Page 1

acttiva´t

Tardor 2013 I núm. 1 Butlletí informatiu del Comitè d’Empresa del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

Neix una eina de comunicació per compartir la informació, conèixer altres experiències i reflexionar sobre l’actualitat laboral

a_fons_reforma_pensions en_persona_joan_carles_gallego sector_públic_assemblea_delegats_CCOO


editorial editorial

Quim Salgado

acttiva’t

President del Comitè d’Empresa del CTTI

4

Els problemes cada dia són més importants i els reptes de tota mena són permanents. Per aquest motiu, per seguir defensant els nostres drets, ens hem organitzat millor, hem revisat la nostra filosofia i estratègia i ens hem proveït d’eines que ens permetran assolir una major eficiència en les nostres accions i reivindicacions. En aquest sentit, em plau presentar-vos el primer número del butlletí del Comitè d’Empresa, l’acttiva’t. Aquesta nova eina neix amb la pretensió de ser l’altaveu de les nostres reivindicacions, experiències i reflexions. Per tal que tots puguem expressar el nostre punt de vista en moltes de les seccions trobarem un hashtag. L’acttiva’t no és el butlletí del Comitè d’Empresa, és el butlletí de tots. Per això resta obert a la participació de tothom convidant-vos a què ens feu arribar les vostres propostes. També us animo a compartir-lo amb el vostre entorn i així puguem assolir el màxim de difusió possible. Agraeixo a les persones que han confiat en aquesta iniciativa la feina feta i el suport rebut. A tots, moltes gràcies per l’atenció que ens dedicareu. I recordeu que qui no es mou no aconsegueix res, així que acttiva’t!!!

#acttivat_quim

Comitè d’Empresa Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Us apropem les principals novetats del CTTI

6

A

ra fa ja uns mesos, coincidint amb les darreres externalitzacions, el CTTI tancava un període de forts canvis. Certament podria semblar que l’episodi més crític de la història del CTTI havia passat. No obstant això, des del Comitè d’Empresa vàrem prendre consciència que era del tot necessari seguir treballant. Continuen estant a l’ordre del dia les reformes, les retallades, la corrupció política, els interessos dels poders econòmics i, perquè no dir-ho, el descrèdit dels sindicats que es fa des del poder de la patronal i els mitjans de comunicació. Des de la nostra responsabilitat com a representants de tots els treballadors del CTTI observem amb impotència aquesta realitat que ens afecta directament en tots els àmbits de la nostra vida.

Edita

a prop

a fons Valorem la reforma de les pensions

8

on - off Traiem els colors

9

enllaços Us proposem tot un seguit de visites

10

en persona Entrevistem el

2 3

Carrer de Salvador Espriu, 45-51 (Polígon Pedrosa) 08908 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 557 40 00 comite.ctti@gencat.cat

Consell de Redacció

CR

Joaquim Salgado, president

JS

Raül Ávila

RA

Marcel Escudé

ME

Mia Marquillas

MM

Joana Martín

JM

Roser Messa

RM

Ferran Parejo

FP

Imma Ruíz

IR

Josep Vilalta

JV

Coordinació, disseny i maquetació

secretari general de CCOO

Comissió de Comunicació

12

sector públic

Fotografia CTTI

Participem a l’Assemblea de Delegats de CCOO

Col·laboradors d’aquest número Jordi Boldú Gemma Domènech Óscar Mateu

14 secció oberta Donem veu als nostres companys i amics

Segueix-nos:

18

reacttiva’t Aprofitem el temps lliure

L’opinió del Comitè d’Empresa del CTTI en aquest butlletí queda reflectida exclusivament en la secció editorial i ens els textos signats per les seves comissions. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.


a prop

Què es respira al CTTI?

#acttivat_externalitzacio

Tenim prou llum per treballar?

L’elevada concentració de CO2 a l’edifici de la seu central obliga a prendre mesures per millorar la qualitat de l’aire. CR

E

l passat mes de juliol es van fer un seguit de mesures per valorar els nivells de concentració de CO2 a les nostres oficines. El resultat de les proves va ser força negatiu, ja que indicava que ens trobem per sobre dels màxims recomanats per la normativa vigent, el RITE 2007 (Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios). Mentre la concentració màxima de CO2 recomanable és de 860 ppm, a l’interior de l’edifici els nivells oscil·len entre els 910 i els 1.700 ppm. Vist l’informe tècnic realitzat, no ens sembla estrany que els punts amb major densitat de CO2 es corresponguin amb la primera planta (zona Llobregat – Muntanya) ja que és la part de l’edifici on hi ha més persones i, a més, la ventilació natural és deficient per la manca de finestres. Les conseqüències d’una exposició a nivells elevats de diòxid de carboni poden comportar trastorns en la salut del treballador com mal de cap, somnolència, mareig i problemes respiratoris. A banda de l’aparició de problemes d’olor ambiental dins l’edifici per falta de ventilació. Què podem fer per reduir aquests nivells per sota dels 1000 ppm? Doncs revisar el sistema de renovació de l’aire i augmentar l’aportació d’aire exterior, tal com es recomana a l’informe tècnic corresponent. Malauradament, no tenim constància que això s’hagi realitzat ni que s’hagi informat al personal, encara que sabem que sí que es farà. Serà un primer pas per repetir les mesures i comprovar si els nivells s’han normalitzat. Tot i que el resultat d’aquesta primera prova ha estat tan negatiu, des del Comitè d’Empresa estem satisfets de la realització de les mesures, ja que han servit per descobrir un problema seriós que tenim a l’edifici, que ens preocupa i del que en farem un seguiment exhaustiu fins la seva solució definitiva.

Un informe del Servei de Prevenció desvetlla deficiències d’il·luminació en molts llocs de treball de les oficines de Pedrosa.

D

oncs resulta que no. I, per adonar-se’n, no cal fer gaire cosa. Només fer un volt per l’interior de l’edifici de Pedrosa i fixarnos en la nostra pròpia taula i la dels companys/es. Tot i així, s’han fet mesures d’il·luminació a cada lloc de treball de la primera planta, banda Llobregat. Els resultats també han estat força negatius perquè s’ha descobert que al CTTI, a la majoria de taules, s’hi treballa amb una il·luminació deficient, per sota dels 500 lux, que és el nivell mínim indicat per la normativa. Fins i tot hi ha zones concretes on el nivell registrat ha estat de 150 lux. La solució a aquest problema passa per fer una millor distribució de les lluminàries que permeti arribar a nivells de 500 lux a tots els llocs de treball. Per aconseguir-ho, és necessari que el Comitè de Direcció aprovi el pressupost corresponent. Tot i que l’informe és específic per una zona del primer pis, també s’ha detectat una il·luminació deficient a determinats llocs de treball de la segona planta. Però, en aquest cas, la solució que es proposa és la instal·lació de llums auxiliars de sobretaula. A hores d’ara, no sabem si el Comitè de Direcció ha rebut el pressupost ni si l’ha aprovat. Tampoc sabem si s’ha fet cap comanda de llums de sobretaula, tot i que els membres del Comitè de Seguretat i Salut treballem conjuntament per solucionar aquest altre problema amb el qual ens hem trobat. De moment, seguim mig a les fosques però esperem que aviat us puguem donar millors notícies. ’t

