Page 1


Llarga vida a la Festa de la Ratafia La Festa de la Ratafia, tot i la seva curta història, s’ha posicionat ben sòlidament en el calendari festiu de tots els colomencs. Quan arriba el mes de novembre, tothom espera la Festa, una Festa popular, una Festa que no és ancestral, com qualsevol Festa Major –que tots tenim més o menys assumida–, una Festa de la qual no fa segles que en gaudim. La Festa de la Ratafia, amb només 26 anys de història, ens ha permès a tots els colomencs i colomenques anar-la construint de mica en mica; tothom hi ha posat el seu gra de sorra fins a apropiar-nos-en amb tot el dret del món. El segon cap de setmana de novembre, com cada any, esteu convidats a assistir a la Festa de la Ratafia. Si us acosteu a la gran quantitat d’actes que s’hi realitzen, podreu ensumar el perfum de les antigues tradicions barrejat amb la flaire d’una castanyada, el batibull d’olors de la fira, l’aroma dolç i enganxifós de la ratafia, l’alenada d’aire fresc del ball de la ratafia... I aquest any, com a novetat, tindrem la cultura basca com a convidada. Una bona oportunitat per endinsar-nos en els costums i les tradicions del poble d’Euskadi. Us convido, doncs, i permeteu-me l’expressió, a impregnar-vos de tots aquests perfums de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, la vint-i-sisena. Salut i llarga vida a la Festa de la Ratafia! Antoni Solà i Bohigas Alcalde


Índex El patxaran, amb la cultura d’Euskadi, convidats especials a la Festa . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Programació de la 26a Festa de la Ratafia . . . . . . . . . . 7 Exposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 La vertadera llegenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 La Ratafia Catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Patxaran, el licor vermell d’un poble . . . . . . . . . . . . 41 Setena edició del Talleret de la Ratafia . . . . . . . . . . . 45 La llegenda de les goges de Farners . . . . . . . . . . . . . 49 Dites, creences i curisositats sobre les herbes ratafiaires . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Els secrets de la Ratafia Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . 59 El mapa de les ratafies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 25è Concurs de la Ratafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Nova imatge de la Festa de la Ratafia, la de sempre . . . . 69 El cartell del 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 


El patxaran, amb la cultura d’Euskadi, convidats especials a la Festa La Festa de la Ratafia ja ha assolit un quart de segle d’història i, sense cap mena de dubte, és l’esdeveniment amb més caliu popular i més identificatiu per als colomencs. Sí, la ratafia és un tret distintiu i diferenciador respecte a altres poblacions i al mateix moment actua com una “pega” invisible que ens cohesiona com a societat, com a municipi i com ciutadans del món. Des de l’escena local arribem a l’escena mundial: Santa Coloma és la capital mundial de la ratafia. No és un eslògan fals: no hi ha cap altra ciutat del món amb tanta tradició i devoció cap a aquest licor. Però, compte!, afortunadament no hem caigut en l’error (com en d’altres ocasions) de mirar-nos massa el melic; no som el únics que formem part d’aquest univers ratafiaire, de les begudes tradicionals... L’any passat vam convidar a casa nostra a gaudir de la festa la gent de Prat de Compte, que destil·len aiguardent d’herbes i que ens van fer ballar amb el seu grup d’animació popular, Els Bombollers. Enguany tenim uns convidats igual d’especials, amb una beguda cosina germana de la ratafia, el patxaran, que també és a Euskadi un element cabdal de la cultura i la identitat d’aquesta terra. A banda de poder degustar el patxaran podrem gaudir d’algun tastet de la cultura basca amb la cercavila de Zanpanzars i Momotxorros, demostració d’esports rurals, de música i danses tradicionals basques. Així doncs, prepareu-vos, petits, joves, adults i grans, que la Festa de la Ratafia ja és aquí! Gora Arnari-Edarari! Visca la Ratafia! 


Programació de la 26a Festa de la Ratafia Dijous 8 de novembre A les 20 h, al 1r pis de la Llar de Juibilats (c. Anselm Clavé, 19) inauguració de l’exposició TEMPS. Santa Coloma de Farners, 100 anys de ciutat. Canvis i permanències. La inauguració comptarà amb la intervenció de l’historiador Miquel Borrell.

A les 21 h, inici de la Ruta històrica de la ratafia al Cercle Cultural Colomenc i recreació de la veritable llegenda de Mn. Cinto Verdaguer i la ratafia a càrrec de la Confraria de la Ratafia. Ens acompanyaran els Geganters de Santa Coloma amb l’Àguila, els gegants Sol i Serena i la banda de percussió colomenca Prekaució. Tot seguit, a la Vela de la Ratafia (plaça Farners), actuació musical de Josep Puntí. El carismàtic cantant gironí Adrià Puntí sempre ha jugat amb l’ambigüitat. Ara, el seu nom real, Josep, intenta eclipsar l’artístic, Adrià, reconduint-lo per terrenys menys histriònics. L’alter-ego de l’Adrià o el seu germà Josep torna a enfilar-se pels escenaris cinc anys després del seu darrer disc Maria. Una proposta personalíssima on les cançons adrianes conviuen amb els seus mites com Tom Waits, Bob Dylan o Waterboys i, qui sap, si en cau alguna de nova del material que va treballant amb el seu amic Bunbury.




