__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Dipòsit Legal PM 377-2012

TERRA DE FANG / JULIOL 2021 / N 34

SANT MARÇAL, UNA PASSA MÉS CAP A LA NORMALITAT FLOR D’AMETLLER L’ESSÈNCIA DE MALLORCA TERRA DE FANG ES CAÜLLS, SON SALES I EL TORRENT DE COANEGRA

FOTO PORTADA: FESTES DE SANT MARÇAL 2021


EDITORIAL

SANT MARÇAL, UNA PASSA MÉS CAP A LA NORMALITAT Les festes de Sant Marçal que hem celebrat entre el 24 i el 30 de juny han suposat un abans i un després en la pandèmia que hem viscut durant els darrers quinze mesos. No han estat unes festes plenament normals, però sí que ens han permés apropar-nos al que sempre han estat les nostres festes: una celebració per retrobar-nos, per gaudir de la música, la cultura i els espectacles acompanyats dels nostres veïnats. És cert que els aforaments han continuat limitats, però també és veritat que fa tan sols uns pocs mesos no podíem celebrar esdeveniments amb 400 persones, com sí hem pogut fer durant les nostres festes patronals.

CRÈDITS Núm. 34 Juliol 2021 Redacció: Víctor Valera Edició: Ajuntament de Marratxí Disseny-Maqueta: Estudi Tomeu Darder Fotografia i Maquetació: Joan Arbós Disponible en castellà a: www.marratxi.es

A més, en aquestes festes ens hem tornat a veure les cares gràcies a que des del passat 26 de juny ja no és obligatori dur la mascareta en exteriors, un símptoma de que poc a poc retrobam espais lliures de restriccions. No hem d’abaixar la guàrdia però sí hem de ser conscients que passa a passa anem tornant a la normalitat gràcies a la vacunació de la població i a la desapacició progressiva de les restriccions. Unes restriccions que no han impedit que l’Ajuntament de Marratxí continuàs amb la seva aposta ferma per la cultura malgrat els obstacles que ha suposat la pandèmia. La celebració del XXXIV Certamen de Pintura o l’entrega del Premi Benet Mas han continuat celebrant-se en un 2021 molt complicat perquè les institucions mai no podem defugir el seu compromís amb la cultura, i especialment ho han de fer en els moments més difícils. Perquè, com va dir Tomàs Vibot a aquesta revista, si ens lleven la cultura, què ens queda?


NOTÍCIES

‘Estiu Jove’, un ampli catàleg d’activitats pers als joves del municipi

L’Ajuntament de Marratxí, a través de l’Àrea de Joventut, ha presentat ‘Estiu Jove’, el programa d’activitats socioculturals i educatives dirigit als joves del municipi. S’ha programat un laboratori de robòtica, un altre de cinema, ‘Dimarts a l’aigua’, cinema, teatre i concerts. Miquel Cabot, batle de Marratxí, s’ha mostrat molt satisfet de presentar la programació d’Estiu Jove perquè “l’estiu és l’època en què els joves tenen més temps lliure i volem acompanyar-los amb un programa molt variat, des de l’oci saludable fins a la cultura, unes activitats que ells mateixos ens han demanat durant l’any”. Al laboratori de robòtica els participants, d’entre 12 i 16 anys, aprendran a construir i programar un robot, entendre els mecanismes bàsics de les màquines, conèixer com funciona una impressora 3D i construir prototips aplicables a solucions reals. El taller costa 50 euros setmanals i se celebrarà de 9 a 14 hores en dues edicions: entre el 19 i 23 de juliol, i entre el 26 i el 30 de juliol.

El laboratori de cinema està dirigit a nins d’entre 11 i 16 anys perquè aprenguin a escriure guions per a curtmetratges i a realitzar videoclips i escenes filmades amb equips semiprofessionals, a més de conèixer la història de la seva evolució fins als nostres dies. El taller costa 50 euros a la setmana i es realitzarà, de 9 a 14 hores, entre el 12 de juliol i el 6 d’agost. Irene García, regidora de Joventut, ha explicat que el programa ‘Estiu Jove’ és una via de sociabilització després dels moments més durs de la pandèmia. “Hem preparat multitut d’activitats. Hi ha activitats setmanals com els laboratoris de cinema i de robòtica, i també hi ha activitats lúdiques i culturals com el cinema o el teatre, i activitats aquàtiques com excursions a la Dragonera, kayak o paddle surf”.

L’activitat ‘Dimarts a l’aigua’ es dirigeix a nins a partir de 12 anys i preveu activitats com una excursió a la Dragonera, visita a Aqualand, a Mallorca Warriors, i Coastering, on els assistents participaran en un circuit dinàmic de salts, tirolines, coves aquàtiques, psicobloc,

snorkeling, etc. ‘Espai Teatre’ és altra de les activitats programades per apropar-se al món de les arts escèniques. Aquest acitivitat es dirigeix a joves d’entre 12 i 18 anys is’imparteix tots els dissabtes de juliol de 11 a 13 hores. ‘Txifest’ és una iniciativa lúdico-festiva per promocionar l’oci saludable entre la joventut del municipi que ha previst tres concerts durant el mes de juliol. El dissabte 10 de juliol actuarà Cris Ibarra. Dissabte 17 de juliol al Pla de na Tesa actuarà Toni Servera i Slow Savage, i el dissabte 24 de juliol actuarà Ivo al Pont d’Inca A més, els joves marratxiners també tindran durant tot l’estiu a la seva disposició l’Espai Estudi Actiu, de l’Edifici Erika, un lloc on estudiar tots els dimarts i dijous entre les 16 i les 20 hores. Per informar-se del programa d‘Estiu Jove’ i reservar les activitats cal dirigir-se a :

