Issuu on Google+

ORFEร“ MARTINENC 14

marรง 2013

Cloteatre, premiats I Trobada de Gralles i Dolรงaines


14 març 2013

Gran Gala Benèfica

EDITORIAL

Mirant cap enfora

La Junta informa: Assemblea general de socis Entrevista: Joan Rosés

4-5 7

Seccions: Cap d’Any 8 Coral Infantil 9 Esbart Montserratí Martinenc 10 Notícies: I Trobada Gralles i Dolçaines 11 Premis Ateneus 2012 12-13 Seccions: Cloteatre 14-15 La Cruz del Sur 16 Penya Barcelonista 17 Benèfica i Social - Cloteatre 18-19 Cercle Filatèlic 20 Històries del barri: El carrer de les Escoles (II)

21

Passatemps Pissarra

22 23

Edita: Orfeó Martinenc info@orfeomartinenc.cat www.orfeomartinenc.cat Coordinació i redacció: Ángel Morán, Sara Plaza i Jordi Gras Disseny i maquetació: Marta Oró Dibuix: Pilar Herrero Assessorament lingüístic: Maria Dolors Martí Imprimeix: Gràfiques Trialba

Pocs dies abans, el 17 de desembre de l’any passat, la secció Cloteatre havia estat guardonada en la XXIII edició dels premis Ateneu en la categoria de Premi a la creativitat en Arts escèniques.Va ser un acte molt emotiu i reconfortant, veure els nostres amics i amigues de la secció pujar a l’escenari de l’Auditori de l’ONCE per recollir aquest ben merescut guardó. La seva tasca artística i creativa al llarg del temps ha estat reconeguda. La nostra més sincera felicitació per a tots ells. Però encara no hem acabat, la secció Benèfica i Social segueix amb la seva gran tasca de suport i ajut a moltes famílies del barri, en temps tan difícils com els actuals. Felicitats a les companyes de la Benèfica. També la nostra revista va ser present entre les candidatures als premis Ateneus en la categoria de mitjans de comunicació d´Associacions Culturals de Catalunya. No vam guanyar, però això era el menys important, ja que el que valia la pena era ser-hi i continuar aportant el nostre gra de sorra a la societat. Podríem seguir, però tot el que us hem explicat ja és una bona mostra de l’energia i de la bona feina que surt cada dia del nostre Orfeó cap enfora.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 08

SUMARI

En fer balanç del nostre Orfeó Martinenc mirem amb satisfacció les activitats que es duen a terme de portes enfora. És un clar símptoma de la projecció i de l’arrelament de la nostra entitat dins la societat, i que les nostres activitats no queden restringides sols per als socis, sinó que es plantegen per a tot el nostre entorn. Aquesta trajectòria va tenir un primer moment clau aquest any, el proppassat 19 de gener, quan els components de la nostra secció de Cultura, els gralllers i tabalers, van viatjar a València convidats per la secció de Dolçaines i Tabals de la societat Coral El Micalet.Aquests intercanvis estan promoguts per la Federació d’Ateneus de Catalunya. El seu objectiu és intensificar les relacions culturals entre les institucions populars dels territoris de parla catalana.

3


> SECCIONS

LA JUNTA INFORMA

Assemblea general ordinària de socis Amb l’assistència de 48 socis i sòcies, el dia 3 de març de 2013 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de Socis, corresponent a les activitats de l’any 2012. En primer lloc es va procedir a la lectura de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2012, que va ser aprovada per unanimitat i també tot seguit es va llegir l’acta de l’Assemblea Extraordinària celebrada el mateix dia pel motiu d’haver d’adaptar els estatuts al que determina el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, que també va ser aprovada per unanimitat.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

Acte seguit es va procedir a la lectura de la Memòria de les activitats generals de l’entitat. Prèviament s’havia entregat a cada soci i sòcia present un exemplar amb el detall de les activitats de totes les seccions.

4

Com a fet destacable dels esdeveniments del 2012 es va recordar la defunció del soci sr. Lluís Montserrat Carlos, persona molt activa de la Secció Passat´ho bé durant molts anys. També durant l’any passat la secció de Cloteatre va presentar un projecte de Reglament de Règim Intern, que després d’estudiat conjuntament amb la Junta Directiva -i d’acord amb els Estatuts de l’entitat-, va ser aprovat per unanimitat i posat en vigor. També cal esmentar la dissolució de la secció de Col·leccionistes de Plaques de Cava, que van passar a fer la seva activitat a una altra entitat del barri. Es van fer comentaris sobre l’idioma de les memòries de les seccions, totes en català , excepte la de La Cruz del Sur única en castellà.

Seguidament es van llegir l’estat de comptes de l´Exercici Comptable 2012 i el Pressupost per a l´any 2013, tant de l’associació com de la fundació. Els quals després de les explicacions oportunes per part del tresorer sr. Marcel·.lí Marca van ser aprovats per unanimitat. A la pregunta d’ una sòcia el sr. tresorer va aclarir les dades de les quotes i el seu destí. La situació econòmica actual també ens afecta com a tothom, amb la minva d’ ingressos per quotes, per les baixes de socis i també per la menor cessió d´espais. Es van fer comentaris sobre els aspectes positius del canvi de companyia d’assegurances. El moviment de socis i sòcies de l’any 2012, ha enregistrat una xifra de 17 associats menys. Per haver arribat als 18 anys, 5 associats aspirants van passar a actius. Es va aclarir que els aspirants són els associats menors de 18 anys. En el punt de l’elecció del càrrecs a renovar de la Junta Directiva, el Sr. President va explicar que no s’havia rebut cap proposta per a nous directius. D’altra banda, la vocal tercera, la sra. Cecília Bosch i el vocal segon, sr. Ot Lluch havien manifestat que no podien continuar. Per poder completar la Junta Directiva el sr. president va fer gestions personals, i va aconseguir el compromís de la sra. Montserrat Balaguer Bruguera i el sr. Adrià Antón Peidró. Els altres càrrecs a renovar havien expressat el compromís de continuar. Davant la necessitat de tenir a la Junta Directiva un vocal amb coneixements tècnics del funcionament de les infraestructures de l’edifici, independentment de


