Page 1

Temes Clau

n煤m. 14

Associaci贸 Diomira

setembre 2010


Un congrés per l'associacionisme i la ciutat

4

Ramon Torra, Director del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona

Enfortint el teixit associatiu de Barcelona

Entrevista: Montse Balaguer, presidenta del Consell d'Associacions de Barcelona, i Joan Manuel Parisi, director del 1r Congrés d'Associacions de Barcelona

La col·laboració entre el sector associatiu i les associacions Miquel Àngel Aragón Brailoff, Director del Consell d'Associacions de Barcelona

Què pot fer l'associacionisme?

10

Mapa associatiu de la ciutat de Barcelona

12

Les administracions i la seva aposta per l'associacionisme

15

Sopa de lletres associativa. Conceptes més habituals al món associatiu

18

2n Congrés d'Associacions de Barcelona

20

Alba Cuevas (SOS Racisme) Fabian Mohedano (Moviment Laic i Progressista) Enrique Richard (Fundació Arrels) Miquel Vallmitjana (Ecoconsum) Jaume Albaiges Edgar Vinyals (Associació Oci Inclusiu Sarau)

Imma Moraleda i Ramon Nicolau (Consell de Ciutat i Consell municipal d'Associacions de Barcelona) Marc Rius (Direcció General de Participació Ciutadana) Josep M. Civis (Secretaria d'Acció Ciutadana Departament de Governació i Administracions públiques) Xavier Campà (Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques Departament de Justícia) Xavier Amor (Àrea d'Igualtat i Ciutadania Diputació de Barcelona)

Josep Maria Villena, president de l'Associació Diomira

Els grups municipals i la seva aposta per l'associacionisme 22

Imma Moraleda (Grup municipal PSC) Raimond Blasi (Grup municipal CiU) Alberto Fernández Díaz (Grup municipal PPC) Ricard Gomà (Grup municipal ICV-EUiA) Ester Capella (Grup municipal ERC)

Edita Associació Diomira

Direcció Josep M. Villena

Coordinació Ramon Torra, Olga Montaña

Marc Rius, Josep Maria Civis, Xavier Campà, Xavier Amor, Alba Cuevas, Fabián Mohedano, Enrique Richard, Miquel Vallmitjana, Jaume Albaigès, Edgar Vinyals, Raimond Blasi, Alberto Fernández Díaz, Ricard Gomà, Ester Capella

Redacció

Disseny

Paloma Herrera

Stéphanie Brial

Col·laboracions

Fotografia

Montse Balaguer, Joan Manuel V. Parisi, Miquel Ángel Aragón, Imma Moraleda, Ramon Nicolau,

CAB, Xavier Subias, Arxiu Taula de Comunicació

edita:

Josep Maria Villena i Segura President de l’Associació Diomira

6

8

editorial

sumari

Un Congrés per enfortir el teixit associatiu de Barcelona Segons dades del Fitxer General d'Entitats Ciutadanes corresponents a l'agost de 2010, la ciutat de Barcelona compta amb un total de 4.326 associacions, 321 fundacions i 61 entitats sota altres formes jurídiques. La gran riquesa del moviment associatiu de la ciutat, amb entitats de tipologia diversa i múltiples àmbits d'actuació, esdevé un important capital social que ha convertit el model associatiu barceloní en un referent a tot el món. Aquest moviment associatiu ha experimentat els últims anys una important evolució. El Primer Congrés d'Associacions, celebrat entre juny de 2001 i desembre de 2002, va significar un important punt d'inflexió per al sector. Del treball de les entitats en aquell congrés van sorgir importants fites, com va ser l’aprovació del Codi ètic de les associacions de Barcelona o la creació del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB). En aquests anys s'han produït important avenços, però encara hi ha reptes pendents. Les associacions continuen reivindicant reconeixement social i també del propi sector, el finançament necessari per al seu funcionament, així com espais i equipaments on desenvolupar la seva activitat, amb un replantejament de l'ús de l'espai públic. A tots aquests reptes haurà de donar resposta el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, un esdeveniment organitzat pel CAB i en el qual estan convidades a participar les entitats de primer, segon i tercer grau, les fundacions i la ciutadania interessada en el sector associatiu. Les aportacions que es recullin als debats sectorials i territorials que es duran a terme als deu districtes seran la base per a l'elaboració de les mesures de suport al teixit associatiu que s'hauran d'aplicar per al període 2011-2015 i que s'aprovaran a l'acte de cloenda del Congrés, previst pel mes de maig de 2011. Es tracta d'una important oportunitat perquè les associacions visualitzin la seva tasca, reivindiquin el seu paper i dibuixin el camí a seguir els propers anys per aconseguir l'objectiu d'enfortir el teixit associatiu de Barcelona.

Informàtica

Impressió

Ramon Villena

Gràfiques de Premsa Diària S.A. Polígon Z C. de la Impremta 2 08150 Parets del Vallès Barcelona

Relacions externes Lídia Marimon

Redacció i administració Associació Diomira Vilamarí 54 baixos 08015 Barcelona Tel. 93 425 48 23 Fax: 93 292 52 30 diomira@diomira.net www.diomira.org

Tiratge: 20.000 exemplars Distribució gratuïta ISSN: 1887-9314 DL: B-3419-2006 Temes Clau no es responsabilitza de les opinions expressades als articles firmats

amb el suport de: temes clau

num 14

3


Un congrés per a l'associacionisme i la ciutat Ramon Torra, Director del 2n Congrés de les Associacions de Barcelona

El 2n Congrés d'Associacions de Barcelona compta amb 10 ponències que giren entorn els tres eixos de debat: el reconeixement -tant per part del propi sector com de l'administració i el sector privat-, la necessitat de finançament per dur a terme les activitats de les associacions i l'ús dels espais i equipaments, amb una anàlisi de les normatives d'ús de la via pública per part de les entitats i la gestió d'equipaments

El 22 d'octubre de 2010 les associacions de Barcelona iniciarem un procés de treball que ens ha de permetre aprofundir en els temes estratègics de futur de l’associacionisme de la ciutat, el Segon Congrés d’Associacions de Barcelona El debat serà llarg perquè volem fer-ho des dels nostres barris i realitats, i finalitzarà el proper mes de maig del 2011, moment en què s’aprovaran de forma conjunta el que seran les mesures de suport que haurà d’aplicar el nou govern municipal durant la propera legislatura. Avui el sector associatiu és diferent de com ho era fa deu anys, quan vam fer el Primer Congrés d'Associacions de Barcelona. Les necessitats socials han canviat, les organitzacions han canviat, les persones que les formen han canviat, les aliances amb les que treballen plegades han canviat. Així mateix, l’associacionisme necessita seguir aprofundint en la seva millora permanent, des de les formes de gestió, fins a aconseguir un reconeixement i una participació ciutadana més intensa i constant a les entitats, sense oblidar les relacions entre les associacions i les altres institucions i entitats del país. Per tot això, i per respondre a aquestes necessitats i al context actual en què vivim, el Segon Congrés d’Associacions de Barcelona planteja tres eixos de treball (reconeixement, finançament i espais i equipaments) que

es complementen amb diferents ponències fruit d’un procés consultiu previ- que s’acabaran enriquint amb el debat territorial i virtual. En primer lloc plantegem aprofundir en el reconeixement d'una forma àmplia i diversa. Cal començar el reconeixement per part de les persones que aglutinem, associats, voluntaris i professionals, perquè és el nostre capital més important i cal tenir-ho en compte. Per això en Xavier Tort, directiu de l’empresa Espai Públic, ens presentarà la ponència “La ciutadania i les associacions”. També volem aprofundir sobre el reconeixement del què som i del què fem les pròpies associacions i de les eines que poden ajudar a aquest reconeixement.. Des d'aquesta perspectiva serà en Pep Martí, membre de la Comissió Reguladora del Codi Ètic i expert associatiu, qui desenvoluparà la ponència “El Reconeixement del propi sector”, que ens permetrà avançar en la implantació del Codi Ètic de les Associacions. D’altra banda, la ponència “Les associacions relacionals” ens permetrà treballar sobre els models de treball en xarxa i els models i reptes de les entitats de segon grau . Finalment, es treballarà el reconeixement, per part de l’administració i el sector privat, de les associacions com uns actors més en la construcció de ciutadania. És a dir, ens platejarem quin és el paper que tenim les associacions en la construcció de les

Cal que entre totes i tots trobem moments per aturar-nos i imaginar el sector associatiu que volem en els propers anys a la nostra ciutat i, des de la diversitat i interessos, trobar els punts en comú que fixin uns objectius compartits 4

Jornada de treball amb els tècnics de Comunicació de les entitats membres del Consell d'Associacions de Barcelona

temes clau

num 14


Reconeixement Finançament

Eixos del Congrés

Espais i equipaments

polítiques públiques i en la millora de la qualitat democràtica, obrint el debat entorn la nostra participació en espais municipals. Aquesta darrera ponència serà a càrrec d'en Quim Brugué, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) amb el títol “El reconeixement de les institucions públiques”. El segon element central de debat serà el finançament, un component que resulta necessari per millorar les nostres activitats, serveis i accions. Volem entendre el debat sobre finançament d'una manera àmplia, de forma que ens permeti abordar aspectes ben diversos, des de la necessitat d'una millor legislació per obtenir un finançament, tant públic com privat, que ens ajudi a ser més actius i ens porti a una veritable autonomia financera, fins a la idoneïtat de la gestió de serveis públics com a mecanisme d'enfortiment associatiu i finançament de les nostres estructures. En aquest sentit proposem tres ponències de treball. La primera, presentada per David Prujà, membre de la Comissió Delegada del 2n Congrés de les Associacions de Barcelona, amb el títol “Polítiques públiques de finançament de l'estructura democràtica de les associacions” que ens ajudarà a plantejar un debat sobre les prioritats d’inversió de les administracions públiques: criteris per definir en què i com recolzar

les entitats? La segona ponència, “El suport a l’associacionisme des del desenvolupament de serveis”, a càrrec de Pau Vidal, director de l’Observatori del Tercer Sector (OTS), ens permetrà debatre, entre d'altres elements, sobre noves vies de finançament a partir de la prestació de serveis i quins són els límits d’aquest model. La tercera ponència, “La Banca ètica. Un model per emancipar-nos”, versarà sobre les possibilitats de generació d’estratègies de finançament dirigides pel propi sector associatiu i serà presentada pels responsables de la Banca Ètica FIARE. Finalment, no podem organitzar-nos sense fer ús d'uns espais i equipaments. Són diverses les nostres activitats i necessitats, així com diverses les nostres formes d’ús i gestió d’espais, ja siguin municipals o privats. Per respondre a aquest debat plantegem dues ponències. “La gestió ciutadana en la gestió d’equipaments públics” serà presentada per la Plataforma de gestió cívica formada per diverses associacions de la ciutat que estan gestionant equipaments públics. D'altra banda, amb la ponència “El patrimoni del sector associatiu” que presentarà la Federació d'Ateneus de Catalunya, iniciarem un debat sobre les necessitats de les entitats que tenen locals propis, així com les necessitats per promoure l'adquisició de patrimoni des