espaijove.marratxi.es


NOTÍCIES

Marratxí obre les piscines municipals

Tornen les escoles d’estiu per infants de 3 a 12 anys

L’Ajuntament de Marratxí va obrir el passat divendres 18 de juny les piscines municipals de Sa Cabana i Pòrtol, i el 21 de juny la del Pla de na Tesa. Les tres piscines municipals obriran amb un aforament del 75%, la qual cosa suposa un màxim de 70 persones per piscina. Les piscines obriran des de les 10 del matí fins a les 21 hores de forma ininterrompuda. A causa de la situació de pandèmia per la Covid-19, les piscines obriran seguint totes les mesures sanitàries i d’aforament permeses. A partir d’aquest dijous 17 de juny s’inicia el servei d’administració per informar-se i realitzar les inscripcions en horari de 10h a 14h, i de 16h a 20h. Els telèfons de contacte de les piscines són: Pla de Na Tesa: 601 984 274 Sa Cabana: 601 902 210 Pórtol: 601 988 023 Per a poder gaudir del servei de piscines, cal emplenar el formulari d’abonament que està publicat en la pàgina web piscines.marratxi. es. Els preus són els mateixos que l’any passat, tal com estan regulats per l’ordenança vigent. A més, ja es sol·licitar a través de la mateixa web plaça per als cursos de natació i aquagym que es desenvoluparan durant els mesos de juliol i agost.

piscines.marratxi.es

L’Ajuntament de Marratxí ha obert el termini per a la inscripció en les escoles d’estiu per infants de 3 a 12 anys. El termini per inscriure-se és de l’1 al 15 de juny a través de la web escolesestiu.marratxi.es. Una vegada finalitzat el període de preinscripció, es contactarà personalment amb les persones preinscrites i s’indicarà la manera de formalitzar la matricula. L’escola d’estiu es realitzarà: • Del 23 de juny al 9 de setembre al CEIP Blanquerna • De l’1 de juliol al 30 d’agost: al CEIP Nova Cabana (anglès) i al CEIP Costa i Llobera, CEIP Ses Cases Noves i el CEIP Gabriel Janer Manila. Les escoles d’estiu de Ses Cases Noves i Janer Manila dependrà de si hi ha un mínim d’inscripció. Les escoles d’estiu desenvoluparan diferentes activitats segons els grups d’edat: esportives, manualitats, jocs, tallers i activitats d’oci. En tot moment se seguiran les mesures higiènic-sanitàries per la Covid-19 indicades per les autoritats. Es pot consultar tota la informació sobre horaris, preus i terminis a:

escolesestiu.marratxi.es


NOTÍCIES

L’Ajuntament de Marratxí impulsa tallers de teatre social per fer front al bullying a les escoles i instituts

L’Ajuntament de Marratxí, a través de l’àrea de Serveis Socials, celebra diversos tallers de teatre social per abordar el fenomen del bullying a les escoles i instituts. La companyia de teatre Teatrèmol ha impartit al llarg del mes de juny una sèrie de tallers dirigits als alumnes de 1º d’ESO de l’IES Marratxí, un taller que també s’ha escenificat a l’esplai Utopia. L’activitat es divideix en dues parts. La primera consta d’una peça de microteatre breu d’una durada de 15 minuts, que tracta una situació quotidiana d’un alumne que viu turmentat per les burles constants dels seus companys quan descobreixen un rumor sobre la seva sexualitat. Veurem com encara aquestes situacions d’abusos existeixen i com reaccionen els alumnes, com per exemple riure’s d’ell, insultar-lo o tirar-li bolles de paper. A través dels dos personatges es presenta als usuaris situacions de bullying que a vegades no són tan identificables a primera vista. És així com el taller aborda conceptes claus com la figura de la víctima, del sacsejador i de l’observador. També permet veure els distints tipus de violència que es poden presentar en casos de d’assetjament escolar. “Primer d’ESO es un any complicat, de transi-

ció, han passat de ser els grans de l’escola als petits de l’institut. És un moment de construcció de la forma de relacionar-se i un talller sempre és millor, per poder verbalitzar i replantejar-se actituds. I sempre és millor un taller que una xerrada unidireccional”, explica Loreto Herrero, director de l’IES Marratxí. Sofia Pons, alumna de primer d’ESO, explica que aquest taller els ha fet reflexionar sobre allò que han de fer si veuen un episodi de bullying. “He après que si em trob una persona patint bullying he d’anar a ajudar-la i demanar ajuda a un adult”. Víctor Martínez, alumne de primer d’ESO, conta que el taller “ens ha servit per posar-nos a la pell d’una persona que pateix bullying i hem après que hem de fer per ajudar-lo”. A la segona part del taller, es repeteixen moments claus de la peça i durant el debat es tracten temes com els límits de les bromes, el respecte o quines són les vies possibles dins el seu propi centre que tenen els joves que pateixin bullying. A través del teatre i les tècniques del teatre social, l’objectiu principal és que l’alumnat identifiqui, experimenti i trobi conductes alternatives

i proactives d’actuació a situacions quotidianes normalitzades però disruptives que estan presents en el dia a dia dels estils relacionals de la societat. Nuria Zen, alumna de primer d’ESO, conta que l’obra de teatre els ha permès saber què fer en cas de ser testimoni de bullying. “Jo he après que el primer que faria seria ajudar a la víctima, estar amb ella i si anés a més, demanaria ajuda a un adult”. “El fets d’escenificar el patiment d’una persona fa que els al·lots puguin tenir el grau d’empatia necessari per ficar-se en la seva pell i començar a reflexionar sobre totes aquestes conductes”, explica Cati Berensen, tutora de primer d’ESO. Una vegada identificats els conflictes, es presenten diverses maneres d’abordar la situació per tal de posar-li solució. Per acabar, es fa una conclusió final, on es deixen clars conceptes claus, com podrien ser, què és el bullying? Què és violència? Quin paper juga l’observador? Quines són les mesures que poden prendre en cas de ser els que sofreixen aquest tipus de situacions o en cas de ser testimonis i quines eines se’ls ofereixen als centres.