info@orfeomartinenc.cat www.orfeomartinenc.cat

les tasques realitzades pel vocal de manteniment, es va nomenar per aquesta activitat al sr. Francesc Gras Elias, com a vocal cinquè. Els càrrecs de la nova Junta Directiva són: President Sr. Jordi Gras Mateu Sots-President Sr. Jordi Miralles Casellas Tresorer Sr. Marcel·lí Marca Carrera Secretari Sr. Albert Torroja Voltas Sots-Secretària Sra. Sara Plaza Mateo Comptadora Sra. Cecília Farrús Cuartiella Bibliotecària Sra Cristina Sánchez González Vocal Primer (manteniment) Sr. Mateo Nogueras Boher Vocal Segon (dinamització) Sr. Adrià Anton Peidró Vocal Tercer (relacions públiques) Sra. Montserrat Balaguer Bruguera Vocal Quart (comunicació) Sr. David Salvadores Francés Vocal Cinquè (infraestructures) Sr. Francesc Gras Elias El sr. president va agrair a la sra. Cecília Bosch Nuri i al sr. Ot Lluch Carrera la tasca feta durant molt anys i en especial la feta els difícils anys de les gestions pel canvi de seu social. Seguint l’ordre del dia, el sr. president va manifestar que la Junta Directiva havia decidit no presentar cap proposta d’augment de les quotes de soci. Tampoc s’havia rebut cap proposta de soci per presentar a l’Assemblea. Els revisors de comptes van informar que havien trobat correctes els comptes de l’any 2011 i per aquesta tasca dels de l’any 2012, l’Assemblea va elegir a la sra. Josefa Garcia Moñux, el sr. Josep Ros Berenguer i el sr. Josep Arbonés Ciuró.

Al torn de precs i preguntes van intervenir deu socis. Es va comentar el problema de la porta del teatre que funciona de forma molt deficient des de fa temps. Es va explicar que aquesta porta està subjecta a normativa i, a més, la seva reparació no és fàcil. S’han fet diverses reparacions que no han resultat satisfactòries. S’està gestionant la reparació amb un fuster i un paleta. També es va suggerir que el treball necessitaria d’un arquitecte, o bé una altra solució seria emprant rodes. Es consideraran aquestes possibilitats. Es va dir que una altra forma d’ingressos, és l’estalvi energètic. Es podrien posar llums LED, però això comporta una forta inversió. La Federació d’Ateneus està treballant per tenir un preu rebaixat per a totes les entitats federades. Es va remarcar que el soci sr. Espinosa ha fet una bona feina en aquest sentit. Tothom ha de tenir cura d’apagar les llums i tancar les portes per evitar consum d’aire condicionat. La Biblioteca està dedicada a llibres sobre les nostres activitats, però no novel·les. Per fer-hi consultes s´han d´adreçar al Punt d´Informació. En nom de la secció Benèfica es va donar les gràcies per l’espai per guardar aliments. També es va preguntar si es podia pintar la sala de dansa o altres espais. La despesa seria important. Es proposa que el treball el podrien fer els socis. La porta d’entrada també s’ha d’arreglar, també està subjecta a normativa ja que és una porta d’emergència. S´ha demanat pressupost per fer una feina definitiva. El sr. Carlos Alonso va oferir cartells i material teatral a l’entitat. El sr. president va manifestar que s’accepten aquestes donacions i que la bibliotecària es cuida també de l’arxiu. Sense més assumptes a tractar, es va aixecar la sessió a les 12,50 hores. Albert Torroja

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

+ INFO

5


> SECCIONS

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

DES DEL 1922 AL SERVEI DEL BARRI

6

25è

aniversari

www.mariacasasbiologa.es


> NOTÍCIES

ENTREVISTA

Per Ángel Morán

Joan Rosés Un soci amb més de 70 anys a la casa, pioner de l’Esbart i cofundador de la secció excursionista. Parlem amb un altre soci veterà, en Joan Rosés, que fa memòria dels orígens de l’Esbart Montserratí Martinenc i dels anys d’excursionisme i esquí a La Molina.

sagració. Fou la primera gran ballada. Hi van participar 24 parelles grans, a més dels infantils i juvenils.Vam dur l’estendard i vam fer l’ofrena. Érem molta gent.

> Des de quan ets per l’Orfeó? Ben bé des dels 18 anys, però recordo que ja feia anys que venia pel Centre. Tinc present que el meu pare, Joan Rosés Loran, i en Jaume Rovira Badosa van dur a terme les gestions per a la legalització de l’Orfeó que va passar a anomenar-se Centro Moral de San Martín de Provensals en consonància amb el clima de l’època. Això succeïa a l’inici dels anys 40.

> En quines altres seccions ha estat? El 1953 amb altres dos companys, en Josep Morana i en Francesc Rovira Sabaté, vam fundar la secció Excursionista, que pertanyia a la secció de joventut. Durant uns anys vaig ser el represenatnt de l’excursionisme en aquesta casa, fins al 1964.

