Page 1

BLAUGRANES REVISTA OFICIAL DE LA CONFEDERACIÓ MUNDIAL DE PENYES DEL FC BARCELONA. NÚM. 6 - JULIOL 2018

#infinit8iniesta

INIESTA, EL JUGADOR INFINIT • ENTREVISTA A ANTONI GUIL • ENTREVISTA A JOSEP MARIA CORONAS • SUPORT A L’ESPORT BASE • VIATJANT A LA FINAL • L’ACTUALITAT PENYÍSTICA


SUMARI JULIOL 2018

5

18

EDITORIAL D’ANTONI GUIL

LA TRIBUNA

SERVEI INICIAL

6

DES DE

ENTREVISTA A JOSEP MARIA CORONAS

34

TANT SE VAL D’ON VENIM LES DARRERES NOTÍCIES DE LES PENYES

XUTA I GOL INIESTA, EL JUGADOR INFINIT

24

CERCLE CENTRAL SUPORT A L’ESPORT BASE AMB JUNTS+

12

48

SOM LA GENT BLAUGRANA

LA PASSIÓ BLAUGRANA QUE VA IL·LUMINAR PUERTO RICO

3er ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

50

ENTREVISTA A ANTONI GUIL

PUNT DE PENAL

DADES PORTAL DE TRÀMITS DE PENYES

30

LA GRADERIA VIATJANT A LA FINAL

BLAUGRANES NÚM. 6 JULIOL 2018

EDITA Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona PRESIDENT Antoni Guil i Román DIRECTOR Joan Camps i Reig REDACCIÓ Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, Llorente & Cuenca AGRAÏMENTS Departament de Comunicació i Departament de Màrqueting del FC Barcelona COL·LABORADORS Federacions de Penyes del FC Barcelona, Toni Closa, Pere Escobar FOTOGRAFIA DE PORTADA Miguel Ruiz - FCB FOTOGRAFIA Germán Parga - FCB, Miguel Ruiz - FCB, Victor Salgado - FCB, Santiago Garcés - FCB, Dani Aznar, Sara Gordón, Manel Gimeno, Rafa Martin DISSENY I MAQUETACIÓ Bufa Tramuntana Comunicació IMPRESSIÓ TO+ Creacions Gràfiques DIPÒSIT LEGAL B 25197-2017


5 SERVEI INICIAL

JULIOL 2018

Antoni Guil

President de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona

...fins aviat, Andrés

...hasta pronto, Andrés

...see you soon, Andrés

Fa una mica més de dues dècades, un nen de només 12 anys, ulls rodons i cara riallera aterrava al Camp Nou per veure canviar la seva vida. Poc s’imaginava aquell nen que en el futur es convertiria en un dels millors jugadors de la història del futbol i que esdevindria un referent de tanta magnitud que seria capaç, dia rere dia, de fer feliços els milions de socis, penyistes i seguidors del Barça arreu del món.

Hace poco más de dos décadas, un niño de tan solo 12 años, ojos redondos y cara risueña aterrizaba en el Camp Nou para ver cambiar su vida. Poco se imaginaba ese niño que en el futuro se convertiría en uno de los mejores jugadores de la historia del futbol y que se volvería un referente de tal magnitud que sería capaz, día tras día, de hacer felices a los millones de socios, peñistas y seguidores del Barça en todo el mundo.

A little over two decades ago, a 12-year-old boy, wide-eyed and smiling, arrived at Camp Nou to see his whole life change. Little did that boy imagine that in the future he’d become one of the greatest players in the history of football, a benchmark of such magnitude that he’d succeed, day after day, in bringing happiness to the millions of members, supporters and fans of Barça worldwide.

Ara, amb un palmarès de somni i una impressionant trajectòria a les espatlles, aquell nen, que ja s’ha fet gran, ens diu adeu per assolir altres reptes professionals i esportius lluny de casa. Un moment que, a tots nosaltres, ens toca assumir de manera resignada i respectuosa. I és que és molt el que ens ha donat en tots aquests anys. Ens ha delectat amb elegància i humilitat, ens ha captivat amb classe, ens ha regalat alegria i ens ha brindat eufòria. Però també ens ha obsequiat amb comprensió, esportivitat i amb una enorme empatia en els moments més difícils.

Ahora, con un palmarés de ensueño y una impresionante trayectoria a sus espaldas, ese niño, que ya se ha hecho mayor, nos dice adiós para alcanzar otros retos profesionales y deportivos lejos de casa. Un momento que, a todos nosotros, nos toca asumir de forma resignada y respetuosa. Y es que es mucho lo que nos ha dado a lo largo de todos estos años. Nos ha deleitado con elegancia y humildad, nos ha captivado con clase, nos ha regalado alegría y nos ha brindado euforia. Pero también nos ha obsequiado comprensión, deportividad y una enorme empatía en los momentos más difíciles.

Now, with a dream that came true and a spectacular career to speak of, that child, all grown up, bids us farewell to embark upon other professional and sporting challenges far away from home. It is a moment that we all need to acknowledge with respectful resignation. The fact is, he has given us a lot over all these years. He has delighted us with his elegance and humility, he has captivated us with his class, he has given us joy and granted us with euphoria. But he has also bestowed us with the gifts of understanding, sportsmanship and an enormous empathy during difficult times.

No serà fàcil oblidar l’estreta relació que el jugador sempre ha mantingut amb nosaltres, el moviment de penyes. A l’entrevista amb ell que podreu llegir a la revista que teniu a les mans, el jugador ens confessa, entre rialles, que havia visitat la majoria de penyes de Castellala Manxa amb la penya que porta el seu nom, a Fuentealbilla, i no dubta en reconèixer la important tasca que les penyes desenvolupen en el suport incondicional al Club.

No será fácil olvidar la estrecha relación que el jugador siempre ha mantenido con nosotros, el movimiento de peñas. En la entrevista con él que podréis leer en la revista que tenéis entre manos, el jugados nos confesa, entre risas, que había visitado la mayoría de las peñas de Castilla-La Mancha con la peña que lleva su nombre, en Fuentealbilla, y no duda en reconocer la importante tarea que ejercen las peñas en el apoyo incondicional al Club.

It will not be easy to forget the close relationship this player has always maintained with us, the supporters club movement. In the interview you can read in the magazine you have in your hands, the player laughingly confesses to having visited most of the penyes in Castile-La Mancha with the supporters club from Fuentealbilla that bears his own name, and he doesn’t hesitate to recognise the important work carried out by these entities with their unconditional support for the Club.

Tampoc no esborrarem de la retina el gol a Stamford Bridge, la final a Roma, el 2 a 6 al Bernabéu i tants i tants partits i moments. En definitiva, no oblidarem mai el que Iniesta ha fet per nosaltres: fer gran el FUTBOL. En majúscules, i sense artificis. Futbol com el que han jugat, al llarg de la història, els més grans del món. Li estarem sempre agraïts.

Tampoco nos borramos de la retina el gol en Stamford Bridge, la final de Roma, el 2 a 6 en el Bernabéu y tantos y tantos partidos y momentos. En definitiva, no olvidaremos nunca lo que Iniesta ha hecho por nosotros: hacer grande el FUTBOL. En mayúsculas, y sin artificios. Futbol como el que han jugado, a lo largo de la historia, los más grandes del mundo. Le estaremos siempre agradecidos.

Neither will the memory ever fade of that goal at Stamford Bridge, the final in Rome, the 2-6 at Bernabéu and the multiple other matches and moments. In short, we will never forget what Iniesta has done for us: make FOOTBALL great. In capitals, and without artifice. Football like that which has been played throughout history by the biggest stars in the world. We’ll always be grateful to him.

Una cosa tingues clara, Andrés: les i els penyistes i tota l’afició, com et va dir el nostre president, no et diem pas adeu, sinó “fins aviat”.

Ten una cosa clara, Andrés: las y los peñistas y toda la afición, como te dijo nuestro presidente, no te decimos adiós, sino “hasta pronto”.

There’s one thing we want you to know, Andrés: all the supporters and all the fans, just as our president said, won’t say goodbye, but “see you soon.”


6 XUTA I GOL

JULIOL 2018

Iniesta

El passat mes de maig Andrés Iniesta es va acomiadar del Club que l’ha vist créixer i esdevenir un dels millors jugadors del món. La seva elegància, esforç i saber estar l’han convertit en un referent que ni l’afició ni les penyes podran oblidar fàcilment. Vam compartir amb ell alguns dels seus darrers moments a les instal·lacions blaugrana per fer balanç de la seva trajectòria al FC Barcelona.

Va arribar a La Masia amb només 12 anys i molts somnis per endavant. La seva constància, persistència i excel·lència el van convertir, pocs anys més tard, en un dels millors jugadors del món i un referent pel FC Barcelona. Ara, amb 34 anys, Andrés Iniesta s’acomiada de la seva etapa al Club que l’ha vist créixer. Una ocasió transcendental que li permet reflexionar sobre tot el que ha viscut: “Són 21 anys els que fa que soc aquí. He crescut, he gaudit i he format una família.

Crec que la vida que he tingut és idíl·lica, i per a mi és el més important”. Des que va entrar a jugar al primer equip, Iniesta ha ajudat el Barça a guanyar nou Lligues, sis Copes del Rei, quatre Champions i tres Mundials de Clubs, a més de set Supercopes d’Espanya i tres Supercopes d’Europa. Un palmarès que, tot i la humilitat que caracteritza el de Fuentealbilla, acredita el seu èxit esportiu: “Mai m’he considerat ni millor ni pitjor que un altre. Cadascú intenta fer el seu camí, fer les seves coses. Crec que el més gran que un jugador pot aconseguir és el reconeixement de la gent, dels companys i dels entrenadors”. I sembla que la seva recepta no li ha anat malament.

Un somni fet realitat i una penya a Fuentealbilla La seva fama ha estat forjada amb suor i esforç. I és que el manxec no s’ha saltat ni una etapa al Club culer. Ha passat per totes les categories inferiors, ha arribat al primer equip i s’ha convertit en capità.

El primer, a més a més, triat pels seus companys: “Sento orgull, satisfacció i felicitat perquè no he representat només Andrés Iniesta per portar el braçalet. He representat els meus companys, el meu Club, i els aficionats, siguin d’on siguin”. No en va, Iniesta sempre ha trobat temps per estar a prop de l’afició i de les penyes: “Recordo, quan vaig començar al primer equip, haver recorregut la majoria de penyes de Castella-la Manxa quan anava a l’estiu a Fuentealbilla. El sentiment que es té per aquest Club està escenificat en l’afició, i és el que els jugadors hem de saber i entendre”. Com no podia ser d’una altra manera, el petit poble que el va veure néixer i posar-se les primeres botes va fundar, anys després, una penya blaugrana amb el seu nom. A Andrés encara l’emociona: “Tenir una penya al teu poble és bonic perquè són els teus orígens. La gent intenta mostrar-te la seva estima”. Ell correspon aquest afecte amb el suport absolut del seu celler als penyistes de Fuentealbilla: “La Bodega sempre s’ha intentat relacionar amb la penya i els esdeveniments que fan. És un vincle del qual em sento orgullós, i que sempre ha estat present”.


EL JUGADOR Una forma de ser, una manera d’entendre l’esport La seva forma de jugar es correspon amb la seva manera d’afrontar la vida: “Entenc el futbol i la vida com una qüestió de tots: la suma de totes les parts és la que fa més fort l’equip. Pot ser que aquesta visió estigui relacionada amb la meva condició de centrecampista o jugador organitzador”. Tant és així que Iniesta no entén les seves victòries sinó com a compartides: “Tot el que és meu, és de tots, o de la meva gent. Uns trofeus són en un lloc, uns altres en un altre lloc, però sense dubte, el que sempre tens al cor o al cap són els moments que has viscut en pròpia pell, i només tu saps el sentiment que has tingut”. De ben segur que aquesta actitud l’ha portat a ser el que avui dia és i l’ha ajudat a superar moments dolents: “Sense dubte crec que l’etapa més dura que ens va tocar viure va ser amb Tito Vilanova. Van ser alguns dels moments més durs que hem viscut, no només com a esportistes, sinó en l’àmbit personal, més enllà de derrotes o situacions esportivament negatives”.

7 XUTA I GOL

JULIOL 2018

I N

F

I

N

I

T

Superar els ídols i esdevenir referent

La vida canvia, però no l’essència

Amb una gran elegància i saber estar en el terreny de joc, Iniesta tampoc oblida els referents que el van portar a ser futbolista: “Sempre vaig tenir Guardiola i Laudrup com a ídols, com a jugadors als quals m’hagués agradat assemblar-me per la seva manera de jugar, d’entendre el futbol, o de transmetre les coses. Sempre els he admirat i he intentat aprendre d’ells”. Ara, però, és ell qui inspira i és referència per a les més joves promeses futbolístiques a La Masia que somien en ser com ell: “Mai m’he parat a pensar-ho gaire, però m’agrada que em tinguin en consideració. Que hi hagi aquesta imatge i que hi hagi nens i joves que tenen tot el camí per recórrer, que es fixin en tu és molt bonic”.

El mes de maig passat, Iniesta va jugar, emocionat, el darrer partit com a jugador blaugrana al Camp Nou. Un estadi que el va veure evolucionar i esdevenir la figura de referència en esport que és avui en dia: “Em vaig adonar que les coses estaven canviant quan vaig començar a tenir més continuïtat al primer equip i vaig començar a jugar de forma assídua. Aleshores et veus capacitat, animat per un entrenador i per uns companys que et veuen de manera diferent. També l’afició et veu d’una altra forma. Crec que aquest és el punt que et fa créixer com a jugador”.

La seva família sempre li ha donat suport i, ara, els seus fills comencen a ser conscients de la rellevància esportiva del seu pare: “S’adonen que em demanen fotos o autògrafs, o que em criden pel cognom. És una cosa que els xoca però també els fa certa gràcia. Suposo, però, que encara no són conscients que el seu pare és el jugador de futbol que és o ha tingut els reconeixements que ha tingut. M’imagino que això ho aniran veient i sentint de tant en tant”.

Malgrat això i, amb la mateixa mirada que 22 anys enrere, reconeix que no ha canviat gaire: “Em recordo al poble, les coses que feia a la pista de l’escola amb la pilota, i em veig ara, i no han canviat gaire. Han passat molts anys i, pel camí, la necessitat de créixer, avançar i millorar és la que et va fent superar, però l’essència del que soc es manté intacta”. Potser per això ni el Barça ni el moviment de penyes podran oblidar mai un jugador que ja s’ha convertit en infinit.


8 XUTA I GOL

JULIOL 2018

E L JU G AD O R El pasado mes de mayo Andrés Iniesta se despidió del Club que le ha visto crecer y convertirse en uno de los mejores jugadores del mundo. Su elegancia, esfuerzo y saber estar lo han convertido en un referente que ni la afición ni las peñas podrán olvidar fácilmente. Compartimos con él algunos de sus últimos momentos en las instalaciones blaugrana para hacer balance de su trayectoria en el FC Barcelona.


9 XUTA I GOL

I N

F

I

Llegó a La Masia con tan solo 12 años y muchos sueños por delante. Su constancia, persistencia y excelencia lo llevaron a convertirse, pocos años más tarde, en uno de los mejores jugadores del mundo y un referente para el FC Barcelona. Ahora, con 34 años, Andrés Iniesta se despide de su etapa en el Club que lo ha visto crecer. Una ocasión transcendental que le permite reflexionar sobre todo lo que ha vivido: “Hace 21 años que estoy aquí. He crecido, he disfrutado y he formado una familia. Creo que he tenido una vida idílica, y para mí eso es lo más importante”. Desde que empezó a jugar con el primer equipo, Iniesta ha ayudado al Barça a ganar nueve Ligas, seis Copas del Rey, cuatro Champions y tres Mundiales de Clubs, así como siete Supercopas de España y tres Supercopas de Europa. Un palmarés que, a pesar de la humildad que caracteriza al de Fuentealbilla, acredita su éxito deportivo: “Nunca me he considerado ni mejor ni peor que otro. Cada uno intenta hacer su camino, hacer sus cosas. Creo que lo más grande que puede conseguir un jugador es el reconocimiento de la gente, de los compañeros y de los entrenadores”. Y parece que su receta no le ha ido mal.

Un sueño hecho realidad y una peña en Fuentealbilla Su fama se ha forjado con sudor y esfuerzo. Y es que el manchego no se ha saltado ni una etapa en el Club culé. Ha pasado por todas las categorías inferiores, ha alcanzado el primer equipo y se ha convertido en capitán. El primero, además, elegido por sus compañeros: “Siento orgullo, satisfacción y felicidad porque no he representado tan solo a Andrés Iniesta al llevar el brazalete. He representado a mis compañeros, mi Club, y los aficionados, sean de donde sean”. No en vano, Iniesta siempre ha encontrado tiempo para estar cerca de la afición y de las peñas: “Recuerdo, cuando empecé con el primer equipo, recorrer la mayoría de las peñas de Castilla-La Mancha al ir en verano a Fuentealbilla. El sentimiento que se tiene por este Club está escenificado en la afición, y es lo que los jugadores hemos de saber y entender”.

N

JULIOL 2018

I

Como no podía ser de otra manera, el pequeño pueblo que lo vio nacer y ponerse sus primeras botas fundó, años después, una peña blaugrana con su nombre. A Andrés todavía le emociona: “Tener una peña en tu pueblo es bonito porque son tus orígenes. La gente intenta mostrarte su estima”. Él corresponde a este afecto con el apoyo absoluto de su bodega a los peñistas de Fuentealbilla: “La Bodega siempre se ha intentado relacionar con la peña y los eventos que organizan. Es un vínculo del cual me siento orgulloso, y que siempre ha estado presente”.

Una forma de ser, una manera de entender el deporte Su forma de jugar se corresponde con su manera de afrontar la vida: “Entiendo el futbol y la vida como una cuestión de todos: la suma de todas las partes es la que hace más fuerte al equipo. Puede ser que esta visión esté relacionada con mi condición de centrocampista o jugador organizador”. Tanto es así que Iniesta no entiende sus victorias sino como compartidas: “Todo lo que es mío, es de todos, o de mi gente. Unos trofeos están en un sitio, otros en otro lugar, pero sin duda, lo que siempre tienes en el corazón o en mente son los momentos que has vivido en tu propia piel, y solo tú sabes el sentimiento que han producido”. Seguro que ha sido esta actitud la que le ha llevado a convertirse en la persona que es hoy y la que le ha ayudado a superar los malos momentos. “Sin duda, creo que la etapa más dura que nos tocó vivir fue con Tito Vilanova. Fueron algunos de los momentos más duros que hemos vivido, no solo como deportistas, sino en el ámbito personal, más allá de derrotas o situaciones deportivamente negativas”.

Superar a los ídolos y volverse un referente Con una gran elegancia y saber estar en el terreno de juego, Iniesta tampoco olvida los referentes que lo llevaron a ser futbolista: “Siempre tuve a Guardiola y a Laudrup como ídolos, como jugadores a los cuales me habría

T

O

gustado parecerme por su manera de jugar, de entender el futbol, o de transmitir las cosas. Siempre les he admirado y he intentado aprender de ellos”. Ahora, sin embargo, es él quien inspira y es referencia para las más jóvenes promesas futbolísticas de La Masia que sueñan con ser como él: “Nunca me he parado a pensarlo mucho, pero me gusta que me tengan en consideración. Que exista esta imagen, que haya niños y jóvenes que tienen todo el camino por recorrer y que se fijan en ti, es muy bonito”. Su familia siempre le ha apoyado y ahora sus hijos empiezan a ser conscientes de la relevancia deportiva de su padre: “Se dan cuenta que la gente me pide fotos o autógrafos, o que me llaman por mi apellido. Es una cosa que les choca, pero también les hace cierta gracia. Pero supongo que todavía no son conscientes de que su padre es el jugador de futbol que es o que ha tenido los reconocimientos que ha tenido. Me imagino que eso lo irán viendo y sintiendo de vez en cuando”.

La vida cambia, pero no la esencia El pasado mes de mayo, Iniesta jugó, emocionado, su último partido como jugador blaugrana en el Camp Nou. Un estadio que le vio evolucionar y convertirse en la figura de referencia del deporte que es hoy en día: “Me di cuenta de que las cosas estaban cambiando cuando empecé a tener más continuidad en el primer equipo y comencé a jugar de forma asidua. Entonces te ves capacitado, animado por un entrenador y por unos compañeros que te ven de manera diferente. También la afición te ve de otra manera. Creo que éste es el punto que te hace crecer como jugador”. A pesar de ello, y con la misma mirada que hace 22 años, reconoce que no ha cambiado mucho: “Me recuerdo en el pueblo, las cosas que hacía en la pista del colegio con la pelota, y me veo ahora, y no han cambiado demasiado. Han pasado muchos años y, por el camino, la necesidad de crecer, avanzar y mejorar es la que te va haciendo superarte, pero la esencia de lo que soy se mantiene intacta”. Tal vez por eso ni el Barça ni el movimiento de peñas podrán olvidar nunca a un jugador que ya se ha convertido en infinito.