Divendres 10 de novembre A les 19.30 h, a la Biblioteca Joan Vinyoli, presentació del darrer llibre d’Assumpció Cantalozella, El retorn d’Hugh Roger, de l’editorial Proa. A les 21.30 h, a la Vela de la Ratafia, sopar popular i lliurament de premis del 26è Concurs de la Ratafia, a més, la Confraria de la Ratafia ens recrearà la veritable llegenda de Mn. Cinto Verdaguer Menú del sopar de la 26a Festa de la Ratafia Fideuà Graellada de carn Pastís d’aniversari Bombons de ratafia Pa, aigua, vi, cava i ratafia

Preu: 10 euros. Punts de venda dels tiquets: Ajuntament, Papereria Antull, Llibreria Butiñà, Bar Sant Martí. Tot seguit, concert i ball amb la gran formació de músics Girona Jazz Project i el seu espectacle Big band swing. Girona Jazz Project és més que una formació musical. Són 19 músics de gran qualitat de les comarques gironines que ens presenten una formació de luxe: la seva Big Band. El repertori que ens ofereixen va des del swing més ballador de Duke Ellington i Count Basie, fins els grans temes de Bob Mintzer per a big band moderna, fent especial esment a la figura del gran pianista Tete Montoliu quan se celebra el 10è aniversari de la seva mort. La Big Band de Girona Jazz Project la formen Albert Comaleras i Jordi Paulí, saxos; Adrià Bauzó i Xavi Molina, tenors; Jordi Casas, baríton; Eduard Prats, Xavi Anglada, Jordi Gual i Jordi Gòmez, trombons; Eduard Blanco, Lluís Figuerola, Jaume Torner i Jordi Fontanillas, trompetes; Rubén Berenjena, bateria; Francesc Ubanell, guitarra; Àlex Carbonell, piano; i Oriol Casadevall, contrabaix.

11


Dissabte 11 de novembre Durant tot el dia, Fira de la Ratafia a la plaça Farners, on es podran trobar totes les ratafies de Catalunya. A més, podrem veure com destil·la aiguardent la gent de la comarca del Priorat. Mercat d’artesania i productes naturals i d’alimentació a la plaça Farners. El Centre Excursionista Farners oferirà la degustació d’aigües de les diverses fonts de Santa Coloma i vendrà el got del 26è aniversari. A més. Degustació de ratafia catalana a la “catalana”. No cal portar barretina! També hi haurà exposició de fotografies sobre les activitats de les diferents seccions del CEF. Exposició de logotips pintats pels nens i nenes de Santa Coloma de Farners. A les 16.30 h, plantada de gegants al Bar Tocs, amb els Geganters de Santa Coloma de Farners i les colles de Pineda de Mar, Esparraguera, Maçanet de la Selva... A partir de les 18 h, tastets de cultura basca amb: Grup de danses de l’Euskal Etxea de Barcelona Txalapartaris de l’Euskal Etxea de Barcelona Trikitalaris de l’Euskal Etxea de Barcelona Zanpantzars d’Etxarri Aranatz Txalapartaris d’Etxarri Aranatz Trikitilaris d’Etxarri Aranatz Momotxorros d’Altsasu

12


A les 18.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, inici de la cercavila del grup d’animació Fadunito amb l’espectacle La gran família. Un espectacle itinerant i musical, on una mare porta els seus fills a passejar pel poble o ciutat, on arribin. Aquesta és una família especial, son Gegants i els nens, molt entremaliats, la mare, haurà de fer de tot, per controlar-los.

A les 22 h, al Teatre Catalunya, Francesc Ribera “Titot” interpretant l’obra del trobador Guillem de Berguedà acompanyat de quinze músics Us presentem un espectacle de gran importància i que sens dubte marcarà un punt en la història de la música i la literatura catalana. Es tracta d’un concert basat en l’obra completa musicada del trobador Guillem de Berguedà. Si som tan rotunds a l’hora de qualificar la magnitud d’aquest esdeveniment és perquè conflueixen diversos elements que així ho indiquen. En primer lloc, Guillem de Berguedà, un dels trobadors més importants d’Europa –molt desconegut a casa nostra, això sí– que, lluny de representar l’estereotip de l’amant que canta sota la finestra de la seva estimada, utilitzava les seves cançons per atacar, insultar i ridiculitzar els seus enemics, i vanagloriar-se de les banyes que els hi posava. Tot plegat amb un registre que situa el lector –i en aquest cas l’oient– de ple en el segle XI, entremig de guerres, tornetjos i disputes feudals. Preu: 10 euros (a taquilla)

A les 23 h, al Poliesportiu La Nòria, Ball de la Ratafia amb: Obrint Pas Talco Sota Zero Cayo Malayo i el grup de percussió Prekaució Entrada gratuïta

13


Diumenge 12 de novembre A partir de les 10 h Fira de la Ratafia a la plaça Farners, on es podran trobar totes les ratafies de Catalunya. A més, podrem veure com destil·la aiguardent la gent de la comarca del Priorat. Mercat d’artesania i productes naturals i d’alimentació a la plaça Farners. El Centre Excursionista Farners oferirà la degustació d’aigües de les diverses fonts de Santa Coloma i vendrà el got col·leccionable de la 26a edició de la Festa de la Ratafia. Al matí, davant de la Pastisseria Trias (carrer Centre, 45), demostració d’elaboració de neules artesanes al carrer, i a la Ferreteria Feliu (carrer Frederic Clascar, 7), demostració d’eines de tall i forja. XII Trobada de Puntaires al carrer Anselm Clavé i la plaça del Firal. (En cas de pluja, la trobada es farà al pavelló els Saioners.) Organitzen: Puntaires de Farners i Ajuntament. Hi col·laboren: Caixa Penedès i Banc Sabadell.

14


A partir de les 11h, tastets de cultura basca amb: Mostra d’esports rurals bascos al carrer del Prat a càrrec del recordista mundial Ernesto Espeleta Bihurri, que farà demostracions d’aixecament de pedres, tall de troncs... A partir de les 12 h, Grup de danses de l’Euskal Etxea de Barcelona Txalapartaris de l’Euskal Etxea de Barcelona Trikitalaris de l’Euskal Etxea de Barcelona Zanpantzars d’Etxarri Aranatz Txalapartaris d’Etxarri Aranatz Trikitilaris d’Etxarri Aranatz Momotxorros d’Altsasu A les 18 h, al Teatre Catalunya, espectacle infantil organitzat per Sol Solet – Rialles: A Tempo! de la cia. Txirriquiteula Teatre. A les 19 h, a la plaça del Firal, gran Castanyada Popular organitzada pel Jovent del Poble amb castanyes bullides, castanyes de Castanyet i vi novell.