> Quines activitats s’hi feien? Activitats pròpies de la joventut: jugar a escacs, a pingpong, l’escola de teatre, etc... > En quines seccions va participar vostè principalment? A la dècada dels 40 es va crear la secció de l’Esbart, jo tenia sols 12 anys i vaig ser dels primers en participarhi activament; hi vaig ser fins als 20 anys. > Com era aleshores l’esbart? Es va començar amb molta gent nova; en aquells moments constituïa una novetat i era força restrictiu, perquè a la dictadura no li feien gaire gràcia els balls. > Té algun record de la primera actuació de l’Esbart? Crec recordar que va ser durant la Festa Major de Sant Martí. Hi van assistir totes les forces vives del districte: regidors, rector i altres autoritats. Fou el 1946 a l’antic edifici. > Quan van anar a Montserrat? Era la primavera de 1947. Al poc temps d’haver començat, vam anar a Montserrat en ocasió de la con-

> Algun esdeveniment important? Sí, i tant, la conferència de Pons, Anglada i Guillamon amb el passi corresponent de la primera ascensió a l’Everest el 1953, duta a terme per sir Edmund Hillary i el sherpa Tensing. > I de l’esquí, què ens explica? Vam aconseguir la cessió d’un xalet a la Molina, això va incrementar l’afició a l’esquí. L’amo era el senyor Domingo Miró Sans, un important industrial tèxtil que el va construir per allotjar els obrers d’un futur camp de golf. Hi vam realitzar moltes activitats,com curses socials. En aquella època, Josep Mª Rosés i Margarida Paloma van ser els millors en la pràctica. Estàvem adherits a la Federació Catalana d’Esquí i a l’Associació Catalana de Càmping i Caravanning. > I pel que fa a la gestió de l’entitat, hi va tenir alguna responsabilitat? Vaig ocupar el càrrec de bibliotecari a la Junta directiva de la casa i vaig ser vicepresident de la secció de Joventut. Ángel Morán

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

> Per tant ja hi porta...? Doncs més de seixanta anys, des de la dècada dels 40 del segle passat fins ara. Als 21 anys i si era noi, era norma formalitzar la condició de soci, però dels 14 als 16 anys ja havies entrat a la secció de Joventut.

> Què s’hi feia dins la secció Excursionista? S’hi organitzaven excursions familiars a les fonts de Collserola. El primer acte important, recordo que va ser el primer romiatge a Núria, el 13 de setembre de 1954: hi van participar 375 persones i vam anar en un tren especial de dos unitats.També es feien caminades a peu a Montserrat, campaments socials i col·laboràvem amb altres entitats. Hi afegíem travesses, excursions amb autocar, concursos de fotografia...

7


Cap d’Any a l’Orfeó La nit del 31 de desembre de 2012 ens vam trobar als locals de l’Orfeó un grup d’amics per celebrar el cap d’any. No és el primer any que s’hi feia aquesta celebració. En anys anteriors, alguns socis de l’Orfeó havien organitzat a l’auditori el sopar especial de cap d’any i ball, servit pel bar de l’Orfeó o per un càtering extern. Aquests dos darrers anys s’hi va fer un altre tipus de celebració, més informal... un sopar fred a base de canapès, embotits... en el qual no podien faltar les postres típiques de les festes nadalenque –torrons assortits, neules, polvorons– i no hi va faltar el cava! El lloc, la sala de dansa, i una mica de decoració nadalenca. La iniciativa va sorgir d’un soci, membre de la junta, que es va encarregar de l’organització i amb la col·laboració d’altres socis va planejar i preparar tot allò necessari. Durant el passat mes de desembre es van anar afegint altres persones fins reunir-ne quasi una trenten, entre les quals hi havia membres de la junta, socis de l’Esbart, socis de la Penya Barcelonista i algun soci de Cloteatre, a més d’altres amics. Vam gaudir d’una nit especial, divertida, les bosses de cotilló incloïen perruques de colors que van jugar un important paper per riure i fer gresca. La música variada va fer que tothom participés de la festa ballant diferents ritmes. Una mica abans de les dotze es va interrompre el ball per estar a punt per a les dotze campanades, per prendre el raïm, tal com tocava. Tots els assistents tenien la seva bosseta amb els dotze grans de raïm, que s’havien preparat també prèviament. Després de les campanades, encara van arribar alguns amics més per compartir amb nosaltres les primeres hores de l’any... i una copa de cava.Va continuar la festa, que va durar fins a quarts de quatre. Els participants van felicitar els organitzadors per la feina feta i per la quantitat i la qualitat del menjar.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

Esperem que aquestes festes tinguin continuïtat. Reivindiquem l’Orfeó com a espai de cultura, espai d’amistat i espai de festa!

8

Sara Plaza

MERCAT DEL CLOT Parades 80 al 85 i 90 al 91 Tel. 93 231 84 60 Especialistes en tot tipus de carns nacionals i importades. Menuts, elaborats i precuinats amb cuina pròpia


