

10

6

s t a t l u s e R 5

4 2

0

Captures acumulades

Classe de talla (mm): 400-560 mm

18

1

2

3

4

5

0 6

7

8

140

45

120

40

1

2

3

4

5

6

7

8

1

2

3

4

5

6

7

8

35

100

30

80

25

60

20 15

40

10

20

5

0

0 1

2

3

4

4+ a 7+

5

6

7

8

Campanyes consecutives

>5+


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Biomassa extreta (Kg)

250

200

150

s t a t l u s e R

Biomassa extreta acumulada (Kg)

Perca americana - Pesca el猫ctrica

100

50

0

1

2

3

4

5

6

Campanya consecutiva

7

8

1400 1200 1000 800 600 400 200

0 1

2

3

4

5

6

Campanya consecutiva

7

8


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Peix sol - Pesca el猫ctrica 7

Classe de talla (mm): 0-30 mm

Captures

6 5 4

700 600

500 400

3 2

s t a t l u s e R 1

Captures acumulades

Classe de talla (mm): 30-60 mm

800

0 20

300 200 100 0

2500

18 16

2000

14 12

1500

10 8

1000

6 4

500

2 0

0

Campanyes consecutives


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Peix sol - Pesca el猫ctrica 2000

Classe de talla (mm): 60-90 mm

Captures

1800 1600 1400 1200 1000 800 600

s t a t l u s e R 400

Captures acumulades

200

3000 2500 2000 1500 1000 500

0 8000

0 9000

7000

8000

6000

7000

5000 4000

3000

2000

Classe de talla (mm): 90-120 mm

6000 5000 4000 3000 2000

1000

1000

0

0

Campanyes consecutives


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Peix sol - Pesca el猫ctrica 2500

Classe de talla (mm): 120-150 mm

90

Classe de talla (mm): 150-210 mm

Captures

80

2000

70 60

1500 1000

50 40 30

s t a t l u s e R Captures acumulades

500

0 6000 5000 4000 3000 2000 1000

20 10 0

200 180 160 140 120 100 80 60 40 20

0

0

Campanyes consecutives


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

s r a in il m e r p

Biomassa extreta (Kg)

300 250 200

s t a t l u s e R

150

Biomassa extreta acumulada (Kg)

Peix sol - Pesca el猫ctrica

100 50 0

1

2

3

4

5

6

Campanya consecutiva

7

8

700 600 500 400 300 200 100

0 1

2

3

4

5

6

Campanya consecutiva

7

8


Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca

Estanyol del Vilar - Primavera 2011

Perca americana

Carpa

Peix sol

70

35

60

30

140

50

25

120

40

20

30

15

20

10

10

5

200 180

Captures (Individus)

160

100 80 60 40 20 0

0 0

1

2

3

4

5

6

7

8

0 0

1

2

3

4

5

6

Volta (pesca consecutiva)

7

8

0

1

2

3

4

5

6

7

8


Merci !

Profile for Consorci de l'Estany

8_ Projecte_Estany_Consorci_Estany_web2  

El ElPROJECTE ESTANY PROJECTE ESTANY Una oportunitat per la recuperaci Una oportunitat per la recuperació ó de les esp de les espè è cies ci...

8_ Projecte_Estany_Consorci_Estany_web2  

El ElPROJECTE ESTANY PROJECTE ESTANY Una oportunitat per la recuperaci Una oportunitat per la recuperació ó de les esp de les espè è cies ci...

Advertisement