10 XUTA I GOL

JULIOL 2018

THE

I N F I N I T E PL AYER

Last May, Andrés Iniesta bid farewell to the Club that has seen him grow up to become one of the greatest players in the world. His elegance, effort and skill have made him a benchmark that neither the sport nor the supporters clubs will easily be able to forget. We shared some of his final moments at the blaugrana facilities with him to reflect on his career at FC Barcelona. He arrived at La Masia at only 12 years old, with many dreams ahead of him. Just a few years later, his consistency, persistence and excellence had turned him into one of the greatest players in the world, and a benchmark for FC Barcelona. Now, aged 34, Andrés Iniesta bids farewell to his time at the Club which has seen him grow up. A transcendent moment that allows him to reflect on all his experiences: “I’ve been here for 21 years. I’ve grown up here, enjoyed myself and formed a family. I think the life I’ve had is idyllic, and this is the most important thing to me.” Since making his first team debut, Iniesta has helped Barça win nine Ligas, six Copas del Rey, four Champions League and three World Cups, in addition to seven Spanish and three European Super Cups. A record that, despite the humility that characterises the Fuentealbilla-born player, is firm proof of his sporting success: “I’ve never considered myself to be better or worse than anybody else. Everyone is trying to make their own way, to do their own thing. I believe that the greatest thing a player can accomplish is the recognition of the people, his teammates and coaches.” And it appears that this recipe for success has served him well.

A dream made reality and a supporters club in Fuentealbilla His fame has been forged through toil and effort. In fact, the player from La Mancha has not missed out a single stage at the blaugrana Club. He made his way through all the lower categories, reached the first team and became captain. The first, moreover, to be picked by his teammates: “I feel pride, satisfaction and pleasure, because by

wearing the arm band I’ve not only represented Andrés Iniesta. I’ve represented my team mates, my Club and the fans, wherever in the world they may be.” Unsurprisingly, Iniesta has always found time to be close to the fans and supporter clubs: “When I started playing for the first team, I remember visiting the majority of supporters clubs in CastileLa Mancha when I went to Fuentealbilla in the summer. The sentiment behind this Club is rooted in the fans, something which the players need to know and understand.” And just as it should be, the small village that saw him grow up and gave him his first pair of boots, years later founded a blaugrana supporters club in his name. A fact that still fills Andrés with emotion: “Having a supporters club in your village is wonderful, because they’re your roots. The people want to show their esteem.” The player associates this affection with the unwavering support of his wine cellar for the penysistes of Fuentealbilla: “La Bodega has always made sure to be involved with the supporters club and the events that it organises. It’s a bond that I’m proud of, and one that has always been present.”

A way of being, a way of understanding the sport The way that he plays goes hand in hand with the way he sees life: “I understand football and life to be a question of everybody: the sum of all the parts that make the team stronger. Maybe this view is related to my role as a midfielder or organising player.” Such is this conviction that Iniesta doesn’t consider his victories to be anything other than shared: “All that’s mine belongs to everybody, to my people. Some trophies are in one place, others are somewhere else, but what you carry in your heart and mind are undoubtedly the moments you’ve experienced in your own skin, and only you can know the feelings you’ve had.” This attitude has certainly made him the person he is today and helped him to overcome some difficult times: “Without a doubt, I think the toughest spell was with Tito Vilanova. Those were some of the hardest moments we’ve experienced, not only as sportsmen, but also as people, beyond defeats or negative sporting situations.”

Living up to his idols and becoming a benchmark Despite his great elegance and skill on the pitch, Iniesta has not forgotten the points of reference that led him to become a football player: “Guardiola and Laudrup were always my idols and players that I wanted to emulate, for their style of play and also for their way of understanding football and transmitting things. I’ve always admired them and tried to learn from them.” Now, however, he is the one who inspires and acts as a benchmark for the young, promising footballers of La Masia who aspire to be just like him: “I’ve never thought too much about it, although I’m certainly pleased they take me into account. The fact that this image exists, that there are youngsters with all their futures ahead of them looking up to you, is a wonderful thing.” He has always enjoyed the support of his family, and his children are now becoming aware of their father’s sporting significance: “They notice people asking for photos or autographs or calling me by my surname. It’s something that surprises them, although they also find it rather amusing. But I don’t think they’re aware yet that their father’s a football player or that he’s had the recognition he’s had. I expect that’s something they’ll see and get a sense of over time.”

Life changes, but not the essence Last May, Iniesta played an emotional final game as a blaugrana player at Camp Nou, a stadium that has seen him evolve to become the sporting reference he is today: “I realised that things were changing when I began to have more continuity on the first team and started playing assiduously. When that happens, you feel enabled, encouraged by a coach and team mates who see you in a different light. The fans also look at you differently. I think this is the point at which you start to grow as a player.” Despite this, and with the same outlook as 22 years ago, he acknowledges that he hasn’t changed very much: “I remember the village, what I did with the ball on the pitch at school, and when I look at myself now it hasn’t really changed a lot. Many years have gone by, and along the way it’s the need to grow, progress and improve that makes you succeed, but the essence of who I am still remains the same.” Maybe this is the reason why neither Barça nor the supporters club movement will ever forget a player who has already become infinite.


11 XUTA I GOL

JULIOL 2018


12 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

JULIOL 2018

ANTONI

GUIL

“La Confederació vol donar resposta a les inquietuds de les penyes i buscar el benefici col·lectiu”


13 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

JULIOL 2018

Però Guil també respon als interessos de 150.000 ànimes barcelonistes, de les quals 15.000 són sòcies del Barça, com a president de la Confederació Mundial de Penyes, un moviment espectacular, amb un poder d’influència indiscutible i repartit arreu del món.

Volem un moviment plural, fort, influent, i també volem influir en les juntes. No som un lobby, però hem de traslladar aquesta visió a qui correspon. A les últimes eleccions vam acordar amb els quatre candidats d’aleshores els objectius i programes del projecte Penyes Segle XXI, i tots el van firmar. Ja l’havíem intentat tirar endavant quan Laporta era president, però no va reeixir. Amb Sandro Rosell va tirar endavant i amb Bartomeu, de la mà de Jordi Cardoner que ja era amb Rosell, s’ha implementat del tot. Amb el directiu Pau Vilanova hi treballem cada dia.

“La Confederació està formada per 30 Federacions, de 30 zones: 15 de Catalunya, 14 de la resta de l’Estat i una de la resta del món. Nosaltres les aglutinem per donar resposta a les inquietuds de les penyes i buscar el benefici col·lectiu. Junts som més forts.”

Ja se’ns acusava a l’època de Núñez de ser partidistes, però la nostra manera d’entendre el món és defensar el Barça. Sempre ha estat així. De vegades, com a totes les feines, estàs més còmode o menys.

I influents. Vostès depenen de la directiva? Nosaltres som una organització independent. Tenim els nostres propis estatuts i la nostra estructura és escollida per totes les penyes. És evident, però, que tenim una bona relació amb el Club i que sense aquest no tindríem sentit. Mirem sempre de mantenir una bona relació amb la directiva, la que han triat els socis, però les penyes estan per sobre del moment puntual de vida del Club. Són 60 anys d’història, més de 155.000 penyistes censats, més de 1.250 penyes amb implantació territorial. La militància més fidel i ferma del Club. I, no ho oblidem, 15.000 socis amb dret de vot.

Diu que estan implementant el projecte, que s’estan fent canvis, parla del projecte Penyes Segle XXI. Com vol que siguin les penyes d’aquest segle? Com es pot canviar una dinàmica de 60 anys? Un dels principals reptes és el rejoveniment: no només d’edat, sinó de persones i forma. El futur demana això, perquè fent el que fèiem sempre no anàvem enlloc. Les penyes s’acabaven quan acabaven les persones. Ara hem de formar part del territori, del seu teixit social. No n’hi ha prou d’organitzar autocars o obrir locals per veure els partits, hem de contribuir amb el suport a fires, festes majors i entitats diverses. Amb diferències i matisos, però totes les entitats penyístiques hem de ser part d’aquest teixit de poble, regió o ciutat, i això ens ajudarà a reactivar-nos. Volem continuar trobant i modernitzant el moviment, traslladar aquesta responsabilitat a les penyes i fer que l’autogestió es converteixi en la forma habitual de treball. Aquesta autonomia ha de créixer.

Antoni Guil ha estat durant molts anys l’alcalde de Montmeló, un municipi del Vallès Oriental que no arriba als 9.000 habitats però que, des del 1991, és conegut arreu del món pel seu circuit, que forma part del Mundial de Fórmula 1 i el de motociclisme.

En definitiva, som del Barça i sempre ho serem, amb la directiva que toqui en cada moment. Personalment, he estat coetani amb Laporta, Rosell i ara amb Bartomeu. Amb tots hi ha hagut punts d’acord i de desacord, i en els desacords hi treballem. En depenen econòmicament? Tenim un conveni amb el Club, que no vol dir dependència. Nosaltres, per exemple, no som titulars de les entrades, sinó que les penyes les compren al Club, i aporten un important percentatge econòmic de taquillatge. I no només venen a animar a l’estadi, al Palau Blaugrana i a les instal·lacions del Club en general, sinó que els penyistes es desplacen on qualsevol dels equips del FC Barcelona disputen els partits, per tal de seguir ajudant a aconseguir els èxits esportius. Els diners surten en part del Barça i en part del mateix moviment. El Barça recapta dos euros de cada penyista i aquests diners van directes a la Confederació per impulsar projectes col·lectius, i també per finançar les Federacions i impulsar el moviment de penyes i les seves activitats al territori. Treballem també amb els patrocinadors del Club que anunciem a les nostres xarxes, a la revista Blaugranes... Això limita el nostre mercat i rebem una compensació per aquesta limitació. I això no els pot condicionar a l’hora de voler una directiva o una altra? No volem decidir el president. Volem que la Junta que sigui ens escolti i ens ajudi a desenvolupar els projectes per als socis i penyistes. Som un moviment de socis, uns 15.000, que som militants actius en penyes. Aquest sentit de militància el tenim molt interioritzat. Preocupació, passió i interès, això és militància, amb un plus de preocupació i d’interès pel Barça.

Canviar la mentalitat. Això no és fàcil... Cap canvi profund ho és, però de vegades és la diferència entre créixer o desaparèixer. Fem moltes activitats: campionats d’eSports, pàdel, golf, futbol...Tot hi ajuda. Tenim més de 3.500 nens que juguen a futbol en penyes, però també a handbol i altres esports, i treballem la solidaritat, no només el lleure. Per això també ens vinculem amb la Fundació del Barça, que està fent una feina impressionant contra el bullying i a favor de la inclusió social. El món de les penyes participa en tot això, i vol fer-ho proactivament. Hem estat amb sor Lucia Caram, amb la Creu Roja i amb altres entitats que col·laboren amb la Fundació. La societat és molt diversa i nosaltres hi volem participar des de la territorialitat. És el nostre camp de treball i hi fem barcelonisme traslladant els valors del Barça. El nostre objectiu és fer-nos importants al territori. Quan el territori interpreta que formem part d’aquest entramat, és quan anem per bon camí. Cada penya ha de saber interpretar l’entorn i dominar les respostes a les necessitats d’aquest entorn. El Barça és tot això: ha d’arribar a la gent i la gent ha de percebre aquests valors del Barça en la feina de la penya. Ha dit persones i formes... La imatge també és important? Sí, és clar. També hem de dotar de recursos les penyes per canviar aquesta imatge que, en alguns

casos —afortunadament cada cop menys—, està envellida. S’han de convertir en un espai important al municipi. Tenim un projecte per treballar la costumització dels espais per tal que quan un soci vagi a una penya arreu del món, l’identifiqui com un espai Barça. Això és molt important perquè no són espais només per veure partits, han de ser espais oberts al socis i simpatitzants allà on sigui. Hem de transformar la visió rància que es té de les penyes i, que en part, és un problema econòmic, però també mental, cultural i espiritual. Hem de girar full de la imatge del propietari del bar que hi té una penya. L’espai ha d’estar obert tot el dia, multidisciplinari, per poder parlar, fer tertúlies, cafès, mirar el diari, internet, jugar a eSports... I perquè sigui un pol d’atracció de gent solidària, amb ganes de fer coses. Parla de penyes d’arreu del món. Ho fa en sentit literal, és clar. Sí, perquè és on tenim més marge de creixement i on tenim posat el focus. El repte és el món i la ciutat de Barcelona perquè volem universalitzar el moviment penyístic i el futur és al món. Aquí podem créixer poc però el món és molt gran i és obert i hi haurem de treballar intensament. També a la ciutat de Barcelona, que volem que sigui cap i casal del moviment de penyes. Les penyes de la ciutat són singulars i molt importants. A la resta de l’Estat hi conviuen 14 Federacions. Com ha tractat la Confederació els problemes que viuen aquestes penyes en el moment polític actual? Les 14 Federacions d’Espanya viuen una realitat diferent que les d’aquí. Tots defensem els drets fonamentals, tots estem en aquest entorn: la llibertat d’expressió, el dret a decidir... i no hem tingut resposta contrària de la resta de penyes d’Espanya. Per sobre de tot hi ha el Barça, i això és el que ens uneix i ens fa més forts.

La Confederació bufa les espelmes pel seu tercer aniversari El passat 7 de març la Confederació Mundial de Penyes va celebrar el seu tercer aniversari, una ocasió que li va permetre fer balanç de les principals fites assumides al llarg de la seva història. I és que, durant la seva trajectòria, l’entitat ha centrat els esforços en la millora constant dels serveis oferts a totes i cadascuna de les Federacions que configuren l’univers penyístic. Fruit de la millora constant, l’entitat ha impulsat la segona part del projecte Penyes Segle XXI (2016-2021). Aquest pla integral ha cristal·litzat en acords de patrocini amb els premium partners del FC Barcelona, la promoció de les activitats amb l’objectiu de dinamitzar el moviment de penyes en diferents àmbits relacionats amb l’esport de base, la creació de la revista Blaugranes, la potenciació de l’àmbit solidari o el llançament del torneig Penyes Futbol Games en l’entorn dels eSports, entre d’altres.


14 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

“La Confederación quiere volver a dar respuesta a las inquietudes de las peñas y buscar el beneficio colectivo” Antoni Guil ha sido durante muchos años el alcalde de Montmeló, un municipio del Vallés Oriental que no alcanza los 9.000 habitantes pero que, desde 1991, es conocido en todo el mundo por su circuito, que forma parte de los Mundiales de Fórmula 1 y de motociclismo. Pero Guil también responde a los intereses de 150.000 almas barcelonistas, de las que 15.000 son socias del Barça, como presidente de la Confederación Mundial de Peñas, un movimiento espectacular con un poder de influencia indiscutible que se encuentra repartido por todo el mundo.

JULIOL 2018

embargo, que tenemos una buena relación con el Club y que sin él no tendríamos sentido. Tratamos siempre de mantener una buena relación con la directiva, la que han escogido los socios, pero las peñas están por encima del momento puntual de vida del Club. Son 60 años de historia, más de 155.000 peñistas censados, más de 1.250 peñas con implantación territorial. La militancia más fiel y firme del Club. Y, no lo olvidemos, 15.000 socios con derecho a voto. En definitiva, somos del Barça y siempre lo seremos, con la directiva que toque en cada momento. Personalmente, he sido coetáneo de Laporta, Rosell y ahora de Bartomeu. Con todos ha habido puntos de acuerdo y de desacuerdo, y los desacuerdos los trabajamos para arreglarlos.

“La Confederación está formada por 30 Federaciones, de 30 zonas: 15 de Cataluña, 14 del resto del Estado y una del resto del mundo. Nosotros las aglutinamos para dar respuesta a las inquietudes de las peñas y buscar el beneficio colectivo. Juntos somos más fuertes”.

¿Dependen económicamente de ella? Tenemos un convenio con el Club, que no quiere decir dependencia. Nosotros, por ejemplo, no somos titulares de las entradas, sino que las peñas las compran en el Club, y aportan un importante porcentaje económico de taquillaje. Y no solo vienen a animar al estadio, al Palau Blaugrana y a las instalaciones del Club en general, sino que los peñistas se desplazan a donde cualquiera de los equipos del FC Barcelona juegue un partido, con tal de seguir ayudando a alcanzar sus éxitos deportivos.

E influyentes. ¿Ustedes dependen de la directiva? Somos una organización independiente. Tenemos nuestros propios estatutos y nuestra estructura es escogida por todas las peñas. Es evidente, sin

El dinero sale en parte del Barça y en parte del movimiento mismo. El Barça recauda dos euros de cada peñista y este dinero va directo a la Confederación para impulsar proyectos colectivos, y también para financiar a las Federaciones e impulsar

el movimiento de peñas y sus actividades en todo el territorio. Trabajamos también con los patrocinadores del Club que anunciamos en nuestras redes, en la revista Blaugranes... Eso limita nuestro mercado y recibimos una compensación por esta limitación. ¿Y esto no les puede condicionar a la hora de querer una directiva u otra? No queremos decidir quién será presidente. Queremos que la Junta que sea nos escuche y nos ayude a desarrollar los proyectos para los socios y peñistas. Somos un movimiento de socios, unos 15.000, que somos militantes activos en peñas. Este sentido de militancia lo tenemos muy interiorizado. Preocupación, pasión e interés, eso es la militancia, con un plus de preocupación y de interés por el Barça. Queremos un movimiento plural, fuerte, influyente, y también queremos influir sobre las juntas. No somos un lobby, pero hemos de trasladar esta visión a quien corresponda. En las últimas elecciones acordamos con los cuatro candidatos de entonces los objetivos y programas del proyecto Peñas Siglo XXI, y todos lo firmaron. Ya lo habíamos intentado tirar adelante cuando Laporta era presidente, pero no salió bien. Con Sandro Rosell se pudo tirar adelante y con Bartomeu, de la mano de Jordi Cardoner que ya estaba con Rosell, se ha implementado del todo. Con el directivo Pau Vilanova trabajamos cada día. Ya se nos acusaba en la época de Núñez de ser partidistas, pero nuestra manera de entender el mundo es defender el Barça. Siempre ha sido así. A veces, como en cualquier trabajo, estás más cómodo o menos.


15 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

JULIOL 2018

La Confederación sopla las velas en su tercer aniversario El pasado 7 de marzo, la Confederación Mundial de Peñas celebró su tercer aniversario, una ocasión que le permitió hacer balance de los principales hitos alcanzados a lo largo de su historia. Y es que, a lo largo de su trayectoria, la entidad ha centrado sus esfuerzos en la mejora constante de los servicios ofrecidos a todas y cada una de las Federaciones que configuran el universo peñístico. Fruto de la mejora constante, la entidad ha impulsado la segunda parte del proyecto Peñas Siglo XXI (2016-2021). Este plan integral ha cristalizado en acuerdos de patrocinio con los premium partners del FC Barcelona, la promoción de las actividades con el objetivo de dinamizar el movimiento de peñas en diferentes ámbitos relacionados con el deporte de base, la creación de la revista Blaugranes, la potenciación del ámbito solidario o el lanzamiento del torneo Peñas Futbol Games en el campo de los eSports, entre otros.