L’associacionisme necessita seguir aprofundint en la seva millora permanent. Des de les formes de gestió, fins a aconseguir un reconeixement i una participació ciutadana més intensa i constant a les entitats, sense oblidar les relacions entre les associacions i les altres institucions i entitats del país

del sector associatiu. Finalment plantegem un debat sobre com preservar la nostra singularitat en la utilització de l’espai. L'ús de l'espai públic, sobretot el carrer, està generant conflictes. Per tant esdevé prioritari iniciar una reflexió sobre les normatives d'ús dels espais públics (equipaments i ús de la via pública) per part de les associacions, així com la disparitat de taxes i preus en el territori i divergència de criteris entre sectors d'activitat. Per això proposem fer aquest debat arrel de la ponència “L'ús de l'espai públic” que ens presentaran els companys i companyes de la Federació Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Ara som en el punt de partida que ens ha de permetre iniciar el debat, cada territori pot escollir que vol debatre, partint d’aquestes ponències i, si cal, afegint-ne de noves perquè li són pròpies al seu entorn. Per això cal que entre totes i tots trobem moments per aturar-nos i imaginar el sector associatiu que volem en els propers anys a la nostra ciutat i, des de la diversitat i interessos, trobar els punts en comú que fixin uns objectius compartits. Aquest debat serà clau per a què les associacions de la ciutat siguin més fortes i contribuïm a una Barcelona pensada per a les persones. Comencem el debat, traguem-ne suc!

temes clau

num 14

5


Enfortint el teixit associatiu de Barcelona Entrevista: Paloma Herrera Pastor - Associació Diomira

Han passat vuit anys des del primer Congrés de les Associacions de Barcelona, un esdeveniment que va marcar un abans i un després per al teixit associatiu de la ciutat. Les entitats s'enfronten avui a nous i vells reptes, que es plantejaran al segon Congrés, hereu d'aquella primera cita. Joan Manuel V. Parisi, director del primer Congrés, i Montse Balaguer, presidenta del Consell d'Associacions de Barcelona, ens revelen en aquesta entrevista algunes de les claus del moment actual de l'associacionisme a Barcelona i què suposa per al futur de les entitats la celebració d'aquest nou congrés

En quin estat de salut es troba el moviment associatiu a la ciutat de Barcelona? Joan Manuel V. Parisi. El moviment associatiu sempre ha estat bé i probablement seguirà estant bé, perquè les organitzacions ens adaptem als temps i a les circumstàncies del moment, i especialment en una ciutat com Barcelona on hem arribat a una gran cohesió associativa. L’arquitectura, els fonaments de l’associacionisme estan anant molt bé i, a més a més, no ens equivoquem, un dels moviments associatius que millor està treballant al món és el de la ciutat de Barcelona. Montse Balaguer. L'estat de salut és bo, però hem d'estar a l'expectativa de veure què passa. El moviment associatiu va creixent i cal procurar que aquesta maduració es faci de forma positiva, saludable i respectuosa amb l'entorn, que serien totes les entitats. Però tot i aquest creixement, veiem problemes de fons que hem anat arrossegant des de fa molts anys i que caldria combatre perquè no ens permeten seguir creixent com a sector. Moltes entitats creixen de forma individual, però aquest creixement com a sector, com a xarxa, és el que potser està costant més, perquè hi ha uns problemes de fons que caldria resoldre. Quin és el balanç que es pot fer del primer congrés vuit anys després? J.M.V.P. Fa deu anys, quan es va decidir tirar endavant el primer congrés, es veia que les organitzacions anaven molt a la seva i que teníem pocs punts de trobada, de coincidència. Aquest era un tret distintiu de les associacions. En aquest sentit, el primer congrés assenyala un abans i un després, perquè moltes de les associacions de la ciutat de Barcelona ens comencem a conèixer a l’entorn del primer congrés. No vol dir que sigui el primer congrés el deto-

La nostra ciutat serà millor en la mesura que tots els ciutadans i ciutadanes s’impliquin i entenguin que poden fer coses per la seva ciutat en qualsevol àmbit. En aquest sentit a les entitats ens toca fer creure als ciutadans que tenen un paper en aquesta ciutat i que és important que el juguin i se’l facin seu

Montse Balaguer

6

temes clau

num 14

nant, però sí que aquelles circumstàncies polítiques, socials, econòmiques, etc. van possibilitar aquest aspecte i el que es deriva de tot això, la cohesió de les entitats de la ciutat de Barcelona. El primer congrés va ser molt important a nivell de participació, amb 900 persones inscrites. Al llarg del dilatat període que va durar aquell congrés les entitats es van trobar a més de 80 reunions i d'aquest procés van sorgir 33 idees claus a partir del treball de les 11 comissions de treball que hi va haver. Però crec que el fet més important va ser el de la coordinació i de poder tastar-nos les entitats, d’allò que fem, com ho fem... Aquell esperit ha perdurat al llarg del temps i té un hereu que és el Consell d'Associacions de Barcelona, perquè en aquell moment ja es treballa perquè neixi. Per què es planteja ara un segon congrés? M.B. Perquè tots els reptes que van sorgir d’aquell primer congrés a molts d’ells els hem donat resposta, però lògicament, perquè el teixit associatiu és dinàmic i va creixent, surten nous reptes, noves preguntes, noves expectatives i noves necessitats, i per tant necessitem trobar eines perquè aquest creixement continuï i que aquesta cohesió sigui real. El segon congrés es planteja per aconseguir respostes a tres reptes fonamentals: el reconeixement associatiu, el finançament i l'espai públic, en tant que equipaments i espai públic en tant que l’ús que poden fer les entitats del carrer. Últimament, i per motius molt diversos, el carrer s’està privatitzant i les entitats tenim problemes per utilitzar-lo com espai de socialització. Per tant, necessitem tornar a ocupar els carrers com a espai de creació de ciutadania. En quant a la reivindicació d’equipaments, moltes entitats estan ubicades en locals municipals, altres tenim locals de propietat i altres estem en locals de lloguer. Tot això ho hem de regular i hem de garantir que totes les entitats puguin treballar en espais dignes, ja que hi ha moltes entitats que estan treballant en precari i això dificulta el seu creixement. En quant a finançament, a banda de les subvencions, hem de ser capaços de ser creatius i trobar noves formes de finançament, no només a nivell econòmic, sinó de compartir recursos i amb intercanvis en espècie tant entre entitats com entre entitats i administracions. Per una altra banda, demanem reconeixement social, la ciutadania sap que existim, però encara ho ha de saber més i ha d’entendre el perquè fem el que fem, els nostres objectius, i establir complicitats amb aquesta ciutadania. Hem de ser capaços que la gent entengui el que fem i per què ho fem. La descentralització és un element clau en la metodologia d'aquest segon congrés... M.B. Volem que la gent de les entitats sigui la productora d’aquest congrés. És per aquest motiu que el congrés s’ha pensat de forma descentralitzada i tindrà lloc en tots els territoris de la ciutat. En la línia del reconeixement social d’aquest sector associatiu,


volem que aquest reconeixement no sigui només de la ciutadania cap aquest sector, sinó també del sector en si mateix. En aquest sentit, volem treballar des de cada territori, de les entitats de segon grau coordinant les seves entitats de base per tal que siguin les pròpies entitats les que s’empoderin d’aquest congrés. J.M.V.P. Un dels resultats més importants del primer congrés en la línia de la cohesió va ser el d’afavorir la coordinació associativa. D’això és del que ens podem sentir més satisfets i més satisfetes dels assoliments d’aquell primer congrés. Si no s’hagués pogut assolir aquell grau de coordinació i la creació de maneres de treballar en xarxa, no podríem estar parlant d’aquest aspecte tan rellevant del segon. És a dir, que mentre que el segon congrés serà molt important per la descentralització, el primer ho va ser per la coordinació i per la desconcentració, ja que es va fer a tots els barris de la ciutat de Barcelona, però no era descentralitzat. En canvi, avui, per sort, això és possible. M.B. I és possible perquè el sector associatiu no està en crisi, com molta gent es capfica a dir. És precisament perquè aquest sector associatiu ha evolucionat i ara és capaç de muntar els seus processos congressuals i els seus processos de debat intern. Crec que això precisament és senyal de bona salut. Un dels objectius d'aquest segon congrés és mostrar el valor de l'associacionisme. Quin és el missatge que es vol transmetre a la ciutadania? M.B. Associar-se val la pena, és bo per la ciutat i pels ciutadans, perquè creen vincle, creen comunitat. L'associacionisme et fa créixer com a ciutadà i et fa implicar-te en el teu dia a dia. Associar-se és una forma d’entendre la vida. Jo no entendria la vida sense implicar-me en tot allò que passa al meu voltant i sense dir la meva d’una forma fonamentada, penso que això és important com a ciutadà. No podem esperar que només votant cada quatre anys la nostra ciutat serà millor. La nostra ciutat serà millor en la

No és possible que una ciutat es construeixi des del centre, s’ha de construir des de la suma del conjunt dels ciutadans que la integren, per tant, de procedències socials, econòmiques, ètniques, polítiques... diverses. Aquesta diversitat en una ciutat com la nostra ha progressat molt bé, amb moltes associacions actives

Joan Manuel V. Parisi

mesura que tots els ciutadans i ciutadanes s’impliquin i entenguin que poden fer coses per la seva ciutat en qualsevol àmbit, des de la cultura, des de la salut, des de la gent gran o des de les reivindicacions urbanístiques. Tothom té aquest paper en aquesta ciutat, i en aquest sentit a les entitats ens toca fer creure als ciutadans que tenen un paper i que és important que el juguin i que se’l facin seu. En aquest sentit, ens interessen molt les propostes que puguin sortir d'aquest congrés, i sobretot que la gent sàpiga els objectius d’aquest congrés, que encara que no vulgui associar-se entengui el perquè fem el que fem, per què és necessari que les entitats ens trobem, debatem i reflexionem sobre el nostre futur. J.M.V.P. Associar-se és molt més important del que sembla. De vegades, és fruit d’una determinada maduració personal, hi ha gent que no entra a l’associacionisme de jove, però que entra al llarg de la seva vida, i que un cop entren li agafen gust. És molt important participar en el

que és la vida col·lectiva. No ens oblidem que Barcelona és una ciutat amb una gran percepció per ella mateixa també a nivell mundial. Això no és possible sense unes organitzacions socials importants i que han estat treballant. Sense societat civil no hi ha trama urbana, no és possible la construcció de la ciutat. No és possible que una ciutat es construeixi des del centre, s’ha de construir des de la suma del conjunt dels seus integrants, dels seus ciutadans que la integren. Per tant, de procedències socials, econòmiques, ètniques, polítiques... diverses. Aquesta diversitat en una ciutat com la nostra ha progressat i molt bé, ja que tenim moltes associacions actives. Hem de ser molt curosos a seguir treballant, perquè la ciutat acabarà funcionant millor en tant que l’associacionisme funcioni també millor. En aquest sentit, és important que al congrés hi participin moltes entitats, que s’assoleixi una cohesió important i que tinguem resultats positius en aquest panorama que es planteja del 2011-2015.