15


Exposicions Temps Santa Coloma de Farners, 100 anys de ciutat. Canvis i permanències Lloc: 1r. Pis de la Llar dels Jubilats, C/ Anselm Clavé, 19 Inauguració: Dijous, 8 de novembre, a les 8 del vespre. Xerrada a càrrec de l’historiador Miquel Borrell Durada: del 9 al 25 de novembre Horari: de dilluns a dissabte d’11 del matí a 8 del vespre, diumenges de 2 de la tarda a 8 del vespre Organitzen: Arxiu Comarcal de la Selva i Ajuntament de Santa Coloma de Farners Col·laboren: Consell Comarcal de la Selva i Llar del Jubilats

La tardor de l’any passat es commemoraven els 100 anys de la concessió del títol de ciutat a Santa Coloma de Farners per part del rei Alfons XIII. Malgrat que el pas de vila a ciutat va ser rebut amb certa fredor al seu temps i que el títol és merament honorífic, ens ha semblat un bon referent per contrastar el que era la Santa Coloma de principis de segle XX i el que és a principis del segle XXI utilitzant algunes de les imatges fotogràfiques que es conserven a l’Arxiu Històric Comarcal. Coincideix que és a partir de finals del segle XIX que es comencen a fer fotografies d’alguns indrets de Santa Coloma. En un marge que va de finals del s. XIX fins als anys vint del s. XX, hem escollit imatges d’espais de la geografia urbana del municipi i les hem encarat amb la mateixa imatge retratada el 2007. L’exposició, titulada TEMPS, vol convidar a reflexionar sobre el que suposa el pas dels anys en un entorn immediat, i, amb el subtítol CANVIS I PERMANÈNCIES, es pretén entrar en una mena de joc crític sobre el que perdura i el que es perd.

16


A la vela de la ratafia i durant tot el cap de setmana:

Exposició de bolets Comissió Escola Verda de l’IES de Santa Coloma de Farners

Exposició dels cartells dels 25 anys de la festa de la ratafia Recorregut pel tan representatiu cartellisme de la Festa de la Ratafia. Es podran veure cartells d’artistes reconeguts com Quim Cantalozella, Ricard Dilmé, Xavi Amat o Josep Maria Font.

Exposició del logotip de la festa de la ratafia

Pintat per tots els nens i nenes. A més, se sortejaran els següents premis entre tots els participants: • 1r premi: 60 euros en un val de compra de la botiga de joguines El ninot • 2n premi: 30 euros en un val de compra a la papereria L’Antull • 3r premi: dues entrades al Boti Boti

A la Pastisseria Trias

Univers de la ratafia

Exposició ampolles d’aquest licor d’arreu del món.

17


La vertadera llegenda No ha estat fàcil. Han calgut anys d’estudis i de recerca, desenes d’arxius resseguits, centenars d’entrevistes realitzades, milers de litres de ratafia tastada per trobar-hi algun indici. La feina ha estat ingent, però ha valgut la pena. El premi no és petit: finalment hem descobert quina era la vertadera llegenda rere la qual s’amaga l’origen del mot ratafia. La llegenda l’hem pogut reconstruir a partir del testimoni de diverses persones, amb l’ajuda d’alguns textos fragmentaris trobats enmig d’un plec de documents d’algun arxiu, i emprant els coneixements que ens han arribat per mitjà d’hores i hores de conversa buidant gots de ratafia. La història que ara donem a conèixer corregeix els errors que contenia la famosa –però força esbiaixada– llegenda de Mn. Cinto Verdaguer, i situa Santa Coloma de Farners en l’epicentre mundial de la cultura ratafiaire. Comencem, doncs.

19


Som cap a l’últim quart del segle XIX. El borbó Alfons XII fa de rei; va tirant i poca cosa més. Un dia, però, a l’home li arriben notícies que l’esveren una mica: a Catalunya uns quants que no se l’estimen gaire han calat foc a un retrat seu. Els fets han passat en una petita parròquia de la Selva, Castanyet, on sembla que els ànims estan una mica exaltats. Resulta que no fa gaire que a Santa Coloma de Farners hi ha hagut soroll; el comandant Ramon Ferrándiz i el tinent Manuel Bellés, membres de la guarnició local, s’han aixecat contra l’exèrcit del govern i han conduït una revolta republicana. Després de l’ensurt, el rei vol tranquil·litat, el govern vol tranquil·litat, els bisbes volen tranquil·litat… Però la tranquil·litat no acaba d’arribar. La crema de retrats del rei s’ha estès des de Castanyet i ja s’han produït fets semblants a Sant Pere Cercada i a Sant Salvi de Cladells. La cosa amenaça de prendre la mida d’una revolució francesa a la selvatana. Per això, els mossens d’aquestes tres parròquies decideixen prendre la iniciativa i celebrar un petit concili per estudiar la situació, esbrinar què esvera les ànimes dels seus parroquians i trobar una sortida a tot plegat. És així que un bon dia trobem el mossèn de Castanyet, el de Sant Pere Cercada i el de Sant Salvi de Cladells fent via cap a un mas de Castanyet. Van carregats de llibres i de tot el que necessitaran per 21


