Issuu on Google+

ORFEÓ MARTINENC 12

Bon estiu! L’Orfeó, Casa de la Festa

juliol 2012


> SECCIONS


12 juliol 2012

EDITORIAL

Apostem Veritablement estem passant un temps difícil, però ens oblidem que les generacions dels nostres pares i els nostres avis també els van patir i se’n van sortir. Hem de ser conscients de la crisi que vivim, però no podem caure en el parany de la por, cal superar-nos i junts, amb convicció, anar endavant.

SUMARI

La Patum i altres patrimonis

4 5

Tenim la nostra entitat, els nostres espais i equipaments, els nostres amics i companys, per trobar-nos, fer pinya i comprovar que no estem sols.

6-7

Entrevista: Francesc Puig Caballé 9 Seccions: Penya Barcelonista 10 La Cruz del Sur 11 Benèfica i Social 11 València 12-13 Escola de Música 14 Passa-t’ho bé 14 Cultura 15 Esbart Montserratí Martinenc 16 Cloteatre 17 Cercle Filatèlic 18 L’Orfeó 19 Històries del barri: Carrer Rossend Nobas

20

Destacat: Montse Miralles Passatemps Pissarra

21 22 23

Edita: Orfeó Martinenc info@orfeomartinenc.cat www.orfeomartinenc.cat Coordinació i redacció: Ángel Morán, Sara Plaza i Jordi Gras Disseny i maquetació: Marta Oró Assessorament lingüístic: Maria Dolors Martí Imprimeix: Gràfiques Trialba

Cal recuperar valors oblidats, cal recuperar la cultura de l’esforç, cal gaudir sense necessitat de consumir, cal recuperar les relacions personals i fer una aposta de futur donant un pas endavant, amb fermesa. Apostem per la defensa de la cultura, la solidaritat, l’associacionisme i el voluntariat. Apostem per la cultura de l’esforç. Apostem per respectar i ser respectats. Apostem per sumar i no ser excloents. Apostem per les relacions personals. Apostem per treballar pel que ens agrada, passant-ho bé. Apostem per una feina ben feta que ens ompli Apostem per conèixer i donar-nos a conèixer. Apostem per les noves tecnologies de comunicació. Apostem, junts, per fer un pas endavant amb convicció i fermesa. Ens hi apuntem ?. ORFEÓ MARTINENC REVISTA 08

Notícies: Les Cases de la Festa La crisi i les entitats socials

3


> SECCIONS

NOTÍCIES

Ara més que mai cal “fer pinya” i treballar en xarxa!

L’Orfeó Martinenc,

Casa de la Festa a la ciutat

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

> En Toni Mañanés de Castellers de Barcelona entregant la Flama del Canigó a Jordi Gras per la Foguera de Sant Joan a l´Orfeó.

4

L’Orfeó Martinenc ha entrat a formar part de la xarxa de les Cases de la Festa de Barcelona (iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona [ICUB]), juntament amb set entitats i centres municipals de la ciutat. L’oferta va venir directament de l’ICUB, oferint a la nostra entitat la possibilitat d’entrar a formar part d’aquest projecte innovador. L’Orfeó Martinenc encaixa dintre d’aquest projecte ja que, tot i ser entitat privada, és una entitat amb una trajectòria de més de cent anys i disposa d’una oferta sociocultural força rica i variada, té unes dependències actuals i tècnicament molt completes i adaptades al segle XXI i ofereix espais per a la realització de diferents activitats, com també espais de trobada i bar, on sempre està exposada la imatgeria festiva (Gegants i Bèstia). A l’Orfeó Martinenc s’aglutinen moltes colles pioneres de la ciutat de Barcelona des del 1910 (corals, diables, esbart, gegants, tabalers i grallers, teatre...). A més des de l’Orfeó Martinenc i altres entitats del barri sorgeixen diferents propostes culturals com la rua de carnestoltes i el dimecres de cendra, la foguera i revetlla de Sant Joan (amb més de quinze anys de tradició), la cercavila popular de les festes de primavera, la festa major del Clot-Camp de l’Arpa, etc. El fet de formar part del projecte “Cases de la Festa” implica entrar dintre d’una xarxa des d’on es fomenta i es promou, entre d’altres coses, la cultura popular i tradicional del país, a la ciutat. Aquesta iniciativa ofereix un espai de trobada, difusió, comunicació i suport de totes aquelles iniciatives que entrin dintre d’aquesta proposta. L’Orfeó Martinenc, abans d’entrar en aquest projecte, ja complia algunes de les expectatives de la iniciativa, com la col·laboració i difusió de la cultura popular al barri i amb les escoles properes, tallers per als més petits, realització de festes populars al carrer (fogueres, rues, cercaviles, correfocs...), etc. El fet d’estar implicats en aquest projecte ens permetrà continuar executant totes les nostres iniciatives, ampliar-ne l’oferta i rebre suport de la xarxa en qüestió. La iniciativa permetrà, també, compartir informació i treballar en xarxa, aspecte indispensable en el món associatiu i de participació ciutadana en el qual estem immersos. Ara més que mai cal “fer pinya” i treballar en xarxa! David Salvadores


La crisi i les entitats socials Aquesta crisi econòmica, en la qual estem immersos els darrers any, s’està allargant més del que s’esperava. A causa de l’augment de l’atur i l’atur de llarga durada, creix el nombre de famílies on no hi ha cap ingrés econòmic. La pobresa augmenta, s’intensifica, s’estén a sectors nous de la societat i està afectant també a gent de la classe mitjana. Hi ha famílies amb problemes amb la hipoteca o el lloguer del pis: persones que si paguen la despesa d’habitatge ja no tenen recursos per a menjar. La pobresa afecta especialment a gent gran sense recursos, dones amb càrregues familiars i com a conseqüència, sobretot a nens i adolescents. Alguns nens, ens comenten a les notícies, prenen com a únic àpat del dia el dinar de l’escola. Es parla de la solidaritat familiar que alleuja algunes d’aquestes mancances i es dóna el cas de llars on viuen únicament amb la pensió de l’avi. Als mitjans de comunicació es multipliquen les notícies sobre la crisi, els bancs, l’atur i l’ajut d’entitats socials que es fan solidàries amb tots aquests problemes. Però hem de pensar que darrera de les xifres –com per exemple 5.000.000 d’aturats a tot l’Estat Espanyol …- hi ha persones i famílies que no poden tirar endavant. Davant d’aquesta situació alarmant, d’aquest drama social, s’està produint tot un seguit d’accions des de diferents organitzacions i entitats que intenten respondre a la demanda creixent d’ajut mitjançant el repartiment d’aliments, roba o altres productes bàsics. Sentim a parlar de la tasca d’entitats com Caritas, el Banc dels Aliments de Barcelona i d’altres.