Dice que están implementando el proyecto, que se están haciendo cambios, habla del proyecto Peñas Siglo XXI. ¿Cómo quiere que sean las peñas de este siglo? ¿Cómo se puede cambiar una dinámica de 60 años? Uno de los principales retos es el rejuvenecimiento: no solo de edad, sino de personas y forma. El futuro pide eso, porque haciendo lo que siempre habíamos hecho no íbamos a ninguna parte. Las peñas se acababan cuando se acababan las personas. Ahora tenemos que formar parte del territorio, de su tejido social. No basta con organizar autocares o abrir locales en los que ver los partidos, hemos de contribuir con el apoyo a ferias, fiestas mayores y entidades diversas. Con diferencias y matices, pero todas las entidades peñísticas tenemos que formar parte de este tejido de pueblo, región o ciudad, y eso nos ayudará a reactivarnos. Queremos seguir encontrando y modernizando el movimiento, trasladar esta responsabilidad a las peñas y hacer que la autogestión se convierta en la forma habitual de trabajo. Esta autonomía tiene que crecer. Cambiar la mentalidad. Eso no es fácil... Ningún cambio profundo lo es, pero a veces es la diferencia entre crecer y desaparecer. Hacemos muchas actividades: campeonatos de eSports, pádel, golf, futbol… Todo ayuda. Tenemos más de 3.500 niños que juegan a futbol en peñas, pero también a hándbol y otros deportes, y trabajamos la solidaridad, no solo el ocio. Por eso también nos vinculamos con la Fundación del Barça, que está haciendo un trabajo impresionante contra el bullying y a favor de la inclusión social. El mundo de las peñas

participa en todo esto, y quiere hacerlo proactivamente. Hemos estado con sor Lucia Caram, con la Cruz Roja y con otras entidades que colaboran con la Fundación. La sociedad es muy diversa y nosotros queremos participar desde la territorialidad. Es nuestro campo de trabajo y hacemos barcelonismo trasladando los valores del Barça. Nuestro objetivo es volvernos importantes para el territorio. Cuando el territorio interpreta que formamos parte de este entramado, es cuando vamos por buen camino. Cada peña tiene que saber interpretar el entorno y dominar las respuestas a las necesidades de este entorno. El Barça es todo esto: tiene que llegar a la gente y la gente tiene que percibir estos valores del Barça en el trabajo de la peña. Ha dicho personas y formas... ¿La imagen también es importante? Sí, claro. También hemos de dotar de recursos a las peñas para cambiar esta imagen que, en algunos casos —afortunadamente cada vez menos—, está envejecida. Se han de convertir en un espacio importante para el municipio. Tenemos un proyecto para trabajar la customización de los espacios para que cuando un socio vaya a una peña en cualquier parte del mundo, la identifique como un espacio Barça. Esto es muy importante porque no son solo espacios en los que ver partidos, han de ser espacios abiertos a los socios y simpatizantes ahí donde estén. Hemos de transformar la visión rancia que se tiene de las peñas y que, en parte, es un problema económico, pero también mental, cultural y espiritual.

Hemos de dejar atrás la imagen del propietario del bar que tiene una peña. El espacio tiene que estar abierto todo el día, ser un lugar multidisciplinario en el que poder hablar, organizar tertulias, tomar un café, leer el periódico, navegar por internet, jugar a eSports... Y para que sea un polo de atracción de gente solidaria, con ganas de hacer cosas. Habla de peñas de todo el mundo. Lo dice con sentido literal, por supuesto. Sí, porque es donde tenemos más margen de crecimiento y donde tenemos puesto el foco. El reto es el mundo y la ciudad de Barcelona porque queremos universalizar el movimiento peñístico y el futuro está en el mundo. Aquí podemos crecer poco pero el mundo es un espacio muy grande y abierto y deberíamos trabajar intensamente en él. También en la ciudad de Barcelona, que queremos que sea el punto de referencia del movimiento de peñas. Las peñas de la ciudad son singulares y muy importantes. En el resto del Estado conviven 14 Federaciones. ¿Cómo ha tratado la Confederación los problemas que viven estas peñas en el momento político actual? Las 14 Federaciones de España viven una realidad diferente de la de aquí. Todos defendemos los derechos fundamentales, todos nos movemos en este entorno: la libertad de expresión, el derecho a decidir… y no hemos recibido ninguna respuesta contraria de las peñas de España. Por encima de todo está el Barça, y eso es lo que nos une y nos hace más fuertes.


16 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

“The Confederation aims to respond to the concerns of supporters clubs and search for a collective advantage” For many years now, Antoni Guil has been mayor of Montmeló, a municipality in the Vallès Oriental that despite its population of under 9000 inhabitants is known throughout the world for its race track, which hosts part of the Grand Prix for both Formula 1 and motorcycling. Guil, however, also looks after the interests of 150,000 blaugrana souls - 15,000 of whom are members of Barça – as the president of the World Confederation of Supporters Clubs, a spectacular movement with unquestionable influence that is spread all over the world. “The Confederation consists of 30 Federations from 30 zones: 15 in Catalonia, 14 in the rest of the state and one representing the rest of the world. We bring these together to respond to the concerns of supporters clubs and search for a collective advantage. United we are stronger.” And influential. Do you depend on the board of directors? We’re an independent organisation. We have our own statutes and our structure is chosen by the supporters clubs. Obviously, we do have a good relationship with the Club, without which we wouldn’t make sense. We always aim to maintain good relations with the board the members have chosen, but the supporters clubs represent far more than a temporary moment in the life of the Club. They are 60 years’ worth of history, over 155,000 registered penyistes, more than 1,250 supporters clubs rooted within the territory. The

JULIOL 2018

most loyal and resolute militants of the Club. And let’s not forget, 15,000 members with the right to vote. In short, we’re part of Barça and always will be, whatever the board may be at the time. I’ve personally worked alongside Laporta, Rosell and now Bartomeu. There have been agreements and disagreements with all of them, but if we disagree then we work on it. Do you depend on the board financially? We have an agreement with the Club, which does not mean we’re dependant. For example, we don’t sell any tickets – the supporters clubs buy them from the Club, which constitutes a significant percentage of sales. And they don’t only come along to cheer on the team at the stadium, the Palau Blaugrana or at any other of the Club’s facilities in general, the penyistes also go wherever the FC Barcelona teams play, to continue to assist them with their sporting successes. The money comes partly from Barça and partly from the movement itself. Barça puts aside two euros from every penyista, and this money goes directly to the Confederation, to give impulse to collective projects, and also to finance the Federations and promote the supporters club movement and its activities across the territory. We also work with the Club’s sponsors, which we advertise on our networks, in Blaugranes magazine...this limits our market and we receive compensation for this limitation. And does this not condition whether they prefer one board of directors or another? We don’t wish to decide the president. Whatever board there may be, we want it to listen and help us develop projects for members and penyistes. We’re a movement of members, some

15,000 of them, who are active militants of the supporters clubs. This sense of militancy is deeply internalised. Concern, passion and interest, this constitutes militancy, with the added bonus of it being a concern and interest for Barça. We are aiming for a movement that is plural, influential and strong, and we also want to influence the boards. We are not a lobby, but we do need to transmit this vision to the corresponding parties. In the last elections we agreed the objectives and program for the Penyes Segle XXI project [‘21st Century Supporters Clubs’] with the four candidates who were running, and all of them signed. We tried to get it off the ground when Laporta was president, but without any success. Under Sandro Rosell it went ahead, and with Bartomeu, along with Jordi Cardoner who had already worked with Rosell, it has now been fully implemented. We work every day with board member Pau Vilanova. Under Núñez, we were accused of being partisan, but our way of understanding the world is to defend Barça. This is how it has always been. As with all jobs, sometimes you feel more at ease with some rather than others. When you say that they’re implementing the project, making changes, you’re referring to the project Penyes Segle XXI. How would you like the supporters clubs of this century to be? How can a 60-year-old dynamic be changed? One of the main objectives is rejuvenation: not only in terms of age, but also of people and approach. The future demands this, because if we carry on doing what we’ve always been doing, we’re not going to get anywhere. The supporters clubs end with the people. Now we need to form part of the territory, of its social fabric. It is not enough to organise coaches or open an establishment to watch a game, we need to contribute by


17 TERCER ANIVERSARI CONFEDERACIÓ

supporting fairs, local festivities and diverse entities. Although each have their differences and nuances, all the supporters club entities need to form part of the fabric of the town, city or region, and this will enable us to reactivate ourselves. We want to continue to establish and modernise the movement, passing this responsibility on to the supporters clubs and making it so that selfmanagement becomes the usual way of working. This autonomy needs to expand. Changing the mindset. This isn’t easy ... No profound change ever is, but sometimes it’s the difference between growing and disappearing. We organise a lot of activities: e-Sports, paddle tennis, golf, football...every little thing helps. We have over 3,500 children who play football for supporters club teams, as well as handball and other sports, and we work to promote solidarity, not only leisure. That’s why we’re linked to the Barça Foundation, which is doing some outstanding work to fight against bullying and encourage social inclusion. The world of supporters clubs participates in this, and aims to do so proactively. We’ve worked with Sister Lucia Caram, the Red Cross and other entities that collaborate with the Foundation. Society is very diverse, and we want to participate with a territorial approach. This is our field of work, and we spread the Barça word by promoting blaugrana values. Our goal is to be important to the territory. When the territory interprets that we form part of this network, then we’re on the right track. Every supporters club must know how to interpret its environment and adapt its responses to the needs of its surroundings. That’s what Barça is. It needs to arrive to the people and the people need to observe the blaugrana values in the work carried out by supporters clubs.

JULIOL 2018

You mentioned the people and approach... is image also important? Of course. We also need to provide the supporters clubs with the resources to change this image, which in some cases is dated – although fortunately every day less so. They need to become a space that is important to the municipality. We have a project that is working on customising the spaces so that when members visit a supporters club anywhere in the world, they can identify it as a space pertaining to Barça. This is extremely important, because they are not only establishments for watching a game, they must also be places that are open to members and supporters, wherever they may be. We need to transform this outdated image of supporter clubs, which although in part is a problem of finances, is also one that is mental, cultural and spiritual. The image of a bar owner that has a supporters club needs to be turned around. The space needs to be open all day, multidisciplinary, somewhere to be able to make conversation, have a coffee, read the newspaper, use the internet, play eSports ... and to become a magnet for solidary people who are eager to do things. You mention supporters clubs around the world. Obviously, you mean this quite literally... Indeed, because this is where we have more of a growth margin, and where our focus is centred. Our goal is the world and the city of Barcelona, because we want to universalise the supporters club movement and the world is the future. Here we have little room for growth, but the world is vast and available, and we need to start working on it intensively. Also on the city of Barcelona, which we hope to make the linchpin of the supporters club movement. The supporters clubs of this city are unique and extremely important.

There are 14 Federations in the rest of the state. How has the Confederation dealt with the problems encountered by these supporters clubs in the current political climate? The 14 Federations of Spain live a different reality to the ones that are here. We all defend fundamental rights, we all exist within this environment: freedom of expression, the right to decide...and we haven’t received any response to the contrary from the other supporters clubs around Spain. Above all else there is Barça, and this is what unites us and makes us stronger.

The Confederation blows out the candles for its third anniversary On the 7th of March the World Confederation of Supporters Clubs celebrated its third anniversary, an occasion which allowed it to reflect upon the principle milestones it has achieved in its history. Throughout its trajectory the entity has focussed on the constant improvement of the services it offers to all the Federations that make up the supporters club universe. As a result of this constant improvement, the entity has implemented the second phase of the Penyes Segle XXI project (20162021). This comprehensive plan of action has crystallised in sponsorship agreements with FC Barcelona’s premium partners, the promotion of activities aimed at boosting the movement of supporters clubs in different fields relating to youth sports, the creation of Blaugranes magazine, the strengthening of the area of solidarity and the launch of the Penyes Football Games tournament in the world of e-sports, among others.


18 DES DE LA TRIBUNA

JULIOL 2018

“La relació amb la Confederació és entranyable i intentaré ajudar-los sempre”

E N TR E V I STA

A

JOSEP MARIA

CORONAS Josep Maria Coronas és advocat i economista de prestigi. Fa molts anys que està vinculat a diferents empreses que avalen d’aquesta manera la seva gran vàlua professional. A més a més, però, és culer fins a la medul·la i gran coneixedor del FC Barcelona des de dins, ja que va ser vicesecretari de la Comissió Jurídica del Club del 1997 al 2000 i secretari de la Junta Directiva del 2000 al 2003. El seu gran coneixement de l’univers blaugrana ha fet que la Confederació Mundial de Penyes li hagi demanat assessorament en alguns temes jurídics de gran transcendència tant per al mateix moviment de penyes com per als socis i aficionats en general, i sempre ha mostrat la seva disposició a ajudar de manera incondicional i altruista. Hi ha gaire diferència entre el món del futbol actual i el que vostè va conèixer quan formava part de la directiva del FC Barcelona? Bàsicament, el món del futbol actual és molt més global i té més repercussió en tots els àmbits. Abans, era més complicat que un aficionat que visqués lluny de Barcelona, per exemple, tingués informació actualitzada i immediata de l’equip que li agrada. Ara, amb la irrupció de les noves tecnologies i la seva implementació a tot el món, la informació i el visionat dels partits, per exemple, és simultani a qualsevol lloc. Això fa que clubs com el FC Barcelona hagin crescut tant en nombre d’aficionats com en projecció global. Ara bé, el Barça manté l’essència i els valors.

Pateix més ara com a aficionat que com a directiu del Club? La sensació és una mica diferent, però crec que pateixo igual. També és veritat que els darrers anys han estat especialment exitosos i de menys sofriment. Com va forjar-se la col·laboració entre la Confederació Mundial de Penyes i Josep Maria Coronas? Durant el 2015 es van succeir una sèrie de multes al FC Barcelona per part de la UEFA perquè alguns aficionats que venien a gaudir d’un partit de Champions del Barça treien banderes estelades i feien alguns càntics. El reglament disciplinari de la UEFA era molt estricte, i permetia sancionar el club organitzador pels símbols, càntics i expressions dels aficionats que poguessin tenir una connotació política, encara que fossin exhibits i manifestats de forma festiva i pacífica, i no alteressin el desenvolupament normal del joc. Però aquesta regulació d’una entitat privada xoca frontalment amb un dret fonamental com és el de la llibertat d’expressió, d’aplicació universal i imperativa en tots els àmbits. És per aquest motiu que la Confederació, assumint la sensibilitat de molts aficionats, em va demanar que estudiés la possibilitat de protegir aquest dret fonamental de manera que la dignitat del Club i dels aficionats no es veiés perjudicada. És en aquest moment quan decideixen interposar una demanda? Sí. El dret fonamental a la llibertat d’expressió, com passa amb els drets humans, no només ha d’existir

perquè el reconeixen importants textos jurídics d’àmbit universal i les constitucions modernes. Ha de poder ser aplicat de forma efectiva i protegit quan resulta violat. Una manera de fer-ho, admesa tant per la Constitució espanyola com la suïssa (on la UEFA té la seu), és interposant una demanda civil contra la UEFA, demanant al Tribunal la tutela del dret dels aficionats a expressar-se lliurement, que es veu restringit per l’esmentada prohibició de la UEFA que fins i tot sanciona el Club quan ni pot ni ha d’evitar les expressions lliures dels assistents a un espectacle públic, siguin o no socis, que no n’alteren el curs. Quin va ser el resultat d’aquesta demanda? El procediment judicial iniciat per la Confederació Mundial de Penyes pretenia recollir l’estesa sensibilitat ciutadana de defensa del dret fonamental a la llibertat d’expressió en l’àmbit de l’esport, aprofitant que la Confederació aglutina més de 1.300 penyes i 150.000 penyistes, tots ells aficionats al Barça i als valors que representa, però pocs d’ells socis del Club. En aquest sentit, intentava superar les limitacions de la defensa que poguessin tenir els aficionats concrets que van tenir el valor d’instar la tutela judicial dels seus drets i fins i tot el Club (afiliat a la Real Federación Española de Fútbol, més preocupada per mantenir l’actual estatus de relació amb la UEFA que per aquesta situació que feria la sensibilitat de molta gent en afectar un dret humà). La UEFA va comprendre que el procediment, si bé llarg i complex, acabaria amb una modificació de


19 DES DE LA TRIBUNA

la seva regulació i, encertadament, va canviar el reglament disciplinari en el sentit de només poder reaccionar disciplinàriament en el cas de símbols, càntics i expressions quan incitessin a la violència. Per tant, es va intentar alinear amb una configuració moderna del dret a la llibertat d’expressió, que també està limitat constitucionalment pel respecte a altres drets fonamentals, i no protegeix, com és lògic, les expressions que incitin a la violència, la xenofòbia o el racisme. D’aquesta manera, el litigi que la Confederació impulsava deixava de tenir sentit, ja que l’objectiu fonamental que es perseguia ja s’havia aconseguit.

JULIOL 2018

el Sr. Besolí, tots privats de llibertat, preventivament, durant ja fa un any, en una presó prop de Madrid, sense que hi hagi cap condemna i sense saber quan seran jutjats, en una situació molt trista i greu per a aquestes persones i les seves famílies. Quin va ser el missatge que li van demanar que li traslladés? Aquesta visita corresponia, en primer lloc, a un interès de caràcter humà per part del moviment de penyes cap a l’expresident de l’entitat. Per traslladar-li a ell i al Sr. Basolí, i a les seves famílies, ànims, suport i afecte.

Canviant de tema, el vam poder veure a la darrera final de Copa del Rei amb el Consell de la Confederació Mundial de Penyes quan visitava Sandro Rosell, expresident del FC Barcelona, a la presó... Sí, el president Sr. Antoni Guil, en nom de la Confederació Mundial de Penyes, em va demanar si podia traslladar un missatge d’escalf, solidaritat i afecte a l’expresident del FC Barcelona de part de tot el món penyístic. Sandro Rosell té un règim de visites molt restrictiu i la meva condició d’advocat facilitava que el pogués visitar.

Però, a més, els representants de les 30 Federacions que conformen el plenari de l’organització volien conèixer també si hi havia alguna justificació. El seu sentit comú els porta a entendre que la presó preventiva és una mesura cautelar excepcional que s’aplica durant el temps imprescindible en casos molt greus i flagrants, però no que dura tant temps ni s’aplica en qualsevol procediment penal, ja que afecta drets fonamentals, com el de llibertat (òbviament exclosa), el de defensa (els acusats no es poden defensar amb plenitud a través del vidre del locutori de visites) i el de presumpció d’innocència (pot transmetre l’anticipació d’una condemna de culpabilitat).

La Confederació Mundial de Penyes va demostrar, una vegada més, l’extraordinària sensibilitat dels penyistes (que és realment la del mateix Barça): no volien assistir a la Final de la Copa sense prèviament haver visitat personalment el Sr. Rosell i volien també estendre el seu afecte al seu amic,

Per això, van quedar molt desconcertats i disgustats quan van ser informats de la impotència que senten els advocats dels Srs. Rosell i Besolí (Srs. Pau Molins i Andrés Maluenda) en veure com els seus defensats es troben encara en presó preventiva durant tant temps per la seva intervenció professional en un

negoci privat fet fa 12 anys, el 2006, entre una companyia de l’Aràbia Saudita i la Federació Brasilera de Futbol, sense que la Federació Brasilera s’hagi sentit perjudicada ni hagi exercit cap acció contra els Srs. Rosell i Besolí i sense que fora d’Espanya, en cap altra jurisdicció, aquestes persones hagin estat acusades de cap delicte. Com el va rebre el Sr. Rosell? Tant el Sr. Rosell com el Sr. Besolí van agrair enormement les mostres de suport del col·lectiu penyístic, amb el qual el Sr. Rosell havia tingut una òptima relació des de la candidatura a les eleccions del FC Barcelona. I li van demanar que mantingui aquest esperit de suport al Club i als seus valors, tant en els bons moments com en els altres. D’altra banda, aquest suport, com d’altres que reben, els ajuda a mantenir la fortalesa interior en un moment molt dur de les seves vides. No només es mantenen forts per estar convençuts de la injustícia que pateixen, sinó també per la capacitat que mostren les seves famílies davant aquesta adversitat i pel suport de tants amics, entre els quals hi ha la gent de les penyes. Tornarà a col·laborar en un futur amb la Confederació Mundial de Penyes? La relació amb la Confederació és entranyable. Admiro el que fan. Els penyistes ho fan tot en benefici del Barça i del que representa a canvi de res. Per això, és un honor col·laborar amb ells. I si en algun altre moment puntual el Barça i el seu entorn em necessiten, intentaré ajudar.