descobrir què els passa a les ànimes dels bons pagesos i pageses que viuen en aquestes terres plàcides com poques. El nom del mas no ha arribat fins a nosaltres, ni el del masover que els va rebre i que els va cedir la sala perquè duguessin a terme les deliberacions. Sí que tenim, però, una idea aproximada de la fesomia que feien tots plegats: els mossens i el jove masover. El de Sant Salvi de Cladells és més aviat prim, llarg de nas i un pèl esvalotat. Tot el dia sembla que digui les seves oracions amb una boca oberta i grossa, per on entren les mosques i d’on surten les absoltes. El de Sant Pere Cercada és tot ell grassó, gruixut, homenot. Té un nassarró amagat sota uns ullassos que semblen escodrinyar les ànimes dels seus parroquians. Fa presència i quan entra en un mas es fa convidar sense fer-se pregar gaire. El de Castanyet no és ni prim ni gras ni de cap manera. Té un bon nas però és calçacurt. De vegades sembla que vingui de fer missa sota la col, de tan apagesat que se’l veu. Pel que fa al jove masover, no n’hi ha cap altre com ell a la contrada: alt, fort, amb una dentadura que no la té cap cavall. Sembla sempre disposat a carregar-se un suro a l’espatlla o a aplanar un turó que se li posi al davant. 23


Quan els mossens arriben al mas, el masover els rep amb cortesia i bones maneres, i els ofereix la millor sala de la casa perquè puguin treballar. No sap pas de què han de parlar, ni els ho preguntarà. Coses de capellans. Ell té prou feina. Així doncs, els tres mossens comencen la sessió de feina per esbrinar què és el que exalta el cor i els ànims dels seus parroquians. Volen saber per què cremen retrats del rei i volen trobar la manera d’evitar-ho. No és pas que ells se l’estimin gaire, aquest rei, però ja se sap que els esvalots sempre duen al pecat i a les temptacions. Només pretenen que torni la calma i que el dia a dia de les seves parròquies continuï sense ensurts. Sota la llum d’una espelma, tots tres treballen de valent durant hores, però no acaben de trobar l’entrellat de la qüestió. El dia avança i tard o d’hora hauran de tornar a casa. Bé han d’arribar a alguna conclusió, si no volen que la jornada hagi estat una pèrdua de temps. Llavors, tot d’una, el mossèn de Sant Pere Cercada s’adona que fa hores que no beuen res; té la gola seca i pregunta al masover si té cap beguda que els faci passar la set. El masover, servicial, els ofereix un beuratge que elabora ell mateix. Quan el tasten, els mossens se sorprenen que un masoveret com aquell tingui una cosa tan bona al rebost. Per acabar-s’ho de creure, en beuen uns quants gots i, encuriosits, li pregunten com es diu 25


aital beuratge. Però el masover no els sap dir cap nom. Mentrestant, els tres felius continuen bevent i treballant i bevent fins que els arriba una inspiració: això de la crema de retrats, ben mirat, tampoc no és tan greu. Potser són les aromes del beuratge el que els ho fa veure tot de color de rosa. El cas és que acorden segellar un pacte de silenci i no buscar brega entre els seus parroquians. Que cadascú se les vegi amb la seva consciència, i Déu Nostro Senyor ja farà el que hagi de fer. Tots tres signen un document redactat entre glop i glop, fins que les darreres paraules rubriquen el pacte: “Rata fiat”. I així decideixen que s’anomeni aquella beguda sensacional que els ha facilitat la feina. Per celebrar-ho continuen bevent fins que

27


28


el licor ha desaparegut de l’ampolla del masover. Aquest, irat, escup les seves ires sobre els mossens, que a hores d’ara ja dormen un son dolç. Unes quantes hores més tard, quan aconsegueixen despertar-se, inicien el camí de tornada, convençuts que la ratafia és una font de saviesa i de coneixement. Se senten una mica emboirats, però estan convençuts que uns pagesos que elaboren una beguda tan bona no poden ser mala gent. I si de tant en tant cremen algun retrat de rei… Bé han d’escalfar-se amb alguna cosa, a l’hivern. Doncs aquesta, i no cap altra, és la vertadera llegenda. Des de llavors, el nom d’aquella beguda màgica d’herbes i nous verdes ha estat ratafia, Santa Coloma de Farners n’ha esdevingut la capital i els parroquians, quan els ha semblat bé, han continuat cremant els retrats del borbó, per saecula saeculorum… Els confrares de la ratafia

29


La Ratafia Catalana Resum del Treball de Recerca fet a l’Institut d’Educació Secundària de Santa Coloma de Farners durant el curs 2006-2007 Aquesta beguda tan apreciada i arrelada a les nostres contrades, amb tota la seva màgia i intriga relacionades amb la preparació de la maceració, diferent per a cada persona, va propiciar que decidís realitzar el meu Treball de Recerca –el terrorífic treball de 2n de batxillerat– sobre la ratafia catalana. L’objectiu d’aquest treball era conèixer els aspectes relacionats amb el món de la ratafia, des del punt de vista experimental, a través de processos i mètodes realitzats al laboratori o a casa. I, també, aprofundir sobre la història de la ratafia i el seu procés de fabricació. Per complir aquests objectius, vaig utilitzar tres ratafies: una de casolana feta amb la recepta tradicional i dues de comercials. Aquesta va 31


ser la part més experimental i d’anàlisi de tres paràmetres pròpiament característics de la ratafia. Vaig sotmetre les ratafies a tres processos diferents. Primer: la determinació de la graduació alcohòlica, mitjançant la destil·lació simple. Segon: la determinació del pH; vaig poder observar que les ratafies en general eren de pH lleugerament àcid. Tercer: vaig analitzar la quantitat de sucre per litre de ratafia. Seguidament vaig destinar la segona part del treball a fer un estudi sobre com millorar la fabricació de la ratafia casolana perquè pugui ser d’utilitat en el moment de fabricació d’aquest licor. Vaig estudiar diferents sistemes de filtració i la quantitat de nous verdes òptima per tenir una bona coloració. També vaig analitzar com es produeix la coloració de la ratafia, què passa amb la pela de nou verda a l’ampolla i per què queda fosca. A continuació detallo els diferents anàlisis realitzats.