> NOTÍCIES

En record d’Eduard Amat A la llar del nostre company Perfecto Ribalta, al carrer Coronel Sanfeliu, es conserva amb molt bona salut, l’arbre de Nadal que Eduard Amat va portar d’Espinelves per a l’Orfeó amb motiu de les festes nadalenques. Va ser la darrera vegada que al vell edifici de l‘entitat hi va haver l’arbre de Nadal. En record del fet us mostrem la foto de l’avet que ja té prop de 3 metres d’alçada. Quan en Perfecto el va dur a casa seva el va carregar amb un carret de la compra, ara potser necessitaria ja transport motoritzat.

Les entitats socials reben la col·laboració per part d’empreses, particulars i algunes de l’administració pública . Algunes administracions municipals han augmentat els pressupostos dedicats als menjadors socials, a causa de l’increment de persones que hi acudeixen.

El Mercat Solidari, que es fa cada any al Parc del Clot a la primavera, ha servit per primer cop per recollir fons per a persones del barri del Clot. Diverses campanyes de recollida d’aliments promogudes per entitats del barri – entre elles la secció Benèfica i social de l’Orfeó Martinenc- en són un bon exemple de la tasca solidària. Aquesta darrera forma part de la Coordinadora d’Acció Social Clot-Camp de l’Arpa. Moltes persones aporten el seu gra de sorra perquè aquesta travesia del desert no sigui tan dura. Sara Plaza

> El sr. Perfecto Ribalta al costat de l’arbre

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Al nostre barri del Clot hi ha hagut darrerament diferents iniciatives amb la finalitat de recollir fons i/o aliments per pal·liar aquesta situació ajudant a famílies del barri.

5


NOTÍCIES

La Patum

i altres patrimonis

> L’espectacle infantil de la Patum a l’auditori

El tret de sortida del projecte “Cases de la Festa” a l’Orfeó ha estat portar una exposició del Museu Etnològic de Barcelona, també associat al projecte, sobre la Patum i altres patrimonis. Aquesta exposició va estar muntada a l’entitat del 4 al 23 de maig, mostrant diferents plafons i peces dels diferents patrimonis exposats (la Patum de Berga, La Muixeranga d’Algemesí, el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la, etc). Aquesta exposició es va complementar amb objectes i motius dels diferents grups de cultura popular de l’entitat i del barri. S’hi van exposar tots els vestits dels diferents grups (Esbart Montserratí Martinenc, Diables del Clot, Gegants del Clot, Bastoners del Clot, Falcons de Barcelona i Castellers de Barcelona), com també diferents peces i complements d’aquests, a més de les peces aportades pel museu. La inauguració de l’exposició va comptar amb la presència dels regidors de l’Ajuntament de Barcelona, els srs. Eduard Freixedes i David Escudé; els consellers del Dte. de St Martí, la sra. Mercè Oller i el sr. Joan Cambronero; la Directora de Serveis del Dte. de St. Martí, la sra. Carme Turégano; el President de la Federació d’Ateneus de Catalunya, el sr. Salvador Casals; la Presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona, la sra. Montse Balaguer; la Presidenta de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, la sra Teresa Comabella; el Director del Museu Etnològic, el sr. Josep Fornés; el Cap de Cultura de l’ICUB, el sr. Francesc Fabregat i el President de l’Orfeó, el sr. Jordi Gras.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Aprofitant l’exposició, i amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, des de l’Orfeó es van programar diferents xerrades temàtiques amb ponents molt coneguts dins el mon de la cultura popular a la ciutat; la sra. Montserrat Garrich (especialista en dansa tradicional) va venir a parlar sobre balls de festa, el sr. Albert Rumbo (historiador, geganter de Berga i Gerent del Patronat Municipal de La Patum) va venir a explicar orígens, evolució i moment actual de la Patum de Berga, el sr. Miquel Botella (membre de la Junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i geganter de Sants) va venir a explicar com els castells van passar a formar part del Patrimoni de la UNESCO, el sr. Joan Ruiz Juanico (escriptor i fotògraf de monogràfics dels Diables de Sitges) va exposar l’origen i l’evolució dels diables a Catalunya, el sr. Xavier Cordomí (director de la Casa dels Entremesos i geganter) va venir a explicar i exposar el mon del bestiari festiu de Catalunya, el sr. Lluís Calduch (membre de l’Esbart Ciutat Comtal)

6


En la voràgine de la programació de tot plegat vam detectar que tot s’estava dirigint a un públic adult, perdent de vista els més petits. D’aquí va sortir la idea de realitzar alguna activitat per als nens i nenes de les escoles del barri, per tal de promocionar i difondre la cultura popular també entre més petits. “Ei! La Patum arriba al Clot! Descobrim la Patum” és un espectacle que es va realitzar a l’auditori de l’Orfeó el 23 de maig, l’últim dia de l’exposició, per a més de 500 nens i nenes de les escoles del barri: Dovella, Rambleta del Clot, Mare de Déu de Núria, Jesuites del Clot i la Farigola. És un nou espectacle infantil realitzat per la Patumaire Edicions juntament amb Dani Magyk. La Patumaire Edicions, editora de la col·lecció Els contes de la Patum va fer un pas més en la difusió de la festa i, amb la col·laboració de Dani Magyk, van dissenyar un espectacle infantil. La música i la màgia es van donar la mà per transportar els nens i nenes del barri al bell mig de la festa berguedana on hi van descobrir la llegenda màgica del Tabal, d’on ve el nom de Patum i qui són els seus protagonistes, mitjançant

> En Francesc Fabregat, Cap de Cultura de l’ICUB, i en Jordi Gras, President de l’Orfeó, inaugurant l’exposició.

