Issuu on Google+

revista d’informació número_9 - març 2010 periodicitat quadrimestral

INDO

Entrevista a: Carlos Campos,

Fabrica, comercialitza lents oftàlmiques, muntures, ulleres de sol i béns per a les òptiques i als oftalmòlegs

Director d’R+D+i d’Agbar i director general de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua

INDO

Director de I+D+i de Agbar y Director General de CETaqua del

Fabrica, comercializa lentes oftálmicas, monturas, gafas de sol y bienes para las ópticas y los oftalmólogos

Centre Tecnològic de l’Aigua

Proyecto VERDE El CTM coordina la investigació de tot el procés d’implantació del cotxe elèctric a l’Estat espanyol

Proyecto VERDE CTM coordina la investigación de

todo el proceso de implantación del coche eléctrico en el estado Español

Llançament del projecte TailorTool a les instal·lacions del CTM Lanzamiento del proyecto TailorTool en las instalaciones de CTM


Xavier Ferràs, MBA, Ph. D. Director del Centre d’Innovació Empresarial Director del Centre d’Innovació Empresarial

Índex Índice Notícies Noticias pàg_03 Projecte europeu TailorTool Proyecto europeo TailorTool pàg_04 Entrevista a: Carlos Campos, Director d’R+D+i d’Agbar i director general de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua

Entrevista a: Carlos Campos, Director de I+D+i de Agbar y Director General de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua

pàg_08 Empresa: INDO Empresa: INDO pàg_14 Edita Edita

CTM Centre Tecnològic Redacció Redacción

SOLE & HERNANDEZ Disseny i maquetació Diseño y maquetación

SOLE & HERNANDEZ Imprimeix Imprime

Difoprint

Coordina Coordina

SOLE & HERNANDEZ Fotografia Fotografía

Arxiu CTM/Archivo CTM Edició per a ús personal. Queda prohibida la redistribució, còpia o cessió, total o parcial, de la informació continguda en aquest document (inclou textos, disseny gràfic, imatges, índexs o d’altres similars). La contravenció d’aquesta nota de copyright pot comportar l’aplicació de les sancions establertes en el Codi Penal, la Llei de Propietat Intel∙lectual, la Llei de Marques i la Llei de Competència Deslleial. Edición para uso personal. Queda prohibida la redistribución, copia o cesión, total o parcial, de la información contenida en este documento (incluyendo textos, diseño gráfico, imágenes, índices u otros similares). La contravención de esta nota de copyright puede supo­ner la aplicación de las sanciones establecidas en el Código Penal, la Ley de Propiedad Intelectual, la Ley de Marcas y la Ley de Competencia Desleal.

02

E

n els darrers temps, el món ha patit una extraordinària convulsió financera. Catalunya ha sofert especialment els efectes de la desestabilització, amb un autèntic tsunami d’asfíxia financera, que s’ha superposat als efectes de la deslocalització industrial prèvia i a l’esclat de la bombolla immobiliària dels darrers anys. No obstant, hem de ser optimistes. Quan mori l’economia especulativa, quan es recuperin els mecanismes de generació de riquesa, el que quedarà, definitivament, serà l’economia de la innovació. I en aquest àmbit, Catalunya (i Manresa en especial) han fet els deures raonablement bé. Disposem d’un model de recerca universitària i no universitària excel·lent, reconegut internacionalment. Catalunya suposa avui aproximadament un 1% de la producció científica mundial. I, a nivell tecnològic, la quantitat i qualitat dels projectes d’R+D industrial s’han disparat exponencialment en els darrers anys. L’any 2008 (any ja de crisi), Catalunya va obtenir 103 milions d’euros del VII Programa Marc Europeu, sent la comunitat autònoma líder estatal, i arribant al 2% dels retorns continentals. La inversió en R+D per part d’empreses i centres d’investigació va créixer en 400 M€, passant a significar el 1,61% del PIB, en el major increment experimentat en la darrera dècada. I la participació d’agents catalans en projectes competitius estatals ha estat extraordinària: 9 dels 18 grans consorcis estratègics nacionals d’innovació tecnològica (CENIT) estan participats majoritàriament per centres i empreses catalanes. El CTM Centre Tecnològic, amb la gestió del projecte VERDE, és el màxim exponent de la competitivitat i l’èxit de la investigació aplicada catalana. El CTM Centre Tecnològic és un centre líder. L’any 2009 va obtenir el 5% del total de contractes industrials d’alta tecnologia recolzats competitivament per ACC1O, i el 19% dels ajuts competitius a centres tecnològics catalans. És, a part, un centre que ha esdevingut model de referència per la seva aliança estratègica amb la Universitat Politècnica de Catalunya, sense la qual no s’entendria l’extraordinària capacitat de generació de nous coneixements i competències diferencials. I ho és també per disposar d’un equip tècnic i directiu que sap combinar l’excel·lència científica amb la vocació de servei a la indústria. Ara, però, és el moment de demostrar aquest lideratge en la seva màxima expressió. Afrontant un necessari procés d’expansió i internacionalització, però a l’hora mantenint les arrels amb major fortalesa que mai. Erigint-se en tractor del Parc Central, contribuint a generar noves empreses tecnològiques i a atreure inversió i talent a Manresa. Creant valor econòmic al territori. El CTM Centre Tecnològic és el gran projecte estratègic de Manresa per la propera dècada. Hem d’apostar per un CTM internacional, amb uns quants centenars de tècnics i investigadors treballant a Manresa. Rodejat d’un clúster d’empreses d’alta tecnologia, en el marc d’un parc tecnològic de referència. Amb tota seguretat, si mantenim l’esperit i la determinació que ens han fet arribar fins on som ara, ho aconseguirem.


NOTICIAS

E

n los últimos tiempos el mundo ha sufrido una extraordinaria convulsión financiera. Cataluña ha sufrido especialmente los efectos de la desestabilización como un auténtico tsunami de asfixia financiera que se ha superpuesto a los efectos de la deslocalización industrial previa y al estallido de la burbuja financiera de los últimos años. No obstante, tenemos que ser optimistas. Cuando muera la economía especulativa, cuando se recuperen los mecanismos de generación de riqueza, lo que quedará definitivamente será la economía de la innovación. Y en este ámbito, Cataluña (y en especial Manresa) han hecho los deberes razonablemente bien. Disponemos de un modelo de investigación universitaria y no universitaria excelente, reconocido internacionalmente. Hoy en día, Cataluña supone aproximadamente un 1% de la producción científica mundial. Y, a nivel tecnológico, en los últimos años se han disparado exponencialmente la cantidad y calidad de los proyectos de I+D industrial. El año 2008 (año ya de crisis) Cataluña obtuvo 103 millones de euros del VII Programa Marco Europeo, siendo la comunidad autónoma líder estatal y llegando al 2% de los retornos continentales. La inversión en I+D por parte de empresas y centros de investigación creció en 400 M€ pasando a suponer el 1.61% del PIB en el mayor incremento experimentado en la última década. Y la participación de agentes catalanes en proyectos competitivos estatales ha sido extraordinaria: 9 de los 18 grandes consorcios estratégicos nacionales de innovación tecnológica (CENIT) están participados mayoritariamente por centros y empresas catalanas. CTM, con la gestión del proyecto VERDE, es el máximo exponente de la competitividad y el éxito de la investigación aplicada catalana. CTM Centre Tecnològic es un centro líder. El año 2009

obtuvo el 5% del total de contratos industriales de alta tecnología respaldados competitivamente por ACC1O y el 19% de las ayudas competitivas a centros tecnológicos catalanes. Es, además, un centro que se ha convertido en un modelo de referencia por su alianza estratégica con la Universidad Politécnica de Cataluña, sin la cual no se entendería la extraordinaria capacidad de generación de nuevos conocimientos y competencias diferenciales. Y lo es también por disponer de un equipo técnico y directivo que sabe combinar la excelencia científica con la vocación de servicio a la industria. Ahora sin embargo, es el momento de demostrar este liderazgo en su máxima expresión. Afrontando un necesario proceso de expansión e internacionalización, pero al mismo tiempo, manteniendo las raíces más fuertes que nunca. Erigiéndose como elemento tractor del Parc Central, contribuyendo a generar nuevas empresas tecnológicas y a atraer inversión y talento a Manresa. Creando valor económico en el territorio. CTM es el gran proyecto estratégico de Manresa para la próxima década. Tenemos que apostar por un CTM internacional con unos cuantos centenares de técnicos e investigadores trabajando en Manresa. Rodeado de un clúster de empresas de alta tecnología, en el marco de un parque tecnológico de referencia. Con toda seguridad, si mantenemos el espíritu y la determinación que nos han hecho llegar hasta dónde estamos, lo conseguiremos.

