Projecte educatiu (esbós) sin logo by Comunicació Gepec Punt Cat

Aquest és un document obert i necessitat de canvis i aportacions. Les propostes, crítiques i comentaris els podeu fer arribar al correu

escoladenaturalistes@gmail.com

Persones que en major o menor mesura hi han aportat text fins ara són Anna Papió, Laura Queral i Ramon Ferré. El dibuixos són del Giacomo Bazzanella. A la maquetació, directa o indirectament, hi han participat Marta Parès, Inês de Brito, Lina Lettau i Ramon Ferré. Les fotografies són de l'Anna Papió, la Laura Queral o de l'arxiu del GEPEC-Ecologistes de Catalunya. El document te llicència Creative Commons, pot ser usat per a qualsevol finalitat no comercial però l'entitat GEPEC -Ecologistes de Catalunya agraïriem ser informats.

Les formes de contacte són dins del document. El nostre especial agraïment a les mares i pares que ens han confiat el més preuat que tenen i que tenim: les nenes i nens. A elles i ells i per elles i ells fem tot plegat. La seva no transformació en negatiu implicarà la transformació en positiu del Planeta.

Projecte educatiu de l'Escola de Naturalistes del GEPEC-Ecologistes de Catalunya

0. JUSTIFICACIÓ Els anys 80 varen ser l’origen de la major part de les associacions ecologistes del país. El GEPECEdC n’és una. Un dels principals motius va ser un programa de televisió exitós conduït pel naturalista Felix Rodriguez de la Fuente. L’èxit aclaparador, entre altres, es va basar en connectar empàticament amb milions de persones que, o bé pocs anys abans, encara vivien en entorns rurals i naturals. O bé els era totalment desconeguts per la creixent vida urbana separada de la Natura. En els últims anys la societat ha tendit a fer un ús més material de l’entorn natural. Cada cop més, s’observa un ús del medi natural com a espai de lleure purament paisatgístic, per a fer

esports com “running”,

malalties associades a la manca

“trekking”, bicicleta,..., activitats

de contacte amb la natura que

totalment separades dels

descriu el TDN, a més, porten a

organismes que hi viuen. L’únic

degradacions psicològiques que

contacte que tenim amb el medi

només milloren durant les

natural moltes vegades és o a

estones que recuperem el

través dels organismes que

contacte directe amb la Natura

viuen a les nostres ciutats, i que

de la que en formem part. Els

moltes vegades ens fan nosa o

nostres cossos, al llarg de

ens molesten, o a través de

milions d’anys, s’han adaptat a

mitjans audiovisuals o

viure en harmonia en ambients

fotografies, que normalment

molt diferents als entorns

expliquen o mostren

geomètrics i artificials urbans

ecosistemes llunyans que rara

actuals. Aquests estrès

vegada podrem visitar. Aquest

contribueixen, a més, a que les

conjunt de fets porta a una

relacions entre les persones no

separació de la nostra essència i

siguin lo harmòniques que

una desconeixença profunda de

haurien de ser.

l’entorn natural més proper, dels organismes que hi viuen i en

Avui dia, a la nostra societat, els

formen part, observant la natura

infants urbans no juguen a

com a espectadors i no pas com

l’entorn natural. El temps que

a membres.Aquest fet és un

tenen per a jugar a l’aire lliure ha

dels desencadenats, segons

disminuït dràsticament, i el

Richard Louv 1, del Transtorn

temps que encara tenen el fan,

per Dèficit de Natura (TDN), que

majoritàriament, en petits grups,

patim cada cop de manera més

en espais tancats amb llum

acusada arreu del Planeta

artificial i amb elements

Terra. Les dolències i, fins i tot,

electrònics. 6

El 49% dels infants de 5 a 12

que tot estigui “net”, es prohibeix

anys passa menys d’una hora al

de jugar a pilota a les places per

dia a l’aire lliure1. Altres experts2

a evitar molèsties als adults.

relacionen la inseguretat i la

Aquests factors fan que el joc a

obesitat amb el fet que els

l’exterior sigui cada cop més

infants no juguen al carrer. I hi

estructurat i desvinculat de la

ha evidències científiques que

natura i de l’infant4.

estar en contacte amb la natura, per més petit i curt en el temps

En paral·lel, la degradació

que sigui, ajuda a que certes

ambiental del Planeta és tant

malalties derivades del TDN

acceleradament greu que

millorin3.

només un canvi radical, global i ràpid, pot frenar una part dels

L’entorn urbà es val de normes,

patiments que ja sentim a les

colors vius, publicitat, senyals,

nostres carns molts humans i

seguretat, codis de conducta;

altres éssers vius. L’educació

està compartit amb adults,

ambiental és una de les tres

jardins geomètrics, vehicles

potes4 sobre les que s’assenta

sorollosos, incoherència dels

la solució a aquest repte, i la

estímuls. Les zones ajardinades

solucióambiental global rau en el

es tanquen a l’accés per

treball a nivell local, en l’àmbit

mantenir l’ordre, les fulles dels

abastable del propi municipi i

arbres es treuen del terra per

entorns més propers.

1 http://richardloud.com i www.lastchildinthewoods.com 2 http://www.ideal.es/sociedad/201609/16/estudio-confirma-ninos-juegan-20160916112443.html 3 http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/04/28/ninos-vuelvan-jugar-callehara/1410236.html 4 Corraliza, Jose Antonio, Collado, Silvia. “Conciencia ecológica y bienestar en la infancia. Efectos de la relación con la naturaleza”. Madrid 2016. Editorial CCS. 5 http://www.ideal.es/sociedad/201609/16/estudio-confirma-ninos-juegan-20160916112443.html

La consciència ambiental

que han conviscut i enriquit

general sembla augmentar, però

mútuament. Al llarg d’aquestes

no al mateix ritme accelerat amb

anys s’ha observat amb tristor el

que augmenten els problemes

gran buit que suposa copsar

ambientals. També al Sud de

com milers i milers d’infants molt

Catalunya. Les campanyes de

motivats, no disposen de cap

conscienciació tenen èxits

espai on desenvolupar les seves

irregulars i el treball en educació

sensibilitats naturalistes. En

ambiental gairebé sempre és

paral·lel, la renovació

puntual, quan se sap que els

generacional i l’eixamplament de

canvis educatius requereixen un

l base social en entitats

treball continu perquè, per

imprescindibles per a la Natura

definició, és un procés. Un

com aquesta esdevé un objectiu

treball continu i específic

troncal i prioritari.

d’educació ambiental és pràcticament inexistent arreu.

L’Escola de Naturalistes del GEPEC (EdN) pretén contribuir,

Des de l’any 1984 (fins i tot

modestament, a començar a

abans de la seva legalització

posar fi a aquests greus

l’any següent), el GEPEC-EdC

desequilibris.

ah realitzat centenars d’activitats educatives orientades a aconseguir una millor relació amb la Natura propera. Al llarg d’aquest temps, la participació d’un creixent nombre de professionals i voluntaris ha aportat renovació i modificacions en les estratègies pedagògiques 8

Cap on anem - Visió Creiem que arribarà un dia en que les pròpies escoles i centres d’educació formal integraran la natura en el seu dia a dia. Veiem un futur on tots els infants puguin desenvolupar les seves capacitats i actituds en sintonia amb l’entorn natural més proper, i fugin d’aquest dualisme humànatura en que actualment vivim. La innovació i revolució que actualment està patint l’educació qüestiona profundament el model actual i es mou cap a aprenentatges rellevants i amb sentit. A més, entén la necessitat que l’infant es relacioni amb la natura de manera més íntima, com un element més, que proporciona material i recursos que s’han de saber respectar i gestionar. Recentment s’ha creat una aliança d’escoles i persones

educadores, escola nova 216, que justament es planteja la rellevància de l’aprenentatge de l’infant. Altres escoles es plantegen la natura com a la pròpia aula, d’on en poden extreure aprenentgatges amb sentit i desenvolupin el respecte per la natura i la seva pertinença amb ella. Són alguns exemples les escoles bosc i la bosque escuela7, que a nivell estatal n’hi ha vàries en funcionament. De moment, mentre l’educació formal realitza el seu procés de reflexió, a l’EdN del GEPEC ja entenem de la importància de conèixer i viure el nostre entorn, i veiem que és la manera més directa que l’infant pugui estimar-la i, posteriorment, respectar-la i protegir-la, ja que ens resulta més fàcil protegir allò del que formem part.

6 http://www.escolanova21.cat/ 7 http://bosquescuela.com/ i http://www.iucnworldconservationcongress.org/es/

1. TRETS D’IDENTITAT 1.1. Dades bàsiques de l’entitat GEPEC

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes CatalansEcologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) és una associació ecologista. Els estatuts de l’entitat tenen l’educació ambiental com a un dels principals eixos de treball. L’EdN és, de llarg, el projecte més important de l’associació. Nom: Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya Adreça postal de la secretaria: Avinguda Prat de la Riba, 18, 2n 43201 Reus Any de legalització: 1985 NIF: G43301498 Web: www.gepec.cat

Telèfons de contacte: 977331142 (secretaria), 675384707 (projectes)

○ Entitat Declarada d’Utilitat Pública ○ Entitat co-fundadora de la Federació Ecologistes de

Entitat Declarada d’Utilitat Pública

Catalunya ○ Entitat co-fundadora de la Xarxa de Custòdia del Territori

○

Email: secretaria@gepec.cat

○

Twitter: @gepecedc

○

Facebook: “Gepec en xarxa”

○

Canal Youtube: youtube.com/GEPECTV

○

○ Entitat co-fundadora de Xarxa Sud

○ Entitat inscrita als registres del

Canal Vimeo:

Cens d’Entitats d’Educació

https://vimeo.com/gepecedc

Ambiental de Catalunya, del

Compte corrent TRIODOS:

Registre d’Entitats de Medi

ES48 1491 0001 2620 1775

Ambient i Sostenibilitat de

9628

Catalunya, als Registres

Compte corrent CAIXABANK:

d’associacions de diversos

ES58 2100 3501 4522 0023

municipis del Camp de

4492

Tarragona i Terres de l’Ebre i

○ Associació Sense ànim lucratiu ni polític legalitzada l’any 1985 fruit de la fusió de diferents entitats ○ Inscrit al Registre

forma part dels Consells Consultius de diferents organismes públics relacionats amb el medi ambient i l’ecoturisme

d’Associacions de Tarragona Secció 1ª Número 1279

○ Àrea preferent de treball: Terres de l’Ebre, Priorat, Conca de

1.2. Dades bàsiques del projecte

Barberà i Camp de Tarragona. Àrea legal de treball: Europa. ○ Nombre de socis (2016): 550 ○ Altres seus: Cal Bofill-Cal Freu (Torredembarra), Parc del Pinaret (Cambrils), La Ibèrica (Roquetes), Canyadell (Altafulla) ○ Finques en custòdia (2016): 31, una d’elles (Les Setjoles, Pratdip, 11ha) en propietat. ○ Missió: Des del GEPEC-EdC, es

Nom del projecte: Escola de Naturalistes del GEPEC Bloc:http://escoladenaturalistes. blogspot.com.es/ Facebook: Escola de naturalistes Twitter: @natusGEPEC Personal docent en el moment de redacció del projecte:

promouen les activitats de

- Anna Papió Montserrat

coneixement, divulgació i

- Laura Queral Tolós

sensibilització de l'entorn local

- Meritxell Solé Becerril

mitjançant un extens programa d'excursions, projectes de

Amb els següents suports:

restauració del territori, de

Orientacions pedagògiques:

custòdia, de millora d'hàbitats

Maica Granell

d'espècies importants pel medi ambient, i activitats de defensa del territori i la salut de les persones, per tal d'aconseguir un medi ambient d'alta qualitat

Economia, administració i inscripcions: Isabel Carreras: 977331142 secretaria@gepec.cat

ambiental i un futur possible per tota la població de les comarques del sud.

Suports al monitoratge: Carlos Lombarte, Pep Rué, Marina Castells, Moisés Pérez, Cristina Cebrián, Ramon Ferré, Marc Torrents

○ Aula verda del Parc del Pinaret (Cambrils) ○ Dijous 17:30-19:00 lectius ○ Persona de referència: Anna Papió

Suports diversos: voluntaris europeus del Servei de Voluntariat Europeu, voluntaris locals puntuals i persones que realitzen Treballs en Benefici a la Comunitat.