un espectable dinàmic i participatiu. La finalitat era descobrir els rituals de la Patum, reconèixer les seves comparses i la seva música, fomentar el respecte i l’interès per la festa a través d’un espectacle divertit, amè i ple de màgia que va endinsar els infants en una festa tan ancestral i única com la Patum. Despertar l’estima per la festa berguedana i per les festes tradicionals catalanes és un tresor d’un valor incalculable que cal promocionar, sobretot entre les generacions futures. Fent una valoració posterior a tota l’activitat, podem dir, des de l’equip d’organització de la mateixa (membres de la Secció de Cultura), que s’han complert els objectius marcats i fins i tot s’han superat. Un cop més l’Orfeó Martinenc ha pogut fer realitat les iniciatives i idees dels socis/es, tot oferint quelcom a la gent del barri. Continuem treballant al barri per al barri! Des d’aquesta publicació volem agrair la col·laboració dels companys de La Patumaire Edicions i Dani Magyk, a tots els ponents que van venir a fer les xerrades, al Museu Etnològic de Barcelona i a l’ICUB. David Salvadores

> L’exposició de la Patum al foyer de l’Orfeó

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

va venir a explicar orígens i moment actual dels esbarts a Catalunya i el sr. Pep Gorgori (musicòleg) va venir a contextualitzar el Cant de la Sibil·la.Tot plegat va ser força pedagògic i enriquidor per a aquells que vàrem assistir a les ponències.

7


> SECCIONS

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

DES DEL 1922 AL SERVEI DEL BARRI

8

Pastissos gelats

www.mariacasasbiologa.es


>>SECCIONS NOTÍCIES

ENTREVISTA

Per Ángel Morán

Francesc Puig Caballé El soci més veterà, amb 93 anys d’edat Un record viu de més de 70 anys d’història. Avui conversem amb Francesc, tot un veterà de la quinta del 40, que va veure com molts veïns del Clot se n’anaven en plena guerra civil a la batalla de l’Ebre.

> Quin ambient s’hi respirava entre els socis? L’ambient era molt bo. Abans del dinar practicàvem molts jocs: saltar a corda, a plantar ( tocar i parar), a trencar l’olla... Ens ho passàvem molt bé. Al joc de tocar i parar sempre guanyaven les noies i per molt que els nois ho intentéssim no ens en vam sortir mai; elles sempre tenien les de guanyar.

> Francesc, com va començar la seva vida a l’Orfeó Martinenc? Seria pels volts de l’any 39 en tornar a la casa familiar de la Meridiana 182 on encara hi viuen les meves dues germanes, la Rosa més gran que jo i encara organista a Sant Joan Bosco.

> Suposo que hi hauria algun problema també... I tant, tot i que van ser uns bons anys, recordo que el teatre s’omplia sempre i la gent no hi cabia. Per això, cada temporada se sortejaven les localitats. Nosaltres teniem una llotja amb la nostra mare Marina, una de les fundadores de la secció Benèfica. Per aquest motiu i d’altres relacionats amb la direcció, algunes persones que venien es van donar de baixa i se’n van anar. Això em va disgustar molt.

> Com era la vida al Centre Moral fa 70 anys? Doncs, la consigna era “Anem al Centre Moral de l’Orfeó”. De l’activitat que hi fèiem molts altres socis ja ho han explicat abans que jo. Tant el teatre com la sarsuela competien en aquella època amb els millors teatres de la ciutat i tradicionalment hi representàvem els Pastorets i la Passió i a més hi teníem l’esbart … i encara que jo no hi ballava, ajudava i feia les fotos. > M’han explicat que a l’inici de la temporada... Sí, era costum quan començàvem una temporada anar tots al Tibidabo, allí s’hi feia un acte de consagració durant la missa i després anàvem no gaire lluny a fer un dinar tots junts. El menjar ens el dúiem de casa. > Com hi arribaven fins allà dalt? Recordo que amb el soci Rossend Urdeitx negociàvem amb la companyia de tramvies perquè n’enviessin 2 ó 3 al final de la ruta del 60, a la cruïlla de Rogent- Meridiana. Un cop a la falda del Tibidabo, agafàvem el funicular.

> I aleshores que va passar? El disgust em va afectar força i uns amics del Poblenou, propietaris d’una fàbrica del ram de l’aigua, dels que tintaven per a la indústria textil, em van animar i convidar a anar amb ells a una llotja del Liceu. > Però no va deixar pas l’Orfeó, oi? I és clar que no, vaig continuar venint al Centre durant molts anys mentre anava alhora al Liceu amb els meus amics.Durant aquells anys quasi tots ells es van casar i jo … per poc em quedo sol. > I es va casar? Sí amb una noia del Clot, amiga de la família, que sempre venia per l’Orfeó. Ella tenia 22 anys i jo 44. Però hem estat molt feliços, amb fills i molts néts. > Quins altres records? Molts anys de solter, freqüentant el Liceu. Però el que m’agrada més de recordar són aquells temps, dies i diumenges feliços passats a l’Orfeó. Quantes famílies i amics del Clot, quanta gent autèntica, quantes noies fermes i maques! Espero que ara també en pugueu gaudir i explicar-ho d’aquí un temps com jo faig ara. Moltes felicitats i per molts anys!

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

> I com van ser els inicis? Crec que l’any següent, el 1940, amb un grup d’amics i coneguts que teníem ganes de tornar a viure una vida familiar, cultural i recreativa normalitzada vam entrar a l’edifici de la Meridiana, la seu de l’Orfeó. En recordo alguns noms: Rovira, Rosés, Bielsa, Bouisy i altres.

9


> SECCIONS > SECCIONS

SECCIONS

PENYA BARCELONISTA ORFEÓ MARTINENC

Adéu, Pep Ja hem acabat una altra temporada i aquesta ha estat força diferent a les altres, ja que sols s’ha conquerit una copa de moment, la Copa del Rei, i en Pep Guardiola ha deixat de ser l’entrenador del Barça. Però, amb el Tito el Barça continuarà aconseguint títols i sent l’enveja dels altres equips. Com ja sabeu, els que veniu cada cap de setmana a veure el futbol amb nosaltres, aquest any les sales han estat plenes i s’ha animat i celebrat les victòries del nostre equip, en especial l’última, la final de la Copa del Rei davant de l’Atlètic de Bilbao. Al final després del triomf per 3 a 0 tots ho vam celebrar amb cava i un pica-pica a la sala de dansa. També com cada temporada la Penya ha celebrat el final de curs amb una sortida a Salou un cap de setmana. Esperem que la nova temporada sigui igual o millor que la passada i que tots junts puguem compartir i gaudir de bones tardes de futbol amb la Penya a les sales de l’Orfeó, com si fóssiu a casa. Bon estiu, culers!