Recerca al CTM Centre Tecnològic sobre eliminació de nitrats a l’aigua subterrània La contaminació de les aigües subterrànies per nitrats procedents de fonts agràries és una de les problemàtiques ambientals actuals més importants a Catalunya, donat que les zones afectades s’estan estenent als darrers anys. Això ha dut a l’administració a publicar el recent Decret 136/2009 de l’1 de setembre del 2009, que augmenta el nombre zones vulnerables a Catalunya partint de les nou zones vulnerables contemplades en anteriors Decrets (476/2004 i 283/1998). En els darrers 7 anys, l’Àrea de Tecnologia Ambiental del CTM Centre Tecnològic ha realitzat diversos estudis i projectes enfocats a la diagnosi i eliminació de nitrats en aigües (SAGMA, PAPAS, NUMIRA, AQUAREHAB), destacant el tractament de les aigües subterrànies. El sistema assajat amb majors perspectives és un tractament biològic in- situ de l’aigua subterrània que consisteix en la bioestimulació de bacteris desnitrificadors presents al sòl. Aquest biotractament s’ha dut a terme amb èxit als laboratoris del CTM Centre Tecnològic mitjançant l’addició, sobre aigües subterrànies contaminades d’Argentona, d’una font de carboni orgànic o determinats productes químics que aprofiten els bicarbonats del medi. Gran part d’aquesta recerca es publicarà aquest any en diverses publicacions i congressos, així com i en una tesi doctoral duta a terme al CTM Centre Tecnològic per la investigadora Montse Calderer.

Investigación en CTM Centre Tecnològic

sobre la eliminación de nitratos en el agua subterránea La contaminación de las aguas subterráneas por nitratos procedentes de fuentes agrarias es una de las problemáticas ambientales actuales más importantes en Cataluña, debido a que las zonas afectadas se están extendiendo en los últimos años. Esto ha llevado a la administración a publicar el reciente Decreto 136/2009 del 1 de septiembre del 2009 que, partiendo de las nueve zonas vulnerables contempladas en anteriores Decretos (476/2004 y 283/1198), aumenta el número de zonas vulnerables en Cataluña. En los últimos 7 años, el Área de Tecnología Ambiental de CTM ha llevado a cabo diversos estudios y proyectos enfocados al diagnóstico y eliminación de nitratos en aguas (SAGMA, PAPAS, NUMIRA, AQUAREHAB), destacando el tratamiento de las aguas subterráneas. El sistema ensayado con mayores perspectivas es un tratamiento biológico in-situ del agua subterránea que consiste en la bioestimulación de las bacterias desnitrificadoras presentes en el suelo. Este biotratamiento se ha llevado a cabo con éxito en los laboratorios de CTM mediante la adición, en aguas subterráneas contaminadas de Argentona, de una fuente de carbono orgánico o de determinados productos químicos que aprovechan los bicarbonatos del medio. Gran parte de esta investigación se publicará este año en diversas publicaciones y congresos, así como en una tesis doctoral llevada a cabo en CTM por la investigadora Montse Calderer.

03


El CTM Centre Tecnològic va dur a terme el llançament del projecte europeu TailorTool a les instal·lacions de Manresa

i conpau-

E

l proyecto se presentó en una reunión organizada el pasado 2 de febrero en la que se habló de los primeros avances del proyecto y de la gestión y control del mismo. También se presentaron las futuras pautas de trabajo para los miembros del consorcio.

El CTM Centre Tecnològic és un dels principals centres que formen part de TECNIO - xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya.

que forman parte de TECNIO – red única que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Cataluña.

TailorTool té per objectiu aportar importants avenços i avantatges per al sector de l’Automoció arreu d’Europa, preveient una projecció internacional que reforci el lideratge Europeu en aquest sector. TailorTool és un projecte d’R+D que pretén desenvolupar una nova generació de materials, les propietats termomecàniques dels quals variïn gradualment (materials comunament coneguts com FGM (Functionally Graded Materials). Aquests materials seran especialment dissenyats per al desenvolupament d’eines amb una optimització de les seves prestacions termomecàniques i es podran aplicar per construir eines per estampació en calent d’acers, injecció d’alumini i magnesi, que permetran obtenir components estructurals d’altes prestacions mecàniques. El pressupost de TailorTool és de 4,5 milions d’euros i està finançat per la Comissió Europea en el seu programa competitiu NMP dintre del VII Programa Marc d’R+D. El seu temps d’execució serà de tres anys. La jornada és va iniciar amb la presentació del projecte a càrrec del Dr. Marcin Sadowsky, l’officer de la Comissió Europea (CE). El Dr. Sadowsky és el membre de contacte dins la CE i l’encarregat de gestionar i controlar l’evolució del projecte tant des d’un punt de vista tècnic, com científic i econòmic per part de la CE. Durant la reunió es va parlar dels primers resultats obtinguts, la gestió econòmica i el control del projecte, entre d’altres temes. També es va establir un calendari de les diferents jornades de treball i activitats, així com les entitats implicades en cada una de les activitats del projecte. El principal objectiu d’aquesta jornada de treball va ser establir la base per a la concepció i disseny dels nous materials FGM a desenvolupar en aquest projecte. Cada un dels membres que integra el consorci, va exposar els coneixements i experiència que tenen en cada un dels processos de conformat que s’estan

04

E

l projecte va ser presentat en una reunió organitzada el passat 2 de febrer, on es va parlar dels primers avenços del projecte, la gestió trol d’aquest, i es van presentar les futures tes de treball dels membres del consorci.

CTM Centre Tecnològic es uno de los centros más importantes

El objetivo de TailorTool es aportar importantes avances y ventajas al sector de la Automoción por toda Europa previendo una proyección internacional que refuerce el liderazgo europeo en este sector. TailorTool es un proyecto de I+D que pretende desarrollar una nueva generación de materiales, cuyas propiedades termo-mecánicas varíen gradualmente (materiales comúnmente conocidos como FGM –Functionally Graded Materials-). Estos materiales se diseñaran especialmente para el desarrollo de herramientas con una optimización de sus prestaciones termo-mecánicas y se podrán usar para construir herramientas por estampación en caliente de aceros y por inyección de aluminio y magnesio que permitirán obtener componentes estructurales de altas prestaciones mecánicas. El presupuesto de TailorTool es de 4,5 millones de euros y está financiado por la Comisión Europea en su programa competitivo NMP, dentro del VII Programa Marco de I+D. Su tiempo de ejecución será de tres años. La jornada se inició con la presentación del proyecto a cargo del Dr. Marcin Sadowsky, officer de la Comisión Europea (CE). El Dr. Sadowsky es el miembro de contacto dentro de la CE y el encargado de gestionar y controlar la evolución del proyecto, tanto desde un punto de vista técnico, como científico y económico por parte de la CE. Durante la reunión se habló, entre otros temas, de los primeros resultados obtenidos, de la gestión económica y del control del proyecto. También se estableció un calendario para las diferentes jornadas de trabajo y actividades, así como de las entidades implicadas en cada una de las actividades del proyecto. El principal objetivo de esta jornada de trabajo fue establecer la base para la concepción y el diseño de los nuevos materiales FGM a desarrollar en este proyecto. Cada uno de los miembros que integra el consorcio expuso los conocimientos y experiencia que tiene en cada uno de los procesos de conformado que se están estudiando en estos proyectos (estampación en caliente, inyección de


NOTICIAS estudiant en aquests projectes (estampació en calent, injecció d’alumini i magnesi, forja en calent, tall i punxonat en fred), així com l’avaluació dels mecanismes de dany, problemàtica de processos, influència dels paràmetres del procés en la qualitat de les peces, i simulació del procés per ordinador, entre d’altres. En el decurs de la presentació el Sr. Juanjo Martín, responsable de la Unitat de Projectes Internacionals del CTM Centre Tecnològic, va afirmar que “aquest serà un projecte estratègic i decisiu en l’estratègia d’internacionalització de l’R+D del CTM. TailorTool no només posicionarà fortament el CTM Centre Tecnològic entre els grups capdavanters d’R+D en tecnologia de materials metàl·lics avançats aplicats al sector de l’automoció a nivell internacional, sinó que també permetrà una intensa interacció amb líders mundials del sector, el que servirà per consolidar la col·laboració científico-tècnica de cara a futurs projectes.” A més a més, va considerar que “amb aquest projecte es demostrarà la veritable capacitat del CTM en la gestió de grans projectes d’R+D consorciats a nivell internacional”.