LES MILLORS RECEPTES DE MARRATXÍ fangcuina.marratxi.es CUINADES I SERVIDES AMB FANG


NOTÍCIES

Els plens municipals s’interpreten a la llengua de signes a partir d’aquest mes de juny

L’Ajuntament de Marratxí ha firmat un acord amb la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears (FSIB) per tal de facilitar i garantir, a partir del pròxim ple ordinari del mes de juny, del servei d’intèrprets de la llengua de signes de forma simultània en les reunions plenàries. A més dels plens ordinaris i extraordinaris, també es traduirà a la llengua de signes aquelles reunions i actes públics rellevants i s’estudiarà la possibilitat d’incorporar els traductors de llengua de signes a les activitats, concerts, ta-

llers o contacontes, si els usuaris ho demanen. Una iniciativa que respón a l’interés del Consistori d’avançar en la inclusió de persones amb capacitats diverses. Amb aquesta iniciativa municipal, el Consistori vol reivindicar que allà on hi hagi una persona sorda, una persona sordcega, estigui present la llengua de signes. Per a molts de persones sordes i sordcegues, l’ús de la llengua de signes espanyol i català és determinant per assegurar la seva participació plena en l’entorn, pel seu

accés a la informació i als diferents serveis públics. Així, a partir del pròxim ple ordinari la llengua de signes traslladarà la informació dels plens municipals com a eina del dret a expressar-se i ser atès en la seva llengua, del dret a comunicar-se i del dret a una plena inclusió social. Una llengua de signes que s’incorpora a Marratxí i que contribuirà a crear un major sentiment de pertinença i identitat en el nostre municipi.

Xerrada sobre els perills de les apostes online per a les famílies del municipi L’Ajuntament de Marratxí ha organitzat una xerrada sobre els perills de les apostes online dirigida a les famílies del municipi, tot just quan està prevista l’obertura de la primera sala de jocs i apostes de Marratxí. Una nova sala de jocs que compta amb el rebuig social i polític unànime de tot el municipi.

Liceu i col·legi es Liceu, que consideren que és necessari informar i conscienciar a la població de a ràpida expansió que han tingut les apostes online entre els joves i que pretén oferir a les famílies del municipi una sèrie d’eines preventives sobre els perills i les conseqüències de les sales d’apostes.

Tècnics de Projecte Home impartiran la xerrada que està prevista per al pròxim 18 de juny a les 17:30 hores a l’escola Es Liceu. L’acte, que requerirà reserva prèvia, comptarà amb un aforament de 50 persones. La convocatòria de la xerrada respón a la iniciativa de Serveis Socials i a la col·laboració de la plataforma “Marratxí lliure de joc d’apostes”, AMIPA es

La plataforma ‘Marratxí lliure de jocs d’apostes’ va néixer al febrer d’enguany per impedir que s’instal·li la primera sala d’apostes al municipi, al carrer Cabana d’Es Pont d’Inca. L’ubicació triada està situada a un lloc molt delicat, a menys de 100 metres d’un parc infantil i a 200 metres del col·legi Es Liceu, per la qual cosa centenars de nins i joves passaran cada dia per la porta de

la sala de jocs. La plataforma ha demanat a l’empresa Mercury Games que desisteixi de l’obertura de la sala de jocs i apostes a Marratxí, malgrat que compta amb l’autorització del Govern perquè la petició de la sala de jocs de Marratxí és anterior a la moratòria de dos anys de noves autoritzacions de sales de jocs. La plataforma també insisteix en l’impacte negatiu de la sala de joc és múltiple i recorden que un 66% del homes ha jugat doblers presencialment a cases d’apostes el darrer any, arribant al 77% a partir de 55 anys. Malgrat està prohibida l’entrada de menors en aquests negocis, més d’un 30% de joves entre 14 i 18 anys també hi ha jugat doblers.


NOTÍCIES

Finalitzen les obres de reforma del quarter de la Policia Local de Marratxí

L’Ajuntament de Marratxí ha presentat la reforma del quarter de la Policia Local de Marratxí. Les obres han consistit en la millora de l’accés de l’atenció al públic amb l’eliminació de les barreres arquitectòniques. També s’han ampliat els vestuaris, tant femenins com masculins, que comptan amb banys i dutxes nous. La reforma del quarter de la Policia Local obeeix també a la necessitat d’adequar les intal·lacions a la plantilla del cos que ja ascendeix a 58 membres i necessita d’espais més amplis i més polivalents. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha expressat la seva satisfacció de presentar la reforma del quarter de Policia Local. “Hem

adaptat les instal·lacions perquè els policies estiguin en millors condicions i el públic també gaudirà d’unes instal·lacions més accesibles. A més, estam agraïts a la subvenció que ens ha atorgat el Consell de Mallorca per poder fer la reforma”. Les obres, que han suposat una inversió de 160 mil euros, s’han duit a terme en els darrers mesos en dues fases per tal de no alterar el dia a dia del quarter i no afectar a l’atenció al públic. Per aquesta raó durant les obres es van habilitar uns mòduls annexos al quarter per atendre al públic sense afectar a les obres.

gona fase es va reformar el vestuari masculí i totes les dependències policials de la planta baixa, així com la sala de les cel·les. A més, s’ha creat un accés directe a la part administrativa per tal de millorar l’atenció ciutadana i s’ha pintat i modernitzat la rotulació del quarter. El regidor de Seguretat Ciutadana i Interior, Pedro López, ha destacat que aquesta reforma “pretén modernitzar el quarter i adaptar-lo a les necessitats actuals amb una plantilla de 58 membres enfront dels 15 que hi havia quan va entrar en funcionament aquest quarter”.