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Charo Adanero

10

MERCAT DEL CLOT Parades 80 al 85 i 90 al 91 Tel. 93 231 84 60 Especialistes en tot tipus de carns nacionals i importades. Menuts, elaborats i precuinats amb cuina pròpia


La Cruz del Sur, 21 años en la brecha

Con la música a otra parte Este próximo julio cumplimos 21 años...Fue allá en el 91 cuando decidimos fundar nuestra Escuela de Danzas Argentinas. Ahora festejaremos este nuevo cumpleaños el viernes 6 de julio en el recital que hacemos cada mes y que hemos llamado Con la música a otra parte. Estos recitales convocan a todo tipo de artistas para que se expresen libremente, (nosotros ponemos los medios) y hasta ahora han venido bailarines, cantantes, músicos, poetas...La experiencia es muy buena, y en estos tiempos de crisis donde hasta la convocatorias de público son difíciles, nuestras fiestas son todo un éxito. Este viernes 6 de julio haremos nuestro encuentro en el Salon Auditori del Orfeó y nosotros hemos preparado algunas danzas tradicionales argentinas para agasajar a la concurrencia. La Banda de La Cruz del Sur, -que es otra experiencia que comenzó hace unos meses-, también están ensayando sus temas musicales para ofrecerlos esa noche. Ahora tenemos dos secciones en nuestro grupo: la de danzas y la banda de música. Para ese viernes 6 invitamos a todos los amigos de nuestra sección y del Orfeo Martinenc a acercarse y compartir este cumpleaños y además los 102 de nuestra entidad. Como además nos arriesgamos nos hemos metido en la página de Monica Naranjo y la hemos invitado!!! ¿Quién sabe? Quien no arriesga no gana. Y si no viene, por lo menos lo hemos intentado..., bueno también lo hemos intentado con Messi. Les esperamos. A las 21.30 horas. Entrada gratuita. Victoria Malerba

> SECCIONS

BENÈFICA I SOCIAL

Continuem treballant per al barri La crisi que estem vivint fa que cada vegada tinguem més i diferents demandes. Evidentment tot no ho podem solucionar, però nosaltres insistim en demanar ajut i és sorprenent com, una i altra vegada, tots ens responeu sense defallir. Ens sobta i emociona la sensibilitat de moltes persones cap a les necessitats dels altres. Nosaltres amb tots els col·laboradors formem una xarxa de solidaritat El proppassat 18 de març va tenir lloc la Gala Benèfica per tal de recaptar fons. Agraïm als nostres companys de Cloteatre la seva organització i participació. El 14 d’abril es va dur a terme la recollida d’aliments: la Mona solidària organitzada per la Pastisseria la Palma. Aquesta campanya va ser un èxit de participació i s’hi van recollir 3.250 kg d’aliments que posteriorment es van entregar entre els diferents grups als quals ajudem. Es fan donatius econòmics periòdics i puntuals depenent del cas i tipus d’ajut a persones que ho sol·liciten: compra i repartiment d’aliments, bolquers i roba. Així mateix, s’ha lliurat també una impressora, una televisió i sis cadires, tot en bon estat, a famílies que no en disposaven i que necessitaven aquest material. Des de fa tres anys, es fan donatius a algunes escoles del barri per a les despeses de material i sortides dels infants. Darrerament aquesta activitat ha augmentat arribant a beneficiar alguns nens més. Hem fet setanta anys des de l’inici de la secció. L’esperit de solidaritat, que hem mantingut viu fins avui, ens anima a continuar. Simplement, pel somriure que et retornen en senyal d’agraïment, paga la pena els esforços que fem tots plegats. Mariona Mombrú

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

LA CRUZ DEL SUR ESCUELA DE DANZAS FOLCLÓRICAS ARGENTINAS

11


> SECCIONS

> Toni Gispert explicant el funcionament del Centre Octubre

> Sala d´exposicions de la Societat Coral El Micalet.

València: del turisme ateneístic a les relacions socioculturals El passat 16 i 17 de març la Federació d’Ateneus de Catalunya va organitzar un viatge al País Valencià per conèixer de més a prop algunes de les seves entitats i així poder establir ponts de cultura i col·laboracions. La Junta de l’Orfeó va veure interessant conèixer de prop la realitat d’aquestes entitats germanes i van viatjar en representació de l’Orfeó en David Salvadores i en Dani Celma.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Va ser un viatge curt però intens, realitzant una immersió en la realitat sociocultural de diferents entitats valencianes amb diversitat d’ofertes i característiques.

12

Van visitar la Societat Musical de Cullera, la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia, la Societat Coral El Micalet (crec que ho escriuen així... potser li pots preguntar al David...), l´Ateneo Mercantil de València i el Casino Recreativo Cultural del Puerto de Sagunto. A totes elles van ser molt ben rebuts pels amfitrions, els quals van explicar amb tota mena de detalls el seu funcionament i la seva oferta cultural tot visitant les seves instal·lacions, i tot això …. En temps de falles. A la tornada, la Junta de l’Orfeó, va fer una valoració del viatge i es va veure molt positiu establir contactes de col·laboració amb la Societat Coral El Micalet , doncs és la que més s’assemblava a l’Orfeó per les seves característiques i oferta cultural. I així el 5 i 6 de maig va començar aquesta relació entre ambdues entitats amb l’arribada del Grup de Dolçainers i Tabalers per participar, convidats per l’Orfeó, a la II Cercavila de Primavera del nostre barri amb la participació de la majoria de grups de cultura popular del Clot-Camp de l´Arpa.Va ser un cap de setmana on vam poder compartir amistat, cultura i festa.