L’externalització del CTTI A

mb la pretensió de reduir la despesa a l’Administració Pública, si més no d’aquelles Administracions políticament dirigides per Governs de caire liberal, un procediment molt utilitzat és la privatització dels serveis públics. Aquest és un vell mètode heretat de les multinacionals que consisteix, fonamentalment, a traspassar actius del capítol 1 amb el pretext de la cessió de l’execució del servei, als proveïdors més habituals. El fet nuclear, però, és la privatització dels serveis públics, privatització que acostuma a ser molt celebrada pels responsables econòmics que veuen com el recorrent de les partides destinades a les despeses del personal es redueix sensiblement. La gràcia, si és que en té alguna, és que es pot acabar pagant el mateix (i sovint molt més), però en capítol de despesa corrent, la recurrència del qual pot ser extraordinàriament més elàstica. Per entendre’ns, el personal cobra d’acord amb un calendari fix, mentre que el proveïdor cobra quan pot cobrar i, qui dies passa, anys empeny. Evidentment, les coses no són tan senzilles, però, en tot cas, aquest és l’esquema. Hi ha, però, motius que van més enllà de la pretesa eficiència en la gestió. Finalment, privatitzar els serveis públics és pensar en l’Administració des d’una òptica específica i d’acord amb un model concret de societat que prima la iniciativa privada pel damunt de la pública o, dit d’una altra manera, que s’estima més aprimar les estructures d’Estat en lloc de mantenir-les. Els que pensen així estan perfectament convençuts que, allò que faci falta, el mercat ho proveirà. Això sí, sempre pagant, que deia aquell. En el cas del CTTI, el procés de privatització de serveis té, com gairebé tot en aquesta vida, llums i ombres. Les llums són, encara ara, més un desideràtum que una realitat i

haurem d’esperar en què acaba un procés ambiciós i innovador que planteja, naturalment, moltes incògnites. Sens dubtar de les virtuts del nou Model TIC, la pregunta que ens podem fer és si tots els agents que hi intervenen estaran a l’altura de l’esforç que requereix la seva implantació. Estem convençuts que pels professionals del CTTI no serà un obstacle, malgrat que sigui un problema. Que no estalviem esforços, idees, creativitat i intel·ligència per arribar a on calgui. És el que hem fet sempre, és, finalment, el que sabem fer. El gran dubte, doncs, prové dels àmbits externalitzats i del model de relació entre l’Administració i aquests àmbits i dels problemes que ens pot causar. No cal ser gaire espavilat ni tampoc un paladí de la cosa pública per saber que una cosa són els contractes i l’altra la seva execució o -el que és el mateix- una cosa són els desitjos i la bona voluntat, i una de molt diferent és la realitat. El paper, al seu temps, ja ho sabem, ho aguanta gairebé tot. Ho veiem cada dia a la Generalitat o en els ajuntaments. La vaga de la recollida de brossa de Madrid n’és el darrer exemple. La dita tradicional és clara i perfectament aplicable en aquests casos: qui té el cul llogat, no s’asseu quan vol. Més enllà del que pot suposar de renúncia a part de la capacitat estratègica d’una Administració que pretén crear estructures d’Estat - tema sobre el qual podríem discutir- és una evidència que la privatització del CTTI ha estalviat acomiadaments, si més no a curt termini. No és el cas d’altres empreses públiques que ni s’han privatitzat, ni han acomiadat gaire gent o ningú (algun dia n’haurem de parlar d’això...). Però és igualment cert que l’objectiu d’una externalització no ha de ser, en cap cas, el d’acomplir un percentatge de reducció de plantilla com sembla ser el cas. I diem que

4 sembla perquè, si bé el procés ha estat transparent o, com a mínim, d’acord amb les disposicions legals, no ho ha estat tant la seva preparació ni les maniobres internes que ha provocat. El vestit del nou model TIC no pot amagar amb les seves virtuts les deficiències estructurals d’una privatització que s’ha executat d’acord amb l’acompliment d’un percentatge necessari de baixes fixat pel Govern- i que només el CTTI ha complert- i que ha generat baixes i moviments en certs moments difícilment comprensibles i, en molts casos, poc justificats. El plantejament de tot plegat, amb el nombre de baixes com horitzó immediat, ha implicat, en primer lloc, disfuncions organitzatives que, a poc a poc, de ben segur que s’aniran solucionant, i també ha posat un seguit de companys i companyes en situacions molt dispars en funció d’allà a on han anat a parar. Igualment resta com un misteri insondable qui va decidir traspassar a uns i deixar els altres, un cop descartada pels fets la motivació de les funcions de cadascun. La llista d’externalitzats, d’acord amb les nostres dades, ha sorgit per generació espontània, producte de forces ocultes que actuen en dimensions encara desconegudes per nosaltres en les que, probablement, es confongui una privatització amb una operació de neteja. Però el que és tremendament inquietant, fins i tot terrorífic, és que el resultat immediat de la privatització, l’objectiu de la qual era ajustar la plantilla al percentatge -o al nou Model, com es vulgui dir- acabi desajustant l’ajustament i provoqui altes, i no poques, i no de poca remuneració, a la nostra plantilla. Aquesta, i no una altra és l’evidència més clara que el procés de privatització (parcial, perquè ningú no es molesti) del CTTI podria haver estat molt millor, no només pels que han marxat, sinó també pels que s’han quedat. ’t

5

ME


a fons

La reforma de les pensions

7

És una reforma que arriba imposada i sense diàleg. S’inspira en un informe d’un grup d’experts propers al PP.

S

El segon punt d’ajust és el Factor de Sostenibilitat: instrument au-

En defensa del sistema públic de pensions

tomàtic que vincularà l’import inicial de les jubilacions a l’evolució de l’esperança de vida. Això serà d’aplicació a les jubilacions que causin efecte a partir de l’1 de gener de 2019. Es calcula aquest

eguint la tònica habitual, tal com ha passat amb la reforma

factor tenint en compte l’esperança de vida dels últims 5 anys, per

laboral, les pensions tampoc s’han pogut deslliurar de la

això es comença a calcular aquest any 2014 i es posa en marxa al

deriva neoliberal que en els últims temps ens afecta. El Govern marca de la casa, imposada i sense diàleg.

Un grup d’experts format per economistes i juristes han elaborat un informe que té per objecte rebatre l’estudi de la Comissió d’experts designada pel govern del PP i sobre la que es fonamenta la nova reforma de les pensions.

2019.

d’Espanya, amb majoria absoluta del PP, té prevista una reforma L’aplicació d’aquests dos factors seran la causa d’una disminució de l’import de les pensions, perquè l’efecte sempre és negatiu.