En la primera fase es van acondicionar els accesos al quarter i a les oficines i en la se-

La Policia Local practica conducció evasiva per millorar les seves habilitats Una trentena de policies locals de Marratxí ha participat a un curs de deu hores de duració per augmentar i millorar els seus coneixements de conducció, la seva habilitat i seguretat al volant amb l’objectiu de reduir els accidents en carretera. Els agents participants al curs organitzat per AIP Driving Experience han après tèc-

niques de conducció enfocades a evadir-se d’un atac o d’una situació perillosa en condicions d’estrés. El curs, de deu hores de duració, consta de classes teòriques i de proves que simulen situacions reals. En la part teòrica els agents han après sobre els elements de seguretat com l’ABS, ESP, ASR, el control de subviratges i so-

breviratges, la tècnica del traçat de curves, els pneumàtics: la pressió i el aquaplanning. A la part pràctica, els agents de policia local han practicat l’eslàlom, la frenada d’emergència i el control del vehicle en curva, l’anomenada volta california o el gir contrabandista en què el conductor fa un gir de 180 graus.


REPORTATGE


SANT MARÇAL MARCA L’INICI D’UN TEMPS NOU Les festes de Sant Marçal que acabem de celebrar entre el 24 i el 30 de juny han suposat el primer tast de la tornada gradual i segura a la normalitat. No han estat les festes que hauríem desitjat fa uns anys, però, sense dubte, han estat les festes possibles per les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia.

L’Ajuntament ha organitzat un programa ampli i divers on la cultura ha estat la gran protagonista amb un seguit de concerts, exposicions, teatre, tallers, xerrades, espectacles i activitats lúdiques. S’ha cercat que els actes més multitudinaris es fessin a grans espais municipals com els camps de futbol, uns espais que són els que han acollit concerts com els d’Anegats o la revetla amb el grup tribut de Los Secretos. Sant Marçal 2021 ha suposat l’obertura de l’estiu i un temps de bauxa i esbarjo per a tots els marratxiners i marratxineres després d’un any molt complicat. “Enguany vaig anar a veure l’obra de teatre BojaMent al camp de futbol de Son Caulelles i, a diferencia de l’any passat, ha sabies a on anaves i que havia que mantenir la distància entre les cadires, però trob que és una sortida i poder celebrar-lo de qualque manera a l’espera de que l’any que ve poguem celebrar Sant Marçal com sempre”, explica Silvia Martínez, membre de l’Associació de veïnats de La Púa de Pòrtol. Dia 30 amb la missa solemne a Sant Marçal, amb el concert de la banda municipal de Marratxí i amb la Nit de Teatre amb l’obra BojaMent es va posar punt i final a les festes de Sant Marçal 2021. Unes festes de les quals, Josep Ramis, regidor de Cultura de l’Ajuntament, es mostra “molt satisfet” per la participació en els diferents esdeveniments programats. “Gairebé en tots el actes s’han omplit els aforaments i això indica la qualitat de les actuacions programades i també les ganes de festa, de participació i de socialització que tenia la ciutadania”. Ramis destaca que com a Ajuntament “teníem ganes de facilitar feina i treball a les empreses del sector cultural i per un altra banda també les ganes d’oci que té la ciutadania i això eren dos aspectes fonamentals per dur endavant les festes i perquè fossin un èxit”.

Confiem en què Sant Marçal 2022 poguem celebrar unes festes amb millors condicions que enguany i havent deixat enrere el pitjor malson sanitari viscut en els darrers 100 anys. Un any en què haurà temps d’acabar de vacunar-nos i de restablir totes les ferides socials i econòmiques que ens ha deixat la pandèmia. Serà, de nou, i de forma multitudinari quan ens tornem a retrobar amb la cultura i les arts als carrers del nostre poble.


REPORTATGE


ENTREVISTA

JOSÉ MANUEL VALVERDE President del Col·legi de Metges

José Manuel Valverde Rubio, president del Col·legi de Metges de les Illes Balears, va néixer a Madrid al 1956, però viu a Mallorca des de 1983, raó per la qual confessa que se sent plenament mallorquí. “A jo em treuen de Mallorca i m’ofegue”. Valverde és metge de família al centre de salut de Martí Serra des de 1992, lloc des d’on ha atès a miles de pacients i des d’on ha vist crèixer Marratxí “fins a l’infinit”. En el darrer any ha vist com la sanitat pública ha respós “amb gran flexibilitat” a una crisi sanitària inèdita en un segle.


Com van viure al centre de salut l’arribada de la pandèmia i com s’han adaptat durnat tant de mesos a una situació tant anormal? Un dijous ens van comunicar que al següent dilluns las consultes passaven a ser telefòniques. La veritat és que no va ser gens fàcil. Va ser molt complicat perquè no disposaven de línees telefòniques ni tampoc de telèfons i van haver d’emprar els nostres telèfons personals per contactar amb els pacients. Tampoc no hi havia material de protecció per protegir els pacients i els professionals. Passats els primers dies, van començar les consultes pressencials. La veritat és que mai no hem treballat tant. De fet, mai no havia treballat una Setmana Santa fins la de l’any 2020. Hem estat funcionant de forma mixta, tant de forma telefònica com de forma pressencial.

tària tant perllongada? Estan cansats i enfadats. El reconeixement per part de la societat es nota cada dia. Hem sentit molt més el suport de la societat que de les autoritats sanitàries. Encara avui no hem vist ni un euro de les promeses que es varen fer. Inclús una pujada que es va fer a nivell nacional no s’ha aplicat a nivell autonòmic.

“Els metges hem sentit molt més suport de la societat que de les autoritats sanitàries”

Recuperat el funcionament normal de consulta, es continuen perdent cites perquè el pacient no s’hi presenta? Passats els mesos, ara ja comença a haver pacients que demanen cita i no venen al centre de salut, i gent que ve només per demanar una recepta o uns resultats, supós que és questió de temps fins que hi hagi una directriu. La veritat és que les cites que es perden distorsionen molt el servei. Es perden entre un 15% i un 20% de les cites tant en atenció primària com en atenció especialitzada perquè la gent no es presenta a les consultes. Com avalua el centre de salut de Martí Serra i el comportament dels pacients durant la pandèmia? Globalment els pacients s’han portat de forma magnífica, estic molt content amb ells. La pandèmia ha suposat un abans i un després en l’atenció telefònica, una modalitat d’atenció que fins ara semblava impensable. Sí, però ens hem quedat en la consulta telefònica i no hem arribat a la consulta telemàtica. Ens hem perdut una oportunitat perquè amb una càmera i un micròfon i veient la cara del pacient es podria haver arribat molt lluny. No parlam de tots els pacients, però si podria haver-se emprat per una part dels pacients. Com estan els professionals sanitaris després d’una crisi sani-

Com valora el ritme de vacunació?