El consorci d’empreses i institucions encarregat de dur a terme el projecte TailorTool està liderat i coordinat pel CTM Centre Tecnològic. La resta d’empreses i institucions participants són: ROVALMA,S.A. (Espanya), VOLKSWAGEN AG. (Alemanya), ASSOCIATION POUR LA RECHERCHE ET LE DEVELOPPEMENT DES METHODES ET PROCESSUS INDUSTRIELS – ARMINES. (França), TECHNISCHE UNIVERSITÄT MUNCHEN. (Alemanya), METAKUS UNIKASSELTRANSFER GMBH. (Alemanya), OC OERLIKON BALZERS AG. (Liechtenstein), GESTAMP HARDTECH AB. (Suècia), LULEA TEKNISKA UNIVERSITET. (Suècia), FUNDACION INASMET. (Espanya) i FUNDACION LABEIN. (Espanya)

aluminio y magnesio, forja en caliente, corte y punzonado en frio), así como la evaluación de los mecanismos de daño, problemática de procesos, influencia de los parámetros del proceso en la calidad de las piezas y simulación del proceso por ordenador, entre otros. En el transcurso de la presentación el Sr. Juanjo Martín, responsable de la Unidad de Proyectos Internacionales de CTM Centre Tecnològic , afirmó que “este será un proyecto estratégico y decisivo en la estrategia de internacionalización de la I+D de CTM. TailorTool no solo posicionará a CTM fuertemente entre los grupos que encabezan la I+D en tecnología de materiales metálicos avanzados aplicados al sector de la automoción a nivel internacional, sino que también permitirá una intensa interacción con líderes mundiales del sector; lo que servirá para consolidar la colaboración científico-técnica de cara a futuros proyectos”. Además, comentó que “con este proyecto se demostrará la verdadera capacidad de CTM en la gestión de grandes proyectos de I+D consorciados a nivel internacional”.

El consorcio de empresas e instituciones encargado de llevar a cabo el proyecto TailorTool está liderado y coordinado por CTM Centre Tecnològic. El resto de empresas e instituciones participantes son: ROVALMA, S.A. (España), VOLKSWAGEN AG. (Alemania), ASSOCIATION POUR LA RECHERCHE ET LE DEVELOPPEMENT DES METHODES ET PROCESSUS INDUSTRIELS – ARMINES. (Francia), TECHNISCHE UNIVERSITÄT MUNCHEN. (Alemania), METAKUS UNIKASSELTRANSFER GMBH. (Alemania), OC OERLIKON BALZERS AG. (Liechtenstein), GESTAMP HARDTECH AB. (Suecia), LULEA TEKNISKA UNIVERSITET. (Suecia), FUNDACION INASMET. (España) i FUNDACION LABEIN. (España).

El CTM Centre Tecnològic col·labora en el Programa de formació contínua per a empreses organitzat per la FUB

L

Escola de Formació Contínua i els Estudis d’Empresarials de la Fundació Universitària del Bages (FUB), han preparat l’edició 2010 dels SEMINARIS EMPRESA ACTIVA, adreçats específicament a professionals de diferents àmbits empresarials que vulguin millorar en aspectes com la capacitació professional, tècnica, de gestió i direcció dels equips de treball.

CTM Centre Tecnològic colabora

en el Programa de formación continua para empresas organizado por la FUB

L

a Escola de Formació Contínua y los Estudis d’Empresarials de la Fundació Universitària del Bages (FUB) han preparado

la edición 2010 de los SEMINARIOS EMPRESA ACTIVA, dirigidos específicamente a profesionales de diferentes ámbitos empresariales que quieran mejorar en aspectos como la captación profesional, técnica de gestión y dirección de los equipos de trabajo.

Els seminaris s’iniciaran el proper 15 d’abril i finalitzaran l’11 de juny. Tindran una durada d’entre 8 i 12 hores, repartits en dues o tres sessions matinals cadascun. En aquesta edició, el programa està composat per: màrqueting digital per a PIMES i autònoms, habilitats directives, gestió del temps, programa de millora en vendes, habilitats personals del nou paradigma, lideratge, eines TIC per a la gestió integrada de l’empresa, tècniques de comunicació oral: personal, en grup i en públic, clienting i fidelització i gestió de la innovació.

Los seminarios se iniciarán el próximo 15 de abril y finalizarán el 11 de junio. Tendrán una duración de entre 8 y 12 horas repartidas en dos o tres sesiones matinales cada una. En esta edición, el programa está compuesto por: márquetin digital para PYMES y autónomos; habilidades directivas; gestión del tiempo; programa de mejora en vendas; habilidades personales del nuevo paradigma; liderazgo; herramientas TIC para la gestión integrada de la empresa; técnicas de comunicación oral: personal, en grupo y en público; clienting y fidelización y gestión de la innovación.

Aquests cursos compten amb la col·laboració del CTM Centre Tecnològic i el CATIC. Per a més informació podeu trucar a la FUB i demanar per la Sra. Concepció Medrano 93 877 41 82.

Estos cursos cuentan con la colaboración de CTM Centre Tecnològic y del CATIC. Para más información pueden llamar a la FUB y preguntar por la Sra. Concepció Medrano 93 877 41 82.

05


PROJECTE

El CTM Centre Tecnològic – Flix col·labora en la lluita contra el musclo zebrat

E

l musclo zebrat és un mol·lusc bivalve invasor que es va detectar al tram final de l’Ebre l’any 2001. La seva gran capacitat de reproducció i les característiques de l’Ebre, amb grans embassaments, cabals molt alterats i unes condicions físico-químiques òptimes, n’han afavorit la seva proliferació. Ateses les seves característiques el musclo zebrat pot entrar dins les xarxes de captació d’aigua especialment durant la fase larvària, desenvolupar-se i créixer en zones amb poca corrent. D’aquesta forma canonades que queden tot l’any amb aigua, basses de reg que no es buidin o s’assequin, i altres punts vulnerables de la xarxa, poden ser focus per al creixement en elevades densitats d’aquest mol·lusc. Les conseqüències de la fixació de milers d’exemplars o de l’acumulació de closques d’exemplars morts deriven en obturacions de filtres, vàlvules i canonades, inutilitzant total o parcialment les xarxes de captació o distribució d’aigua. Per tal de prevenir els seus efectes, s’apliquen un seguit de mesures correctores en regs ja existents, amb tractaments químics (ús d’hipoclorit, peròxids...) o barreres físiques (principalment filtres) per evitar l’entrada de larves. El Laboratori de Flix de l’Àrea de Tecnologia Ambiental del CTM Centre Tecnològic, per encàrrec del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAAAR), ha realitzat diversos projectes de seguiment de tractaments químics aplicats a alguns regadius de la Ribera d’Ebre. Concretament s’ha avaluat l’eficiència d’un tractament consistent en l’addició d’hipoclorit sòdic a la Comunitat de Regants de Benissanet i d’un tractament per addició d’un producte basat en peròxid d’hidrogen a la Comunitat de Regants d’As-

