Page 55

ponències Les associacions relacionals

Per què ens serveixen les ASN de la ciutat, quins rols desenvolupen? No totes les associacions de segon nivell desenvolupen tots els rols o ho fan amb la mateixa eficàcia, però, en termes generals, trobem que estan orientades vers: • La coordinació i la mediació entre els seus membres. • La validació, representació, i interlocució, i la projecció d’imatge i discurs. • La generació de coneixement, prestació de serveis a les entitats membres, incloent el suport a les activitats, la consecució de recursos i la seva redistribució. • La generació de coneixement i prestació de serveis a la ciutadania. L’estudi referit ens aproxima a les característiques de les diferents entitats, i ens mostra un camp dinàmic on conviuen entitats de perfils canviants i diversos, però entrar-hi, ens apartaria del sentit d’aquesta reflexió. El que sí ens sembla pertinent pel debat del congrés és aprofundir i analitzar com les associacions de segon nivell complementen i contribueixen a fer millors associacions (de primer nivell), o en quines circumstàncies podrien estar-les suplantant o competint amb elles. En definitiva, revisar junts quines ASN necessitem a Barcelona, com voldríem que fossin i per què ens serveixen o ens haurien de servir. Un altre tema que seria interessant de debatre és com sabem incorporar o donar cabuda als nostres espais, a d’altres moviments i iniciatives socials que difícilment encaixen dins de les formes associatives tradicionals, i que fins i tot la seva essència transformadora es manifesta en el rebuig d’aquestes formes socials i jurídiques. Tampoc ens hauríem d’oblidar que algunes de les formes més creatives d’acció i transformació social (fins i tot de les pròpies xarxes i d’Internet) es produeixen dins de moviments que no responen a aquestes formailitzacions socials i que la seva formalització podria afeblir la seva capacitat transformadora. Aquests grups, tot i ser reticents respecte la necessitat de crear estructures associatives, comparteixen amb les ASN un clar desig i sentit d’articular accions i de posar en comú recursos. En aquest sentit l’aposta pel treball en xarxa, que abordarem a continuació, sembla un mètode vàlid per construir ponts i complicitats.

3. Treballant en xarxa És inevitable parlar de xarxes? Són una moda més que acabarà passant? Cert que podrien ser-ho. Cert que moltes vegades es venen les xarxes com la solució a tots els problemes, com si no tinguessin dificultats o no requerissin esforços considerables. Però pels que creiem en el moviment associatiu, també és cert que les xarxes ens aporten noves possibilitats de transformar les relacions, d’ampliar límits i trencar fronteres, que requereixen i promouen la capacitat de conversar i produir consensos, que possibiliten que s’obrin noves converses i que enriqueixen als seus participants. Tot això, evidentment, quan estan constituïdes sobre determinades premisses, com ara veurem.

Però, què és una xarxa? En primer lloc, és un model relacional. Xarxa és aquella estructura que prima l’horitzontalitat per davant de la verticalitat, entesa com a model de jerarquia organitzativa. I com a conseqüència d’això, és un model que afavoreix la multidireccionalitat i la interrelació, ja que no es basa en un únic node, o punt de relació, que centralitzi tota la informació i les preses de decisions. Com hem dit, aquest model organitzatiu, a banda de reforçar l’horitzontalitat i la multidireccionalitat, en el nostre cas, permet també aprofundir en tres eixos bàsics per al moviment associatiu: • Comunicació: L’estructura multidireccional d’una xarxa facilita que la informació circuli amb rapidesa i llibertat, especialment pel que fa a allò que implica una presa de decisions que afecta la naturalesa de la pròpia entitat, però també dels projectes i iniciatives propis de cada segment de la xarxa. La conseqüència d’això és dificultar la disgregació dels grups davant del projecte comú i posar a l’abast les eines per a dur a terme iniciatives transversals. • Flexibilitat: Com hem vist, una estructura de xarxa permet una major interrelació entre tots els grups i persones que la composen. Alhora, aquesta interrelació incideix en gran mesura en la participació activa dels membres, ja que tenen sempre la informació necessària dels projectes en curs i de les vies per a emprendre nous projectes. Aquest empoderament del membre actiu fa que, a partir de la seva acció, no només dugui a terme un projecte, sinó que, alhora, modeli tota l’estructura de la xarxa, generant nova informació i facilitant el moviment dels membres dins la xarxa en funció de la proximitat als nous projectes.

• Autonomia: Aquesta flexibilitat, finalment, és la principal assegurança d’una òptima autonomia de l’acció dins la xarxa: la naturalesa horitzontal de la presa de decisions i la corresponsabilitat dels grups dins la xarxa, fa que gaudeixin d’un amplíssim marge d’autonomia en la seva actuació, sols limitat al consens amb la resta de la xarxa, pel que fa a les grans línies d’intervenció, metodologia i objectius. En segon lloc, hem d’entendre el concepte xarxa també com a procés, el fer xarxa. La construcció de xarxes no és un fet immediat, no és una cosa que puguem fer d’avui per demà, més aviat és el resultat d’un procés de relació, d’una experiència que anem acumulant. F. de la Riva i A. Moreno ens proposen un model de construcció de xarxes per etapes que ens resulta molt pràctic per a entendre de què parlem: 1) Identificació: moment en el qual posem l’atenció a saber què hi ha, qui treballa en l’àmbit o territori on volem incidir, qui hi ha, què s’està fent, etc. 2) Coneixement: més enllà del que hi ha, volem saber quins objectius orienten als diferents grups i col·lectius, quins mètodes utilitzen i quins valors proposa cadascun. 3) Reconeixement: una vegada ens coneixem, identifiquem en els altres un aspecte o altre que ens és proper; reconeixem semblances, aspectes comuns; donem valor a la tasca de cadascun, sense que les diferències, que també n’hi ha, siguin un impediment per a l’aproximació mútua. 4) Col·laboració: iniciem una etapa d’aproximació, col·laborem en una acció o projecte, ens oferim mútuament i en aquesta col·laboració aprenem junts. 5) Coordinació: tot i que cadascú té la seva pròpia opinió, cada grup o entitat desenvolupa les seves propostes i els seus programes, tenint en compte el conjunt. Evitem encavalcar-nos, busquem espais de treball conjunt, intercanviem informació, etc. Ens comencem a sentir part d’un conjunt més ampli. 6) Cooperació: ja no només ens coordinem, sinó que comencem a plantejar projectes conjunts. Cooperant, perseguim de manera conjunta uns objectius comuns. 7) Treball en xarxa: comprenem finalment que el nostre treball individual no té massa sentit; creem una xarxa de relació, un mètode de treball conjunt, que fa que vegem a la resta de grups i entitats com una bona eina de treball. Treballar en Xarxa, per tant, és una altra manera de treballar, dins les associacions i en les relacions entre elles, una altra forma d’organitzar-se, d’actuar, de compartir la informació, etc. És una transformació 55

Profile for Congres d'associacions de Barcelona

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Advertisement