33


Sistemes de filtració Per determinar quin era el millor sistema per filtrar una ratafia catalana vaig utilitzar 5 ampolles i les vaig marcar a 100, 200 i 300 ml. Vaig usar un filtre diferent per a cadascuna de les ampolles i vaig cronometrar el temps que tardava la ratafia a ser filtrada. Seguidament vaig valorar la qualitat del filtrat abocant una mostra de ratafia en un vas i mirant a contrallum la presència o no de terbolesa. Aquest mètode va permetre determinar que tots els sistemes provats filtraven la ratafia correctament, però n’hi havia que anaven més ràpids. Els millors van ser la roba de fil de cotó o bé el filtre per a xarops, ja que eren els que filtraven més ràpids. La velocitat de filtració té molta importància quan es volen filtrar molts litres.

Filtració amb filtres de paper per a xarops.

Valoració del filtrat

Resultats dels diferents sistemes de filtració:

Temps filtració de 100 ml Temps filtració de 200 ml Temps filtració de 300 ml Velocitat de filtració Qualitat del filtrat obtingut

Gasa

Cotó

Paper de cuina

Roba de fil de cotó

Filtre per a xarops

12’ 14’’

11’ 10’’

1’ 30’’

0’ 12’’

0’ 26’’

31’ 05’’

22’ 18’’

4’ 55’’

0’ 29’’

1’ 0’’

No calculat*

No calculat*

No calculat*

1’ 0’’

2’ 09’’

Molt lent

Molt lent

Lent

Ràpid

Ràpid

Absència de terbolesa

Absència de terbolesa

Absència de terbolesa

Absència de terbolesa

Absència de terbolesa

* No s’ha calculat perquè els filtres quedaven colmatats i pràcticament no filtraven

35


Quantitat de nous verdes per cada litre de ratafia També vaig analitzar quina era la quantitat de nous verdes que es necessitava per obtenir una bona coloració a la ratafia. Per realitzar aquest procediment vaig utilitzar cinc ampolles i hi vaig abocar 250 ml d’alcohol al 40%. Després a cada ampolla hi vaig afegir una quantitat de nou verda diferent en ordre ascendent. Les conclusions van ser contundents: la nou verda és el component que dóna el color fosc, i amb poca quantitat es pot obtenir una bona coloració. Mitja pela per litre dóna una coloració insuficient. Utilitzant entre 1 i 2 peles de nous verdes per litre de ratafia tenim un bon color. Amb més quantitat de nous el color no millora.

Ampolles amb les peles de nous verdes acabades de posar.

Les mateixes ampolles a contrallum al cap d’una setmana.

Resultats de la quantitat de nous verdes per litre de ratafia Numeració de les ampolles amb 250ml d’alcohol al 40%

Quantitat de pela de nou verda

Quantitat de pela de nou verda equivalent per 1 litre*

Coloració

0

1/8

1/2

Marronosa

1

1/4

1

Fosca

2

1/2

2

Fosca

3

1

4

Fosca

4

2

8

Fosca

* Es multiplica per 4 la columna anterior per expressar el resultat per litre.

37


Formació del color fosc característic de la ratafia El tercer experiment d’aquest apartat va consistir a determinar si la formació de la substància colorant era deguda a una oxidació de l’extracte de nous verdes provocada per l’oxigen de l’aire. Bàsicament, vaig utilitzar dues ampolles on hi havia 400 ml d’alcohol al 40% a cadascuna. A només una de les ampolles hi vaig fer passar nitrogen perquè desplacés l’oxigen de l’ampolla i quedés amb poc oxigen o gairebé gens dissolt a l’aiguardent. Finalment, hi vaig afegir la mateixa quantitat de nou verda a cada ampolla. Es va poder comprovar que l’ampolla on havíem fet passar nitrogen obtenia una coloració menys fosca que l’ampolla on no n’hi havíem fet passar, cosa que ens va fer pensar que l’oxigen dissolt a l’aiguardent realitza una oxidació de la pela de nou verda i provoca la coloració fosca de la ratafia. Vist això, recomano que quan s’elabori ratafia i es deixi la ratafia a sol i serena s’obri l’ampolla de tant en tant i es remeni per millorar l’aportació d’oxigen, per obtenir una bona coloració.

Mètode en què es fa passar el nitrogen del globus a l’ampolla

Valoració de les dues ampolles al cap d’una setmana

39


Per acabar només vull dir que amb treballs com aquest cada vegada es van coneixent més els secrets d’aquesta beguda tan especial i de recepta secretament guardada dins de la calaixera. La totalitat del treball està a la disposició de tothom i espero que pugui animar més gent a elaborar ratafia o fer més treballs de recerca. Ara bé, l’elaboració d’una bona ratafia catalana amb el seu punt just d’ingredients recau en mans de cadascú i de la tradició. Eduard Pla i Mestras

41


Patxaran, el licor vermell d’un poble La ratafia forma part de la ingent família dels licors macerats, és a dir, aiguardent per una banda, mesclat amb qualsevol herba, fruit, cereal, espècia..., per l’altra. A la part més occidental dels Pirineus, els pobles bascos més antics maceraven aiguardent amb les plantes que podien trobar més a prop: groselles, cireres d’arboç, maduixes silvestres... i aranyons, el fruit protagonista del patxaran. Així doncs, l’elaboració d’aquest licor té unes característiques que el converteixen en germà de la ratafia dins de la família dels licors. Des de molt antic, al patxaran, com a la ratafia, se li atribueixen propietats medicinals a causa de l’acció del fruit, l’aranyó. Els estudis científics al voltant d’aquest licor confirmen allò que durant segles ha practicat la creença popular per tradició. El patxaran va bé per tenir cura de l’aparell digestiu; també preveu l’arteriosclerosi i els infarts... A més, l’aranyó conté molta vitamina C; les flors són utilitzades en homeopatia i també són diürètiques.