20 DES DE LA TRIBUNA

JULIOL 2018

ENTREVISTA A

JOSEP MARIA CORONAS

“La relación con la Confederación es entrañable y siempre intentaré ayudarlos” Josep Maria Coronas es un prestigioso abogado y economista. Hace muchos años que está vinculado a diferentes empresas que avalan de esta manera su gran valía profesional. Y además es culé hasta la médula, y un gran conocedor del FC Barcelona desde dentro, ya que fue vicesecretario de la Comisión Jurídica del Club del 1997 al 2000 y secretario de la Junta Directiva entre el 2000 y el 2003. Su gran conocimiento del universo blaugrana ha llevado a la Confederación Mundial de Peñas a pedirle asesoramiento en algunos términos jurídicos de gran trascendencia, tanto para el movimiento de peñas mismo como para los socios y aficionados en general, y siempre ha mostrado su disposición a ayudar de manera incondicional y altruista. ¿Son muy diferentes el mundo del fútbol actual y el que usted conoció cuando formaba parte de la directiva del FC Barcelona? Básicamente el mundo del fútbol actual es mucho más global y tiene más repercusión en todos los ámbitos. Antes, era más complicado que un aficionado que viviera lejos de Barcelona, por ejemplo, tuviera información actualizada e inmediata sobre el equipo que le gusta. Ahora, con la irrupción de las nuevas

tecnologías y su implementación en todo el mundo, la información y el visionado de los partidos, por ejemplo, es simultaneo en todas partes. Eso hace que clubs como el FC Barcelona hayan crecido tanto en número de aficionados como en proyección global. Ahora bien, el Barça mantiene su esencia y sus valores. ¿Sufre más ahora como aficionado que como directivo del Club? La sensación es un poco diferente, pero creo que sufro lo mismo. También es verdad que los últimos años han sido especialmente exitosos y de menos sufrimiento. ¿Cómo nació la colaboración entre la Confederación Mundial de Peñas y Josep Maria Coronas? Durante el 2015 se sucedieron una serie de multas al FC Barcelona por parte de la UEFA porque algunos aficionados que venían a disfrutar de un partido de Champions del Barça sacaron banderas esteladas y hicieron algunos cánticos. El reglamento disciplinario de la UEFA era muy estricto, y permitía sancionar al club organizador por los símbolos, cánticos y expresiones de los aficionados que pudieran tener una connotación política, aunque fueran exhibidos y manifestados de forma festiva y pacífica, y no alteraran el desarrollo normal del juego. Pero esta

regulación de una entidad privada choca frontalmente con un derecho fundamental como es la libertad de expresión, de aplicación universal e imperativa en todos los ámbitos. Es por este motivo que la Confederación, asumiendo la sensibilidad de muchos aficionados, me pidieron que estudiara la posibilidad de proteger este derecho fundamental de manera que la dignidad del Club y de los aficionados no se viera perjudicada. ¿Es en este momento que deciden interponer una demanda? Sí. El derecho fundamental a la libertad de expresión, como pasa con los derechos humanos, no solo ha de existir porque lo reconocen importantes textos jurídicos de ámbito universal y las constituciones modernas. Ha de poder ser aplicado de forma efectiva y protegido cuando resulta violado. Una manera de hacerlo, admitida tanto por la Constitución española como por la suiza (donde se encuentra la sede de la UEFA), es interponiendo una demanda civil contra la UEFA, pidiendo al Tribunal la tutela del derecho de los aficionados a expresarse libremente, que se ve restringido por la mencionada prohibición de la UEFA hasta el punto de sancionar el Club cuando éste ni puede ni debe evitar las expresiones libres de los asistentes a un espectáculo público, sean socios o no, que no alteren su curso.


21 DES DE LA TRIBUNA

¿Cuál fue el resultado de la demanda? El procedimiento judicial iniciado por la Confederación Mundial de Peñas pretendía recoger la extensa sensibilidad ciudadana de defensa del derecho fundamental a la libertad de expresión en el ámbito del deporte, aprovechando que la Confederación aglutina más de 1.300 peñas y 150.000 peñistas, todos ellos aficionados al Barça y a los valores que representa, pero pocos de ellos socios del Club. En este sentido, intentaba superar las limitaciones de la defensa que pudieran tener los aficionados concretos que tuvieran el valor de instar la tutela judicial de sus derechos e incluso del Club (afiliado a la Real Federación Española de Fútbol, más preocupada por mantener el actual estatus de relación con la UEFA que por esta situación que hería la sensibilidad de mucha gente al afectar a un derecho humano). La UEFA entendió que el procedimiento, aunque largo y complejo, acabaría con una modificación de su regulación y, acertadamente, cambiaron el reglamento disciplinario en el sentido de solo poder reaccionar disciplinariamente en el caso de símbolos, cánticos y expresiones que inciten a la violencia. Por lo tanto, se intentó alinear con una configuración moderna del derecho a la libertad de expresión, que también está limitado constitucionalmente por el respeto a otros derechos fundamentales, y no protege, como es lógico, las expresiones que inciten a la violencia, la xenofobia o al racismo. De esta manera, el litigio que la Confederación impulsaba dejó de tener sentido, ya que el objetivo fundamental que se perseguía ya se había conseguido. Cambiando de tema, le pudimos ver en la última final de Copa del Rey con el Consejo de la Confederación Mundial de Peñas cuando visitaba a Sandro Rosell, expresidente del FC Barcelona, en la prisión...

JULIOL 2018

Sí, el presidente Sr. Antoni Guil, en nombre de la Confederación Mundial de Peñas, me pidió si podía trasladar un mensaje de acogida, solidaridad y afecto al expresidente del FC Barcelona de parte de todo el mundo peñístico. Sandro Rosell tiene un régimen de visitas muy restrictivo y mi condición de abogado me facilitaba poderle visitar. La Confederación Mundial de Peñas demostró, una vez más, la extraordinaria sensibilidad de los peñistas (que es realmente la del Barça mismo): no querían asistir a la Final de la Copa sin antes haber visitado personalmente al Sr. Rosell y querían también extender su afecto a su amigo, el Sr. Besolí, ambos privados de libertad, preventivamente, desde ya hace un año, en una prisión cerca de Madrid, sin que haya ninguna condena y sin saber cuándo serán juzgados, en una situación muy triste y grave para estas personas y sus familias. ¿Cuál fue el mensaje que le pidieron trasladarle? Esta visita respondía, en primer lugar, a un interés de carácter humano por parte del movimiento de peñas hacia el expresidente de la entidad. Para trasladarle a él y al Sr. Basolí, y a sus familias, ánimos, apoyo y afecto. Pero, además, los representantes de las 30 Federaciones que conforman el plenario de la organización querían conocer también si existía alguna justificación. El sentido común los lleva a entender que la prisión preventiva es una medida cautelar excepcional que se aplica durante el tiempo imprescindible en casos muy graves y flagrantes, pero no que dure tanto tiempo ni que se aplique en cualquier procedimiento penal, ya que afecta derechos fundamentales, como el derecho a la libertad (obviamente excluida), el de defensa (los acusados no se pueden defender con plenitud a través del vidrio del locutorio de visitas) y el de presunción de inocencia (puede transmitir la anticipación de una condena de culpabilidad).

Por eso, quedaron muy desconcertados y disgustados cuando fueron informados de la impotencia que sienten los abogados de los Srs. Rosell y Besolí (Srs. Pau Molins y Andrés Maluenda) al ver cómo sus defendidos se encuentran todavía en prisión preventiva durante tanto tiempo por su intervención profesional en un negocio privado de hace 12 años, en 2006, entre una empresa de Arabia Saudí y la Federación Brasilera de Futbol, sin que la Federación Brasilera se haya sentido perjudicada ni haya ejercido ninguna acción contra los Srs. Rosell y Besolí y sin que fuera de España, en ninguna otra jurisdicción, estas personas estén acusadas de ningún delito. ¿Cómo le recibió el Sr. Rosell? Tanto el Sr. Rosell como el Sr. Besolí agradecieron enormemente las muestras de apoyo del colectivo peñístico, con el cual el Sr. Rosell había tenido una óptima relación desde la candidatura a las elecciones del FC Barcelona. Y le pidieron mantener este espíritu de apoyo al Club y a sus valores, tanto en los buenos momentos como en los otros. Por otro lado, este apoyo, como otros que recibe, les ayuda a mantener la fuerza interior en un momento muy duro de sus vidas. No solo se mantienen fuertes por estar convencidos de la injusticia que padecen, sino también por la capacidad que muestran sus familias ante esta adversidad y por el apoyo de tantos amigos, entre los cuales se encuentra la gente de las peñas. ¿Volverá a colaborar en el futuro con la Confederación Mundial de Peñas? La relación con la Confederación es entrañable. Admiro lo que hacen. Los peñistas lo hacen todo en beneficio del Barça y de lo que representa a cambio de nada. Por eso, es un honor colaborar con ellos. Y si en algún momento puntual el Barça y su entorno me necesitan, intentaré ayudar.


22 DES DE LA TRIBUNA

JULIOL 2018

INTERVIEW WITH JOSEP MARIA CORONAS

“The relationship with the Confederation is dear to me, and I’ll always try to help them” Josep Maria Coronas is a prestigious lawyer and economist. For many years, he’s been linked to various different companies that can attest to his professional worth. What’s more, he’s also a fully-fledged culer, and very wellacquainted with the inside-workings of FC Barcelona, having been vice secretary of the Club’s Legal Committee from 2000 to 2007, and vice secretary of its Board of Directors from 2000 to 2003. His extensive knowledge of the blaugrana universe has resulted in the World Confederation of Supporters Clubs turning to him for assistance with certain legal issues of great significance, both for the supporters club movement itself as well as for the members and fans in general, and he has always proved himself willing to help, unconditionally and selflessly. Has the world of football as it stands now changed very much since you were a member of the FC Barcelona’s board of directors? Basically, the current world of football is a great deal more global, with a greater scope of influence in all different areas. It used to be much more difficult, for example, for a fan who lived far from Barcelona to have current and immediate access to information regarding their team. Nowadays, with the emergence of new technologies that are being implemented all over the world, this information and the viewing of games, for example, is simultaneous wherever you are. This means that clubs such as FC Barcelona have grown, both in terms of the number of fans and in their global projection. Barça, however, still keeps the same essence and values. Do you suffer more now as a fan than you did as a board member of the Club? It’s a slightly different sensation, but I think I suffer the same. It’s also true that the recent years have been especially successful, with less to worry about. How did the collaboration between the World Confederation of Supporters Clubs and Josep Maria Coronas come about? In 2015, FC Barcelona was issued a series of fines by UEFA, because some of the fans who had come to watch a Champions League game had brought along Catalan independence flags and were chanting. UEFA’s disciplinary regulations were extremely strict, allowing the host club to be fined for any symbols, chants or forms of expression by the fans with political connotations, even if these were exhibited and manifested in a festive and peaceful manner, without affecting the natural development of the game. However, this rule, imposed by a private entity, is a direct infringement of the fundamental right to freedom of expression, which is universal and imperative in all spheres. The Confederation, taking on board the concerns of many supporters, asked me to evaluate the possibility of defending this fundamental right so that the dignity of Club and its fans wouldn’t be compromised. Was that the moment they decided to file a lawsuit? It was indeed. As with all human rights, the fundamental right to freedom of expression isn’t only supposed to be recognised in important,

universal legal texts or modern constitutions. It must be effectively applied, and also protected when violated. One way of doing this, permitted by the Spanish Constitution as well as the Swiss one (where UEFA is based), was to file a civil lawsuit against UEFA, requesting the Court to uphold the right of fans to express themselves freely, something that was restricted by the aforementioned ban by UEFA, who decided to sanction the Club when it cannot, and shouldn’t have to, avoid the free expression of people who are attending a public event, as long as they don’t alter the course of things and regardless of whether or not they are members. What was the result of this lawsuit? By implementing the legal process, the World Confederation of Supporters Clubs was seeking to encapsulate the widespread public concern for the defence of the fundamental right to freedom of expression in the world of sport, taking advantage of the fact that the Confederation is made up of over 1,300 supporters clubs and 150,000 penyistes, all of them fans of Barça and the values it represents, but few of them actual members of the Club. In this sense, it was trying to overcome the limitations of the defence that might be encountered by specific fans who had courage enough to push for the legal protection of their individual rights, and above all else to press the Club (a member of the Royal Spanish Football Association, more concerned with maintaining its current relationship status with UEFA than managing the situation in hand, which would cause a great deal of upset to many people by affecting a human right). UEFA were aware that the long and complex procedure would ultimately result in them changing their regulations, and, wisely, they amended the disciplinary rules, making it so that disciplinary action can only be taken in cases where symbols, songs and forms of expression incite violence. It was therefore attempting to realign itself with a modern framework for the right to freedom of expression, something which is also constitutionally limited in order to respect other fundamental rights, and obviously doesn’t protect any form of expression that incites violence, xenophobia or racism. The lawsuit instigated by the Confederation, therefore, no longer made any sense, as the principle objective it was aiming for had already been achieved. Changing the subject, before the last Copa del Rey final you were seen with the Council of the World Confederation of Supporters Clubs, visiting the former president of FC Barcelona, Sandro Rosell, in prison... Indeed. The president of the World Confederation of Supporters Clubs, Mr Antoni Guil, asked me to deliver a message of warmth, solidarity and affection to the former president of FC Barcelona on behalf of all the penyistes. Sandro Rosell has a very restrictive visiting regime, and my status as a lawyer made it easier for me to see him. Once again, the World Confederation of Supporters Clubs demonstrated the great sensitivity of the penyistes (and consequently that of Barça itself): they didn’t want to attend the cup final without previously having paid a personal visit to Mr Rosell, and they

also wanted to extend their affection to his friend, Mr Besolí, both of whom have been incarcerated, for the past year, in a prison close to Madrid, without a conviction or any idea of when trial will take place. It is an extremely grave situation and remarkably upsetting for them and their families. What was the message you were asked to pass on? First of all, the visit was an act of human kindness paid on behalf of the supporters club movement who wanted to show their concern for the former president of the Club. It was in order to pass on words of encouragement, support and affection, to him, Mr Besolí and their families. But in addition, the representatives of the 30 Federations that make up the organisation’s plenary wanted to know if there was any justification. Their common sense tells them that preventive detention is an exceptional precautionary measure, applied in very serious and flagrant cases for the time that is absolutely necessary, but not that it can last so long or be applied in any criminal procedure, as this affects fundamental rights, such as liberty (obviously excluded), defence (the accused cannot be defended effectively via the glass screen in the visitor’s booth) and that of the presumption of innocence (as it transmits the assumption of guilt). Because of this, they were extremely disconcerted and upset when they discovered how impotent the gentlemen’s lawyers feel (Mr Pau Molins and Mr Andrés Maluenda), when their defendants have spent such a long time in preventative custody because of their professional involvement in a private business transaction that took place 12 years ago, in 2006, between a company from Saudi Arabia and the Brazilian Football Federation, without the Brazilian Federation ever having felt compromised or taken any legal action against Rosell and Besolí, and without these gentlemen having been accused of any offense outside of Spain or under any other jurisdiction. How were you received by Mr Rosell? Mr Rosell and Mr Besolí were both extremely grateful for the show of support from the supporters club entity, with whom Mr Rosell had enjoyed an optimal relationship since the time of his candidacy for the FC Barcelona elections. They asked us to keep up this spirit of support for the Club and its values, both in good times and bad. This support, as well as that they’ve received elsewhere, also helps them to maintain their inner strength at an extremely difficult time in their lives. They remain strong not only because of their conviction of the injustice they suffer, but also because of the strength displayed by their families in the face of this adversity, and the support of so many friends, including the people from the supporters clubs. Will you collaborate again with the Confederation of Supporters Clubs in the future? The relationship with the Confederation is dear to me. I admire what they do. The penyistes do everything for the good of Barça and what it represents, without asking for anything in return. For this reason, it’s an honour to collaborate with them. And if at another moment in time Barça and its universe needs me, I will always be there willing to help.


24 CERCLE CENTRAL

JULIOL 2018

SUPORT A L’ESPORT BASE AMB

Junts+ La Confederació va llançar el mes d’abril la primera edició d’un innovador programa per impulsar l’esport entre els més petits a través del foment de la col·laboració entre penyes i entitats esportives.


25 CERCLE CENTRAL

JULIOL 2018

Que l’esport base és una disciplina imprescindible per formar els esportistes d’elit del futur és un fet provat. Però també és una realitat que, en el seu procés d’aprenentatge, els més petits necessiten estímuls positius que complementin els seus coneixements tàctics per tal que esdevinguin esportistes respectuosos, generosos i bons companys. Precisament per donar resposta a aquestes necessitats, la Confederació Mundial de Penyes ha llançat la primera edició de Junts+, un innovador programa que dona suport a l’esport base a través del foment d’acords de col·laboració locals entre penyes i entitats esportives de la seva zona amb el suport del FC Barcelona. Segons el directiu del Club responsable de Penyes, Pau Vilanova, “la iniciativa accentua l’aposta per l’esport base i la formació dels joves esportistes per part del FC Barcelona i la Confederació de la mà de les seves penyes, i promou els nostres valors”. Les accions de Junts+ es focalitzen en dues fases d’implementació: la territorial i la blaugrana. Durant la primera, la Confederació explica el projecte i entrega un paquet de benvinguda als participants. Així mateix, ofereix un entrenament amb metodologia Barça i una sessió formativa teòrica. A la segona fase, l’organització penyística ofereix una jornada a les instal·lacions del FC Barcelona, que pot anar des d’una jornada formativa a jugadors, pares i tècnics, fins a assistir a un partit de seccions professionals, segons l’esport de l’equip, i visitar el Museu FC Barcelona.

Un esport més just i inclusiu, i un nombre més gran de penyistes Més enllà de millorar l’ecosistema de l’esport base a Catalunya, amb aquesta acció la Confederació Mundial de Penyes espera multiplicar el nombre de penyistes inscrits a l’organització, ja que els integrants de l’entitat esportiva i agermanada i els seus familiars passaran a formar part de la penya i rebran un carnet de penyista. Alhora, les penyes i entitats esportives participants rebran el suport tant de la Confederació, que els organitzarà diverses activitats formatives, com del FC Barcelona, que oferirà assessorament esportiu professional a les penyes i els clubs agermanats.

Esport i germanor durant la signatura del primer acord La primera agrupació penyística que s’ha adherit a aquesta iniciativa és la PB d’Arbúcies, de la Federació del Gironès, Selva i Pla de l’Estany, que, el passat mes d’abril va fer efectiu l’agermanament amb l’Escola de Futbol Arbucienca (EF Arbucienca) de la seva localitat. Més de 36 nens integrants dels tres equips benjamins de l’EF Arbucienca i els seus familiars van rebre el carnet de penyista de les mans de Dani Sala, membre de la comissió social responsable de penyes del FC Barcelona.

U N A I N I C I AT I VA D I V E R S A I I N C L U S I VA Focalitzat en el territori català, el projecte Junts+ es desenvoluparà al llarg del que queda de temporada i la vinent, durant la qual està previst l’establiment d’acords de col·laboració entre quatre penyes i entitats esportives:

FEDERACIÓ

PENYA

CLUB ESPORTIU

ESPORT

Gironès, Selva i Pla d’Estany

PB d’Arbúcies

Escola de Futbol Arbucienca

Futbol

Bages, Berguedà i Cerdanya

PB de Berga

Club Handbol Berga

Handbol

Empordà i Catalunya Nord

PB de Palafrugell

Club Handbol Garbí

Handbol

Barcelonès Oest

PB El Repartidor de l’H

Futbol Sala Tecla Sala

Futbol sala


Junts+

26 CERCLE CENTRAL

JULIOL 2018


27 CERCLE CENTRAL

APOYO AL DEPORTE BASE La Confederación lanzó el pasado mes de abril la primera edición de un innovador programa para impulsar el deporte entre los más pequeños a través del fomento de la colaboración entre peñas y entidades deportivas. Que el deporte base es una disciplina imprescindible para formar a los deportistas de élite del futuro es un hecho demostrado. Pero también es una realidad que, en su proceso de aprendizaje, los más pequeños necesitan estímulos positivos que complementen sus conocimientos tácticos para que acaben siendo deportistas respetuosos, generosos y buenos compañeros. Precisamente para dar respuesta a estas necesidades, la Confederación Mundial de Peñas ha lanzado la primera edición de Junts+, un innovador programa que apoya al deporte base a través del fomento de acuerdos de colaboración locales entre peñas y entidades deportivas de su zona con el apoyo del FC Barcelona. Según el directivo del Club responsable de Peñas, Pau Vilanova, “la iniciativa acentúa la apuesta por el deporte base y la formación de los jóvenes deportistas por parte del FC Barcelona y la Confederación de la mano de las peñas, y promueve nuestros valores”. Las acciones de Junts+ se centran en dos fases de implementación: la territorial y la blaugrana. Durante la primera, la Confederación explica el proyecto y entrega un paquete de bienvenida a los participantes. Asimismo, ofrece un entrenamiento con metodología Barça y una sesión formativa teórica. En la segunda fase, la organización peñística ofrece pasar una jornada en las instalaciones del FC Barcelona, que puede ser cualquier cosa desde una jornada formativa para jugadores, padres y técnicos, hasta asistir a un partido de secciones profesionales, según el deporte del equipo, y visitar el Museo FC Barcelona.

Un deporte más justo e inclusivo, y un mayor número de peñistas Más allá de mejorar el ecosistema del deporte base en Cataluña, con esta acción la Confederación Mundial de Peñas espera multiplicar el número de peñistas inscritos en la organización, ya que los integrantes de la entidad deportiva y hermanada y sus familiares pasarán a formar parte de la peña y recibirán un carnet de peñista. Mientras tanto, las peñas y entidades deportivas participantes recibirán el apoyo tanto de la Confederación, que les organizará varias actividades formativas, como del FC Barcelona, que ofrecerá asesoramiento deportivo profesional a las peñas y los clubs hermanados.