Montse Balaguer (1977) presideix actualment el Consell d'Associacions de Barcelona. Es va fer jove a l'Agrupament Escolta Joan Maragall del barri de Sants, i és sòcia activa de l'Orfeó Martinenc des de l'any 1994. Forma part des del 2008 de la Junta Directiva de la Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa. Va ser responsable de programació del Centre Cultural la Farinera del Clot de Barcelona d’octubre de 2004 a desembre de 2007 i actualment treballa a l'administració local. És educadora social i llicenciada en antropologia social. Joan Manuel V. Parisi (1956) forma part del món associatiu des de la seva etapa juvenil i des de 1991 és gerent del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta de Barcelona, federació que agrupa 270 entitats. Va ser el director del primer Congrés d’Associacions de Barcelona, desenvolupat entre juny de 2001 i desembre de 2002. És llicenciat en història (1978), professor de llengua catalana (1981) i màster d’Economia Social i de Direcció d’Entitats sense ànim de lucre per la UB (1994). Montse Balaguer, presidenta del CAB, i Joan Manuel V. Parisi, director del 1r Congrés d'Associacions de Barcelona

temes clau

num 14

7


La col·laboració entre el sector associatiu i les administracions Miquel Àngel Aragón Brailoff, Director del Consell d'Associacions de Barcelona

John Casey, professor del Centre d'Estratègia i Gestió Sense ànim de lucre de l'Escola d'Afers Públics de la Universitat de Nova York, va participar a l'acte d'inici del procés precongressual del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, amb una ponència sobre les oportunitats d'aquest esdeveniment en relació a la col·laboració entre el sector associatiu i les administracions. L'acte es va dur a terme el 19 de maig de 2010 a l'Orfeó Martinenc

El passat mes de maig en John Casey1 ens va fer una aproximació des d'una perspectiva internacional sobre l'estat de la qüestió i les diferents experiències de col·laboració entre el sector associatiu i les administracions en diferents països. La seva intervenció ens va permetre definir les oportunitats que ens oferirà el segon congrés de les associacions, ja que és un procés que acabarà construint les propostes del sector per incidir en un futur Pla Municipal de Suport a l'Associacionisme. La Revolució Associativa Global. Així defineix l'evolució dels darrers 30 anys del tercer sector i el seu augment progressiu. Ha estat un sector capaç de guanyar-se la confiança de la gent i ha canalitzat les inquietuds de les persones, tot ocupant un espai polític, social i econòmic més clar a tots els països democràtics. Aquest creixement sostingut en aquests anys es caracteritza, segons Casey, per tres elements. En primer lloc, es parla d'un creixement “des de baix”. Cada cop més persones tenen més capacitats i mitjans per participar, i més interès en una participació activa. Un segon tipus de creixement que s'ha donat en els darrers anys s'anomena creixement "des de dalt". Els estats ha augmentat el seu interès en col·laborar amb les entitats civils. D'una part els interessa oferir serveis més eficaços i/o privatitzar els serveis, moguts per l'abaratiments dels costos.

D'altra part, els estats opten recòrrer a les entitats per solucionar el dèficit democràtic i administratiu. Finalment, existeix també un creixement de caràcter "orgànic" o institucional, entenent aquest com l'augment del paper polític, social i econòmic del sector a la vegada que es dóna un descens dels agents socials tradicionals com l'Església, els sindicats i els partits polítics. Malgrat que aquest creixement s'ha mantingut des dels anys 70, es tracta d'un creixement de caràcter cíclic i desigual, sobretot en els últims anys, ja que acaben creixent les grans entitats i estan desapareixent la “classe mitjana” associativa. Aprofundint en la relació entre l'administració i el tercer sector, podem definir diferents models, així com diferents fases al llarg dels darrers anys. D'una banda el model anglosaxó, que es caracteritza per la privatització de serveis, on el tercer sector esdevé un proveïdor de l'administració pública. Aquest model genera molta relació entre ambdós actors. D'altra banda, el model continental, molt més corporativista, on l'estat centra la relació amb les associacions tradicionals (església, partits i sindicats) però també, sobretot els últims anys, amb les noves entitats. Finalment ens trobem amb el model dels països en vies de desenvolupament on l'existència d'organitzacions no lucratives (ONL) esdevé per part d'altres ONL estrangeres que intervenen en aquests països.

En els darrers 30 anys, el tercer sector ha estat capaç de guanyar-se la confiança de la gent i ha canalitzat les inquietuds de les persones, tot ocupant un espai polític, social i econòmic més clar a tots els països democràtics 8

A l'acte es va destacar la importància del congrés per enfortir la relació entre l'administració i les associacions

temes clau

num 14


La concertació posa de manifest la maduresa del tercer sector i de les administracions per adaptar-se a les noves realitats. En aquest sentit el sector ha iniciat processos de col·laboració i vertebració en espais de segon i tercer grau que han facilitat aquesta interlocució John Casey en un moment de l'acte d'obertura del procés precongressual del 2n Congrés

Pel que fa a l'evolució històrica de la relació i els acords entre l'estat i el tercer sector podem dibuixar un procés des del “conflicte” dels anys setanta i vuitanta, fins la fase de “consultació” (1980-1995), on les entitats comencen a incidir en les polítiques públiques en espais de consulta liderats per les administracions. Una tercera fase de “contractes”, on es va més enllà de la consulta i es realitzen contractes per compartir certs temes; i finalment la fase de les “concertacions” (2000, fins l'actualitat), on s'acorden acords marc entre els governs i els sectors. La concertació posa de manifest la maduresa tant del tercer sector com de les administracions per adaptar-se a les noves realitats. En aquest sentit el sector ha iniciat processos de col·laboració i vertebració en espais de segon i tercer grau que han facilitat aquesta interlocució. D'altra banda, des de diferents governs, s'han generat noves estructures capaces de liderar aquestes “relacions intencionades”. Exemples d'aquestes noves estructures són alguns nous ministeris, direccions generals del tercer sector o participació ciutadana, coordinadores del tercer sector, així com d'altres iniciatives per facilitar el treball en comú. Fruit d'aquest esforços comencem a trobar acords i/o concertacions formals2 arreu del món de caràcter macro o parcial que fomenten i regulen les relacions de col·laboració entre ambdós sectors. Per il·lustrar aquest acords podem veure

els exemples d'Anglaterra3, Canada4 o fins i tot el mateix Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya5.

Dr. John Casey. Professor associat del Centre d'Estratègia i Gestió Sense ànim de lucre de l’Escola d'Afers Públics de la Baruch College, City University de Nova York (CUNY). Doctor (Universitat Autònoma de Barcelona), MPA (Baruch College, City University de Nova York), BA / BSW (Universitat de Sydney), Grad Dip. Univ Ensenyament i l'Aprenentatge (Charles Sturt University), IV Certificat en el Lloc de Treball d'Avaluació i Capacitació (NSWVETAB). És a la Baruch College, CUNY des del 2008. Del 1999 al 2007, va ensenyar gestió, lideratge i governança a l'Australian Graduate School of policia, de Charles Sturt University, Sydney. De 1992 a 1998, va ser Director Executiu del Màster en Administració Pública en el programa consorciat per tres universitats a Barcelona, així com professor adjunt en la gestió pública a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i consultor per la Unió Europea treballant en el desenvolupament del sector públic a Europa de l'Est. Anteriorment, va ser Director de l'Oficina de l'Alcalde de l'Alfabetització d'Adults de la Ciutat de Nova York, EUA i gerent de serveis socials a Sydney, Austràlia. 1

Evidentment, vinculat a la possibilitat d'establir processos de concertació, hi ha una sèrie de debats que han de ser abordats des del propi sector, tant a nivell local, com nacional, com internacional. El propi John Casey va plantejar alguns reptes, com les relacions intersectorials i la necessitat de crear mecanismes de control; el finançament públic o privat i el paper del mecenatge en el nostre sector, fins al punt de qüestionar si és millor dependre d'un finançament públic, pel què es poden demamar responsabilitats, o d'un privat que no ha de donar explicacions a ningú; l'atomització del sector i la desigualtat entre grans organitzacions i petites entitats, amb la desaparició d'entitats mitjanes; la necessitat d'avaluar, investigar i desenvolupar informació sobre el sector; la renovació del propi sector; la necessitat de potenciar les eines d'autoregulació del sector... El debat pot resultar molt interessant, però... i nosaltres, serem capaços d'iniciar aquesta etapa de concertació a Barcelona? Si som capaços ho veurem al llarg del procés del congrés. Aquesta serà la gran oportunitat del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, la possibilitat d'acabar de vertebrar el sector i proposar al govern de la ciutat un acord marc de suport a l'associacionisme.

2

John Casey els anomena 'compacts'

3 'http://www.thecompact.org.uk/files/140472/ FileName/TheCompact.pdf'

'http://www.vsi-isbc.org/eng/relationship/the_ accord_doc/index.cfm'

4

5 'http://planacionalassociacionisme.voluntariat. org/inici/espaidetreball/tabid/60/default.aspx'

temes clau

num 14

9


Què pot fer l'associacionisme? Drets humans, sostenibilitat, multiculturalitat, educació en el lleure, cultura popular, atenció a la diversitat, societat del coneixement... són molts els àmbits en què les associacions contribueixen amb la seva actuació a la millora de la societat. Persones vinculades al teixit associatiu de Barcelona exposen quins creuen que són els reptes del moviment associatiu en el seu àmbit d'actuació

... pels drets humans?

... per reivindicar polítiques del temps?

Alba Cuevas Barba, SOS Racisme-Catalunya

Fabian Mohedano, Moviment Laic i Progressista http://fabianmohedano.blogspot.com

www.sosracisme.org Associacionisme i drets humans és una combinació interessant d'analitzar, tot i que poc sovint les veiem juntes. Quan parlem de defensa dels drets humans generalment adoptem un discurs que podem categoritzar com a seriós, quan parlem d'associacionisme sembla que parlem de diversió i temps lliure. M'agradaria compartir una reflexió, en què els dos conceptes resulten imprescindibles entre ells i sembla que estableixin una relació simbiòtica. Vivim moments de retallades en tots els àmbits (socials, laborals, personals...). Aquest és un context en què vetllar pels drets humans sembla que sigui quelcom complicat. Tot i viure en un estat de dret i en una democràcia, el compliment dels drets humans no està garantit ni és prioritari. El més preocupant d'aquesta situació és que tots i totes estem acceptant aquest retrocés; justificat en la famosa crisi, que sembla la culpable de tot! Arribats aquest punt: quin paper juguen aquí les associacions? Doncs la seva raó de ser: la transformació. Potenciar l'associacionisme és aprofundir en democràcia. Ha quedat més que constatat que és necessari. I en aquest sentit el treball en la defensa dels drets humans és prioritari. Tot i declaracions o tractats universals, compromisos de la Unió Europea i dels seus estats membres, els drets humans també són vulnerats al nostre país, cal tenir-ho en compte. És important que les associacions ens posem les piles en ser motors de la transformació social i treballar per un model de societat just, igualitari i inclusiu que sigui garant dels drets humans.

Una de les causes de la desafecció democràtica és l'ús irracional dels horaris (tant per la manca de qualitat de vida, com per l'absència de temps quotidià personal per pensar i participar a l'espai públic). Cada cop es valora molt més les persones amb mentalitat oberta i capacitat de viure, que equilibren la vida personal, familiar i pública -cívica- amb la laboral. Per tant, tenir dirigents associatius i persones implicades socialment a mig termini genera un valor per a l'empresa. El repte és saber aprofitar-se de les potencialitats que ofereixen els seus treballadors. I això passa perquè sigui possible pactar que la persona tingui un horari flexible que li permeti assumir responsabilitats amb plenes garanties: una reunió a l'ajuntament, una roda de premsa o la participació en un esdeveniment internacional. Per això cal que el moviment associatiu treballi i elabori propostes per un canvi de cultura sobre el valor del temps. Algunes propostes podrien ser la signatura d'un acord marc de compromís entre moviment associatiu i organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària; priorització de subvencions a empreses que faciliten l'enfortiment del teixit associatiu amb mesures de flexibilització horària; fer visible les aportacions socials i culturals dels treballadors que són activistes socials en els espais de comunicació interna de l'empresa; impulsar iniciatives per donar a conèixer els diferents col·lectius i associacions de l'entorn més proper obrint els centres de treball a les entitats, organitzant fires d'associacions, per exemple; fer una exploració a Europa les experiències de polítiques del temps vinculades a la participació, així com de relació entre empresa i entorn.