A

quest document és una rèplica seriosa i raonada a la teoria estesa pel Govern del PP per convèncer a la població que la despesa de la Seguretat Social constitueix un malbaratament dels recursos econòmics de la Tresoreria General

de la Seguretat Social, fent servir la situació econòmica actual com a coartada per amagar les veritables carències del

Aquesta reforma destaca per dos punts d’ajust, el primer és

Això ens porta a una disminució del poder adquisitiu de les per-

l’Índex de Revalortizació: es tracta d’un càlcul que contempla

sones pensionistes, les actuals, però sobretot, per a les genera-

els ingressos i despeses del sistema i el nombre de pensions, es-

cions futures. Alhora, és el primer cop que es fa a Europa. Altres

tablint uns límits màxims i uns de mínims per a l’actualització de

estats on s’han fet reformes similars, se n’ha aplicat un o l’altre,

L’informe aborda el tema de la sostenibilitat del sistema públic de pensions no com un problema econòmic sinó com

les pensions. Els llindars se situen en el 0,25% i el sostre de l´IPC

però mai tots dos alhora, fins ara.

un problema merament polític, ocasionat per una distribució de la renda ineficient i no per una insuficiència de mitjans

sistema: polítiques d’ocupació, manca d’ingressos i un sistema fiscal desigual.

econòmics.

(la previsió, mai la realitat) +0,25%. Aquest índex barreja dades reals amb dades extretes d’hipòtesis. L’aplicació és immediata, a

El Govern ha redactat la reforma inspirant-se exclusivament en

partir d’aquest any, que s’aplica el +0,25% (recollit en els pres-

un informe d’un grup d’experts. que mantenen estrets lligams

Aquest problema ha estat agreujat per una ofensiva internacional promoguda per entitats financeres, entre les que

supostos de 2014).

amb fundacions i organismes de l’entorn del PP. D’altres vegades,

destaca el Banc Mundial i la matèixa Unió Europea, que intenten justificar amb argumentacions tècniques la inviabilitat

aquests tipus d’experts han errat en les seves prediccions, per

del sistema públic de pensions i amb les que es pretenen afavorir els fons privats de pensions.

#acttivat_pensions

JV

6

exemple: al 1993 el BBVA va realitzar un informe alertant que a l’any 2000 el sistema de pensions estaria en fallida, doncs l’any

L’actual vulnerabilitat del finançament del sistema públic de pensions té el seu origen en la signatura del Pacte de

2000 no només teníem un sistema de pensions amb salut, sinó

Toledo, on es va passar d’un finançament de les pensions basant-se en aportacions pressupostàries de l’Estat a la Tresore-

que va tenir un superàvit del 0,4 %.

ria de la Seguretat Social a un model on es van diferenciar les fonts de finançament, entre:

L’anterior reforma, pactada amb els sindicats majoritaris a l’any

- Prestacions no contributives on el responsable és l’Estat amb la recaptació d’impostos.

2011, ja va incloure un conjunt de reformes que endurien l’accés a les pensions, allargant l’edat mínima i el nombre d’anys nec-

- Prestacions contributives on el responsable és la Tresoreria de la Seguretat Social amb les cotitzacions socials.

essaris de cotització. Segons els seus promotors, es va projectar amb l’objectiu de superar situacions de crisi com aquesta, ja que

Transformant el sistema públic de pensions en un sistema tancat que ha d’autofinançar-se al marge dels pressupostos

es preveia un pla de desplegament i d’autocorrecció, però aquest

de l’Estat. Aquest fet és contrari a la definició d’Estat social que es fa a la Constitució on s’estableix que tots els recursos

acord no s’ha pogut ni desenvolupar.

de l’Estat haurien de fer front a totes les despeses de l’Estat incloses les pensions.

A hores d’ara es desconeix quina serà la reacció dels sindicats,

Assegurar pensions públiques que permetin mantenir un nivell de vida digne és una qüestió de màxima importància

partits polítics, associacions de pensionistes i de la població en

social i política, a més de ser un dret fonamental reconegut a la Constitució (art. 50), i el seu finançament no hauria de

general, però davant de la manca de diàleg i les formes d’imposar

ser un problema si s’apliqués el principi de progressivitat establert a l’article 31 de la Constitució, on les grans fortunes

aquestes contrareformes, el rebuig és total. Com en altres àmbits,

del país i les grans empreses realitzessin les aportacions econòmiques que li corresponen i que en aquests moments

només amb una resposta unida dels treballadors i treballadores

eludeixen.

serà possible aturar-ho, però aquest govern ja ha demostrat diverses vegades la seva indiferència per les demandes populars, segueixen les directrius imposades des d’Europa i pels poders econòmics que els envolten. ’t

Podeu consultar el text íntegre del document i la relació detallada dels 24 experts que han participat en la seva elaboració a l’enllaç següent:

http://documentopensiones.org/

IR


David Fernández CUP

Vés al vídeo

www.tv3.cat/3alacarta

Per la seva bona feina en les tasques d’extinció de l’incendi tot i la disminució d’efectius amb què es troben, tant de personal com de material.

Ç CCOO

CCOO és una organització sindical formada per homes i dones que s’afiliem de forma voluntària i solidària per defensar els seus interessos (generals i específics) com a conjunt dels treballadors i treballadores i per aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa.

UGT

La UGT és una organització sindical compromesa amb els drets de tots els treballadors i treballadores de Catalunya. Un sindicat reivindicatiu, autònom i plural que lluita pel benestar social en coherència amb els valors democràtics, pilars del seu model d’acció.

LABORO

Laboro és un bloc sobre actualitat en legislació laboral i assessorament per a treballadors. S’analitzen les noves lleis, sentències, les pràctiques abusives empresarials, etc. Al tancament d’aquest butlletí ja havien publicat 294 articles.

Per ensenyar la sandàlia a Rodrigo Rato al Parlament. L’expresident de Bankia es negava a contestar i Fernàndez conclou amb un: “nos vemos

EL BLOC

en el infierno. Su infierno es nuestra esperanza.

DE

(...) Hasta pronto, gángster. Fuera la mafia”

L’EMBUT

POLÍTICA Fotografia cc: Roberto García Fadón

MENOR

Servei de neteja de Madrid OHL, FCC. Sacyr i Ferrovial

O

CA LA DONA

Una felicitació i reconeixement als treballadors

La Plataforma Crida és una organització unitària en defensa de l'educació pública de qualitat, laica i en català de les Balears, formada per pares, mares, docents, alumnat, entitats i ciutadania en general. Expliquen el perquè de la vaga i el perquè de la tornada a l’activitat, però com no abandonen la lluita.

zacions no serveixen per a res?

Juan Luis Pía Magistrat del cas “Prestige” Una única condemna, al capità del vaixell, per desobeir a les autoritats espanyoles i la resta de culpables absolts és motiu de sobra per guanyar-se un gran off.

José Ignacio Wert Ministre d’Educació Un superoff per dinamitar la immersió lingüística a l’escola catalana, pels conflictes que està generant aquest senyor i per la prepotència amb la qual els encara (Lomce, model trilingüe a les Illes Balears, beques, Erasmus...).