● Escola de naturalistes “Lo Caro” ○ Edifici La Ibèrica (Roquetes) ○ Hort a la zona residencial de la Torre d’en Gil (Roquetes)

Projectes: Ramon Ferré

○ Dissabtes 11:00 a 12:30 lectius

675384707

○ Persona de referència Laura

ramonf1966b@gmail.com

Queral

Suport amb la cessió d’espais i altres: Ajuntaments de Cambrils, Roquetes, Altafulla. Suport moral, decisions importants, suport institucional: Junta Directiva del GEPECEcologistes de Catalunya Dades bàsiques de cada seu de

● Escola de naturalistes “El Corriol” ○ Finca del Canyadell, Carrer Vista Alegre (Altafulla) ○ El segon dissabte de cada mes, 10:30-13:30 lectius ○ Persona de referència Txell Solé

l’Escola de Naturalistes del GEPEC (curs 2016-2017, pot variar segons el curs): ● Escola de naturalistes “El Gaig Blau”

1.3. Marc legal aplicable

1.4. Antecedents

1. Llei lleure

A l’'EdN es varen realitzar

a. DECRET 267/2016, de 5 de

activitats puntuals organitzades

juliol, de les activitats d'educació

pel GEPEC, a casals

en el lleure en les quals

naturalistes, d’estiu, de nadal i

participen menors de 18 anys

de setmana santa a Torredembarra des de l’any

b. LLEI 25/2015, del 30 de juliol,

2003 fins el 2010. També es

del voluntariat i de foment de

varen organitzar dos cicles

l'associacionisme.

anuals (el darrer el curs 2007-8) d’activitats naturalistes

2. Protecció de dades

mensuals adreçades a canalla

a. Llei 1/1982, de 5 de maig, sobre

amb el nom d’Escola de

el dret a l’honor, a la intimitat

Naturalistes en el que varen

personal i familiar

participar naturalistes d’arreu de Catalunya.

3. Protecció de fauna a. DECRET 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Tanmateix, no va ser fins l’any 2010 en què va néixer l’escola de Naturalistes el Gaig Blau a Cambrils, que es va agafar la idea de crear un espai on es facilités que els infants poguessin, prioritàriament, recuperar el contacte amb la natura. Aquest va ser un projecte pioner a Catalunya. El projecte s’ha intentat eixamplar

en quant a grups d’edat (fins a 4

Barba-roig (al 2016-17 inactiva),

diferents al Gaig Blau) i

a Torredembarra El Corriol (al

territorialment. Concretament el

2016-17 a Altafulla) amb intent

2012, a Roquetes amb el

no reeixit a Tarragona amb

naixement de l'Escola de

l’Escola de Naturalistes

naturalistes lo Caro, el 2013 a

l’Abellerol.

Reus l'Escola de naturalistes El

2. IDEES, FILOSOFIA, CONCEPTE D’EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT ASSUMIDES PER L’ENTITAT 2.1. Què ens diferencia A l’espai de trobada extraescolar regular de l’EdN es dóna una eina per a apropar l’infant a aquest medi, tan proper però a la vegada tan desconegut: els boscos, prats, rius, la platja del seu poble, aquells ecosistemes que tenen al costat de casa, que hi conviuen dia a dia però que en són els grans desconeguts. Aquesta aproximació, a l’EdN, malgrat el rigor científic que s’hi imprimeix, es fa d’una manera determinada: amb molt de respecte cap als infants i cap al medi, proposant materials i jocs atractius perquè d’una forma natural, sense imposicions i intuïtivament, l’infant pugui conèixer la natura més propera. 19

La intenció de les activitats és

Es planteja el projecte des de la

de gaudir-les sobretot amb els

vessant lúdica, l’educació no

infants, però també hi ha una

formal del món del lleure, un

gran motivació de tenir un pont

món que permet transmetre els

comunicatiu fluid amb les

valors de respecte i consciència

famílies que s’apropen, les

d’un mateix i de l’altre, i per

mares i els pares, per a

extensió de la natura que ens

compartir plegats/des tot el que

envolta.

refereix a l’infant, les meravelles de la natura i les experiències

L’educació no formal permet

vitals en conjunt.

l’infant relacionar-se amb adults que no són ni familiars ni

El projecte de l’EdN és

mestres, i els permet conèixer

innovador, és una alternativa a

altres models vàlids, millorant la

altres extraescolars, tant per la

qualitat de vida de l’infant i

temàtica de l’activitat com per la

construir un grup social i

manera que s’apliquem la tasca.

solidari8. El món del lleure

Tant important és que l’infant

vinculat a l’entitat ecologista

s’apropi a la natura pels

també permet fer les actuacions

beneficis que això li comporta,

necessàries d’una manera que

com que ho faci acompanyat de

no poden realitzar ni les

manera respectuosa, divertida i

empreses ni l’administració.

motivadora. D’aquesta manera, a més, es reforcen totes les accions de defensa de la natura que realitzen altres seccions de l’associació, s’interactúa amb coneixedors i estudiosos de 20

l’entitat o afins a ella, s’enxarxa

més persones visquin

amb múltiples persones,

connectades a la natura, es

administracions, empreses o

relacionin amb ella i

entitats que es relacionen amb

comparteixin el seu amor per

el GEPEC, s’aprofiten els

ella, més serà la conservació del

coneixements i recursos

planeta en el futur.8

acumulats en més de 30 anys de treball ininterromput a favor

Ens cal a nivell humà una nova

de la Natura propera.

visió transformadora que ens alliberi de la culpa, la frustació,

L’EdN és educació. Contribueix

la càrrega i la apatia pel canvi

al creixement de les persones, i

climàtic i altres problemes

ho fa amb el compromís de

ambientals com la destrucció

l’entitat i monitors i monitores

d’hàbitats, la contaminació,

que acompanyen els infants a

etc.en acció constructiva i

través de les activitats, però

col·laborativa, elaborant una

també de l’actitud, crítiques,

nova visió que ens allibera de

conscients, actives.

prejudicis i actituds que

La tasca queda ratificada amb

amenacen la vida sobre la

l’acord signat aquest any 2016

Terra, i en aquest sentit el

per la UICN, l’organització

projecte beu de la mà, entre

medioambiental més antiga i

molts altres, de la Joanna Macy,

més gran a nivell mundial. En el

un referent en aquest camp. 9

seu escrit es reflecteix que com

8http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/media/fp_edi_m04_u3 _pdfindex.pdf 9 www.joannamacy.net

2.2. Història de l’Educació Ambiental i el Naturalisme L’EdN recupera el tipus d’aproximació a la natura que ja feien els Presocràtics, on les classes consistien a caminar per la natura aprenent del que observaven i sentien. I com a referent més recent, les escoles a l’aire lliure que sorgeixen a principis del segle XX com establiments on es cuidaven conjuntament de la educació i la salut dels infants. Aquestes escoles estaven situades en entorns naturals, on s’afavorien els estudis de la naturalesa i els continguts de ciències eren presents en els programes docents. A Barcelona l’escola Rosa

Sensat al 1914 va crear una escola pionera en aquest tipus de pràctica, creant un precedent per a les aules de naturalesa de l’actualitat. Instituïda a Catalunya l’any 1899, la Festa de l’Arbre, importada dels Estats Units a Europa pel tarragoní Rafael Puig i Valls, no és res més que un de molts exemples de contribucions a recuperar el contacte directe amb la natura perdut amb la vida urbana. Per altra banda, conceptes com la “vitalitat cerebral pròpia” dels infants eren promulgats per l’afusellat pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia10 a principis del s.XX, amb expressions com que els infants haurien de gaudir d“«una insòlita llibertat, es realitzaran exercicis,

10 http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/pedagogia/escuelamoderna/indice.html i

www.joannamacy.net jocs i espaiaments a l’aire

campaments naturalistes als

lliure, s’insistirà en l’equilibri

Aiguamolls de la IAEDEN-

amb l’entorn natural i amb el

Salvem l’Empordà o els grups

medi”. Més recentment,

infantils i juvenils del GOB

compartint filosofia, ètica,

Mallorca. Fronteres enllà

criteris pedagògics amb

destaquen diversos exemples

l’extensíssim moviment esplai i

francesos com el FCPN, etc.11

escolta de Catalunya, altres grups ecologistes han tingut o

Actualment tant a nivell estatal

tenen unes seccions infantils

com a nivell català, estan

prou interessants en les que

sorgint molts projectes

s’ha treballat a parts iguals

d’escoles a la natura i escoles

l’humanisme, el naturalisme i

bosc que estan donant pistes

l’ecologisme. Tenim exemples

de les inquietuds socials que

com l’Estol de l’Ateneu Juvenil,

s’estan generant en aquest

Cultural i Naturalista de

sentit i on pren importància

Girona, el grup d’esplai

l’infant i el seu contacte amb el

Remena-rocs i els

medi natural.

11 Franรงa (www.fcpn.org ), Alemanya (https://www.nabu.de/wir-ueberuns/organisation/naju/kinder/ ), Anglaterra (http://www.wildlifetrusts.org/natureclubs )

3. ANÀLISI DEL CONTEXT 3.1. Context geogràfic Cambrils Cambrils és una població costanera del Baix Camp de 33.000 habitants que viuen en 35 km2. La forta urbanització deixa bocins de natura molt petits, però força diversos entre ells. L’Ajuntament des del primer moment es va bolcar amb aquest projecte tot cedint un espai públic buit fora de l’estiu, quan l’ajuntament utilitza l’aula per altres esdeveniments. Aquesta caseta prefabricada és al Parc del Pinaret, però els espais on es reparteixen les activitats alternativament són la platja del Regueral, la riera de la

mare de del del Camí, i la riera

creació d’una bassa d’amfibis,

de Maspujols etc.

etc.

Roquetes Roquetes és un municipi del

Cada curs s’ofereix una beca a

Baix Ebre de 8.300 habitants

un infant de la població, que ve

en un territori de 137 km2. Els

derivat del Centre Obert.

espais d’horta encara entren dins del teixit urbà, els camps

Altafulla/Torredembarra

agrícoles en actiu envolten el

La seu de l’EdN és al

nucli urbà compartit amb la

Canyadell, una finca municipal

capital, Tortosa, gaudint, com

de 13.000m2 vora una cala

a municipi d’una part important

limítrof amb Torredembarra

i gran del Parc Natural dels

(16.000 habitants en 9km2),

Ports. L’Ajuntament ha apostat

però dins d’Altafulla (5000

per aquest i altres projectes de

habitants en 7km2). Aquest

l’entitat, i ha cedit espais: l’aula

darrer Ajuntament té un acord

de l’EdN, situada a l’històric

de custòdia amb el GEPEC-

edifici La Ibèrica, i, molt proper

EdC per a la millora d’aquesta

a l’aula, a més d’un solar

pineda en la que hi conviuen

proper sense edificacions. Per

espais concrets com el Viver

tal de millorar el solar, l’EdN fa

Experimental de Planta

actuacions tals com hort

Autòctona.

escolar ecològic, instal·lació de caixes niu, plantació d’arbres fruiters, plantes aromàtiques,

3.2. Àmbit d’actuació Escola de Naturalistes del L’àmbit legal del GEPEC-EdC és Europa, tot i que té especial presència a les Terres de l'Ebre, Priorat, Conca de Barberà i Camp de Tarragona. Així, l’EdN comparteix l’àmbit d’actuació amb el GEPECEdC, amb prioritat a les comarques del Sud de Catalunya. Actualment, les EddN que tenen activitat són: Escola de Naturalistes del GEPEC El Gaig Blau, va ser l’escola pionera on al 2010 es va iniciar l’activitat amb infants a la població de Cambrils. Actualment participen de les

GEPEC Lo Caro: Situada a Roquetes, va començar la seva activitat l’any 2012. L’activitat principal es realitza a la mateixa població de Roquetes, i té afluència de participants de les poblacions més properes: Roquetes, Tortosa i EMD Jesús, Aldover i Xerta. Escola de Naturalistes del GEPEC El Corriol, s’esperens’esperen infants d’Altafulla especialment, però també de Torredembarra i, degut al seu període mensual el 2016, de poblacions allunyades com Tarragona i Cambrils.

activitats infants de la pròpia ciutat, de Tarragona, Montbrió i pobles propers. 27

L’activitat extraescolar de

la fauna de l’entorn i puguin

l’EdN està pensada per a

passar part del seu temps en

infants de 6 a 12 anys.

ambients oberts lliures de tecnologia. Algunes van també perquè valoren la mirada que

3.3. Context social

es té sobre l’infant, el respecte, l’amorositat de transmeten les

Les famílies que s’apropen al

persones que estan a l’EdN.

projecte acostumen a ser

Altres van perquè el seu infant

famílies d’un nivell adquisitiu

ha expressat un interès per la

mitjà-alt. Aquestes famílies

natura, i es troben i valoren

normalment comparteixen la

positivament els diferents

importància que els infants

elements que diferencien l’EdN

estiguin en contacte amb la

un cop s’han interessat pel

natura, que coneguin la flora i

projecte.

4. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS 4.1. Objectius generals

L’EdN és un projecte propi del GEPEC-EdC. Com a tal, els valors i principis que ens motiven i guien vénen definits dels valors de l’entitat.

Sense ànim de lucre: l’objectiu de l’entitat no és el benefici econòmic. La tasca principal és el benefici general del conjunt de la ciutadania.

Compromís: som una associació independent, constant, ètica i compromesa en la conservació de la natura. Percebem les necessitats del territori i entenem que la nostra contribució és necessària.

Iniciativa: aprenem i transmetem coneixements, 31

fomentem la participació tan

participació, aporta valors com

individual com col·lectiva, per

els de generositat, solidaritat i

fer front als reptes que se’ns

participació a l’entitat social.

presenten. -

criteris d’eficiència en la gestió

dignitat de totes les persones,

i permet que la nostra acció de

la diversitat de tots els pobles i

ambiental tingui el mínim

dels drets humans.

impacte pel que fa a recursos

Independència: actuem sense

naturals. -

Coherència: el nostre

polítics, institucionals ni

funcionament i la presa de

econòmics o a d’altres

decisions ha de ser un reflex

interessos contraris als nostres

dels principis del GEPEC-EdC.

objectius.