Tu també pots dir la teva al web del congrés: http://www.congresassociacionsbcn.cat

10

temes clau

num 14


...pels més pobres? Enrique Richard, Fundació Arrels http://enriquerichard.es Els que fem un treball tan proper als que pateixen pobresa / marginació / exclusió correm el risc d'individualitzar les causes que la provoquen, atribuint la situació en què malviu la persona amb la que ens relacionem, unes vegades, a la destinació terrible que li ha tocat viure, altres, a la seva mala sort i, fins i tot, sovint, farts de tanta impotència per canviar la seva situació, podem arribar a culpabilitzar la persona que la pateix: "Ella l'hi haurà buscat". Però la immediatesa no pot tapar la realitat i obviar que les causes profundes que arrosseguen a la pobresa / marginació / exclusió són estructurals i es nien en les entranyes mateixes del nostre injust sistema. L'associacionisme ens ha d'ajudar a mantenir l'esperança i a creure en la utopia (el futur pot canviar si ho forcem), recordant que, per sobre de les situacions sense sortida a què diàriament ens enfrontem, hi ha efectivament causes estructurals que les provoquen i que, aquestes, sí que poden ser eradicades. Estudiar, indagar, aprofundir, en les causes que generen la pobresa / marginació / exclusió. Denunciar davant els poders econòmics, polítics i fins i tot religiosos, als que ja els està bé que les coses quedin com estan, donant solucions aïllades al que per a ells els convé que segueixin sent considerades situacions aïllades, però sense canviar res. Lluitar, conscienciar, exigir, aportant solucions que siguin capaços de transformar el sistema i eradicar, així, les causes reals que provoquen la pobresa / marginació / exclusió.

...pel consum responsable? Miquel Vallmitjana, Ecoconsum http://ecoconsum.org/ Heu sentit a parlar del consum conscient i transformador? Els que participem als grups de consum portem a la pràctica aquesta manera de viure, i ho fem de manera col·lectiva perquè no només així ho fem millor, sinó que es fa més fàcil. Els productes que consumim respecten el medi ambient en la seva producció, normalment s'anomenen productes eco o biològics. Un altre aspecte important que ens caracteritza és el consum de productes propers i de temporada. El fet de practicar circuits curts de comercialització -com a molt un intermediari entre el pagès i el consumidor o grup de consum- permet que no s'encareixi la nostra cistella bàsica i que siguin viables les propostes productives que en la lògica del sistema capitalista actual no ho serien. Però alhora són propostes que el propi sistema reclama agonitzant, ara per la crisi financera i tot seguit per la crisi ambiental: ens cal, entre d'altres canvis, reduir el transport de mercaderies -minimitzar el que des de la campanya de No et mengis el món s'ha batejat com aliments quilomètrics. La presència dels grups de consum a Barcelona és important, però encara testimonial. Tenim, no obstant, un potencial de creixement enorme; en la mesura que augmentem en nombre estarem acostant la ciutat a ser sostenibles en l'àmbit de l'alimentació. Però cal que les persones que vulguin sumar-se a aquesta manera de consumir estiguin animades a posar-hi els colzes que calguin per a que això sigui possible.

...per la societat del coneixement?

...per la inclusió social?

Jaume Albaiges

Edgar Vinyals, Associació Oci Inclusiu Sarau

www.tecnolongia.org

www.sarau.org

Quan parlem de societat del coneixement ens estem referint, per exemple, al fet que les activitats professionals que es basen en l’activitat intel·lectual suposen cada cop un percentatge més elevat del total, però també estem dient que més que mai la informació rellevant per a allò que fem és al nostre abast gràcies a la tecnologia en general i, molt especialment, a Internet.

La diversitat del teixit associatiu de Barcelona inclou un ampli ventall de realitats diferents que es relacionen entre si.

Per al teixit associatiu, que sovint ha tingut i encara té dificultats per consolidar estructures potents en capital humà que atresorin tot el coneixement necessari per a l’acompliment de la pròpia missió, l’apropiació d’Internet com a espai de presència, d’activisme, d’intercanvi, de treball, de col·laboració i d’aprenentatge és un imperatiu estratègic. I això només serà possible si es fa una aposta clara per a la formació de les capacitats digitals de tots els membres de les entitats: des de les juntes directives fins a les bases socials, passant pels equips tècnics. La selecció i adopció de les eines i dels espais de participació adequats també serà, sens dubte, un aspecte clau. En definitiva, no és tracta tant de preguntar-se com ens podem adaptar a la societat del coneixement, sinó més aviat com en podem treure el major profit.

Les associacions són escenaris de participació on persones que comparteixen necessitats, il.lusions, creences, valors, cooperen per la consecució d´unes finalitats. Aquest factor humà, com a valor diferencial, genera les sinergies que potencien la capacitat operativa de les entitats. Les associacions configuren espais de convivència on es respecten els diferents posicionaments dels seus membres. El seu funcionament democràtic garanteix la pressa de decisions plurals, fet que fa possible, que la participació en els projectes de les organitzacions associatives, es pugui fer de forma conjunta entre persones afectades, familiars, professionals i qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva etiqueta. L´objectiu de la inclusió social és esborrar els marges culturals que discriminen si una persona està exclosa de la societat. Per tot l´esmentat anteriorment l´associacionisme és el context òptim per desenvolupar projectes d´inclusió social on el contacte directe entre ciutadans diversos esborri els prejudicis i estereotips que recauen sobre certs col.lectius.

temes clau

num 14

1111


Mapa associatiu de la Sarrià - Sant Gervasi (332)

Culturals Salut i discapacitats Esportives Educació i formació Veïnals Juvenils Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gremis i professionals Gent gran Suport social Gènere Promoció de la ciutadania activa Religioses Ecologistes i medi-ambientals Immigració Economia social Drets Humans Orientació sexual Federacions/Coordinadores multidisciplinars Orientació sexual Comunicació Defensa i protecció dels animals

86 40 28 24 21 18 16 15 15 14 10 9 8 7 5 5 4 2 2 1 1 1

Total d’entitats

Les Corts (238)

Culturals Educació i formació Juvenils Esportives Veïnals Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gènere Salut i discapacitats Gent gran Gremis i professionals Suport social Promoció de la ciutadania activa Religioses Ecologistes i medi-ambientals Economia social Federacions/Coordinadores multidisciplinars Defensa i protecció dels animals Comunicació Drets humans Immigració Polítiques i sindicals Orientació sexual Total d’entitats

332

A Barcelona, una de cada quatre entitats es dedica a la cultura, amb un total de 1.140 associacions d'aquest àmbit cultural a la ciutat

60 29 22 20 17 13 11 10 9 9 8 6 4 4 3 3 2 2 2 2 2 -

332 Les Corts 238

E

238

Sants Montjuïc

Sants - Montjuïc (419) Culturals Esportives Veïnals Educació i formació Promoció de la ciutadania activa Salut i discapacitats Juvenils Comunicació Suport social Gent gran Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gremis i professionals Immigració Defensa i protecció dels animals Ecologistes i medi-ambientals Gènere Orientació sexual Economia social Religioses Drets humans Federacions/Coordinadores multidisciplinars Polítiques i sindicals

121 58 37 31 25 23 19 16 14 13 12 8 7 7 6 6 5 4 3 3 1 -

Total d’entitats

419

Ciutat Vella (752)

12

Eixample (784)

241 54 48 41 40 38 37 35 27 25 24 24 22 17 16 16 13 11 7 7 5 4

Culturals Salut i discapacitats Esportives Educació i formació Gremis i professionals Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Promoció de la ciutadania activa Gènere Gent gran Juvenils Suport social Ecologistes i medi-ambientals Comunicació Immigració Veïnals Religioses Drets humans Comunicació Orientació sexual Polítiques i sindicals Defensa i protecció dels animals Federacions/Coordinadores multidisciplinars

175 68 55 54 53 50 49 38 36 35 33 24 21 20 15 11 10 10 10 7 6 4

Total d’entitats

752

Total d’entitats

784

num 14

Ciu

419

Culturals Educació i formació Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Suport social Immigració Gremis i professionals Juvenils Veïnals Promoció de la ciutadania activa Esportives Salut i discapacitats Gent gran Gènere Polítiques i sindicals Religioses Drets Humans Ecologistes i medi-ambientals Comunicació Economia social Federacions/Coordinadores multidisciplinars Defensa i protecció dels animals Orientació sexual

temes clau

Sarrià Sant Gervas

Associacions per à

Culturals Educació i formació Esportives Salut i discapacitats Juvenils Veïnals Cooperació al desenvolupament, Solida Promoció de la ciutadania activa Gremis i professionals Gent gran Suport social Gènere Immigració Ecologistes i medi-ambientals Comunicació Religioses Drets Humans Economia social Defensa i protecció dels animals Polítiques i sindicals Federacions/Coordinadores multidiscip Orientació sexual Total d’entitats de la Ciutat

Dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) - agost 2010


ciutat de barcelona Horta - Guinardó (293)

Als 10 districtes de la ciutat hi ha 4.326 associacions, 321 fundacions i 61 entitats sota altres formes jurídiques

Total d’entitats

si

Educació i formació Culturals Esportives Juvenils Veïnals Promoció de la ciutadania activa Gent gran Gremis i professionals Salut i discapacitats Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gènere Suport social Comunicació Ecologistes i medi-ambientals Immigració Federacions/Coordinadores multidisciplinars Economia social Defensa i protecció dels animals Polítiques i sindicals Drets Humans Religioses Orientació sexual

Nou Barris 389

293 Gràcia

Sant Andreu

391

281

784

Sant Martí

utat Vella 752

Sant Martí (447)

74 71 61 26 25 20 20 19 13 13 11 9 7 7 6 3 3 1 389

Gràcia (391)

L'Eixample i Ciutat Vella són els districtes que concentren un major nombre d'associacions

àmbit temàtic

aritat i Pau

Total d’entitats

447

65 52 50 19 17 14 14 12 10 10 7 6 5 3 2 2 2 1 1 1 293

Nou Barris (389)

Horta Guinardó

Eixample

plinars

Culturals Educació i formació Esportives Juvenils Veïnals Gremis i professionals Salut i discapacitats Gent gran Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Promoció de la ciutadania activa Suport social Gènere Immigració Religioses Comunicació Defensa i protecció dels animals Ecologistes i medi-ambientals Economia social Polítiques i sindicals Federacions/Coordinadores multidisciplinars Drets humans Orientació sexual

Culturals Educació i formació Salut i discapacitats Esportives Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gent gran Juvenils Suport social Promoció de la ciutadania activa Gremis i professionals Veïnals Ecologistes i medi-ambientals Gènere Immigració Comunicació Economia social Drets humans Defensa i protecció dels animals Religioses Federacions/Coordinadores multidisciplinars Polítiques i sindicals Orientació sexual

131 37 35 27 21 16 16 16 15 14 14 10 9 5 5 5 4 4 3 2 1 1

Total d’entitats

391

Sant Andreu (281)

1140 457 418 288 224 219 209 200 197 168 165 133 95 86 74 52 43 43 33 30 27 25

Culturals Esportives Educació i formació Salut i discapacitats Promoció de la ciutadania activa Gremis i professionals Veïnals Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Suport social Gènere Juvenils Gent gran Ecologistes i medi-ambientals Comunicació Juvenils Religioses Immigració Defensa i protecció dels animals Federacions/Coordinadores multidisciplinars Economia social Orientació sexual Polítiques i sindicals

117 66 57 35 30 20 20 17 16 14 12 11 7 7 4 4 3 2 2 1 1 1

Culturals Educació i formació Esportives Salut i discapacitats Juvenils Veïnals Gent gran Esportives Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau Gremis i professionals Suport social Ecologistes i medi-ambientals Gènere Economia social Defensa i protecció dels animals Comunicació Drets Humans Federacions/Coordinadores multidisciplinars Orientació sexual Immigració Polítiques i sindicals Religioses

4.326

Total d’entitats

447

Total d’entitats

73 45 28 26 20 19 12 9 9 7 7 6 6 4 2 2 2 2 2 1 - 281

temes clau

num 14

13


14

temes clau

num 14


Les administracions i la seva aposta per l'associacionisme Reforçar la xarxa associativa de Barcelona