> SECCIONS CORAL INFANTIL ELS PETITS MARTINENCS

SECCIONS

Els petits cantaires

> Concert de Nadal a l’Orfeó

Es va considerar molt important, també, buscar la motivació i implicació moral de les famílies. Com que es tracta d’una activitat nova per a tots els cantaires, un dels objectius principals d’aquesta etapa és acostumar-los a la dinàmica d’assaig (rutines, cantar o escoltar, actitud corporal...), amb la directora, a nivell personal, i amb la figura del director i el seu gest. També s’ha buscat, que els cantaires es familiaritzin amb els seus companys i prenguin consciència que es tracta d’una activitat col·lectiva i actuïn en conseqüència durant l’assaig. Per al grup de petits, també s’ha considerat important que prenguin contacte amb l’espai, ja que cap d’ells coneixia les instal·lacions de l’Escola de Música. Per tal d’adaptar els grups i horaris ofertats a les sol·licituts reals, els vam modificar quedant de la següent manera: Petits de P-3, P-4 i P-5 Dilluns de 17.30 a 18.15h Mitjans de 1r, 2n i 3r Dimecres de 18.40 a 19.25h Grans de 4t, 5è i 6è Dimarts de 18. a 19.15h El primer dia d’assaig va ser l’ 1 d’octubre. Es va realitzar el primer concert “El de Nadal”, el dissabte 15

de desembre a les 19h a la sala d’actes de l’Orfeó Martinenc amb un repertori nadalenc i tradicional.Va ser un concert compartit amb la resta de la “família coral”. El 17-18 i 19 de desembre van fer les nostres celebracions de Nadal amb un berenar a l’hora de l’assaig corresponent a cada grup. Molta xirinola i regals. Ara ja estem pensant amb el concert de Primavera que tindrà un nou repertori. Ens agradaria poder fer un petit intercanvi amb una coral infantil de Barcelona. Tot està pendent i en procés de lligar dies i horaris.

Casal Lúdic-Musical, una novetat per a les famílies També us volem anunciar que pel mes de setembre, tenim intenció d’organitzar durant els dies laborables previs al inici de curs escolar, un Casal Lúdic-Musical a les mateixes dependències de l’Orfeó. Aneu-hi pensant, segur que serà molt interessant, divertit i a la vegada educatiu. (a més a més, són aquelles dates en que ja s’han fet colònies, vacances i no sempre es disposa d’avis o cangurs). Mª Cristina Gómez del Perugia

info@orfeomartinenc.cat www.orfeomartinenc.cat

+ INFO

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

En la primera temporada d’aquesta nova etapa de la Coral Infantil, es va pensar amb uns objectius generals molt similars per els tres grups dels cantaires (encara que apropiat a les seves edats en cada cas) però focalitzats en l’adaptació i familiarització de l’activitat.

9


> SECCIONS

ESBART MONTSERRATÍ MARTINENC

> SECCIONS

Roda d’Esbarts Catalònia Veterans

I Trobada al Pla del Penedès El passat diumenge 20 de gener, l’Esbart Montserratí Martinenc va participar en la I Trobada de Veterans, al Pla del Penedès. A mig matí vam sortir tots els integrants del grup amb autocar cap al petit poble del Pla del Penedès, ja que la seva Agrupació Cultural i Dansaire organitzava per primera vegada aquesat roda de veterans. Feia molt fred. El matí era gèlid i va contrastar fortament amb la calurosa rebuda del públic reunit a la plaça de l’església, on va tenir lloc el festival. Hi participaren quatre esbarts: Agrupació Cultural i Dansaire del Pla del Penedès, l’Esbart Dansaire de Calafell, l’Esbart Folklòric d´Horta i l’ Esbart Montserratí Martinenc del nostre Orfeó.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

L’Esbart Folklóric d’Horta va ballar el Ball de la cigarrera, la Dansa de Castellterçol i l’havanera la Caracola. Per la seva banda l’Esbart Dansaire de Calafell va interpretar La Bolangera, la Quadrilla de Granoll i les Danses de Sant Antoni. El nostre esbart Montserratí Martinenc vam ballar el Ball del Ventall i el Ram, Contradansa de Barcelona i Ball de Garlandes. Els amfitrions ballaren Ballet de Déu de l’Anoia, Ball de Pastors i Marina.

10

L’ambient fou magnífic, l’escenari a la plaça de l’església immillorable i el públic entregat i generós. Tot plegat ens va ajudar a contrarestar el fred regnant al Pla del Penedès. Finalment cal felicitar els directors dels esbarts: Maria Teresa Llorca, directora del Montserratí Martinenc, Roser Miró Castell , directora de l’Esbart Folklòric d´Horta, Ferran Figueras, director de l’ Esbart Dansaire de Calafell i Cristina Domenech, Roser Rosich i Elsa Vila, directores de l’ Agrupació Cultural i Dansaire del Pla del Penedès. Ángel Morán


> SECCIONS

NOTÍCIES

I Trobada de Gralles i Dolçaines a la Societat Coral el Micalet de València El passat 19 de gener els grallers/es i el tabaler de la secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc vam anar a València convidats per la Secció de Dolçaines i Tabals de la Societat Coral El Micalet. Aquesta trobada és un dels fruits que ha sorgit de la primera visita que vam fer alguns membres de la Junta de l’Orfeó Martinenc a la SC el Micalet a València (pàg. 12 de la revista nº12), mitjançant l’ activitat , creada i dinamitzada per la Federació d’Ateneus de Catalunya. Aquesta trobada era la torna de la visita que els Dolçainers i Tabalers de la SC El Micalet van fer al Clot quan participaren al Cercavila de Primavera, organitzat, entre d’altres, per l’Orfeó Martinenc (pàg. 15 de la revista nº12). Aquesta I Trobada de Dolçaines i Gralles que s’ha celebrat a la SC El Micalet ha estat un èxit i una experiència irrepetible; no només per l’acolliment excel·lent que ens han ofert els companys i companyes de València, sinó també pel vincle estret que s’està creant entre l’Orfeó Martinenc i la SC El Micalet (Catalunya-País Valencià). S’estan fent encontres de cultura popular periòdicament, aquí i allà, i s’està teixint un pont directe entre les dues entitats. El programa va ser el següent: • Esmorzar de germanor • Actuacions a l’auditori de la SC El Micalet de més de cinc colles de dolçainers i tabalers del País Valencià, gralles i tabal de l’Orfeó Martinenc i Cant d’Albaes1 • Paella de germanor • Cercavila festivo-revindicativa al barri dels Velluters • Fogueres i torrà de botifarres i llonganisses a la Plaça del Pilar a València • Fi de festa amb improvisacions dels grallers, dolçainers i tabalers, amb balls populars a la plaça.