25 de novembre –Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes. Trobareu en aquest enllaç les activitats i manifest de “Ca la Dona” per a aquesta jornada. Ca la Dona és un punt de trobada de diversos col·lectius de dones per a reflexionar i compartir experiències.

Departament d’Interior Generalitat de Catalunya Off prudent per al Departament d’Interior per donar tard i malament les explicacions oportunes

Madrid per la seva valentia en mantenir una vaga amb els acomiadaments. Qui diu que les mobilit-

9

Bloc d’anàlisi política, des d’un punt de vista crític i despreocupat. L’autor, Sergio ciclismo, el presenta com un espai personal sobre qüestions sociopolítiques i que les seves opinions gairebé mai coincideixen amb les de cap partit ni cap mitjà de comunicació.

de les concessionàries de la neteja i jardineria de indefinida fins que l’Ajuntament es fes enrere

8

PANRICO EN LLUITA

Fotografia cc: flexarorion

Bombers i voluntaris Incendi de l’Empordà

A S

Fotografia cc: Diego Crespo - La Moncloa

Imatge: www.gencat.cat/PIV

E

N LL

El passat dia 13 d’octubre els treballadors de Panrico de la planta de Sta. Perpètua iniciaren les mobilitzacions amb una vaga indefinida, a conseqüència de l’intent d’aplicació d’un ERO del 73% de tota la plantilla i una rebaixa salarial del 30%. Acttivem-nos i donem-los suport a la seva pàgina de Facebook.

Aquesta secció ha estat elaborada gràcies a la participació dels empleats del CTTI que heu respost a la nostra crida on demanàvem la vostra col·laboració. Ara, desvetllat el misteri del perquè ho volíem, us animem a què ens envieu noves propostes d’on-off i d’enllaços a l’adreça comite.ctti@gencat.cat pel següent número de l’acctiva’t

sobre el cas de l’empresari del barri del raval de Barcelona mort després de la detenció per part d’un grup de mossos.

Imatge: www.gencat.cat/PIV

on - off


en persona

Joan Carles Gallego

Va ser escollit secretari general de CCOO a Catalunya l’any 2008.

Secretari general de CCOO

Aleshores era el principi d’una crisi que, amb el temps, s’ha

Un moment en què, tot i que ja estàvem en crisi, la gravetat de la

10

situació no era la que és ara. anat accentuant i que ha servit d’excusa per fer unes polítiques

11

neoliberals que pretenen desmuntar el model social de drets i garanties, a més de trencar determinades lògiques que es produeixen al mercat de treball i els equilibris de les relacions laborals. Aquestes polítiques han estat orientades a baixar costos

RM

laborals i s’ha fet facilitant l’acomiadament, augmentant el poder de l’empresari amb la desvinculació dels convenis i afeblint el

FP

poder sindical com a defensor dels drets dels treballadors. Una

perfil

altra qüestió ha estat la intenció de desmuntar el model social de provisió de béns i serveis públics que garanteixen els drets de la ciutadania. Així, els drets es podran proveir com una mercaderia i fer-ne negoci privat. Aquest és el cas de l’educació, la salut, l’atenció a la dependència, les pensions...

Avui ser treballador ja no és garantia d’estar exempt de caure en la pobresa

L’any 2008 Joan Carles Gallego i Herrera va ser escollit secretari general de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), durant el IX Congrés de l’organització.

I els que tenim feina també ho notem.

vigent. Caldria que la reforma que ara és vigent tingués el seu desenvolupament fins l’any 2027, que és la data fins quan es va plantejar i, arribat el moment , avaluar quin ha estat el seu funcio-

Avui ser treballador ja no és garantia d’estar exempt de caure

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials

en la pobresa. La reforma laboral ha permès que els empresaris

per la UB, fa més de 30 anys que és afiliat al sindicat i,

El Govern s’escuda en que hi ha dèficit en el sistema públic de

no apliquin els convenis i, per tant, tampoc apliquin les pujades

des d’aleshores, ha estat secretari general de la con-

pensions però també sap que aquest dèficit avui està derivat de

salarials pactades. Estan permetent el bloqueig de moltes nego-

federació d’ensenyament, secretari d’economia i for-

la situació del mercat de treball. Hi ha menys gent treballant i les

mació per l’ocupació, a més de responsable de l’àrea

cotitzacions baixen perquè els sous són més baixos. Per tant, la

ciacions col·lectives. Molts nous treballadors ingressen al mercat laboral amb sous molt baixos. De fet, el treballador és qui s’emporta la pitjor part del cost de la crisi. Ho estem pagant amb un empitjorament de les condicions laborals amb salaris més baixos, jornades superiors i acomiadaments.

...les mobilitzacions massives tard o d’hora acaben donant bons resultats

socioeconòmica. A banda, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona.

nament. Per això, tornar a reformar ara les pensions no té sentit.

solució als problemes del sistema de pensions no és el pagament als pensionistes sinó garantir-hi majors ingressos.

Tornar a reformar ara les pensions no té sentit

Què passa quan et presentes a una Mesa de Negociació amb

acció reivindicativa. L’hem d’utilitzar amb intel·ligència per afeblir

govern comunica decisions preses però no negocia amb els re-

sap que, avui, el sistema públic de pensions està suportant deter-

l’altra part i millorar la nostra posició de força per, en una negoci-

presentants dels treballadors. No hi ha resposta de l’altra part. De

minades despeses que no es correspondrien amb al sistema con-

ació, aconseguir millores. Per tant, caldrà valorar en cada moment

vegades, fins i tot la nostra capacitat de lluita i de pressió perd

tributiu sinó que són qüestions de protecció social. Per exemple,

l’oportunitat de la vaga i, possiblement, acabi sent l’últim recurs

tota perspectiva. Hem de ser conscients de quina és la realitat.

les derivades de la mort i l’orfandat. Són elements de protecció

després d’haver exhaurit altres mesures. D’altra banda, cal tenir

No per acomodar-nos ni resignar-nos sinó per intentar donar-li

social que cal garantir des dels pressupostos de l’Estat. No des de

en compte que el sector públic té un component de servei a la

la volta. Per tant, hem d’aconseguir que els treballadors enten-

la contribució dels treballadors.

ciutadania i, fer vaga en aquest àmbit, requereix un ampli suport

guin el que està passant i s’adonin de l’actitud antidemocràtica

social. Hem de tenir al ciutadà de la nostra part i no ens podem

del Govern.

Fer vaga és una mesura de protesta necessària i eficaç?

l’Administració i aquesta t’imposa les seves mesures sense cap mena de negociació?

Per aconseguir-ho, cal actuar sobre l’activitat econòmica perquè

El problema és que tenim uns governs cada cop més autoritaris

es creï ocupació i, també, actuar sobre la qualitat de l’ocupació

que neguen el dret a la negociació col·lectiva. I, en el cas de la

que es crea, evitant salaris de misèria que comporten cotitzacions

És un instrument més dels treballadors a l’hora d’exercir la nostra

Funció Pública, és un dels elements més paradigmàtics. Aquí el

de misèria. Aquest és el problema principal. Però el govern també

allunyar de la ciutadania a la que servim des de la nostra feina. Un

#acttivat_gallego

hi va haver un acord de pensions i fa només nou mesos que és

Per acabar, ens agradaria que ens aconsellés sobre què hem de fer... Comprar La Grossa de Nadal o “El Gordo”?

altre plantejament és quan parlem de vaga general. La història

I què me’n diu de la reforma de les pensions?