Imma Moraleda, presidenta de la permanent Consell de ciutat de Barcelona Ramon Nicolau, president del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona Tots els elements de la diagnosi de l’estat de la participació a la ciutat de Barcelona, recentment treballada en el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana, coincideixen en que la riquesa i densitat del teixit associatiu sectorial i territorial de Barcelona és un dels principals actius de la realitat de la democràcia participativa a la Ciutat. Malgrat aquesta contundent afirmació, hi ha també bastant consens en que cal augmentar i reforçar la presència associativa als espais de participació, doncs hi ha sectors d’associacions que encara no hi participen, d’altres que no aprofiten per connectar la seva amplia massa social amb les accions municipals, i d’altres que tenen la sensació de no ser prou aprofitats per enriquir la governança municipal en el seu camp. L’element determinant és el reconeixement unànime de que les entitats són els interlocutors fonamentals en la política participativa de la ciutat, en la que poden existir d’altres agents socials, però les associacions sempre seran el nucli fonamental que alimenti els òrgans i espais de participació. Aquesta ha

estat sempre la realitat de Barcelona, especialment en la darrera etapa democràtica de la seva història, en la que les associacions de Barcelona han vertebrat i desenvolupat les parcel·les més importants de la participació ciutadana, especialment en el Consell Municipal d’Associacions i en el Consell de Ciutat. Així mateix és evident que les associacions de Barcelona són un espai de foment de la convivència, d’agrupació de persones amb interessos comuns que lluiten per aconseguir millores en la nostra societat, per desenvolupar accions d’ajuda mútua, de reivindicació de necessitats ciutadanes i d’organització de serveis col·lectius des d’una perspectiva no lucrativa. Aquestes són un conjunt d’accions que ningú pot desenvolupar millor que la xarxa associativa, i constitueix per tant un actiu que moltes altres ciutats del Món no tenen, i que a Barcelona ens convé mantenir i ampliar. Per tot això, des de l’Ajuntament de Barcelona, saludem amb gran entusiasme, la iniciativa del Consell

d’Associacions de convocar el segon Congrés d’Associacions, que estem segurs que aprofitant l’amplia participació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, fixarà les bases sobre les que treballar l’enfortiment present i futur del moviment associatiu de Barcelona, i per tant inclourà la deliberació i redacció del Pla de Suport Associatiu, a desenvolupar en els propers exercicis, que també englobi les mesures de reforç a les associacions per a la seva funció participativa. Som conscients tots de que hi ha molts aspectes a millorar en la relació entre el moviment associatiu i l’administració. Hem de ser també conscients de que hem fet un llarg i profitós camí junts; que a més resulta alliçonador per moltes altres ciutats del Món que ens observen. Però sobre tot, som conscients i coneixedors de que l’únic camí viable de futur l’hem de fer junts el moviment associatiu i l’administració, cercant conjuntament la millor convivència, cohesió social, qualitat de vida i benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes.

De la participació ciutadana a la qualitat democràtica Marc Rius, Director General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

La participació democràtica s’expressa fonamentalment mitjançant les eleccions però és ben evident que aquest mecanisme té limitacions. Des d’aquesta constatació, Catalunya ja porta uns anys desenvolupant polítiques de participació ciutadana, fins al punt que probablement puguem parlar ja d’una certa fase de maduració de les mateixes. D’entrada podem citar els set anys d’existència de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya però també d’una experiència anterior i força més àmplia realitzada des del món local i associatiu, així com d’una important contribució del món acadèmic en l’anàlisi d’experiències i metodologies. Malgrat aquest esforç, constatem que no s’ha aconseguit revertir l’anomenada desafecció política, un problema que transcendeix les institucions i que afecta al conjunt d’actors compromesos amb allò públic, com poden ser les associacions. Davant d’aquesta situació, considerem que cal buscar noves vies per seguir avançant. Concretament, cal anar més enllà de la millora de la participació ciutadana per entrar en una millora més integral de la qualitat democràtica. Per concretar aquesta ampliació de perspectiva hem promogut un debat de tot un any que culminarà en la redacció d’un Llibre Verd de la Qualitat Democràtica, un full de ruta que indiqui els continguts concrets d‘una política en aquest sentit. La perspectiva àmplia a què fèiem referència hauria de contemplar les diferents maneres en que la ciutadania pot manifestar la seva voluntat: mitjançant intermediaris (elecció de representants), a través de la decisió directa (típicament, el referèndum) i, finalment, la seva presència activa en el debat, proposta, seguiment i

control de les actuacions públiques, que alguns anomenen democràcia participativa. Anem a apuntar elements per millorar la qualitat del sistema democràtic en cadascun d’aquests àmbits. Comencem per la millora de l’elecció de representants. Més enllà de reformes (probablement necessàries) de lleis electorals, aquí cal una mirada àmplia que afronti qüestions com l’accés a la informació sobre les actuacions públiques (garantit per llei), la transparència en la gestió pública (llei regulatòria i registre de lobbies) i la rendició de comptes de les accions realitzades per part de l’administració (avaluació imperativa de polítiques públiques). Complementàriament, cal reforçar el “bon govern” de les institucions amb mesures com l’elaboració de codis ètics que comprometin políticament els seus responsables més enllà de les seves estrictes obligacions legals; el reforçament dels règims d’incompatibilitats o l’adequació del llenguatge legal i administratiu a la normalitat dels usos lingüístics (plain language). Pel que fa a la deliberació pública, aquesta és especialment important per millorar l’eficàcia de les polítiques. Aquí cal implicar tant la ciutadania individual com les organitzacions socials, econòmiques, sindicals i polítiques. Un espai de deliberació pública especialment consolidat són els òrgans consultius de diferents institucions, potencialment útils però que probablement precisen d’una revisió a fons del seu funcionament. Més enllà d’aquests espais organitzats, cal una tasca de sensibilització ciutadana i enfortiment del capital social amb mesures com el reforçament del currículum formatiu sobre funcionament i institucions del procés polític; programes de suport a la dinamitza-

ció comunitària i de capacitació de les organitzacions socials per fer efectius els seus projectes i garantir el seu funcionament democràtic. Respecte a la realització de propostes, l’eina per excel·lència és la iniciativa ciutadana, és a dir, l’acció promoguda per un nombre limitat i determinat de persones que trasllada una proposta a la institució competent perquè aquesta prengui una decisió. Aquesta iniciativa ciutadana es pot plantejar a diversos nivells municipals o supramunicipals. En aquests darrers, per exemple, ja existeix a nivell legal però encara no a nivell reglamentari. Finalment, toca esmentar la decisió directa per part dels ciutadans. Malgrat no ser un mecanisme molt freqüent al nostre país, sí que ho és en altres. El canal més conegut són les consultes populars per via de referèndum, via que ha quedat tocada per la recent sentència del TC sobre l’Estatut. Encara continua plenament oberta, però, la via de les consultes populars no referendàries. Per acabar, una reflexió de conjuntura: després d’una dècada de forta expansió, la participació ciutadana no viu avui el seu moment més àlgid. Probablement hi hagi diversos factors que ho expliquin, des d’una situació econòmica que visualitza altres prioritats davant dels ulls d’alguns polítics fins a l’accidentat periple d’algunes experiències emblemàtiques recents. Davant aquesta situació, els actors tradicionalment compromesos amb la participació (com són les associacions) no poden adoptar posicions defensives o de retirada. Ara, més que mai, necessitem més i millor democràcia.

temes clau

num 14

1 155


Potenciar l'associacionisme

Josep M. Civis, Secretari d'Acció Ciutadana Departament de Governació i Administracions Públiques La tasca que du a terme el teixit associatiu, arreu del país i en diversos àmbits, suposa una de les fonts de valor social més importants a casa nostra. El nostre país té una forta tradició integradora i un model propi de convivència que es tradueix, entre altres coses, en prop de 15.000 associacions actives i en més de 670.000 persones que dediquen part del seu temps al voluntariat. Per aquest motiu els qui som responsables de les polítiques comunitàries seguim treballant per potenciar aquest capital social i continuem promovent i enfortint el civisme que s’erigeix avui com un dels fonaments del nostre país. Perquè entenem que un bon ciutadà és aquella persona que sap conviure amb el veïnat, però, a més a més, és qui té un paper actiu en la política municipal, s’associa amb altres persones, participa en els processos de decisió, actua en els espais públics, es preocupa pel benestar dels altres, pren responsabilitats i es compromet amb el futur del país. Des de la Secretaria d’Acció Ciutadana celebrem les iniciatives com el 2n Congrés de les Associa-

cions de Barcelona que, nascudes des del sector, treballen per a la millora de les entitats i faciliten la relació necessària entre el teixit associatiu i l’Administració. Barcelona és seu d’un gran nombre d’entitats, moltes de les quals fan feina a la ciutat i també arreu del país. És per això que tot el que s’aconsegueixi durant aquests mesos millorarà l’activitat de les entitats barcelonines i alhora tot Catalunya en traurà profit. De ben segur que molts dels aprenentatges, experiències i coneixements d’aquest congrés seran aplicables a qualsevol àmbit associatiu o punt del territori. Un dels aspectes clau del congrés és el procés participatiu que recollirà les opinions de les entitats de la ciutat. Durant cinc mesos, les associacions dels districtes barcelonins debatran al voltant de tres eixos i posaran en comú les necessitats i els reptes que se’ls plantegen avui. Aquest procés donarà lloc a un recull de conclusions que permetrà establir les pautes que l’Ajuntament seguirà en matèria associativa.

A la Secretaria d’Acció Ciutadana coneixem els beneficis que aporten els espais de debat. Per aquest motiu s’ha apostat per crear una línia d’actuacions basada en el diàleg i l’intercanvi de coneixements i experiències amb el tercer sector, que sigui, per a uns i altres, un instrument de referència útil i eficaç. En aquest sentit, s’han dissenyat diversos processos participatius per definir les polítiques en matèria associativa. Un exemple n’és la concepció i la redacció del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, en les quals van participar més de 1.500 entitats de diversos sectors i d’arreu del territori, que va suposar tot un èxit. És per això que encoratjo els representants de les associacions de Barcelona a implicar-se i participar activament en el 2n Congrés, i els animo a fer sentir la seva veu. La col·laboració de totes i tots en espais de trobada com aquest enriqueix el patrimoni associatiu del país i ens ajuda a construir una Catalunya més cívica i cohesionada.

Promoure la reflexió sobre la participació ciutadana Xavier Campà, Subdirector Direcció General Dret i Entitats Jurídiques Departament Justícia La configuració d’un Estat social previst en l’article primer de la Constitució, així com l’obligació dels poders públics de facilitar la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social, no és més que la culminació d’un llarg procés d’implicació de la societat, entesa des del punt de vista de la iniciativa privada, en l’interès general i en la cosa pública. En aquest sentit, el sector privat actua, des de la seva vessant privada i en col·laboració amb els poders públics, en la realització de fins d’interès general en un context on, en el denominat Estat del benestar, les fórmules governamentals han estat clarament insuficients per a donar resposta a moltes de les demandes socials. Juntament amb les associacions que persegueixen fins d’interès general, es troben les associacions amb finalitats d’interès particular, que desenvolupen, també, un important paper com a forma d’organització i posada en comú de recursos personals o patrimonials en la consecució d’objectius comuns. Especial rellevància presenten les associacions que incideixen en activitats de marcat caràcter social, les anomenades d’iniciativa social, i que en determinades condicions presten ser-

16

temes clau

num 14

veis públics i, en conseqüència, es relacionen amb les diferents administracions públiques. En aquest sentit, el seu finançament hauria de respondre més a les tècniques de la contractació administrativa que a les polítiques de foment mitjançant la subvenció, per tal de garantir una major intensitat en la gestió del servei i, a la vegada, una reciprocitat de prestacions, amb tot el que això implica.