06

có. En tots dos casos, s’ha pogut comprovar que l’aplicació d’un tractament químic pot controlar la proliferació del musclo zebrat a les xarxes de reg sense afectar a la qualitat d’aigua i amb un cost assumible per al sector agrari. S’han dut a terme diferents accions de comunicació per tal de donar a conèixer l’execució d’aquests projectes, destaquem l’aparició del CTM Centre Tecnològic en el programa El Medi Ambient de TV3, titulat “Avenços en la batalla contra el musclo zebrat”, emès el 12 de gener del 2009 i també va participar a la Jornada Tècnica sobre Afectacions del Musclo Zebrat en Xarxes de reg i el seu tractament, organitzada per l’oficina comarcal de la Ribera d’Ebre del DAAAR, celebrada a Móra d’Ebre el 27 de febrer de 2009, on es van presentar públicament els resultats aconseguits en aquests projectes. Fruit dels projectes anteriors, el CTM Centre Tecnològic participarà en un estudi que pretén abordar per primer cop de forma global la problemàtica del musclo zebrat a la xarxa de regadius de la Ribera d’Ebre. L’estudi consistirà en una avaluació del grau d’afectació actual i de la vulnerabilitat de les diferents captacions i la xarxa de regadiu de la zona. Posteriorment s’implantaran diferents mesures de prevenció i control de la proliferació de larves de musclo zebrat mitjançant la instal·lació de tractaments en algunes xarxes seleccionades com a model d’estudi. A continuació es realitzarà el seguiment de l’eficiència dels tractaments aplicats i finalment es traslladarà a la resta de comunitats de regants els resultats obtinguts en les comunitats model. Per tant, lluny d’anar únicament a implantar mesures pal·liatives, es pretén avaluar-ne la seva idoneïtat i també la seva efectivitat en funció de les característiques i el grau d’afectació de cada comunitat. Altrament es vol proporcionar eines senzilles de seguiment als regants i traslladar a les administracions recomanacions que millorin les instal·lacions de nou disseny i les ja existents. En aquest aspecte es farà una especial incidència en la formació del personal que ha de manipular les instal·lacions de tractament que incloguin la dosificació de productes químics, ja que cal tenir en compte que es tractarà de personal no habituat a l’ús d’aquest tipus d’instal·lacions. Aquest projecte suposarà la millora de la competitivitat d’un sector productiu amb uns marges econòmics molt estrets. La implantació de sistemes preventius i de control contra la proliferació del musclo zebrat en infraestructures de reg és una mesura estratègica per al sector agrícola i suposarà un estalvi sobre els costos de manteniment de les xarxes afectades per aquesta i altres espècies de mol·luscs invasors. Cal destacar que han aparegut diversos estudis que quantifiquen quin és i quin serà el cost associat al musclo zebra a la Conca de l’Ebre i pronostiquen que durant els pròxims 20 anys es pugui passar dels 2,7 milions d’euros fins als 4,4 milions d’euros en el 2025. El cost estimat global de l’expansió de la invasió del musclo zebra en el període 2006-2025 podria arribar als 40 milions d’euros si no es fa res per evitar-ho.


PROYECTO

CTM Centre Tecnològic – Flix

diferentes medidas de prevención y control de la proliferación de las larvas de mejillón cebra mediante la instalación de tratamientos en algunas redes seleccionadas como modelo de estudio. A continuación se llevará a cabo el seguimiento de la eficiencia de los tratamientos aplicados y finalmente, se trasladará al resto de comunidades de regantes los resultados obtenidos en las comunidades modelo.

l mejillón cebra es el único molusco bivalvo invasor que fue detectado en el tramo final del Ebro el año 2001. Su gran capacidad de reproducción y las características del Ebro, con grandes embalses, caudales muy alterados y unas condiciones físico-químicas óptimas, han favorecido su proliferación.

E

Por lo tanto, lejos de ir solamente a implantar medidas paliativas, se pretende evaluar su idoneidad y también su efectividad en función de las características y del grado de afectación de cada comunidad. Por otra parte, se quieren proporcionar herramientas de seguimiento sencillas para los regantes y trasladar a las administraciones recomendaciones que mejoren las instalaciones de nuevo diseño y las ya existentes. En este aspecto, se hará especial incidencia en la formación del personal que ha de manipular las instalaciones de tratamiento que incluya la dosificación de productos químicos, ya que se debe tener en cuenta que se tratará de personal no habituado al uso de este tipo de instalaciones.

Dadas sus características, el mejillón cebra puede entrar dentro de las redes de captación de agua, especialmente durante su fase larvaria, desarrollarse y crecer en zonas con poca corriente. De esta manera, tuberías que permanecen todo el año con agua, bases de riego que no se vacíen o sequen y otros puntos vulnerables de la red, pueden ser foco para el crecimiento en densidades elevadas de este molusco.

Este proyecto supondrá la mejora de la competitividad de un sector productivo con unos márgenes económicos muy estrechos. La implantación de sistemas preventivos y de control contra la proliferación del mejillón cebra en infraestructuras de riego es una medida estratégica para el sector agrícola y supondrá un ahorro sobre los costes de mantenimiento de las redes afectadas por ésta y otras especies de moluscos invasores.

Las consecuencias de la fijación de miles de ejemplares o de la acumulación de conchas de ejemplares muertos derivan en obturaciones de filtros, válvulas y tuberías, inutilizando total o parcialmente las redes de captación o distribución de agua.

Cabe destacar que han aparecido diversos estudios que cuantifican cuál es y cuál será el coste asociado al mejillón cebra en la cuenca del Ebro y pronostican que, durante los próximos 20 años, se puede pasar de los 2,7 millones de euros hasta los 4,4 millones de euros en el 2025. Si no se hace nada para evitarlo, el coste global estimado de la expansión de la invasión del mejillón cebra en el período 2006-2025 podría llegar a los 40 millones de euros,

colabora en la lucha contra el mejillón cebra

Con el fin de prevenir sus efectos, se aplican en riegos ya existentes una serie de medidas correctivas con tratamientos químicos (uso de hipoclorito, peróxidos…) o barreras físicas (principalmente filtros) para evitar la entrada de larvas. El Laboratorio de Flix del Área de Tecnología Ambiental de CTM Centre Tecnològic, por encargo del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAAAR), ha llevado a cabo diversos proyectos de seguimiento de tratamientos químicos aplicados a algunos regadíos de la Ribera del Ebro. Concretamente, se ha evaluado la eficiencia de un tratamiento que consiste en la adición de hipoclorito sódico a la Comunidad de Regantes de Benissanet y de un tratamiento de adición de un producto basado en peróxido de hidrógeno a la Comunidad de Regantes de Ascó. En ambos casos, se ha podido comprobar que la aplicación de un tratamiento químico puede controlar la proliferación del mejillón cebra en las redes de riego sin afectar a la calidad del agua y con un coste asumible por el sector agrario. Se han llevado a cabo diferentes acciones de comunicación con el fin de dar a conocer la ejecución de estos proyectos; destacamos la aparición de CTM Centre Tecnològic en el programa El Medi Ambient de TV3 titulado “Avenços en la batalla contra el musclo zebrat” (Avances en la batalla contra el mejillón cebra) que se emitió el 12 de enero del 2009 y también su participación en la Jornada Técnica sobre “Afectacions del Musclo Zebrat en Xarxes de reg i el seu tractament” (Afectaciones del mejillón cebra en redes de riego y su tratamiento) organizada por la oficina comarcal de la Ribera del Ebro del DAAAR, celebrada en Mora d´Ebre el 27 de febrero de 2009, dónde se presentaron públicamente los resultados conseguidos en estos proyectos. Fruto de los proyectos anteriores, CTM Centre Tecnològic participará en un estudio que pretende abordar, por primera vez de forma global, la problemática del mejillón cebra en la red de regadíos de la Ribera del Ebro. El estudio consistirá en una evaluación del grado de afectación actual y de la vulnerabilidad de las diferentes captaciones y de la red de regadío de la zona. Posteriormente, se implantarán

07


entrevista

Entrevista a Carlos Campos, Director d’R+D+i d’Agbar i director general de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua Director de I+D+i de Agbar y Director General de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua

A

gbar és la capçalera d’un holding de més de 140 empreses que opera en àmbits relacionats amb els serveis del cicle de l’aigua a col·lectius. Té presència a Espanya, Xile, Regne Unit, Xina, Colòmbia, Alger, Cuba i Mèxic i dóna servei a més de 26 milions d’habitants en tot el món amb una plantilla de més de 15.000 treballadors. Agbar fa una aposta continuada i decidida per la innovació tecnològica, la millora continuada en els seus processos, l’excel·· lència en la qualitat i la gran capacitat per adaptar-se a les noves exigències de la societat.

Carlos Campos

CETaqua, per la seva part, és el Centre Tecnològic de l’Aigua i va néixer de la suma dels esforços d’Agbar, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb l’objectiu comú de promoure, realitzar, difondre i transmetre la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació en la gestió del cicle integral de l’aigua. CETaqua té per objectiu executar projectes tecnològics que aportin a les empreses i les Administracions solucions innovadores per a la resolució de problemes mediambientals lligats a la gestió del cicle integral de l’aigua.