1. Viquipèdia “Enciclopèdia lliure”: El cant d’albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d’una part instrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb més o menys variacions dels músics i d’una part cantada a capella pel “cantaor” que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Als músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al “cantaor” els sol acompanyar sovint, però no sempre el “versaor”, que és qui inventa els versets que interpreta el “cantaor”.

En definitiva, una trobada de germanor d’allò més divertida, càlida, reivindicativa, festiva i cultural. El gust de Muixeranga que se’ns ha quedat a la boca ens convida a continuar treballant per aquest agermanament que no trigarà gaire en arribar. Des d’aquí volem enviar una forta abraçada als Dolçainers/es i Tabalers/es i a la SC El Micalet per aquesta trobada i sobretot per la dedicació, implicació i treball que fan dia a dia per tenir cura, gaudir i, fins i tot lluitar per la cultura que ens uneix. Endavant i fins aviat! David Salvadores Si vols veure algun vídeo de la trobada: www.youtube.com/user/orfeomartinenc1

11


> SECCIONS

Cloteatre, Premi a la Creativitat en Arts Escèniques

La secció Cloteatre de l’Orfeó Martinenc va ser guardonada amb el Premi a la Creativitat en Arts Escèniques, en l’edició dels Premis Ateneus 2012, que atorga la Federació d’Ateneus de Catalunya. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el passat 17 de desembre a l’Auditori de l’ONCE-Catalunya de Barcelona. L’acte de benvinguda va anar a càrrec del senyor Salvador Casals i Romagosa, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, el qual va investir l’escriptor Màrius Serra, ambaixador dels ateneus per a l’any 2013.A l’acte van assistir nombroses autoritats que van lliurar els diferents premis, entre els quals: Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Ferran Civil, vicepresident de la Diputació de Barcelona; Lluís Puig, director general de Cultura Popular i Carles Agustí, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

Una bona representació de la secció i de l’Orfeó van ser presents al costat de Jordi Gras, president de l’entitat i Joaquim Campanyà, delegat de la secció Cloteatre. L’acte va ser especialment emotiu i entretingut. Es va seguir amb gran interès i amb certa emoció a l’espera del veredicte. Quan es va fer públic, tots vam saltar d’alegria i els nostres amics de Cloteatre es van apropar a l’escenari per rebre el guardó.

12

Després de les salutacions, Joaquim Campanyà va prendre la paraula per agrair el premi i fer un resum de les activitats escèniques dutes a terme en els últims temps. Vam passar la resta de la celebració entre comentaris i felicitacions i en acabar tots els guardonats es van fer la corresponent foto de família. Després de compartir un refrigeri en el hall de l’Auditori i fer-nos les fotos amb el premi per a la posteritat, vam tornar cap a casa. Una acte inoblidable. Felicitats Cloteatre! Ángel Morán


>>SECCIONS NOTÍCIES

> Joaquim Campanyà, delegat de Cloteatre

> Cloteatre celebra el Premi

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

> Foto de família amb tots els premiats de totes les categories

13


CLOTEATRE

Temps turbulent per un millor futur Davant de la confusió i la inseguretat generada per tanta corrupció institucional protagonitzada per persones que les dirigeixen i entitats que en formen part, ens preguntem com és possible que haguem arribat a aquest nivell d’escàndol i que ens sorprenem que tot hagi bullit en un procés que hauria d’haver estat evident i ostensiblement exposat a la llum de tothom.

nal, que pretén benefici pel fet de proporcionar una simple informació aliena a la seva activitat econòmica o que per una posició estratègica del seu càrrec o oportunitat, vincula la decisió a la generositat de la part contrària. D’aquestes actuacions en el marc econòmic de la vida civil, en tenim plenes mostres cada dia.

On és l’arrel d’aquest procés? De quina llavor ha crescut? Quant temps fa que es va engendrar?

No és d’estranyar doncs, que a les administracions, on per les seves mans passa el 60% de l’economia del nostre país, hi hagi el camp més ben abonat per atraure tots aquells que creuen “genèticament” que transacció econòmica és igual a privilegi.

Fa no massa temps, alguna institució o individu, que el nom no recordo ara, va definir la nostra economia, junt amb la d’altres països del nostre paral·lel geogràfic, lluny d’ésser capitalista o de lliure comerç, com una economia de privilegis. En un principi pot semblar una simplificació exagerada. Però entenent que no definim una persona, ni una institució, ni una economia, pel 100% d’un sol valor, sinó per aquell o aquells que més es veuen, que més es practiquen o que són més visibles a l’hora de definir una personalitat. Atenent totes aquestes consideracions, la definició d’ésser un país amb una economia de privilegis fa pensar que és un màxim comú denominador prou important per parar-hi l’atenció. Ho dic perquè el valor d’obtenir privilegis és transversal a tota la nostra societat. Nombrosos exemples ens ho expliciten envers les administracions, però, no és menys cert la consolidació d’aquest fet entre la ciutadania que en diem civil, sigui el que sigui el seu estatus econòmic.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

El comissionista està fermament arrelat a la nostra societat econòmica. I no em refereixo sols a aquells que tenen un contracte laboral o mercantil explícitament remunerat amb un percentatge de l’activitat econòmica que generen, sinó al comissionista ocasio-

