Page 62

ingredient imprescindible per la democràcia: amb clients tenim un centre comercial, amb ciutadans, una democràcia. També hem apuntat alguns interrogants vinculats als perills d’una participació associativa que produeixi biaixos parcials o interferències interessades. Sobre aquest punt, només voldríem apuntar dues idees per al debat: la importància de la diversitat en el món associatiu i la delimitació del seu paper en els processos decisionals. i. D’entrada, traslladar la clàssica preocupació per la representativitat a l’èmfasi per la diversitat. Allò que ens interessa del món associatiu no és qui representen (aquest és un mal de cap per als polítics) sinó fins a quin punt expressen totes les veus i, d’aquesta manera, contribueixen a enriquir una política pública. ii. A més, cal reconèixer que la responsabilitat de les polítiques públiques no és de les associacions sinó de les institucions governamentals. Aquesta evidència condiciona el paper de les associacions que haurien d’exigir ser escoltades i preses en consideració, assumint, també, que la seva posició no pot ser determinant. 4.2.- Quant al com de la contribució de les associacions a la qualitat democràtica de les polítiques públiques, caldria entendre quines són les característiques d’un diàleg (la via a través de la qual fan la seva aportació) i quin és el paper de les associacions en aquest diàleg. i. Sense entrar en un terreny on la literatura especialitzada ha estat molt prolífica, entendríem un diàleg com un espai on s’intercanvien arguments, des de certa simetria de coneixements respectant les posicions dels altres i buscant una síntesi final (la política o la decisió que cal prendre). Un diàleg és, doncs, un delicat equilibri on els participants han contribuir honestament i amb voluntat col·laboradora a la construcció d’una decisió col·lectiva. ii. Les associacions poden contribuir molt positivament en aquest diàleg, ja que disposen de coneixements sobre la realitat i d’arguments sobre com incidirhi. Si el diàleg és un manera de generar intel·ligència col·lectiva, el món associatiu és un ingredient imprescindible per generar-la. Finalment, caldria discutir quines són les condicions i els límits d’aquest diàleg per tal que la contribució del món associatiu sigui l’adequada. Aquest objectiu desbor62

da les possibilitats d’aquest document, tot i que no podem deixar de recordar que la mateixa Administració ha d’impulsar i estructurar un espai de debat amb el món associatiu que disposi d’unes regles clares, que garanteixi l’accès i la transparència de la informació, que assumeixi el compromís d’escoltar i respondre, que plantegi amb claredat els límits (econòmics, normatius, polítics) que no es volen travessar, etc. 4.3.- En darrer terme ens preguntàvem sobre què han de fer les associacions per satisfer les expectatives de contribució a la qualitat democràtica, quins requisits han de complir i quines habilitats han de desenvolupar. Es tractava de veure, repetint la metàfora, com, a més d’usar els muscles, hi aporten cervell. Novament, en un format molt preliminar, oferim una llista de propostes que el debat hauria de completar i, de ben segur, corregir: i. L’acció ha estat l’àmbit dominant de bona part del món associatiu i, això, explica que sovint hagin deixat en segon terme la seva capacitat de reflexió. El món associatiu ha de dotar-se de prou temps i distància per convertir la seva experiència en coneixement, ja que només així podrà ajudar a enfortir la qualitat de les polítiques públiques.

ii. La contribució a un debat extern, tanmateix, depèn de la seva capacitat d’articular debats interns potents. Serà a través d’aquest diàleg intern que les associacions podran convertir la seva experiència en coneixement per a tothom. El debat intern en el món associatiu ha de preguntar-se sobre el com de les seves actuacions, però també sobre el perquè. iii. A l’hora d’aportar la seva experiència i el seu coneixement al debat públic, les associacions han de definir amb claredat quin és el seu paper. Quan ens estem referint a la qualitat democràtica, entrem aquí en aspectes relacionats amb les obligacions i les responsabilitats governamentals. Les associacions poden participar activament en la definició de les polítiques públiques, però no poden aspirar a condicionar-les. La seva contribució a la qualitat democràtica depèn tant de la seva aportació activa com de no traspassar determinats límits. iv. Les associacions han de ser conscients que proporcionen un ingredient essencial per a la democràcia: ciutadans. Les associacions, per tant, a més de proveir serveis externs, tenen una utilitat interna crucial. Formant part d’una asso-

ciació aprenem a viure en democràcia i ens dotem dels atributs i les habilitats per enfortir-la. En aquest sentit, les associacions haurien de ser més conscients d’aquesta tasca i potenciar-la mitjançant processos de democratització interna i fomentant la seva implicació real amb la ciutadania. v. No obstant això, les associacions participen directament en el sistema democràtic a través de la seva doble implicació en el moment electoral (democràcia representativa) i en el moment deliberatiu (democràcia participativa). En primer lloc, en tant que generadores de ciutadania i comunitat, l’associacionisme pot ser un instrument important per combatre la desafecció política. I, en segon lloc, a través de la seva presència activa en consells, taules i processos les associacions poden contribuir a les dinàmiques participatives aportant-hi els seus punts de vista d’una manera madura i articulada. vi. Encara hi ha un tercer format al qual poden contribuir les associacions: la democràcia directa. Aquesta és residual en el nostre sistema polític, però el seu ús – encara que sigui d’una manera progressiva- podria contribuir a la qualitat del nostre sistema democràtic. El fet d’impulsar la celebració de referèndums i consultes populars poden visualitzar la relació, ara directa, entre els ciutadans i la política democràtica, mentre que les associacions poden tenir un paper mediador en aquesta relació. Un paper doble com a promotor de les iniciatives de democràcia directa (en la mesura que la legislació ho permeti) i com a dinamitzador del debat que sempre les ha de precedir.

Profile for Congres d'associacions de Barcelona

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Advertisement