Professionalitat:

Transparència: coherents en

desenvolupem les nostres

la informació, en els objectius i

activitats de manera eficient,

en la gestió dels recursos tan a

amb resultats tangibles i

dins de l’entitat com a

mesurables.

l’exterior. -

Sostenibilitat: apliquem

Solidaritat: respectem la

estar condicionats a estaments

Innovació: intentem ser

Voluntariat: és el veritable

creatius, aportar noves idees i

motor de l’entitat, dóna

punts de vista que ajudin a

coneixements, habilitats i

assolir els objectius de manera

recursos a l’associació i aquest

més eficient. Ens agrada

creix en plenitud personal. A

evolucionar.

més, el voluntariat i la seva

Aquest és l’esperit que mou i que vol transmetre, també, en la tasca educativa, el que dóna sentit i coherència a allò que es fa. És responsabilitat dels membres de l’EdN transmetre als infants i famílies aquests valors. Per tal de concretar l’ideari, es val dels objectius generals que donen un rumb i marquen les intencions. Les diferents seus de l’EdN del GEPEC repartides pel territori adeqüen aquests objectius a la realitat pròpia de cada monitora i del lloc on són, ampliant-los o especificant-los, i això es veu en la concreció específica i en la realització de les activitats (que cada seu realitza).

4.1.1 Objectius respecte l’infant - Estar segur física i emocionalment. - Trobar un espai de descoberta del medi i educació ambiental de forma continuada. - Apropar-se a l’entorn natural a partir de la pròpia experiència i motivació. - Prendre consciència del medi en el que vivim. - Tenir facilitats per a la interiorització dels valors propis de l’entitat. - Obtenir benestar emocional en un entorn natural. - Trobar facilitats per al gaudi de l’activitat en l’entorn natural. - Trobar facilitats per a conscienciar-se de l’impacte ambiental de les nostres actuacions.

- Trobar facilitats per a adquirir capacitats per al treball en equip. - Trobar facilitats per a impulsar el propi pensament crític i actiu. - Exercitar competències socials bàsiques (saber escoltar, saber donar l’opinió, saber disculpar-se, saber compartir).

4.1.3. Objectius respecte la societat - Fomentar el voluntariat . - Aconseguir una bona relació amb les famílies. - Augmentar la implicació de les famílies en la dinàmica de la entitat. - Millorar la percepció de l’entitat entre la població. - Augmentar el nombre de socis.

4.1.2. Objectius respecte la natura - Promocionar i conservar el respecte al medi ambient.

i la seva implicació amb el GEPEC-EdC - Canviar la relació amb la natura.

- Protegir la biodiversitat de les nostres comarques. - Augmentar els agents protectors de la natura.

4.2. Valors i actituds comuns objectes de formació

Aquests valors són transversals, es troben en els àmbits econòmics, estètics, científics, conservacionistes,

L’activitat educativa i

ecològics, i lúdics, i permeten

d’acompanyament que es

adquirir actituds

realitza incorpora els valors

transformadores de protecció i

propis de desenvolupament

cura del medi ambient pel

sostenible i educació

propi benefici que se n’obté.

ambiental, per tal de prendre consciència ecològica, i

Aquests valors són els que es

acaben jugant un paper

comparteixen amb l’entitat i

essencial a la vida de les

estan enumerats en l’apartat

persones, ja que són els que

Objectius.

mouen cap a l’acció, guien i fan reflexionar.

A través de la integració dels valors resulta fàcil adquirir

Els valors bàsics que es

actituds compromeses amb el

consideren són el coneixement

medi ambient que porten a fer

per tal de poder estimar,

accions concretes: reciclar,

conservar i cuidar la natura. Es

relacionar-se amb la natura,

promouen actituds positives

consumir productes locals,

que estimulen una consciència

estalviar energia, reduir el

de pertànyer a un sistema

consum, etc.

natural que ens és propi. 35

5. PRINCIPIS PEDAGÒGICS Els fonaments pedagògics que acompanyen aquest projecte són: ● L’acompanyament dels infants en els seus processos naturals i les seves inquietuds. ● El respecte als temps que cada infant té i les necessitats que sent. ● L’escolta activa de l’estat personal i grupal per a esdevenir acompanyant d’aquest estat i no forçar-lo. ● L’estimulació de la seva creativitat, la seva cerca i pensament autònom. ● L’acompanyament dels estats sentimentals i emotius, donantlos un espai en la seva experiència vital i acompanyant-los en viure’ls. 37

● L’afavoriment de trobada en la

nens/es expressen les idees i

natura com espai d’esbarjo,

nocions (a vegades intuïtives)

fraternitat i aprenentatge.

que ja tenen, observen,

● Trobar models de persona

formulen preguntes, busquen i

inspiradors per als infants

a través del compartir

quant a valors com la

estructuren i ordenen tot allò

curiositat, el rigor científic o el

que saben.

respecte. El coneixement i la relació amb el medi natural es realitzen a partir de: ● L'observació directa i vivencial de la natura, a través de sortides regulars per a conèixer els ecosistemes més propers, mirant les plantes, els animals, esbrinant-ne els noms, les característiques morfològiques, com s'adapten al medi, quina relació tenim amb ells... Entenent la importància de cada espècie. ● La investigació, ja que pretenem que sigui un procés d’auto-aprenentatge. Els

● L’elaboració de materials didàctics a partir dels coneixements adquirits. ● El joc: de forma lúdica i vivencial aprenem a entendre la nostra relació amb la natura. ● L'aprenentatge imitatiu i inspirador d'experts naturalistes ● Realitzant accions a favor de la natura: a partir de l'empatia triada lliurement s'assoleixen coneixements i vivències molt útils derivades de la pràctica de les mateixes ● Altres activitats lúdiques: cançons, manualitats, improvització..

5.1. La mirada: com s’apliquen els principis pedagògics

de rebuig o desinterès, perdent així l’oportunitat única de viure un moment real i viu, que és el que el connectarà a la natura. És l’infant qui es crea els seus

Els adults que estan en

propis aprenentatges

contacte amb els infants,

rellevants, sempre inspirat en

realitzen l’acompanyament

les necessitats del moment.

amb una mirada especial, coherent amb els valors i

Les propostes que surtin de

objectius definits, i alhora

l’adult o dels propis infants són

coherent amb el respecte pels

oportunitats per aprendre, però

aprenentatges significatius i

s’ha de respectar que l’infant

vius dels infants.

se senti motivat a realitzar-les. Els adults acompanyen els

Molt sovint els adults se senten

aprenentatges, la seva actitud i

motivats a explicar conceptes i

les seves paraules han de ser

demanar actituds als infants

enriquidores, ja que influeixen

que, de manera inconscient i

en les experiències dels

amb bona voluntat, van dirigits

infants.

a que l’infant posi l’atenció en allò que és important per al propi adult. En canvi, el que se sol aconseguir no és satisfer la necessitat d’aquell moment de l’infant, provocant un moment 39

Es parla de la mirada perquè la

l’infant expressi amb les seves

funció principal de l’adult és la

paraules el que sent.

d’observar. S’observen emocions, situacions,

L’infant és qui pren les

aprenentatges, necessitats,

decisions pròpies en la seva

tant de l’infant com del grup. A

experiència a l’EdN. Amb

més, la mirada també vol dir

l’acompanyament respectuós,

tenir presents les expectatives,

es promou que l’infant se senti

percepcions que viu el propi

respectat i pugui

infant. Amb la mirada s’entén

desenvolupar-se lliurement, i

l’infant com a ésser legítim que

que respecti alhora el seu

crea les seves experiències i

entorn.

assoleix els seus propis aprenentatges a partir dels

Un altre factor clau és

seus interessos.

l’ambient on es desenvolupa l’activitat, tant sigui a dins

El llenguatge també ha de ser

l’aula com en el medi natural,

coherent amb la mirada. Les

que ha de ser l’adequat.

respostes han de ser obertes, reflexives, descriptives i que acceptin les diferents visions, totes vàlides. No es fan judicis de valors, sinó que s’expressa la opinió, si cal, i es deixa que

L’aula ha d’estar a disposició

d’identificar les seves pròpies

de l’infant, els materials

inquietuds, i es mourà cap als

didàctics han de ser segurs,

materials que més li interessin.

motivadors i adaptats al seu

En un ambient carregat, amb

nivell, i han de ser sempre una

colors cridaners i desendreçat,

eina, no un objectiu. Si

les capacitats de l’infant de

l’ambient és agradable, no

desgranar el que li interessa es

saturat, amb colors naturals i

queden col·lapsades per

ordenat, l’infant se sent més

massa impulsos.

fàcilment atret i és capaç

6. CONCRECIÓ D’UNA ESTRUCTURA DE L’ENTITAT 6.1. Tipologia d’activitats que es duen a terme

Les activitats que es realitzen són moltes i molt variades. S’ha de tenir present que en el dia a dia de l’EdN aquestes activitats són presentades com a propostes, seguint els termes pedagògics i metodològics que es recullen en aquest document. Per tant, moltes de les activitats que aquí es descriuen seran recursos que es tindran sempre que l’infant així ho demani. Però, a més de les activitats que es realitzen a l’extraescolar, amb el grup constant de cada setmana, 43

també es val d’altres activitats

amb sentit, el motiven per

que en serveixen per difondre

aprendre coses noves.

el projecte, per realitzar

Interessa especialment el joc

jornades obertes a la població,

espontani que es dóna en

per treballar en xarxa, etc.

l’ambient natural, ja que creiem que és el que després vehicula

- Activitats amb el grup de

l’observació i l’interès a l’infant.

l’extraescolar: -

El joc: El joc és font de

També es valora

coneixement per a l’infant, és

positivament el joc a

la manera com es relaciona

través de la proposta de

amb els semblants i amb

l’adult: es creen materials

l’entorn. És una activitat

que motivin

espontània, un dret12, i ajuda

l’experimentació i

que l’aprenentatge sigui

l’interès i el portin a fer-

gratificant. El joc és un procés

se preguntes. Amb el

biològic fonamental al mateix

material lúdic que es

nivell que la digestió o el

realitza, l’infant troba un

somni13. Amb el joc l’infant es

recurs per assimilar

desenvolupa a tots els nivells:

conceptes i motivar-se

cognitiu, afectiu i social. Quan

per properes

l’infant juga, els aprenentatges

descobertes.

que assoleix són gratificants, 12 https://documents-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/145/78/IMG/NR014578.pdf? OpenElement 13 Javier Herrero

Hi ha moltes tipologies

la observació d’elements o

de joc (espontani, dirigit,

situacions que passen al seu

de taula, d’exterior,

voltant, l’infant aplica el

d’interior, amb normes,

mètode científic. És una eina

etc), i totes tenen cabuda

bàsica a l’EdN, ja que es

en el projecte respectant

promou que l’infant jugui a

la necessitat de l’infant.

l’exterior.

Depenent de la tipologia del joc, es pot donar a

Tallers i experiments:

l’aula, o bé a l’exterior.

puntualment, els

Alguns jocs requereixen

acompanyants realitzen tallers

de material adaptat,

i experiments, sempre

altres són més

relacionats amb allò que

espontanis i improvisats, i

interessa l’infant, amb sentit.

la durada és molt

En alguns tallers i experiments,

variable.

pot acompanyar algun naturalista expert afí a l’entitat,

La descoberta: l’infant es fa

el que permet ampliar

preguntes sobre el que

l’experiència de l’infant.

observa directament, i sobre les seves observacions hi

Activitats artístiques: tot

formula hipòtesis. Amb

infant necessita expressar-se

aquestes hipòtesis, l’infant

de moltes maneres diferents,

experimenta i en trau

en diferents moments i en

conclusions. Així, a través de

diferents nivells. L’art forma

part de tota persona, és una

rebuig; de paisatge, amb el

manera d’interpretar i donar a

que s’interpreta el món en el

conèixer sensacions i

que es mouen; conceptes

necessitats, que van des del

també de sistemàtica, quan

propi plaer fins a l’escenificació

dibuixen parts d’un animal o

de conflictes. Les activitats

planta que s’ha observat.

poden ser tan variades com

Aquest tipus d’activitat es

artistes hi hagi, per tant,

realitzen a l’aula, al pati, a les

aquestes activitats engloben

sortides, a l’hort. L’educador/a

pintura, dibuix, modelatge,

sempre té a mà material amb

arquitectura. Però també art

el que poden pintar, dibuixar,

digital, a través de la fotografia

escriure, però també facilita

i vídeos, i l’art del moviment.

que l’expressió artística es faci

La finalitat última pot ser

amb elements naturals.

diferent: exposicions, regals, identificació, etc, però la

Altres activitats

primera finalitat és l’expressió

complementàries:

del que se sent quan s’està en un entorn natural, el gaudi

Sortides i excursions

propi pel que es fa. Amb l’art

familiars: aquestes motiven

es treballen conceptes com el

les famílies a participar del

reciclatge (amb tot el que

projecte. Com a agents

engloba el món de les 5R), a

imprescindibles de l’activitat

través de la fabricació de

educativa, les famílies han de

materials amb objectes de

conèixer i respectar també

l’entorn natural, per tal de

Les excursions són

donar continuïtat i valor a la

planificades pels

nostra tasca. Les sortides i

responsables de l’EdN,

excursions permeten que

tenen sentit per al grup ja

adquireixin coneixements

que treballen ecosistemes

sobre la natura i, a més, els

o ambients relacionats

fan adonar de l’actitud dels

amb les inquietuds del

seus infants en l’entorn natural,

moment, però poden ser

de tots els beneficis que els

també proposades per les

comporta, i troben un espai on

famílies. De fet, quan les

comentar, debatre, compartir

famílies proposen és

experiències, tant amb altres

quan es veu que la tasca

famílies, que potser

educativa està donant

comparteixen inquietuds, com

fruit.