Com la vacunació va començar per la gent de més edat, al principi semblava que a les Balears estaven endarrerits al no tenir una població tant envellida com a altres comunitats. Però ens hem anat posant al dia. L’altre dia vaig estar al poliesportiu Germans Escales i la veritat és que funciona com una màquina, no es perd un minut, és una meravellla. Sabien que en quant hi hagués vacunes, estaven preparats per fer-ho. Quines debilitats sanitàries ha evidenciat la pandèmia? No estaven preparats en abosolut. No hi havia cap pla ni organització ni tampoc hi havia mitjans. No hi havia mascaretres, ni EPIS, ni res. Encara record els videos que circulaven per transformar bosses de fems en EPIS, o fer mascaretes amb acetats. Va ser tot molt casolà. No estaven preparats, no hi havia cap entrenament en atenció telefònica. Probablement s’han comés errades però malgrat les errades la flexibilitat sanitària ha estat a l’altura. Durant aquesta crisi sanitària s’ha reclamat amb més èmfasi un augment de personal i de plantilles, tant d’infermers com de metges Les plantillles estan molt mermades. La precarietat i l’excés de professionals interins no vé d’ara. Cada estiu ha estat molt difícil perquè no hi ha metges ni infermeres i això s’ha vist molt durant la pandèmia. I el problema és que no hi ha una solució a curt termini. Tenim una universitat però no basta perquè el número de jubilacions està molt a prop del número d’incorpracions. I en un futur serà pitjor perquè tindrem una merma de 200 o 300 professionals cada any. Per què no s’ha previst el reforç de les plantilles, tal com es fa a l’empresa privada? El problema és que no hi ha d’on tirar. Es va deixar de substituir i la gent es va marxar i quan els necessites no estan. Amb la nova


ENTREVISTA universitat i la capacitat de fabricar nous metges no basta perquè si surten 20 metges però es jubilen 60 i tampoc no conseguim que venguin metges a les Balears. En totes les comunitats hi ha deficiències i tothom tracta de fidelitzar als seus metges. Tenim una retribució per residència que és infinitament més baixa que a les Illes Canàries. La vida en Balears és molt cara, un Mir de primer any guanya 1.200 o 1.300 euros i si ha de pagar 1.000 euros de lloguer és molt difícil que vullgui venir. El Col·legi de Metges de les Balears ha estat molt crític amb el nou sistema d’elecció de places dels MIR. Sí, perquè perjudica els MIR. Abans treies un número i miraves totes les places que quedaven en totes les ciutats d’Espanya. Ara tu ja no veus el que queda, si tu treus el número 1.400 hauras de demanar totes les places que queden, pero no veus quines places queden. És una elecció a cegues, te jugues la vida i la teva especialitat i és una loteria, estàs a a allò que digui la màquina. Els MIR estan molt enfadats, hi ha hagut manifestacions i han rebut el suport de l’Organització Mèdica Colegial i dels col·legis mèdics de tot Espanya. Com valora la sanció de sis anys de suspensió i 16 mil euros a un metge de Formentera, negacionista del covid? El procés ha estat llarg perquè ha de ser molt garantista i revisar si hi ha hagut incompliments de codi ètic i deontològic. Hi havia múltiples incompliments i sumant punts va sortir aquesta sanció. Era una persona que, a més, amenaçava amb denunciarnos i dur-nos a la presó i reclamava la presència del Col·legi a debats televisius, però així era donar-li corda i visibilitat. Jo he rebut la felicitació de la resta de col·legis d’Espanya. Hi ha col·legis que estaven en processos paral·lels i que ens han demanat la documentació per fer-los servir de model en casos similars.

Com valora l’atenció sanitària primaria de Marratxi? Duc a Marratxí des de 1992. La població ha crescut infinitament. Tenim una ratio en aquest centre que bordeja els 2.000 pacients per metge, molt per damunt de les xifres que aconsella l’Organització Mundial de la Salut. I inclús estem per damunt dels centres de salut de les Balears, on la mitjana és de 1.700 targetes sanitàries que, a la vegada, estan per damunt dels 1.500 targetes sanitàries de la resta d’Espanya i de les 1.300 targetes que aconsella la OMS. I com valora com a president del Col·legi la situació sanitària de les Balears? La creació de la Facultat de Medicina ha estat un avanç infinit per fabricar els nous propis metges. I el Col·legi va estar absolutament a favor. El 061 de les Balears ha estat un referent a nivell nacional i ha estat pionera en altres moltes coses a nivell hospitalari. Les Balears tenen el hàndicap del cost de la vida. Jo sóc de Madrid, però duc a Mallorca des de 1983. A jo em treus de Mallorca i m’ofegue. Vaig començar a Bunyola al 1983 i no tenia gairebé ni mitjans i, fins i tot, havia d’acabar prest perquè compartia la sala d’espera amb l’associació de ball de bot. La sanitat privada a les Illes té un pes important, com valora la seva funció? El pes de la sanitat privada és important a les Balears i això descarrega molt a la sanitat pública. Si aconsegueixes cita a la sanitat privada, estas deixant una vacant en la sanitat públic. A nivell d’atenció primària i de pediatria, la sanitat pública no té rival perquè no té mitjans ni la capacitat de la sanitat pública. La veritat és que mai no enfrontaria a la sanitat pública amb la privada. Estaríem molt més agobiats sense ells. La sanitat privada és un valor i hem d’aprofitar-la.