Deporte y hermandad durante la firma del primer acuerdo La primera agrupación peñística que se ha sumado a esta iniciativa es la PB de Arbucias, de la Federación del Gironés, Selva y Pla de l’Estany, que, el pasado mes de abril hizo efectivo su hermanamiento con la Escuela de Futbol Arbucienca (EF Arbucienca) de su localidad. Más de 36 niños integrantes de los tres equipos benjamines de la EF Arbucienca y sus familiares recibieron el carnet de peñista de las manos de Dani Sala, miembro de la comisión social responsable de peñas del FC Barcelona.

JULIOL 2018


28 CERCLE CENTRAL

JULIOL 2018

SUPPORTING YOUTH TEAMS WITH

In April the Confederation launched the first edition of an innovative program to promote youth sports by encouraging a collaboration between supporters clubs and sporting entities. That youth teams are essential for preparing the sporting elite of the future is a proven fact. But the reality also remains that, as part of the learning process, youngsters also need positive encouragement to complement their tactical knowledge, in order for them to become respectful, generous and effective teammates. In direct response to these needs, the World Confederation of Supporters Clubs has launched the first edition of Junts+, an innovative program designed to support youth teams through the promotion of collaborative agreements between local supporters clubs and sporting entities in the same area, with the assistance of FC Barcelona. According to the board member in charge of supporters clubs, Pau Vilanova, “the initiative emphasises the support for youth sports and

Junts+ the training of young athletes by FC Barcelona and the Confederation with the support of their supporter clubs and the promotion of our values”. The Junts+ initiative is implemented in two different phases: the territorial and the blaugrana. In the first phase, the Confederation outlines the project and provides the participants with a welcome pack. It also offers a training session using Barça methodology and a theoretical session. In the second phase, the supporters club organisation invites participants to spend a day at the FC Barcelona facilities, either to attend a formative day for players, parents and trainers, or watch a match played by the corresponding professional section, with a visit to the FC Barcelona Museum.

A fairer and more inclusive sport, and a greater number of penyistes

Looking further beyond improving the orbit of youth sports in Catalonia, with this initiative the Confederation also aims to multiply the number of

penyistes registered with the organisation, as the members of the collaborating sports entity and their families will also become members of the supporters club and receive their own penyista card. In addition, the participating supporters clubs and sports bodies will receive the full support not only of the Confederation, who will organise various training events, but also of FC Barcelona, who will provide professional sporting advice to the supporters clubs and their twinned entities.

Sport and comradeship in the signing of the first agreement

The first supporters club to join the initiative is PB d’Arbúcies, from the Federation of the Gironès, Selva i Pla de l’Estany, which last April became officially twinned with a club from the same town, Escola de Futbol Arbucienca (EF Arbucienca). More than 36 children from EF Arbucienca’s three youth teams and their families were handed the penyista card by Dani Sala, member of the social commission and responsible for FC Barcelona supporters clubs.


30 LA GRADERIA

JULIOL 2018

MÉS DE 8.000 PENYISTES A LA FINAL Novament, el moviment de penyes es va mobilitzar massivament per donar suport a l’equip, aquest cop a una nova final de la Copa del Rei. Amb més de 8.000 penyistes, conjuntament amb la resta de socis i aficionats que van poder viatjar a Madrid, el Wanda Metropolitano va lluir els colors barcelonistes i va portar l’equip a aconseguir la 30a Copa del Rei, la quarta consecutiva i la sisena dels últims 10 anys.

Viatjant a la final He anat a unes quantes finals estatals, europees i fins i tot intercontinentals. Sempre és bonic i encoratjador acompanyar el nostre Barça arreu. Si més no l’anada és fantàstica per més feixuc que sigui el trajecte, per l’ambient que s’hi viu i la il·lusió per conquerir un nou títol. La tornada ja depèn, és clar, del resultat. Mai oblidaré, en aquest sentit, el retorn de Sevilla, el 1986, després de la desfeta davant l’Steaua. Tornar, en autocar, va ser un autèntic suplici... Per sort, en els darrers anys, la major part de les finals han acabat amb triomf blaugrana. M’ho vaig pensar una mica abans de decidir-me a viatjar a Madrid. I sembla que, com jo, la major part dels culers. Però finalment ens vam animar tenint en compte que aquesta vegada no havíem d’esperar sortejos. A més, és còmode –si domines una mica internet– demanar les entrades i cercar els seients. Fet això, ens vam apuntar a l’autocar que va llogar la nostra Federació, Barcelonès Est. I va arribar el dia. El lloc de sortida, a un quart d’una de la matinada del dissabte, era l’estació d’autobusos de Sant Andreu. Vam viatjar 70 penyistes pertanyents a les PB La Guineu, Districte XXVII, Trinitat Vella, Sant Adrià de Besòs, Esperit Blaugrana, Teixonera, Gol 3000 de Santa Coloma, Castellers Bcn, Taxi i Pep Ventura, que era la més nombrosa. Vaig dormir la major part del recorregut per bé que, de tant en tant, em vaig desvetllar i vaig poder sentir aquell penyista que, pel que em van dir, no va callar

en tota la nit explicant batalletes futbolístiques, o la senyora que no deixava de roncar. Vam fer les dues parades de rigor; la primera a Alfajarín i la segona, prop de Guadalajara. Cap a les vuit vam arribar a Madrid i vam anar directament a IFEMA, on ens havien de donar les entrades. Tothom temia aquest tràmit però va ser d’allò més ràpid, potser perquè era molt d’hora. El dispositiu muntat pel Barça va ser del tot eficient. Allà vam començar a trobar-nos amb amics barcelonistes d’arreu i se’ns va unir el president de la Federació, Jordi Monturiol, que havia anat el dia abans a Madrid per participar en el plenari de la Confederació. Quedaven 12 hores per al partit. Hi havia temps per a tot. L’autocar ens va deixar a la zona d’aparcament propera –és un dir– a l’estadi i al costat de la Fan Zone del Barça. Uns hi van entrar, altres vam preferir agafar el metro cap al centre. La temperatura era excel·lent i convidava a passejar. I fer-ho per Madrid, després de prendre un cafè a la Puerta del Sol, sempre és bonic. A més, fa goig veure la ciutat envaïda per gent amb samarretes blaugrana. Per més que es barregessin sensibilitats i orígens, la convivència i el respecte van ser exquisits, com també amb els aficionats sevillans. Al migdia, ens vam trobar amb els amics de la PB Erreniega navarresa, a Casa Maria, un prestigiós i típic establiment de la Plaza Mayor. Abans ens vam reunir amb uns altres culers de pro, la incansable gent de la PB Santomera murciana. Després, més passeig, alguna parada i, al voltant de les set, rumb cap al Wanda Metropolitano, que és ben lluny del

centre. La veritat és que l’estadi impressiona només sortir del metro. És preciós per fora i també per dins. I ja hi som! Ja al seient, expectació per veure com anirà el tema de l’himne, com serà el nostre mosaic… i sobretot per veure com respondrà el Barça després de la patacada de Roma. Tot normal. Convivència, com hem dit, entre banderes a la part blaugrana i no gaire bon rotllo –pels crits proferits– amb l’afició rival. Per cert, una sorpresa agradable. Aquest cop, malgrat les negres previsions, érem més nosaltres que ells. El partit? Doncs fantàstic. Amb el guió que tots els culers hauríem somniat. 5-0 i trentena Copa cap a casa. A més, l’estadi lluïa un aspecte que només es pot apreciar en les grans ocasions i aquesta n’era una, per la final, però sobretot perquè un dels millors jugadors de la història del FC Barcelona jugaria l’última final amb l’equip de la seva vida, Andrés Iniesta. El canvi arribava a tocar del minut 87 de partit, quan Ernesto Valverde va decidir fer el canvi del que serà l’etern capità del Barça per Denis Suárez. El Wanda es va posar dret per acomiadar un jugador irrepetible, únic, infinit... I és que tot l’estadi, inclosa l’afició sevillista, va voler dir adeu amb una pluja d’aplaudiments i lloances cap al jugador manxec que el mateix Iniesta va retornar. En acabar el partit, feliç mitja hora de trajecte cap a l’autocar i feliç viatge de retorn, és clar, amb la satisfacció que atorga un triomf com aquest i el reconeixement a un jugador irrepetible…


31 LA GRADERIA

JULIOL 2018

MÁS DE 8.000 PEÑISTAS EN LA FINAL Nuevamente, el movimiento de peñas se movilizó masivamente para brindar apoyo al equipo, esta vez en una nueva final de la Copa del Rey. Con más de 8.000 peñistas, junto con el resto de socios y aficionados que pudieron viajar a Madrid, el Wanda Metropolitano lució los colores barcelonistas y llevó el equipo a conseguir su 30ª Copa del Rey, la cuarta consecutiva y la sexta de los últimos 10 años.

Viajando hacia la final He asistido a unas cuantas finales estatales, europeas e incluso intercontinentales. Siempre es bonito y alentador acompañar a nuestro Barça a todas partes. Por lo menos la ida es fantástica, por pesado que se haga el trayecto, gracias al ambiente que se vive y la ilusión por conquistar un nuevo título. La vuelta ya depende, claro, del resultado. Nunca olvidaré, en este sentido, el regreso de Sevilla en 1986, tras la derrota ante el Steaua. Volver, en autocar, fue un auténtico suplicio… Por suerte, en los últimos años, la mayoría de las finales han acabado con un triunfo blaugrana. Me lo tuve que pensar un poco antes decidirme a viajar a Madrid. Y parece que fue el caso para la mayoría de culés. Pero al final nos animamos, teniendo en cuenta que esta vez no tendríamos que esperar sorteos. Además, es cómodo – si dominas un poco el internet – pedir las entradas y seleccionar los asientos. Hecho esto, nos apuntamos al autocar que había alquilado nuestra Federación, Barcelonés Este. Y llegó el día. El lugar de partida, a las doce y cuarto de la madrugada del sábado, era la estación de autobuses de Sant Andreu. Viajamos 70 peñistas pertenecientes a las PB La Guineu, Districte XXVII, Trinitat Vella, Sant Adrià de Besòs, Esperit Blaugrana, Teixonera, Gol 3000 de Santa Coloma, Castellers Bcn, Taxi y Pep Ventura, que era la más numerosa. Dormí durante gran parte del trayecto, aunque, de vez en cuando, me despertaría y pude oír a aquel peñista que, según me contaron, no se calló en toda la noche explicando batallitas futbolísticas,

o la señora que no dejaba de roncar. Hicimos las dos paradas de rigor; la primera en Alfajarín y la segunda, cerca de Guadalajara. Hacia las ocho llegamos a Madrid y fuimos directamente a IFEMA, donde nos habían de entregar las entradas. Todos temíamos aquel trámite, pero fue de lo más rápido, tal vez porque era muy temprano. El dispositivo montado por el Barça fue muy eficiente. Ahí empezamos a encontrarnos con amigos barcelonistas de todas partes y se nos unió el presidente de la Federación, Jordi Monturiol, que había venido el día antes a Madrid para participar en el plenario de la Confederación. Faltaban 12 horas para el partido. Había tiempo para hacer de todo. El autocar nos dejó en una zona de parking cerca –es un decir– del estadio y junto a la Fan Zone del Barça. Unos entraron, otros preferimos coger el metro hacia el centro. La temperatura era excelente e invitaba a pasear. Y hacerlo por Madrid, después de tomar un café en la Puerta del Sol, siempre es bonito. Además, da gusto ver la ciudad invadida por gente con camisetas blaugrana. Por más que se mezclaran sensibilidades y orígenes, la convivencia y el respecto fueron exquisitos, como también ocurrió con los aficionados sevillanos. Al mediodía, nos encontramos con los amigos de la PB Erreniega navarra, en Casa María, un prestigioso y típico establecimiento de la Plaza Mayor. Antes nos reunimos con otros culés de pro, la incansable gente de la PB Santomera murciana. Después, más paseos, alguna parada y, hacia las siete, emprendimos rumbo hacia Wanda Metropolitano,

que está bien lejos del centro. La verdad es que el estadio impresiona desde que uno lo ve al salir del metro. Es precioso por fuera y también por dentro. ¡Y ya hemos llegado! Ya en el asiento, expectación por ver cómo irá el tema del himno, cómo será nuestro mosaico… y sobre todo por ver cómo responderá el Barça después del batacazo de Roma. Todo normal. Convivencia, como ya hemos dicho, entre banderas en la parte blaugrana y no mucho buen rollo –por los gritos proferidos– con la afición rival. Por cierto, una sorpresa agradable. Esta vez, a pesar de las negras previsiones, éramos más nosotros que ellos. ¿El partido? Pues fantástico. Con un guion que todo culé habría soñado. 5-0 y trigésima Copa a casa. Además, el estadio lucía un aspecto que solo se puede apreciar en las grandes ocasiones y ésta era una, para la final, pero sobre todo porque uno de los mejores jugadores de la historia del FC Barcelona jugaría la última final con el equipo de su vida, Andrés Iniesta. El cambio llegó cerca del minuto 87 de partido, cuando Ernesto Valverde decidió hacer el cambio del que será el eterno capitán del Barça por Denis Suárez. El Wanda se puso de pie para despedir a un jugador irrepetible, único, infinito… Y es que todo el estadio, incluida la afición sevillista, quiso decir adiós al jugador manchego con una lluvia de aplausos y alabanzas que el mismo Iniesta devolvió. Al terminar el partido, feliz media hora de trayecto hacia el autocar y feliz viaje de vuelta, claro, con la satisfacción que otorga un triunfo como éste y el reconocimiento a un jugador irrepetible…


32 LA GRADERIA

JULIOL 2018

OVER 8000 PENYISTES AT THE FINAL Once again, a massive influx from the supporters club movement turned out to give support to the team, this time at another final of the Copa del Rey. With over 8000 penyistes, in addition to the other members and fans who travelled to Madrid, the Wanda Metropolitano was lit up with the blaugrana colours and saw the team win its 30th Copa del Rey, the fourth consecutive win and sixth in the last 10 years.

The road to the final I’ve been to quite a few finals – state, European and even international. It’s always pleasant and encouraging to accompany our Barça around. No matter what a nuisance the journey may be, travelling there is fantastic, for the atmosphere and expectations of winning a new title. The return trip, obviously, depends on the result. In this regard, I’ll never forget the journey back from Seville in 1986, after the defeat at the hands of Steaua. Coming back, by coach, was an authentic nightmare. Luckily, in recent years, most of the finals have ended in a Blaugrana victory.

and the second near Guadalajara. We arrived in Madrid at around eight o’clock and went straight to the IFEMA to pick up our tickets. Everybody was dreading this procedure, although it was actually done very quickly, probably because of the early hour. The arrangements made by Barça for the event turned out to be very efficient. Once there, we started to come across blaugrana friends from all over, and were joined by the Federation president, Jordi Monturiol, who’d travelled to Madrid the previous day to attend the Confederation plenary.

I had to sleep on it for a while before making the decision to go to Madrid. And apparently so did most of the other culers. But we were finally spurred on by the fact that this time we didn’t have to wait for a ticket draw. It’s also relatively easy – if you know a little about the internet – to book your tickets and choose your seats. This accomplished, we reserved our places on the coach hired by our Federation – Barcelonès Est.

With 12 hours to go before the match, there was time for everything. The coach dropped us off in a parking area next to the Barça Fan Zone, close - we were told - to the stadium. Some of us started to make our way in, while others preferred to take the tube to the centre. The wonderful weather was perfect for taking a stroll, and doing so in Madrid, after a coffee at Puerta del Sol, is always a pleasant affair. It’s also marvellous to see the city inundated with people wearing blaugrana shirts. Despite the mix of political sensibilities and roots, the harmony and respect were exquisite, and the same can be said of the fans from Seville.

The day finally arrived. The meeting point, at a quarter past midnight in the early hours of Saturday, was the bus station of Sant Andreu. There were 70 penyistes from the PB La Guineu, District XXVII, Trinitat Vella, Sant Adrià de Besòs, Esperit Blaugrana, Teixonera, Gol 3000 de Santa Coloma, Castellers Bcn, Taxi and Pep Ventura – with the latter being the largest group among us. Although I slept for most of the journey, from time to time I woke up to hear the penyista who, I’ve been told, spent the whole night talking about football battles, or the lady who wouldn’t stop snoring. We made the two compulsory stops, the first in Alfajarín

At lunchtime, we met with our friends from Navarra’s PB Erreniega at Casa Maria, a prestigious and traditional establishment in the Plaza Mayor. Before this we’d met some other blaugrana pros, the indefatigable people from Murcia’s PB Santomera. Afterwards there was more strolling, the occasional break, and at around seven we headed for the Wanda Metropolitano, which is quite a long way from the centre. The truth is, the stadium impresses you from the minute you emerge from the underground. It is beautiful both inside and out.

And here we are! Now in our seats, waiting to see how the anthem will go, what our mosaic will be like...and above all else how Barça will respond after the disaster in Rome. All normal. Harmony, as we’ve said, between the flags on the blaugrana side, and – judging from the shouts – not a very positive vibe with rival supporters. There was, by the way, a pleasant surprise. This time, despite the abysmal forecasts, there were more of us than of them. The game? Well, fantastic. It went exactly according to the plan that all the culers had been dreaming of. 5-0 and the thirtieth Cup on its way home. The stadium, moreover, was lit up in a way that can only be appreciated on momentous occasions – and this was one of them, not only for the final but above all else because one of the greatest players in the history of FC Barcelona was playing his last final with the team of his life, Andrés Iniesta. The turning point came in the 87th minute of the game, when Ernesto Valverde decided to change the player who will now be considered the eternal captain of Barça for Denis Suárez. The Wanda got to its feet to bid farewell to an unrepeatable, unique and timeless player... In fact, the whole stadium, including the Seville fans, wanted to say their goodbyes with a fervour of applause and praise for the player from La Mancha, which was reciprocated by Iniesta himself. After the game, a happy half hour’s walk back to the coach and, of course, a happy trip home, full of the satisfaction that results from a such a triumph and the recognition of an unrepeatable player...


33 LA GRADERIA

JULIOL 2018

EL FC BARCELONA ES PROCLAMA

REI DE COPES Els blaugrana han assolit aquesta temporada una gesta històrica: per primera vegada, el Barça s’ha proclamat guanyador de Copa en totes les seccions professionals del Club: bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins, a més de futbol masculí i femení. Un èxit que fins ara semblava inconcebible i en què el paper de les penyes ha resultat essencial. I és que els diferents equips blaugrana mai han viatjat sols. Un bon grapat de penyistes i aficionats barcelonistes han acompanyat els jugadors i jugadores fins als camps rivals on es disputava cada final per animar, encoratjar i demostrar un suport incondicional cap al seu equip de l’ànima. Aquesta vegada, els ànims no han pogut anar millor!

FUTBOL MASCULÍ 21 d’abril Wanda Metropolitano (Madrid)

HANDBOL

Sevilla-FCB 0-6

FUTBOL FEMENÍ

6 de maig Madrid Arenas

2 de juny Estadio Romano de Mérida

FCB-Logronyo 35-25

FCB-Atlètic Madrid 1-0

BÀSQUET

HOQUEI PATINS

18 de febrer Gran Canaria Arena (Las Palmas GC)

25 de febrer Pavelló Municipal Lloret de Mar

Reial Madrid-FCB 90-92

Liceo Corunya-FCB 1-2

FUTBOL SALA 5 de maig Pabellón Multiusos Ciudad Cáceres

FCB-Jaén 4-3


34 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

XIII CONGRÉS DE PENYES

ANDALUSIA, CEUTA I MELILLA 13è Congrés de Penyes d’Andalusia, Ceuta i Melilla

Més de 600 persones acrediten l’èxit del projecte penyístic a Andalusia LA LOCALITAT DE PUNTA UMBRÍA (HUELVA) VA ACOLLIR UNA ALTRA EDICIÓ MULTITUDINÀRIA DE LA TROBADA ANUAL DE PENYES ANDALUSES Les penyes andaluses van viure la seva gran festa anual amb la celebració del 13è Congrés de Penyes d’Andalusia, Ceuta i Melilla. La localitat costanera de Punta Umbría va acollir, els dies 9 i 10 de març, una trobada multitudinària que va reunir més de 600 penyistes acreditats i durant la qual es van donar a conèixer els objectius i plans de futur de l’organització andalusa.

