Page 56

profunda de la cultura associativa. Treballar en xarxa és una necessitat vital per als nostres col·lectius, una condició necessària per a arribar als nostres objectius (una associació aïllada, tancada sobre si mateixa està condemnada a enquistarse; una associació oberta, connectada amb unes altres, bé “embullada” amb els col·lectius i entitats del seu entorn, creixerà i podrà avançar cap a les seves metes). Perquè un bon treball en xarxa sigui possible, però, és necessari que es plantegi a partir de: • Reconeixement de la diversitat: La diversitat és un valor, una potencialitat, etc. que enriqueix i multiplica les capacitats particulars i comunes. • Horitzontalitat: Relacions entre iguals, basades en la corresponsabilitat, amb tasques ben definides i repartides. • Sinergia, treball en equip: El treball es basa en la complementarietat, en la suma de capacitats, en el suport mutu, compartint esforços i recursos. Buscar les sinergies implica que les accions empreses connectin amb els interessos de la majoria, es posin en funcionament recursos de tots, beneficiïn a la majoria i resolguin diversos problemes i necessitats detectades alhora. • Autonomia i interrelació: Les responsabilitats i tasques cal que estiguin descentralitzades, l’autonomia i iniciativa de cada part ha de ser màxima, en contínua coordinació i interacció. Cada part és autònoma dins el treball en equip. • Pertinença basada en la participació: El que determina la pertinença a les xarxes és la participació activa, la implicació efectiva en les seves tasques.

56

• Objectius comuns: És necessari perseguir objectius comuns que incloguin els objectius de les parts. • Compromís: Els qui formen les xarxes han d’assumir responsabilitats i riscos en solidaritat amb tot el projecte col·lectiu. • Lideratge col·lectiu: Totes les parts han d’estirar del carro, han de tenir iniciativa, no han d’esperar a la iniciativa aliena: proposen, emprenen, animen, etc. • Comunicació transparent i permanent: La comunicació –com hem dit abans- és la base essencial del treball, tot passa per la comunicació. No hi ha d’haver zones ocultes que trenquin la confiança. • Construcció i gestió col·lectiva del coneixement: L’experiència adquirida i els coneixements s’han de compartir, la informació s’ha d’analitzar i gestionar col·lectivament i el saber individual s’ha de fer col·lectiu. Tots/es aprenem de tots/es. • Acció comuna: Cal concretar i realitzar projectes conjunts per a aconseguir objectius comuns. És una acció compartida. • Senzillesa i flexibilitat organitzativa: Cal desterrar la burocràcia i els procediments superflus. L’estructura, les normes, etc. s’han d’adequar amb agilitat a les necessitats de cada moment. • Creativitat, innovació: És necessari invertir esforços en imaginar noves solucions als problemes i dificultats, per tal de percebre el canvi com una oportunitat i no com un obstacle.

• Avaluació-aprenentatge permanent: L’acció i l’organització col·lectiva són fonts principals d’aprenentatge comú. La revisió contínua és la garantia de la millora de la pràctica. • Bon clima de relació interpersonal: El treball en xarxa no funciona si no funcionen les empaties i les simpaties, el coneixement i la confiança mútua entre els qui participen. Ja podeu veure, a hores d’ara, que el treball en xarxa tampoc no és un procés senzill (sobretot, quan ja hi ha dinàmiques anteriors que ens condicionen el marge de maniobra), ni tampoc no és una solució per tots els problemes del món associatiu. És senzillament una eina, si voleu una eina més, per a l’exercici de la ciutadania en el si de les associacions. Ara bé, no podem deixar de banda que, metodològicament, no només és una eina vers l’eficiència de les associacions, sinó que respon a la seva naturalesa democràtica i col·lectiva. No assumir el treball en xarxa és també una opció legítima, però que pot devaluar el missatge final de l’entitat davant dels seus membres, o fins i tot més enllà. En el món de la societat líquida, de les tecnologies de la informació i la comunicació, de la política 2.0, de la democratització del coneixement i, per què no dir-ho, de les noves pobreses emergides, precisament, de la societat xarxa, no es podria entendre que les associacions no reflexionessin sobre com respondre, en la seva pròpia estructura, als nous reptes als que s’enfronten, uns reptes que són, com bé hem dit abans, oportunitats.

Profile for Congres d'associacions de Barcelona

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Advertisement