14

Del que estic convençut és que o canvia aquest màxim comú denominador del privilegi que ens tenalla l’economia, o darrere dels corruptes d’ara en vindran de nous i de nous i de nous, infinitament i successivament com les onades a les platges. No hi ha solució col·lectiva que no sigui la suma de les individuals. I aleshores hem arribat al moment de preguntar-nos: estem disposats des del racó mes íntim de casa nostra a destriar entre mèrit i privilegi? A no postular-nos ni acceptar privilegis, ni pels nostres més propers? Des de Cloteatre volem i aportem la nostra llavor. Tenim la ferma voluntat, per la via de la feina ben feta, d’aportar la nostra petitíssima estructura d’estat per sumar-la a la de tantíssimes altres perquè ens porti a caminar per ser un país modern amb capacitat per a viure-hi satisfactòria i confortablement. A Catalunya ja hi ha prou veus per fer-ho. Encara ens queden eines de la cultura de la industrialització. Espero que siguem suficients i no perdem el temps. Joaquim Campanyà i Carné


> SECCIONS

> La del manojo de rosas, de Pablo Sorozábal

> Maribel i l’estranya família, de Miguel Mihura

> Yerma, de Federico García Lorca

> Arte, de Yasmina Reza

> La Dolorosa, de José Serrano

15


LA CRUZ DEL SUR ESCUELA DE DANZAS FOLCLÓRICAS ARGENTINAS

La Escuela de Danzas como manifestación del saber del pueblo

La Cruz del Sur, sección del Orfeó Martinenc es una escuela de danzas folclóricas argentinas, que estamos ya rozando los 22 años de existencia. Partimos desde la base de la Ciencia del Folklore (con K), que significa, tal como lo concibió William John Thoms, el saber del pueblo. Las danzas folclóricas pertenecen a esa sabiduría popular, y nos han sido transmitidas hace ya muchas generaciones desde su creación anónima y con un amplio sentido de funcionalidad.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

En Argentina muchos autores han dedicado toda su vida a ese conocimiento y nos han legado obras geniales recopilando el inmenso caudal del que hoy disponemos en ese terreno: Augusto Raúl Cortazar, Carlos Vega, Isabel Aretz, Andrés Chazarreta, son algunos de esos recopiladores.

16

Las danzas folclóricas nos vienen legadas fundamentalmente desde Europa, siguiendo un orden jerárquico en su historia. Los maestros de danzas europeos reenviaban sus bailes a las capitales americanas, allí eran recogidas por la élites sociales dominantes y en muchos casos se transformaban con las características naturales de cada región. Así poco a poco penetraban en todas las capas sociales y se diluían en el pueblo, hasta ser aceptadas como parte vital de su existencia.

En nuestro trabajo aprendemos y enseñamos la mayoría de las danzas folclóricas. Y también las de proyección folclórica, que son las que respetando las raíces musicales y coreográficas de las primeras son creaciones de autores conocidos, generalmente profesores. Estas últimas son muchísimas y actualmente se siguen creando nuevas. Nosotros también impartimos clases de estas danzas. En este conocimiento también incluimos el estudio de los atuendos, que en cada época tuvieron su impronta. Además es importante el trabajo alrededor de los mitos, leyendas y tradiciones que acompañan a los bailes, así como también la comprensión de los vocabularios que aparecen en su caudal literario y que provienen de las distintas lenguas que se hablaron y se hablan, en algunos casos, en Argentina y los países limítrofes, como por ejemplo, quichua, aymara, mapuche, guaraní. Esta última es lengua oficial junto al castellano en Paraguay. A esto nos dedicamos en la Escuela de Danzas Folclóricas Argentinas La Cruz del Sur, de Barcelona, sección del Orfeó Martinenc. Algo parecido debe de suceder con las danzas folclóricas catalanas. Los pueblos compartimos esta sabiduría. Jorge S. Cozachcow


La palabra Folklore es de origen inglés y significa literalmente “el saber del pueblo”(Folk: pueblo y Lore: saber, ciencia) Aparece por primera vez el 22 de agosto de 1846 en una carta que dirige el anticuario William John Thoms al periódico londinense “The Athenaeum” para expresarle la necesidad de abrir una sección adonde la gente pudiera enviar datos sobre antigüedades populares y así evitar que estas cayeran en el olvido y se perdieran para siempre. Las “antigüedades populares” de las que hacía mención Thoms eran aquellas de carácter exclusivamente literario como las leyendas, rondas infantiles, canciones, poesía, refranes etc. He aquí un párrafo de la carta: “...sus páginas han dado testimonio tan a menudo del interés que demuestra Ud. por lo que en Inglaterra designamos con el nombre de Antigüedades Populares o Literatura Popular (aunque es más bien un saber tradicional que una literatura y podría describirse más propiamente con una palabra anglosajona: FOLKLORE – el saber del pueblo-)” Esta carta produce un gran revuelo y expectación en el mundo intelectual inglés. En esos momentos Europa vivía el esplendor del Romanticismo, una de cuyas características fue la recuperación de los valores nacionales. Esta búsqueda de las raíces propias la encontramos reflejada en todas las ramas de arte europeo de la época (música, literatura, pintura, etc.) De modo que no es casual que también surgiera en los intelectuales esa necesidad de recuperar las llamadas “antigüedades populares”. De esta época es la recopilación más importante de cuentos populares, obra de los hermanos Wilhelm y Jacob Grimm, quienes la publican en 1812 en Alemania. En 1878 se crea en Londres la Folklore Society, y se edita la primera revista científica de folklore, Este hecho es importante ya que a partir de aquí se comenzaría a perfilar el Folclore como ciencia independiente de la Historia y la Etnografía.