No hauríem de confiar el nostre futur personal, social i laboral a la

ens ha demostrat que les mobilitzacions massives tard o d’hora

D’entrada, que comporta una pèrdua de poder adquisitiu avui i

loteria. Des d’un punt de vista ètic i moral, no em sembla bé que

acaben donant bons resultats. No s’explicaria la jornada de vuit

en el futur ja que, en realitat, és com si fossin dues reformes. Can-

es llenci un missatge com aquest. Que quan no hi ha ingressos el

hores, els increments retributius dels últims anys ni la provisió

via la manera de regularitzar la pensió anual i abandona el què es

país necessita una loteria. A més, alhora també et donen a enten-

de drets socials sense les mobilitzacions de treballadors i treba-

feia fins ara, que era mantenir el poder adquisitiu del pensionista

dre que, si ets pobre, la loteria et solucionarà la vida. No podem

lladores al llarg del temps.

any rere any. És una reforma innecessària perquè fa dos anys ja

confiar en això sinó en els drets laborals i socials. ’t


sector públic

Dos no negocien si un no vol

La paga extraordinària de Nadal de 2012

Quan l’Administració i els sindicats seuen a “negociar”.

12 13

El passat 30 d’octubre vaig assistir a una Assemblea de delegats de CCOO de tot el

El TSJC dóna la raó al personal laboral de la Generalitat i el Govern haurà de complir la seva paraula.

sector públic de la Generalitat de Catalunya. Allà ens van explicar com són les reunions de la Mesa General de Negociacions (MGN) i que es pot resumir amb la frase següent: “Dos no negocien si un no vol”. Per si algú no sap què és aquesta Mesa, us puc dir que és aquella en la qual nosal-

El RD Llei del Govern Estatal que ens deixava sense la paga extraordinària de Nadal de

tres, com empresa publica, no hi estem representats però que totes les retallades que

2012 entrava en vigor el 15 de juliol del mateix any. Tot i així, malgrat que la Constitució

surten d’ella ens són d’aplicació directa mentre que tots els “beneficis” els hem de

Espanyola protegeix els drets de la persona establint la irretroactivitat de les normes san-

negociar a banda.

cionadores i restrictives de drets, l’eliminació de la paga va ser absoluta. Fins i tot se’ns va negar el nostre dret a percebre la part proporcional des del moment que es comença a

Dit això, entrem en matèria sobre l’última de les reunions del mes d’octubre on, des

generar el dret a la paga (1 de juliol) fins a l’entrada en vigor de la norma (15 de juliol). Per

de la Generalitat, amb “bons gestos” ens han tornat a retallar la paga de 2014 do-

això, alguns de nosaltres vam realitzar una reclamació prèvia a la direcció del CTTI, rebent

nant-nos l’esperança d’una remota possibilitat de recuperar-la en cas que es torni a

com a resposta el no esperat.

instaurar l’impost sobre la banca. En aquesta darrera reunió també s’ha informat als sindicats que s’ha allargat la retallada del 15% de la jornada/sou dels interins i que no recuperarem cap de les mesures socials que ja tenim retallades. Tornant al títol que encapçala aquest article, els sindicats s’han trobat amb una actitud de no col·laboració total per part de l’Administració. En aquest sentit, podríem dir que la Mesa de negociació s’ha transformat en una Mesa simplement informativa on, l’Administració, es limita a lliurar notes informatives amb propostes no negociables, molts cops inintel·ligibles i que es limiten a dir que hem d’estar units, que som uns privilegiats per tenir feina i, sobretot, que TOTA LA CULPA ÉS DE MADRID!!!

#acttivat_mgn

JS

Evidentment, l’aplicació del RD Llei ha estat incorrecta i un munt de sentències ho avalen. La primera, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (de gener de 2013) reconeixia, al personal laboral de la Comunidad de Madrid, la devolució de la part de la paga generada entre l’1 i el 14 de juliol. Després, un jutjat de Mataró feia el mateix amb la demanda contra Aigües de Mataró i, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentenciava a favor del personal d’administració i serveis de les universitats públiques catalanes. D’altra banda, l’Audiència Nacional ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que encara està pendent de sentència. Ara acabem de saber que el TSJC ha dictat Sentència sobre la denúncia dels sindicats pel

Des dels sindicats s’ha donat resposta en el sentit que la paga de 2014 no ha d’estar

què fa al personal laboral de la Generalitat i, com era d’esperar, a favor dels demandants.

condicionada a tercers, ja que “NOSALTRES NO SOM MONEDA DE CANVI”. Si la volen condicionar, que ho facin a alguna cosa que depengui de la mateixa Generalitat, com

A partir d’aquí se’ns plantegen dos camins a seguir. Un, no fer res i confiar que el Govern de

la recuperació de l’impost de successions per a grans fortunes, eliminar les dietes per

la Generalitat compleixi la seva promesa d’aplicar la Sentència del TSJC per defecte, com

assistir a òrgans col·legiats, eliminar la jornada de dedicació especial de 40 hores o

es va comprometre davant els representants sindicals durant la Mesa General de Negocia-

rebaixar les subvencions a determinats mitjans de comunicacions o institucions.

ció del passat 14 d’octubre. L’altra opció és ser proactius i plantejar un conflicte col·lectiu abans que sigui massa tard. És a dir, abans que acabi desembre. Això comporta la contrac-

Des de la Generalitat s’ha deixat caure la frase de “no perdre poder adquisitiu l’any

tació d’un advocat i haver de pagar els honoraris corresponents que, pel cap baix, seran

2014”. Frase que podem qualificar de presa de pèl. Ara no ens remuntarem a analitzar

d’uns 1500 €.

la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors de l’Administració des de 2010 i que és al voltant d’un 30%. Només ens preocuparem de 2014. Per l’any vinent, ens roben una nova paga extra que ve a ser, més o menys, equivalent a un 7 % del sou i, segons

Així doncs, ara és l’hora d’escollir i no val a badar. Confiem en la paraula del Govern de la Generalitat o plantegem un conflicte col·lectiu? ’t

paraules d’ells mateixos, serà “si es consolida la recuperació econòmica” ens donaran l’IPC. Ja em direu qui determinarà aquesta consolidació que, en el millor de les circumstancies, suposarà recuperar entre un 0,3 i un 0,5 % del sou. En Euros significa que, de cada 7 amb 20 cèntims que ens pispen, ens retornarien entre 30 i 50 cèntims. Un autèntic ROBATORI!!! No vull allargar-me més. Només us puc dir que continuarem negociant... Upsssss! Vull dir, informant. ’t

#acttivat_nadal2012

RM


secció oberta

De què parlem?

