Page 48

EIX 1: Reconeixement del sector associatiu

La ciutadania i les associacions Xavier Tort Espai Públic

Ara fa uns mesos el Consell de les Associacions de Barcelona ens va encarregar l’elaboració d’un estudi sobre “per què” les persones decideixen associar-se o no, i d’una manera més amplia, analitzar quines eren les mesures de promoció de l’associacionisme que es duien a terme des del sector. Per a l’elaboració d’aquest estudi es va fer una recerca documental del que consideràvem que podien ser fonts d’interès: Les mateixes associacions (i/o les seves federacions), l’Administració pública, l’àmbit universitari i les organitzacions relacionades amb el sector no lucratiu (determinades fundacions amb àmplia trajectòria en la seva relació i suport a les associacions). La primera sorpresa va ser que després de consultar més de 100 informes diferents, amb prou feines vam trobar cinc referències a les motivacions i/o als processos o mecanismes per promoure que les persones s’associïn, mentre que eren moltes les referències relacionades amb el “voluntariat”. Fins i tot vam trobar diversos manuals en els quals es detallava, pas a pas, com captar, formar, motivar i fidelitzar el voluntariat.

48

Quin tipus d’associat busquem? En qualsevol dinàmica de treball amb les associacions, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, és força habitual que una de les queixes més habituals sigui la manca de persones associades. Però... a què ens referim quan parlem d’associats? A priori, podríem pensar que ens referim a persones que comparteixen la missió i els objectius de l’associació, i que el fet d’associar-s’hi consisteix a prendre part en els espais de debat, reflexió i de presa de decisió. I que la implicació en el desenvolupament de determinades tasques o serveis és fruit d’un compromís previ, de caire més “polític” o “ideològic”. A la pràctica però, observem que quasi la totalitat de crides a la participació fan referència directa a la dotació de mitjans (ja siguin humans o econòmics) per desenvolupar determinades tasques o serveis. Les crides i la gestió del voluntariat, en serien el cas més paradigmàtic.

Per primer cop en 30 anys, sembla que la gent té menys interès a associar-se Un altre dels elements que ens ha sorprès a l’hora de fer aquesta recerca sobre “el fet d’associar-se” és que pràcticament no hi ha dades disponibles sobre el grau d’associacionisme de la societat catalana, i encara menys de la barcelonina. I les poques fonts disponibles al llarg del temps són difícils de comparar, ja que han utilitzat definicions tècniques i mostres de treball molt diferents. No obstant això, i malgrat la diferència metodològica, sembla que des de principi dels vuitanta fins a l’any 2000 el nombre de persones associades (entès d’una manera àmplia i sense establir gaires requisits més que la declaració “estar associat”) ha anat augmentant. Aquesta tendència creixent s’atura, i de fet disminueix durant la primera dècada del segle XXI, amb un comportament similar al de la coneguda ”desafecció política”, i possiblement a causa d’un augment dels valors mes individualistes, als quals s’hauria de sumar un canvi en les formes i hàbits personals (tot i que no correspon ara entrar-hi, les reflexions entorn a una “societat líquida” que ens aporta la sociologia ens podrien donar una base per al debat).

Profile for Congres d'associacions de Barcelona

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Memòria del 2n Congrés  

Publicació que refereix al procés seguit en el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, inclou les conclusions

Advertisement