Tant va ser el grau de positivisme que ja ens van emplaçar perquè una delegació de la Junta Directiva de l’Orfeó anés a València el 9 i 10 de juny per contactar amb la Junta Directiva de la Societat Coral El Micalet. El viatge a València va ser molt profitós. El dissabte al matí vam poder visitar el Centre de Cultura Contemporània Octubre, seu d´Acció Cultural del País Valencià, on ens va rebre el seu Secretari General Sr. Toni Gispert el qual ens va explicar les tasques culturals que realitzen i les moltes dificultats en què es troben per poder-les realitzar. La conversa va ser molt cordial i positiva i vam quedar per a futures col·laboracions. Al migdia ens vam trobar per dinar amb una representació de la Junta Directiva de la Societat Coral El Micalet amb una suculenta paella. I després a la feina, visita a l’entitat, reunió amb el President, visita al casc antic de València, més converses per anar-nos coneixent i l’endemà ens van acompanyar a veure la celebració de la processó del Corpus. Una gran descoberta cultural molt recomanable. En resum va ser un cap de setmana extraordinari. Vam poder descobrir una entitat molt propera però a la vegada molt llunyana i que no és tant el que ens separa i molt el que ens acosta. Una manera de fer molt semblant a la nostra, amb moltes possibilitats de fer coses amb les dues direccions, coral, teatre, música, diables, danses, etc. Tot un món que ens agermana. Som-hi !!. Jordi Gras i Mateu


> SECCIONS

> La seu del Centre de Cultura Contemporània Octubre

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

> Visita a la Societat Coral el Micalet

13


ESCOLA DE MÚSICA DE L’ORFEÓ MARTINENC

PASSA-T’HO BÉ

Les activitats omplen tota la primavera

El músic, neix o es fa? Una altra vegada, com cada any hem celebrat el nostre concert de cloenda que va incloure interpretacions de música de cambra a càrrec dels nens i nenes en agrupacions de duos amb guitarres, piano i violins. A part d’aixó, la nostra petita orquestra amb guitarres, piano, i violí ja s’està consolidant i és una de les actuacions més esperades del concert. La Carlota Cerrillo novament, a part de la seva actuació amb l’orquestra, ens va fer una interpretació de cant acompanyada del piano. En aquest enllaç podeu veure la seva actuació http://youtu.be/pcZEQhS3y0E

Els membres de la secció Passa-t’ho bé no han parat durant el període de primavera amb les seves activitats habituals. El mes d’abril van celebrar la festa de la Mona , el dia 12, i dies després un cicle de conferències a càrrec de Lluïsa Urgell. Per acabar el mes, del 23 al 26, va fer una excursió per la regió francesa del Perigord. El mes de maig vam organitzar una xerrada amb el taller sobre Història del barri i el dia10 ens ho vàrem passar d’allò més bé amb el berenar de primavera. El dia 17 van gaudir d’una sessió de cinema amb la pel·lícula Desirée i el dia 31 amb la pel·lícula Eva al desnudo. Entremig, el dia 24, van fer una excursió a la població de Taradell a la comarca d’Osona. El mes de juny vam celebrar la tradicional Plena per repetir excursió el dia 14, en aquesta ocasió, a la comarca del Bages. A més vàrem repetir Plena el proper dia 21 i vàrem acabar el mes amb la coca de sant Pere el dia 28. Ángel Moran

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Les classes de música d’aquest any, com sempre, han estat a càrrec dels professors de guitarra, violí, cant i piano, a més del llenguatge musical i el cant coral. Com d’altres anys hem treballat diverses peces per a cor a dues i tres veus.

14

Amb tota aquesta feina feta i la nostra experiència, no direm que el músic no neix, que n’hi ha que sí!, però el que sí podem assegurar-vos és que el músic es pot anar fent amb la perseverància i la il·lusió que veiem en els nostres joves alumnes. Per al curs vinent us anunciem la novetat de poder triar un nou instrument per aprendre, el violoncel. I ara, una vegada apropant-se el final de curs, us desitgem un bon estiu a tots i esperem veure’ns aviat al nou curs, amb moltes ganes de treballar i fer bona música. Fins aleshores. Luis Sánchez-Diezma

> Castell a la Dordogne.


DIABLES DEL CLOT

TOLC LA BÈSTIA DEL CLOT

GEGANTS DEL CLOT

> SECCIONS

IIa Cercavila de Primavera al Clot, amb sabor a Muixeranga

> Grup de Dolçainers i Tabalers del Micalet de València.

Aquest any, però, l’acte va tenir un element afegit... els Dolçainers i Tabalers del Micalet de València, convidats per la Secció de Cultura de l’Orfeó (amb el suport de l’ICUB). Els companys i companyes del Micalet van venir des de la ciutat de València a mostrar el seu repertori de cercavila pels carrers del barri. Durant la cercavila van acompanyar els Gegants del

Clot amb un ampli repertori de peces tradicionals. Els Gegants ballaven sense parar i semblava que es movien sols... Un cop finalitzada la Cercavila a la Plaça del Mercat, els Dolçainers i Tabalers van oferir l’himne de València, la Muixeranga, fet que va posar els pèls de punta a més d’un. Un cop finalitzats els lluïments i disposats a començar la graellada popular, els companys i companyes del Micalet van proposar de tocar una mica més. Aquest fet va propiciar una bona estona de balls populars a la plaça, on s’hi va afegir gent dels diferents grups participants de la cercavila, gent del carrer i nens i nenes de totes les edats, fins i tot els Gegants van poder fer alguna ballaruca més. Des d’aquí volem enviar una forta abraçada als companys i companyes “Dolçainers i Tabalers del Micalet” per la seva participació en aquest acte del barri i per la seva dedicació, implicació i treball en la promoció i difusió de la Cultura Popular dels Països Catalans, on el seu dia a dia se’ls presenta amb molta duresa i dificultat. Ànims! Joana Gras David Salvadores

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

El 5 de maig es va celebrar la IIa Cercavila de Primavera al barri, on hi van tornar a participar la majoria dels grups de cultura popular del Clot (Falcons de Barcelona, Castellers de Barcelona, Esbart Sant Jordi i Capgrossos del Foment Martinenc) i on lògicament hi estaven representats alguns dels grups que formen part de l’Orfeó (Diables del Clot, Tolc, la bèstia del Clot i Gegants del Clot). Per segon any consecutiu l’acte va ser tot un èxit amb una afluència de gent espectacular. Els diferents entremesos van poder oferir una mostra de la seva activitat durant tota la cercavila, amb lluïments a la Plaça de Can Robacols (el principi del recorregut) i a la Plaça del Mercat (final del recorregut). Com l’any passat, un cop acabats els lluïments finals, es va convidar a la gent del barri a una graellada popular, fent-los partícips de la festa.