Jordi Boldú, ex-CTTI i amic

Gemma Domènech, Unitat de Telecomunicacions del CTTI

ubilació: Paraula màgica! Del llatí iubilatio, alegria viva,

Si, a més, tens néts, ja cal que et calcis! Seràs perseguit fins al

Per començar: benvingut acttiva’t! I gràcies per donar-me

gaubança, entusiasme, exaltació, gaudi, etc. Com es nota que

catre amb tota mena d’encàrrecs, usuals i insòlits! Amb l’excusa

l’oportunitat de participar en aquest espai de comunicació. Pre-

els romans no estaven pendents de cobrar la pensió per arribar

de com que tens tot el temps del món... t’ajudem a distreure’t

cisament d’això va la meva reflexió que vull compartir amb vo-

a fi de mes!

(quina barra!) et cauen tots els oficis que es fan i es desfan: reca-

saltres. Va de missatges, d’emissors, de receptors ... Va de co-

der, cangur, proveïdor, ”xispa”, gestor administratiu, narrador de

municació. No en sóc una experta. Sí que és del meu interès i en

Entre això i en Sabina que es fica amb nosaltres per descriure la

contes, investigador de mercat (on trobaríem una botiga que...)

sóc crítica amb allò que m’importa. Llegiu aquesta reflexió tenint

seva tristor (así estoy yo sin ti, como el domingo del jubilado) hi

and so on. A més, el papamòbil no para: papa amunt, papa avall;

en compte això: que en parlo com a personeta que viu en de-

ha tot un món: voluntaris, iaioflautas, etc. Àdhuc maratonistes!

i et converteixes en jaques: - Ja que ... podries aprofitar per ... Ja

terminats espais de comunicació i que no resta indiferent al que

que per aquí, Ja que per allà. Doncs, això, en jaques. Temps era

ens expliquen i com ens ho expliquen. I que necessita d’una bona

Fugiu dels clixés! Però prepareu-vos amb temps. Hi ha vida més

temps, en jaques era una persona a la qual els vestits li venien tres

Comunicació, per ser-ne un bon emissor, quan en sóc.

enllà del treball. Un munt de possibilitats se’ns ofereix ja ara. No

canes grans. Com canvia el llenguatge, oi? Fixeu-vos: veinteañe-

cal esperar a la jubilació per gaudir-ne. Però llavors serà gairebé

ros i treintañeros; però cuarentones... setentones; i el súmmum,

Voldria compartir amb vosaltres la meva valoració de la Comuni-

imprescindible aprofitar-les per mantenir una bona qualitat de

octogenaris i altres. Com que cal ser políticament correcte al meu

cació en 3 entorns determinats. Tres espais de comunicació que

vida perquè no tot s’acaba amb el vil metall (encara que és nota,

veí -octogenari- cada vegada que el veuen li diuen: senyor Joan,

fan referència a grups de persones que m’importen, i dels quals

eh! Ja teniu un pla de pensions privat?).

vostè cada dia més jove, eh! A mesura que va augmentant l’edat,

en formo part: el Barça, Catalunya i, perquè no, també el CTTI.

el fan més jove... En canvi, al seu fill cuarentón, que està a l’atur, li

Molts ja enteneu per on vaig ... Els que em coneixeu, inclús abans

diuen que és massa gran per treballar. Paradoxes de la vida.

de començar a llegir. A tots: espero que encara sigueu aquí, amb

Cal tenir esperit positiu. La mentalitat oberta - no és/no ha de ser

14

#acttivat_parlem

J

El dia després...

la curiositat de com ho explicaré.

- exclusiva del jovent. A mesura que van caient els tacs del calendari cal transformar els anys de vida que anem complint per do-

Bé, després d’aquestes disquisicions filisòfico-humorístiques,

nar vida als anys. Altrament, ens passaria com en aquell conegut

permeteu-me una petita dosi de moralina -privilegi de l’edat- i

El Barça: podria millorar, una política de comunicació amb moltes

petita que em van ensenyar que quan d’identitats parlem, només

acudit entre dos jubilats que comenten com omplen el temps: al

que us recomani que aprofiteu cada circumstància per viure amb

errades, només un encert. L’encert: la segona equipació. Èxit

podem fer que respectar-les. Si no parlem d’identitats, de què

matí, la bossa(borsa) i el banc i a la tarda, la investigació: la bossa

plenitud el present i preparar el dia després també emocional-

de vendes i missatge clar, sense necessitat de comunicar. Les

parlem? Parlem de Catalunya i la seva organització adminis-

per anar a comprar, el banc per a seure i la investigació per esbri-

ment. Cada dia és irrepetible. Encara hi sou a temps. Com deia

errades: malauradament masses exemples. Els cascs, ara no, ara

trativa; de si hauria de ser o no un Estat – el concepte jurídic

nar on diables hauré deixat les ulleres...

en Rabindranath Tagore: avui és el primer dia de la resta de la

sí, però algun dia en tornarem a parlar. Els nens, ara no, ara sí,

d’Estat són: territori, població i sobirania-. Sí, parlem o hauríem

teva vida. El món necessita braços i cors solidaris. No espereu a

però encara no hem entès com. En Valdés, ara sí que no, però

de parlar de conceptes jurídics. I per què parlem d’això? Alguns

jubilar-vos per ajudar a aquells a qui la vida ha tractat pitjor que

no sabem perquè. La grada d’animació, ara ... no en sabem res ...

ens diuen, ara No toca. Jo crec que Sí toca. Toca fer-nos preguntes,

a vosaltres.

Crec que tots estarem d’acord en què hi ha marge de millora. No

nosaltres: la població de Catalunya. Perquè com us deia, en

obstant, en aquest cas, el missatge no depèn de nosaltres, no en

aquest cas no hem ni podem delegar el missatge. L’emissor som

Companys, ha estat un plaer escriure aquestes ratlles per a vo-

som emissors; hem delegat la responsabilitat en els gestors de la

nosaltres. I fer-nos preguntes com: Volem continuar en la situ-

saltres. Confio que us divertiu llegint-lo tant com jo m’he divertit escrivint-lo. ’t

institució. No entraré en temes Pep i Sandro, perquè la subjectivi-

ació actual? –no crec que calgui descriure-la ... És un No. El nostre

tat aquí em faria cometre, en aquest cas jo, masses errades en el

Estat, l’Espanyol, mostra voluntat de canvi i respecte a la nostra

meu missatge.

situació? –crec que el seu missatge és clar ... És un No. Quina opció ens queda? Que sigui Catalunya com a Estat qui ens permeti

Catalunya: progressa favorablement, amb una prova important

canviar la situació actual. La Comunicació a Catalunya progressa

d’avaluació en les nostres agendes on demostrar que aquest cop

favorablement però en el moment de la prova on demostrar que

Sí hem entès de què parlem avui quan parlem de Catalunya i quan

això és així, no hem d’oblidar de què parlem i qui parlem, quan

parlem els catalans. Aquí no hi ha delegació possible. L’emissor

d’un Sí o un No es tracta.

som nosaltres. Per aquest motiu, pel que fa de què parlem a Cata-

#acttivat_jaques Aquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure...

lunya, no voldria que els matisos em portessin a cometre errades

El CTTI: millora en un aspecte determinat (ens convoca a troba-

en el què us vull dir. Us vull parlar de l’oportunitat, aquest cop

des, ens proposa coses a fer i ens demana que ens activem) ...