No van voler perdre’s l’esdeveniment ni el vicepresident del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, ni el directiu del Club, Pau Vilanova, que van assistir-hi acompanyats dels exjugadors Chapi Ferrer, Ricardo Serna, Francisco Gallego i Audie Norris. Per part de la Federació amfitriona hi van assistir el seu president, Tomás Martínez; el vicepresident, Rafael Pichardo; el secretari, Diego Peral, i Rosendo Romero.

Un dissabte farcit d’actes va començar amb la recepció dels directius i jugadors del Club per part de l’alcaldessa del municipi de Huelva i va continuar amb una sessió de treball que va agrupar tots els representants de les penyes assistents d’una Federació que inclou 10.000 penyistes del FC Barcelona. Per acabar, més de 600 penyistes van gaudir d’un sopar de gala en un ambient festiu i blaugrana.

Unes jornades intenses i plenes d’actes

Durant la vetllada, Cardoner, Vilanova i els exjugadors i membres de la Federació assistents van fer entrega dels tradicionals obsequis a totes les penyes presents a la reunió i van remarcar la intensitat amb què es viu el barcelonisme tan lluny de Catalunya.

Els actes de la trobada van començar divendres dia 9 amb una roda de premsa que va registrar una gran afluència de mitjans i penyistes. Aquell mateix vespre, més d’un centenar de persones van assistir a un sopar de gala al qual no van faltar totes aquelles entitats que van fer possible l’organització del Congrés com ara la Diputació de Huelva, representada pel seu vicepresident, José Fernández de los Santos, i l’Ajuntament de Punta Umbría, amb la presència del regidor d’esports del consistori, Juan Iglesias Lago, entre d’altres.

Punta Umbría va passar el relleu Com ja és tradició, en el marc de la trobada es va escollir la propera seu del congrés andalús. La localitat d’Órgiva, a la província de Granada, serà la seu que acollirà la gran família penyística andalusa d’aquí a dos anys.


35 TANT SE VAL D’ON VENIM

13º Congreso de Peñas de Andalucía, Ceuta y Melilla

Más de 600 personas acreditan el éxito del proyecto peñístico en Andalucía LA LOCALIDAD DE PUNTA UMBRÍA (HUELVA) ACOGIÓ OTRA EDICIÓN MULTITUDINARIA DEL ENCUENTRO ANUAL DE PEÑAS ANDALUZAS Las peñas andaluzas vivieron su gran fiesta anual con la celebración del 13º Congreso de Peñas de Andalucía, Ceuta y Melilla. La localidad costera de Punta Umbría acogió, los días 9 y 10 de marzo, un encuentro multitudinario que reunió a más de 600 peñistas acreditados y durante el cual se dieron a conocer los objetivos y planes de futuro de la organización andaluza. No quisieron perderse el evento ni el vicepresidente del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, ni el directivo del Club, Pau Vilanova, que asistieron acompañados de los exjugadores Chapi Ferrer, Ricardo Serna, Francisco Gallego y Audie Norris. Por parte de la Federación anfitriona, asistieron su presidente, Tomás Martínez; el vicepresidente, Rafael Pichardo; el secretario, Diego Peral, y Rosendo Romero.

Unas jornadas intensas y llenas de actos Los actos del encuentro comenzaron el viernes día 9 con una rueda de prensa que registraron una gran afluencia de medios y peñistas. Esa misma tarde, más de un centenar de personas asistieron a una cena de gala en la que no faltaron todas aquellas entidades que hicieron posible la organización del Congreso, tales como la Diputación de Huelva, representada por su vicepresidente, José Fernández de los Santos, y el Ayuntamiento de Punta Umbría, con la presencia del regidor de deportes del consistorio, Juan Iglesias Lago, entre otros.

JULIOL 2018

Un sábado relleno de actos comenzó con la recepción de los directivos y jugadores del Club por parte de la alcaldesa del municipio de Huelva y continuó con una sesión de trabajo que agrupó a todos los representantes de las peñas asistentes de una Federación que incluye 10.000 peñistas del FC Barcelona. Para acabar, más de 600 peñistas disfrutaron de una cena de gala en un ambiente festivo y blaugrana. Durante la velada, Cardoner, Vilanova y los exjugadores y miembros de la Federación asistentes hicieron entrega de los tradicionales obsequios a todas las peñas presentes en la reunión y remarcaron la intensidad con la que se vive el barcelonismo tan lejos de Cataluña.

Punta Umbría pasó el relevo Como ya es tradición, en el marco del encuentro se eligió la próxima sede del congreso andaluz. La localidad de Órgiva, en la provincia de Granada, será la sede que acogerá la gran familia peñística andaluza dentro de dos años.

13th Congress of Supporters Clubs of Andalusia, Ceuta and Melilla

Over 600 people demonstrate the success of the supporters clubs project in Andalusia THE TOWN OF PUNTA UMBRÍA (HUELVA) HOSTED ANOTHER PACKED EDITION OF THE ANNUAL MEETING FOR ANDALUSIAN SUPPORTERS CLUBS Supporters clubs from Andalusia marked their annual festivities with the celebration of the 13th Congress of Supporters Clubs for Andalusia, Ceuta and Melilla. On the 9th and 10th of March, the coastal town of Punta Umbría hosted a packed event which saw the coming together of over 600 official penyistes,

during which the future plans and objectives of the Andalusian organization were announced. Vice president of FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, and Club board member Pau Vilanova both made sure not to miss the event, which was also attended by former players Chapi Ferrer, Ricardo Serna, Francisco Gallego and Audie Norris. Representing the host Federation was its president, Tomás Martínez; vice president, Rafael Pichardo; secretary, Diego Peral and Rosendo Romero.

Intense days packed with events The meeting kicked off on Friday the 9th with a press conference that saw a large turnout of media and supporters. The same evening, over a hundred guests enjoyed a gala dinner attended by all the entities that had collaborated with the organisation of the Congress, two of which included the District Council of Huelva, represented by its vice president, José Fernández de los Santos, and the town hall of Punta Umbría, with the presence of its regional sports councillor, Juan Iglesias Lago. An eventful Saturday commenced with a reception for the Club’s directors and players, hosted by the mayor of Huelva, followed by a work session which brought together all the representatives from the attending supporters clubs of a Federation that constitutes some 10,000 FC Barcelona penyistes. Events were wrapped up with a gala dinner, in which over 600 supporters were able to enjoy a festive atmosphere full of blaugrana spirit. During the evening, Cardoner, Vilanova, the former players and attending members of the Federation handed out the traditional commemorative gifts to all the supporters clubs present, in an event which highlighted the intensity with which the Barça spirit is lived so far away from Catalonia.

Punta Umbría passes the baton As is now tradition, the host for the next Andalusian congress was also decided. The town of Órgiva, in the province of Granada, will welcome the ample Andalusian supporters club family in another two years’ time.


36 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

EXTREMADURA

50è Aniversari de la penya més antiga d’Extremadura

50º Aniversario de la peña más antigua de Extremadura

50th Anniversary of Extremadura’s oldest supporters club

Recepció al Camp Nou de la PB Estadio

Recepción en el Camp Nou de la PB Estadio

Camp Nou Reception for the PB Estadio

EL PRESIDENT BARTOMEU, EL VICEPRESIDENT CARDONER I PAU VILANOVA VAN REBRE L’ENTITAT PENYÍSTICA AMB MOTIU DE LES SEVES NOCES D’OR

EL PRESIDENTE BARTOMEU, EL VICEPRESIDENTE CARDONER Y PAU VILANOVA RECIBIERON LA ENTIDAD PEÑÍSTICA CON MOTIVO DE SUS BODAS DE ORO

PRESIDENT BARTOMEU, VICE PRESIDENT CARDONER AND PAU VILANOVA RECEIVED THE SUPPORTERS CLUB ENTITY IN ORDER TO CELEBRATE ITS GOLDEN ANNIVERSARY

La PB Estadio, l’entitat penyística més antiga d’Extremadura, va commemorar el passat mes d’abril el seu 50è aniversari. Per celebrar-ho, el FC Barcelona, encapçalat pel president del Club, Josep Maria Bartomeu; el vicepresident blaugrana, Jordi Cardoner, i el membre de la Junta Directiva, Pau Vilanova, van organitzar una recepció al Camp Nou per als representants de la penya.

La PB Estadio, la entidad peñística más antigua de Extremadura conmemoró el pasado mes de abril su 50º aniversario. Para celebrarlo, el FC Barcelona, encabezado por el presidente del Club, Josep Maria Bartomeu; el vicepresidente blaugrana, Jordi Cardoner, y el miembro de la Junta Directiva, Pau Vilanova, organizaron una recepción en el Camp Nou para los representantes de la peña.

PB Estadio, the oldest supporters club in Extremadura, celebrated its 50th anniversary in April. In order to mark the occasion, FC Barcelona, headed by Club president Josep Maria Bartomeu; vice president Jordi Cardoner and board member Pau Vilanova, hosted a reception at Camp Nou for the supporters club representatives.

L’acte, conduït pel periodista Pere Escobar, va tenir lloc a l’Auditori 1899 amb la presència del president de l’entitat penyística, Juan Buenosaños, i altres membres de l’entitat. Per part de la Confederació Mundial de Penyes tampoc hi van faltar Antoni Guil, president de l’organització; Salvador Balsells, president de la Federació del Barcelonès Oest, i Miguel Ángel Cruz, president de la Federació d’Extremadura.

El acto, dirigido por el periodista Pere Escobar, tuvo lugar en el Auditorio 1899 con la presencia del presidente de la entidad peñística, Juan Buenosaños, y otros miembros de la entidad. Por parte de la Confederación Mundial de Peñas, tampoco faltaron Antoni Guil, presidente de la organización; Salvador Balsells, presidente de la Federación del Barcelonés Oeste, y Miguel Ángel Cruz, presidente de la Federación de Extremadura.

The event, presented by journalist Pere Escobar, was held in Auditorium 1899 in the presence of the supporters club president, Juan Buenosaños and other members of the entity. On behalf of the World Confederation of Supporters Clubs, Antoni Guil, president of the organisation; Salvador Balsells, president of the Supporters Club Federation for Barcelonès Oest, and Miguel Ángel Cruz, president of the Supporters Club Federation of Extremadura, all made sure not to miss the event.


37 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

LALÍN

Entrega de Premis Galícia

Entrega de Premios Galicia

Galicia Awards Ceremony

XXVIII Xuntanza de Penyes Barcelonistes de Galícia

XXVIII Xuntanza de Peñas Barcelonistas de Galicia

XXVIII ‘Xuntanza’ of FCB Supporters Clubs from Galicia

LALÍN VA ACOLLIR UN CAP DE SETMANA FESTIU AMB L’ASSISTÈNCIA DE 21 PENYES DE TOT GALÍCIA I LA PRESÈNCIA DEL DIRECTIU SILVIO ELÍAS COM A REPRESENTANT DEL FC BARCELONA

LALÍN ACOGIÓ UN FIN DE SEMANA FESTIVO CON LA ASISTENCIA DE 21 PEÑAS DE TODA GALICIA Y LA PRESENCIA DEL DIRECTIVO SILVIO ELÍAS COMO REPRESENTANTE DEL FC BARCELONA

LALÍN HOSTED A FESTIVE WEEKEND WITH THE PRESENCE OF 21 SUPPORTERS CLUBS FROM ALL OVER GALICIA AND THE ATTENDENCE OF SILVIO ELÍAS AS REPRESENTATIVE OF FC BARCELONA

Durant el cap de setmana del 9 i 10 de juny, Lalín, municipi de Pontevedra, va acollir la XXVIII Xuntanza de Penyes Barcelonistes de Galícia. El cap de setmana es va inaugurar amb una xerrada sobre l’actualitat esportiva del FC Barcelona, protagonitzada pels exjugadors i membres de l’ABJ del FC Barcelona Ricardo Serna, Juan Manuel Asensi i Manuel Tomé, i el periodista Andrés Vieites. Tot seguit es va organitzar un sopar amb unes 70 persones, que va posar punt final a la primera jornada festiva. L’endemà la plaça de l’Església va acollir la recepció de les 21 penyes gallegues assistents a la trobada i, tot seguit, es va iniciar una cercavila. Al migdia, cap a les 12 h, a l’Auditori de Lalín, es van fer una sèrie de parlaments a càrrec del president de la PB Lalín, Jose Luis Salgado; el president de la Federació de Penyes Barcelonistes de Galícia, Salvador Cerviño, i el vicepresident de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, Lluís Grau. Un cop finalitzat l’acte de l’Auditori, es va organitzar un gran dinar commemoratiu amb l’assistència d’uns 300 penyistes i les diferents autoritats presents a la trobada. Aquest àpat va posar punt final a la XXVIII Trobada de Penyes Barcelonistes de Galícia.

Durante el fin de semana del 9 y 10 de junio, Lalín, municipio de Pontevedra, acogió la XXVIII Xuntanza de Peñas Barcelonistas de Galicia. El fin de semana se inauguró con una charla sobre la actualidad deportiva del FC Barcelona, protagonizada por los exjugadores y miembros de la ABJ del FC Barcelona Ricardo Serna, Juan Manuel Asensi y Manuel Tomé, y el periodista Andrés Vieites. A continuación, se organizó una cena con unas 70 personas que puso punto y final a la primera jornada festiva. El día siguiente, la plaza de la Iglesia acogió la recepción de las 21 peñas gallegas que asistieron al encuentro y, a continuación, se inició un pasacalle. Al mediodía, hacia las 12 h, en el Auditorio de Lalín, se llevó a cabo una serie de parlamentos a cargo del presidente de la PB Lalín, Jose Luis Salgado; el presidente de la Federación de Peñas Barcelonistas de Galicia, Salvador Cerviño, y el vicepresidente de la Confederación Mundial de Peñas del FC Barcelona, Lluís Grau. Una vez finalizado el acto del Auditorio, se organizó una gran cena conmemorativa con la asistencia de unos 300 peñistas y las diferentes autoridades presentes en el encuentro. Esta comida culminó el XXVIII Encuentro de Peñas Barcelonistas de Galicia.

During the weekend of the 9th and 10th of June, Lalín, in the municipality of Pontevedra, hosted the XXVIII ‘Xuntanza’ of Galician FCB Supporters Clubs. The weekend kicked off with a talk on the latest sports news regarding FC Barcelona, led by former players and members of the FCB Barça Players Association Ricardo Serna, Juan Manuel Asensi and Manuel Tomé, as well as journalist Andrés Vieites. Dinner was then arranged for 70 people, to top off the first day of celebrations. The following day saw the reception of the 21 attending Galician supporters clubs on the church square, following which they all went for a walk around the town. Several speeches took place at noon at the Auditorium of Lalín, headed by the president of the PB Lalín, Jose Luis Salgado; the president of the Federation of Galician FC Barcelona Supporters Clubs, Salvador Cerviño, and the vice president of the World Confederation of FC Barcelona Supporters Clubs, Lluís Grau. Once the event in the Auditorium was over, a large commemorative dinner was arranged for about 300 supporters club members and the various authorities present in the gathering. This meal concluded the XXVIII Galicia Barça Supporters Clubs Meeting.


38 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

BELLPUIG La PB Bellpuig, d’aniversari

La PB Bellpuig, de aniversario

PB Bellpuig celebrates its anniversary

Bellpuig viu la XII Trobada de Penyes Barcelonistes de Lleida Sud i la Franja

Bellpuig vive el XII Encuentro de Peñas Barcelonistas de Lérida Sur y la Franja

Bellpuig hosts the XII Meeting of Supporters Clubs from Lleida Sud and la Franja

EL VICEPRESIDENT CARDONER, ACOMPANYAT DEL PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ BARÇA JUGADORS, RAMON ALFONSEDA, VAN ASSISTIR A LA TROBADA

EL VICEPRESIDENTE CARDONER Y EL PRESIDENTE DE LA AGRUPACIÓN BARÇA JUGADORES, RAMON ALFONSEDA, ASISTIERON AL ENCUENTRO

VICE PRESIDENT CARDONER AND THE PRESIDENT OF THE BARÇA PLAYERS ASSOCIATION, RAMON ALFONSEDA, BOTH ATTENDED THE MEETING

El passat 24 de març, van tenir lloc una sèrie d’actes amb motiu de la XII Trobada de Penyes Barcelonistes de Lleida Sud i la Franja i del 25è aniversari de la Penya Blaugrana de Bellpuig, que es van celebrar en aquesta mateixa població. A la trobada hi van assistir el vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner, acompanyat de l’exjugador blaugrana  i president de l’Agrupació Barça Jugadors, Ramon Alfonseda. D’altra banda, el president de la penya de Bellpuig,  Jaume Ribera, i el president de la Federació de Penyes de Lleida Sud i la Franja,  Claudi Bosch,  van ser els amfitrions de la trobada.  Després de l’acte institucional, la celebració es va traslladar al pavelló poliesportiu de Bellpuig, on es va inaugurar la font de Canaletes de Bellpuig, una rèplica del monument barceloní on se celebren els títols del Barça.

El pasado 24 de marzo, tuvo lugar una serie de actos con motivo del XII Encuentro de Peñas Barcelonistas de Lérida Sur y la Franja y del 25º aniversario de la Peña Blaugrana de Bellpuig, que se celebraron en esa misma población. Al encuentro asistieron el vicepresidente primero del FC Barcelona, Jordi Cardoner, acompañado del exjugador blaugrana y presidente de la Agrupación Barça Jugadores, Ramon Alfonseda. Por otro lado, el presidente de la peña de Bellpuig,  Jaume Ribera, y el presidente de la Federación de Peñas de Lérida Sur y la Franja, Claudi Bosch,  fueron los anfitriones del encuentro.  Después del acto institucional, la celebración se trasladó al pabellón polideportivo de Bellpuig, donde se inauguró la fuente de Canaletes de Bellpuig, una réplica del monumento barcelonés donde se celebran los títulos del Barça.

On the 24th of March, a series of events took place to mark the XII Meeting of Supporters Clubs from Lleida Sud and la Franja and the 25th anniversary of the Penya Blaugrana de Bellpuig, both of which were celebrated in Bellpuig itself. The meeting was attended by the first vice president of FC Barcelona, Jordi Cardoner, accompanied by former blaugrana player and president of the Barça Players Association, Ramon Alfonseda. The meeting was hosted by the president of the Bellpuig supporters club, Jaume Ribera, and the president of the Supporters Club Federation for Lleida Sud and la Franja, Claudi Bosch. After the institutional ceremony, the celebration moved on to the sports pavilion in Bellpuig, which saw the inauguration of the Canaletas de Bellpuig, a replica of the fountain in Barcelona where blaugrana titles are celebrated.


39 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

ARROYO DE SAN SERVÁN Un quart de segle i una nova seu

Un cuarto de siglo y una nueva sede

25è aniversari de la Penya Barcelonista San Serván

25º aniversario de la Peña Barcelonista San Serván

AMADOR BERNABEU, JUNTAMENT AMB ELS EXJUGADORS JOAN JOSEP ESTELLA I RICARDO SERNA, ES VAN TRASLLADAR FINS A LA LOCALITAT DE BADAJOZ PER GAUDIR DE L’ANIVERSARI

AMADOR BERNABEU, JUNTO CON LOS EXJUGADORES JOAN JOSEP ESTELLA Y RICARDO SERNA, SE TRASLADARON HASTA LA LOCALIDAD DE BADAJOZ PARA DISFRUTAR DEL ANIVERSARIO

El passat 24 de març, la Penya Blaugrana San Serván va celebrar el 25è aniversari a la localitat d’Arroyo de San Serván, situada a Badajoz. El delegat de Relacions amb la UEFA del FCB, Amador Bernabeu, i els exjugadors i actuals membres de l’ABJ del FC Barcelona, Joan Josep Estella i Ricardo Serna, es van traslladar fins a la localitat de Badajoz per commemorar un aniversari tan especial com aquest. El president de la mateixa penya, Manuel Ramos, acompanyat d’autoritats de l’ajuntament del municipi, també van ser-hi presents.

El pasado 24 de marzo, la Peña Blaugrana San Serván celebró su 25º aniversario en la localidad de Arroyo de San Serván, situada en Badajoz. El delegado de Relaciones con la UEFA del FCB, Amador Bernabeu, y los exjugadores y actuales miembros de la ABJ del FC Barcelona, Joan Josep Estella y Ricardo Serna, se desplazaron hasta la localidad de Badajoz para conmemorar un aniversario tan especial como éste. El presidente de la misma peña, Manuel Ramos, acompañado de autoridades del ayuntamiento del municipio, también estuvieron presentes.