A

gbar es la cabecera de un holding de más de 140 empresas que opera en ámbitos relacionados con los servicios del ciclo del agua a colectivos. Tiene presencia en España, Chile, Reino Unido, China, Colombia, Argelia, Cuba y Méjico, y da servicio a más de 26 millones de habitantes en todo el mundo con una plantilla de más de 15.000 trabajadores. Agbar hace una apuesta decidida y continuada por la inno-

vación tecnológica, la mejora continuada en sus procesos, la excelencia en la calidad y la gran capacidad para adaptarse a las nuevas exigencias de la sociedad. CETaqua, por su parte, es el Centre Tecnològic de l’Aigua y nació de la suma de los esfuerzos de Agbar, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) y el Consell Superior

08


ENTREVISTA

Carlos Campos Callao és el director d’R+D+i d’Agbar i director general de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua. Com a director d’R+D+i, el Sr. Campos defineix l’estratègia, planifica les accions d’execució, protecció de la propietat intel·lectual i implementació, en política de Recerca, Desenvolupament tecnològic i Innovació de totes les companyies d’Agbar. Com a director general de CETaqua, dirigeix un centre tecnològic que investiga temes relacionats amb el cicle integral de l’aigua.

1

Sr. Campos, sent vostè una persona amb una important experiència professional a l’estranger i havent tornat a Catalunya fa relativament poc temps, què opina dels grups de recerca catalans en matèria d’aigua? Destaqui un aspecte positiu i un de negatiu si us plau. Catalunya és capdavantera en recerca en el camp de qualitat de l’aigua, degut al seu context geogràfic i climatològic que té un impacte sobre la quantitat i la qualitat dels nostres recursos. Poques regions al món “han fet de la necessitat virtut” com s’ha fet a Catalunya. Tenim experts reconeguts mundialment a la Universitat, al CSIC i a les empreses gestores de serveis. Hem d’aprofitar aquesta potència per posar Catalunya al mapa mundial del coneixement i la tecnologia de l’aigua. Un punt que ens ha de començar a preocupar és la continuïtat d’aquesta excel· lència durant els propers 5-10 anys, donada la piràmide d’edat dels nostres investigadors punters.

2

Com veu vostè l’evolució de l’R+D en el seu sector en general? Dos factors em fan presagiar una disminució dels esforços en R+D al sector de l’aigua urbana. En primer lloc, en un context de crisi, difícilment les empreses podran justificar despeses en concepte de recerca. La major part de la industria de PIMES estan suprimint els departaments d’R+D+i i invertir aquesta tendència serà molt difícil. En segon lloc, serà difícil mobilitzar fons públics per sectors que no són estratègics des del punt de vista de la creació de llocs de treball.

Encara que el context de recursos disponibles sigui gris, estic convençut que hi ha molt bones oportunitats per desenvolupar tecnologia pròpia i transferir tecnologia existent per aplicacions no urbanes, com és l’aigua industrial o bé l’aigua agrícola.

d’Investigacions Científiques (CSIC) con el objetivo común de

promover, realizar, difundir y transmitir la investigación, el desarrollo tecnológico y la innovación en la gestión del ciclo integral del agua. CETaqua tiene por objetivo ejecutar proyectos tecnológicos que aporten a las empresas y las administraciones soluciones innovadoras para la resolución de problemas medioambientales ligados a la gestión del ciclo integral del agua. Carlos Campos Callao es el Director de I+D de Agbar y Director General de CETaqua del Centre Tecnològic de l’Aigua. Como Director de I+D, el Sr. Campos define la estrategia, planifica las acciones de ejecución, de protección de la propiedad intelectual e implementación, de política de investigación y de desarrollo tecnológico e innovación de todas las compañías de Agbar. Como Director General de CETaqua, dirige un centro tecnológico que investiga en temas relacionados con el ciclo integral del agua.

1

Sr. Campos, siendo usted una persona con una importante experiencia profesional en el extranjero y habiendo vuelto a Cataluña hace relativamente poco tiempo ¿qué opina de los grupos de investigación catalanes en materia del agua? Destaque por favor, un aspecto positivo y uno negativo. Cataluña es líder en investigación en el campo de la calidad del agua; esto es debido a su contexto geográfico y climatológico que tiene un impacto sobre la cantidad y la calidad de nuestros recursos. Pocas regiones en el mundo “han hecho de la necesidad una virtud ” como ha hecho Cataluña. Contamos con expertos reconocidos mundialmente en la universidad, en el CSIC y en las empresas gestoras de servicios. Tenemos que aprovechar esta potencia para poner Cataluña en el mapa mundial del conocimiento y la tecnología del agua. Un punto que tiene que empezar a volver a ocuparnos es la continuidad de esta excelencia durante los próximos 5-10 años, dada la pirámide de edad de nuestros investigadores punteros.

2

¿Cómo ve usted la evolución en general de la I+D en su sector?

Dos factores me hacen presagiar una disminución de los esfuerzos en I+D en el sector del agua urbana. En primer lugar, en un contexto de crisis, difícilmente podrán las empresas justificar gastos en concepto de investigación. La mayor parte de la industria de PYMES está suprimiendo los departamentos de I+D+i e invertir esta tendencia será muy difícil. En segundo lugar, será difícil movilizar fondos públicos para sectores que no son estratégicos desde el punto de vista de la creación de puestos de trabajo. Aunque el contexto de recursos disponibles sea gris, estoy convencido de que hay oportunidades muy buenas para desarrollar tecnología propia y transferir la tecnología existente para aplicaciones no urbanas, como es el agua industrial o bien, el agua agrícola.

3

¿Cuáles son las prioridades futuras en I+D para Agbar? ¿Y las de CETaqua?

Agbar es una empresa convencida del valor que supone la

inversión en materia de investigación, desarrollo e innovación. Una intensidad importante en áreas estratégicas mantiene a las empresas a la cabeza del conocimiento y la tecnología, clave para ofrecer la mejor calidad de servicio con las soluciones tecnológicas adecuadas. En este sentido, en el 2010 estamos manteniendo nuestra intensidad en I+D+i por encima del 1% de la cifra de negocio, el doble si lo comparamos con el resto del sector. Llevamos una cartera de más de 70 proyectos orienta-

09


entrevista

3

Quines són les prioritats d’R+D futures per Agbar? I les de CETaqua?

Agbar és una empresa convençuda del valor que suposa la inversió en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Una intensitat important en àrees estratègiques manté les empreses al capdavant del coneixement i la tecnologia, clau per oferir la millor qualitat de servei amb les solucions tecnològiques adients. En aquest sentit, estem mantenint al 2010 la nostra intensitat en R+D+i per sobre de l’1% de la xifra de negoci, el doble si ho comparem amb la resta del sector. Portem una cartera de més de 70 projectes orientats a la reducció de risc, la reducció de costos operatius i la generació de nous negocis. No tota la recerca d’Agbar ve de CETaqua. CETaqua és el braç armat de la recerca, el centre d’experts que fa l’observatori científic i tecnològic, i construeix i supervisa els grans projectes de recerca d’interès industrial per les empreses d’Agbar, però també altres d’interès de les administracions. CETaqua treballa en 6 grans programes: (1) Tecnologies d’aprofitament de recursos alternatius (dessalació, regeneració, recàrrega d’aqüífers), (2) Mesures d’adaptació i mitigació al canvi global (sequeres i inundacions), (3) Gestió eficient d’infraestructures (localització, envelliment, impacte indicadors de servei, telecontrol de xarxes), (4) Aigua, Medi ambient i Salut (paràmetres emergents, biodiversitat, percepció del consumidor), (5) Aigua i energia (optimització de consum, valorització biomassa, economia de l’hidrogen), i (6) Gestió de la demanda (models de predicció de demanda, models tarifaris, aigua virtual).

4

Quan destina anualment Agbar a la recerca? Quins són els principals resultats de la implantació de l’R+D a Agbar?