La celebració d'un Segon Congrés d'Associacions de Barcelona promogut pel Consell d'Associacions de Barcelona, constituirà, sens dubte, una ocasió excel·lent per a promoure el debat i la reflexió sobre la participació ciutadana a través de l'associacionisme

El tractament adequat de la fiscalitat d’aquestes entitats és encara una assignatura pendent, malgrat l’actual marc normatiu sobre incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general. La declaració d’utilitat pública

de les associacions que, reunint els requisits legals, són creditores d’aquest reconeixement, ha de servir també per a diferenciar el seu tractament fiscal. En aquest context, el fenomen de l’associacionisme ha estat molt important a Catalunya, en general, i a Barcelona, en particular. Així ho acrediten les gairebé 55.000 associacions inscrites a data d’avui, amb un índex de creixement constant de prop de 255 noves inscripcions mensuals. La celebració d’un segon Congrés de les Associacions a Barcelona promogut pel Consell d’Associacions de Barcelona constituirà, sens dubte, una ocasió excel·lent per a promoure el debat i la reflexió sobre la participació ciutadana a través de l’associacionisme. Aquesta ocasió ha de servir, també, perquè els responsables polítics vegin en el moviment associatiu una fórmula més democràtica i efectiva de participació dels ciutadans i ciutadanes en la cosa pública. Des de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques desitgem que la segona edició d’aquest Congrés compleixi els objectius que s’han fixat els seus organitzadors i serveixi per al merescut reconeixement del món associatiu i, alhora, per a millorar el funcionament de les seves estructures organitzatives.


Les entitats de Barcelona sumeu idees

Xavier Amor, Diputat delegat de Participació Ciutadana Àrea d'Igualtat i Ciutadania Diputació de Barcelona

La 15a Mostra d’associacions de Barcelona, Mercè 2010 serà l’escenari idoni on el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) presentarà el procés del 2n Congrés d’Associacions de la Ciutat. Un procés que vol sumar, animar i encoratjar totes les associacions de la ciutat a aportar la seva experiència, la seva crítica i les seves propostes. Un Congrés on les associacions voldrien donar un pas endavant per reforçar el seu reconeixement, plantejar una nova perspectiva per al seu finançament i debatran sobre els equipaments com a llocs de relació i formació d’una ciutadania més preparada però també com a espais on les associacions puguin desenvolupar i prestar millors serveis a la ciutadania i a la ciutat, partint d’unes relacions més fluïdes i madures amb l’Ajuntament. Milers de ciutadans i ciutadanes amb empenta donen forma i sentit a una voluntat transformadora, ben arrelada a la ciutat. Associacions culturals, d’ajuda mútua, de cooperació i solidaritat, de lleure i un llarg llistat de projectes que defineixen, amb claredat, la riquesa i la diversitat de propostes i relacions que constitueixen una part important del capital social de la ciutat i, en certa mesura, són reflex, també, de la riquesa i singularitat cultural de Catalunya.

Han transcorregut gairebé deu anys des del 1r Congrés d’Associacions de Barcelona, que es va marcar com a fita crear un espai de coordinació associativa

Les ciutats emergents, com Barcelona, afronten nous reptes, noves realitats, nous dèficits que precisen del compromís, de l'energia, de la participació de tots els ciutadans i ciutadandes des de les seves associacions i dels seus projectes per donar respostes eficaces als nous reptes i a les noves realitats

a la ciutat. “El Consell d’Associacions de Barcelona” és l’entitat que es va constituir per fer possible aquesta coordinació del teixit associatiu. Una organització que ha assumit l’encàrrec de confeccionar l’agenda i endegar el procés cap al 2n Congrés d’As-

sociacions. Un Congrés al qual us encoratjo a participar, des dels barris de la ciutat, des de les plataformes associatives dels districtes, des de la feina dels consells municipals. Les ciutats emergents, com Barcelona, afronten nous reptes, noves realitats, nous dèficits que precisen del compromís, de l’energia, de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes des de les seves associacions i dels seus projectes per donar respostes eficaces als nous reptes i a les noves realitats. “Junts però no barrejats”, cadascú des de la seva responsabilitat, buscant la complicitat amb els ajuntaments, creant consens, generant debat, construint confiança. Fent de la participació un recurs d’innovació democràtica, de compromís amb la cosa pública, d’educació cívica i de creixement i modernització de les organitzacions i de la ciutadania. Estic convençut que l’Ajuntament de Barcelona, com sempre ha fet, sabrà recollir les propostes de les associacions com a propostes de futur per a una ciutat que avança amb fermesa democràtica cap un model de ciutat referent de qualitat de vida i innovació democràtica al món.

temes clau

num 14

17


Sopa de lletres associativa Conceptes més habituals al món associatiu Josep Maria Villena i Segura, president de l'Associació Diomira

La societat civil

Sota el terme d'economia social coexisteixen una àmplia gamma de col·lectius: associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals, mutualitats i diferents formes jurídiques d'iniciativa social, entre d'altres. Cal distingir els diferents tipus d'entitats segons la seva missió, objectius i finalitats, entre aquelles associacions amb una finalitat social i sense afany de lucre i aquelles altres organitzacions/empreses prestadores de serveis que sovint encobreixen interessos mercantilistes

En un sistema democràtic coexisteixen dues societats ben diferenciades: la societat política i la societat civil. Les dues són bàsiques per a l’existència d’una societat democràtica. No existeix democràcia sense participació ciutadana. La societat civil és aquell espai públic de la societat que actua desinteressadament fora de les estructures governamentals, a l’entorn d’un sistema de valors per defensar els drets dels ciutadans, intervenir públicament promovent principis i valors que serveixin per millorar la societat, les seves institucions, la qualitat de vida dels ciutadans, transformar la societat cap a formes de viure més justes i solidàries, entre molts altres objectius. El teixit associatiu s’organitza en associacions petites o grans amb un ampli ventall de centres d’interès, d’objectius i d’activitats: culturals, juvenils, socials, educatives, mediambientals, esportives, veïnals, polítiques, estudiantils, de mestres, de defensa dels drets humans, etc. La varietat i diversitat de totes elles és un reflex de la complexitat de la mateixa societat de què formen part. En l’avaluació de la qualitat democràtica d’una societat hi ha dos identificadors a tenir en consideració. Un és el nombre de votants que participen habitualment en els comicis electorals. L’altre és la composició, nombre i situació del seu moviment associatiu. Les associacions lluiten per uns ideals basats en la justícia social, la defensa dels drets humans i la millora del benestar social; i el seu compromís cívic

és transmetre a la ciutadania la voluntat i la possibilitat de transformar la societat en aquests aspectes, almenys en el seu entorn més proper. Tal és la influència de les associacions en la societat que en alguns casos podem observar la temptació dels partits polítics d’ocupar o controlar els càrrecs d’aquelles que permetin implementar models propers a la seva filosofia política o als seus interessos partidistes. La col·laboració entre els ens públics i el moviment associatiu esdevé imprescindible pel desenvolupament de la societat civil i per l’assoliment de les seves fites socials. La seva eficàcia està determinada també per la seva capacitat de crear un estat d’opinió, tenir el suport necessari dels mitjans de comunicació per transmetre’l i de la seva habilitat en incidir en les polítiques públiques.

L’economia social Dins d’aquest terme conceptual econòmic coexisteixen una amplia gama de col·lectius: associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals, mutualitats, clubs socials i esportius, caixes d’estalvi, determinades empreses i altres formes jurídiques d’iniciativa social. De totes elles caldria diferenciar aquelles que constitueixen un moviment associatiu, les entitats sense ànim de lucre (ONL) o no governamentals (ONG), tercer sector social, i aquelles que d’alguna manera la seva activitat està relacionada amb les regles del mercat. Els diferents tipus d’organitzacions disposen de mecanismes i procediments de funcionament pels quals l’assemblea i/o els òrgans directius condueixen l’entitat al compliment dels seus principis constitutius i estatutaris. El desenvolupament de les entitats està condicionat pel seu finançament, el nombre i nivell de qualificació de persones voluntàries, la formació de quadres i el relleu dels seus òrgans directius. La disminució de voluntariat i la manca de lideratges associatius, socials i polítics indispensables per afrontar els reptes de futur condicionen també el desenvolupament associatiu convertint en una necessitat imperiosa la formació de dirigents preparats per les noves tendències socials. Aquesta tipologia variada de formes d’economia social propicia que alguns dels seus principis i valors com són la participació, la democràcia, la justícia o la cooperació, entre d’altres, s’apliquin de formes molt diferents; fins i tot algunes d’elles, utilitzant aquests arguments, encobreixen altres interessos materials: econòmics, comercials o laborals més propis d’una activitat empresarial, confonent, intencionadament, els agents públics i associatius que intervenen. Cal diferenciar clarament el tractament que mereix una associació al d’una empresa prestadora de serveis més atenta al valor del mercat, a les competències laborals o als resultats econòmics.

18

El 1r Congrés d'Associacions de Barcelona va suposar un abans i un després per al moviment associatiu de la ciutat

temes clau

num 14


Oposadament, altres associacions opten per uns principis i valors basats en el voluntariat, la participació i l'associacionisme educatiu, sense contraprestacions econòmiques, contribuint generosament amb el seu treball a causes d’interès comú. És el cas de bona part del moviment de lleure on els esplais, agrupaments i casals de joves realitzen una tasca socialitzadora, de formació personal, humana i de desenvolupament comunitari en la seva comunitat més propera: el barri, la ciutat. Sortosament és un model que fins el moment han adoptat la majoria d’entitats existents.

Una amplia gamma d’organitzacions al servei de la societat Una mirada, obligadament ràpida, a les diferents organitzacions de la societat civil ens fa aturar en la seva tipologia i a trobar les similituds i diferències que presenten, tot i que el seu funcionament, i molts aspectes legals i fiscals, tinguin un tractament similar. Una primera diferenciació és la de considerar de primer nivell les entitats de base formades per socis i sòcies, de segon nivell les que agrupen a persones jurídiques, i de tercer nivell les entitats resultants de l’agrupació de vàries associacions o federacions. Una Associació és una entitat jurídica formada per un grup de persones que sense un ànim de lucre es constitueixen de manera independent, amb una finalitat i uns objectius determinats i que l’assemblea, democràticament, aprova el seu funcionament dotant-se d’uns estatuts. Les Fundacions són organitzacions privades que disposen d’uns bens patrimonials, exempts del pagament d’impostos, destinats a atendre necessitats socials canalitzant recursos econòmics per realitzar activitats diverses en funció dels seus principis i objectius. Els Consells, les Federacions, les Taules, les Coordinadores, les Confederacions i algunes plataformes, creades amb finalitats de caràcter social, són formes d’organització que hem anomenat de segon i tercer nivell; unes neixen amb la voluntat d’organitzar-se, altres de reunir vàries entitats en funció de les seves finalitats temàtiques o de l’àmbit territorial en què actuen, o per interlocutar entre els ciutadans i el govern i formular i avaluar polítiques socials, la prestació de serveis o simplement generar coneixement. Tot i que una mirada mes acurada ens portaria a trobar les especificitats de cada model organitzatiu, algun més de caràcter coordinador o federatiu i d’altre amb un funcionament més flexible, també podem assenyalar que són entitats no governamentals, independents del govern i sense ànim lucratiu. Poden realitzar activitats econòmiques que permeten mantenir el seu patrimoni, atendre les seves necessitats, però no els està permès repartir beneficis, havent de reinvertir els seus ingressos al compliment de les finalitats de la seva entitat.

