__MAIN_TEXT__

Page 1

FANG / DESEMBRE 2020 / N 27

Dipòsit Legal PM 377-2012

TERRA DE

REPORTATGE ABOCADORS IL·LEGALS, UN ATEMPTAT MEDIAMBIENTAL I ECONÒMIC CONEIX EL COMERÇ LOCAL CA’N XIC, UN COMERÇ AMB HISTÒRIA TERRA DE FANG UNA FIRA DEL FANG ADAPTADA A LA COVID-19 FOTO PORTADA: ABOCADOR CAMÍ DELS MORTS


EDITORIAL

AMB DISTÀNCIA, PERÒ MÉS UNITS QUE MAI El Nadal de 2020 passarà a la història com el més atípic i excepcional de la història recent. Res es com altres anys. Mallorca es troba en una situació de risc extrem, un nivell 4 que ens obliga a ser rigorosos en el compliment de les mesures sanitàries. La distància social, l’obligació de dur mascareta i netejar-se les mans amb freqüència continuarà sent essencial durant les pròximes setmanes per no infectar-nos del Covid-19. Però el nivell 4 d’emergència ens obliga a extremar, encara més, les precaucions i complir amb les limitacions establertes a les reunions socials i familiars tant a l’interior com a l’aire lliure. No obstant això, l’Ajuntament de Marratxí ha elaborat una programació nadalenca adaptada a la situació sanitària amb una oferta sociocultural molt extensa i atractiva per gaudir del Nadal amb totes les precaucions.

CRÈDITS Núm. 27 Desembre 2020 Redacció: Víctor Valera Edició: Ajuntament de Marratxí Disseny-Maqueta: Estudi Tomeu Darder Maquetació: Joan Cristòfol Arbós Disponible en castellà a: www.marratxi.es

En aquest context, l’Ajuntament de Marratxí ha posat en marxa una campanya per convidar tots els marratxiners a fer les compres de Nadal dins el municipi per donar un cop de mà al comerç local, un dels més afectats per la pandèmia. Sota el lema ‘Aquest Nadal feim les coses diferents perquè tot sigui com sempre’, els marratxiners tenim l’oportunitat d’ajudar-nos entre nosaltes comprant i consumint en el comerç de proximitat, que té una oferta de gran qualitat i varietat. Tot a l’espera que al 2021, i amb l’ajuda de la vacuna i del gran esforç que estam fent com a poble, comencem a recuperar la nostra forma de vida.


NOTÍCIES

Ja està operatiu el nou accés al polígon de Marratxí des de l’autopista d’Inca

El nou enllaç del polígon de Marratxí des de la carretera que uneix Palma amb sa Pobla (Ma-13) ha obert al trànsit. La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, el batle de Marratxí Miquel Cabot i el conseller de Mobilitat i Infraestructures de la institució insular, Iván Sevillano, han assistit a la inauguració d’aquest tram. També han estat acompanyats pel tinent de batle d’Urbanisme, Joan Francesc Canyelles, per la segona tinent de batle, Neus Serra i per representants del departament d’Infraestructures del Consell i de l’empresa adjudicatària de les obres. El batle de Marratxí, Miquel Cabot ha assegurat que “estem molt contents que aquesta sortida sigui una realitat perquè era una demanda històrica que suposa un gran avanç per tots els empresaris i perquè eliminem el trànsit pesant rodat de zones urbanes com Es Figueral i Es Caülls i és un exemple de col·laboració entre institucions”. Les obres del nou enllaç, que s’ha fet a uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Marratxí, varen començar a finals de juny, i han consistit en l’execució d’una entrada

directa a la zona industrial per als vehicles procedents de Palma i d’un accés de sortida en direcció cap a Inca. “En quatre mesos hem fet realitat una reivindicació històrica” ha assenyalat la presidenta Cladera, qui ha recordat que “no només és important millorar la connectivitat del polígon, sinó també alliberar de trànsit pesat zones residencials com Es Caülls o Es Figueral i aportar seguretat als vianants dels pas soterrat que connecta urbanitzacions d’un costat i altre de l’autopista”. Per la seva banda, el tinent de batle d’Urbanisme de Marratxí, Joan Francesc Canyelles, s’ha mostrat “especialment satisfet perquè aquesta obra era una necessitat que feia anys que reivindicaven i es dona solució a altres qüestions com la mobilitat sostenible i en la qualitat de vida dels veïnats perquè a partir d’ara deixen de passar els tràilers per dins la zona urbana d’Es Caülls”. El nou enllaç per a vehicles s’ha completat amb l’execució d’un pas elevat per a vianants i ciclistes (d’1,5 metres i amb una tanca de protecció) i amb altres millores al camí de Muntanya, que comunica les urbanitzacions d’Es Garrovers amb el po-

lígon i amb el centre de salut ubicat a Son Ramonell El conseller de Mobilitat Iván Sevillano ha explicat que “hem establert una plataforma específica per a vianants, a més, és elevada per complir amb els criteris d’accessibilitat. Estam molt satisfets de poder aportar sempre a totes les obres una visió enfocada especialment el vianant i al ciclista i no quedar-nos tan sols en les infraestructures viàries”. Sevillano ha afegit que per l’execució del projecte “s’ha reciclat bastant material, tot el reblert dels parterres s’ha fet amb restes de poda del manteniment de l’autopista i els talussos s’han fet amb un sistema d’hidro-sembra amb llavors autòctones” L’entrada al polígon s’ha efectuat al quilòmetre 5,5 de l’Ma- 13, a l’alçada del camí de Muntanya (que passa per sota de l’autopista) i connecta amb la zona industrial pel carrer d’es Teixidors. A més, s’ha dut a terme un accés directe des de l’autopista a la urbanització de Son Ramonell i una sortida també directa dels vehicles procedents d’aquesta zona residencial cap als pobles del Raiguer.Les obres varen ser adjudicades a l’empresa Melchor Mascaró per un cost d’1.288.699 d’euros.


NOTÍCIES

Visita institucional a les obres de la nova residència de Pòrtol que obrirà a finals de 2021

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, i la presidenta del Govern, Francina Armengol, han visitat les obres de la futura residència de Pòrtol, a Marratxí, que té previst obrir a finals de 2021. Aquesta llar de persones majors amb dependència de gestió pública tindrà 100 places i compta amb un pressupost de 8.421.287,40 euros, finançats per la Conselleria d’Afers Socials i Esports, que hi aporta 4,5 milions, i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que hi aporta els 4 milions restants. A la visita també hi han assistit la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; el president de l’IMAS, Javier de Juan; el gerent del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials, Juan Manuel Martínez, la regidora de Serveis Socials, Igualtat, Educació, Formació i Treball, Aina Amengual, a més dels regidors d’Urbanisme, Joan Francesc Canyelles, i de Transparència, Aina Serra. Armengol ha destacat que la construcció d’aquesta nova residència respon al “compromís” del Govern adquirit amb la dependència per oferir “els drets bàsics” a la ciutadania de les Illes Balears. En aquest sentit, ha subratllat

que tot i que “queda molt camí per recórrer”, el Govern “prioritza la inversió en recursos públics» per crear més places residencials, més centres de dia i augmentar l’ajuda a domicili. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha dit que aquesta residència “demostra el compromis d’aquest ajuntament amb els noltros majors. Si fa dos anys presentaven un nou centre de dia a Pòrtol, avui estam aquí per presentar el que será en uns mesos que una realitat: la nostra residència pública de Marratxí. Estic molt content i vull incidir en la col·laboració entre les institucions que venim demostrant des de 2015 tant Consell com Govern i Ajuntament col·laboram molt estretament i d’aquí totes les inversions que s’han fet, com pot ser la connexió de l’autopista al polígon de Marratxí”. Per part seva, la consellera Santiago ha destacat la col·laboració institucional a través de la qual s’ha pogut posar en marxa la nova residència. També ha apuntat que forma part d’un pla d’infraestructures residencials que s’està desenvolupant i que permet que aviat s’acabin les obres de la residència de Formentera, que ja estigui en marxa la de Palma o que es pu-

guin fer reformes a les de Ferreries, Sant Lluís o Campos «amb l’objectiu d’ampliar l’oferta residencial». La residència, de futura gestió pública, constarà de dues plantes i un soterrani amb les cuines, vestuaris i instal·lacions. La superfície es de 5.400 m2 i disposa de 80 habitacions individuals i 10 habitacions dobles. Actualment, els terrenys pertanyen al Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears després d’una cessió de l’Ajuntament de Marratxí. La cessió de les obres i les dificultats d’aquest any han obligat a prorrogar el termini del contracte fins al desembre de 2020. Les obres s’han anat desenvolupant a bon ritme i l’estructura ja està acabada i s’està finalitzant la distribució de les plantes i les instal·lacions de lampisteria i aire condicionat. Una vegada equipada amb el mobiliari i amb la posada en servei dels subministraments d’aigua i energia, la residència podrà entrar en funcionament a finals de 2021.


NOTÍCIES

Dotze clubs esportius de Marratxí participen la campanya “Tu ets part de la vacuna”

L’Ajuntament de Marratxí ha presentat al camp de futbol de Can Gaspar la campanya “Tu ets part de la vacuna. Si no l’atures tu no l’aturarà ningú”. Representants de dotze dels clubs esportius del municipi participaran a aquesta campanya que pretén conscienciar a la població de la importància de seguir les normes sanitàries per tal d’aturar la pandèmia. El consistori repartirà un total de 1300 camisetes a dotze dels clubs esportius del municipi, els que practiquen esports col·lectius d’equip, amb el lema “Tu ets part de la vacuna. Si no l’atures tu no l’aturarà ningú”, una campanya que es va posar en marxa al setembre i que ara es dirigeix també als clubs esportius. Els esportistes d’aquests dotze clubs duran la camiseta abans dels partits i als entrenaments per tal de conscienciar als ciutadans, i especialment els joves, de la necessitat de complir les normes sanitàries com mantenir la distància social, dur la mascareta o complir el toc de queda per tal de reduir els contagis. “Demanem els joves que se conscienciïn de la necessitat de complir les normes sanitàries i els que ho transmetin a les seves famílies. Per això feim aquesta campanya amb dotze clubs esportius i repartirem 1300 camisetes als nostres esportistes per dur el missatge de conscienciació davant la pandèmia que vol traslladar aquest ajuntament a tots els marratxiners”, ha explicat Miquel Cabot, batle de Marratxí.

Per la seva part, el regidor d’Esports, Daniel Mas, ha apuntat que “els clubs esportius de Marratxí són una part fonamental del teixit social i associatiu del municipi, i la seva implicació és fonamental per a conscienciar a la ciutadania dels efectes de la Covid-19 i de com combatre-la”. Carme Gayà, presidenta del Club Voleibol Pòrtol, club participant de la campanya, ha valorat positivament la campanya i ha assenyalat que “és una camiseta d’entrenament que farem servir per encalentir abans dels partits per conscienciar a la gent de la situació que estem vivint ja que com a esportistes hem de contribuir a que la situació millori”.

Els clubs participants de la campanya són els següents: A.D. LA SALLE PONT D’INCA ATHLECTIC ES LICEU ATHLETIC MARRATXÍ C.D. BÀSQUET PLA DE NA TESA BÀSQUET SA CABANETA CLUB VOLEIBOL PÒRTOL DEPORTIVO MARRATXI C.F. FUNDACION ASNIMO HANDBOL MARRATXÍ PÒRTOL F.C. SPORTING SANT MARÇAL C.F. U.D. PLA DE NA TESA


NOTÍCIES

L’Ajuntament de Marratxí i el Consell de Mallorca comencen a netejar l’abocador il·legal del Camí dels Morts

Els operaris de Mac Insular han fet net el camí dels Morts de Marratxí, que s’havia convertit en un abocador il·legal. El consistori havia demanat la col·laboració del Consell de Mallorca per fet net aquest camí públic que ha arribat a acumular fins a 150 tones d’enderrocs, mobles, matalassos i electrodomèstics. L’actuació de les pales i camions de Mac Insular juntament amb quatre operaris es perllongarà durant quatre dies per tal de recollir les 150 tones de residus de construcció i demolició (RCD), i voluminosos abandonats a aquesta zona. La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot ha assenyalat que “seguirem fent feina al costat dels ajuntaments de Mallorca per acabar amb el ‘turisme de residus’, abandonar tota classe de residus de demolició i construcció (enderrocs) i voluminosos (mobles vells, matalassos, etc.) i ha recordat que “la solució definitiva en aquests casos passa per la col·laboració entre totes les institucions”.

Tots els residus retirats es duran fins a la planta de Mac a Bunyola per al seu tractament. Mac Insular no cobrarà res a l’Ajuntament de Marratxí, que només es farà càrrec de pagar el tractament dels enderrocs. La directora insular de Residus, Patrícia Arbona ha aprofitat per fer una crida a la ciutadania recordant que “tots aquests impactes sobre el medi ambient tenen fortes repercussions i anualment les administracions han de dedicar molts esforços econòmics i materials per restituir-lo”. Arbona ha afegit que és important reforçar la vigilància per evitar que aquestes pràctiques es tornin a repetir. L’Ajuntament de Marratxí ha tancat recentment l’accés rodat d’aquest camí, on es permet únicament l’accés a peu i en bicicleta. D’aquesta manera es tracta d’evitar que el camí es torni a trobar ple de residus d’aquest tipus. L’abandonament de residus és una infracció tipificada a la Llei de residus i que implica una sanció econòmica.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha destacat que els abocadors incontrolats són un problema generalitzat a tot Mallorca que atempta contra el medi ambient i costa molts de doblers als ciutadans. “Estem molt contents d’aquesta col·laboració amb el Consell de Mallorca i Mac Insular, a qui estem molt agraïts, per netejar aquestes escombraries i que aquesta zona torni a ser un camp on tothom pugui passejar i gaudir i no com ara que fa mal a la vista i al medi ambient” Per la seva banda, Cristina Alonso, tercera tinent de batle i regidora de Medi Ambient, ha destacat que la neteja es perllongarà durant quatre dies perquè cal separar manualment materials tòxics com amiant o pots de pintura. Si aquests residus s’haguessin tirat on toca el cost de retirar-los hauria estat tres o quatre vegades inferior”, ha afegit Alonso, que ha assegurat que durant el confinament va haver-hi un increment substancial de llançament de fems a abocadors il·legals.


NOTÍCIES

La Fira del Fang de 2021 s’adapta a les normes i protocols de la Covid-19

L’Ajuntament de Marratxí ha convocat la XXXVII Fira del Fang i ha publicat les bases per a la seva participació, que serà del 6 al 14 de març a Sant Marçal, a l’espai municipal conegut com “La Verònica”. L’edició d’enguany se celebrarà en compliment estricte dels protocols Covid-19. Per aquesta raó el recinte a l’aire lliure que alberga la fira serà més gran que en edicions anteriors per tal de donar cabuda al màxim número de firaires dins el compliment de les normes. A més, es marcaran uns itineraris de circulació d’anada i tornada per tal de mantenir la distància social i per evitar aglomeracions dins el recinte.

Per tal de donar suport al sector ceràmic, que ha estat durament copejat per la pandèmia, l’Ajuntament de Marratxí ha iniciat els tràmits per eximir de pagar la taxa d’ocupació als ceramistes que participin en la trenta-setena Fira del Fang. Una exempció de taxes que haurà d’aprovar-se en el ple del pròxim mes de desembre. El tema monogràfic de la Fira serà “Cuines del món amb ceràmica (II)”. El consistori ha decidit repetir la temàtica de l’any passat perquè l’anterior edició va estar condicionada pel Covid-19 i moltes activitats previstes no es van poder fer.

La sol·licitud de participació a la Fira es podrà presentar entre els dies 23 de novembre i 18 de desembre de 2020 als registres municipals, sempre amb cita prèvia, per correu postal, per registre electrònic (www.marratxi.es), o als llocs establerts per la llei de procediment administratiu comú. Els impresos de sol·licitud es poden descarregar al web www.marratxi.es o recollir-lo a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Marratxí. L’Ajuntament es reserva la capacitat d’adaptar les normes, aforaments i protocols de la Fira del Fang a la situació de la pandèmia en el moment de la fira, al mes de març de 2021.

El Consistori eximirà de les taxes d’ocupació a bars i restaurants durant 2021 El ple de l’Ajuntament de Marratxí ha acordat modificar l’ordenança fiscal que regula la taxa de terrasses per tal de bonificar el 100% de la taxa d’ocupació de la via pública per cafeteries, restaurants, terrasses de bars, taules i llocs de venda amb finalitat lucrativa. Queden fora d’aquesta bonificació les ocupacions ubicades a grans establiments comercials, individuals o col·lectius o a complexes d’oci. L’objectiu és ajudar al sector de la restauració per mitigar els efectes econòmics del sector de la restauració, un dels

més afectats per la Covid-19. Ara l’acord del ple es sotmetrà a exposició pública durant trenta dies hàbils perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions pertinents. En el cas que no es presentin reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat aquest acord, fins llavors provisional, sense necessitat d’acord plenari.


NOTÍCIES

L’Ajuntament de Marratxí presenta la campanya en favor del comerç local

L’Ajuntament de Marratxí ha presentat la campanya de foment del comerç local durant les compres de Nadal. Sota el lema ‘Aquest Nadal feim les coses diferents perquè tot sigui com sempre’, el Consistori ha el·laborat diversos cartells de la campanya en què demana als marratxiners que façin les compres de Nadal dins el municipi per donar suport al comerç local i als seus treballadors, fortment copejats per les conseqüències de la pandèmia. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha explicat que enguany l’Ajuntament ha optat per fer una campanya de Nadal diferent per tal d’ajudar el màxim possible al teixit comercial, sobretot al petit comerç. “Creim que tots els marratxi-

ners tenen dins Marratxí tot el que necessiten, una teixit comercial molt ampli i una restauració molt variada, i sense sortir de Marratxí podem obtenir qualsevol cosa que desitgem, per això apel·lem a la ciutadania a que façi les compres dins Marratxí per donar suport al nostre teixit local que és el que dóna vida al nostre municipi” El Consistori també ha anunciat que pròximament presentarà el projecte ‘Aparador virtual’, un portal d’internet que augmentarà la vissibilitat del teixit comercial del municipi, amb especial ènfasi als comerços emblemàtics, i servirà per difondre els seus productes i serveis, augmentar les vendes i millorar el posicio-

nament digital a internet. La regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Indústria, Jero Sans, ha instat als comerços a participar a l’aparador virtual “perquè arribi a molta de gent i per posar en valor el nostre teixit comercial, de molta qualitat i molt variat, perquè serà un canal que quedarà obert en benefici dels comerciants i de tot el poble”. A més, el Consistori posarà en marxa un concurs de videoreceptes amb fang per tal de donar suport al sector de la restauració i al sector de la ceràmica. Durant aquest Nadal l’Ajuntament també distribuirà dues mil mascaretes per repartir entre els clients per promocionar el comerç de proximitat.

Nadal a Marratxí 2020: un programa per gaudir de les festes amb totes les precaucions L’Ajuntament de Marratxí ha presentat el programa d’activitats de Nadal que començaran el 12 de desembre i conclouran el 5 de gener amb les Cavalcades dels Reis d’Orient. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha explicat que en un any marcat per la pandèmia i per les restriccions socials i de mobilitat per la Covid-19 “hem fet una programació nadalenca adaptada a la situació sanitària perquè els marratxiners ens mereixem una alegria per aquest Nadal”. Enguany cada associació de veïnats i cada comissió de Reis Mags organitzarà les seves Cavalcades de Reis Mags amb itineraris més llargs perquè la gent pugui veure-la des de ca seva o des de la seva balconada. Un acte que serà

el pròxim 5 de gener a les 18 hores ha explicat Neus Serra, regidora de Participació Ciutadana. El regidor de Cultura, Josep Ramis, ha explicat que “la pandèmia no ens pot llevar les ganes de gaudir d’esdeveniments culturals i per això la programació de Cultura tocarà totes les arts musicals”. Hi haurà teatre infantil, dos actuacions del Circ Bover, a més del concert de Nadal de la banda municipal de Marratxí i el concert de cap d’any a càrrec de l’orquestra jove de Marratxí.

Nadal 2020 a Marratxí

L’Àrea de Joventut ha organitzat un Concert Jove, una Gimcana Jove de Nadal i tres jornades de paintball, una sortida al Wipeout i una excursió al Jungle Park. Consulta el programa d’activitats a:

nadal.marratxi.es


REPORTATGE

ABOCADORS IL·LEGALS, UN ATEMPTAT MEDIAMBIENTAL I ECONÒMIC Fa només unes setmanes l’Ajuntament de Marratxí i el Consell de Mallorca netejaren l’abocador il·legal del Camí dels Morts. L’actuació de les pales i camions de Mac Insular juntament amb quatre operaris es va perllongar durant quatre dies per tal de recollir les gairebé 100 tones d’enderrocs, matalassos, mobles i electrodomèstics que s’havien acaramullat. A més, la neteja també es va fer de forma manual per separar de forma manual materials tòxics com amiant o pots de pintura


La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot va assenyalar que “seguirem fent feina al costat dels ajuntaments de Mallorca per acabar amb el ‘turisme de residus’, abandonar tota classe de residus de demolició i construcció (enderrocs) i voluminosos (mobles vells, matalassos, etc.) i ha recordat que “la solució definitiva en aquests casos passa per la col·laboració entre totes les institucions”. Tots els residus retirats es duran fins a la planta de Mac a Bunyola per al seu tractament. Mac Insular no cobrarà res a l’Ajuntament de Marratxí, que només es farà càrrec de pagar el tractament dels enderrocs. La directora insular de Residus, Patrícia Arbona va recordar a la ciutadania que “tots aquests impactes sobre el medi ambient tenen fortes repercussions i anualment les administracions han de dedicar molts esforços econòmics i materials per restituir-lo”. Arbona també va insistir en què és important reforçar la vigilància per evitar que aquestes pràctiques es tornin a repetir. L’Ajuntament de Marratxí ha tancat recentment l’accés rodat d’aquest camí, on es permet únicament l’accés a peu i en bicicleta. D’aquesta manera es tracta d’evitar que el camí es torni a trobar ple de residus d’aquest tipus. L’abandonament de residus és una infracció tipificada a la Llei de residus i que implica una sanció econòmica. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha destacat que els abocadors incontrolats són un problema generalitzat a tot Mallorca que atempta contra el medi ambient i costa molts de doblers als ciutadans. “Estem molt contents d’aquesta col·laboració amb el Consell de Mallorca i Mac Insular, a qui estem molt agraïts, per netejar

aquestes escombraries i que aquesta zona torni a ser un camp on tothom pugui passejar i gaudir”. COST ECONÒMIC I MEDIAMBIENTAL Per la seva banda, Cristina Alonso, tercera tinent de batle i regidora de Medi Ambient, destaca que si aquests residus s’haguessin llençat on toca el cost de retirar-los hauria estat tres o quatre vegades inferior”, ha afegit Alonso, que recorda que durant el confinament va haver-hi un increment substancial de llençament de fems a abocadors il·legals. Va ser un temps en què molts de particulars van aprofitar per fer net i desfer-se de mobles, voluminosos i tot tipus de residus. La dispersió de nuclis urbans i l’orografia de Marratxí propicien el llençament de residus il·legals perquè hi ha molts de camins i molt de terreny entre vivendes, la qual cosa fa molt senzill trobar un lloc amagat on llençar els residus. “És habitual trobar abocadors il·legals en camins rústics on hi ha molta separació entre les cases o amb solars amb accesos fàcils per als camions i furgonetes perquè entrin i trobin un forat per buidar el bolquet”, explica Cristina Alonso. Hi ha diferents perfils de persones que llencen els residus als abocadors il·legals. “Entenem que hi ha molta d’empresa pirata que no estan donats d’alta, a més de particulars que van amb una furgoneta d’obra en obra i recullen els enderrocs i els tiren en qualsevol lloc”, explica Alonsoo. També hi ha altre tipus d’empreses que per no haver de pagar la taxa corresponent van als abocadors il·legals i es desfan de les restes de desmuntatge de locals o petites reformes en domicilis. A banda del Camí dels Morts hi ha una altre abocador il·legal a una possessió d’Es Caülls, a una zona privada. També el Camí de Mun-


REPORTATGE tanya, només sortir del polígon, hi ha zones habituals on llencen els enderrocs. La regidora de Medi Ambient recorda que quan es recicla de forma correcta és molt més econòmic perque hi ha residus que es poden recuperar i surt més econòmic. “Però quan es mesclen materials contaminants amb enderrocs i plàstics ja no es pot reciclar i gairebé suposa el doble de despesa, a banda de la repercussió mediambiental”. Els serveis municipals es troben tot tipus de residus: enderrocs, restes d’obra, peces de bany, mobles, matalassos, fustes, perfileries, neumàtics i inclús peces metàl·liques de tallers. Una gran quantitat de residus que fan que hi hagi sis treballadors i tres camions fent feina en exclusiva durant tota la setmana. Línia Verda és una de les eines a través de la qual l’Ajuntament s’assabenta de la presència de residus al carrer. “Rebem molta d’informació dels veïnats que ens alerten de trastos abandonats en el carrer i, com que tenim els camions donant voltes pel municipi, com a màxim poden estar dos dies al carrer”. TURISME DE RESIDUS Un altre problema que arrossega Marratxí és el turisme de residus. Aquesta pràctica il·legal es produeix per part de ciutadans residents d’altres pobles que tenen implantada la recollida selectiva porta a porta, com Santa Maria o Bunyola, que es desplacen fins Marratxí per dipositar els fems que no poden abocar al seu municipi. L’Ajuntament ha interposat una quinzena de denúncies contra el “turisme de residus” en la darrera campanya iniciada al municipi. Les sancions oscil·len entre els 300 i els 9.000 euros. L’Associació de Veïnats d’Es Figueral va alertar d’aquestes pràctiques la Policia Local en detectar l’acumulació de residus a la seva zona. Per això, la Policia Local i Medi Ambient intensifiquen la vigilància a aquests indrets i a d’altres on de forma sistemática s’acumulen residus i trastos per part de veïnats d’altres municipis. Entre d’altres zones es vigila els següents indrets: Carrer Major 203, Sa Bassa, Carrer Lliri, Es Figueral, Camí de Son Ametler, Camí de Sa Fita, Camí de Muntanya, Carrer Gerani i Avinguda Can Carbonell. A més de les campanyes de vigilància, l’Ajuntament ha duit a terme tasques de conscienciació i ha instal·lat contenidors intel·ligents amb sensors a deu punts diferents del municipi que detecten si hi ha residus al voltant dels contenidors.


ENTREVISTA

BARTOLOMÉ MÁRQUEZ DIRECTOR DE ASNIMO

Fa cinc anys que Bartolomé Márquez dirigeix la fundació Asnimo, nascuda a Marratxí al 1976, que va ser la primera entitat a Espanya especialitzada en síndrome de Down, i la segona del món. Asnimo atèn més de 400 usuaris, 26 d’ells hi viuen a la fundació de forma permanent. Ofereix una atenció integral a persones amb síndrome de Down i amb trastorn de l’espectre autista i a les seves famílies durant totes les etapes de la seva vida. Bartolomé Márquez, resident a Marratxí, reconeix que la pandèmia i el confinament els va obligar a reformular molts dels seus procesos, protocols i teràpies per adaptar l’atenció als usuaris a les mesures sanitàries.


La feina d’Asnimo va ser considerada esencial per les autoritats i no deixareu de fer feina, ¿com vareu viure aquells moments? Hi ha hagut coses que ens ha afectat molt en la part de teràpia. Les persones autistes necessiten la part afectiva, el contacte físic i les mascaretes i les pantalles de protecció ens ha trastocat molt la manera d’atendre els usuaris. Les mancances d’aquestes persones són les habilitats socials i el Covid va en contra de les habilitats socials. Hem de fer grups bimbolla però la gent autista no ho entén. A més, el nostre personal amb mascareta va atendre gent que no la duia i el risc existeix. Nosaltres varem ser l’única escola a tot Mallorca que va obrir durant el mes de maig. Durant el confinament varem obrir només per vuit persones perquè les seves famílies no aguantaven més i els psiquiatres ens deien que havia alumnes als qual no els podien donar més sedació.

Hi ha hagut coses positives perquè hem hagut d’experimentar, de provar altres processos que han funcionat molt bé. El tema de les bimbolles li hem tret profit perquè s’han creat vincles més forts en aquest grups. La part terapèutica ha estat un aprenentatge per part del personal, però també hi ha hagut un cansament i això acaba passant factura de qualque manera. L’impacte de la primera onada va ser important, però hem de dir que l’administració ens ha acompanyat en tot moment, hem anat a una. A més, hem mantingut tots els llocs de treball, sense necessitat de fer ERTE.

“Els usuaris necessiten el contacte proper i amb la Covid tot són distàncies i mascaretes i per ells això és una pèrdua”

¿Com ha afectat el Covid-19 en el dia l’atenció i en l’evolució dels usuaris? Jo puc atendre telemàticament a una part dels nostres usuaris però hem d’entendre que tots els avanços que fas en aquest tipus de persones el Covid ho trastoca totalment perquè crear hàbits, crear vincles que és allò que ells necessiten el Covid t’ho posa difícil -Supós que tots aquests condicionants vos va obligar a canviar els manuals d’atenció i a modificar els procesos Els que varen quedar a ca seva confinats ho van pasar pitjor mentre que els que hem tengut la sort de fer feina ho hem duit amb certa naturalitat perquè ens van considerar personal essencial. Als nostres usuaris els ha trastocat la manera de relacionar-se amb els seus familiars, amb els professionals que ara ho han de fer amb una distància, tot i que de vegades s’han de fer contencions que exigeixen un contacte i rompre la distància. -Hi ha hagut aspectos positius en aquest canvis de protocols i de forma de relacionar-se amb els usuaris

-¿Com s’han adaptat els usua-

ris? Hi ha una part nostra de retorn per part dels usuaris i això s’ha trastocat. Tota aquesta part de contacte s’ha vist minvada i esperem tornar a la normalitat. Els usuaris necessiten l’afecte, l’abraç, i el contacte ha de ser proper i ara veuen que tot són distàncies i mascaretes i per ells això és una pèrdua. Són persones molt afectuoses que requereixen carinyo i ho has d’expessar d’altres maneres. Ells saben que és el Covid i que hi ha gent que s’està morint i que hem de fer un esforç en mantenir les distàncies, però estem treurent-los del seu àmbit natural que és ser molt propers. -¿Com és una jornada per als usuaris que viuen aquí? Hi ha un servei diurn, de dilluns a divendres, els usuaris venen aquí abans de les 10 del dematí on ja tenen assignada la seva bimbolla amb els seus quatre companys. Llavors el monitor els prepara una activitat, prenen el berenar, i posteriorment dinen a l’aula. Per torns aprofiten els espais exteriors i descansen un poc després de dinar i a les cinc el autocar els duu a ca seva. Respecte als que viuen amb nosaltres, hi ha quatre habitatgesbimbolla i tenim un dormitori en cas de que hagi que aillar qualqú. Estan formats per 8-10 persones i duen una rutina amb el personal, que fa feina en torns de dia, vespre i nit. Al capvespre juguen, fan una activitat esportiva o veuen una pel·lícula i després sopen i estan a la seva habitació. Tenen un poc restringides les visites i de-


ENTREVISTA manam a la persona que no estigui més de 15 minuts i que mantingui la distància. També estan permeses les entrades i sortides però si superen els tres dies han de venir amb una PCR feta. ¿Què necessitau de les administracions públiques? Està clar que son necessaris recursos i quan més recursos tinguem millor podrem atendre als nostres usuaris. Però allò més important és que ens tinguin en compte, que podem fer una gran aportació. Nosaltres no demanem res però si que podem aportar coses en aquesta crisi. I allò que volem trasladar és que davant el Covid si un municipi se centra en els seus ciutadans no s’equivocarà. Hem de pensar en l’economia, en moltes cosses però si pensam en les persones no ens equivocarem. De vegades les administracions tenen por a decidir i és pitjor la indecisió que si s’equivoquen amb una decisió. Nosaltres només podem dir que des que vàrem possar en el centre els usuaris no ens hem equivocat mai. Quan poses els usuaris en el centre no t’equivocaràs, i això és el que han fet els sanitaris durant la pandèmia. Fer feina a Asnimo ha de marcar molt a nivell emocional, ¿com s’adapten els treballadors? Aquesta feina és vocacional. Si superes els sis mesos és una feina per a tota la vida, però és una feina dura. El 80% del personal es fix i la resta, com poden ser els monitors de pati o d’autobús, veiém si són bons poden promocionar per fer feina de forma estable perquè és cert que és una feina feixuga. ¿Què ocorreix amb les persones amb síndrome de Down quan es fan grans i els seus familiars ja no els poden cuidar? Tenim un servei de tutela que quan una persona gran ja no pot cuidar d’un familiar sap que nosaltres el cuidarem i intentam que no es perda el vincle, que vinguin a visitar-lo cada cap de semana per no perdre el contacte i perquè es mantingui la relació. A Asnimo fem feina amb la família des del principi i a nivell escolar estem en continu contacte. Com es la relació amb les administracions? Diferència entre contracte i concurs El darrer pic que vaig tenir una reunió amb un regidor de Serveis Socials li vaig dir que hi ha coses que no entenc, que són injustes, no dels ajuntaments, del sistema. Aquí tenim un al·lot autista que va arribar del Senegal en patera. No li donen papers però l’escolaritzen i llavors no li poden donar beca perquè no està empadronat. Jo li deia a l’ajuntament deixa’m demanar-te això a la subvenció perquè se li dona educació i sanitat però no li donau allò que necesita i llavors de què viura. Jo li dic a Serveis Socials, no em facis demanar-te material escolar quan allò que em fa falta és que li doneu una beca. Això és el que hem demostrat les entitats entre un contracte i un concert. Per això jo explic la diferència entre un concert i un concurs. Amb el contracte tu necessites que qualqu te façi algo, pactes les condicions i pagues per la feina. El concert és que tu tens una obligació i jo la faig per tu perquè he demostrat que la puc fer i tots dos miraren… el concert és fer feina junts i el contrat és que jo faig feina per tu. Si jo tenc un problema, tots dos trobarem una solución i a vegades la normativa és molt rígida per això les entitats amb l’administració pública, amb consell i govern, la normativa la fem plegats. No té lógica que l’Ajuntament de Marratxí tregui una convocatòria d’ajudes de serveis socials i a lo millor els que la necessiten no estan empadronats però viuen a Marratxí. A lo millor aquesta norma l’haurien de fer plegats, jo entenc que tu vols que no se te colin altres, però deixa una porteta oberta per a

casos que vullguis realment ajudar. Hem de canviar la normativa, a vegades la norma no expressa lo que realment vol ajudar. Estem a una comunitat i amb un estat on s’ha fet trampa moltes vegades i hi ha tanta de por a la trampa que arribes a fer tanta normativa per evitar la trampa o te demanen tanta papperassa que no arribes al termini. Aquest alumne no té dret a beca i un fill de funcionari que complesqui els requisits sí, però dic per favor…


TERRA DE FANG

UNA FIRA DEL FANG ADAPTADA A LA COVID-19 La Fira del Fang de 2021, que se celebrarà entre el 6 i el 14 de març, es realitzarà en compliment dels protocols de la Covid-19 per garantir la seguretat dels participants i dels assistents. La fira se celebrarà a Sant Marçal, al recinte firal ubicat a l’espai municipal conegut com ‘La Verònica’. Enguany el recinte serà més ample per donar cabuda al màxim número de ceramistes dins el compliment de les normes i els aforaments permesos. A més, s’establiran uns itineraris de circulació d’anada i tornada per tal de mantenir la distància social i per evitar aglomeracions dins el recinte.

Per tal de donar suport al sector ceràmic, que ha estat durament copejat per la pandèmia, l’Ajuntament de Marratxí ha iniciat els tràmits per eximir de pagar la taxa d’ocupació als ceramistes que participin en la trenta-setena Fira del Fang. Una exempció de taxes que haurà d’aprovar-se en el ple del pròxim mes de desembre. El tema monogràfic de la Fira serà “Cuines del món amb ceràmica (II)”. El consistori ha

decidit repetir la temàtica de l’any passat perquè l’anterior edició va estar condicionada pel Covid-19 i moltes activitats previstes no es van poder fer. L’Ajuntament es reserva la capacitat d’adaptar les normes, aforaments i protocols de la Fira del Fang a la situació de la pandèmia en el moment de la fira, al mes de març de 2021.

DESCARREGA LA REVISTA EN CASTELLÀ


TERRA DE FANG

PREMI BENET MAS Enguany l’artista marratxiner Joan Oliver ha estat el guanyador del premi Benet Mas de Ceràmica amb el projecte “Artesania Contemporani Futur”, que rebrà durant la XXXVII Fira del Fang 2021. A més, el seu projecte expositiu s’ubicarà durant els dies de la Fira dins la porxada del Museu del Fang. Aquest guardó pretén potenciar i fomentar la creació, l’estudi, la investigació, la vessant artesana i artística en l’àmbit de la ceràmica, a més de promocionar el sector terrisser i el nom de Marratxí com a municipi ceramista. El Premi Benet Mas té una dotació econòmica de 3.000 euros i, a més, el guanyador podrà realitzar una exposició de la seva obra en un dels centres d’exposicions municipals de Marratxí. Joan Oliver succeeix Ramon Canyelles, que va ser el guanyador de l’edició anterior. “Estic molt content perquè és una satisfacció tenir l’oportunitat de demostrar la teva valia allà on has nascut i amb un dels llenguatges amb el qual més he conviscut com és la ceràmica”. L’artista marratxiner ha explicat que la seva obra “és una instal·lació amb columnes que representen el futur de la ceràmica on la base són els artesans que ja ens han obert aquest camí. No podríem parlar de ceràmica contemporània ni del seu futur sense els artesans que duen cents i cents anys fent feina. Allò que hem de fer és agafar el relleu i, amb ells, mirar cap al futur que té un horitzó molt gran i amb moltes possibilitats”, ha destacat el guardonat. El regidor de Cultura, Josep Ramis, s’ha mostrat satisfet de que hagi guanyat Joan Oliver, “un artista plàstic de Marratxí que des de fa molts d’anys toca la ceràmica, que la sent com a pròpia, però no tan sols la ceràmica perquè és un artista multidisciplinar i ha reunit en aquest projecte diferents disciplines com la pintura i l’escultura”. Ramis també ha subratllat el fet que l’obra guanyadora sigui un projecte escultòric col·laboratiu “on els ollers i les siurelleres del poble hi tenen un paper perquè està fet amb peces de ceràmica dels propis artesans”.

IX CONCURS DEL CARTELL DE LA FIRA DEL FANG El guanyador del IX concurs de creació del cartell de la Fira del Fang 2021 ha estat Javier Pajares. La seva proposta, que serà el cartell oficial de la Fira, representa una gran olla de fang que viatja pel món dins un globus, en la línia de la temàtica de la Fira sobre les cuines del món. “Com a madrileny, que porta tres anys vivint a Marratxí, sent molt d’orgull de formar part de la Fira del Fang i d’haver posat imatge al cartell de la fira”. Pajares, que fa feina com a dissenyador gràfic, explica que es va posar molt content quan li varen comunicar que era el guanyador. “Vaig sentir una alegria superlativa per haver dissenyat la imatge del cartell oficial i per formar part de la Fira de Fang de Marratxí, el poble on visc”.


MEMÒRIA

EL MODERNISME A MARRATXÍ L’arquitectura modernista, molt vinculada a la burgesia europea del nou-cents i als grans centres urbans, també es pot trobar en petita escala a Marratxí. Martín Rotger. Historiador

El modernisme és un moviment artístic que va aparèixer a Europa entre la darreria del segle XIX i el primer terç del segle XX. També anomenat art nouveau, Sezession o Floreale, es caracteritzava per la inspiració en la natura, l’ús de la línia corba i de formes asimètriques, cercant la ruptura amb el neoclassicisme i l’arquitectura historicista, així com una nova aplicació dels materials desenvolupats arran de la Revolució Industrial com el ferro o el vidre. Per al cas de Mallorca, l’apogeu de l’arquitectura modernisme se situaria al període 1901-1914, coincidint amb l’inici del projecte del Grand Hotel, obra de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, i la sortida d’Antoni Gaudí de les obres de la Seu, respectivament. Altres exemples paradigmàtics d’aquesta etapa són el conjunt de la plaça del Mercat, Can Forteza Rei o Can Barceló a Palma. A més dels edificis que surten a les guies i als llibres d’història de l’art, a Mallorca va predominar un modernisme popular. Es tracta de construccions que, sense tenir una estructura modernista, incorporaren elements propis d’aquest mo-

viment a la decoració de les façanes. Principalment, es correspon amb edificis residencials dissenyats per a les classes burgeses, motiu pel qual aquest fenomen predomina en aquelles poblacions amb una indústria rellevant. A Marratxí, aquest era el cas d’Es Pont d’Inca. Dins d’aquesta localitat podem diferenciar alguns edificis amb elements modernistes que van ser incorporats seguint la moda del moment. La construcció més representativa d’aquest estil és la casa situada a la cantonada del carrer Nou amb el carrer de Sant Agustí. No sé sap amb certesa, però sembla que va ser aixecada a principis del segle XX i dissenyada per l’arquitecte Gaspar Bennàsar, autor entre d’altres de l’església de Sant Alonso Rodríguez, la Plaça de Toros o S’Escorxador. Concebuda com a casa d’estiueig (al número 14, de setembre de 2019, explicarem com les segones residències van ser una de les causes d’aparició i desenvolupament d’Es Pont d’Inca), té tres plantes i una teulada amb dos aiguavessos que vessen cap als capcers. Compta amb una torre mirador, com moltes de les cases construïdes

durant aquesta època. Entre els elements que més criden l’atenció, cal fer referència a l’emparat del jardí, les terrasses amb balustrades de fusta decorades amb motius geomètrics, els bancs de ceràmica de primer pis, les sanefes de tonalitats blaves que envolten les portes i finestres, els pilars de ferro o el balcó de fusta treballada del nivell superior. Un altre exemple, tot i que diferent de l’anterior, és Cal Metge Seguí (avinguda d’Antoni Maura, 38). Es tracta d’un edifici aixecat el 1880 i que deu el seu nom a un antic llicenciat en medicina que va residir en aquesta casa. Aquest és un cas paradigmàtic d’arquitectura tradicional amb elements decoratius d’inspiració sezessionista; de fet, la simetria de la construcció és absoluta. Té dues plantes, separades per una motllura, i una teulada a dues aigües, sobre la qual s’aixeca una altra torre mirador. A la façana, de marès, destaquen dues franges horitzontals paral·leles a cadascuna de les altures amb incisions verticals. Igualment, sobre la porta principal, es poden apreciar motius vegetals que envolten dos escuts d’armes. Ambdues cases estan protegides i incloses al Catàleg de Patrimoni de Marratxí. Així i tot, es tracta de dues edificacions totalment integrades dins el seu entorn urbà.


CONEIX EL COMERÇ LOCAL CA’N XIC, UN COMERÇ AMB HISTÒRIA La ferreteria Ca’n Xic va nèixer al 1960 al carrer Can Monjo de Pòrtol, de la mà de Miquel Ramis, de malnom Xic, i Magdalena Serra. Als anys 80 la tenda se’ls va quedar petita gràcies al bon funcionament del negoci es varen traslladar fins al carrer Major de Pòrtol, la seva actual ubicació. El local on es troba Ca’n Xic era la vivenda dels padrins de Maria, que el van transformar en l’actual ferreteria, i ells es varen fer una casa a dalt, al mateix edifici. Des de fa dotze anys està al front del negoci la segona generació, amb Maria Ramis, que feia feina amb els seus pares des de molt jove. Ella dirigeix el negoci amb l’única ajuda del seu fill Miquel, de 31 anys. Ca’n Xic de Marratxí té un bessó a Santa Maria. Un altre Ca’n Xic que va obrir Rafel Ramis, germà de Maria, fa 31 anys. Maria, de 53 anys, es desfà en elogis a la feina feta pels seus pares per aixecar Ca’n Xic i mantenir-la amb vida durant tants d’anys. “La meva mare és única, té un caràcter molt obert, troba solucions a tot. Per a ella un no, no era un resposta. Deia: jo t’ho mirare i si existia i havia possibilitat s’aconsseguia. I per això venia gent de tot Mallorca. Jo record clients de Valldemossa i de Sóller”. Maria confesa que la longevitat de Ca’n Xic té molt a veure amb el caràcter comercial i

el dinamisme dels seus pares. “Jo veia que els meus pares es movien molt, ens demanaven els panets i anaven a cercar-los fins a Campanet a una persona que els feia; si ens demanaven cadires mallorquines anaven fins a Manacor. Anaven a cercar allò que ens demanaven, no s’aturaven a dir d’això no en tenc, ells deien: ah, pues sí, en tendré i cercaven els proveidors”. La propietària de Ca’n Xic admet que la competència dels centres comercials, tant a prop de la seva ferreteria, els perjudica perquè la gent cerca preu i “els clients venen aquí quan no l’ho han trobat en altres puestos”. Una competència que ha fet que hagin hagut d’ampliar la seva oferta comercial. “Avui en dia a Ca’n Xic tenim moltes de coses, si només ens dedicàssim a ferreteria al final del dia només vendríem un cargol; tenim electricitat, fontaneria, ferreteria, decoració, plantes, un poc de tot…” La pandèmia i el confinament han empobrit, i inclús enfonsat, molts de negocis. No és el cas de Ca’n Xic que, inclús, ha resultat beneficiat. “Es notava que les grans superfícies estaven tancades i nosaltres feiem venda

online i repartiment a domicili durant el confinament, i després durant el desconfinament la gent venia a la tenda perquè necessitaven moltes coses”. Reconeixen que amb l’allargament de la pandèmia i les dificultats econòmiques sobrevingudes s’ha produït una davallada de les vendes, però “anam fent”, admet Maria Ramis que, juntament amb el seu fill, no aturen d’atendre clients a Ca’n Xic, un comerç que és una referència i una garantia per als clients des de fa 60 anys. I així ho ha reconegut l’IDI, Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears, que el reconeix amb el títol de comerç amb història.

ESCANEJTA


CIUTADANIA ACTIVA

‘L’ESCOL ANET DE SANT MARÇAL’: AIXÍ ERA SA CABANETA A L’ANY 1974 Jaume Fernández Balaguer, autor de ‘L’Escolanet de Sant Marçal’, va néixer a Palma al 1964, però va ser Marratxí el municipi que va marcar la seva vida. A Sa Cabaneta va passar la seva infantesa i joventut fins que al 1988 se’n va anar a fer feina a Extremadura i posteriorment a Catalunya. Des dells 16 anys va fer feina a la “Librería Religiosa Selecta” i al Col.legi de Sant Francesc de Palma. Després d’un periple a Extremadura a on va viure 4 anys, va aterrar a Catalunya on va treballar a l’equip d’Infermeria de l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat. Actualment porta dues dècades vivint a Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental de Barcelona. Mai ha perdut el contacte amb la seva terra, els seus amics i els seus records, com prova L’Escolanet de Sant Marçal, un llibre costumbrista sobre la vida i la gent de Sa Cabaneta a l’any 1974 Jaume conta que els seus amics i coneguts han acollit amb “molt de carinyo” el seu llibre per la gran quantitat de “records entranyables”, per rescatar amb noms i llinatges les persones que donaren vida a Sa Cabaneta en els anys 70. Al llibre apareixen els noms del metge, del farmacèutic, dels comerços, dels bars, i fins i tot el nom i malnom dels conductors dels vells autobusos que feien la ruta entre Pòrtol-Sa Cabaneta-Sant Marçal-Es Figueral-Pont d’Inca i Palma. “He volgut fer un petit homenatge a aquells veïns de Sa Cabaneta que visqueren a aquells temps i formaren part de la meva infantesa, sense deixar-me el seu sobrenom o el per qué eren coneguts al poble” “L’escolanet de Sant Marçal” és la mostra de com la infantesa i allò que vivim durant aquesta etapa ens marquen per a tota la vida. “Passaren moltes coses d’aquelles que te marquen la vida per sempre. Gaudir de la mare,morta tan jove, conèixer tanta gent que t’estimava, i ho segueix fent. Els

joves que formaren part de la meva infantesa i la gent gran que no pots oblidar per la seva bondat i per l’estimació que tenien cap a nosaltres”. Jaume Fernández parla amb admiració de Joan Ferrer, rector de Sant Marçal durant 23 anys. “Va ésser per a mí un exemple d’humanitat, de bon cor, de noblesa, de bondat, vaig passar moltíssimes hores al seu costat a Sant Marçal i puc donar fe de que era una persona realment feta per exercir de debò el que té que ser un prevere. Exemple de paciència, feina i caritat”. Un rector marcat per una tragèdia de joventut, quan va ser confessor dels afussellats durant la Guerra Civil. “Així ho va fer constatar el seu biògraf, Baltasar Morey. Recent ordenat capellà, a l’any 36, el seu primer destí va ésser anar a Manacor a atendre als afusellats ferits de mort o bé dels que ja havíen mort afussellats. Aquella tragèdia va marcar la seva vida per sempre. Va estar molt malalt psicològicament i aquell malson li va perdurar tota la vida”. Gairebé 50 anys després, Jaume Fernández reconeix que moltes coses han canviat des que va partir. “Ja fa uns 8 o 10 anys de la meva darrera visita a Mallorca, i llavors ja vaig quedar impressionat del que havia canviat. Era sorprenent com havia crescut Marratxí cap a Palma i cap a la part forana i la manera que Sa Cabaneta i Pórtol pràcticament ja estaven junts. Al meu temps, des de Sant Marçal fins al Pont d’Inca (Es Figueral a banda) només hi havia carretera i el Palau de Son Verí”.

Passat el temps, Jaume reconeix que era inimaginable el gran desenvolupament econòmic i comercial experimentat pel poble. “Penso que si als anys 70 ens haguessin dit que Marratxí creixeria d’aquesta manera tan gran, no ho haguèssim cregut. Entre els anys 60 i 80 vá esser molt poc el creixement del terme municipal comparat amb el creixement que va fer entre els 80 i el 2000”. “Crec que hi vaig viure amb la millor gent del món. Si a això hi afegim tot el que tenies llavors a l’abast, i la complicitat que hi havia entre tots els veïns, feren de Marratxí un lloc per a mí inoblidable. La gent, la parròquia, les monjes, el club parroquial, Es Campet, els mestres. Jo crec que Marratxí era i és un lloc per gaudir de tot lo bo que te pot donar la vida”. Jaume recorda que ser escolanet el va permetre aprendre molt sobre art, l’esglèsia o costums i que coneixia a tothom però “la part dolenta era tenir que asistir com a escolanet a funerals o exèquies d´amics, morts molt joves i durant els quals no podies aguantar les llàgrimes maldament sapiguèssis que la gent t’estava veient a sobre l’Altar de Sant Marçal. Vaig aprendre a gaudir i a sofrir”. Malgrat els més de 30 anys transcorreguts des que Jaume Fernández, l’escolanet de Sant Marçal, va deixar Sa Cabaneta manté intactes els records i els afectes d’una etapa màgica de la seva vida. Ara no s’oblida de la seva terra i s’assabenta de les novetats del poble gràcies als amics i a les noves tecnologies.


CONEIX L’AJUNTAMENT

LÍNIA VERDA, L A VIA MÉS RÀPIDA PER RESOLDRE LES INCIDÈNCIES Línia Verda és un servei de l’Ajuntament de Marratxí que permet als veïnats comunicar de forma senzilla les incidències que detecti al municipi. Pot fer-lo des de la web o descarregant-se l’app des del seu mòbil. Línia Verda és un servei de l’Ajuntament de Marratxí que es va posar en marxa la pasada legislatura i que permet als veïnats comunicar de forma ràpida i senzilla les incidències que detecti al municipi. Fins ara es podien comunicar a través de l’app ‘Linea Verde’, però des del mes de desembre de 2020 la comunicació de les incidències es centralitza a través de l’app de l’Ajuntament. L’eficàcia de Línia Verda radica en què el 70% de les incidències comunicades al 2020 estan solucionades i 24% es troben en procés de solució. Un 6% de les incidències comunicades no procedeixen perque no son competència del Ajuntament. Línia Verda és un servei útil per als ciutadans, que poden comunicar de forma directa i senzilla les seves incidències, i també per a l’Ajuntament que coneix de forma ràpida l’estat del municipi i la qualitat dels serveis que presta. A més, l’anàlisi de les dades permet l’Ajuntament reordenar els recursos per ser més eficient, millorar els serveis municipals i resoldre les incidències de la forma més ràpida possible. Enguany les incidències relacionades amb els fems suposen la part més important del servei de Línia Verda. Entre l’1 de gener de 2020 i el mes de desembre de 2020, els fems representen el 18,26% de les incidències, amb un total de 303 assumptes, seguides de l’enllumenat amb el 16,8%, amb

280 incidències, i Neteja, que representa un 11,3% del total, amb 188 incidències comunicades. Les incidències respecte als fems tenen a veure de vegades en contenidors desbordats o amb queixes de brutícia al voltant dels contenidors. De vegades les incidències arriben acompanyades de fotografies. Com la d’un usuari que enviava una foto on es veien bosses plenes de fems al voltant d’un contenidor o un altre ciutadà que alertava que alguns veïnats havien deixat abandonat un matalàs a prop d’un contenidor de cartró. Les incidències comunicades a través de Línia Verda referents a l’enllumenat tenen a veure moltes de vegades amb fanals fossos o amb carrers sense llum. També es comuniquen incidències per excés de llum. És el cas d’un veïnat de la plaça Barceló que informava que la potència dels fanals molestava a l’hora de dormir. Respecte a la neteja, tercer gran grup d’incidències al municipi, els veïnats demanen que es passin a netejar alguns carrers. Altre veïnat de Pòrtol també informava a través de l’app Línia Verda que el seu carrer estava ple de deposicions de cans. Altra incidència habitual és la presència de fems, llaunes o vidres romputs al carrer. Unes queixes que s’atenen tot d’una però que generen un impacte visual en el municipi, i on també té molt a veure la

urbanitat i el respecte dels ciutadans per les regles més elementals com pot ser no deixar vidres romputs o recollir les deposicions dels seus cans. Cal recordar que el servei Línia Verda entra en funcionament quan la incidència ja s’ha produït i allò que caldria evitar són les incidències evitables, com trobar vidres romputs o deposicions de cans. Respecte al temps de solució dels problemes esmentats, les incidències més ràpides en solucionar-se són les relatives a residus abandonats, amb 20 dies de temps de solució, i Neteja, amb 35 dies, en canvi les referents a les instal·lacions esportives és la que més tarda en solucionar-se. Cal tenir en compte que resoldre algunes incidències requereix pocs mitjans, com pugui ser retirar fems del carrer, i d’altres, més complexes, on factors legals, burocràtics o econòmics dificulten la seva resolució, com pugui ser la retirada d’un vehicle abandonat del carrer o solucionar una deficiència a una instal·lació esportiva que, per la seva magnitut i complexitat, pot requerir més temps. L’actualització de l’app municipal ha permès des del mes de desembre la integració del servei de ‘Línia Verda’ per comunicarse amb el Consistori des d’un sol canal mòbil. Una forma senzilla i a l’abast de tothom per comunicar les incidències detectades i resoldre-les el més aviat possible.


Profile for Comunicació (Ajuntament Marratxí)

Marratxí 'Terra de Fang' de desembre nº 27  

Marratxí 'Terra de Fang' de desembre nº 27  

Advertisement