Sí, d’entendre de què parlem i que som nosaltres els que par-

Però, ja no em queda espai en aquest article per dir-vos de què

larem. D’identitats no parlem –tot i que molts d’aquí i d’allà ens

parlem i com parlem al CTTI ... Només em queda espai per dir: felicitats acttiva’t! ’t

diguin el contrari: les identitats, cadascú té les que té i de ben

El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.

15


#acttivat_guillotina

El negoci de les retallades

16

Óscar Mateu, Àrea de Gestió de Serveis TIC del CTTI

P

17

er què no hem tingut mai cap guillotina? No sóc un expert

Què vull dir amb tota aquesta lliçó d’història? Que si fem l’analogia

interessos propis (carrera professional, sou, reputació o opinió pública que tenen els

en sociologia o història, però crec que si haguéssim utilitzat

Senat Romà amb la majoria de la casta política actual, o entre Déu

companys de feina, veïns i familiars), que no ens adonem que el resultat d’aquesta

la guillotina amb els nostres governants en algun moment de la

i “mercats”, i Església amb “bancs/entitats financeres/patronal”,

postura és la passivitat per aconseguir organitzar-nos d’una altra manera més justa (en

història, com els nostres veïns francesos, les coses ens haurien

tenim una situació on, salvant les distàncies, és el mateix pro-

un sentit ampli: econòmic, social, i fins i tot mediambiental).

anat millor (no vull incitar a la violència, estic parlant en el sentit

blema de fons: la por a perdre el que tenim si exigim els nostres

figurat que els canvis s’han de forçar, i la nostra societat, ara com

drets.

ara, no ha lluitat mai per forçar-ne cap).

I doncs, quina és la solució? No crec que hi hagi una fórmula màgica que permeti arribar a una altra situació més justa, sinó que crec que hem de forçar petits canvis

Avui en dia es parla molt de crisi, on moltes empreses estan

que, en conjunt, ens permetin experimentar grans canvis. No podem esperar que

Per exemple, si ens traslladem uns quants segles abans de Crist,

obligades a tancar per què l’últim any ha tingut pèrdues, però

ningú ens resolgui els nostres problemes, perquè si ve algú de fora a ajudar-nos més

l’antiga Roma estava governada, a l’inici de la seva República,

algú pregunta quants beneficis ha tingut els anys anteriors? Què

val que hi desconfiem.

pel Senat, els membres del qual només podien ser triats entre

se n’han fet de tots els beneficis acumulats any rere any? I per què,

les famílies més poderoses de la ciutat (els patricis). Això produïa

doncs, no parem de veure estadístiques que mostren com estan

Així doncs, fem allò que considerem ètic, perquè la nostra justícia i la societat a la

situacions de malestar entre el poble, donat que el resultat de les

augmentant el nombre de rics i les seves respectives riqueses?

qual pertanyem no ho és. D’aquesta forma, si fem allò que ens dicta la moral, l’ètica i

votacions era força insatisfactori pels seus interessos. Després de

el sentit comú, davant d’un conflicte amb la justícia, com més gran sigui el nombre de

moltes i llargues lluites, es va arribar al punt de no anar a treba

Aquesta crisi és global i internacional, així que, des del meu punt

persones que contradiuen la justícia, més gran serà la pressió per canviar-la. Perquè

llar, fins a l’extrem de paralitzar la ciutat i implantar el caos davant

de vista, si l’estem vivint, és perquè els nostres rics estan vivint

no crec que s’aconseguís reduir les jornades laborals al segle XIX negociant amb els

la falta de mà d’obra. Aquesta situació sostinguda en el temps va

per sobre de les nostres possibilitats. O dit d’una altra forma, per-

senyors de les fàbriques, sinó fent tot allò que estigués a les seves mans per acon-

provocar que se’ls concedís la possibilitat de tenir 2 representants

què el repartiment de riqueses es fa d’una forma injusta, provo-

seguir allò que consideraven just/ètic, saltant-se les lleis d’aquell moment (cal recor-

triats directament del poble per defendre en primera persona els

cant un desequilibri que porta al sistema a un punt inestable on

dar que les vagues estaven prohibides, i potser ara no ho estan perquè no produeixen

seus drets.

és necessari recalibrar-se.

la mateixa pressió i el mateix resultat que abans).

Un segon exemple és la situació que es vivia a l’Edat Mitjana. En

Això està succeint gràcies a uns quants factors, que estan provo-

Així que, com a mínim, no vull pensar que sóc l’únic que pensa que estem vivint una

aquella època, la societat estava organitzada segons 3 classes:

cant un canvi de paradigma, on s’està desvirtuant el paper de tots

situació injusta (com a conseqüència del no interès dels nostres líders per resoldre-la,

noblesa, església i poble. Simplificant molt, la noblesa era la

els elements que afavorien l’estabilitat. D’una banda, els governs

que no és el mateix que tenir interès en no resoldre-la) i que, per tant, farà sempre tot

classe que anava a la guerra, i en funció del grau de la família

i administracions públiques estan “obligats a imposar la voluntat

allò que consideri ètic, sigui o no legal.

a la qual hi pertanyés un individu, aquest ocupava un lloc o un

que els dicten els mercats”, on en comptes de limitar-se a gestio-

altre dins de l’exèrcit. Per tant, era una classe a la qual només s’hi

nar els patrimonis públics, es dediquen a privatitzar-ho perquè

Perquè davant els comentaris que sento a vegades, rotundament no crec que tinguem

podia accedir si es pertanyia a unes determinades famílies (amb

empreses privades en treguin benefici, obtenint liquiditat a curt

el que ens mereixem, sinó que la nostra societat encara no ha madurat, encara no ens

algunes excepcions).

termini; però per què privatitzar allò que és rendible i que pot

hem acostumat a exigir als nostres polítics, als nostres empresaris, als nostres caps,

finançar altres serveis públics? (Per cert, em fa molta gràcia quan

que ens donin explicacions, que ens argumentin per què prenen una o altra mesura,

D’altra banda, la classe eclesiàstica vetllava pel culte espiritual de

sento que la sanitat no és rendible, quin gran descobriment; si

què faran amb els beneficis que sobrin aquell any o perquè no ens donen més visibili-

la societat, cosa que els permetia tenir una gran influencia so-

l’única rendibilitat financera de la sanitat és aconseguir que la po-

tat de la situació en què ens trobem, abans que d’una forma imposada ens diguin que

bre les altres dues classes. Pel que fa al poble, era tot individu

blació activa sigui hàbil per treballar! I precisament ara no hi ha

“ja no hi ha res a fer” (tothom pot entendre els problemes financers), sinó que dele-

que no pertanyia a cap de les dues anteriors, la qual depenia de

feina... Òbviament que per definició és deficitària!).

