Page 58

EIX 1: Reconeixement del sector associatiu

ELS RELLEUS EN EL MOVIMENT ASSOCIATIU pep martí Relator del XV Fòrum d’Associacions de Barcelona

Aspectes generals de l’associacionisme que incideixen en els relleus Possiblement, la gran conclusió del XV Fòrum “La Primavera de les Associacions” fou que els relleus s’han de fomentar i garantir a partir de tot un procés i no s’han de plantejar exclusivament com una acció a resoldre quan, per imperatiu estatutari, s’han de convocar eleccions per a configurar una nova junta directiva. Les diferents intervencions de les jornades així ho manifestaven i van assenyalar també un seguit de qüestions que es plantegen a continuació, i que incideixen directament en la possibilitat de disposar amb un mínim de garanties, dels relleus necessaris.

La contradicció del concepte: l’associació com a conjunt El model de funcionament de l’associacionisme a casa nostra, en sentit ampli, incideix directament en la disponibilitat de relleus. Malgrat això, però, sovint es produeixen accions en la pràctica associativa contraposats a la teoria conceptual del fet associatiu. Si convenim que una associació és un conjunt de persones que comparteixen uns objectius comuns, podem entendre que totes aquestes persones són corresponsables del funcionament i manteniment de la mateixa. A la pràctica però, podem diferenciar dos grans grups de persones en funció de la dedicació a l’entitat: 58

• Aquelles que exerceixen compromís amb la mateixa, amb l’aportació econòmica establerta i amb dedicació de treball voluntari. • Aquelles que la sustenten econòmicament però que no hi fan dedicació en temps Estem plantejant, doncs dues tipologies de persones associades: actives (exerceixen compromís amb el conjunt de l’associació) i passives (es limiten a gaudir de l’avantatge associatiu). Així, tots/es els/es socis/es poden gaudir dels serveis i/o participar en les activitats programades, però només els membres del primer grup exerceixen el seu compromís a partir de la gestió quotidiana de l’entitat en els seus múltiples aspectes. Sovint, els membres de les juntes directives i altres socis/es amb un elevat grau d’implicació, dediquen totes les seves energies a la gestió de l’associació, i a la programació d’activitats i serveis... però això no garanteix que més enllà del període de mandat l’entitat continuï tant activa com ha estat. Aquesta concentració de “responsabilitat”, a la vegada, dificulta que arribat el moment del relleu les persones que conformen la base social de l’associació hagin de fer un “salt” massa elevat per assumir responsabilitats en nom del conjunt i, en molts casos, prefereixen continuar amb el seu “estatus” dins l’organització, delegant aquestes funcions en d’altres persones. Persones que, massa sovint, acostumen a ser les que ja ocupaven els càrrecs amb anterioritat.

La identificació amb l’associació D’altra banda, una associació pot disposar de diferents projectes i de diferents seccions, sobretot si s’adreça a un públic divers. En aquest sentit, esdevé importat que la identificació de la persona associa-

da sigui amb l’organització i no només amb la secció a la que desenvolupa les seves activitats. Cal, per tant, que tothom assumeixi l’ADN de l’entitat, tant professionals alliberats/des, voluntaris/es, socis/ es i membres de la junta.

La participació interna Com és sabut, un dels reptes que tenen les associacions consisteix en fomentar la participació interna de les persones associades en els afers quotidians de l’entitat. Ara bé, al parlar dels objectius de la participació interna s’ha de distingir entre dos models: • Aconseguir que s’incrementi el percentatge de persones associades que assisteixen i participen, tant en les activitats que desenvolupa l’associació com en les assemblees sectorials i/o generals que es porten a terme. • Aconseguir que s’incrementi el percentatge de persones associades disposades a involucrar-se amb l’exercici de compromís amb l’organització. En el primer dels casos, la seva consecució indica que les accions programades donen resposta a les demandes (generalment implícites) de la massa social de l’entitat. Això però, no és garantia d’assumpció de compromís amb l’associació, fet que sí succeeix en el segon dels casos. Sembla clar que sense participació és molt difícil que es produeixin els relleus, però depèn de com es fomenti aquesta, ja que tampoc garanteix assumpció de compromís amb l’organització. La implicació de les persones associades amb l’entitat s’ha de fomentar ja durant el procés de disseny i preparació de l’activitat, com deia un dels assistents a les jornades, “ja des de la cuina”.

Profile for Congres d'associacions de Barcelona

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Advertisement