La tipologia variada de formes d’economia social propicia que alguns dels seus principis i valors, com són la participació, la democràcia, la justícia o la cooperació, entre d’altres, s’apliquin de formes molt diferents. Cal diferenciar clarament el tractament que mereix una associació al d’una empresa prestadora de serveis més atenta al valor del mercat, a les competències laborals o als resultats econòmics L’atomització d’un sector dividit en moltes entitats amb finalitats similars en un mateix territori dificulten el creixement qualitatiu i harmònic de les pròpies entitats i del conjunt associatiu en general. La fragmentació, la dispersió d’esforços i de recursos i la impossibilitat d’establir acords i de treball comú acaben essent una llastra que impedeix el creixement i provoca una pèrdua de capacitat d’influir políticament. El clientelisme propiciat per determinades administracions públiques que afavoreixen el desenvolupament d’entitats afins políticament o religiosament sense atendre criteris d’equitat i transparència. Associat a aquest efecte hi ha la capacitat del transfuguisme d’entitats que sempre estan prop del sol que mes escalfa, siguin quines siguin les raons o contradiccions ideològiques. L’existència de holdings en què coexisteixen entitats i serveis que actuen amb pràctiques de lobby o grups de pressió enfront de les administracions. Són insolidàries amb la resta del moviment associatiu, molt professionalitzades, tant en la gestió com en la direcció, i amb estructures poc democràtiques. Mantenen contactes i accessos directes amb alts càrrecs i són especialistes en captar finançament públic per mantenir les seves estructures i un cert nivell de negoci. La mercantilització de les entitats és un fenomen en augment en els darrers anys en què alguns departaments de l’administració equiparen associacions amb empreses de serveis sense tenir en compte el valor afegit social que ofereixen les primeres. Aquest fet ha impulsat al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a aprovar la resolució "No volem ser mercantilitzades" a la seva Assemblea de l'any 2010 realitzada a Lleida.

Debilitats i perills del moviment associatiu Però, quines realitats actuals entorpeixen o poden debilitar l’acció global del teixit associatiu al nostre país? Analitzem-ne algunes d’elles.

El domini i l’ànsia de poder d’unes poques entitats que han tingut tradicionalment una posició hegemònica en el seu sector, sovint motivada per la seva afiliació ideològica, que malden per

mantenir la seva exclusivitat i protagonisme davant dels poders públics, que imposen els seus candidats a les entitats de segon grau per tal de dirigir-les vers la seva orientació i dificulten la creació dels espais comuns i de les xarxes interassociatives. La creació de xarxes, la vertebració del territori i un Congrés per debatre, opinar, exposar, analitzar, proposar, comprometre’s..... Si observem les dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona, el cens actual és de 4.708 associacions, si a aquestes li sumem les fundacions i altres formacions jurídiques. És un patrimoni social d’una riquesa extraordinària en els temps que vivim, que no ens pot deixar indiferents. La celebració del 1r Congrés d'Associacions l’any 2000-2001 va significar un abans i un després del moviment associatiu barceloní. Entre altres acords i compromisos a què es va arribar, s’ha materialitzat la creació del Consell de les Associacions de Barcelona (CAB), que agrupa les federacions d’associacions de Barcelona amb la voluntat de vertebrar sectorialment i territorialment el moviment associatiu de la ciutat, millorar la seva realitat i reconeixement. La societat civil organitzada, per dur a terme el seu compromís cívic, ha de generar discurs, tenir esperit crític, voluntat de transformació de la societat, influència política, capacitat organitzativa. Les associacions han de ser dinàmiques i han de disposar dels recursos necessaris per dur a bon terme la seva missió cívica adaptant-se als nous reptes propis i col·lectius. El segon Congrés d'Associacions de Barcelona és l’espai idoni i el marc ideal per a les associacions que conformen el Tercer Sector Social de la Ciutat, per analitzar, reflexionar, debatre, opinar, exposar, intercanviar coneixements, proposar, comprometre’s i assumir la voluntat col·lectiva de fer de la Barcelona associativa un referent democràtic de transformació social.

temes clau

num 14

19


Congrés d'Associacions de Barcelona El 2n Congrés de les Associacions de Barcelona comença a caminar. Des del novembre de 2010 fins al març de 2011, les entitats de primer, segon i tercer grau, les fundacions i la ciutadania interessada en el sector associatiu poden participar en els debats territorials i sectorials a

cadascun dels districtes, a més de virtualment. Com a resultat d'aquest procés, s'elaboraran les mesures de suport al teixit associatiu que s'hauran d'aplicar per al període 2011-2015 i que s'aprovaran a l'acte de cloenda del Congrés.

FINALITAT: ENFORTIR EL TEIXIT ASSOCIATIU El 2n Congrés de les Associacions de Barcelona ha de ser una oportunitat per enfortir a les associacions a partir de: • La participació. Un 2n Congrés adreçat a les més de 4.000 entitats de la ciutat tot potenciant la seva participació, des de diferents àmbits, propostes i eines, com a forma natural de treball. • L'empoderament dels actors implicats. Volem que el 2n Congrés serveixi per reforçar i enfortir les associacions i les seves estructures de coordinació. Fent que el lideratge sigui de les entitats del territori a través de plataformes territorials i fomentant la coordinació entre els sectors associatius. • La proximitat al territori. L'àmbit d'actuació són totes les associacions de la ciutat de Barcelona però incidint en el seu espai d'actuació, el seu barri i/o districte, ja que així poden ampliar el marc de treball amb temes més propers. • Des de la realitat. Volem que el 2n Congrés parteixi de la realitat de les associacions de base i doni respostes adequades a la heterogeneïtat del sector. • Potenciant el lideratge de les associacions, tot aprofundint en la capacitat d'interlocució, un actor que tant l'administració com el sector privat ha de conèixer. Facilitant i millorant la incidència en les polítiques públiques tot esdevenint el procés participatiu del futur Pla director de foment de l'associacionisme de la ciutat. • La coordinació associativa i el treball en xarxa. La suma d’iniciatives, la diversitat associativa i la coordinació entre els diferents sectors i debats associatius que s’estableixin a la ciutat han de ser el motor del 2n Congrés. Per això cal utilitzar les xarxes clàssiques (trobades i reunions presencials) i l’ús de les noves tecnologies (web 2.0 i xarxes socials) que es posen a disposició per donar-ho a conèixer i arribar al màxim d’objectius comuns. • Des de la sostenibilitat en la utilització de criteris a l'hora de triar els materials que s'utilitzin, però també a nivell dels recursos organitzatius i logístics. • La força del moviment associatiu i la importància de la seva existència, aportant noves propostes d’autoregulació i reclamant un reconeixement més ampli.

20

temes clau

num 14

ELS OBJECT IUS

• Donar visibi litat del movim ent associatiu tat, incidint en de la ciula seva aporta ció: - A la ciutadan ia. L’associac ionisme com de participac escola ió i d’espai de cohesió social . - Al 3r Sector . La riquesa de l’heterogeneï moviment as tat del sociatiu i el pa per diferencia aquest sector dor en , tot i compa rtir problemàt comunes am iques b altres actors socials. - A la societ at. Les associ acions com un més en la defin actor ició de polítiq ues públiques, transformació en la social i en el lideratge del participatiu de procés l Pla director de foment a ciacionisme. l'asso• Crear cons ensos entre les diferents ons per la re associacicerca de solu cions genera comuns per en ls en temes fortir el sector . • Generar eine s d’autoregu lació pel reco del propi sect neixement or associatiu. • Articulació del sector as sociatiu a nive i de país ll de ciutat • Elaborar eine s d’avaluació i seguiment pe latura 2011-2 r la legis015 • Millorar qual itativament le s associacions tat a partir de de la ciutres eixos: re coneixement, ment i equipa finançaments i espa is.


LES FASES 1. OBERTURA DEL 2N CONGRÉS 22 d’octubre al Casino de l’Aliança del Poblenou

2. ELS DEBATS TERRITORIALS Debats als Districtes, liderat pel propi teixit associatiu de cada territori Dates de realització: Entre novembre de 2010 i març de 2011 Continguts: Treballem tres eixos amb deu ponències. Tot i així hi ha la possibilitat d’incloure noves ponències a partir de les propostes que pugui fer cada territori/sector. Espais: Els que les entitats del territori acordin A qui ens adrecem: Membres de les Juntes directives/Òrgans de govern de les entitats de 1r, 2n i 3r grau, fundacions, tècnics de les associacions i les ciutadanes i ciutadans interessats en el sector associatiu. Funcionament Organització: El lideratge és de les entitats del Districte, ja sigui de forma coordinada entre diferents entitats o bé per part de la plataforma referent del territori. Aquestes tenen autonomia en la forma de funcionament i d’organització, sempre i quant es mantinguin les dades establertes per part de l’organització general i la forma de presentar les conclusions. Debats: La coordinació del 2n Congrés de cada Districte escollirà el funcionament i les trobades de treball que vulgui (única trobada, per fases, per eixos…) a més dels diversos representants que s’escullin per fer el recull d’aportacions i un document comú de conclusions. Posteriorment es farà un document marc, el qual es durà a votació en la cloenda del 2n Congrés.

ELS EIXO S INICIALS I LES PONÈNCIES Tres eixos i 10 ponè ncies prop Congrés d osades pe esprés d’u r l'organit n procés p zació del a rticipatiu: 2n 1. Recone ixement d el sector a Ponència ssociatiu 1: La ciuta dania i les Ponència a ssociacion 2: Recone s ixement d Ponència e l propi sec 3: Associa to r cions rela Ponència cionals 4: Recone ixement p er part de ques i priv les institu ades cions púb li2. El finan çament de l s e c to r associati Ponència u 5: Polítiqu es públiqu es de fina democràti nçament d ca de les e l’estructu Ponència associacio ra 6: El supo ns rt de l’ass ociacionis pament d me des d e serveis el desenv Ponència olu7: La ban ca ètica. U n model p er emancip 3. Els esp ais i equip ar-nos aments de Ponència l sector as 8: La gesti sociatiu ó ciutadan Ponència a d’equipa 9: La patr m ents públic imonialitza s ció de les tègia de g associacio arantia de n s Ponència u n a estrafutur 10: L’ús d e l’Espai P úblic

3. ELS DEBATS SECTORIALS Debats als Consells municipals i entitats del sector, sota el paraigües del Consell de Ciutat Dates de realització: Entre novembre de 2010 i març de 2011. Continguts: Treballem tres eixos amb deu ponències. Tot i així hi ha la possibilitat d’incloure noves ponències a partir de les propostes que pugui fer cada consell/sector. A qui ens adrecem: A tots els Consells Municipals, de districte i de barri, a més de les entitats de sector que no tenen presència territorial. Aquest treball es farà conjuntament amb el Consell de Ciutat. Funcionament dels debats: En aquest espais hi estaran convocats/des els diversos representants que delegui cada consell i les diferents entitats de sector (un per cada eix com a màxim) des d'una òptica més general i on es recullin les visions i aportacions dels diversos Consells i entitats sectorials. Posteriorment és farà un document marc, el qual es durà a votació en la cloenda del 2n Congrés.

4. ELABORACIÓ DE DOCUMENTS MARC Entre març i abril del 2011

5. CLOENDA DEL 2n CONGRÉS D’ASSOCIACIONS Aprovació de les línies de treball i mesures de suport per la legislatura 2011-2015. Es durà a terme el mes de maig del 2011 a Barcelona, on se sotmetran a votació el document marc i les diferents aportacions que hagin sorgit durant el procés congressual. Els acords que s’aprovin per part del teixit associatiu, seran les línies de treball que el propi moviment associatiu s’aplicarà, així com les mesures de suport que haurà d’aplicar el govern de la ciutat, en la propera legislatura.

6. SEGUIMENT POSTERIOR DEL 2n CONGRÉS Arribarà el moment d’editar els continguts resultants del procés en format paper i electrònic i aquests fer-los arribar a totes les entitats i persones que hi hagin participat així com als diferents espais municipals (Consell de Ciutat, Consell de Districte... ) per tal que des dels diferents àmbits és faci el seguiment dels acords i les mesures que afectin al teixit associatiu.