43


Sempre, però, se n’ha de prendre una quantitat molt mesurada per arribar a percebre’n les propietats curatives. Hi ha una denominació d’origen que englobaria aquest licor i que s’anomena “Pacharan navarro”, creada per la Consejería de Agricultura del Gobierno de Navarra. Actualment, aquest fet ens condueix a situar el patxaran només en terres navarres, cosa que ens crea confusió i fa que l’associem només a les empreses navarres que el comercialitzen. Però el patxaran, aquest licor d’un color vermell intens, no coneix fronteres; se’n pot trobar de comercial o casolà al País Basc, però també es pot fer de manera casolana a la República del Mas del Puig, o a a la masia on va néixer Mn. Cinto Verdaguer. Més aviat depèn del neguit i les ganes de cadascú per continuar fent allò que sempre, per tradició i empíricament, han fet els nostres avantpassats, com el patxaran o la ratafia.

45


Setena edició del Talleret de la Ratafia Que Santa Coloma és la capital mundial de la Ratafia, ja ningú en dubta. A banda de tenir una festa dedicada a aquest ancestral licor, podem gaudir de multitud d’activitats i iniciatives relacionades amb aquest durant tot l’any. Una bona prova d’això va ser la setena edició del Talleret de la Ratafia, que va tenir lloc el passat dia 22 de juliol a les sis de la tarda a la sala annexa del Bar Sant Martí. Aquesta és un cita ineludible per a tots aquells que, com la trentena de persones d’enguany, desitgin aprendre a fer una bona ratafia seguint els consells d’experts ratafiaries colomencs, com la Lola Badia, i amb les millors herbes remeieres facilitades per la botiga Natural. Com a fet curiós, s’ha de fer esment que entre els participants al Talleret hi vam poder veure molts joves colomencs, a banda de persones vingudes de diverses poblacions veïnes. Aquest fet ens fa pronosticar una supervivència, a curt termini, de la tradició d’elaborar ratafia a casa nostra. Però l’oferta del Talleret no es limitava 47


només a l’activitat de tarda, sinó que va convocar un bon grup en la ruta pels entorns de Santa Coloma per conèixer les herbes ratafiares, els seus usos, propietats, quines atencions necessiten... La Gemma Cantal i l’Albert Bayés van saber atraure l’atenció dels assistents al llarg de les dues hores que va durar la ruta, que, sortint de la plaça Farners, va passar pels dipòsits municipals, per un camí paral·lel al Puig Fortí, va fer parada als jardins del geriàtric, va arribar a la font del Roure i va tornar cap a la plaça Farners. La sortida va estar organitzada per la Confraria de la Ratafia, entitat que agrupa les desparegudes Nou Verda i Amics de la Ratafia, i una bona colla de persones sensibles cap al món ratafiaire colomenc.

49


La llegenda de les goges de Farners Vosaltres, els colomencs, potser heu sentit a parlar de les goges, unes màgiques i entremaliades fades que habiten les coves del rocar colomenc, i que fan rituals ancestrals al castell de Farners. Si ensopegueu una nit de lluna plena i, a més, coincideix amb la Festa de la Ratafia, teniu tots els números per trobar alguna bonica goja i participar dels rituals màgics que realitzen als seus palaus meravellosos; aquestes coves del rocar plenes d’or i marfil, ambre dels mars del nord, turqueses de les tombes dels faraons, delicades catifes de seda de Pèrsia, glasses i vori tenyit, pedres lunars i braçalets de jade, fusta de sàndal i esmalt blau, xals de llana delicada de l’Índia, fins licors de Targu Mures,vasos delicadíssims de cristall venecià, cocorrois de campanet, perles d’Ormuz... Ara, però, us explicarem una llegenda que té com a protagonista una pobre vella que venia de Roca Guillera, carregada amb un feix de llenya, i que fou sorpresa a mitja nit per les fantàstiques goges de Farners. –No temeu, bona dona. D’on veniu a aquestes hores?–li van preguntar. –Vinc d’aquesta muntanya. He arreplegat aquest feixot de llenya que m’ajudarà a viure, perquè sóc pobra, vella,

51


i estic desamparada. I com que vaig tan a poc a poc m’he endarrerit –va contestar mig tremolosa. –Deixeu el feix i teniu –afegiren les goges mentre li omplien les butxaques de la falda del vestit–. Fins que hàgiu passat passat el llindar de casa vostra, no us ho mireu pas! I així va ser, la pobra vella va començar a caminar cap a casa seva, però a cada passa que feia, més li augmentava la impaciència per saber què era allò que li havien posat aquelles fades. Va fer mil i un pensaments i cada cop intentava caminar més de pressa, però la seva avançada edat li ho impedia. L’ànsia de saber que era allò que li van donar les goges, li va fer perdre la paciència i, ai!, quan faltava poc per arribar a casa va mirar què duia a les butxaques, i només hi va trobar petits granets de sorra. –M’han enganyat! –va exclamar la vella, tot amargada,– i va llençar aquells poquets granets de sorra. Entrà a casa enfadada i rondinant, però quan va encendre el llum d’oli per anar a dormir, s’adonà que els pocs granets que havien quedat agafats a la roba brillaven com mai... Era or , i or del fi. I ella que es pensava que les goges l’havien enganyat! Va sortir corrents de casa i se’n va anar cap al lloc on havia llençat els granets de sorra, però el fort vent que començava a bufar llavors, els havia escampat per tot el rocar. I és que... amic meu, no perdis mai la paciència, tot arriba! 53


Dites, creences i curisositats sobre les herbes ratafiaires Gràcies en part als refranys i a les dites populars s’han pogut conservar i passar de generacions en generacions els coneixements i les propietats de les herbes remeieres. Tot seguit us fem un recull de les més conegudes i també de les més divertides.