guem amb una fe cega com si aquestes decisions no tinguessin cap importància.

terres a treballar i obtenir protecció en vida davant de bandolers

D’altra banda, organitzacions com els sindicats (i fins i tot diria

Així que vull pensar que encara hem de tenir la nostra gui-

o d’altres senyors, i de la segona per obtenir protecció davant la

que bona part dels sistemes judicials), que es van fundar com en-

llotina. Perquè com deia Albert Einstein, “La bogeria és fer la

mort (per obtenir la salvació després de la mort), amb els con-

titats/organismes per aconseguir els drets dels treballadors i una

mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir dife-

següents impostos que tot això implicava.

societat més justa, respectivament, s’han polititzat fins a tal punt

rents resultats”, o sigui que no podem esperar canvis fent el mateix que hem fet fins ara: res. ’t

totes dues de diferent forma: de la primera per accedir a unes

que es limiten a fer política i debatre/negociar amb els partits Tothom sap les lluites i revolucions que es van dur a terme per

polítics, en comptes de preocupar-se per presentar alternatives,

poder sortir d’aquella situació, la més important de les quals

mecanismes de pressió, i obtenir resultats.

potser és la Revolució Francesa, en la qual es va guillotinar al Rei absolut Lluís XVI.

Mentrestant, la societat està tan centrada en l’individu i en els seus

Aquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure...

El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.


reacttiva’t

Gaudim de la lectura amb un bon llibre

Sortim al carrer per descobrir la història de la Barcelona més rebel

Paco Roca ens aporta una visió diferent de la Guerra Civil

La darrera supervivent del camp d’exter-

Si el què voleu és conèixer el passat revo-

L’any 2008 Paco Roca aconseguia el Premi

mini de Ravenbrück, Neus Català, ha expli-

lucionari de la gent de Barcelona el millor

Nacional de Còmic gràcies a “Arrugas”, una

cat la seva vida a l’escriptora Carme Martí,

que podeu fer és apuntar-vos a una de

història commovedora sobre la vellesa i

que ha ordenat les seves vivències i els ha

les rutes que s’organitzen des de “BARCE-

l’Alzheimer. Història que, posteriorment,

donat format de novel·la.

LONA REBELDE”. Una empresa formada per

va ser portada al cinema i amb la que va

un grup de joves historiadors que es dedi-

guanyar dos “Goya” l’any passat.

Un cel de Plom CR

Autora: Carme Martí Editorial: Ara Llibres

18 19

Los surcos del azar Autor: Paco Roca Editorial: Astiberri

El llibre relata la història d’una activista de

quen a divulgar la història de la ciutat que

22 anys amb un gran esperit solidari que,

no apareix als llibres de text. Com diuen

Ara, tres anys després de la publicació

en esclatar la Guerra Civil, es va fer respon-

a la presentació del seu bloc, a les seves

del seu darrer còmic,“El invierno del dibu-

sable d’una colònia de 182 nens amb els

rutes es parla de la història dels de baix, de

jante”, (més informació al bloc de la nos-

quals va marxar cap a l’exili a França. Allà

la Barcelona humil, popular i obrera.

tra companya, la Sra. Absenta), torna amb

va col·laborar amb la Resistència fins que

un relat completament diferent sobre la

va ser capturada i traslladada als camps

Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra

de concentració de Ravensbrück i Holleis-

Mundial protagonitzada pels integrants

chen on va passar els pitjors anys de la

de “La Nueve”. Una companyia formada

seva vida.

pels republicans espanyols que, des de l’exili, van lluitar contra el feixisme i van acabar alliberant Paris dels nazis, la nit del 24 d’agost de 1944.

acttiva’t solidari Cap infant fora de joc. Ara jugues tu! Campanya de recollida de joguines noves en col·laboració amb la Creu Roja Joventut Del 9 al 31 de desembre a la recepció del CTTI Més informació de la campanya de Creu Roja Joventut

Més informació

Més informació

Més informació


Recepta

Bitxos propagandístics Cuina nacional 100% FP

L

a propaganda és un ingredient culinari de la comunicació que pretén influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades a certes metes religioses, socials o polítiques. La seva finalitat és convèncer i dur a terme una acció immediata. És el mitjà més eficaç del qual disposen els polítics per arribar a les grans masses indecises i obtenir els seus vots i el suport necessari per sostenir o refusar determinats programes, governs i mesures.

A continuació voldríem presentar la recepta utilitzada per aquests cuiners. Són els activadors de les nostres reaccions, ja siguin d’adhesió o rebuig. Us convidem que feu un exercici d’identificació d’aquests ingredients en l’olla barrejada que ens estan fent empassar.

Emprada amb discreció i sota les normes del joc democràtic, s’ha convertit en un instrument inseparable de les democràcies occidentals, sobretot en períodes electorals. Però especialment els darrers anys, la cuina propagandística dels diferents governs i partits polítics sembla signada pel mateix Ronald McDonald. On són els Ferran Adrià de la política?

Ingredients per a una perfecta manipulació: Virtue device (mecanisme d’adhesió): constituïts per mites altament valoritzats com la llibertat, l’honor, la pàtria, etc. L’objecte de la propaganda consisteix a associar un personatge, una lluita o una idea amb aquests termes de càrrega connotativa positiva, a fi que sense dubtar els admetem. Poison device (mecanisme de rebuig): es presenta en la forma de mites molt desvaloritzats com ara la mort, la deshonra, la injustícia... Al desxifrar el missatge, associem aquests mites pejoratius amb els adversaris d’una causa, i en funció del seu poder de convicció, rebutjarem els personatges o la doctrina en qüestió. Testimonial device (autoritat del testimoni): està basat en el testimoni. Es recorre a les “lliçons de la història”, equiparant tal fenomen actual amb un esdeveniment prestigiós del passat, o per contra, particularment odiós. S’evoquen personatges que la seva legitimitat es qüestionable: Déu, dictadors, etc. Together device (mecanisme de conformisme): es recorre a les nocions de solidaritat, fraternitat, causa comuna. Aquests cuiners coneixen a la perfeció la importància del conformisme en la mesura que permet conjurar la solitud dels individus. Hi ha una correlació entre la sensació d’aïllament i l’aparició de sentiments de dubte i d’angoixa. Tenim la necessitat de veure confirmat el valor del nostre comportament pels altres. Això ens proporciona la possibilitat de desprendre’ns de la responsabilitat intel·lectual i moral que recau sobre nosaltres, no acttivant-nos, delegant-la a un dirigent o fent-la caure a una massa anònima.

Esperem que amb aquests quatre ingredients siguem capaços d’analitzar i valorar les propostes de menú que diàriament rebem per part dels partits polítics, els governs, els sindicats, les associacions, l’església…

A partir d’ara sabrem identificar una miqueta millor els recursos propagandístics que fan servir tots aquests col·lectius i que en el restaurant mediàtic no ens donaran gat per llebre.

ACTTIVA'T Número 1  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you