CONEIX EL COMERÇ LOCAL FLOR D’AMETLER, L’ESSÈNCIA DE MALLORCA Flor d’Ametler va néixer de la mà de Bernat Vallori al 1920. Ell va ser el creador d’un perfum singular, amb una flor autèntica d’ametller dins l’ampolla. Un procés artesanal que comença amb la recollida de les flors al mes de febrer. Posteriorment es deixa macerar en alcohol entre tres i cinc anys i després es comercialitza amb la flor dins l’ampolla. Els descendents de Vallori no van voler continuar amb el negoci i el va comprar Miquel Àngel Benito, que havia fundat Tot Herba al 1976. Ara està al front del negoci el seu fill, Enrique Benito. “Som descendents de cor. Bernat Vallori va estar amb nosaltres fins un any abans de la seva mort, amb més de noranta anys. Era una persona que li agradava el que feia i li agradava transmetre-lo perquè no volia que morís la seva empresa”. Miquel Àngel Benito va començar amb cosmètica natural fa 45 anys, “quan ningú xerrava de cosmètica natural”, apunta el seu fill. Flor d’Ametler pressumeix de no haver caigut en les modes. Insisteixen en fer allò que han fet sempre. “Feim oli d’ametler, romaní, lavanda, però ens demanen oli d’Argà i diem no, això es fa al Marroc. Les nostres materies primeres són de quilòmetre zero, però no per modes sinò perquè hem nascut així i hem seguit fidels al que som”, subratlla Benito. Enrique Benito reivindica que Flor d’Ametler, considerat per l’IDI (Institut de Desenvolupament de les Illes Balears) comerç arrelat, és una petita empresa familiar on es fa feina per vocació. Enrique Benito conta que ell no va estudiar ni química ni cosmètica, sinò disseny i marquèting però que està a l’empresa perquè “ho he mamat des de petit”.

En Flor d’Ametler expliquen que la desaparició de la major part de les perfumeries i el fet que les que quedin apostin per les grans multinacionals ha fet que hi hagi un buit a la venda física per Flor d’Ametler. “Es ven molt bé per internet a Alemanya, Regne Unit i, sobretot a França”. Enrique Benito conta que cada any canvien “un miqueta el perfum, no el modernitzam però sí l’actualitzam però la base sempre és la mateixa, que són les flors d’ametler. Perquè no canviï sempre deixam la meitat als dipòsits cada any i després li tornam a afegir perquè els canvis no siguin tant intensos”. A Flor d’Ametler ofereixen tres perfums: el clàssic, el fresc i l’exclusiu. “Ens donarem compte que Flor d’Ametler era el perfum de les padrines i per això varen crear dos productes més. Un perfum fresc, amb notes cítriques, que es pogués usar a diari, i un altre més exclusiu, amb notes mes elegants, més avainillades i dolcetes”. Enrique Benito conta que una de les apostes més encertades però també més arriscades va ser la decisió de vendre només a Mallorca. “Mon pare ho va comprar i va decidir vendre només a l’illa. Era una època on internet no existia i tothom volia exportar, però nosaltres vàrem pensar que era un valor afegit tornar cap a enrere, que el nostre perfum fos exclusiu de l’illa i que no es trobàs a cap ciutat del món.


ESCANEJA

producte bàsic”.

I, curiosament, aquest tancament va ser una obertura perquè es va convertir en un souvenir, en un troç de Mallorca”, assegura Benito. Flor d’Ametler compta amb set empleats i ven el 70% de la seva producció a Mallorca i el 30% per internet. Enrique explica que les vendes a França, Alemanya i Rússia els han ajudat molt perquè només amb la venda local “no hauríem pogut subsistir”. PANDÈMIA Enrique Benito explica que gràcies a que disposaven d’alcohol durant la pandèmia van subsistir sense fer cap ERTE. “Afortunadament teníem alcohol i varen fer una loció amb l’alcohol que teníem. Una loció que duu tres olis esencials”, la qual cosa fa que, a diferència d’altres locions, les mans no es ressequen i queden ben hidratades. Benito conta que el confinament va ser una època molt dura perquè tothom acudia a Flor d’Ametler a cercar locions alcohòliques: policies, bombers i particulars. “Va ser una bojeria, l’alcohol va pujar fins a un 800% perquè no hi havia. Nosaltres vam mantenir el preu per ajudar a la població que necessitava d’un

Enrique Benito insta a fer un raonament profund i prendre mesures estratègiques perquè durant la pandèmia ha quedat palesa la feblesa de Mallorca. La dependència de suministres elementals d’altros païssos ha demostrat que pot aturar tot l’illa i posar a la població en dificultats serioses. “Hem de ser conscients de que si tot ve de Xina i hi ha una aturada de subministrament, ens quedam penjats”. Per això Benito reclama a les autoritats i al món empresarial a aprendre de l’experiència i a ser “el màxim d’autosuficients perquè el sistema és molt feble i sempre estem penjant d’un fil”. Flor d’Ametler està plenament conscienciat de la necessitat de reduir al màxim els embalatges innecessaris. “Jo ven sabó, no ampolles, per això sóc partidari dels envasos reutilitzable. A mí reciclar no m’agrada, m’estim més reutilitzar”, raona Benito que recordar que reciclar és tornar a fabricar. Flor d’Ametler també serveix als hotels, com Garden Hotels, amb qui té un acord de suministrament i a qui ha ajudat a estalviar milers i milers de petites ampolles als seus hotels. Altra de les iniciatives que tenien molt d’èxit abans de la pandèmia eren les rutes amb es-

trangers que recorren els ametlers i les instal·lacions de Flor d’Ametler per conèixer el procés d’elaboració del perfum o les visites dels japonesos que acudeixen fins a Flor d’Ametler per destil·lar romaní. Unes rutes que també es fan amb els col·legis i que es van interrompre per la pandèmia. Enrique Benito explica que per ell i la seva família Marratxí “ho és tot. No em veig partint d’on he nascut.No som una empresa de polígon industrial”. L’empresa, que va començar al Pont d’Inca, ja porta 40 anys a la seva actual ubicació al Camí de Can Frontera. I tot i que no els agradaria partir a un altra ubicació sí voldríen ampliar les seves instal·lacions, cosa que de moment no és possible per les ordenances municipals. Mentrestant, Flor d’Ametler continua a una ubicació privilegiada i fent allò que ha sabut fer sempre, un producte que va crear Vallori i que va transmetre als Benito que han continuat dotant a Flor d’Ametler d’un aroma inconfusible que ha sobreviscut a les pandèmies i a les modes de les altes perfumeries gràcies als consumidors que valoren un producte artesanal amb fortes arrels a Marratxí.