Agbar va destinar 12,65 milions d’euros al 2009 en R+D+i, apalancant aquesta inversió directa amb fons externs (públics i associacions amb altres empreses) fins a una intensitat de 20 M€. D’aquesta inversió, 3 milions van a CETaqua, qui apalanca fins a 7,7 M€ amb fons públics autonòmics, nacionals i internacionals, i comandes de consorcis d’empreses. Com la majoria de projectes tenen una durada mitja de tres anys, i estem al tercer any de vida de CETaqua, estem començant a transferir els primers resultats dels projectes encomanats per les empreses. Globalment, de 140 idees per any, processem unes 50, de les quals 20 arriben a ser projectes. Només 5 productes i 5 serveis veuran la llum.

5

La compra d’Agbar per part de la multinacional Suez Environnement, pot influir en la seva política d’R+D?

Cal recordar que Suez Environnement era ja un accionista industrial important d’Agbar, amb qui els intercanvis tècnicstecnològics han sigut constants i fluids. A diferencia d’altres actors de pes al sector de l’aigua, Suez Env. té una tradició de recerca i desenvolupament molt important, i promou l’excel·· lència tècnica-tecnològica en tots els països on té una presència amb socis locals. Les línies estratègiques són comunes i molts projectes es fan en col·laboració. El nostre model organitzatiu en centres tecnològics encaixa perfectament amb el model de Suez Environnement.

6

Quins canals de difusió empra Agbar a l’hora de difondre i promoure el coneixement i intercanvi d’informació referent a l’R+D?

10

dos a la reducción del riesgo, la reducción de costes operativos y la generación de nuevos negocios. No toda la investigación de Agbar proviene de CETaqua. CETaqua es el brazo armado de la investigación, el centro de expertos que llevan a cabo la observación científica y tecnológica y que construye y supervisa los grandes proyectos de investigación de interés industrial para las empresas de Agbar, pero también otros de interés para las administraciones. CETaqua trabaja en 6 grandes programas: (1) Tecnologías de aprovechamiento de recursos alternativos (desalinización, regeneración, recarga de acuíferos), (2) Medidas de adaptación y mitigación del cambio global (sequías e inundaciones), (3) Gestión eficiente de infraestructuras (localización, envejecimiento, impacto de los indicadores de servicio, telecontrol de redes), (4) Agua, Medioambiente y Salud (parámetros emergentes, biodiversidad, percepción del consumidor), (5) Agua y energía (Optimización del consumo, valorización biomasa, economía del hidrógeno) y (6) Gestión de la demanda (modelos de predicción de demanda, modelos tarifarios, agua virtual).

4

¿Cuánto destina anualmente Agbar a la investigación? ¿Cuáles son los principales resultados de la implantación de I+D en Agbar? En el 2009, Agbar destinó 12,65 millones de euros a I+D, apalancando esta inversión directa con fondos externos (públicos y asociaciones con otras empresas) hasta una intensidad de 20 M€. De esta inversión, 3 millones fueron para CETaqua que apalanca hasta 7,7 M€ con fondos públicos autonómicos, nacionales e internacionales y con pedidos de consorcios de empresas. Como la mayoría de proyectos tienen una duración media de tres años y estamos en el tercer año de vida de CETaqua, estamos empezando a transferir los primeros resultados de los proyectos encargados por las empresas. Globalmente, de 140 ideas por año procesamos unas 50, de las cuáles, 20 llegan a ser proyecto. Nada más 5 productos y 5 servicios verán la luz.

5

La compra de Agbar por parte de la multinacional Suez Environment ¿puede influir en su política de I+D?

Es necesario recordar que Suez Environment era ya una accionista industrial importante de Agbar con la que los intercambios técnico-tecnológicos han sido constantes y fluidos. A diferencia de otros actores de peso en el sector del agua, Suez Environment tiene una tradición de investigación y desarrollo muy importante y promueve la excelencia técnico-tecnológica en todos los países dónde tiene presencia con socios locales. Las líneas estratégicas son comunes y muchos proyectos se llevan a cabo en colaboración. Nuestro modelo organizativo en centros tecnológicos encaja perfectamente con el modelo de Suez Environment.

6

¿Qué canales de difusión utiliza Agbar a la hora de difundir y promover el conocimiento e intercambio de información referente a I+D? Agbar utiliza la vía de la demonstración como mejor herramienta

de comunicación de sus innovaciones: (1) demuestra implementación y viabilidad de tecnología con aparadores tecnológicos en las empresas y (2) promueve los avances en conocimientos en conferencias especializadas. Una muestra de esta política es la Semana Agbar de la Innovación dónde se organizan sesiones de transferencia abiertas a sus colaboradores internos y externos, clientes y administraciones. También estamos presentes en el mundo científico mediante publicaciones realizadas en colaboración con investigadores dentro del marco de proyectos.


ENTREVISTA Agbar utilitza la via de la demostració com a millor eina de comunicació de les seves innovacions: (1) demostra implementació i viabilitat de tecnologia amb aparadors tecnològics a les empreses, i (2) promou els avanços en coneixements en conferències especialitzades. Una mostra d’aquesta política és la Setmana Agbar de la Innovació, on s’organitzen sessions de transferència obertes als seus col·laboradors interns i externs, clients i administracions. També estem presents al món científic mitjançant publicacions realitzades en col·laboració amb els investigadors dins el marc de projectes.

7

Quines són les necessitats a Catalunya en el món de l’aigua des del punt de vista de l’R+D?

Gestió integrada de recursos hídrics, tecnologies d’aprofitament de recursos alternatius, sense oblidar les tecnologies de gestió d’infraestructures (reducció de fuites, envelliment d’infraestructures) i la qualitat de les aigües. Molt important és començar a desenvolupar i transferir tecnologia per l’aigua agrícola, que no oblidem suposa quasi el 80 % de l’aigua espanyola.

8

Sent Agbar una empresa globalitzada i present arreu del món, quines implicacions té això amb la recerca i desenvolupament? La dificulta, dóna més oportunitats? Agbar fa recerca en diferents països? Agbar realitza projectes de recerca i desenvolupament allà on està implantada. En aquest sentit tenim un programa d’R+D d’empreses que pesa 1/3 de la nostra intensitat. Així tenim projectes a empreses de Canàries, Barcelona, Granada, Murcia, Santiago de Xile, etc. Aquest model ens fa anar més ràpid, i facilita la implantació de solucions i nous serveis a les nostres empreses.

7

En Cataluña ¿Cuáles son las necesidades en el mundo del agua desde el punto de vista de I+D?

Gestión integrada de recursos hídricos, tecnologías de aprovechamiento de recursos alternativos, sin olvidar las tecnologías de gestión de infraestructuras (reducción de fugas, envejecimiento de infraestructuras) y la calidad de las aguas. Es muy importante empezar a desarrollar y transferir tecnología para el agua agrícola, que no olvidemos que supone casi el 80% del agua española.

8

Siendo Agbar una empresa globalizada y presente en todo el mundo ¿Qué implicaciones tiene este hecho con la investigación y desarrollo? ¿La dificulta? ¿Da más oportunidades? ¿Agbar lleva a cabo investigación en diferentes países?

Agbar lleva a cabo proyectos de investigación y desarrollo allá donde

esté implantada. En este sentido, tenemos un programa de I+D de empresas que pesa 1/3 de nuestra intensidad. Así, tenemos proyectos en empresas de Canarias, Barcelona, Granada, Murcia, Santiago de Chile, etc. Este modelo nos hace ir más rápido y facilita la implantación de soluciones y nuevos servicios en nuestras empresas.

9

Por lo que se refiere a I+D ¿Qué le aporta a Agbar su participación activa en las principales asociaciones nacionales e internacionales relacionadas con la gestión del ciclo de agua?

Nuestra presencia activa en los fórums europeos asegura que nuestras necesidades sean recogidas en la comisión europea para los proyectos del Framework Programme y Life. Tenemos más de cinco expertos organizados en diversas plataformas. Estamos recogiendo el fruto de este esfuerzo con la consecución de 4 proyectos LIFE+ y 3 del 7th Framework Programme. Tenemos que estar más presentes en los nacionales y autonómicos pero nos encontramos con la dificultad de tener un sector muy fragmentado.

9

Pel que fa a l’R+D+i, què li aporta a Agbar la seva participació activa en les principals associacions nacionals i internacionals relacionades amb la gestió del cicle urbà de l’aigua?