Alfàbrega Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega que per Santa Margarida ja serà florida. El dia de Santa Àgueda, 5 de febrer, les noies se la posaven als pits i entre els cabells per atraure els homes. Comprada per Sant Joan porta sort.

Canyella Sobretot canyella que fa bon brou. La canyella és una escorça d’un arbre tropical.

Espígol Perfums d’espigol i de flor de saüc tornen la salut. S’utilitza per perfumar armaris, i també se’n fa colònia. És un repel·lent d’insectes. 55


Farigola Sopes de farigola, parts de rosari. Del païdor la farigola treu el dolor. Per la gola, la farigola.

Fonoll Fonol i ruda fan la vista aguda. Si et fa mal el païdor el fonoll és el millor. Mal de ronyons cataplasmes de fonoll. El qui veu el fonoll i no se’l menja el diable el penja. És ideal per a pastissos.

Hisop Qui troba hisop i no el cull té molt d’orgull. Hisop posa la mare al seu lloc (parteres). Rentar-se amb hisop fa trobar xicot. Hisop, hisop, que a casa no en toc, ni lluny, ni prop.

Magraner Porta magranes a les butxaques (vol dir que porta diners a la butxaca). Ple com una magrana (està mot ple de gent).

Noguer Diu l’ombra del noguer: fes-me mal o jo te’n faré. Com més petita la nou, més remor mou. La nou i dona, la que calla és bona. Les nous treuen els mals humors (contra verí). Les nous i les figues són bones amigues. Nous i pinyons, postres de minyons. El qui planta un noguer no en menjarà nous. 57


Romaní De la virtut del romaní mil coses se’n poden dir. Per l’amor, el romaní: per qui no en té, li fa venir; i qui en té li fa fugir. De romaní florit i dones per casar, tot l’any n’hi ha. Aigua de romaní que fa pari. Romaní, si no tens mal te’n farà venir. Oli i romaní fregit, remei beneït. Picada d’escorpí, mel de romaní. Qui ve de Montserrat i no porta romaní, ni té amor ni en vol tenir. Un brot de romaní al rostit ajuda a digerir.

Ruda On hi ha ruda, Déu hi ajuda. A la casa on hi ha ruda no hi valen les bruixes. Malalt que no es cura amb ruda va de dret a la sepultura. Fonoll i ruda fan la vista aguda Es gustós posar-ne un brot a la xocolata desfeta. També s’utilitza en veterinària per desinfectar una mossegada de gos a les ovelles.

Saüc A mal de cor, oli de saüc.

Valeriana Si vols tenir la dona sana, dóna-li arrel de valeriana. Valeriana prendràs i no et feriràs. Fa pudor, però els gats se la mengen. Xavi Amat

59


Els secrets de la Ratafia Bosch Arribo a Sant Quirze de Besora, després de passar per Vic i d’agafar la carretera de Ripoll. Aquí tothom sap on és can Bosch. “Ah!, la Fassina”, em diuen, quan pregunto per l’adreça. Arribo puntual a la cita, són les sis de la tarda. Em rep en Francesc, que avisa el Sr. Joaquim. Mentre l’espero ressegueixo les parets. Sembla un museu. Una de les parets està plena d’aixetes d’aram. En un altre pany de paret, auques i retalls de diari emmarcats. Tot l’espai està ple de bótes de roure. Es nota que estan molt orgullosos del que fan i de tota la feina feta entre aquestes parets. El Sr. Joaquim continua dient: “Som fassinaires des de fa més de cent anys. Elaborem licors per maceració, com la ratafia, i també destil·lem. Encara fem servir l’aparell original, només que abans s’escalfava amb llenya i ara no. Som una fassina perquè destil·lem al bany maria, amb vapor. Produïm l’aiguanaf, un licor típic del Pirineu, que és un destil·lat d’un preparat molt semblant a la ratafia.” Arriben quasi al mateix moment en Josep i en Faust Bosch. “Són els meus fills, la cinquena generació; 61


la sexta ja va a escola”, diu el Sr. Joaquim. “Perdona, ens han torbat més del compte a Vic. De seguida estem per tu”, diu en Faustí. M’expliquen que a la cocteleria Boadas fan un còctel de ratafia que es diu Noulook, amb ratafia Bosch. També que la televisió hi ve sovint a gravar. El pare em regala un vídeo amb el resum dels reportatges televisius. Em crida l’atenció un recipient d’aram de grans dimensions amb rodes. M’expliquen que es tracta de la marmita; aquí desfan en calent el sucre amb aigua per fer els xarops. Fan servir les mateixes bàscules i balances, les fórmules no han variat. El secret, fer servir ingredients de màxima qualitat, sempre plantes o espècies; mai utilitzen extractes concentrats. Assenyalo un recipient de llautó que està posat en una espècie d’altar. “Això és el mesurador més antic que tenim, és el porró, una mesura antiga per a l’aiguardent. Un porró d’aiguardent equival a uns cinc quarts de litre o si ho prefereixes quinze porrons són vint litres d’aiguardent”, m’expliquen entre el Sr. Joaquim i en Faustí. Parlo llargament amb ells, m’ensenyen les fotografies de les tres primeres generacions de ratafiaires. M’ensenyen els retalls de diaris i els dietaris de l’empresa. Els guarden tots, des del primer de 1892, escrit per n’Anna Peroliu, remeiera, fins als d’ara, més impersonals, fets amb ordinador. 62