amb els educadors/es. L’infant, a la vegada, a través de les

Aquestes excursions i sortides

sortides i excursions s’adona

han de ser programades

de la magnitud de l’entorn al

respectant al màxim el ritme

que pertany, integra emocions

dels infants i les famílies, ja

i vivències que s’han donat

que pretenen crear espais de

durant l’extraescolar, i aprèn

confiança i coneixement, i

de l’entorn imitant

programar moltes sortides al

comportaments dels adults.

llarg del curs podria resultar esgotador per algunes famílies. Així, es proposen tres

sortides o excursions familiars

gaudir de la natura amb la

al llarg del curs, i es va

manera de fer i els valors de

adaptant el calendari segons

l’EdN. Normalment es realitzen

les necessitats.

a l’estiu, tot i que es poden realitzar en altres períodes de

Tallers familiars: amb els

vacances escolars (Nadal,

tallers que es realitzen es

Setmana Santa).

busca que els infants i famílies adquireixin habilitats i

L’oferta del casal s’ha

conceptes concrets. Poden ser

d’adaptar a les

de temàtica molt variada,

necessitats de cada

sovint es realitzen segons

família, permetent

l’estació de l’any o la

inscripcions setmanals,

disponibilitat d’algun naturalista

quinzenals o de tot el

extern. Els tallers permeten

mes, i amb horaris que

ensenyar tècniques

permetin la gestió familiar.

naturalistes a infants i famílies

Els objectius en el casal

que potser estan interessades

continuen sent els

en ampliar els seus conceptes,

objectius del projecte, i la

o que volen conèixer l’EdN.

metodologia aplicada també respecta la

Casal: són un servei a les

metodologia proposada

famílies en època de vacances

en aquest document, i les

dels infants, que ofereixen la

activitats que es realitzin

possibilitat que l’infant pugui

al casal també són una

mostra del que s’explica

fulletons amb programació

en el document.

d’activitats per augmentar el número de persones que

Els casals, això sí, permeten

arriba la proposta. En les

que l’infant pugui desenvolupar

activitats obertes, el que es

més extensament la seva

busca és que l’infant s’ho passi

relació amb l’entorn natural, ja

bé amb l’activitat i les famílies

que el temps que assisteix és

vegin quina manera d’actuar hi

més llarg.

ha, per tal de donar a conèixer l’EdN i animar els indecisos, que potser no coneixen prou el

Activitats obertes: al llarg del

que es fa, a apuntar-se a

curs, i sobretot abans de

l’extraescolar.

començar el nou curs, es

Jornades de neteja: una de

realitzen activitats

les tasques i objectius és

representatives del que es fa al

promoure la cura i respecte per

llarg de tot l’any, però de

la natura que ens envolta, i

manera que tota la població

responsabilitzar-se pel que li

que s’inscrigui pot participar-hi.

afecta. Així, les jornades de

Les activitats obertes es

neteja de l’entorn són una

realitzen a parcs o fires, o

oportunitat única per fer

també als espais propis de

adonar les famílies i població

l’escola (aula o solars), i sovint

en general de com està

s’aprofiten dates assenyalades

l’entorn. Són accions

en que l’ajuntament edita

voluntàries en que es demana

la col·laboració de tothom: entitats, ajuntament, famílies, públic en general. Són jornades en mode festiu per

6.2. Grans grups de continguts que abracen les activitats

motivar a cuidar l’entorn i que es transmeti el missatge

La concreció dels objectius es

d’ecologia i sostenibilitat a

realitza mitjançant les activitats

nivell ampli (reducció del

que es van organitzant cada

consum, reciclatge, protecció

setmana amb el grup d’infants.

de l’entorn…). Al final de les

El que els infants troben a la

jornades hi ha una valoració

natura és el que els inspira. El

del material recollit i de

que senten i experimenten

l’evolució de les diferents

quan passegen o juguen a

jornades que es van realitzant.

l’exterior és el que els porta a adquirir les actituds i valors

Xerrades i cursos: per tal de

que es recullen en el

donar a conèixer l’EdN al

document. Necessàriament, el

territori, es realitzen al llarg de

que descobreixen els aporta

l’any xerrades a entitats, a la

uns continguts, o

biblioteca, en centres

coneixements, sobre el que

educatius, etc. D’aquesta

observen, que poden ser a

manera es pot explicar

través de la pròpia experiència

l’activitat i la motivació del

o a través de la proposta dels

projecte a possibles

adults.

interessats.

La llista de continguts pot ser

Continguts de procediment:

molt llarga, depèn de cada

- Observació de l’entorn natural i

educadora, de cada seu de

les relacions entre els seus

l’EdN, i depèn de cada

elements.

experiència única que viu

- Formulació d’hipòtesis .

l’infant. No es pretén fer aquí

- Experimentació i ús amb

un recull de tots els continguts que es poden arribar a assolir

tècniques naturalistes. - Reconeixement de les pròpies

en un curs, sinó donar una

actituds amb els efectes a la

idea de grans temes que es

natura.

tracten: Continguts de fets i conceptes: - descoberta del medi natural

- Confecció i selecció d’eines naturalistes. - Recol·lecció d’elements

- flora

naturals pel posterior estudi i

- fauna

col·lecció.

- geologia - fongs

- Identificació d’espècies, ambients i paisatges.

- els ecosistemes

- Interpretació del paisatge.

- la contaminació

- Continguts d’actituds i normes:

- sostenibilitat

- Participació de decisions

- meteorologia - recursos naturals - limnologia - ecologia - residus i reciclatge

comunes i grupals. - Valoració del treball en equip i treball individual. - Construcció de la imatge personal.

- Respecte per l’entorn natural.

participants, i facilitant el

- Acció per la defensa de

traspàs de coneixement i idees

l’entorn. -

entre monitores. El material que es crea es busca que sigui durador, de

6.3. Recursos didàctics

qualitat i, sempre que sigui possible, amb materials

6.3.1. Materials i recursos

naturals i/o sostenibles.

Les monitores de l’EdN del

L’infant s’apropa al material a

GEPEC creen tot un seguit de

través de la proposta de

materials per tal de facilitar la

l’educador/a. Posteriorment, el

tasca d’apropament a l’entorn

material esdevé un recurs que

natural i permetre els

l’infant sempre podrà utilitzar

aprenentatges significatius. Els

en moments que li vingui la

materials són molt diversos,

necessitat. Així, es dóna valor

tant en format com en

al material reutilitzable per

contingut, i és tasca de les

diversos ambients i infants, i a

monitores d’estar atentes a les

més que sigui fàcilment

necessitats del dia a dia de

utilitzable per l’infant per

l’infant per a poder crear el

fomentar la seva autonomia en

material més adequat en cada

la cerca del coneixement.

moment. Els materials, a més, es comparteixen entre totes les

També creen materials les

seus de l’EdN, reforçant així un

persones voluntàries que

sentiment de pertinença d’un

passen per l’EdN, i s’utilitzen

equip, tant educatiu com de 52

materials propis del GEPEC

en descobertes i necessitats

que poden haver estat editats

puntuals, com quan troben una

per a altres projectes, però que

fulla amb determinada

s’adeqüen a la nostra tasca.

estructura i surt la necessitat d’observar-la en el moment).

Considerem materials també aquells jocs o gimcanes que treballen temes concrets. A l’Annex “Fitxa d’Activitat” es mostra una fitxa d’activitat.

6.3.2. Materials de treball de camp La major part de l’activitat que es realitza es fa a l’aire lliure.

El material naturalista d’aula,

És per aquest motiu que es fa

com pot ser el terrari o la lupa

necessari que es disposi d’un

binocular, és un material més

material adaptat a treballar al

dificultós de compartir amb les

camp, per tal d’acompanyar els

diferents seus d’EdN. En la

processos de coneixement i

mesura del possible, s’intenta

apropament a la natura.

que cada seu tingui el seu material, facilitant així que

S’utilitzen materials propis dels

sempre estigui disponible per a

naturalistes i també creats per

l’infant per a treballar

les pròpies educadores, com

conceptes a més llarg termini,

poden ser guies de natura,

o més improvisats (per

material per a aprofundir en un

exemple, tenir la lupa binocular

grup d’organismes,

sempre a l’aula pot ser molt útil

caçapapallones, llibreta de

naturalista, claus

6.4. Metodologies docents

dicotòmiques, etc. Amb els grups de més edat, però sempre en segon terme, s’utilitzen eines de camp tecnològiques com aplicacions d’orientació, de mapeig, de ciència ciutadana, etc. El material de treball de camp i el seu ús s’amplia a l’apartat “7.5 Metodologies docents”

1. Descoberta multisensorial directa del medi natural (observació, detecció de rastres i restes animals, ...). 2. Treball des del punt de vista de l'estudi científic i la correcció formal del mateix: ús de guies de natura i de claus dicotòmiques, elaboració d’una llibreta de camp al llarg de tot el curs. 3. Confecció de materials col·lectius com un mural, així com altres de personals, com premses de plantes. 4. L'ús de l'art i de l'expressió corporal com a forma d'acostament integral a la natura, com per exemple, representar una obra de teatre en la què es contemplin els components d’un ecosistema i la seva relació, taller de 54

fotografia natural, taller de dibuix. 5. Tallers com els de caixes-niu, menjadores, etc. 6. Accions de voluntariat i implicació directa en

11. Participació en l'aportació dels materials sol·licitats per a dur a terme les activitats. 12. Assistència a les sortides programades. 13. Inici de cada activitat amb

conservació, com en la neteja

informació fefaent i

d’algun espai natural, adoptem

motivadora: perquè es fa.

un arbre (plantació i cura d’un

14. Intent que quedin materials

arbre), campanya per a la

editats, carpetes, fitxes útils,

protecció d’alguna espècie.

caixes d'activitats amb

7. Treballant els valors de

instruccions, etc. de cara a

l’educació ambiental com a eix

cursos futurs i altres escoles

transversal: reducció en el

que es puguin muntar.

consum, ús de materials reciclats, etc. 8. Planificació d’activitats en funció dels interessos dels

15. Treball amb suport multimèdia constant: vídeos, fotografies, etc. que permetin socialitzar les activitats.

participants i en la detecció de necessitats copsades el grup. 9. Treballs en equip i treballs individuals. 10. Activitats regulars en el municipi on hagin de col·laborar els pares.

6.5. Descripció dels espais i instal·lacions que s’utilitzen

3.- Les dificultats d’intendència, legals i socials perquè una entitat privada usi un equipament públic.

L’impuls de l’horari europeu, la cerca de la sostenibilitat i

Potser l’EdN Lo Caro a banda

estalvi energètic i les

(obre els dissabtes als matins),

propostes d’augment de temps

com a mínim fins a no resoldre

de qualitat en família

els problemes anteriors amb

propugnen que totes les

les escoles, el GEPEC-EdC ha

activitats extraescolars es

creat els seus propis espais

desenvolupin dins de les

per a l’EdN.

escoles. Les instal·lacions on es realitza Aquesta necessitat, fins ara,

l’EdN són espais segurs,

per experiència pròpia a l’EdN

pensats perquè un infant es

El Barba-roig de Reus i altres,

pugi moure lliurement sense

ha topat amb tres problemes

perills. Són espais suggerents

principals:

que conviden a l’infant a

1.- La negativa o dificultats a

interaccionar amb el material

acceptar infants d’altres

exposat, que promouen un

centres.

ambient relaxat i que facilita la

2.- La manca d’espais

concentració.

adequats als centres.