15


> SECCIONS

ESBART MONTSERRATÍ MARTINENC

Homenatge a Antoni Gaudí Roda d’Esbarts Catalònia El passat diumenge 10 de juny, en el marc de la plaça de la Sagrada Família, va tenir lloc la Roda d’Esbarts Catalònia de veterans. Hi van participar els grups Esbart Folklòric d´Horta, l’Esbart Jove de Gualba, l’ Esbart l´Espiga d´Or, l’ Esbart Gaudí que n’era l’amfitrió i, evidentment, l’Esbart Montserratí Martinenc.

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Una hora abans d’iniciar el festival de danses, els membres dels cinc grups van fer una bonica ofrena de flors a la tomba d’Antoni Gaudí, a la cripta de la basílica de la Sagrada Família. Després d’un parlament del rector, així que va acabar la missa tots els dansaires van dipositar un clavell a la làpida.

16

Cap a les 12 del migdia va començar la roda d’esbarts pel grup infantil i juvenil de l’Esbart Gaudí, després s’hi afegiren els veterans. El nostre esbart Montserratí Martinenc va ballar la contradansa de Barcelona i el ball de garlandes. Després d’una hora de danses tots els participants vam ser convidats a un refrigeri als locals dels amfitrions, l’Esbart Gaudí.

Festival de Primavera El diumenge 29 d’abril com ja es tradició de la nostra entitat va celebrar-se el 66è Festival de Primavera del nostre esbart. Ens hi van acompanyar els esbarts Sagrat Cor i Gaudí. Sota la direcció dels professors Jordi Sacrest (Sagrat Cor), Daniel Cester (Esbart Gaudí) i Mª Teresa Llorca i Anna Mª Alcrudo (EMM). Es van presentar un total de 12 danses a l’auditori de l’Orfeó Martinenc. El festival va ser coordinat per la nostra companya Mª Teresa Alonso, el públic va gaudir d’un autèntic recital de danses tradicionals i de creació. El repertori ofert per l’esbart Gaudí estava composat pel Ball del vano i el ram, el Ball pla d´Alinyà, Tot caminant i La quadrilla de Martorell. Per la seva part l’esbart Sagrat Cor va presentar el Ball de Déu, La Faràndula, la Jota dels enamorats i Marina. Finalment el EMM va ballar el Ball del pi de Centelles, La Balanguera, la Contradansa de Barcelona i el Ball de Garlandes. Tot un èxit! Ángel Morán


CLOTEATRE

> SECCIONS

> Don Joan de Serrallonga

La temporada é finita! Hem fet un tomb per una època del teatre: el modernisme. Sols un tast perquè una època tan prenyada d’inquietuds culturals no es pot mostrar en una sola temporada. Però amb el convenciment que qui perd els orígens perd la identitat, vàrem creure, que en aquesta nova singladura, havíem de recordar, homenatjar i reviure amb nostàlgia l’ambient dels inicis del nostre teatre a l’Orfeó Martinenc, ara que escadusserament fa 100 anys. Ha estat un plaer oferir-vos-ho i opinem que us ha arribat amb un nivell de qualitat notable i en alguns casos excepcional. Hem estat agosarats i capaços de construir el gegant que sobre les seves espatlles ens permeti projectarnos mes enllà en la qualitat de les obres que us hem ofert.

La joia del treball assolit ens permetrà i comprometrà a iniciar la propera temporada des d’un graó més alt amb la intenció de pujar el proper i així anar amunt per l’escala que ha de convertir Cloteatre en una digna aportació de la cultura teatral i lírica a Barcelona. No serà fàcil superar els punts mes àlgids d’aquesta temporada, tant pel risc de les obres com de les posades en escena, alhora tan ben assolides. Però amb el treball dels actors , tècnics, directors i tots aquells que fan possible que una obra es representi, ho aconseguirem. Amb la col·laboració de tots. Com una esquadra de vaixells que formen l’estol de veles de Cloteatre per arribar al bon port final de la propera temporada. Ara és el temps de serena reflexió i de carregar el pot de les energies personals, una mica malmès per l’esforç. Una forta abraçada per a tothom i que tingueu un estiu ben feliç! Joaquim Campanyà i Carné

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

La temporada é finita! I no ha estat precisament amb un obra de teatre a la italiana.

17


> SECCIONS > SECCIONS CENTRE

FILATÈLIC SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Organització dels correus a Catalunya Pinzellades històriques (5) La Confraria Marcus de Barcelona va elevar queixa al veguer, amb el suport dels consellers. La sentència va ésser favorable a la Confraria. Els Tassis van recòrrer a la Reial Audiència i finalment la Reial Audiència va fallar a favor de la Confraria Marcus, perquè no passés el mateix a Saragossa i a València, on els nomenaments van passar a mans dels Tassis. Des de llavors, la Confraria tingué sols cura dels Correus del Principat i va perdre tota la influència a Saragossa i a València.

ria, els següents nomenaments recauen sempre sobre membres descendents de la família que havia rebut dels Tassis el nomenament primer, i així ens trobem que durant molts anys el Mestre Major d’Hostes va recaure en la família Ferran. D’aquesta forma, es va anar perdent la força de la Confraria i acabà finalment a mans dels Tassis, sobretot quan van pagar al rei un cànon per a l’explotació de tots els Correus d’Espanya, inclosos els del Principat.

Tots els successors dels Tassis van continuar la mateixa política. Al·legaven que en fer el nomenament de “Maestro de Postas de Aragón” s’hi incloïa el del Principat, però la Confraria defensava amb fe i energia els seus interessos i no va permetre que s’imposessin les maniobres dels Tassis.

Finalment, amb la idea d’arbitrar recursos per a la Corona i per tal de poder mantenir la tropa, l’any 1706 Felip V va ordenar la incorporació dels Correus a l’Estat i va pagar als Tassis com a indemnització 868.471 reals. Amb tot, l’absorció dels serveis no va ser possible fins a 1716, quan van passar definitivament a l’Estat, aquests fets van portar a la fi dels Correus organitzats des de Catalunya.