PENYA BARCELONISTA ORFEÓ MARTINENC

> SECCIONS

Any Nou, títols nous Benvinguts de nou socis i amics de la Penya Barcelonista Orfeó Martinenc. El mes de desembre vam acabar l’any amb el sopar de Nadal compartit per socis i acompanyants.El vam celebrar al bar TOLC amb un menú nadalenc suculent i el vam rematar de manera brillant amb la derrota, durant el sopar, del Reial Madrid. La directiva de la Penya i els socis vam felicitar en Dani, la Berta i l’Àlex pel bon servei efectuat. Durant el sopar el nostre president, en Pepe Naches, va fer un discurs d’agraïment a tots els socis i acompanyants. La temporada futbolística es va iniciar el dia 6 de gener amb el partit Barça-RCD Espanyol i la vam estrenar amb victòria. Hem continuat amb tots els partits de Copa del Rei i Lliga i en volem destacar sobretot el del 30 de gener entre Reial Madrid – Barça, amb resultat d’empat a 1; la sala era plena com sempre. Us recordem que la Penya col·labora amb la secció Benèfica i Social de l’Orfeó i tots els que hi vulgueu ajudar amb aliments sereu benvinguts. La Penya convida tots els socis de l’Orfeó a compartir i viure totes les victòries del nostre equip. Junts farem molta més pinya! Charo Adanero

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

Qué es el folklore

17


BENÈFICA I SOCIAL

CLOTEATRE

Gran gala benèfica Musicals de pel·lícula

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

> Full Monty

18

> Lloll Bertran

Va ser un gran èxit. El diumenge 17 de febrer va tenir lloc una gran gala benèfica organitzada per Cloteatre destinada a la secció Benèfica de l’Orfeó Martinenc. El fil conductor de totes les actuacions van ser fragments de famosos i reconeguts musicals cinematogràfics que es projectaven sobre el fons de l’escenari.

deras, Cecilia Farrús i Feli López amb un medley de les Andrew Sisters. A continuació, Mariona Bosch acompanyada pel cos de ball va interpretar Money, money del musical Mamma mia. Finalment i per acabar el bloc Alba Costa i Carles Estapé van interpretar un altre número del musical Mamma mia.

A dos quarts de sis va començar l’acte amb un breu discurs de la presidenta de la secció Benèfica, Mariona Mombrú que va agrair la presència del nombrós públic que va omplir la sala de gom a gom. Immediatament el cos de ball de Cloteatre va ballar A chorus line.

El tercer bloc va ser presentat per Montse Miralles amb l’actuació de Lloll Bertran com a La noia he-he. No cal dir que va agradar moltíssim al públic que va aplaudir amb entusiasme aquesta gran actriu que va donar a l’acte una gran projecció. Acte seguit Maite Bosch i Marcel.lí Marca van donar pas a tres actuacions: la Viuda alegre, el fragment al restaurant Maxim, cantada per Crist Viñas acompanyada del cor, Somriures i llàgrimes, el fragment Do, re,mi, amb Mª Rosa Ros i uns petits artistes que també van tenir el seu moment de glòria i el fragment Adéu amb tot el cor.

Un cop acabat el pròleg, la coneguda actriu Lloll Bertran va fer la presentació del primer bloc, West Side Story, que va ser precedit d’una actuació de la Lloll que va fer riure i aplaudir el públic assistent. En aquest bloc van actuar José Luis González i després Mireia Dolç, a duo amb el José Luis. El segon bloc va ser presentat per Montse Sala i Salvador Cormand amb les actuacions de Carme Buxa-

Per acabar aquesta primera part Nuria Peidró i Joaquim Campanyá van presentar les dues últimes actuacions: I wanna be loved by you, de la pel·lícula Con


> SECCIONS

DESTACAT

> Fragment d’Els Miserables

La segona part es va iniciar amb l’actuació de Mariona Bosch, acompanyada pel cos de ball, amb el fragment Chicago de la pel·lícula All that jazz. A continuació Lloll Bertrán va presenatr la segona part de l’espectacle i va presentar Crist Viñas amb El somni impossible de la pel·lícula El hombre de la Mancha. Seguidament Lluís Anido va presentar Tell me to go, cantada per Mireia Dolç i Joisué Dawson de l’obra Martin Guerre. La Carmen Buxaderas, la Cecília Farrús i la Paquita Santiesteban van introduir les properes actuacions: Un món ideal d’Aladdin, cantada per Aura Moreno i José Luís Gonzalez, Una mica més de sucre i Supercaligragilisticoexpialidoso, de l’obra Mary Poppins, cantada per Lloll Bertán i, La bella i la bèstia, cantada per Mariona Bosch.

En la recta final de la gran gala benèfica Maite Bosch i Marcel·lí Marca van presentar Mireia Dolç, que va cantar Think of me de la pel·lícula El fantasma de la òpera, i el cos de ball va interpretar la peça Let the sunshine de l’obra Aquarius. Joaquim Campañá, més tard, va presentar Lloll Bertran amb la peça Si em toqués la grossa de l’obra El Violinista sobre el tejado. Finalment Mariona Bosch va presentar el gran musical Los Miserables i es van interpretar alguns fragments: Estels cantat per Crist Viñas, el fragment L’amo de l’hostal, interpretat per Montse Miralles i Marc Calvo amb el cor i l’apoteosi final La cançó del Poble amb tots els participants de la Gala. Aquest final fou el més bonic i emocionant, amb tots els membres de Cloteatre acompanyats pel públic. Van haver de repetir l’última peça com a cloenda de l’espectacle. Inoblidable. Angel Morán

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

faldas y a lo loco, cantada per Mariona Bosch i You can leave your hat on de la pel·lícula Full Monty, ballada per sis actors. Aquesta darrera actuació va ser genial amb un streaptease colossal i molt divertit. El públic s’ho va passar d’allò més bé.