L’espai físic on es realitza

de Cambrils i Torredembarra.

l’EdN del GEPEC ha de tenir

Són ambients naturals, on els

unes condicions mínimes per

infants són observadors de la

tal de garantir estabilitat i

flora i la fauna. Moltes

continuïtat del projecte.

vegades, en aquests entorns trobem restes antròpiques, ja

Tot i que l’activitat principal es

sigui a conseqüència directa

dóna a l’exterior, és important

d’una acció per a una millor

que hi hagi un espai de

adequació a les necessitats de

referència, una aula, que faci

la població, com pot ser netejar

funció de trobada, refugi, on

la platja de restes procedents

puguin encabir-hi les seves

del mar, o ja sigui les restes

col·leccions de natura, jocs i

d’una activitat humana incívica.

material divers, així com que

En els dos casos, en fem un

es pugui fer activitat en cas

aprenentatge, en el primer cas

que el temps no permeti fer-la

observem les diferències entre

a l’exterior. Donades les

els períodes on la pressió del

diferents realitats de cada

turisme és més elevada i les

territori, cada seu s’adequa

èpoques on no ho és tant i

amb les seves possibilitats.

aprenem a diferenciar entre una platja natural i una

Els ecosistemes més comuns

antropitzada. En el segon dels

en les sortides amb els infants

casos, quan trobem deixalles,

són els boscos mediterranis,

si són fàcilment recollibles

les rieres i la platja en el cas

sempre portem una bossa on

les anem dipositant.

produeixen al pas de les

Periòdicament es van fent

estacions.

neteges d’espais d’una forma

Disposem d’una aula dins al

lúdica que s’obren a nivell de

Parc cedida per l’ajuntament

població en general, fent

de Cambrils, on ens refugiem

partícip la comunitat que usa

en cas de mal temps o passem

l’espai.

els mesos que a l’exterior fa més fred i és de nit. És una aula de 50 m2 on tenim tot el

Escola de Naturalistes del

material necessari per a

GEPEC El Gaig Blau té la seu

investigar les troballes de les

física al Parc del Pinaret de

sortides a l’exterior, guies de

Cambrils, un parc urbà tancat

camp, lupes binoculars,

d’us públic amb una superfície

pinces,..., també tenim material

total de 44,352 m2 que està

de divulgació científica,

format per una sèrie d'espais

col·leccións manipulables,

diferents que tenen en comú el

pòsters, i jocs de temàtica

fet d'estar integrats per

naturalista. A més disposem

vegetació autòctona d'àmbit

d’una àmplia biblioteca de

mediterrani. Aquests parterres

títols de la pròpia entitat i de

permeten als naturalistes

donacions que ens han fet

observar una gran quantitat de

particulars de forma altruista.

fauna que s’hi amaga i

És un espai acollidor amb

observar els canvis que s’hi

molta llum natural, dotat de serveis propis.

A l’hivern, quan la temperatura

Ibèrica. Es comparteix l’edifici

és baixa, tenim un sistema de

amb l’institut de Roquetes.

climatització que ens manté un

La Ibèrica és un edifici antic,

ambient càlid i confortable.

que es troba just a sota l’Observatori de l’Ebre i davant

Vora al parc del Pinaret,

la Biblioteca de Roquetes, a la

trobem el Barranc de la Mare

zona perifèrica de la ciutat.

de Déu del Camí on anem a

Així, des de l’aula (al tercer pis

fer sortides estimulants tan a

de l’edifici) es poden veure els

nivell motor on pugem marges

pins que envolten l’Observatori

per anar a un camp de

de l’Ebre.

garrofers i oliveres abandonat,

Prop de l’escola, just en creuar

com a nivell cognitiu, on

el carrer, tenim un solar cedit a

trobem gran quantitat de restes

l’EdN on hi realitzem

i organismes que hi viuen i els

descobertes, hort escolar

podem observar i descriure...

ecològic, jocs i tallers, activitats familiars, etc. L’EdN està molt prop de

Escola de Naturalistes del

camps abancalats amb antics

GEPEC Lo Caro: físicament

conreus d’arbres fruiters

l’escola es troba a un edifici

(garrofers, ametllers…).

cedit per l’ajuntament de

Aquesta és la zona principal en

Roquetes, a la Urbanització

que els infants realitzen la

Torre d’en Gil, a la tercera

seva descoberta. És una zona

planta de l’edifici històric La

amb camins, marges, arbres i

planes que permeten descobrir

Escola de Naturalistes del

insectes, rèptils, plantes i

GEPEC El Corriol: L’escola es

arbres, desenvolupar la seva

troba a la finca del Canyadell,

motricitat pujant arbres i saltant

de titularitat municipal, es

marges, realitzar avistaments,

tracta d’una finca on

etc.

antigament es trobava el

L’aula està equipada amb

càmping dels Alemanys. És un

mobiliari escolar, cedit per

entorn natural que

l’institut, i amb projector. Està

majoritàriament està ocupat

organitzada amb les

per una zona boscosa amb un

col·leccions naturals

elevat interès natural, on hi ha

accessibles i manipulables, de

diferents espais pensats i

manera ordenada per fer

construïts per a la interacció

atractiva la interacció. Disposa

amb els infants. Hi ha una

de biblioteca completa, amb

zona d’hivernacles amb planta

obres donades per naturalistes

autòctona, hotels d’insectes,

del GEPEC o per la Biblioteca,

zona amb un gran mural

així com famílies dels propis

interactiu on es representa la

naturalistes, i té també lupa

zonació litoral entre molts

binocular i microscopi amb

altres elements.

ordinador portàtil amb el

La finca desemboca a una

material necessari per fer

petita cala semiurbana de 60

observacions. També disposa

m de llarg i 35 m d’ample, de

de terrari i material fungible.

sorra daurada i fina, un espai molt suggerent per a realitzar

tot tipus d’activitats amb infants

6.6. Professionals vinculats

tan a l’hivern com a l’estiu. Dins la finca l’escola disposa d’una aula amb serveis propis.

6.6.1. l’equip El paper del monitor és essencial en el projecte de l’EdN. Per tal de donar sentit a la tasca, és essencial que el monitor s’impliqui en el projecte, se’l cregui i el faci seu, i entengui com d’important és el seu acompanyament respectuós i atent (tal com s’ha explicat anteriorment en aquest document). Tant les persones responsables com els acompanyants habituals de l’extraescolar són responsables i coneixedors d’aquesta pràctica d’acompanyament, i l’apliquen en el seu dia a dia amb els infants.

Cada seu de l’EdN té una

En tot cas, també es pot donar

persona de referència, que és

el fet que en una mateixa seu

qui es compromet a fer valdre

hi hagi més d’una persona de

els valors de l’ideari. La

referència. Cal, llavors, que

persona de referència porta la

l’organització sigui encara més

gestió de la seu de l’EdN, des

clara i concisa per tal de tenir

de l’elaboració de cartells,

clar en tot moment quines són

organització dels espais,

les funcions i responsabilitats

programació de les activitats,

de cadascú, i és necessari fer

atenció a famílies, voluntaris i

aquests acords abans de l’inici

experts, contacte amb altres

de curs.

entitats, crea material didàctics, etc. També és la que

L’equip de l’EdN, però, està

vetlla que el dia a dia amb els

format per tots els membres de

infants compleixi totes les

totes les seus. Així, les

condicions per ser coherent

persones de referència, i

amb el projecte educatiu.

també els altres participants de

En una seu de l’EdN poden

l’activitat, són els que

haver-hi diferents monitors

defineixen les reunions i hi fan

amb altres nivells de

les aportacions.

responsabilitat i compromís.

Per tal de formar l’equip de

En tots els casos, és la

monitors, cal definir un perfil

persona de referència qui té

que s’adigui a les nostres

cura que tothom tingui el seu

necessitats. Per això, les

espai d’expressió i de relació.

capacitats que han de tenir els

la comprensió de les seves

monitors són14

necessitats i els seus sentiments.

- Capacitat de planificació i organització del treball. - Capacitat de modificar el propi comportament d’acord amb les circumstàncies. - Capacitat de ser coherent amb l’ètica professional i personal. - Capacitat d’interaccionar en diferents entorns. - Capacitat d’iniciativa proposant millores de manera habitual. - Capacitat per treballar en equip. - Capacitat per aprendre i adquirir nous coneixements - Capacitat d’empatia, d’interactuar i relacionar-se amb els altres tot basant-se en

- Capacitat per gestionar la diversitat i evitar caure en prejudici i en actituds intolerants. - Capacitat per gestionar els conflictes. - Capacitat per entendre i canalitzar les necessitats i demandes de les persones usuàries. - Capacitat per comunicar-se de manera verbal i no verbal. - Capacitat d’escolta i d’escolta activa. - Capacitat per crear vincles de confiança. - Capacitat per a tolerar la frustració.

14 (extret de: http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/02serveis/06recursosprofessionals/comite_expe rtes_i_experts_en_formacio/perfils_professionals/04_atencio_a_infancia__adolescencia_i_jovent ut/pdf/document_monitor_d_activitats_de_lleure__servei_de_centre_obert.pdf )

Altres requisits: - Tenir coneixements tècnics naturalistes - Ser soci del GEPEC-EdC - Disposar de Diploma de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil i/o Diploma de director/a de lleure infantil i juvenil emès per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. - Aplicar el mètode pedagògic de l’EdN

6.6.2. Col·laboradors i voluntaris Puntualment a l’EdN s’apropen col·laboradors naturalistes experts que complementen l’activitat amb aportacions seves, o realitzen un taller o trobada especial. Aquestes col·laboracions normalment són voluntàries i realitzades per naturalistes afins i que coneixen la tasca del GEPEC i l’EdN, i permeten ampliar els continguts que els infants assoleixen al llarg del curs. Als col·laboradors naturalistes experts no se’ls demana que desenvolupin la seva activitat amb la mateixa mirada de l’equip, ja que la visita és puntual i externa a l’equip docent. Els col·laboradors experts estan acompanyats pels monitors responsables del 64

grup, que són els qui atenen

adequat d’acord amb el nostre

les necessitats dels infants.

plantejament i mirada.

L’aportació de naturalistes

Els voluntaris i col·laboradors,

externs, com hem comentat

tant si comparteixen espai i

anteriorment, facilita que els

temps amb els infants com si

infants adquireixin tècniques i

col·laboren amb la creació de

maneres de fer diferents, que

materials o altres tasques, són

els inspiren per a futures

una font imprescindible de

descobertes. Així, el valor dels

nous punts de vista i

naturalistes que vénen a fer

coneixement, pel que s’ha de

una sessió puntual és

cuidar la seva relació i atenció.

essencial. En el cas dels voluntaris, hi ha Pel que fa als voluntaris,

un document que signen quan

poden ser tant voluntaris

decideixen actuar a l’EdN, en

durant l’activitat com voluntaris

el que hi ha reflectits tots els

per activitats que no es

seus drets i deures (Veure

realitzen amb els infants, com

Annex).

per exemple crear materials, ajudar a l’hort, cuidar l’hort, etc. En el cas que el voluntari vulgui compartir l’espai amb els infants, es busca un perfil

6.6.3. Treball en Xarxa

per tal de créixer i entendre la

Els valors que guien la tasca

realitat que ens envolta.

educativa es veuen reforçats amb el vincle que es forma

Així, es fa necessari que es

amb entitats veïnes que

coneguin les entitats afins que

treballen també per la millora

treballen aprop, i que es cuidin

de les relacions humanes i de

les relacions amb elles,

cura de la natura. S’entén que

buscant col·laboracions i punts

el compromís amb el territori i

en comú.

la solidaritat s’assoleixen quan som presents en la vida de qui

Actualment, hi ha una relació

ens envolta i es comparteix un

molt estreta entre els

projecte comú.

Ajuntaments i les seus de les EdN. Això és així perquè és

Altres entitats que no treballen

clau poder incidir en el territori

necessàriament la descoberta i

si els diferents ajuntaments

protecció de la natura com a

veuen en el projecte de l’EdN

eix vertebrador del seu

una oportunitat per a realitzar

projecte, troben en l’EdN una

un canvi de model de la

referència i suport per a

societat en el seu propi

complementar la seva activitat.

municipi. Des de la llibertat

I passa també al contrari: l’EdN

d’acció que ens defineix com a

necessita del treball d’entitats

entitat independent, els acords

que vetllen per l’interès comú

que realitzem amb els Ajuntaments permeten fer un

treball transversal, compromès

exemple el Comerç Agrupat de

i ampli.

Roquetes permet un espai d’expressió i incidència a

Una altra relació important

través de fires i col·laboracions

amb l’entorn social és la que

en jornades de neteja de

es realitza amb el Centre Obert

l’entorn, en activitats obertes,

Xirinxina de Roquetes (servei

etc.

propi de l’Ajuntament). Donant resposta als valors de

El GEPEC participa en

solidaritat, compromís i

programes públics d’implicació

iniciativa, i a la necessitat

ciutadana que beneficien l’EdN

pròpia de la realitat de la

amb treballs complementaris

situació econòmico-social

útils tals com confecció de

d’algunes famílies, donem

material didàctic o de difusió,

l’oportunitat a Roquetes, cada

preparació i manteniment

any, a infants amb dificultats

d’espais de treball, etc.. Un

per a accedir a activitats

d’ells és el Servei de

extraescolars, a través de

Voluntariat Europeu de la Unió

beques que permeten

Europea. Gràcies a ell, joves

participar a un infant, cada

d’entre 17 i 30 anys realitzen

curs (també al campus d’estiu),

tasques de voluntariat durant

gratuïtament.

30 hores setmanals a l’entitat en períodes variables que

Associacions de comerç local

acostumen a ser d’entre 6 i 9

també són elements clau. Per

mesos. Un altre programa

públic és l’establert del

de Primària o Plans de

Departament de Justícia de la

Transició al Treball,

Generalitat de Catalunya

col·laboren de diferents formes

mitjançant els Treballs en

amb les seus de l’EdN. En

Benefici a la Comunitat pel

aquest sentit és clau la sintonia

qual penats realitzen treballs

amb els ajuntaments

compensatòries a penes de

respectius atès que quan no hi

presó o multes.

és el recolzament explícit, és més difícil la seva implicació.