Però durant el regnat de Felip II, sorgeix un nomenament de Mestre d’Hostes de Catalunya signat, per delegació del rei, per un Tassis amb la indicació reial “para evitar pleitos”. Havent-ho acceptat la Confra-

Amadeu Puchal

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire ELS ENCANTS VELLS DEL CLOT

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Des d’un botó fins a un canó! OBERT DE SOL A SOL

18

Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT LA NOSTRA OFERTA Conjuguem el nou i el vell

PÀRQUINGS: Consell de Cent, Plaça de les Glòries, Independència, Av. Meridiana, Gran Via METRO: Glòries, Clot BUS: 18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

SUBHASTES dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS. OFERTES PERMANENTS


L’Orfeó Martinenc tanca la temporada amb dos concerts estivals de repertori tradicional català. Assajos i concerts han estat la realitat del grup de cantaires que setmanalment han reunit esforços per donar forma a unes cançons de modalitat diversa. Malauradament, els concerts no tenen l’afluència de públic que tot espectacle necessita, la qual cosa m’ha fet reflexionar sobre les raons que poden motivar aquest fet. D’altra banda, també és preocupant el poc interès que desperta entre els joves el cant coral. Per trobar-hi una explicació ens caldrà retrocedir en el temps i cercar la mare dels ous. Remuntant-nos a l’origen del cant coral a Catalunya, constatarem que aquest neix de la voluntat d’apropar la música i la cultura en general a la classe obrera ja que a finals del segle XIX no hi tenia accés. És a Anselm Clavé a qui devem aquest fet mogut per una ideologia progressista i també filantròpica. Arran d’aquesta empenta, ball, música, cant i teatre quedaren a l’abast del poble i acabaren esdevenint unes activitats pròpies de les classes treballadores. Gent de totes les edats es reunia els diumenges per distreure’s i s’organitzava en esbarts, corals, grups de teatre... De vegades les arts escèniques es feien presents en els menjadors de les senzilles llars catalanes en forma de cants o poesies. Però si ens situem al present, la relació dels catalans amb el món coral és ben diferent. Fent una ullada a les agrupacions de cantaires ens adonarem que la mitjana d’edat volta els seixanta anys. La pregunta és òbvia: és que als joves del segle XXI no els agrada cantar? Si hem de jutjar per l’èxit que generen programes musicals que apareixen a televisió, hauríem de pensar que la resposta és afirmativa. L’explicació, com sempre, no és unívoca. Per començar, la societat actual té una formació musical molt superior a la del segle XIX, a part del fet que molta més gent hi té accés, per tant fóra lògic pensar que potser no troben satisfacció en les corals amateurs. Un altre aspecte a tenir en compte és el repertori. Normalment, corals i orfeons basen la seva música en cançons tradicionals o música clàssica. Aquest espectre musical no interessa a la majoria de la societat que ha anat patint un procés d’americanització dels gustos en tots els sentits, i és per aquest motiu que moltes corals catalanes s’estan reinventant com a corals de gospel on queden recollits gran part dels joves cantaires actuals i no tan joves.

> SECCIONS

Molt relacionat amb aquest darrer punt, existeix un altre factor, herència de la dictadura franquista, que va intentar anorrear la identitat catalana. Es tracta de la infravaloració de la nostra tradició cultural. En resposta a això, sovint substituïm allò que ens és propi pels costums i gustos foranis. Un exemple el tenim a les escoles que sovint trien un repertori d’arreu del món per celebrar festivitats tradicionals autòctones. Suposem que aquest fet ve motivat per la bona voluntat d’acollir la gran quantitat d’alumnes d’origen estranger. Però aquest tractament és enganyós per a tothom. Per als nouvinguts, el que suposa una deferència és, en el fons, un impediment per arrelar-se a la cultura que els acull, i per als autòctons, un desprestigi de la cultura pròpia. Què estem transmeten als nostres fills? Quin origen, quina identitat tindran? Tothom necessita saber d’on ve per decidir on ha d’anar. O què sap per triar què vol. Només els pobles que es consideren inferiors a d’altres renuncien als trets característics de la seva identitat a favor de costums externs que consideren superiors o més prestigiosos. La darrera de les raons que creiem que poden influir en l’oblit del cant coral a casa nostra fa referència a l’allargament del període d’adolescència, que en les últimes dècades constatem que pot perllongar-se fins als trenta anys. A grans trets, el procés maduratiu dels nens comporta intrínsecament un canvi de gustos, uns interessos diferents als de les altres edats, una oposició més o menys dràstica segons l’individu a les normes establertes amb anterioritat, un qüestionament d’allò que s’ha après i que fins llavors era per a ell una veritat absoluta; en definitiva, un desig de desvinculació dels pares per trobar la seva pròpia personalitat. Per la qual cosa molts adolescents abandonen les seves aficions d’infantesa que sovint reprenen quan conclouen aquesta etapa evolutiva. Però retornant al tema que ens ocupa, en allargar-se tant l’adolescència ens trobem amb uns joves desorientats i sovint desmotivats d’una edat molt superior a la dels nois de fa quaranta anys. Per acabar vull recordar a la filòsofa alemanya Hannah Arendt que expressava en un llibre que només l’ensenyament pot fusionar grups ètnics en un context d’immigració. Núria Berrio

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

ORFEÓ MARTINENC CANT CORAL

19


> SECCIONS

Per Joan Vintró

HISTÒRIES DEL BARRI

Carrer Rossend Nobas Situats novament a la plaça dels Castellers es poden veure i admirar els finestrals dels antics tallers de la Renfe.

L’antic carrer Tallers va canviar de nom pel de Rossend Nobas, amb motiu de l’agregació del poble de Sant Martí de Provençals a Barcelona l’any 1897. L’antic municipi va passar d’ésser un poble amb personalitat pròpia a un barri de Barcelona i per tant, es van produir canvis en els noms de carrers per evitar la duplicitat de noms. En Rossend Nobas i Ballbé era escultor i una de les seves obres més conegudes era l’estàtua del Conseller en cap Rafel de Casanova. En la seva vida professional s’inicià com a cisellador argenter i seguí com a aquarel·lista, però després d’aquests primers intents, va acabar per decidir-se i definir-se com a escultor. Algunes de les seves obres podem dir que són dignes d’esment. Encara era molt jove i ja era professor de l’Escola de Belles Arts.Va obtenir el premi extraordinari de l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1871. El carrer Rossend Nobas s’inicia a les places Font i Sagué i del Mercat, traspassa el carrer de Flandes i, tot seguit, a banda mar, arriba a una placeta triangular anomenada Plaça dels Castellers. Aquesta placeta es va formar en el solar buit que es produí com a resultat de l’enderrocament de dues cases. Al davant mateix , en el número 37, es té accés al passatge de Can Robacols, cases d’època , de la primera meitat del segle XIX, típiques dels assentaments d’estatge obrer.