10

La nostra presència activa als fòrums europeus, assegura que les nostres necessitats siguin recollides a la comissió europea pels projectes del ≠Framework Programme i Life. Tenim més de 5 experts organitzats en diverses plataformes. Estem recollint el fruit d’aquest esforç, amb la consecució de 4 projectes LIFE+ i 3 del 7th Framework Programme. Hem d’estar més presents a les nacionals i autonòmiques, però tenim la dificultat de tenir un sector molt fragmentat.

CTM Centre Tecnològic es un socio preferente para las empresas de Agbar y para su centro tecnológico CETaqua. Somos colaboradores en la presentación y gestión de grandes proyectos. Estamos satisfechos de los resultados obtenidos y estoy seguro de que continuaremos esta relación de confianza. CTM aporta un conocimiento en ciertas áreas y una capacidad de gestión muy valiosas.

10

Què opina de la col·laboració amb el CTM Centre Tecnològic? i en què creu que pot aportar el CTM a vostès?

El CTM Centre Tecnològic és un soci preferent per les empreses d’Agbar i pel seu Centre Tecnològic CETaqua. Som col·laboradors en la presentació i gestió de grans projectes. Estem satisfets dels resultats obtinguts i estic segur que continuarem aquesta relació de confiança. El CTM aporta un coneixement en certes àrees i una capacitat de gestió molt valuosa.

11

Vostès organitzen cada any la Setmana Agbar de la Innovació, en la que presenten els resultats dels projectes R+D més rellevants de l’any. Ens podria fer cinc cèntims de la temàtica i resultats que presentaran en l’edició d’aquest any?

¿Qué opina de la colaboración con CTM Centre Tecnològic? Y ¿qué cree que CTM les puede aportar a ustedes?

11

Ustedes organizan cada año la semana Agbar de la innovación en la que presentan los resultados de los proyectos de I+D más relevantes del año. ¿Nos podría dar alguna pista de la temática y los resultados que presentarán en la edición de este año? Este año, la Semana Agbar de la Innovación (SAI) se llevará a cabo en el mes de octubre ya que queremos que coincida con la jornada de cierre del proyecto CENIT Sostaqua, en el que participa CTM Centre Tecnològic. Las temáticas a tratar en la SAI serán la presentación de los resultados de la investigación llevada a cabo durante estos últimos 4 años, focalizada en soluciones tecnológicas para la sostenibilidad del ciclo integral del agua..... Os esperamos!!!

Aquest any la Setmana Agbar de la Innovació (SAI) es farà al mes d’octubre ja que es vol fer coincidir amb la jornada de tancament del projecte CENIT Sostaqua, en el qual el CTM Centre Tecnològic hi participa. Les temàtiques a tractar a la SAI seran la presentació dels resultats de la recerca realitzada durant aquests últims quatre anys, focalitzada en solucions tecnològiques per la sostenibilitat del cicle integral de l’aigua.. us hi esperem!

11


VERDE

El CTM Centre Tecnològic és el centre gestor i investigador del “Proyecto VERDE” de futures tecnologies d’electro-mobilitat a Espanya

E

l CTM Centre Tecnològic de Manresa serà el centre investigador i gestor del “Proyecto VERDE” de desenvolupament de tecnologies que han de permetre la introducció del vehicle elèctric a l’Estat espanyol. El projecte, que es desenvoluparà en quatre anys, està liderat per Centre Tècnic de SEAT, però hi participen setze empreses dels sectors de l’automoció, infraestructures, electrònica i energia com ACS, AIA, Cegasa, Circutor, Endesa, Ficosa, Green Power, Iberdrola, Infranor, Lear, Mapro, Mavilor, Red Eléctrica España, Siemens, Rovalma i Técnicas Reunidas, a més a més de setze universitats i d’altres centres tecnològics.

CTM Centre Tecnològic es el

centro gestor e investigador del Proyecto VERDE para futuras tecnologías de electro-movilidad en España

TM Centre Tecnològic de Manresa será el centro investigador y gestor del Proyecto VERDE para el desarrollo de tecnologías que ha de permitir la introducción del vehículo eléctrico en el estado Español. El proyecto, que se desarrollará durante cuatro años, está liderado por el Centro Técnico de SEAT, pero participan dieciséis empresas de los sectores de la automoción, las infraestructuras, la electrónica y la energía como son ACS, AIA, Cegasa, Circutor, Endesa, Ficosa, Green Power, Iberdrola, Infranor, Lear, Mapro, Mavilor, Red Eléctrica España, Siemens, Rovalma y Tècnicas Reunidas, además de dieciséis universidades y otros centros tecnológicos.

El centro coordina la investigación de todo el proceso de implantación del coche eléctrico en el estado Español El proyecto El presupuesto total del Proyecto VERDE es de 34 millones de euros, el 49% de los cuales los aporta el Ministerio de Ciencia e Innovación a través de uno de los dieciocho programas de Consorcios Estratégicos Nacionales en Investigación Técnica, CENIT. La gestión del Proyecto VERDE y del conjunto del consorcio se está llevando a cabo íntegramente desde las instalaciones manresanas de CTM Centre Tecnològic, más concretamente desde el área de gestión de proyectos del centro. La dirección

12


VERDE

El centre coordina la investigació de tot el procés d’implantació del cotxe elèctric a l’Estat espanyol El projecte El pressupost total del “Proyecto VERDE” és de 34 milions d’euros, el 49% dels quals els aporta el ministeri de Ciència i Innovació mitjançant un dels divuit programes de Consorcis Estratègics Nacionals en Investigació Tècnica, CENIT. La gestió del “Proyecto VERDE” i del conjunt del consorci s’està duent a terme íntegrament a les instal·lacions manresanes del CTM Centre Tecnològic, concretament des de l’àrea de gestió de projectes del centre. La direcció científica del projecte va a càrrec de l’àrea d’energia del CTM Centre Tecnològic, que ha estat el responsable de la redacció de la memòria tècnica aprovada pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l’ens públic dependent del ministeri que té a càrrec seu els programes CENIT. L’objectiu del “Proyecto VERDE” és investigar i generar el coneixement necessari per a la futura fabricació i comercialització de vehicles ecològics a Espanya, bàsicament híbrids endollables i elèctrics. Frank Bekemeier, vicepresident d’investigació i desenvolupament de SEAT, va afirmar que “aquest projecte donarà un important impuls al sector de l’automoció a Espanya i contribuirà d’una manera decisiva a la seva dinamització tecnològica”.

Processos del projecte Les principals activitats del “Proyecto VERDE”, que es desenvolupen en un total de sis comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Catalunya, C. Valenciana, Madrid y País Basc), consisteix en l’estudi i la definició de tecnologies mecàniques i elèctriques del vehicle elèctric; la investigació i el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge d’energia; la investigació i el desenvolupament de sistemes de tracció elèctrica per a vehicles híbrids i elèctrics; el disseny i control de convertidors de càrrega d’energia; disseny del sistema d’infraestructura local de la càrrega d’energia, la integració de la càrrega del vehicle elèctric en el sistema elèctric general; i, finalment, la integració i validació al vehicle elèctric de les tecnologies desenvolupades que permetin fer un balanç energètic i mediambiental. Aquest projecte, que es divideix en set àrees de treball, té la finalitat de desenvolupar les tecnologies i els components clau perquè els automòbils híbrids i elèctrics siguin una realitat a Espanya, país on s’establiran les bases perquè en el futur sigui clau en l’àmbit de l’electro-mobilitat. A grans trets, es pot afirmar que el projecte s’encarrega de desenvolupar la tecnologia, solucions i serveis necessaris per a la implantació d’aquest nou vehicle. Alhora que analitza la relació entre el vehicle i la xarxa elèctrica, les tarifes a aplicar i les formes de pagament per a recàrrega de la bateria. Es tracta d’un projecte sobre la integració del vehicle elèctric en la vida real en què s’estudiarà la integració de vehicles en el sistema elèctric i l’impacte que tindrà en la xarxa de distribució l’entrada massiva de cotxes endollables, així com estudis sobre l’impacte de la integració d’aquests cotxes en les xarxes de distribució actuals i futures. En aquest sentit, es valorarà el desenvolupament d’infraestructures de càrrega que incrementin l’aprofitament de les energies renovables i l’ús de les xarxes intel·ligents, és a dir, de dispositius que controlin quan, com i a quin preu es carregaran els vehicles.