El Cos d’Agents Rurals de la

Els primers en la difusió de les

Generalitat te un paper molt

activitats de diferents formes

important atès el seu contacte

(permetent penjar cartells,

continuat amb el medi natural

redifonent per grups de

proper a cada seu de l’EdN. La

whatsapp de mares i pares,

seva participació, especialment

permetent l’entrega de

amb l’alliberament o entrega

fulletons als nens, permetent

d’animals salvatges, aporta

organitzar activitats, etc.). Els

espectacularitat i recolza el

segons habilitant espais útils i

seu treball, no sempre

segurs per als infants.

agradable ni reconegut. Els centres educatius formals del Departament d’Ensenyament que hi ha a cada municipi, siguin aquests

6.6.4. Observadors puntuals:

sent ella qui accepti o declini

actituds i normes.

aquesta proposta. Per tant el

Un observador puntual és una persona que ha mostrat interès en el Projecte Educatiu de

poder estar d’observador/a pot variar en les diferents seus de l’EdN.

l’EdN, i vol venir a veure com funciona i com es fan intervencions educatives amb presència d’infants. Si una persona desitja fer un període d’observació en qualsevol de les EdN s’ha de posar en contacte amb el responsable de la seu o, en cas de no tenir el contacte de la persona responsable, s’ha de dirigir a la seu del GEPEC i fer una sol·licitud d’observació dient el dia i l’hora que vol fer-la. El fet que es permeti o no que hi hagi aquesta figura en un EdN,

La persona observadora cal que vingui amb roba adequada a la temperatura i al terreny, protegida del Sol, vent o de la pluja. Es recomana dur una llibreta per a fer anotacions que al final de la jornada es poden comentar amb la persona o persones responsables. Aquest fet és important ja que l’acompanyant dels infants està concentrada i està pendent dels infants i no pot estar pendent de les persones observadores.

depèn estrictament de la persona que n’és la responsable, que es senti còmode o no amb aquest fet i 69

L’actitud que s’espera

per realitzar la trucada.

d’aquestes persones és

Tampoc es farà us de la

d’observació i respecte, la idea

càmera durant l’activitat.

és que la persona observadora

El fet de tenir observadors és

estigui còmode i relaxada, que

una manera de ser una font

procuri optar per una postura

d’inspiració per a professionals

silenciosa i discreta. A la

que tinguin inquietuds

persona observadora se li

referents a l’educació

demana que no intervingui en

ambiental a la natura en

cas de conflicte, si es veu una

activitats extraescolars.

situació de perill o conflicte es comuniqui en aquest cas a la persona responsable de la seu. Amb això es vol protegir al màxim l’ambient i el funcionament quotidià de l’espai. Si un infant es dirigeix directament a la persona observadora es pot actuar amb naturalitat. És important no fer ús del telèfon mòbil durant l’activitat, o en el cas que sigui urgent es demana separar-se del grup

6.7. Avaluació

L’avaluació inicial: ha d’aportar informació concreta del moment: els espais són

L’avaluació ha de permetre

accessibles i adequats, l’aula

comparar la situació inicial

està organitzada i preparada,

amb la real, per tal d’observar i

hi ha material adequat i

valorar si s’han assolit els

suficient, els infants estan

objectius plantejats. Amb

motivats, l’equip està

l’avaluació es detectaran quins

consensuat. Es pot realitzar

factors han facilitat i quins han

aquesta avaluació a través de

dificultat que el projecte es

la observació directa, seguint

digui a terme. Amb l’eina de

tots els punts a observar que

l’avaluació es podrà valorar els

es marquin a l’inici, i es pot

resultats obtinguts, i reorientar,

allargar durant el primer mes i

en cas necessari, l’actuació,

mig d’activitat.

identificant les possibles necessitats i millorant la intervenció educativa. Es poden avaluar diferents moments, ja que cadascun d’ells donarà una informació diferent i necessària per reconduir la situació.

L’avaluació en el procés: durant les activitats, s’avaluara la capacitat dels educadors/es per donar resposta a les diferents necessitats dels infants, i a través d’aquesta observació s’obtindrà informació sobre si s’estan fent les coses correctament. Es pot

fer l’avaluació comparant els

s’han invertit el temps i

objectius proposats amb els

recursos adequats pels

que s’estan assolint,

objectius aconseguits. Aquesta

sistematitzant la metodologia i

avaluació es pot fer amb

la organització, els recursos

graelles on es comparen les

que hi ha, les actuacions i

observacions amb l’actuació

actituds amb els infants, els

feta i els seus resultats.

materials que es proposen, etc. L’avaluació en aquest

L’avaluació es realitza tant

moment ha de servir per a

individualment, la persona

reconduir aquelles mancances

responsable en cada seu de

que s’observen per tal

l’EdN, com en equip. Algunes

d’adequar-se als objectius i

deficiències en una EdN poden

metodologia establerts. L’eina

ser fàcilment resoltes per una

també pot ser l’observació,

altra, i només pot donar-se

però és aconsellable recollir

això quan hi ha comunicació i

aquestes observacions en una

treball en equip, i les

graella on hi hagi tots els punts

informacions i neguits es

a tenir presents i els seus

comparteixen. Els intercanvis

comentaris respectius.

d’experiències entre les diferents seus de l’EdN són

L’avaluació final: es pot

fonts d’informació per tal de

comprovar si la tasca ha estat

conèixer situacions, i per tal de

eficaç: s’han assolit els

donar eines a l’equip per a

objectius plantejats; i eficient:

superar-ne d’altres.

L’eina principal d’avaluació és

petita reflexió del que s’ha dut

la observació. S’observaran

a terme durant l’any lectiu.

aquells punts que es creuen

Aquestes memòries

indispensables, i es farà en un

s’entreguen al corresponent

context real i de primera mà.

Ajuntament i a l’entitat, de

Per tal que l’avaluació sigui

manera que queda un recull de

útil, a principi de curs es poden

les activitats realitzades durant

buscar els indicadors que cada

l’any. Aquestes memòries són

seu considera necessaris per

una manera de traspassar tota

la seva tasca, i observar com

la informació que s’ha obtingut

es van produïnt. Exemples

de l’avaluació en un document

d’indicadors poden ser el grau

estructurat per tal de facilitar

d’implicació de les famílies,

l’anàlisi global de l’activitat,

l’estat emocional dels infants,

ajuda a les persones

la freqüència en que es visiten

responsables a fer les diferents

els espais naturals, l’accés a

actuacions necessàries per a

recursos materials,

corregir mancances, i mostra

l’assistència dels infants, la

els punts forts que s’han de

participació de col·laboradors

mantenir.

experts, l’evolució personal de cada infant, etc.

L’avaluació que es realitza és a nivell intern, per tal de veure

Anualment cada una de les

si les activitats que es realitzen

EdN realitza un recull de les

s’ajusten a les necessitats i les

activitats realitzades on fa una

inquietuds dels infants que hi

participen i d’aquesta manera

respecte del seu infant i entre

ajustar millor a les dinàmiques

l’equip per a detectar

i propostes suggerides en els

necessitats, èxits i handicaps

diferents grups. Per tant, no es

individuals.

realitza cap tipus d’avaluació de l’infant ni de la seva

S’ha de mantenir sempre

progressió a l’escola en format

l’ètica professional a l’hora de

de prova avaluable. Tot i així,

traspassar informació sobre els

sí que hi ha una observació

infants que participen en el

atenta dels processos que es

projecte, tenint sempre present

van donant en cada infant dins

a qui podem transmetre la

la dinàmica d’activitats que es

informació, i quina informació

van realitzant cada setmana

és rellevant, per tal de

durant el curs escolar. I

respectar la intimitat de cada

aquesta avaluació continuada

infant.

és compartida amb cada tutor

7. ORGANITZACIÓ L’EdN s’entén com un sol projecte amb seus a diferents poblacions. Totes les EdN comparteixen un projecte educatiu comú, hi ha comunicació entre elles per tal de fer créixer el projecte, compartir experiències, acordar actuacions, debatre, etc. Però, tot i que el projecte i la línia sigui compartida, cada una de les seus ha d’adequarse a la seva realitat concreta. El projecte educatiu és prou flexible perquè les diferents seus es puguin adaptar al barri, població, infants participants, famílies, o entorn al que es troba. És important la capacitat d’adaptació del projecte educatiu per tal de

mantenir els vincles amb antics

- Han de tenir espais per a la

naturalistes, al barri…

participació de les famílies o altres externs que hi vulguin

Cada seu té les seves

col·laborar.

característiques pròpies, que

Els membres que conformen

s’han de reflectir en la

l’EdN poden anar variant

organització. Per tal que hi

segons la implicació o el

hagi una bona coordinació, a

moment, però l’estructura ha

l’hora d’organitzar-se s’ha de

de mantenir una coherència al

tenir present15:

llarg del temps per tal de donar

- L’organització ha de ser

continuïtat al projecte.

flexible i democràtica. - Ha d’estar formada per les persones responsables, amb

Estructura organitzativa: -

GEPEC-EdC: Junta directiva.

- Funcions: Exerceix la direcció

funcions acordades i

del personal de l’EdN i en

determinades.

dirigeix la gestió econòmica

- Les persones que hi participen

Persona d’enllaç: Ha de ser

han de tenir una visió comuna,

una de les persones

han de creure en el que fan

responsables d’alguna seu de

per tal de donar coherència a

l’EdN.

l’acció. - S’han d’aplicar criteris d’eficàcia i eficiència. - Ha de ser descentralitzada per tal de donar fluïdesa.

- Funcions: comunicar i gestionar la coordinació de les diferents seus de l’EdN i comunicar i gestionar la relació amb EN i junta directiva

15 adaptat de: Projecte educatiu d’Esplac: http://www.esplac.cat/

Equip de Treball: membres

activitats complementàries i en

responsables de les seus de

les sortides.

l’EdN - Funcions: dirigir i coordinar les

- Assesors de l’entitat: - Funcions: donar suport tècnic i

activitats que es realitzen;

fer visites tècniques a les

creació de materials didàctics i

escoles en el cas que sigui

propostes atractives; exercir la

necessari.

direcció pedagògica; planificar

- Col·laboradors i voluntaris:

les reunions; analitzar el

- Funcions: visites tècniques o

funcionament de l’EdN;

acompanyament en l’activitat,

atendre famílies i infants,

suport en les activitats

agents externs i voluntaris;

complementàries, i en les

confeccionar l’horari; establir

sortides.

relacions amb les institucions

Famílies: creuen en el

(ajuntaments, centres

projecte i fan que els infants hi

educatius…); promoure

pugin participar.

l’escola al territori; avaluar i

Infants: participen de les

elaborar les memòries anuals;

activitats i creen les seves

mantenir un ambient de treball

experiències.

harmoniós i respectuós; tenir cura de tots els col·laboradors; -

Col·laboradors setmanals:

- Funcions: acompanyament en l’activitat; suport en les

7.1. El dia a dia a l'Escola

s’han fet, etc. És en aquest

de Naturalistes del GEPEC

moment on l’adult fa la proposta i on els infants

El dia a dia de l’EdN varia segons els infants, ja que els acompanyants escolten, recullen i generen propostes segons els interessos i les inquietuds que es van detectant en el grup de participants. Tot i així, sí que hi ha una petita rutina que es repeteix en cada sessió. Els infants van arribant a l’escola, deixen les bosses i les jaquetes (en el cas d’estar a l’interior) al penjarobes i interactuen amb els materials o juguen fins que tothom ha

expliquen què tenen ganes de fer. Per consens es decideix què es vol fer aquest dia i es passa a l’acció. Cada EdN coneix el seu entorn i busca els millors espais a visitar. A principi de curs, es realitza un calendari on s’explica quins seran els llocs a visitar al llarg del curs, i es fa arribar a les famílies. Visitar diferents espais permet que l’infant entengui en quin context se situa, i en quins ecosistemes pot descobrir cada un dels elements propis.

arribat. Llavors es reuneix tothom i es fa una petita assemblea on es parla de com estem, de com ha anat la setmana, de les troballes que 80

7.2. Tipologia de grup

7.3. Gestió de l’EdN

L’EdN funciona amb una ratio

Un cop format l’equip educatiu

màxima de 14 infants per cada

de la seu de l’EdN, i quan es

dos adults (1 responsable + 1

disposa de lloc físic per a

acompanyant). Aquest és el

realitzar l’activitat, comença la

màxim, un grup reduït que ens

gestió pròpia.

permet poder dedicar l’atenció necessària als infants.

Podem pensar en la gestió

Tot i que la ratio del lleure

com un curs escolar:

permeti 10 infants per cada adult, com que la característica

Al maig es comença la difusió

que defineix el projecte és

de l’EdN al territori. Es crea el

precisament l’atenció a l’infant,

pla de difusió que es vol seguir

es parteix de la idea que

per a que els infants ja puguin

només és realment atenció

començar les inscripcions.

quan el grup és molt reduït.

Paral·lelament, es prepara tota la documentació necessària

L’EdN està pensada per a

per que els interessats es

infants de 6 a 12 anys.

puguin inscriure i obtenir informació (veure ANNEX). L’aula i els espais a visitar durant el curs es revisen i adeqüen al setembre, i es prepara el calendari del curs. 81

Es planifiquen també les

- Finalment, a l’estiu es realitzen

diferents activitats

els casals d’estiu i colònies,

complementàries: fires de la

també amb els seus

població, activitats obertes,

corresponents plans d’actuació

excursions, etc. Les famílies

(difusió, planificació, etc).

realitzen les inscripcions a través de secretaria. És

El material educatiu i

convenient realitzar una o dues

organitzatiu que s’utilitza a

sessions informatives al llarg

l’EdN està accessible a tots els

del mes de setembre per a

membres responsables a

informar a possibles famílies

través del Drive (eina de

interessades.