TERRA DE FANG

ES CAÜLLS, SON SALES I EL TORRENT DE COANEGRA El pont d’es Caülls, on actualment hi trobem l’estació de tren de Marratxí, fou edificat amb blocs de marès al segle XIX amb l’objectiu de salvar l’obstacle que suposava el torrent de Coanegra, millorant així la comunicació entre dues destacades possessions: Es Caülls i Son Sales. Laura de Luque, Historiadora de l’art

La possessió de Son Sales, probablement d’origen medieval, estava formada per unes cases i un important celler, tafona, molí de sang, estable, boval, entre d’altres dependències agrícoles, ja que es dedicaven a l’explotació de garrovers, oliveres, vinya i conreu. Amb els anys, es va anar ampliant i reformant. Fou la possessió més valorada de Marratxí i una de les més significatives i grans de Mallorca. El 1800 es va dividir en dos: Son Sales i Es Caülls, sorgint aquesta darrera, per tant, com una extensió que es va explotar com a zona ramadera, arribant a tenir fins a 3000 ovelles i 500 oliveres. Quan es va dividir, l’anomenaren Son Sales Nou, fins que es va regularitzar el topònim antic, Es Caülls. Fou adquirida pels propietaris de la veïna son Verí, els quals feren reconstruir aquest pont. Per aquest motiu,

als laterals d’aquest es poden observar dos escuts: el de l’esquerra correspon a la família Verí, i el de la dreta, a la família Sales. Al centre, s’hi pot observar un crucifix amb els quatre braços en el que s’anomena flor de lis o flor de lliri, que simbolitza, entre d’altres connotacions, la puresa, l’honor i el poder. Abaix de la creu, hi figura la data de 1884.

el torrent Gros, on aboca les seves aigües. A més del valor paisatgístic, l’entorn del torrent és un indret interessant per la seva flora i fauna. Entre la vegetació abunden els endemismes insulars com la ginesta, la violeta de penyal, la maçanella, l’estepa joana i el tem bord, entre d’altres. També hi trobem arbres com el rotaboc, l’alzina, l’om, el fleix, el lledoner i el poll negre.

El pont consta al Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic del terme municipal de Marratxí (1999). Per altra banda, els dos escuts estan declarats Bé d’Interès Cultural des de l’any 1963. Des de 2006 el pont d’es Caülls només es pot transitar a peu.

A les zones més humides del torrent hi ha nombroses plantes aquàtiques com la verònica d’aigua blava, el sussorí, el xiringuillo, la menta borda o el jonc, a més de diverses falgueres. Pel que fa a la fauna, hi són presents les tres espècies de salvatgina, el mart, la geneta i el mostel. Als forats, coves i avencs s’hi amaguen les rates-pinyades, mentre que als gorgs dels torrents hi tenen l’amagatall la serp d’aigua i el granot. Aquests indrets són visitats freqüentment per alguns rapinyaires com el falcó, el xoriguer, la milana o l’òliba.

Quant al torrent de Coanegra, el qual comença al salt des Freu, a Orient, i s’extén per la vall de Coanegra, cap als termes de Bunyola, Santa Maria i Alaró, fins que, un cop al Raiguer, s’ajunta al Pont d’Inca amb


CONEIX L’AJUNTAMENT

XARXA COMUNITÀRIA DE MARRATXÍ, CAP MARRATXINER SENSE ATENCIÓ

‘Marratxí Xarxa Comunitària’ és un projecte de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí per tal de donar suport a diferents col·lectius de població de Marratxí, en especial, a famílies, persones que viuen o se senten soles, persones majors, persones en risc d’exclusió social i persones amb discapacitat, amb l’objectiu que puguin millorar la seva qualitat de vida i de benestar a nivell individual, familiar i social.

El projecte pretén aconseguir millores en la situació vital de les persones usuàries ateses. En aquest sentit el projecte Marratxí en xarxa es dirigeix a tres grans col·lectius: -Gent Gran que viu o es troba tota sola -Famílies nouvingudes amb necessitat de suport per a la integració social -Famílies amb menors o amb dificultats per al manteniment de la llar i la cura dels seus membres -Persones amb discapacitat amb necessitat de suport per a la vida autònoma Respecte a la gent gran s’ha detectat un gran nombre de persones grans que es troben totes soles i que pateixen mancances en l’àmbit de vida familiar i/o social. Aquest fet fa que es trobin amb dificultats per poder desplaçar-se, realitzar tràmits bàsics o assistir a activitats de caràcter social o de vida activa i saludable. L’objectiu del programa Marratxí en xarxa és pal·liar aquestes mancances i facilitar a les persones usuàries una vida social plena. Per tal d’aconseguir aquests objectius s’ha incorporat l’ús de les noves tecnologies com ara tauletes, o altaveus intel·ligents com a mitjà d’interacció social i creixement personal. Altres intervencions previstes per a la Gent Gran són el foment de l’assistència a activitats d’oci i

envelliment saludable així com d’àmbit intergeneracional; i, l’increment dels contactes entre persones majors Les famílies nouvingudes són un altre dels col·lectius als quals es dirigeix Marratxí en Xarxa. A Marratxí hi ha un elevat nombre de famílies nouvingudes o que es troben en situacions de reagrupament familiar i que necessiten suport per a l’adaptació a l’illa en els processos d’integració administrativa, social, sanitària, educativa i afectiva. Es tracta de persones que requereixen ajuda amb la llengua i l’accés a recursos i serveis comunitaris. Marratxí en Xarxa presta a aquestes famílies suport en el seu procés d’integració cultural i sociocomunitària de manera individual , integral i especialitzat, amb coordinació amb l’equip d’atenció primària i comunitària d’àmbit municipal i supramunicipal. Les famílies amb dificultats per al manteniment de la llar o la cura dels seus membres també tenen cabuda dins el programa Marratxí en Xarxa. Es tracta de famílies que per circumstàncies socioeconòmiques o culturals presenten mancances a l’hora d’autogestionar-se. Bàsicament necessiten suport en aspectes com alimentació i hàbits de vida saludable, economia domèstica, educació dels infants i relacions filio-parentals, cura de per-