On the 24th of March, the Penya Blaugrana San Serván celebrated its 25th anniversary in the town of Arroyo de San Serván, Badajoz. The FCB head of relations with UEFA, Amador Bernabeu, and former players and members of FC Barcelona’s ABJ, Joan Josep Estella and Ricardo Serna, travelled to the Badajoz town in order to commemorate the special anniversary. The president of the host supporters club, Manuel Ramos, accompanied by representatives from the local town hall, were also present at the event.

Durante la jornada, se aprovechó para inaugurar la nueva sede de la PB San Serván, donde se llevaron a cabo una serie de parlamentos y se celebró un brindis de honor. Para finalizar la jornada festiva, se organizó una cena conmemorativa en un restaurante del mismo municipio, a la que también asistieron las diferentes autoridades presentes.

PB San Serván took advantage of the day to inaugurate its new headquarters, where a series of talks and a toast of honour were held. To top off the festive events, a commemorative dinner was organised at a restaurant in the same town, which was also attended by the various representatives present.

Durant la jornada, es va aprofitar per inaugurar la nova seu de la PB San Serván, on es van dur a terme una sèrie de parlaments i es va celebrar un brindis d’honor. Per finalitzar la jornada festiva, es va organitzar un sopar commemoratiu en un restaurant del mateix municipi, on també van assistir les diferents autoritats presents.

A quarter of a century and a new headquarters

25th anniversary of the Penya Barcelonista San Serván AMADOR BERNABEU, ACCOMPANIED BY FORMER PLAYERS JOAN JOSEP ESTELLA AND RICARDO SERNA, TRAVELLED TO THE BADAJOZ TOWN IN ORDER TO ENJOY THE ANNIVERSARY


40 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

PALAMÓS

Palamós, de festa

Palamós, de fiesta

Fiesta in Palamos

La Penya Palamós i Comarca La Peña Palamós y Comarca The Penya Palamós i Comarca celebra el seu 40è aniversari celebra su 40º aniversario celebrates its 40th anniversary LA LOCALITAT EMPORDANESA VA COMMEMORAR LES QUATRE DÈCADES DE VIDA DE L’ENTITAT CELEBRANT ELS TÍTOLS BLAUGRANA

LA LOCALIDAD AMPURDANESA CONMEMORÓ LAS CUATRO DÉCADAS DE VIDA DE LA ENTIDAD CELEBRANDO LOS TÍTULOS BLAUGRANA

THE ENTITY FROM EMPORDÀ COMMEMORATED FOUR DECADES CELEBRATING BLAUGRANA TITLES

L’empordanesa Penya Barcelonista Palamós i Comarca va celebrar el passat 29 d’abril el seu 40è aniversari. La Nau dels 50 metres de Palamós va acollir la festivitat, que va tenir la presència del vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus. Durant el dinar commemoratiu el directiu va dirigir unes paraules d’agraïment i d’il·lusió als penyistes i als més de 300 participants sobre els èxits blaugrana d’aquesta temporada.

La ampurdanesa Peña Barcelonista Palamós y Comarca celebró el pasado 29 de abril su 40º aniversario. La Nave de los 50 metros de Palamós acogió la festividad, que contó con la presencia del vicepresidente primero del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus. Durante la cena conmemorativa, el directivo dirigió unas palabras de agradecimiento y de ilusión a los peñistas y a los más de 300 participantes sobre los éxitos blaugrana de la presente temporada.

The Penya Barcelonista Palamós i Comarca celebrated its 40th anniversary on April 29th. La Nau dels 50 metres in Palamós hosted the event, which was attended by first vice president of FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus. During the commemorative lunch, attended by over 300 participants, the board member directed a few words of thanks to the penyistes, and spoke of his delight regarding this season’s blaugrana successes.

Salvador Reinaldos, president de la penya de Palamós, va ser l’amfitrió d’una trobada on també van assistir l’alcalde del municipi, Lluís Puig; el president de la Federació de Penyes del Baix Empordà i la Catalunya Nord, Lluís Grau, i els exjugadors culers Juan Antonio de la Cruz i Pere Valentí Mora. Una interessant exposició de samarretes del Barça i un col·loqui sobre l’entitat blaugrana van posar el punt final a una jornada de gran interès per als penyistes.

Salvador Reinaldos, presidente de la peña de Palamós, fue el anfitrión de un encuentro al que también asistieron el alcalde del municipio, Lluís Puig; el presidente de la Federación de Peñas del Bajo Ampurdán y la Cataluña Norte, Lluís Grau, y los exjugadores culés Juan Antonio de la Cruz y Pere Valentí Mora. Una interesante exposición de camisetas del Barça y un coloquio sobre la entidad blaugrana pusieron el punto final a una jornada de gran interés para los peñistas.

Salvador Reinaldos, president of the Palamós supporters club, presided an event that was also attended by the local mayor, Lluís Puig; president of the Federation of Supporters Clubs for the Baix Empordà and Catalunya Nord, Lluís Grau, and former players Juan Antonio de la Cruz and Pere Valentí Mora. An interesting display of blaugrana shirts and a colloquium about the supporters club entity topped off an unforgettable day for the penyistes.


41 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

FELANITX 15è aniversari de la Penya Barcelonista Els Tamarells

15º aniversario de la Peña Barcelonista Els Tamarells

15th anniversary of the Penya Barcelonista Els Tamarells

1.215 socis i una nova seu per celebrar els 15 anys d’història de la PB Els Tamarells

1.215 socios y una nueva sede para celebrar los 15 años de historia de la PB Els Tamarells

1,215 members and new headquarters to celebrate 15 years of history with PB Els Tamarells

DURANT TOT UN CAP DE SETMANA ES VAN ORGANITZAR ACTES PER CELEBRAR L’ANIVERSARI DE LA PENYA MALLORQUINA

DURANTE TODO UN FIN DE SEMANA SE ORGANIZARON ACTOS PARA CELEBRAR EL ANIVERSARIO DE LA PEÑA MALLORQUINA

EVENTS WERE ORGANISED OVER THE WEEKEND TO CELEBRATE THE ANNIVERSARY OF THE SUPPORTERS CLUB FROM MAJORCA

La penya mallorquina Els Tamarells va celebrar durant el cap de setmana del passat 17 i 18 de març el seu 15è aniversari. L’acte inaugural, celebrat el dissabte 17, va incloure un col·loqui dedicat al jugador Ladislau Kubala  i a l’Avi del Barça, on van assistir el fill de Kubala i el mateix Joan Casals. L’endemà, diumenge dia 18, es va aprofitar per inaugurar la nova seu de la penya, on van assistir 200 socis i seguidors barcelonistes. En aquest cas, la representació blaugrana va ser encapçalada pels fills de Laszi Kubala  i de  Joan Seminario; l’Avi del Barça; el president de la Federació de Penyes,  Òscar Escoda; el president del Parlament de les Illes Balears,  Baltasar Picornell; el batlle de Felanitx,  Joan Xamena; el president de la Federació de Penyes del Bages, el Berguedà i la Cerdanya, Ramon Burniol; la senadora Catalina Soler,  i un seguit de periodistes esportius. El punt final de la celebració va tenir lloc al recinte de Son Fuaní, situat a Campos, on es va organitzar un dinar popular amb la presència de les diferents autoritats i altres penyes mallorquines.

La peña mallorquina Els Tamarells celebró durante el fin de semana del pasado 17 y 18 de marzo su 15º aniversario. El acto inaugural, celebrado el sábado 17, incluyó un coloquio dedicado al jugador Ladislau Kubala y al Abuelo del Barça, al que asistieron el hijo de Kubala y el mismísimo Joan Casals. El día siguiente, el domingo 18, se aprovechó para inaugurar la nueva sede de la peña, a la que asistieron 200 socios y seguidores barcelonistas. En este caso, la representación blaugrana fue encabezada por los hijos de Laszi Kubala y de Joan Seminario; el Abuelo del Barça; el presidente de la Federación de Peñas,  Òscar Escoda; el presidente del Parlamento de les Islas Baleares,  Baltasar Picornell; el alcalde de Felanitx,  Joan Xamena; el presidente de la Federación de Peñas del Bages, el Bergadá y la Cerdaña, Ramon Burniol; la senadora  Catalina Soler,  y una retahíla de periodistas deportivos. El punto final de la celebración tuvo lugar en el recinto de Son Fuaní, situado en Campos, en el que se organizó una cena popular con la presencia de las diferentes autoridades y otras peñas mallorquinas.

Over the weekend of the 17th and 18th of March, Majorcan supporters club Els Tamarells held its 15th anniversary celebrations. On Saturday the 17th, the event was inaugurated with a colloquium dedicated to the player Ladislau Kubala and the Avi del Barça, which was attended by the son of Kubala and Joan Casals himself. The following day, Sunday the 18th, the new supporters club headquarters was inaugurated in the presence of 200 members and blaugrana supporters. On this occasion Barça was represented by the children of Laszi Kubala and Joan Seminario. L’Avi del Barça; the president of the Supporters Club Federation, Òscar Escoda; the president of Parliament of the Balearic Islands, Baltasar Picornell; the mayor of Felanitx, Joan Xamena; the president of the Supporters Club Federation for Bages, el Berguedà and Cerdanya, Ramon Burniol; senator Catalina Soler, and a number of sports journalists also attended the event.The celebration was wrapped up at the pavilion of Son Fuaní, in Campos, where a popular lunch was held in the presence of the various representatives and other Majorcan supporters clubs.


42 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

SANT CUGAT Un torneig esportiu, lúdic i formatiu

Un torneo deportivo, lúdico y formativo

Èxit rotund de la 5a edició del Éxito rotundo de la 5ª edición torneig Enganxa’t als Bons del torneo Engánchate a los Hàbits Buenos Hábitos

A fun and educational sports tournament

All-round success at the 5th edition of the tournament “Addicted to Good Habits”

24 EQUIPS DE NOIS I NOIES DE 12 A 18 ANYS VAN PARTICIPAR EN AQUEST TORNEIG QUE PRETÉN INCULCAR L’ADQUISICIÓ DE BONS HÀBITS

24 EQUIPOS DE CHICOS Y CHICAS DE 12 A 18 AÑOS PARTICIPARON EN ESTE TORNEO QUE PRETENDE INCULCAR LA ADQUISICIÓN DE BUENOS HÁBITOS

24 TEAMS OF BOYS AND GIRLS FROM 12 TO 18 YEARS OLD PARTICIPATED IN THE TOURNAMENT THAT PROMOTES THE INSTILLATION OF GOOD HABITS

Un total de 250 nois i noies  van participar en el 5è Torneig Nocturn Mixt de Futbol 7 Enganxa’t als Bons Hàbits, celebrat el  passat dissabte 14 d’abril. Aquest torneig és una activitat esportiva, lúdica i formativa adreçada a nois i noies de 12 a 18 anys de Sant Cugat del Vallès amb l’objectiu d’inculcar-los l’adquisició de  bons hàbits. Un esdeveniment que ha tingut èxit en les cinc edicions i ja s’ha convertit en un referent entre els joves santcugatencs.

Un total de 250 chicos y chicas participaron en el 5º Torneo Nocturno Mixto de Futbol 7 Engánchate a los Buenos Hábitos, celebrado el pasado sábado 14 de abril. Este torneo es una actividad deportiva, lúdica y formativa dirigida a chicos y chicas de 12 a 18 años de Sant Cugat del Vallés con el objetivo de inculcarles la adquisición de buenos hábitos. Un evento que ha tenido éxito en las cinco ediciones y se ha convertido en un referente entre los jóvenes santcugatenses.

A total of 250 boys and girls participated in the 5th edition of the Mixed Nocturnal 7-a-side Football Tournament, “Addicted to Good Habits”, that took place on Saturday the 14th of April. The tournament is a sporting, recreational and educational event aimed at girls and boys aged 12 to 18 from Sant Cugat del Vallès, with the objective of promoting good habits. The successful event, now in its 5th year, has become a point of reference for the local children.

Més enllà de l’esport, tots els equips participants van fer una sèrie de tallers enfocats a la sensibilització dels bons hàbits i giraven al voltant de les begudes energètiques, els còctels sense alcohol, la visió distorsionada, la gestió de l’expectativa i la frustració i el menú conscient.

Más allá del deporte, todos los equipos participantes organizaron una serie de talleres enfocados en la sensibilización de los buenos hábitos y giraban en torno a las bebidas energéticas, los cócteles sin alcohol, la visión distorsionada, la gestión de la expectativa y la frustración, y el menú consciente.

Going beyond sport, the participating teams took part in a series of workshops that focussed on promoting good habits. Some of the themes touched upon included energy drinks, alcoholfree cocktails, distorted vision, the management of expectations and frustration and having a healthy diet.


43 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

MORELLA

La població de Morella va estar de festa

La población de Morella estuvo de fiesta

Fiesta in the town of Morella

El 25è aniversari de la Penya El 25º aniversario de la Peña Barcelonista Els Ports se Barcelonista Els Ports se celebra a Morella celebra en Morella

The 25th anniversary of the Penya Barcelonista Els Ports was celebrated in Morella

L’ACTE VA TENIR LLOC EL PASSAT 24 DE MARÇ I VA COMPTAR AMB L’ASSISTÈNCIA DEL DIRECTIU PAU VILANOVA I L’EXJUGADOR PACO CLOS

EL ACTO TUVO LUGAR EL PASADO 24 DE MARZO Y CONTÓ CON LA ASISTENCIA DEL DIRECTIVO PAU VILANOVA Y EL EXJUGADOR PACO CLOS

THE EVENT TOOK PLACE ON THE 24TH OF MARCH, WITH THE ATTENDANCE OF BOARD MEMBER PAU VILANOVA AND FORMER PLAYER PACO CLOS

Morella, el bonic poble de Castelló, va ser l’escenari de la celebració del 25è aniversari de la Penya Barcelonista Els Ports. El directiu del FC Barcelona Pau Vilanova, acompanyat de l’exjugador i membre de l’ABJ Paco Clos, van ser dos dels assistents principals.

Morella, el bonito pueblo de Castelló, fue el escenario de la celebración del 25º aniversario de la Peña Barcelonista Els Ports. El directivo del FC Barcelona Pau Vilanova, acompañado del exjugador y miembro de la ABJ Paco Clos, fueron dos de los asistentes principales.

The beautiful town of Morella, in Castelló, was the venue for the 25th anniversary celebrations of the Penya Barcelonista Els Ports. FC Barcelona board member Pau Vilanova and former player and member of the ABJ, Paco Clos, were two of the main representatives.

Amb motiu de l’aniversari, es va organitzar una exposició fotogràfica a càrrec del fotògraf Jordi Cotrina  anomenada Minut 111. També es va organitzar un gran dinar popular que va acollir més de 200 penyistes pertanyents a 42 organitzacions barcelonistes diferents.

Con motivo del aniversario, se organizó una exposición fotográfica a cargo del fotógrafo Jordi Cotrina llamada Minut 111. También se organizó una gran cena popular que acogió a más de 200 peñistas pertenecientes a 42 organizaciones barcelonistas diferentes.

To mark the anniversary, a photographic exhibition called Minut 111 was organised by photographer Jordi Cotrina. The event also included a large popular lunch attended by over 200 penyistes from 42 different blaugrana organisations.


44 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

VILA-REAL

Doble jornada festiva a Vila-real

Doble jornada festiva en Vila-real

Double day of festivities in Vila-real

XX Trobada de Penyes Barcelonistes de les comarques de Castelló

XX Encuentro de Peñas Barcelonistas de las comarcas de Castelló

XX Meeting of Supporters Clubs from the Comarques de Castelló

DUES JORNADES FESTIVES PER CELEBRAR AQUESTA TROBADA I EL 23è ANIVERSARI DE LA PENYA BARCELONISTA DE VILA-REAL

DOS JORNADAS FESTIVAS PARA CELEBRAR ESTE ENCUENTRO Y EL 23º ANIVERSARIO DE LA PEÑA BARCELONISTA DE VILA-REAL

TWO DAYS OF FESTIVITIES TOOK PLACE TO CELEBRATE THE MEETING AND THE 23RD ANNIVERSARY OF THE PENYA BARCELONISTA DE VILA-REAL

Durant el cap de setmana de l’1 i 2 de juny, coincidint amb el 23è aniversari de la Penya Barcelonista de Vila-real, es va organitzar la XX Trobada de Penyes Barcelonistes de les Comarques de Castelló. Els exjugadors i membres de l’ABJ del FCB, Pere Valentí Mora i Ricardo Serna, van ser dos dels convidats que van participar en el col·loqui inicial sobre l’actualitat blaugrana, juntament amb altres autoritats del FC Barcelona i del consistori de Vila-real. Aquella nit es va fer un gran sopar en un restaurant de la mateixa ciutat.

Durante el fin de semana del 1 y 2 de junio, coincidiendo con el 23º aniversario de la Peña Barcelonista de Vila-real, se organizó el XX Encuentro de Peñas Barcelonistas de las Comarcas de Castelló. Los exjugadores y miembros de la ABJ del FCB, Pere Valentí Mora y Ricardo Serna, fueron dos de los invitados que participaron en el coloquio inicial sobre la actualidad blaugrana, junto con otras autoridades del FC Barcelona y del consistorio de Vila-real. Esa noche tuvo lugar una gran cena en un restaurante de la misma ciudad.

The XX Meeting of Supporters Clubs for the Comarques de Castelló was held over the weekend of the 1st and 2nd of June, which also coincided with the 23rd anniversary of the Penya Barcelonista de Vila-real. Two of the guests included former players and members of FC Barcelona’s ABJ, Pere Valentí Mora and Ricardo Serna, who participated in the opening discussion about the latest blaugrana events, along with other representatives from FC Barcelona and the town hall of Vila-real. On the night, a large dinner was held at a restaurant in the same city.

L’endemà es va organitzar un esmorzar col·lectiu de penyes per celebrar la 10a trobada i l’aniversari de la penya valenciana. També es va aprofitar per visitar la seu social de la PB Vila-real i el santuari de Sant Pasqual, patró de la ciutat. La doble jornada es va concloure amb un dinar de gala amb unes 350 persones de 21 penyes provinents de les comarques de Castelló.

Al día siguiente se organizó un desayuno colectivo de peñas para celebrar el 10º encuentro y el aniversario de la peña valenciana. También se aprovechó para visitar la sede social de la PB Vilareal y el santuario de Sant Pasqual, patrón de la ciudad. La doble jornada concluyó con una cena de gala con unas 350 personas de 21 peñas de las comarcas de Castelló.

The following day a breakfast was organised for the penyes, in order to mark the anniversary of the Valencian supporters club entity. The party also went on to visit the headquarters of the PB Vila-real and the sanctuary of Sant Pasqual, patron saint of the city. Events were wrapped up with a gala lunch, enjoyed by some 350 penyistes from 21 supporters clubs from the Comarques de Castelló.


45 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

ARENYS DE MUNT Mig segle de vida

Medio siglo de vida

Half a century of life

Josep Maria Bartomeu Josep Maria Bartomeu Josep Maria Bartomeu presideix el 50è aniversari de preside el 50º aniversario de presides the 50th anniversary la Penya d’Arenys de Munt la Peña de Arenys de Munt of the Penya d’Arenys de Munt A LA JORNADA HI VAN ASSISTIR UN TOTAL DE 19 PENYES, COINCIDINT AMB LA XXV TROBADA DE PENYES DEL MARESME

ASISTIERON A LA JORNADA UN TOTAL DE 19 PEÑAS, COINCIDIENDO CON EL XXV ENCUENTRO DE PEÑAS DEL MARESME

A TOTAL OF 19 SUPPORTERS CLUBS ATTENDED THE EVENT, COINCIDING WITH THE XXV MARESME SUPPORTERS CLUBS MEETING

El diumenge 10 de juny, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va assistir al 50è aniversari de la  Penya Barcelonista d’Arenys de Munt, celebrada en aquesta mateixa població, fent-lo coincidir amb la XXV Trobada de Penyes del Maresme. La representació blaugrana va ser completada pel directiu  Emili Rousaud; el president de l’Agrupació Barça Jugadors,  Ramon Alfonseda, i el president de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, Antoni Guil.

El domingo 10 de junio, el presidente del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, asistió al 50º aniversario de la Peña Barcelonista de Arenys de Munt, celebrada en esta misma población, coincidiendo con el XXV Encuentro de Peñas del Maresme. La representación blaugrana fue completada por el directivo Emili Rousaud; el presidente de la Agrupación Barça Jugadores, Ramon Alfonseda, y el presidente de la Confederación Mundial de Peñas del FC Barcelona, Antoni Guil.

On Sunday the 10th of June, the president of FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, attended the 50th anniversary of the Penya Barcelonista d’Arenys de Munt, celebrated in this very same city and coinciding with the XXV Maresme Supporters Clubs Meeting. The blaugrana representation was completed with the presence of board member Emili Rousaud; the president of the Barça Players Association, Ramon Alfonseda, and the president of the World Confederation of FC Barcelona Supporters Clubs, Antoni Guil.

L’acte central de la jornada va reunir representants de les 19 penyes assistents a la trobada i es va retre homenatge a totes les juntes directives que han guiat el funcionament de la penya al llarg dels seus 50 anys d’història.

El acto central de la jornada reunió a representantes de las 19 peñas asistentes al encuentro y se rindió homenaje a todas las juntas directivas que han guiado el funcionamiento de la peña a lo largo de sus 50 años de historia.

The central activity of the day brought together representatives of the 19 attending supporters clubs, who paid homage to the various management boards that have headed the supporters club throughout its 50 years of history.

En representació de les penyes, els amfitrions de la trobada van ser el president de la PB d’Arenys de Munt, Josep Artigas, i el president de la Federació de Penyes Barcelonistes del Maresme,  Manel Flores. L’alcalde  Joan Rabasseda  va ser el màxim representant institucional d’Arenys de Munt, acompanyat de la regidora d’Esports i Sanitat, Marta de la Iglesia.

En representación de las peñas, los anfitriones fueron el presidente de la PB de Arenys de Munt, Josep Artigas, y el presidente de la Federación de Peñas Barcelonistas del Maresme,  Manel Flores. El alcalde Joan Rabasseda fue el máximo representante institucional de Arenys de Munt, acompañado de la regidora de Deportes y Sanidad, Marta de la Iglesia.

Representing the supporters clubs, the hosts of the gathering were the president of the PB d’Arenys de Munt, Josep Artigas, and the president of the Federation of Supporters Clubs from Maresme, Manel Flores. The mayor, Joan Rabasseda,  was the top institutional representative of Arenys de Munt, who came along with the Sports and Health councillor, Marta de la Iglesia.


46 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

GOLMÉS

Cargolada solidària a Golmés

Caracolada solidaria en Golmés

Solidary Cargolada in Golmés

Trobada solidària de la Federació del Barcelonès Oest

Encuentro solidario de la Federación del Barcelonés Oeste

Meeting of solidarity for the Federation of Barcelonès Oest

COINCIDINT AMB EL 13è ANIVERSARI DE LA PENYA DE GOLMÉS, ES VA ORGANITZAR UN ACTE PER LA LLUITA CONTRA LA LEUCÈMIA INFANTIL

COINCIDIENDO CON EL 13º ANIVERSARIO DE LA PEÑA DE GOLMÉS, SE ORGANIZÓ UN ACTO POR LA LUCHA CONTRA LA LEUCEMIA INFANTIL

El passat diumenge 13 de maig, la Penya Blaugrana de Golmés va celebrar el 13è aniversari, que va coincidir amb la primera Trobada de la Federació de Penyes Barcelonistes del Barcelonès Oest. Aprofitant l’avinentesa, els penyistes es van desplaçar fins a la població lleidatana de Golmés, on van gaudir d’una cargolada solidària en favor de l’estudi de la leucèmia Infantil de l’Hospital Pediàtric de Sant Joan de Déu. El dinar va reunir uns 300 comensals i, entre els presents, hi havia Joan Casals, més conegut com l’Avi del Barça.

El pasado domingo 13 de mayo, la Peña Blaugrana de Golmés celebró su 13º aniversario, que coincidió con el primer Encuentro de la Federación de Peñas Barcelonistas del Barcelonés Oeste. Aprovechando la ocasión, los peñistas se desplazaron hasta la población leridana de Golmés, donde disfrutaron de una caracolada solidaria a favor del estudio de la leucemia infantil del Hospital Pediátrico de Sant Joan de Déu. La cena reunió a unos 300 comensales y, entre los presentes, estaba Joan Casals, más conocido como el Abuelo del Barça.

Com a representants del FC Barcelona, hi van assistir el directiu responsable de Penyes, Pau Vilanova, acompanyat dels exjugadors i membres de l’Agrupació Barça Jugadors Joan Josep Estella i Javier Sánchez Jara.

Como representantes del FC Barcelona, asistieron el directivo responsable de peñas Pau Vilanova, acompañado de los exjugadores y miembros de la Agrupación Barça Jugadores Joan Josep Estella y Javier Sánchez Jara.

COINCIDING WITH THE 13TH ANNIVERSARY OF THE PENYA DE GOLMÉS, AN EVENT WAS ORGANISED FOR THE FIGHT AGAINST CHILDHOOD LEUKAEMIA On Sunday the 13th of May, the Penya Blaugrana de Golmés celebrated its 13th anniversary, an event which coincided with the first Meeting of the Supporters Club Federation for Barcelonès Oest. The penyistes took advantage of the opportunity to travel to the village of Golmés, Lleida, where they enjoyed a solidary Cargolada (grilled snails) to support the research into childhood leukaemia conducted by the Children’s Hospital of Sant Joan de Déu. The lunch was enjoyed by some 300 attendees, one of whom included Joan Casals, otherwise known as the Avi del Barça. In representation of FC Barcelona, the board member responsible for supporters clubs, Pau Vilanova, accompanied by former players and members of the Barça Players Association Joan Josep Estella and Javier Sánchez Jara, also attended the event.


47 TANT SE VAL D’ON VENIM

JULIOL 2018

L’ALDEA Les Terres de l’Ebre, de celebració

Las Tierras del Ebro, de celebración

A celebration in Terres de l’Ebre

L’Aldea acull la festa de les penyes de les Terres de l’Ebre

La Aldea acoge la fiesta de las peñas de las Tierras del Ebro

L’Aldea hosts the festivities for the supporters clubs of Terres de l’Ebre

JORDI CARDONER I CASAUS I L’EXJUGADOR JUAN MANUEL ASENSI VAN ASSISTIR A LA XXIII TROBADA DE PENYISTES DE LA ZONA

JORDI CARDONER I CASAUS Y EL EXJUGADOR JUAN MANUEL ASENSI ASISTIERON AL XXIII ENCUENTRO DE PEÑISTAS DE LA ZONA

JORDI CARDONER I CASAUS AND FORMER PLAYER JUAN MANUEL ASENSI ATTENDED THE XXIII MEETING FOR SUPPORTERS CLUBS IN THE ZONE

La població de l’Aldea, al Baix Ebre, va acollir el passat 2 de juny una celebració barcelonista amb motiu de la XXIII Trobada de Penyes Barcelonistes de les Terres de l’Ebre i del 25è aniversari de la Penya Barcelonista de l’Aldea. Una celebració que va comptar amb la presència del vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, i de l’exjugador blaugrana i membre de l’Agrupació Barça Jugadors, Juan Manuel Asensi. Després d’iniciar-se la jornada amb un esmorzar a l’ermita, la celebració es va desplaçar fins a la seu social de la penya de l’Aldea, on el vicepresident blaugrana, juntament amb representants del consistori, van presentar una placa commemorativa del 25è aniversari.

La población de La Aldea, en el Bajo Ebro, acogió el pasado 2 de junio una celebración barcelonista con motivo del XXIII Encuentro de Peñas Barcelonistas de las Tierras del Ebro y del 25º aniversario de la Peña Barcelonista de La Aldea. Una celebración que contó con la presencia del vicepresidente primero del FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, y del exjugador blaugrana y miembro de la Agrupación Barça Jugadores, Juan Manuel Asensi. Después de iniciarse la jornada con un almuerzo en la ermita, la celebración se desplazó hasta la sede social de la peña de La Aldea, donde el vicepresidente blaugrana, junto con representantes del consistorio, presentaron una placa conmemorativa del 25º aniversario.

On the 2nd of June, the town of Aldea, in the Baix Ebre, hosted a blaugrana celebration to mark the arrival of the XXIII Meeting of Supporters Clubs from Terres de l’Ebre and the 25th anniversary of the Penya Barcelonista de l’Aldea. The celebration was attended by first vice president of FC Barcelona, Jordi Cardoner i Casaus, and former player and member of the Barça Players Association, Juan Manuel Asensi. After kicking off the day with a breakfast at the hermitage, the party moved on to the headquarters of the Aldea supporters club, where the vice president of Barça, together with representatives from the town hall presented them with a 25th anniversary plaque.


48 SOM LA GENT BLAUGRANA

JULIOL 2018

LA PASSIÓ BLAUGRANA QUE VA IL·LUMINAR

Puerto Rico

El 20 de setembre del 2017 Puerto Rico va viure un dels moments més complexos de la seva història. Aquest dia, a les sis del matí hora local, l’huracà Maria va desembarcar al país, va devastar les infraestructures de l’illa i va deixar incomunicats molts dels seus 3,3 milions d’habitants, entre els quals, els 125 penyistes que configuren la Penya Blaugrana de Puerto Rico que, dies després de la tragèdia, van trobar un espai de serenitat i gaudi a la seu penyista. Els habitants de Puerto Rico van tornar a posar de manifest el mes de setembre del 2017 l’elogiable capacitat de l’ésser humà de superar les situacions més crítiques. Des d’una profunda humanitat, i amb la voluntat de reconstruir i revitalitzar el país, tots i cadascun dels porto-riquenys van posar mà a l’obra, poc després del cop de l’huracà Maria, per deixar enrere aquest episodi tan obscur i tornar a la normalitat del país caribeny. Un bon exemple d’aquesta capacitat de superació és la que van demostrar els penyistes de la Penya Blaugrana de Puerto Rico que, tan sols una setmana després dels esdeveniments, van començar a mobilitzarse perquè l’entitat i el seu entorn recuperessin la tranquil·litat.

Un oasi de serenitat

ser impossible fer una àmplia convocatòria per a la trobada. Tot i això, un grapat de penyistes va poder arribar-hi. Segons Javier L. Inclán, president de l’entitat, “es va convertir en un diminut oasi en la voràgine posthuracà: un espai per respirar, un temps per recarregar l’energia i per continuar atenent les emergències personals”. La penya no tenia ni els recursos ni la disponibilitat necessària per organitzar un projecte d’ajuda humanitària, ja que tots i cadascun dels penyistes va haver d’atendre les seves pròpies necessitats i emergències. “El temps durant aquests dies discorria entre fer files de cinc hores per poder comprar 20 dòlars de gasolina per al cotxe o per al generador d’electricitat, cues quilomètriques per comprar menjar, i el toc de queda implantat pel Govern per mantenir els ciutadans a casa seva quan s’amagava el sol”, afirma Inclán. I afegeix: “La mà amiga sempre va arribar a ajudar el veí, de manera silvestre, sense associacions ni estructures de suport, a ple pulmó”.

Semàfors fets malbé, fanals caiguts o estructures esfondrades formen avui part del decorat d’un país on les apagades de llum continuen sent constants i on el dia a dia ha pres una pàtina de complexitat afegida. Però els porto-riquenys han demostrat fortalesa per superar els envits. Tal com expressa el seu president, “la PB de Puerto Rico, igual que el nostre país, va ser colpejada, però els penyistes i la seu s’han mantingut ferms per reincorporar-se i elevar la bandera dels valors que professa el FC Barcelona”.

Superar les dificultats Mesos després del pas de l’huracà Maria per la zona, els porto-riquenys encara conviuen cada dia amb els records i els signes d’un dels moments més complicats que els ha tocat viure.

Afortunadament, la seu de l’entitat blaugrana, Legend’s Sports Restaurant, situada a San Juan, la capital porto-riquenya, no va patir danys catastròfics i, com que està dotada de generadors dièsel d’energia d’emergència, va poder reobrir les portes al públic amb relativa celeritat. Una oportunitat ideal per oferir als barcelonistes un espai de calma, evasió i tranquil·litat on gaudir del Barça. El primer partit del conjunt blaugrana que es va disputar després de l’incident va ser contra l’Atlètic de Madrid, el 14 d’octubre. Més d’un 85% del país estava a les fosques i, en conseqüència, va

THE BLAUGRANA PASSION THAT LIT UP

Puerto Rico On the 20th of September 2017, Puerto Rico experienced one of the most difficult moments in its history. On this day, at six o’clock in the morning local time, Hurricane Maria swept through the country, devastating the island’s infrastructure and leaving many of its 3.3 million inhabitants cut off from the world, including the 125 penyistes that make up the Peña

Blaugrana de Puerto Rico, who several days after the tragedy, found an oasis of pleasure and harmony in the supporters club headquarters. In the month of September 2017, the citizens of Puerto Rico once again demonstrated mankind’s remarkable ability to overcome situations of crisis. Shortly after being ravaged by Hurricane Maria, with a profound sense of humanity and determined to rebuild and revitalise their country, the Puerto Ricans set to work to put the terrible episode behind them and return the Caribbean island back to normality. A good example of this capacity to overcome was demonstrated by the actions of the members of the Peña Blaugrana de

Puerto Rico, who just a week after the catastrophe set to work to restore the venue and its surroundings back to its usual state of tranquillity.

An oasis of harmony

Fortunately, the blaugrana entity, Legend’s Sports Restaurant, located in the Puerto Rican capital of San Juan, hadn’t suffered any catastrophic damage, and the fact that it was equipped with diesel generators for emergencies meant that it could reopen its doors to the public relatively quickly. It was the perfect opportunity to provide the Puerto Rican blaugrana supporters with a place of calm and tranquil escapism, in which they could enjoy Barça.


49 SOM LA GENT BLAUGRANA

JULIOL 2018

LA PASIÓN BLAUGRANA QUE ILUMINÓ

Puerto Rico

El 20 de septiembre de 2017 Puerto Rico vivió uno de los momentos más complejos de su historia. Ese día, a las seis de la mañana hora local, el huracán María desembarcó en el país, devastando las infraestructuras de la isla y dejando incomunicados a muchos de sus 3,3 millones de habitantes, entre ellos, los 125 peñistas que configuran la Peña Blaugrana de Puerto Rico que, días después de la tragedia, encontraron un espacio de serenidad y disfrute en la sede peñística.

Los habitantes de Puerto Rico volvieron a poner de manifiesto en el mes de septiembre de 2017 la elogiable capacidad del ser humano de superar las situaciones más críticas. Desde una profunda humanidad y, con la voluntad de reconstruir y revitalizar el país, todos y cada uno de los puertorriqueños se pusieron manos a la obra, poco después del azote del huracán María, para dejar atrás tan oscuro episodio y devolver la normalidad al país caribeño. Un buen ejemplo de esta capacidad de superación es la que demostraron los peñistas de la Peña Blaugrana de Puerto Rico que, tan solo una semana después de los acontecimientos, comenzaron a movilizarse para que la entidad y su entorno recuperaran la tranquilidad.

Un oasis de serenidad Afortunadamente, la sede de la entidad blaugrana, Legend’s Sports Restaurant, situada en San Juan, la capital puertorriqueña, no sufrió daños catastróficos y, al estar dotada con generadores diésel de energía de emergencia, pudo reabrir sus puertas al público con relativa celeridad. Una oportunidad ideal para brindar a los barcelonistas puertorriqueños un espacio de calma, evasión y tranquilidad en el que disfrutar del Barça.

The first match played by the blaugrana team after the events was against Atletico de Madrid on the 14th of October. Over 85% of the country was still in darkness, making it impossible for many people to come to the meeting. However, a handful of supporters managed to make it to the venue, which according to the entity’s president, Javier L. Inclán, “became a tiny oasis in the post-hurricane chaos: a place in which to take a breath of fresh air and recharge one’s batteries before going back to attending urgent personal matters.” The supporters club didn’t have sufficient time or resources to organise a humanitarian aid project,

de Madrid, el 14 de octubre. Más de un 85% del país permanecía a oscuras y, en consecuencia, fue imposible realizar una amplia convocatoria para el encuentro. No obstante, un puñado de peñistas pudo llegar a las inmediaciones, que, según Javier L. Inclán, presidente de la entidad, “se convirtió en un diminuto oasis en la vorágine post huracán: un espacio de respiro, de tiempo para recargar energía y para continuar atendiendo las emergencias personales”. La Peña no contaba ni con los recursos ni con la disponibilidad necesaria para organizar un proyecto de ayuda humanitaria, ya que todos y cada uno de los peñistas tuvo que atender sus propias necesidades y emergencias. “El tiempo durante todos esos días discurría entre hacer filas de cinco horas para poder comprar 20 dólares de gasolina para el coche o para el generador de electricidad, colas kilométricas para comprar comida, y el toque de queda implantado por el gobierno para mantener a la ciudadanía en sus hogares cuando caía el sol”, apuntala Inclán, “la mano amiga siempre alcanzó a ayudar al vecino, de manera silvestre, sin asociaciones ni estructuras de apoyo, a pleno pulmón”.

Superar las dificultades

El primer partido del conjunto blaugrana que se disputó después del incidente fue contra el Atlético

Meses después del paso del huracán María por la zona, los puertorriqueños todavía conviven a diario con recuerdos y signos del que fue uno de los momentos más complicados que les ha tocado vivir. Semáforos dañados, farolas en el suelo o estructuras derrumbadas forman a día de hoy parte del decorado de un país en el que los apagones de luz siguen siendo constantes y donde el día a día ha tomado una pátina de complejidad añadida. Pero los puertorriqueños han demostrado su fortaleza para superar los envites. Y es que, tal y como expresa su presidente, “la PB de Puerto Rico, al igual que nuestro país, fue golpeada, pero sus peñistas y su sede se han mantenido firmes para reincorporarse y elevar la bandera de los valores que el FC Barcelona profesa”.

since all the members had their own urgent individual needs to attend to. “At the time, every minute of the day was spent waiting in five-hour lines to buy 20 dollars’ worth of petrol for the car or generator, or mile-long queues to buy food, and there was also the curfew imposed by the government to keep people at home after dark,” explains Inclán, “it was one neighbour offering a helping hand to another, however they could, haphazardly, and without any associations or support structures.”

was one of the most difficult times they’ve lived through. Broken traffic lights, lampposts lying on the ground and collapsed buildings now make up part of the landscape of a country in which blackouts are still a constant occurrence, and where day-to-day life has become tainted with added complexity. But the Puerto Ricans have demonstrated their strength in the face of adversity. Just as its president explains, “the PB de Puerto Rico suffered a blow, as did the rest of the country, but its members and headquarters remained resolute, determined to reincorporate themselves and raise the flag of blaugrana values that FC Barcelona promotes.”

Overcoming challenges

Months after the hurricane, the Puerto Ricans are still living with a daily reminder of what


50 PUNT DE PENAL

JULIOL 2018

DADES

DATOS

PORTAL DE TRÀMITS DE PENYES

PORTAL DE TRÁMITES DE PEÑAS

Tramitar entrades, gestionar el cens de penyes i accedir a diferents tipus de documentació, entre moltes altres funcionalitats és, ara, una tasca ben senzilla gràcies al portal de tràmits de penyes, una eina de gestió online que va néixer fruit de l’estreta col·laboració entre la Confederació Mundial de Penyes i el Departament de Tecnologies de la Informació del FC Barcelona. El portal permet realitzar tot tipus de tràmits d’una manera senzilla i eficaç per automatitzar els processos administratius i oferir un millor servei als penyistes. Repassem les principals dades destacades d’aquesta útil eina blaugrana!

Tramitar entradas, gestionar el censo de peñas y acceder a diferentes tipos de documentación, entre muchas otras funcionalidades es, ahora, una tarea bien sencilla gracias al portal de trámites de peñas, una herramienta de gestión online que nació fruto de la estrecha colaboración entre la Confederación Mundial de Peñas y el Departamento de Tecnologías de la Información del FC Barcelona. El portal permite realizar todo tipo de trámites de una manera sencilla y eficaz para automatizar los procesos administrativos y ofrecer un mejor servicio a los peñistas. ¡Repasamos los principales datos destacados de esta útil herramienta blaugrana!

Número d’entrades gestionades (fora del Camp Nou 2017-2018)

14.795

Partits gestionats

34

Partidos gestionados

Número de entradas gestionadas (fuera del Camp Nou 2017-2018)

Tràmits completats

Canvis de dades fiscals i bancàries

Consultes gestionades

7.842

3.668 Trámites completados

339

Cambios de datos fiscales y bancarios

Consultas gestionadas Telèfons de contacte de penyes registrats

Carnets emesos (temporada 2016-2017 i 2017-2018)

Correus electrònics de penyes registrats

1.758

Correos electrónicos de peñas registrados

317.131 Carnets emitidos (temporada 2016-2017 y 2017-2018)

1.797

Teléfonos de contacto de peñas registradas


Profile for Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona

Revista Blaugranes Número 6  

Revista editada per la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona

Revista Blaugranes Número 6  

Revista editada per la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona

Advertisement