Google). Són documents

- A l’octubre, ja amb el grup

compartits i editables amb

format, es comença l’activitat

informació de natura, treballs

pròpia de l’EdN.

realitzats, fitxes d’activitats,

- Al llarg del curs es realitzen diferents activitats

experiències, actes de les reunions, etc.

complementàries que s’han planificat, cadascuna amb el

Els membres de l’equip es

seu propi pla d’acció.

relacionen via whatsapp a

- A final de curs, es realitza un

través del mòbil, eina que

tancament de l’any,

ajuda a tenir fluïdesa a l’hora

normalment amb una petita

de comunicar quelcom

festa on participen també les

important, concretar reunions,

famílies.

etc. També a través del correu

intimitat de les direccions de

electrònic.

correu electrònic.

Cada seu de l’EdN pot tenir un

La secretaria del GEPEC és

correu electrònic a través del

qui gestiona les inscripcions,

qual realitzar la seva gestió

tant la documentació legal

amb les persones inscrites i

necessària de cada infant com

per a la difusió. En tot cas, hi

la gestió econòmica (pagament

ha el correu general de l’EdN

d’inscripcions, gestió

que també pot ser utilitzat per

econòmica d’educadors/es,

aquesta fi. S’ha de tenir

compra de material, etc).

present que de vegades s’envia o es rep informació a

La persona responsable ha de

correus electrònics personals i

tenir en tot moment de

privats, s’ha de tenir especial

l’activitat la documentació

cura en l’ús que se’n fa, evitant

necessària a l’avast, per si és

sempre compartir correus

necessària en cas d’imprevist,

personals amb persones

tal com demana el decret

alienes, tractar la difusió amb

DECRET 267/2016, de 5 de

cura per no saturar ni fer spam

juliol. És la seva responsabilitat

a possibles usuaris, tenir un

que es compleixi en tot

tracte amable i cordial i enviar

moment el Decret.

els mails de difusió amb còpia oculta per tal de preservar la

7.4. Reunions:

prendre decisions, d’aquesta manera totes les opinions són

Pel que fa a la comunicació dels membres responsables, la reunió és l’eina principal de gestió i treball. És convenient definir des d’un bon inici la freqüència de les reunions, així com els membres que hi han de participar, com l’estructura concreta de la reunió a realitzar, per tal que tothom pugui anar preparat i sigui profitosa. Les reunions inclouen trobades amb els membres de l’equip educatiu, així com trobades amb la junta del GEPEC, per tal que la informació i les aportacions siguin sempre compartides. A les reunions s’ha d’arribar a un consens amb tots els membres de l’equip per a

escoltades i debatudes si cal. Ha de ser un espai on tothom s’ha de sentir partícep. Reunions dels membres responsables, quins objectius han de tenir: - Posar en comú la programació del curs. - Resoldre temes quotidians de funcionament. - Funcions pedagògiques: debatre/consultar/resoldre actuacions concretes sobre l’aplicació de la metodologia, etc. - Intercanviar materials i idees. - Programar activitats compartides. - Avaluar l’activitat realitzada i marcar la línia d’actuació següent.

Com s’ha comentat abans, la

És funció del responsable de

periodicitat de les reunions ha

l’escola fer arribar als

de ser establerta a l’inici de

col·laboradors i/o voluntaris els

curs. És convenient que la

diferents acords sortits de les

freqüència permeti complir els

reunions i que siguin

objectius. Una freqüència

necessaris per a la gestió i el

aconsellable són reunions

funcionament de l’EdN, per tal

cada 4 - 5 setmanes màxim.

que tots els membres estiguin

Donada la distància que hi ha

informats.

entre les diferents seus, és interessant també que les

Les reunions amb la Junta

reunions vagin canviant de

Directiva es realitzaran quant

seu, per tal de facilitar que

aquesta ho cregui necessari,

tothom hi pugui assistir,

convocant amb prou antelació

homogeneïtzar la distància al

als assistents. És

llarg del curs i, si cal, trobar un

responsabilitat de la persona o

punt intermedi entre seus.

persones d’enllaç de fer arribar a la Junta tota la informació

La participació a les reunions

que cregui necessària per al

de part de col·laboradors i

correcte funcionament. En tot

voluntaris enriqueix el

cas, la Junta Directiva ha

contingut i els punts de vista,

d’estar disponible també a

pel que seran convidats i

atendre directament altres

benvinguts, tot i que no

membres que participen de

requerits.

l’EdN i que creguin que

necessiten comunicar-se

de relació amb ells, i escoltar-

directament.

los. Explicant i sent transparents amb les famílies s’assegura que es faci

7.5. Relació amb la família

entendre la tasca i es respecti la funció de les monitores, l’EdN i el GEPEC.

Implicar les famílies en el projecte pot resultar clau per

Les trobades amb les famílies

tal que tinguin continuïtat en el

es donen primer quan

temps i que es consolidin els

realitzem portes obertes,

valors del projecte i l’entitat.

xerrades prèvies, activitats

Són les famílies qui primer

puntuals, on hi ha una atenció

creuen en el projecte, qui se’l

especial per a explicar el

fan seu i qui permeten que els

projecte, per a que es puguin

seus fills i filles passin una

resoldre dubtes i inquietuds, on

estona a l’EdN. Per això és

s’ha d’estar disposat a escoltar

essencial tenir la seva

i explicar.

confiança i cuidar-ne les relacions.

Un cop l’infant ja participa de l’EdN en un grup, les relacions

Les famílies s’han d’informar

amb les famílies es donen en

de tots els aspectes de

l’atenció en els moments

l’activitat, s’han de fer

d’acollida i recollida. Són

partíceps, s’ha de donar a

moments de diàleg informal,

conèixer, s’ha de tenir estones 86

de recordar algun aspecte

És convenient que, en aquests

d’organització, de compartir les

casos, sàpiguen quina és la

experiències viscudes aquell

nostra tasca i manera de fer

dia, etc.

com a acompanyants amb els infants.

Les famílies interessades en l’EdN poden visitar-la amb els

7.6. Economia

seus infants per tal de conèixer de primera mà com són les

El projecte ha nascut i crescut

relacions amb els infants, com

com a un projecte

apliquem la metodologia, com

autofinançat, si bé part de les

se sent l’infant en les nostres

educadores de vegades

activitats. De fet, si un infant o

treballen a l’entitat en altres

la família no tenen clar si

projectes i això pot ajudar a

l’activitat s’adapta a les seves

fidelitzar-ne alguna. El

necessitats o interessos,

compromís d’aconseguir la

poden gaudir d’un dia de prova

màxima qualitat educativa i

per acabar de decidir si

ambiental implica una ràtio

continuen o no.

educadora-infants que, en el cas de dues educadores, mai

Les famílies dels naturalistes

excedeix dels 14 infants, i en el

inscrits són benvingudes a

cas d’una, mai els 7 alhora.

participar de l’activitat i

Aquest fet constrinyeix molt les

acompanyar els seus fills o

possibilitats econòmiques

filles quan així ho decideixin.

perquè una oferta excessivament cara deixa fora 87

una gran quantitat de famílies.

quotes mensuals dels d’infants

I tot i així, sovint és concebuda

que hi ha a l’escola.

com a una activitat cara. En cas que el grup d’infants

Quotes curs 2016-2017

sigui més reduït, es valorarà

Els infants poden pagar per

en cada cas fins a quin número

trimestres o una quota anual.

mínim d’infants pot haver un

En cas que l’infant pagui per

sol adult (per a que resulti

trimestres, la quota (a part de

rendible).

la matrícula de 25€) són 66€

Per tal de poder participar de

cada trimestre. En cas que

l’activitat els infants han de ser

paguin tot el curs, són 180€

socis del GEPEC. Si en iniciar

(més la matrícula) en

l’EdN l’infant no és soci,la

començar. Tota la gestió de

quota es paga al iniciar el curs

cobrament de les quotes es

a mode de matrícula. A més,

realitza a través de secretaria, i

fer-se socis els permet gaudir

la informació de les quotes

a un cost baix o nul de les

queda recollida en els fulls

activitats de l’entitat.

d’inscripció.

La quota anual resta fixa des

Aquestes són quotes per a una

de l’inici del projecte ara fa 7

activitat de l’EdN usual, amb

anys,

una grup continu i activitat setmanal. Hi ha possibilitats

Els sous de les monitores

d’adaptar els horaris a cada

depenen directament de les

realitat de cada seu, segons la disponibilitat d’educadores o

d’espai. A Altafulla es realitza

S’entén per difusió totes les

EdN un cop al mes, ja que ha

activitats que van

estat la manera de poder

encaminades a donar a

començar, i les quotes s’han

conèixer l’EdN. L’objectiu a

adaptat a la seva freqüència.

l’hora de difondre és arribar,

Les quotes dels infants poden

principalment, a les famílies

ser revisables cada inici de

amb infants d’edats compreses

curs per part de les persones

entre 6 i 12 anys. Per això, es

responsables i la junta, de

difon allà on es poden trobar, i

manera acordada.

en això per a cada seu de l’EdN pot ser diferent i únic.

7.7. Difusió

Una de les eines que hi ha per difondre el projecte són les xarxes socials. Tal com

En tots els moments de l’EdN,

s’indica a l’inici d’aquest

des de la seva implantació, les

document, tant l’EdN com el

activitats al llarg del curs i els

GEPEC tenen canals de

diferents cursos al llarg dels

difusió, que es comparteixen i

anys, hi ha una feina de difusió

difonen mútuament. En

que busca ampliar el grup,

aquests canals es difonen

optimitzar el que s’està fent,

properes activitats, notícies

augmentar la participació en

relacionades, activitats

les activitats i normalitzar la

realitzades, vídeos propis o

tasca a la societat.

aliens, etc.

El missatge que difon l’EdN

Les pròpies activitats

s’ha de dirigir a les famílies,

promocionals gratuïtes són

però pensant que arribarà als

excel·lents formes de difusió

infants. És per això que en els

atès que hi participen famílies

missatges a difondre han de

ja filtrades que practiquen i

prevaldre els positius i

copsen l’empatia de les

informatius, tenint molta cura

educadores, les emocions que

en el llenguatge escrit i visual.

senten els seus infants, la capacitat d’ordre i organització

Altres espais de difusió

del projecte.

depenen del format mateix. Per a les activitats puntuals,

Sovint a les diferents

activitats obertes o xerrades,

poblacions hi ha televisions,

es realitzen cartells

publicacions i ràdios locals que

informatius, alguns dels quals

estan interessades en tenir

es pengen, a més de a les

continguts de la població, i són

xarxes socials, en format paper

una eina molt interessant ja

en llocs importants de la ciutat:

que donen més espai i públic

Biblioteca municipal, centres

per a difondre el missatge, i

educatius, ludoteques,

permeten explicar més

botigues de joguines, i en

directament el projecte.

general, llocs on hi ha afluència d’infants amb

Tot i així, el principal canal de

famílies.

difusió és el boca-orella: quan els infants i famílies expliquen

el projecte a d’altres. És

respecte de la resta d’opcions

convenient animar a les

que usen aquest mitjà com a

famílies a ajudar a difondre’l.

canal de comunicació únic amb les famílies. També si la

Un mitjà intermedi entre el

despesa econòmica i

boca-orella i les xarxes socials

ambiental queda compensada

és el wathsapp, atès que

per a contribuir a la continuïtat

permet arribar a persones i

o ampliació de l’EdN.

àmbits de manera ràpida i amb cert grau d’empatia.

Hi ha encara molts canals i formes de comunicació poc o

S’ha provat repartir fulletons a

segurament mal usats. I potser

cada nen de les escoles d’un

necessiten més constància,

municipi, com fan la resta

canvis en el llenguatge,

d’activitats extraescolars,

estètica i arribar a perfils de

sense èxit i amb l’oposició que

famílies més diversos que els

genera saber el paper llençat

que actualment hi participen.

tant a nivell ecològic, com

En tot el material de difusió,

filosòfic pel que fa a l’esperit

tant sigui en format digital com

balafiador que s’hi ha desprès.

en paper, hi ha d’haver

Queda el dubte de si la

presents els logos

repetició és imprescindible per

representatitus del GEPEC i

a que sigui eficient atès que és

l’EdN, així com els

una proposta massa nova i

corresponents ajuntaments de

desconeguda si la comparem

cada seu que cedeixen l’espai.

8. Com iniciar una nova seu de l’EdN Com s’atén als monitors i/o voluntaris que volen formar part del projecte:

Ha de rebre les explicacions i aprovació per part de membres de l’EdN sobre l’ideari i funcionament de l’EdN. Aquest primer tràmit pot implicar un període de formació-pràctiques previ en alguna de les seus existents per a copsar que la filosofia o forma de treballar és coherent amb la resta del projecte. En aquest sentit es valora positivament ser una persona naturalista que transmet passió, haver participat en formacions específiques tals com l’Escola de pares del David Sánchez o d’Educació Viva que imparteix 93

el CRAEV (Centre de Recerca

- Aquestes noves persones han

i Assesorament en Educació

de conèixer personalment a la

Viva).

resta de l’equip i comprometre’s a realitzar

- Un cop passat aquest primer

trobades periòdiques amb els

tràmit, cal que la Junta

altres membres de les escoles

Directiva del GEPEC-

naturalistes.