científica del proyecto corre a cargo del Área de Energía de CTM Centre Tecnològic, que ha sido la responsable de redactar la memoria técnica aprobada por el Ministerio de Ciencia e Innovación y por el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), que es el ente público dependiente del ministerio que tiene a su cargo los programas CENIT. El objetivo del Proyecto VERDE es investigar y generar los conocimientos necesarios para la futura fabricación y comercialización de vehículos ecológicos en España; básicamente de híbridos enchufables y eléctricos. Frank Bekemeier, vicepresidente de investigación y desarrollo de SEAT, afirmó que “este proyecto dará un importante impulso al sector de la automoción en España y contribuirá de una manera decisiva a su dinamización tecnológica”. Procesos del proyecto Las principales actividades del Proyecto VERDE, que se desarrollan en un total de seis comunidades autónomas ( Andalucía, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Madrid y País Vasco), consisten en el estudio y la definición de tecnologías mecánicas y eléctricas del vehículo eléctrico; la investigación y el desarrollo de sistemas de almacenaje de energía; la investigación y desarrollo de sistemas de tracción eléctrica para vehículos híbridos y eléctricos; el diseño y control de convertidores de carga de energía; diseño del sistema de infraestructura local de carga de energía, la integración de la carga del vehículo eléctrico en el sistema eléctrico general; y finalmente, la integración y validación en el vehículo eléctrico de las tecnologías desarrolladas que permitan hacer un balance energético y medioambiental. Este proyecto, que se divide en siete áreas de trabajo, tiene la finalidad de desarrollar las tecnologías y los componentes clave para que los automóviles híbridos y eléctricos sean una realidad en España, país dónde se establecerán las bases para que en el futuro sea clave en el ámbito de la electro-movilidad. A grandes rasgos, se puede afirmar que el proyecto se encarga de desarrollar la tecnología, soluciones y servicios necesarios para la implantación de este nuevo vehículo; al mismo tiempo que analiza la relación entre el vehículo y la red eléctrica, las tarifas a aplicar y las formas de pago para la recarga de la batería. Se trata de un proyecto sobre la integración del vehículo eléctrico en la vida real en el que se estudiará la integración de vehículos en el sistema eléctrico y el impacto que tendrá en la red de distribución la entrada masiva de coches enchufables; también se llevarán a cabo estudios sobre el impacto de la integración de estos coches en las redes de distribución actuales y futuras. En este sentido, se valorará el desarrollo de infraestructuras de carga que incrementen el aprovechamiento de las energías renovables y el uso de las redes inteligentes, es decir, de dispositivos que controlen cuándo, cómo y a qué precio se cargarán los vehículos.


empresa

EMPRESA INDO

INDO

és una multinacional espanyola dedicada a la fabricació i comercialització de lents oftàlmiques, muntures, ulleres de sol i béns per a les òptiques i els oftalmòlegs. L’empresa té més de 70 anys d’experiència en el sector de l’òptica i segueix situant-se al capdavant del mercat espanyol, alhora que continua donant suport al seu fort procés d’expansió internacional. INDO va iniciar la seva activitat a Sevilla al 1937, però tot just dos anys després es va traslladar a Barcelona on va començar a fabricar els seus propis productes. Durant els anys 50 i 60, l’empresa va experimentar un fort creixement gràcies a la fabricació de muntures d’ulleres de sol i els seus primers passos en la fusió de vidre òptic. En la dècada dels seixanta, la corporació va començar a potenciar el desenvolupament tecnològic. Actualment, INDO compta amb una plantilla de més de 1.200 treballadors, 750 dels quals es troben a Espanya. El Grup empresarial està format per 2 centres de producció i 7 filials repartides arreu del món. A més a més, la companyia exporta els seus productes a més de 80 països. Per a INDO el més important és la innovació, és per això que treballen per a oferir productes diferenciadors i de major valor afegit, així com el respecte a la societat i al medi ambient. En el marc de la política de responsabilitat social, INDO forma part de la iniciativa Pacte Mundial que consisteix en promoure el desenvolupament sostenible per a la bona ciutadania corporativa. Pel que fa als seus productes, INDO centra els seus esforços en la producció i disseny de lents oftàlmiques, ulleres i equips de diagnòstic oftalmològic, així com aparells per a les òptiques.

14

INDO i el CTM Centre Tecnològic El CTM Centre Tecnològic i INDO col·laboren conjuntament en el projecte CENIT ARTDECO (Avances en Recubrimientos Tecnológicos para aplicaciones DECOrativas). ARTDECO està centrat en el desenvolupament de recobriments i processos que permetin acabats de major qualitat i noves funcionalitats. La finalitat d’aquesta col·laboració és desenvolupar nous processos que permetin l’obtenció d’elements decorativo-funcionals innovadors, competitius i mediambientalment nets, fent servir les tècniques més modernes de tractament i caracterització superficial. INDO intervé en el procés de funcionalització mecànica i tribològica dins de la línia d’investigació de funcionalització de recobriments, la qual consisteix principalment en la implementació, adaptació i realització de diverses tècniques de caracterització mecànica i tribològica dels diferents recobriments que es vagin desenvolupant durant el projecte. El projecte CENIT ARTDECO generarà nous coneixements de gran utilitat per a la creació de nous productes, processos o serveis i per a la integració de tecnologies d’interès estratègic. Aquest projecte, està recolzat pel programa de Consorcios Estratégicos Nacionales de Investigación Tecnológica (CENIT).


EMPRESA

EMPRESA INDO

INDO

es una multinacional española dedicada a la fabricación y comercialización de lentes oftalmológicas, monturas, gafas de sol y bienes para las ópticas y los oftalmólogos. La empresa tiene más de 70 años de experiencia en el sector de la óptica y al mismo tiempo que continúa dando apoyo a su fuerte proceso de expansión internacional, sigue situada al frente del mercado español. INDO inició su actividad en Sevilla en 1937 pero justo dos años después, se trasladó a Barcelona dónde comenzó a fabricar sus propios productos. Durante los años 50 y 60 la empresa experimentó un fuerte crecimiento gracias a la fabricación de monturas para gafas de sol y a sus primeros pasos en la fusión de vidrio óptico. En la década de los 60, la corporación comenzó a potenciar el desarrollo tecnológico. En la actualidad INDO cuenta con una plantilla de más de 1.200 trabajadores, 750 de los cuáles se encuentran en España. El grupo empresarial está formado por dos centros de producción y 7 filiales repartidas por todo el mundo. Además, la compañía exporta sus productos a más de 80 países. Para INDO lo más importante es la innovación, es por eso que trabajan para ofrecer productos diferenciadores y de mayor valor añadido, así como el respeto a la sociedad y al medioambiente. En el marco de la política de la responsabilidad social, INDO forma parte de la iniciativa Pacto Mundial, que consiste en promover el desarrollo sostenible para la buena ciudadanía corporativa.

INDO y CTM Centre Tecnològic CTM Centre Tecnològic e INDO colaboran conjuntamente en el proyecto CENIT ARTDECO (Avances en Recubrimientos Tecnológicos para aplicaciones DECOrativas). ARTDECO se centra en el desarrollo de recubrimientos y procesos que permitan acabados de mayor calidad y nuevas funcionalidades. La finalidad de esta colaboración es desarrollar nuevos procesos que permitan la obtención de elementos decorativo-funcionales innovadores, competitivos y medioambientalmente netos usando las técnicas más modernas de tratamiento y caracterización superficial.

INDO interviene en el proceso de funcionalización mecánica y tribológica dentro de la línea de investigación de funcionalización de recubrimientos, que consiste principalmente en la implementación, adaptación y realización de diversas técnicas de caracterización mecánica y tribológica de los diferentes recubrimientos que se vayan desarrollando durante el proyecto. El proyecto CENIT ARTDECO generará nuevos conocimientos de gran utilidad para la creación de nuevos productos, procesos o servicios y para la integración de tecnologías de interés estratégico. Este proyecto está respaldado por el programa de Consorcios Estratégicos Nacionales de Investigación Tecnológica (CENIT).

En lo que se refiere a sus productos, INDO centra sus esfuerzos en la producción y el diseño de lentes oftalmológicas, gafas y equipos de diagnóstico oftalmológico, así como aparatos para las ópticas.

15


Av. de les Bases de Manresa 1 08242 Manresa (Barcelona) T 93 877 73 73 F 93 877 73 74 info@ctm.com.es www.ctm.com.es


Fundació CTM Centre Tecnològic · Març 2010