> Vista des de la plaça dels Castellers

Situats novament a la plaça dels Castellers es poden veure i admirar els finestrals dels antics tallers de la Renfe. Si ens situem en la memòria, podem veure l’estació del tren amb el pas a nivell i la caseta dels guardes. En aquest punt hi convergeixen els carrers Escoles, Escultors Claperós,Verneda i Municipi. S´ha de dir que en aquest carrer Rossend Nobas hi viu un matrimoni soci de l´Orfeó amb molta solera, en Josep Andreu i la Conxita Rosés. Cal destacar, que en Josep va portar durant disset anys una pesada creu sobre les seves espatlles per l’Orfeó: la creu que portava pujant la muntanya del Sinaí durant la representació de la Passió.

ORFEÓ MARTINENC MARTINENC REVISTA REVISTA 12 12 ORFEÓ

90è aniversari de la pastisseria La Palma

20

El dia 23 de juny, el Tolc, en representació de l’Orfeó, va felicitar per sorpresa la pastisseria la Palma pel seu 90è aniversari.


> AGENDA

DESTACAT

Montse Miralles Brugués La interpretació, el doblatge i l’ensenyament,com a professió i entreteniment

Va començar a fer teatre de ben jove i simultàniament estudiava interpretació. S’hi dedicà professionalment, al Teatre Jove, i li va ocupar tot el temps del món, per això durant uns anys va desaparèixer a la pràctica de l’Orfeó. També de molt jove, amb 22 i 23 anys, ja en una etapa d’èxit com a intèrpret va iniciar el doblatge a Catalunya, en aquells temps sols en castellà. Amb l’arribada de TV3 tot va canviar i gran part d’actors i actrius es van dedicar al doblatge en català, tasca que fins aleshores la realitzaven sols locutors radiofònics. L’inici del doblage en català i també la seva tasca de direcció han ocupat gran part del temps de la Montse. Els seus primers records del doblatge en català estan lligats a la cèlebre sèrie Dallas. Aquesta tasca de doblatge l’ha anat compaginant amb la interpretació i amb altres treballs, tant a la televisó com al cinema. Des de fa poc temps i per invitació de Carme Buixaderas, amb qui ha coincidit en més d’un doblatge, ha tornat al món del teatre a l’Orfeó, amb Cloteatre, en l’obra Terra Baixa. Des d’aleshores la

col·laboració amb el teatre de la nostra entitat ha esta permanent. La seva vivència i presència a Cloteatre és molt positiva, ja que és una manera diferent de fer teatre que la satisfà plenament no sols des de l’escenari sinó també ara treballant des de la Junta. De portes enfora, continua la seva activitat teatral com a directora.També ha notat les dificultats actuals ja que amb la crisi general, la gent no va tant al teatre i per tant cal lluitar molt més per mantenir aquesta activitat artística. El públic agraeix que es facin coses interessants fruit de l’esforç i l’amor per la professió i ara caldrà esperar que la recuperació econòmica permeti dur a la pràctica projectes sols esbossats. De la seva col·laboració en doblatge a part de la sèrie Dallas ha intervingut en pel·lícules de Tintin, a la sèrie Polseres vermelles, a Romeu i Julieta i a L’auca del senyor Esteve... Un altre àmbit important de la vida de la Montse és la pedagogia a través de les seves classes a l’Institut del Teatre i des de fa 2 anys a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Palma de Mallorca. Les retallades i la crisi fan que aquest capítol de la vida de la Montse, ara per ara sigui força intermitent. La pedagogia i la direcció teatral han estat dues activitats que l’han fet créixer fins ara. Ángel Moran

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Montse Miralles és sòcia de l’Orfeó des de fa molts anys. El seu pare, en Josep Miralles, era director de sarsuela i la seva mare, Mercè Brugués, era soprano, per tant des de ben petita ja participava al teatre i d’adolescent, cap als 13 i 14 anys, formava part a més a més de la secció excursionista, de la qual en conserva records inesborrables. Lamenta que ja no existeixi perquè per als joves era un espai d’autèntica llibertat, de veritat s’hi sentien lliures i tenien llibertat d’acció.

21


> SECCIONS

PASSATEMPS

Per Toni Martínez Miró

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

Les 7 diferències

22

www.fornelias.com

C/ Freser, 90 i 110 08026 Barcelona tels. 93 455 61 76 93 435 8404


ORFEÓ SOLIDARI

s Participació dels Gegant ària del Clot a la Mona Solid per la (14-04-12) organitza da Clot Pastisseria La Palma i Eix

Participació dels Tabalers del Clot al Vermut Solidari (02-06-12) organitzat per Eix Clot.

s del Participació dels Diable (13-05Clot al Mercat Solidàri ia. 12) amb la paella solidàr

la liments de ´a d a id ll o Rec el 7 al 15 d a c fi è n e Secció B de juny.

Vinculats a l’Escola de Música de l’Orfeó Martinenc Inscripcions del 2 al 13 de juliol Horari: de 18 a 20 h Places limitades

ESCOLA DE MÚS DE L’OR ICA F Matrícu EÓ MARTIN ENC la obert a pe 2012-20 r al curs 1 3 del 2 a l 13 de juliol, de 18 a 20 h

ORFEÓ MARTINENC REVISTA 12

CORAL INFANTIL: ELS PETITS MARTINENCS

23


> Cloteatre: Historietes musicals

> SECCIONS

> Cloteatre: Aigües encantades > La foguera de Sant Joan

> Actuació de fi de curs de l’Escola de Música

> La Revetlla

> L’Esbart Montserratí Martinenc

>

info@orfeomartinenc.cat

www. orfeomartinenc.cat


R12 juliol 12