CIONS COM FER APORTA i ciutadans ns i les ciutadanes Totes les associacio oportunes acions que creguin podran fer les aport es facin en convocatòries que participant en les ció del 2n za referència. L’organit cada Districte de rà oportucia a territorial anun Congrés i plataform és podrà é mb Ta s presencials. nament les trobade Congrés 2n l de b de la pàgina we participar a través ngresassociBarcelona (www.co d'Associacions de tota la actuaaquesta web hi ha acionsbcn.cat). En procés i tota relacionada amb el litat, la informació per part dels e es vagi generant la documentació qu é és podran dels mesos. Tamb participants al llarg nts que ens me aportacions i docu consultar totes les ciutadans, i es an titats i ciutad en les r iba arr in fac resta d’entimpartir-los amb la amb l’objectiu de co cipants. tats i persones parti

INSCRIPCIONS Tant per l’acte d’obertura , debats en els districtes com en l’acte de cloenda cal drà inscriure's posant-se en contacte amb la secreta ria del 2n Congrés de les Associacions (Tel. 932564 118 o bé a l’A/e: info@ congresassociacionsbcn.c at). Les inscripcions es podran fer fins a una setma na abans de la realització de cada acte.

temes clau

num 14

21


Els grups municipals i la seva aposta per l'associacionisme Imma Moraleda • Grup Municipal PSC Des del Grup Socialista sempre hem defensat que cal augmentar i reforçar la presència associativa als espais de participació, doncs hi ha sectors que encara no hi participen, d’altres que no aprofiten per connectar les associacions amb l’ajuntament i d’altres que tenen la sensació de no ser prou aprofitades per la governança municipal. Així mateix és evident que les més de 4.000 associacions de Barcelona són un espai de foment de la convivència, d’agrupació de persones amb interessos comuns que lluiten per aconseguir millores en la nostra societat, per desenvolupar accions d’ajuda mútua, de reivindicació de necessitats ciutadanes i d’organització de serveis col·lectius des d’una perspectiva no lucrativa. Aquestes són un conjunt d’accions que ningú pot desenvolupar millor que la xarxa associativa, i constitueix per

Raimond Blasi

Actualment ens trobem en un moment en el qual el món associatiu continua essent un pilar bàsic del nostre sistema democràtic i de parti-

Ara és un bon moment per tornar a debatre sobre les qüestions que afecten a les entitats i associacions de Barcelona. Vivim en unes societats canviants i la manera que tenim de relacionar-nos i associar-nos també canvia. Vosaltres, com a entitats compromeses amb la nostra societat, cal que tingueu presents aquests reptes

temes clau

num 14

Per tot això, des del Grup Socialista felicitem la iniciativa del Consell d’Associacions de convocar el segon Congrés d’Associacions. Després de la fantàstica experiència del primer Congrés, que ha guiat les actuacions en aquest camp en la darrera dècada, estem segurs que aprofitant l’amplia participació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, el 2n Congrés fixarà les bases sobre les quals treballar l’enfortiment present i futur del moviment associatiu de Barcelona, i per tant inclourà la del Pla de Suport Associatiu, a desenvolupar en els propers exercicis, que també englobi les mesures de reforç a les associacions per a la seva funció participativa.

Aprofitant l’amplia participació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, el 2n Congrés fixarà les bases sobre les quals treballar l’enfortiment present i futur del moviment associatiu de Barcelona, i per tant inclourà la del Pla de Suport Associatiu, a desenvolupar en els propers exercicis, que també englobi les mesures de reforç a les associacions per a la seva funció participativa

• Grup municipal CiU

Fa pràcticament 8 anys que finalitzava el Primer Congrés de les associacions de Barcelona. Les aportacions del Congrés van quedar recollides en el pla de treball del Consell Municipal d’Associacions, a la vegada que es presentaven 33 idees claus que resumien el treball realitzat.

22

tant un actiu que moltes altres ciutats del Món no tenen, i que a Barcelona ens convé mantenir i ampliar.

cipació en les nostres institucions. Tanmateix, i d’una manera generalitzada el món associatiu, també ha experimentat internament la seva pròpia transformació. Ara és un bon moment per tornar a debatre sobre les qüestions que afecten a les entitats i associacions de Barcelona. Vivim en unes societats canviant i la manera que tenim de relacionar-nos i associar-nos també canvia. Vosaltres, com a entitats compromeses amb l’evolució de la nostra societat, cal que tingueu presents aquests reptes. Malauradament hi ha temes que són recurrents, ja que no acabem de trobar-ne solució. La necessitat de millor finançament i d’espais, dos temes que la Ponència marc del congrés aborda, són d’una importància vital per a un moviment associatiu fort i modern. Com donar resposta a aquestes dues qüestions passa a condicionar el marc de relacions entre les entitats i l’administració, a qui normalment s’ha vist com a responsable, tot preservant la independència de les mateixes.

Hi ha altres temes que també han de ser tractats ja que suposen el futur incert de moltes entitats i és el debat entorn del voluntarisme o la professionalització de les mateixes, tot lligant-ho amb el fet del canvi o el relleu de lideratges, i no només en un estricte sentit generacional, aquest tema per exemple es va tractar en el seu moment en el si de les jornades del CMAB. Una darrera reflexió abans de desitjar-vos un bon Congrés i una feina reeixida. L’àmbit associatiu, el teixit associatiu, el món associatiu... qualsevol dels termes que s’utilitzi s’ha d’entendre en el seu sentit més ampli, sense restriccions i buscant la màxima participació de tothom, perquè aquí tothom i té quelcom a dir i d’associacions n'hi ha de molt diverses. Acabo amb una desig de poder compartir les conclusions del 2n Congrés amb l’objectiu d’assolir el tercer dels pilars de la Ponència marc, almenys des de l’àmbit que ens correspon, el reconeixement de la tasca que desenvolupeu per a la nostra ciutat.


Alberto Fernández Díaz Des del Grup Municipal Popular volem felicitar, d’avant-mà, a tots els organitzadors del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. En els darrers anys ha estat constant el fenomen de l’associacionisme a la ciutat degut al major sentiment de pertinença i al convenciment ciutadà de que el treball en equip donarà millors resultats. Aposto per una associacionisme on totes les sensibilitats estiguin representades sempre i quan respectin i defensin els valors i els principis que han de regir la nostra societat, sota

• Grup Municipal PPC els únics límits que ens marquen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És així com aconseguirem una Barcelona integradora, plural i dinàmica. Les vostres conclusions haurien de ser un reflex de la realitat de l’associacionisme a Barcelona. És per això, que fem una crida al Consell perquè aculli cada vegada més sensibilitats de la ciutat perquè tots i totes ens hi puguem sentir identificats i representats amb la feina feta. Desitjant que el 2n Congrés d’Associacions de Barcelona i el vostre treball durant aquests

mesos sigui un èxit futur per a tots els ciutadans, rebi una cordial salutació.

Aposto per una associacionisme on totes les sensibilitats estiguin representades sempre i quan respectin i defensin els valors i els principis que han de regir la nostra societat, sota els únics límits que ens marquen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És així com aconseguirem una Barcelona integradora, plural i dinàmica

Ricard Gomà • Grup Municipal ICV-EUiA Les associacions són la base de l’articulació democràtica d’una societat. El lliure dret a l’associació figura com uns dels principals elements de significació en la definició d’una democràcia. En conseqüència: cap societat que limiti aquest dret fonamental podrà reclamar-se democràtica; i alhora: una democràcia formal amb una feble densitat associativa serà necessàriament una democràcia de baixa intensitat i pitjor qualitat. D’aquí que el conjunt d’elements que conformen el bé comú o “l’interès general” que la política democràtica ha de ser capaç d’articular, també ha de tenir cura de la dinàmica associativa i facilitar-ne la seva proliferació. No puc imaginar-me Barcelona sense associacions. Potser som de les ciutats europees amb

Ester Capella

una major riquesa associativa. Les oportunitats, els problemes i els dilemes en la construcció política, econòmica, urbana, social i cultural de la ciutat s’expressen en múltiples veus i punts de vista, que generen conflicte i dissens, però

Des de les institucions hem de facilitar que el món associatiu pugui tenir una interlocució específica institucional ajustada a la seva realitat i diferenciada d’altres organismes, com ara els sindicats o les fundacions, per tal que puguem garantir el seu principal valor de fons: la promoció d'una ciutadania activa i democràtica

també capacitat d’entesa, concertació, consens i acció conjunta. Per tot plegat, estem davant un moment que requereix d’una reflexió aprofundida sobre la forma, el fons, la diversitat i les funcions de les associacions. El Consell d’Associacions de Barcelona s’hi ha posat i és de gran interès públic i polític que ho faci. Des de les institucions hem de facilitar que el món associatiu pugui tenir una interlocució específica institucional ajustada a la seva realitat i diferenciada d’altres organismes, com ara els sindicats o les fundacions, per tal que plegats puguem garantir el seu principal valor de fons: la promoció d’una ciutadania activa i democràtica capaç d’influir decisivament ens els processos socials i polítics.

• Grup Municipal ERC

Esquerra defensa una nova cultura política i ciutadana, i és per això que hem presentat iniciatives per avançar cap a l’aprofundiment democràtic a Barcelona, com poden ser la constitució de l’Observatori Local de la Democràcia Participativa, la inclusió dels Consells de Barri al PAM (una bona idea, mal desenvolupada), la realització de la primera Consulta Ciutadana a Barcelona, l’Elecció Directa dels Consellers de Districte i que el Pla Director Municipal per a la Participació Ciutadana es fonamenti en la bidireccionalitat, en l’aprofundiment de la democràcia participativa i en el foment de la democràcia directa. Des d’Esquerra anem traçant la línia ideològica que ens identifica i ens caracteritza: la proximitat amb la ciutadania, la transparència i el rigor en la gestió i la participació ciutadana com a pilars fonamentals per a avançar cap a un model de ciutat republicà, cap a una democràcia participativa.

Ha arribat el moment que l’administració faci un pas més enllà en la participació ciutadana, cal que perdi la por de no tenir el control de les decisions; cal ser valent i evidenciar que la ciutadania té el dret a decidir però també el deure de fer-ho. Cal establir un pacte amb la ciutadania, cal assumir les decisions que provenen dels ciutadans, entitats i associacions. Les associacions poden fer una aportació determinant per a la qualitat democràtica del país. La ciutat és de tots i així és com ha de ser tractada i respectada. Cal trobar l’equilibri entre els usos individuals i els usos col·lectius. Cal fer un nou pacte entre tots els qui utilitzem la ciutat com espai vital, un nou “contracte social” pel manteniment de l’espai comú, públic, social i identitari. L’espai públic és fonamental per compartir i estrènyer llaços entre les persones. I és així que es crea cohesió social: tenint un espai per compartir, tenint un espai comú.

Cal trobar l'equilibri entre els usos individuals i els usos col·lectius. Cal fer un nou pacte entre tots els qui utilitzen la ciutat com espai vital, un nou 'contracte social' pel manteniment de l'espai comú, públic, social i identitari. L'espai públic és fonamental per compartir i estrènyer llaços entre les persones La participació de les associacions permet dur a terme polítiques compartides, més legitimades, genera més confiança, aprofundeix en la democràcia i en la cohesió social, i determina un nou compromís dels ciutadans amb la xarxa associativa, política, veïnal,... un compromís amb l’espai públic, amb la res publica, que genera sentiment de pertinença.

temes clau

num 14

23


ACTE INAUGURAL

18 h

Divendres 22 d’octubre

Acreditacions

18’30 h Conferència inaugural a càrrec de: Fernando Vallespín Espai: Casino de l’Aliança del Pobleno u 19’30 h Presentació dels eixos i ponències (3 esp Espai: Centre de Barri del Poblenou ais) i Can Saladrigas 21h

Amb l'impuls de:

Amb el suport de:

Sopar i acte institucional Espai: Casino de l’Aliança del Pobleno u

2n Congrés d'Associacions de Barcelona  

Revista Temes Clau sobre el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona amb informació sobre el funcionament i els eixos de debat del congrés i d...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you