M’omplen de prospectes, auques, i em regalen una ampolla de ratafia Bosch, reserva, reposada en bótes de roure durant cinc anys. En Faustí m’explica que la ratafia Bosch es pot guardar al congelador, ja que per la seva graduació alcohòlica no es congela. Si es veu ben freda, és un excel·lent digestiu. Això ho va descobrir un restaurador de Meranges, que es va oblidar una ampolla de ratafia en una taula del seu restaurant una nit molt freda d’hivern... Ens acomiadem; ens trobarem a la fira de Sta. Coloma. Francesc Pla i Rodas Tardor del 2007 Inicis Generacions Utillatge principal de la fassina Crida l’atenció A destacar

Elaboració de El secret Recomanació

FITXA DE LES DESTIL·LERIES JAUME BOSCH Van començar fent ratafia des de 1892 de manera comercial Cinc: Anna Peroliu, Faustí Bosch, Jaume Bosch, Joaquim Bosch i els actuals germans Faustí i Josep Bosch Destil·lador amb vapor, marmita, maceradors, bótes de roure, bàscula i balança de plats L’estança sembla un museu, però encara hi fabriquen unes 70.000 ampolles cada any Recipient de llautó per mesurar aiguardent, el porró. 15 porrons equivalen a 20 litres d’aiguardent Fórmula de “Boadas cocktail”: Còctel “Newlook”: 1/6 de Gran Marnier groc, 1/6 de Ratafia Bosch, 2/6 de Rom blanc, 2/6 de Campari, 4 glaçons i ben remenat amb coctelera Xocolater de Manlleu: Bombons farcits de Ratafia Bosch Macerats: ratafia i ratafia reserva Destil·lats: aiguanaf compost, licor de Núria, licor del Far, aromes de Rupit, anís del Ter. Ingredients de màxima qualitat seguint les fórmules i els procediments originals Guardar sempre l’ampolla de ratafia Bosch al congelador. No es glaça. Servir-la ben freda després dels àpats. Molt digestiva.

63


El mapa de les ratafies Amb aquests mapes queda clar que Santa Coloma de Farners és la capital indiscutible de la ratafia. També ho tenim clar quan coneixem les xifres de participació del Concurs de la Ratafia. Des de que a la nostra ciutat es va celebrar el primer concurs de la ratafia, molta gent ha participat. És més, el nombre de ratafiaires augmenta any rera any.

65


Europa

66


Zona Ratafiaire

Catalunya

Ciutats Ratafiaires Santa Coloma de Farners Besalú Olot Vielha Centelles Anglès Osor Tàrrega Les Borges Blanques Romanyà de la Selva Cassà de la Selva

Tipus de ratafies a Catalunya Ratafia de nous Ratafia d’espècies Ratafia de pell de taronja Ratafia de pell de llimona Ratafia de taonger Ratafia de fruites amb pinyol Ratafia de cireres Ratafia de noió Ratafia de raïm Ratafia d’Aranyons Ratafia de Magrana Ratafia d’Angèlica Ratafia de Magnòlia Ratafia d’Anís Ratafia de Til·la Ratafia de viola Ratafia de cafè Ratafia d’albercocs Ratafia de mores Ratafia de groselles

67


25è Concurs de la Ratafia L’any passat es va batre el record de ratafies presentades, amb 118 participants. El jurat del 25è Concurs de la Ratafia, format per Pep Campeny, Emili Costa, Ricard Dilmé, Salvador Garcia-Arbós, Anna Selga, Laura Forroy, Xavi i Jordi Codina, Pep Casas, Josep Morell, Xevi Viñas i Núria Terris, va tenir més dificultats que mai per tastar-les totes i escollir-ne la guanyadora. Però després d’una deliberació força tensa i etílica, la classificació va ser la següent: Primera ratafia: Engràcia Formiga, de Sarrià de Ter Segona ratafia: Pepita Riera, de Sarrià de Ter Tercera ratafia: Montserrat Figueras, de la Cellera de Ter Millor ratafia de Santa Coloma de Farners: Rosa Ferragutcasas

69


Pînta el Sol i Serena i lliura’l a l’estand de l’Ajuntament de la Vela de la Ratafia!

70 Nom:


Nova imatge de la Festa de la Ratafia, la de sempre L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha encarregat a l’empresa Dosis disseny de Sant Feliu de Guíxols el redisseny del logotip de la Festa Concurs de la Ratafia. Des de l’any 1995, existeix el símbol del sol i la serena, que caracteritza molt bé el món ancestral i màgic de la ratafia. Ara s’ha volgut actualitzar aquest símbol retornant plenament als seus orígens amb un sol i serena de formes molt més tradicionals, però posant al dia la resta d’elements d’aquesta imatge, com ara els colors o la tipologia de lletres. A primer cop d’ull, es diria que és el sol i serena de sempre, aquell que durant 12 anys ens ha acompanyat durant la Festa de la Ratafia; però si ens el mirem dos cops veurem canvis que ens permeten retornar encara més al passat des d’un punt de vista actual.

71


El cartell del 2007 L’autor del cartell de la Festa de la Ratafia d’enguany ha estat Dani Gonzàlez Ferrer (Riudarenes 1973). En Dani va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Art d’Olot, i n’és professional des del 1997. Ha desenvolupat aquesta tasca en diferents estudis, on ha acumulat experiència en el camp de la publicitat i la comunicació visual. Actualment treballa com a freelance, el seu treball és multidisciplinar però se centra sobretot en la identitat corporativa i el disseny editorial adreçat en gran part als àmbits institucionals i culturals. Segons el mateix autor, “el cartell vol reflectir la diversitat de la ratafia a través de les múltiples personalitats, colors, textures, sabors... però amb un element comú: les herbes”

73


Fotografies: Xavi Amat Disseny portada: Dani Gonzàlez Edita: Confraria de la Ratafia Organitza: Ajuntament de Santa Coloma de Farners Agraïm a tots els anunciants la seva col·laboració, sense la qual no podríem haver editat aquest programa.

Organitza:

74

Col·laboren:

LLibret Ratafia 2007  

LLibret de la Ratafia 2007

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you