sones grans o dependents. Les accions de Marratxí en Xarxa van encaminades a l’acompanyament d’aquestes famílies en el procés d’assumir les seves responsabilitats de manera autònoma. Les persones amb discapacitat que presentin dificultats en la seva autonomia personal per manca d’habilitats o per limitacions pròpies de la seva discapacitat també reben el suport del programa Marratxí en Xarxa. En aquest sentit els àmbits d’actuació es concreten en aspectes organitzatius de la llar, acompanyaments a tràmits administratius o serveis sanitaris o millora de les situacions d’aïllament comunitari i social. A Marratxí l’any 2020 hi havia empadronades al voltant de 38.000 persones de les quals més de 5.500 eren persones majors de 65 anys (14,7%) i quasi 1200 eren majors de 75 anys. Pel que fa a persones estrangeres les xifres determinen que l’any 2020 hi havia un total de 2.120 persones empadronades i nascudes fora de la UE).A més, hi havia 1.450 persones amb discapacitat i 8.208 menor d’edat. El servei de Marratxí en Xarxa s’activa quan es detecta que qualque ciutadà o ciutadana de Marratxí podria tenir una necessitat de les anteriorment citades. Llavors es fa una visita a domicili i s’acorda conjuntament les intervencions a realitzar.


CIUTADANIA ACTIVA

MARRATXÍ, UN MUNICIPI IDONI PER FER COMPOSTATGE DOMÈSTIC L’Ajuntament de Marratxí, a través de l’àrea de Medi Ambient, organitza uns cursos de compostatge domèstic per tal de ajudar els marratxiners a reduir els residus orgànics. El curs, impartit per Amics de la Terra, es duu a terme a la Deixalleria i hi participen entre 12 i 14 persones. És una forma de conscienciar a la ciutadania dels beneficis de l’economia circular ja que el 40% dels residus són orgànics i amb el compostatge es deixen de produir. Durant el curs s’explica que el compostatge domèstic és una eina barata per generar adob ric en nutrients per al jardí o els cossiols i respectuós amb el medi ambient. L’objecte del projecte és fomentar el compostatge de la fracció orgànica a les llars del municipi. La fracció orgànica comprèn, principalment les restes de menjar i les restes vegetals de mida petita de tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.), podent suposar un 40% en pes de la bossa domèstica de fems a aquells nuclis on no n’hi hagi recollida selectiva. Marratxí és un municipi amb un nombre significatiu de vivendes amb espai i característiques adients per a la instal·lació de composteres, per a dur a terme aquest tractament en l’àmbit domèstic. Per cada 100 kg de residus, se n’obtenen 30 de compost i, d’aquesta manera, s’afavoreix la retenció de l’aigua de reg, la qual cosa suposa un estalvi d’aigua d’entre el 30 i el 70%. Els participants als cursos se’n van amb la idea

de que qualsevol compostera té l’objectiu de tancar el cicle dels aliments, que tornen a la terra per alimentar allò d’on han sortit. El compost es pot utilitzar al jardí o a l’hort, millorant les característiques del sòl. Reducció dels residus generats i de les emissions contaminants. La durada del curs és d’un trimestre. Entre els beneficis hi ha els ambientals perquè el compost es pot utilitzar al jardí o a l’hort, millorant les característiques del sòl, a més de que es redueixen els residus generats i les emissions contaminants. També hi ha un clar benefici econòmic perquè la fracció orgànica, en cas de recollida selectiva o del seu compostatge en l’àmbit domèstic, no suposa un cost econòmic afegit per al municipi.

Amics de la Terra recomana al seu manual de compostatge que es reguli l’entrada d’aire i humitat mantenint el contenidor cobert o tancat. Els materials llenyosos hauran de ser tallats en trossos no majors de 5 cm, pel que són precises unes tisores de poda, una destral o una trituradora vegetal. També seria útil disposar d’una eina airejadora per moure i airejar els materials i, fins i tot, d’una pala per recollir el compost ja fet. És necessari disposar d’un sedàs per separar la part perfectament compostada dels fragments llenyosos i les parts sense descompondre, encara presents

Al curs s’aconsella que les composteres siguin un contenidor de reixa metàl·lica, de fusta o de plàstic. El compostador ha d’estar situat en un lloc protegit per evitar variacions tant de temperatura com d’humitat. La posició ideal és sota un arbre de fulla caduca, de manera que estigui a l’ombra a l’estiu i al sol a l’hivern.

FASES I TIPUS DE COMPOST El procés de compostatge principalment es divideix en dues fases, ambdues sempre en presència d’oxigen. La primera fase és la de la descomposició i degradació, on la temperatura pot arribar als 70ºC i una durada entre 6 i 8 mesos; i la segona fase, de maduració, on es multipliquen petits animals com cucs, cotxinilles i insectes que es nodreixen dels microorganismes, restes vegetals i diversos invertebrats, contribuint així a la formació de compost madur.

Es recomana col·locar el compostador sobre la terra, mai sobre ciment, asfalt o paviment, per permetre als descomponedors presents en el sòl la colonització del recipient.

APUNTA’T-HI Pots apuntar-te al curs de compostatge mitjançant l’Area de Medi Ambient i rebràs una compostera de franc.


Profile for Comunicació (Ajuntament Marratxí)

Marratxí 'Terra de Fang' n.º34_CAT  

Marratxí 'Terra de Fang' n.º34_CAT  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded