Issuu on Google+

´

www.compromispercerdanyola.cat

Nº 4 G e n e r 2 0 1 4

El problema de l'habitatge Segons l’Institut Nacional d’Estadística (última dada actualitzada el 2011), a Cerdanyola, hi havia 3.542 habitatges buits. El 2011 també, al partit judicial de Cerdanyola – que inclou els municipis de Badia, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada– hi havia 913 famílies afectades per procediments d’execució immobiliària, mentre que el 2012 n’hi va haver 972. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Cerdanyola i Ripollet assessora al voltant de 47 famílies que tenen problemes hipotecaris, algunes a punt de ser desnonades i d’altres que ja han perdut l’habitatge. Al gener de 2013, la PAH va decidir ocupar un bloc de pisos al carrer de Serragalliners, on van ser reallotjades quatre famílies. No es tracta d’un cas aïllat, al Vallès hi ha 7 blocs de pisos alliberats. Tanmateix, aquest esforç ciutadà en defensa dels més febles continua sent insuficient.

Què es pot fer des del nostre l’Ajuntament? Des del Compromís per Cerdanyola portem dos anys denunciant la inacció absoluta del Govern de PSC-ICVEUiA en matèria d’habitatge. L’administració municipal no pot ser una observadora passiva d’aquest drama. En aquesta situació, no prendre partit vol dir posar-se del costat dels bancs, i no de les persones.

Una mostra del que podem fer des de les institucions la trobem a Terrassa, on el Govern Municipal (PSC i ICV) ha decidit sancionar els pisos buits i alhora crear una borsa de lloguer municipal. Ara per ara, ja hi ha més de 700 expedients i s’han tramitat algunes sancions de fins a 5.000 Euros. Una moció per posar en funcionament un projecte similar es va aprovar al Ple de Cerdanyola el maig de 2012, quedant posteriorment oblidada a un calaix. Des de la nostra candidatura hem continuat fent al·legacions a cadascuna de les ordenances fiscals del 2012, 2013 i 2014 en la mateixa línia, però totes han estat ignorades pel Govern. Un altre front obert ha estat el de les plusvàlues: un impost municipal que es paga quan es ven un immoble.

Actualment, correspon a les persones desnonades fer-se’n càrrec, i no als bancs que es queden amb els habitatges. Les quantitats a pagar són estratosfèriques, cosa que dificulta la seva tornada a la normalitat. El juny de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola va rebutjar una proposta presentada a instàncies de la PAH per decretar una moratòria en el pagament d’aquest impost. Per tot plegat, aprofitem aquestes línies per denunciar la hipocresia del Govern que encapçala Carme Carmona. Que no ens diguin que estan lligats de mans i peus. Des del Govern Municipal es té marge de maniobres per reduir tot aquest patiment social. La política fiscal d’un ajuntament permet fer coses, simplement cal voluntat.


. h a b i t a t g e . NOVEMBRE 2011 2011 ORDENANCES FISCALS 2012

El Compromís per Cerdanyola presenta al govern (PSC) una bateria de propostes per a les “Ordenances Fiscals 2012” per incloure un recàrrec del 50% de l’IBI als pisos desocupats. El govern les ignora.

MAIG 2012 MOCIÓ APROVADA (Àmplia majoria)

2012

Moció proposada per Compromís i aprovada per la majoria del Ple (tots menys el PP) per iniciar els tràmits per aprovar un reglament que fixi què són pisos buits i així establir-ne un recàrrec en el 50% a l’IBI, a partir del 2013, i presentació d’una proposta de reglament aplicat a d’altres municipis.

3 GENER 2013 2013 EDIFICI ALLIBERAT per la PAH, al c/ Serragalliners FEBRER 2013 ORDENANCES FISCALS 2013 (Aprovació inicial)

L’aprovació inicial de les ordenances inclou el recàrrec del 50% de l’IBI als pisos desocupats a l’ordenança reguladora de l’IBI, però aquesta no es podrà aplicar perquè el govern no ha portat a ple el reglament necessari. El Compromís per Cerdanyola presenta al·legacions perquè s’aprovi una proposta de reglament.

MAIG 2013 ORDENANCES FISCALS 2013 (Aprovació final)

El govern de PSC i ICV a Cerdanyola es fa enrere i pacta amb el PP eliminar les sancions als pisos buits del text de l’ordenança fiscal reguladora de l’IBI.

OCTUBRE - DESEMBRE 2013 ORDENANCES FISCALS 2014

Compromís torna a presentar la proposta en forma d’al·legacions, però el govern de PSC i ICV es nega a incorporar-ho a l’aprovació definitiva de les ordenances.

DESEMBRE 2013 Terrassa SANCIONA PISOS BUITS

Seguint les propostes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Terrassa obre 700 expedients i tramita sancions de fins a 5.000 euros. Sabadell anuncia que seguirà el mateix camí que Terrassa.

GENER 2014 El Govern Municipal vol seguir els passos de Terrassa. Fa pública la possibilitat de sancionar pisos buits.

El pressupost, una eina de transformació social El pressupost és l’eina de l’Ajuntament que defineix la política del Govern. Tot i que la propaganda municipal ven els pressupostos aprovats pel 2014, per PSC i ICV-EUiA (amb l’abstenció de PP i CiU), com “els més socials de la història”, seria molt més sincer dir que són “els pressupostos on més paguem a empreses privades”. Aquesta és la partida més gran i que més creix de l’Ajuntament (22 milions d’euros). En la situació actual de greu emergència social (atur, retallades, ...), cal gestionar el pressupost per cobrir les necessitats bàsiques de la ciutadania. És per això que no compartim inversions com la de l’Altis (més de 5 milions d’euros) o l’augment del deute estratosfèric que tenim, perquè aquests són diners necessaris per executar polítiques socials molt més urgents.

El pressupost ha de néixer des de la participació. Veïns i veïnes haurien de poder decidir quina inversió consideren o no prioritària al seu barri, i haurien de poder participar en la redacció del pressupost. Així s’aconseguiria una organització veïnal alerta a tot allò que els envolta i afecta (cada barri hauria d’estar despert i viu com a Gamonal a Burgos). Tenim clar, des de fa anys, que aquest és el camí a iniciar per aconseguir els pressupostos més socials de la història, elaborats per al i pel conjunt de la societat cerdanyolenca. Si el 2015 aconseguim entre totes el suport electoral suficient, que ningú dubti que, conjuntament amb la lluita contra l’atur, aquest serà un dels nostres principals objectius.

Saps que hi ha ... ... una altra manera de fer política? - Compromís per Cerdanyola és una candidatura feta per la ciutadania i per a la ciutadania. Tenim la voluntat d’acabar amb la política feta per professionals a sou. La nostra vocació és ser l’estri dels moviments socials i de la ciutadania amb desitjos de canvi del nostre municipi. - Els nostres regidors i regidores són portaveus de la nostra Assemblea. Si un o una portaveu no respon com aquesta ha acordat o incompleix el nostre codi ètic serà revocat immediatament, deixant pas a la següent persona candidata de la llista.

- El càrrec de portaveu és escollit per un període màxim de dos anys. Transcorregut aquest temps, el o la portaveu vigent dimitirà i el càrrec passarà al següent membre de la candidatura, i així successivament fins el final de la legislatura. D’aquesta manera els i les portaveus no s’eternitzen en el càrrec. - Els diners que s’ingressen als i les portaveus són gestionats per l’Assemblea i preferentment revertiran en accions per a la ciutat. Els i les nostres portaveus no viuen de la política sinó del seu treball.


. e n t r e v i s t a .

Entrevista a Josep Font

dependentista. Jo creia que després de la mort de Franco avançaríem cap a quotes més democràtiques i més avençades, que era possible. Ara això només té una solució, la ruptura. La transició pactada ha fracassat perquè no ha donat els resultats que tots esperàvem.

Edat: 69 anys. Lloc de naixement: Bellcaire d’Urgell, Lleida. Estudis: durant anys primaris, ara està estudiant Ciències Polítiques a la Universitat Treball: Mecànic de manteniment. Familia: Dona i dos fills.

“Ara el que cal és avançar en la ruptura democràtica, el menys traumàtica possible, però s’ha de fer.”

Vas ser un referent en la lluita sindical a Cerdanyola als anys 70. Explica’ns la teva experiència.

Ets membre de la Assemblea Nacional Catalana, com valores la feina que està fent la ANC?

Vaig venir de Lleida amb 14 anys per aprendre mecànica. Els meus avis eren de Ripollet, el meu pare també, però per culpa de la guerra es va amagar al pantà de Camarasa i jo vaig néixer a Bellcaire d’Urgell, el poble veí. Vaig començar a treballar a diversos tallers, primer a Tallers Mecànics Isern, i després a Tallers Panyella-Dausà, que estava darrera de la Uralita. Als 18 anys vaig entrar a l’Aiscondel, on vaig tenir contacte per primer cop amb el moviment sindical. Jo estava tant tranquil, no m’implicava pràcticament en res, però un company de feina, que era del PSUC i de CCOO, em va dir que m’havia de presentar com a delegat al Sindicat Vertical, calia buidar-lo de continguts i iniciar un procés de tranformació política des de dins.

Vaig participar al comitè d’enllaç i finalment vaig entrar a la comissió executiva del PSC des de la seva fundació a l’any 1978, fins a l’any 1984-85 que vaig estar a la direcció del PSC. Tenia la responsabilitat de la secretaria de formació.

Per a mi va ser una gran satisfacció personal poder participar en el procés de transformació de l’Estat dictatorial franquista a un Estat democràtic. Jo també havia estat implicat en les lluites veïnals a Cerdanyola, havia estat president de l’associació de veïns del barri de Banús i allò va ser la culminació de molts anys de lluita. Va ser un procés que es va accelerar molt, tot va anar molt de pressa.

Què opines de les candidatures municipalistes? I del Compromís Per Cerdanyola?

Al començament vaig dir que no, però finalment em va convèncer. Dins del sindicat vertical vaig arribar a President de la Unió de treballadors i tècnics de Cerdanyola.

En aquell moment hi havia molta por. Hi havia moltes ganes de canvi però també molta cautela. Crec que es va cometre un error molt greu quan es va donar impunitat als franquistes. En política per fer canvis s’han de fer a base d’acords, han de ser negociats, si no es volen processos traumàtics, però allò va ser massa. Com interpretes la situació a Catalunya en els darrers anys ?

El Compromís és una força política que hauria d’integrar a molta més gent, a la gent progressista, a la gent demòcrata. Serien una transformació i una reforma a l’Ajuntament de Cerdanyola molt important. Són gent que està molt preparada, molt més que els altres. El Compromís és una altra manera de fer política, pensant més en les persones i en les classes populars i no en els aparells de partit.

Jo mai havia estat ni independentista ni nacionalista. Però quan vaig veure el que va passar amb l’Estatut me’n vaig fer. Va ser una humiliació que el retallessin així. Vaig entendre que allò anava cap enrere, les forces reaccionàries començaven la involució. A partir d’aquell moment jo m’he fet in-

“El Compromís és una altra manera de fer política, pensant més en les persones i en les classes populars, i no en els aparells de partit.”

Els meus orígens sindicals són a CCOO a l’any 62-63. Vaig participar a moltes reunions clandestines de les que es feien aleshores. Però amb el temps vaig deixar de veure-ho clar, feien coses que considerava que eren excessos. Aleshores vaig passar a la UGT el 1973 -74. Vaig arribar a la direcció nacional de la UGT de Catalunya, hi vaig estar dos anys. Des d’allà vaig estar a la direcció nacional de la federació catalana del PSOE. Vaig participar a les converses d’unitat entre la federació catalana del PSOE i el Moviment Socialista de Catalunya.

Com vas viure l’etapa de la transició?

La valoro molt positivament. S’han fet moltes coses amb molt pocs recursos. No tenim els recursos que tenen els altres però hi ha molta gent jove amb ganes de fer canvis i de defensar les llibertats nacionals de Catalunya. A més, els canvis que es facin a Catalunya a la llarga poden acabar incidint a Espanya.

De totes les forces polítiques i socials, la gent del Compromís és amb la que més em puc identificar, són gent molt seriosa, són gent honesta, tenen un projecte municipal avançat i es mereixen governar Cerdanyola. Tots els altres grups són més del mateix.


. s a n i t a t .

Les retallades en la Sanitat Pública a Cerdanyola 2013

Nosaltres parim. Nosaltres decidim.

Algunes retallades a l’àmbit de l’Atenció Primària

renta anys de lluita per un dret fonamental per al conjunt de les dones del nostre país, es destrueix amb una reforma que empitjorarà encara més la situació de moltes de nosaltres, que ja estem pagant doblement aquesta crisi. El ministre Gallardón ha anunciat la reforma de la llei per la interrupció voluntària de l’embaràs, una nova i retrògrada reforma de l’actual govern espanyol del PP, tota una exhibició d’hipocresia.

Apartheid sanitari. A partir d’abril del 2013 s’ha retirat la tarja sanitària a col·lectius determinats, als quals se’ls reclama el pagament dels serveis sanitaris, eliminant el dret universal a la salut. Tancaments de CAPs. A l’estiu, tancament total del CAP Fontetes i parcial del CAP La Farigola (tardes). Reduccions en les Urgències. CAPs tancats els dissabtes. Les Urgències CAP-II Cerdanyola-Ripollet, ara han d’atendre també a la població de Montcada, Badia i Barberà en determinades franges horàries.

Algunes retallades a l’hospital Taulí Tancament de quiròfans, baixada de l’activitat quirúrgica (algunes cirurgianes són enviades a d’altres centres), pacients en llista d’espera, convidades a operar-se mes ràpidament a altres centres, professionals fent guàrdies a hospitals privats (convenis amb Taulí), problemes de manteniment d’aparells i estructures per manca de recursos econòmics.

Les retallades només serveixen per deteriorar i desmantellar la Sanitat Pública i afavorir la sanitat privada (l’actual Conseller de Salut, Boí Ruiz, és l’ex-president de la Patronal d’Hospitals Privats de Catalunya).

T

Hipocresia en parlar de protecció de la vida, quan estan condemnant moltes vides ja “consolidades” a la misèria, a la manca d’oportunitats, a una sanitat cada cop més empobrida i de pitjor qualitat i, fins i tot, a la manca d’atenció i de cobertura. Hipocresia en parlar de drets de les embarassades, quan és una prohibició encoberta del nostre dret a decidir si volem o no ser mares, és a dir, a la capacitat de definir el nostre projecte de vida: el nostre present i el nostre futur. L’embaràs, com la maternitat, marquen la vida de les dones, i és a nosaltres a qui ens pertoca decidir, lliurement i sense restriccions. Per aquest motiu la interrupció d’un embaràs no desitjat ha de ser universal i ha d’estar inclosa a la sanitat pública. Si no és així, la contrareforma s’acarnissarà en les dones de les classes populars,

perquè moltes no tindran els diners per marxar fora i es veuran abocades, o bé a una maternitat no desitjada, o bé a sotmetre’s a avortaments clandestins que posaran en risc la seva salut i la seva vida. Si les dones avortem és perquè senzillament no volem ser mares o no ho volem ser en aquell moment, i aquesta és una decisió legítima que no pot ser qüestionada. Les criatures han de ser fruit d’una decisió responsable, lliure: es mereixen una vida digna. En realitat, no és la vida ni el benestar de les persones el que els motiva, sinó qüestions ideològiques i moralistes, el peatge de voler acontentar els sectors més fortament reaccionaris. No només no s’hauria d’aprovar aquesta llei, sinó que caldria anar més enllà de la que ja tenim. Una llei que reconegui que les decisions respecte el cos, la vida i la maternitat són només de les dones. El que ens cal és una bona educació sexual i afectiva, basada en la llibertat i el respecte per les nostres decisions sobre la pròpia sexualitat i la capacitat d’engendrar.

17 PROFESSIONALS MENYS 44 LLITS MENYS Reducció plantilles als CAP:

Retallades al TAULÍ:

FMFMFMFMFMFMFMFMF

= = = =

CAP Serraparera: - 2 Facultatives (Pediatra i Família) - 3 Personal d’infermeria - 4 Personal administratiu CAP Canaletes: - 2 Facultatives (Pediatra i Família) - 4 Personal d’infermeria - 2 Personal administratiu

Contacta amb nosaltres,

Compromís per Cerdanyola Pots trobar-nos al carrer Pintor Togores 42, cada dilluns, 18:30h a 21:30h www.compromispercerdanyola.cat

Tancament de: -12 LLITS hospitalització quirúrgica (P4ª) -12 LLITS hospitalització (P8ª) -20 LLITS llarga estada (P4ª, Albada) = = = =

= = = =

= = = =

= = = =

= = = =

= = = =

= = = =

= = = =

@compromisxcer facebook.com/compromis.percerdanyola contacte@compromispercerdanyola.cat

= = = =

= = = =


Revista del Compromís per Cerdanyola