Ecologistes de Catalunya acordi aquesta nova

- Aquestes persones, en funció

incorporació amb o sense seu

de la seva implicació,

nova de l’EdN. Totes les

experiència, disponibilitat, etc.

persones que treballen o

acordaran amb l’entitat i resta

col·laboren de manera

de l’equip un compromís i

important amb l’EdN han de

responsabilitat concrets amb el

ser sòcies de l’entitat.

projecte i l’entitat.

- Aquestes persones han de

- Crear una nova seu de l’EdN

disposar de tota la

implica disposar d’una seu

documentació pedagògica i

física concreta malgrat que les

legal necessàries per a

activitats, principalment, es

treballar en una seu ja existent

desenvolupin dins del mateix

o nova de l’EdN.

municipi, però fora d’ella i fins i tot lluny. Aquesta seu ha de ser adequada quant a llum natural, legalitat, seguretat,

higiene i accessibilitat. També

ús hauria de ser el màxim

ha de ser dins o ser a la vora

perllongat en el temps per a

d’un espai verd gran i

contribuir a l’estabilitat del

agradable d’acord per al seu

projecte.

9. (Més) Bibliografia Al llarg del text hem esmentat un pou de referències i llibres que estan referenciats als corresponents peus de pàgina. A continuació només esmentem alguna més de les moltes possibles i interessants, tant des del punt de vista pedagògic, com naturalista atès que és ingent el volum de referències possibles.

- Loud, Richard. “Last Chils in the woods”. 2005. - Chinery, Michael. “Els Amants de la Natura.” Ed Blume. 1979 -

Franquesa, Teresa, et al.. “Hàbitat. Guia d'activitats per a l'Educació Ambiental.” Edició actualitzada on line. 2011 (http://www.ersilia.org/Habitat/)

Llobet, Toni (dibuixant, diversos autors). Guies il·lustrades de natura. Editorial Brau. 2010 - Ruhí, Albert. “Natural al teu jardí” Ed Brau. 2007 - Diversos autors. Guies del naturalista d’insectes, ocells, plantes, minerals, núvols, etc. Edicions Omega (http://www.edicionesomega.es/11-guias-delnaturista?p=3) -

Document interessant per ferhi un cop d'ull detallat: http://www.gencat.cat/mediam b/publicacions/monografies/EC EA.pdf

Annexos “Fitxa d’activitat” Tema: Paraules clau: Nom del joc: Tipus d’activitat (joc, taller, descoberta...) Grup Espai

Durada

(nº nens)

Material (fer una llista) Objectius Presentació (com introduïm el joc...) Descripció Variants Observacions Valoració

“ Fulls Inscripció” INSCRIPCIÓ Escola de Naturalistes del GEPEC Curs______________

NOM I COGNOMS ALUMNE/A......................................................................................... Data naixement.................................................................................................................. Adreça................................................................................................................................. Telèfons contacte................................................................................................................ Nom pares/mares/tutors.................................................................................................... Correu electrònic................................................................................................................ Signatura

Per a fer efectiva la matrícula, cal ingressar l’import del curs en un d’aquests comptes corrents (indiqueu nom infant + escola en el concepte) TRIODOS BANK

ES48 1491-0001-26-2017759628

CAIXABANK – LA CAIXA

ES58 2100 3501 4522 0023 4492

Import curs (versió setmanal curs 2016-17): □ 1 sol pagament (tot lo curs): 25€ matrícula + 180€= 205€ □ trimestral: 66 € trimestre (matrícula (25€) solament el primer

100

mes: Octubre: 91€; gener 66€; abril 66€) Import curs (versió mensual curs 2016-17): □

1 sol pagament (tot el curs): 25€ matrícula* + 56€= 81€

□

1 sol pagament (tot el curs): infant soci + 56€= 56€

□

1 sol pagament (tot el curs): infant no soci: 84€

□

1 activitat: infant soci: 10€

□

1 activitat: infant no soci: 13€

Amb la matrícula l’infant es fa soci del GEPEC-EdC, i col·labora a la defensa i estudi de la natura del nostre entorn. També us podeu fer socis familiars, podeu demanar més informació a secretaria@gepec.cat o al web: http://gepec.cat/index.php HISTÒRIA MÈDICA I FITXA SANITÀRIA PER ACTIVITATS DE LLEURE DADES D’IDENTIFICACIÓ Nom i cognoms................................................................................................................................. ....... Núm. Tarja de la Seguretat Social o Mútua: .............................................................................. (adjunteu fotocòpia) DADES DE SALUT Pateix alguna malaltia? (al·lèrgia, asma, epilèpsia, problemes quirúrgics, etc)..... ................................................................................................................................................ ............................ 101

Té algun problema de mobilitat? ....................................................................................................... Segueix algun règim especial?.............................................................................................................. És al·lèrgic a algun medicament?........................................................................................................ Altres observacions.......................................................................................................................... ........ ................................................................................................................................................ ........................... ................................................................................................................................................ ........................... ................................................................................................................................................ ...........................

Protecció de dades de caràcter personal: Li comuniquem que les dades facilitades per vostè seran incorporades en un fitxer i tractades a fi de gestionar de forma adient la seva sol·licitud d’inscripció, així com a l’enviament d’informació per qualsevol mitjà sobre les activitats futures organitzades per GEPEC-EdC que puguin ser del seu interès. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu del Responsable del Fitxer, GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES CATALANSECOLOGISTES DE CATALUNYA, amb domicili a 43201 de Reus (Tarragona), Av Prat de la Riba 18, 2º. Pot exercir el seu dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició pel que fa a les dades que consten en l’esmentat fitxer, al domicili social de l’entitat, en els termes establerts per la legislació vigent.

AUTORITZACIÓ MATERNA/PATERNA (a omplir pels pares/mares/tutors) En/na........................................................................................ amb DNI ................................... autoritzo el/la meu fill/a ................................... a participar d les activitats que organitza el GEPEC durant el curs 201_201_ També autoritzo a (marqueu amb una X): 102

□

L’entitat GEPEC-EdC a publicar fotos i vídeos de l’infant en els llocs web i en paper propis de l’entitat

□ Utilitzar un vehicle privat per al desplaçament no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitat d’atenció mèdica

□

Efectuar petites cures i subministrar, només, antitèrmics, antihistamínics, antiinflamatoris i analgèsics, en cas que fos necessari, per part de l’equip de monitors

□

En cas d’accident o malaltia greu, autoritzo també al metge que l’atengui perquè realitzi tota intervenció mèdica o quirúrgica que sigui considerada d’extrema urgènci

Signat per.................................................................................... Data..............................

En cas de necessitat, durant la realització de l’activitat podem localitzar els pares/mares/tutors o familiars als telèfons següents: Nom...................................................................... telèfon Nom......................................................................telèfon Nom.......................................................................telèfon 103

“Document de compromís entre l’entitat GEPEC-EdC i el voluntari” REUNITS D’una banda En/Na sr./sra. ............................................................, major d’edat, proveït del carnet d’identitat número ................................., en la seva qualitat de (President, Administrador, Gerent, etc.) i en representació de GEPEC-EdC, entitat sense afany de lucre, domiciliada a Reus, Prat de la Riba 18, 2n Pis, i registrada amb el número 1279 en el corresponent Registre d’associacions, i de l’altra (esculli una opció) � En/Na........................................., major d’edat , proveït del DNI número ………...................................., domiciliat a ....................................................................i actuant en el seu propi nom i dret. � En/Na……………………………., menor d’edat, amb DNI número, domiciliat a ………………………………………………………………………………………………. i amb l’autorització dels seu pare/mare/tutor ………………………………………………………….. amb DNI……………………………………………………. MANIFESTEN Que estan les dues parts interessades en subscriure el present conveni d’incorporació per realitzar activitats de voluntariat a l’entitat GEPEC-EdC, projecte de l’Escola de Naturalistes, de conformitat amb allò que estableix l’Art. 9 de la Llei 6/1996 de 15 de Gener de Voluntariat i tenint com a marc la Carta del Voluntariat de Catalunya, estableixen el següent: ACORDS I. En/Na ....................................................(voluntari) desenvoluparà les seves funcions de forma lliure i gratuïta i responsable.

104

II. Constitueix l’objecte d’aquest conveni l’establiment de les condicions en base a les quals s’han de desenvolupar el compromís de Voluntariat en la tasca ...................................................................................................................................... ........ ............................................................................................................................................. III. La durada d’aquest compromís s’estableix del dia ................................................. fins el dia ................................... IV. El voluntari s’obliga a acomplir els horaris i les normes fixades pel centre. V. El voluntari, si s’escau, rebrà del centre una compensació de les despeses que suposi la prestació del seu compromís de Voluntariat VI. La realització d’aquest compromís de Voluntariat no suposa l’assumpció per les parts d’obligacions més enllà de les estrictament establertes en aquest document i, en cap cas, no implicarà l’existència de relació laboral entre l’entitat i el voluntari VII. El voluntari tindrà dret, un cop finalitzat el curs, si ho demana, a un certificat acreditatiu de la tasca desenvolupada. VIII. El voluntari es compromet a mantenir la confidencialitat de les informacions que pugui obtenir dels beneficiaris, conegudes en el marc de la seva tasca. IX. L’entitat ha de tenir contractada una pòlissa d’assegurances per a que el voluntari estigui cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. X. Del present document es facilitarà còpies a les parts sotasignants XI. L’entitat té l’obligació de formar la persona voluntària per a la tasca que ha de realitzar i donar les motivacions de cada acció per tal que el treball sigui coherent i eficient. XII. La persona voluntària es compromet a tenir una actitud de respecte envers les persones, materials i instal·lacions pròpies i alienes i ha de rebre el mateix tracte per part de l’entitat i les persones treballadores. XIII. Tant el voluntari com l’entitat, poden rescindir aquest conveni quant alguna de les dues parts ho cregui necessari XIV. En cas de renúncia per part del voluntari haurà de notificar-la amb antelació o continuar l’activitat fins que puguin adoptar-se les mesures necessàries per evitar perjudicis greus al servei

105

I, perquè així consti, les parts signen aquest document, per duplicat

a ........................................ ,a .............. de .................................................... de 20.....

Signatura Representant de l’entitat

Signatura del/la voluntari/a

Signatura Pare/Mare/Tutor/a (en cas de menor d’edat)

106

107

108

TAULA DE CONTINGUTS 0. JUSTIFICACIÓ................................................................................5 Cap on anem - Visió........................................................................9 1. TRETS D’IDENTITAT ...................................................................11 1.1. Dades bàsiques de l’entitat GEPEC.......................................11 1.2. Dades bàsiques del projecte..................................................13 1.3. Marc legal aplicable................................................................15 1.4. Antecedents............................................................................15 2. IDEES, FILOSOFIA, CONCEPTE D’EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT ASSUMIDES PER L’ENTITAT............................19 2.1. Què ens diferencia ................................................................19 2.2. Història de l’Educació Ambiental i el Naturalisme..................22 3. ANÀLISI DEL CONTEXT..............................................................25 3.1. Context geogràfic....................................................................25 3.2. Àmbit d’actuació.....................................................................27 3.3. Context social.........................................................................28 4. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS......................................................31 4.1. Objectius generals .................................................................31 4.1.1 Objectius respecte l’infant.................................................33 4.1.2. Objectius respecte la natura............................................34 4.1.3. Objectius respecte la societat .........................................34 4.2. Valors i actituds comuns objectes de formació.......................35 5. PRINCIPIS PEDAGÒGICS ...........................................................37 ...5.1. La mirada: com s’apliquen els principis pedagògics...............39

109

6. CONCRECIÓ D’UNA ESTRUCTURA DE L’ENTITAT..................43 6.1. Tipologia d’activitats que es duen a terme.............................43 6.2. Grans grups de continguts que abracen les activitats............50 6.3. Recursos didàctics..................................................................52 6.3.1. Materials i recursos..........................................................52 6.3.2. Materials de treball de camp............................................53 6.4. Metodologies docents.............................................................54 6.5. Descripció dels espais i instal·lacions que s’utilitzen..............56 6.6. Professionals vinculats...........................................................61 6.6.1. l’equip...............................................................................61 6.6.2. Col·laboradors i voluntaris...............................................64 6.6.3. Treball en Xarxa...............................................................66 6.6.4. Observadors puntuals: actituds i normes.........................69 6.7. Avaluació................................................................................71 7. ORGANITZACIÓ...........................................................................77 7.1. El dia a dia a l'Escola de Naturalistes del GEPEC.................80 7.2. Tipologia de grup....................................................................81 7.3. Gestió de l’EdN ......................................................................81 7.4. Reunions: ...............................................................................84 7.5. Relació amb la família............................................................86 7.6. Economia................................................................................87 7.7. Difusió.....................................................................................89 8. Com iniciar una nova seu de l’EdN...............................................93 9. (Més) Bibliografia..........................................................................97 Annexos............................................................................................99 “Fitxa d’activitat”.............................................................................99 “ Fulls Inscripció”..........................................................................100 “Document de compromís entre l’entitat GEPEC-EdC i el voluntari” .....................................................................................................104 110

111