Issuu on Google+


• El consum de drogues • La Sexualitat Us presentem una nova Guia de Recursos de Salut del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). En aquesta guia volem parlar de salut emocional des d’un punt de vista transversal, ja que considerem que afecta a diferents nivells i aspectes de la salut. Ens centrarem en quatre temes especialment importants per al sector juvenil com són:

Entenem per salut una manera de viure lliure, responsable i feliç. Tenir actituds optimistes, positives, solidàries i responsables influeix favorablement sobre la salut. D’aquesta manera, queda palès que en salut, no només intervenen els factors biològics de la persona, sinó que també ho fan els factors externs (ambientals, socials i culturals). En definitiva, la salut és un estat de complet benestar físic, psicològic, emocional i social, i no solament l’absència d’afecció o

• L’Exercici físic • L’Alimentació • LA Convivència Us explicarem com es treballen cadascun d’aquests temes en les entitats juvenils que es dediquen a l’educació d’infants i joves. Uns espais que considerem idonis per tractar aquestes qüestions.

malaltia. També és la capacitat de desenvolupar el propi potencial personal i respondre de forma positiva als reptes de la vida. L’educació per a la salut és el procés de formació permanent, que s’inicia durant els primers anys d’infància i està orientat al coneixement d’un mateix en totes les dimensions, tant individuals, com socials i ecològiques. Ha d’anar orientada a afavorir estils de vida saludables, promocionant actituds i hàbits responsables amb la salut pròpia i la de l’entorn.


Les associacions educatives exerceixen d’agents socialitzadors en la vida d’infants i joves. Són una peça clau en l’aprenentatge de valors, normes i pautes de conducta. Per tant, no només tenen la responsabilitat de treballar hàbits saludables sinó, també, la de promocionar la salut en la comunitat on s’ubiquen i actuen. Mitjançant les entitats educatives, els infants i joves poden experimentar diferents rols i papers, formar actituds i socialitzar-se. A la vegada, aquestes entitats, i els seus dirigents (caps, monitors/ es), actuen com a grups de referència amb els quals l’infant i l’adolescent s’hi identifica i s’hi emmiralla. Sabem que els i les joves tendeixen a uniformar-se en valors, en normes, en gustos. En general a uniformar-se en els estils de vida del seu grup d’iguals. Les associacions educatives són espais de participació i de comunicació, que permeten i potencien sentir-se part activa de la societat, intentant donar

resposta als seus problemes i necessitats i contribuint a millorar les seves vides. Probablement, una de les característiques més importants d’aquestes entitats és que estan formades íntegrament per gent jove. Joves que tenen la possibilitat de donar solucions a les seves preguntes, mitjançant el diàleg, la cooperació i la formació. El paper de les entitats educatives en la promoció de la salut és cabdal per a la identificació amb els individus i els grups sobre els quals pretenen actuar. Per la credibilitat que inspiren, per la capacitat de fer d’interlocutors vàlids entre aquests i els serveis públics i, per la seves majors possibilitats d’accés i capacitat d’intervenció directa en la comunitat sobre els individus (inaccessibles a través dels programes i serveis formals). El moviment associatiu juvenil és un marc privilegiat en el qual els propis joves poden realitzar una labor d’agents de salut amb els seus/ves iguals.


droga: és tota aquella substància que, introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de l’individu i és, altrament, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues (OMS).

Les entitats educatives compten amb espais de socialització, en els quals infants i joves desenvolupen la seva pròpia identitat, a través de la interrelació amb gent de la seva mateixa edat.

En aquests espais s’hi fomenten actituds responsables basades en l’anàlisi crític, els valors de solidaritat, l’autoestima i el respecte envers la persona i la seva pròpia salut.


La part educativa que apliquem en el treball preventiu dels consums de drogues ens pot servir per aplicar-ho a la resta dels àmbits de la nostra vida. Considerem que si una persona jove aprèn a tenir una actitud més crítica, més responsable, a ser capaç de valorar els beneficis i perjudicis del consum de drogues i a assumir-ne les conseqüències tindrà més criteris i eines per a desenvolupar-se socialment i, per tant, podrà tenir una vida més saludable.


Gènere: és una construcció social en la qual s’hi identifiquen normes, valors i actituds amb un i altre sexe, que marquen el nostre comportament. En la nostra societat, els gèneres s’usen per a diferenciar aspectes culturals dels biològics, tot devaluant les atribucions que fem al sexe femení respecte les atribucions que fem al sexe masculí. Orientació sexual: l’entenem com l’atracció física i emocional que sentim envers altres persones del mateix sexe (homosexualitat), de l’altre sexe (heterosexualitat) o bé independentment del seu sexe (bisexualitat). L’orientació sexual d’una persona no és un fet que sigui observable a simple vista. Relacions sexuals: Relacions eròtiques entre dues o més persones, siguin d’un o altre sexe, que no tenen perquè incloure penetració.

Sexe: Són els trets físics i biològics, que inclouen l’aparell reproductor. D’aquí, se’n deriven expressions com fer sexe, practicar el sexe, fer l’acte sexual o mantenir relacions sexuals per anomenar aquelles relacions entre persones per tal d’obtenir plaer i/o amb finalitats reproductives. Sexisme: és la discriminació basada en el sexe d’una persona i causada per la creença que un sexe és inferior a l’altre. Sobre la discapacitat: Les persones amb discapacitat també gaudeixen de la seva sexualitat. El sexe és inherent a la condició humana. Segons les necessitats individuals de cada persona caldrà facilitar un suport tècnic, assistencial i/o mèdic, per tal que aquesta pugui gaudir d’una sexualitat lliure i plenament satisfactòria.


Les dones i els homes naixem amb un sexe concret i, a partir d’altres factors, com la càrrega social que rebem, els agents socials amb els que ens desenvolupem (família, amistats, escola, mitjans de comunicació, veïnat) i la nostra forma de fer, construïm la pròpia sexualitat al llarg de la nostra vida, al mateix temps que la nostra personalitat. Així doncs, la sexualitat és tan variada com persones hi ha, ja que tots i totes tenim una manera particular d’expressar-nos i de relacionar-nos amb les altres persones i amb l’entorn. Tots i totes tenim coneixement de la sexualitat tot i que, sovint, som incapaces de definir-la i, generalment, solem evitar parlarne. Les entitats educatives ofereixen un espai de diàleg excel·lent sobre aquestes qüestions.

Totes les persones disposem d’una sexualitat pròpia, que construïm al llarg de la nostra vida. A més, és la forma de comunicació més utilitzada per a intercanviar afecte i plaer. Així, més enllà de les nostres orientacions sexuals, existeixen persones amb més o menys impulsos sexuals o bé persones que limiten les seves relacions sexuals a les relacions amoroses. En tot cas, sexe i amor no tenen perquè anar sempre agafats de la mà i hauria de ser cada persona qui lliurement decideixi com vol viure la seva pròpia sexualitat. Viure una sexualitat sana implica un coneixement i un aprenentatge que s’allargarà durant tota la vida. No només del que concerneix la nostra part física sinó també d’aquella part afectiva bàsica i fonamental que ens realitza com a éssers humans.


Activitat física: qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal (quantitat mínima d’energia per a garantir la subsistència d’un organisme). Exercici físic: activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física (capacitats físiques). Esport: exercici físic dut a terme en un marc reglamentat, i que busca un benestar físic i mental.

Forma física: nivell d’energia i vitalitat que permet dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir activament del temps de lleure, disminuir les malalties derivades de la manca d’activitat física i desenvolupar al màxim la capacitat intel·lectual. Activitat física saludable?: És el tipus i la quantitat d’activitat física considerada beneficiosa per a la salut de cada persona. Tot i que hi ha unes bases generals establertes que determinen el tipus, la quantitat i la intensitat d’activitat física que s’hauria de fer en cada etapa del cicle vital, s’han de tenir en compte les característiques diferenciadores de cada persona a l’hora de decidir què és el que més convé a cadascú per poder aconseguir el major benefici físic, mental i social, i al mateix temps, prevenir l’aparició de certes malalties o millorar les malalties ja existents.

Les entitats educatives tenen com a característica comuna que són espais menys formals que l’educació curricular, en els quals s’hi transmeten valors i actituds d’una manera més propera, lúdica i amena. En el cas de l’exercici físic, en els espais de lleure educatiu podem trobar aquest temps informal on els infants i joves poden moure’s lliurement sense haver de complir estrictes horaris. En definitiva, un temps per estar a l’aire lliure, córrer, saltar, jugar... amb altres infants i joves.


L’activitat física millora: • el benestar físic • el benestar mental • el benestar social • la prevenció i el tractament de malalties Així doncs, s’ha de veure l’activitat física com una part important dins d’un estil de vida saludable (on també s’hi inclou l’alimentació, el descans, els hàbits higiè-

nics, etc.), ja que pot intervenir de manera molt decisiva per millorar tots els aspectes relacionats amb la salut. La inactivitat física i la manca d’exercici estan relacionades amb diversos trastorns i són una causa important de mortalitat i d’incapacitat. D’altra banda, la bona forma física pot allargar la vida i disminuir les malalties cròniques més freqüents. Els beneficis de l’exercici físic també es manifesten a nivell social, físic i psicològic:


Quina relació pot tenir l’alimentació amb la salut? Alimentació: obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

• La falta de ferro pot produir anèmia o caiguda de cabell.

Nutrició: és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s’assimilen, és a dir, s’incorporen a l’organisme dels éssers vius.

• La quantitat de calci, és important per a la formació i manteniment de la massa òssia.

Dieta equilibrada: La dieta equilibrada l’ha de marcar un nutricionista, però, en general, es basa en un 55% d’hidrats de carboni, un 15% de proteïnes i un 30% d’aliments amb greixos. Si la quantitat i la combinació d’aliments no és l’adequada pot repercutir negativament en la nostra salut.

• Les vitamines tenen molta importància en el sistema immunitari (vitamina C), coagulació (vitamina K). • Hi han trastorns de l’alimentació que estan relacionats amb problemes psicològics: bulímia i anorèxia nerviosa. • També podem trobar malalties que estan relacionades amb la mala conservació o manipulació dels aliments.

Les entitats educatives tenen la possibilitat de treballar aquest aspecte, donat que durant les activitats dels dissabtes a la tarda, durant les excursions de cap de setmana o durant els campaments sempre hi ha els moments dels àpats.


En la nostra societat l’alimentació esdevé sovint un acte social. Menjar és una necessitat fonamental que també provoca plaer. L’alimentació de la persona condiciona, en bona part, la seva salut. El nostre organisme necessita unes quantitats de nutrients determinades que li han d’arribar mitjançant l’alimentació. Les quantitats de nutrients i d’energia que necessita l’organisme depenen de: • L’edat. • El sexe. • L’activitat física. • La condició física.


Quan parlem de convivència pensem en conceptes com les relacions personals, el respecte, la tolerància, etc. Hi ha moltes maneres de definir-la. En tot cas, és un factor d’important transcendència, no tan sols pel nostre benestar i felicitat sinó, també, per a la nostra pròpia salut. Podem distingir dos tipus de convivència: la positiva i la negativa. Tant una com l’altre es refereixen a un concepte global de la naturalesa humana. És, doncs, una necessitat bàsica, sense la qual el nostre desenvolupament social i personal no seria possible. Per poder aconseguir una bona convivència és necessari tenir en compte els nostres drets i possibilitats como a éssers actius en la societat. Convivència és, per tant, un estat de salut a l’entorn de la pròpia elecció personal. Tots, independentment del nostre estat biopsicosocial, prenem l’elecció de gaudir-ne o no.

En les entitats juvenils educatives hi treballem: Treballem i volem que es treballi la convivència en l’àmbit educatiu no formal, ja que és un punt de trobada on hi veiem un referent socialitzador per a tots els/les seus/ ves participants. Volem animar a educadors/ es i participants de les entitats educatives a treballar la convivència entre persones amb diferents situacions i realitats. És a dir, apropar a persones amb discapacitats visuals, físiques, auditives, sensorials, psicològiques i d’altres; a persones sense aquestes realitats.

• Drets humans: Dret a l’educació, a no ser discriminats per raça, sexe, religió o cap altre circumstància personal, dret a l’elecció dels nostres representants a partir dels 18 anys, dret a l’expressió lliure de la nostre opinió, dret a un treball per a una vida digna, dret d’associació amb altres persones per defensar les nostres idees; etc. • Sensibilització: Utilització dels jocs de rol per a fomentar l’empatia. • Crear l’oportunitat de relacionar-se entre persones amb diferents estats de salut.


Ja hem parlat que la salut emocional és l’estat d’equilibri entre una persona, el seu entorn més pròxim (amics i família) i el seu entorn sociocultural: la seva participació laboral/escolar, intel·lectual; i les seves relacions per assolir una bona qualitat de vida. Això no es pot aconseguir si marquem diferencies entre les persones amb diferents estats de salut. Tots som persones. Per tal d’apropar aquests conceptes a una realitat de creixement personal i d’evolució de la nostre salut fem èmfasi en totes les coses importants que tenim cadascú per tal d’aportar al nostre entorn (experiències, coneixements, idees, etc.) i que no fan diferència sigui quin sigui el nostre estat de salut.



Parlem de... Salut Emocional (2)