> Mariona Bosch

19


> SECCIONS CERCLE

FILATÈLIC SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Organització dels correus a Catalunya Del troter al Concorde (2) El correu també va emprar, d’ençà que l’home va saber navegar, les rutes marítimes. Es tracta del mitjà que ha mantingut la seva peculiar forma de transmissió, malgrat que la seva evolució no ha estat pas més lenta que la terrestre. Tot i així, avui en dia, aquest mitjà ha quedat força desfasat respecte de les noves vies molt més veloces. A partir del segle xviii es van crear les rutes de diligències que, més o menys, regularment cobrien mitjanes i grans distàncies, amb el compromís explícit de transportar el correu. Aquest nou mitjà va comportar un abaratiment i una millor comunicació entre ciutats i homes, ja fos transportant missives o cartes d’amistat. El progrés va ser significatiu al llarg dels dos segles següents. A mitjans del segle xix, amb la implantació del ferrocarril, un nou camp s’obria a les comunicacions postals. En incorporar-se vagons postals als trens, que feien de veritables estafetes sobre rodes, les comunicacions van esdevenir més ràpides i eficients.

La creació del correu aeri va ser fruit d’una circumstància bèl·lica. La guerra franco-prussiana de 187071 va deixar aïllada la ciutat de París i va fer que s’empressin globus lliures i tripulats per a enviar el correu que la ciutat assetjada generava. Un cop més, el correu havia adoptat un mitjà de comunicació evolucionat. L’èxit no va ser tan positiu com es va creure en un principi, però en va ser la base, en ser inventat l’aeroplà. Perquè d’aquesta manera van quedar palesos els avantatges de la velocitat del globus respecte dels mitjans terrestres, així com de la seguretat d’arribar a una direcció prefixada, que, d’aquesta manera, es podia controlar en més del 99% dels casos. Sistemes evolucionats del correu entre la meitat del segle xix i els nostres dies, han estat la bicicleta, la moto, l’automòbil, etc. Aquests nous mitjans, a més del tradicionals –com són el ferrocarril, l’avió o els vaixells– són els que fan possible el correu modern. Amadeu Puchal

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire ELS ENCANTS VELLS DEL CLOT

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

Des d’un botó fins a un canó! OBERT DE SOL A SOL

20

Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT LA NOSTRA OFERTA Conjuguem el nou i el vell

PÀRQUINGS: Consell de Cent, Plaça de les Glòries,

Independència, Av. Meridiana, Gran Via METRO: Glòries, Clot BUS: 18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

SUBHASTES dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS. OFERTES PERMANENTS


Per Joan Vintró

> AGENDA

HISTÒRIES DEL BARRI

El carrer de les Escoles (1I) Seguint avall i passat el carrer del Clot, al número 10 hi havia el col·legi de nenes, i al 19 el de nens. Després de la guerra va instal·lar-s’hi, en el mateix número 10, la fàbrica de xocolates Solé, posteriorment traslladada a Barberà del Vallès, i que continua existint avui en dia. També cal esmentar, que als números 14, 16 i 18 hi havia hagut la cooperativa Constància Martinenca. Els baixos de l’immoble estaven destinats a la venda d’articles per als associats. Al pis de dalt hi havia el cafè amb un petit escenari on els dissabtes a la nit, a l’estil d’un niu d’art, hi cantaven i ballaven el Sr. Marco i la seva filla M. Rosa. Ell tocava la guitarra i ella cantava i ballava. A la M. Rosa, tots l’hem coneguda amb el nom de Salomé, guanyadora del Festival del Mediterrani. El cor “Els vells cantaires” eren també molt coneguts al barri, per la segona Pasqua hi cantaven les caramelles. Durant les actuacions eren traslladats d’un lloc a l’altre amb el camió del transportista, Sr. Pere Vidal. Pintures Foz va ésser una empresa de prestigi que tenia també l’ obrador en aquest carrer, encara que el van traslladar posteriorment al passatge de la Mel. Són veïns d’aquest carrer la Rosa Miró i l’Antoni Martínez, socis de la nostra entitat. Ells m’han facilitat dades per a la concreció d’aquest article, algunes de les quals obtingudes per transmissió oral familiar.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

> Al final del carrer, el parc del Clot i la torre del rellotge de l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, actualment seu del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, situat a la plaça Valentí Almirall

21


> SECCIONS

PASSATEMPS

Per Toni Martínez Miró

Anagrama visual Les inicials de cada un dels dibuixos, llegides en l’ordre adequat, formen el nom d’una secció de l’Orfeó Martinenc.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

SOLUCIÓ A LA FUGA DE LLETRES: FILATÈLIA

Bunyols de Quaresma i Mones de Pasqua

22

www.fornelias.com

C/ Freser, 90 08026 Barcelona tels. 93 455 61 76


ònics

B BAR 3 l a e vins d A T i CA

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 14

g in-t e d A CAT

23


> Cap d’Any 2012

> Dinar de la secció Benèfica i Social

> SECCIONS

> Participació a l’arribada del rei Carnestoltes

> Participació dels Tabalers a l’enterrament del rei Carnestoltes

> Botifarrada de Dijous Gras

> Dimecres de cendra

info@orfeomartinenc.cat

> A València, durant la Trobada de Gralles i Dolçaines

www.orfeomartinenc.cat


R14 marc 13