Page 1

Les nenes de la classe i els nens Hi havia una vegada unes nenes que es deien Mar i Mariona que van anar al Castellot i es van perdre i les seves amigues, Mariona i Clàudia, les van ajudar ai després es van perdre i les amigues Carla i Aïnhoa les van salvar i se’n van anar de viatge a Egipte. Van comprar moltes coses i després se’n van anar a fer una festa de pijames i totes les nenes estaven molt contentes. Cada una es va posar el seu millor pijama, eren tots molt bonics, tenien estrelles, cors, flors,llunes,rodones,quadrats, sols i fins i tot, n’hi havia algun que a la nit brillava. Van fer una guerra de coixins. Llavors la Mar, la Clàudia i la Mariona Vidal van tenir una idea i van dir: - Per què no dormim juntes? - Sí- vam dir totes. - Però a quina casa anirem a dormir? - A la de la Clàudia! Quan dormien van sentir un soroll. Aquell soroll va ser la meva mare que va venir perque no cridéssim tant! Quan va venir la meva mare ens va explicar històries de quan ella era com nosaltres i feia festes de pijames. Ens vam passar tota la nit rient i explicant totes les coses que ens agradaria fer quans ens fem grans. Al matí ens vam aixecar i vam fer un gran esmorzar, després vam anar a banyar-nos a la piscina. Ens ho vam passar molt bé. Quan


en vam donar compte ja era l’hora de dinar i vam dinar macarrons i de postres un bon gelat de xocolata. A la tarda vam veure una pel·lícula i vam menjar crispetes. Ens ho vam passar tan bé que ja teníem ganes de que arribés el dia de tornar a fer una altra festa de pijames. Clàudia Una bona festa de pijames. Molt bé, Clàudia!!

Les nenes i els poders Un dia la Carla, la Mariona L., la Mariona V., la Paula V., l’Aïnhoa i jo vam anar a casa meva, vam jugar a nines i va trucar a la porta el Marc Cs, el Marc Cc, el Marc P. i la Paula P. i vam decidir anar a la muntanya i vam fer les maletes i ens en vam anar. Quan vam arribar a la cova que vam trobar de cop i volta, ens van aparèixer poders! La Carla d’aigua, la Mariona L. de foc, la Mariona V. de llum, la Paula V. de la música, l’Aïnhoa de plantes i jo també d’aigua. Ens van aparèixer varetes de colors i amb les varetes convertíem coses i com que a la muntanya feia molt de fred vam anar totes a Egipte i vam ballar. Els d’Egipte ens van deixar uns casquets per a ballar i ens ho vam passar molt bé, rient, ballant, movent les perles...després vam anar a unes casetes d’ Egipte. La Paula P, el Marc CS, el Marc CC i el Marc P com no tenen poders jo li vaig deixar al Marc P, la Mariona V li


va deixar amb el Marc CC, la Mariona L al Marc CS i l’Aïnhoa a la Paula P i tot va anar molt bé. Al dia següent van anar a l’Índia i també reien i allí caçaven. Un dia tots van anar a caçar un animal i abans van fer una rotllana i feien aquell soroll amb la boca i la mà, la Carla va caçar un ocell... i les altres animals. Tenien unes cabanyes d’allà a prop. Quan era vespre van anar a la Xina, allí abans els nens tenien els ulls axinats, allí vam veure óssos pandes menjant bambú i , de cop i volta, va aparèixer molta gent que menjaven molt d’arròs i després se’n van anar a la muralla Xina i es van emocionar molt veient aquella cosa tan preciosa. Quan van arribar a dalt quasi bé estàvem morts de calor i de set, era molt llarga entre muntanya i muntanya, hi havia molts carrilets de pedra i aguantadets amb moltes torres al mig. Hi havia molts xinesos mirant-la i caminant per ella. Quan va arribar el vespre van anar a Kènia i van trobar molts animals: cebres, elefants, girafes, avestruços... la Carla i jo vam anar amb l’Acre, l’Acre era un elefant petitó, la Mariona V i la Mariona L van anar amb l’altre petitó, el Xinco que era el germà bessó, l’Aïnhoa i la Paula p amb la mare Coca i l’elefant rei era el Mananco. El Marc p va anar amb la Carla i jo, el Marc CS amb la Mariona V i la Mariona L i el Marc CC amb l’Aïnhoa i la Paula


P. Tots van anar a passejar amb els elefants fins arribar a un bosquet petit i es van trobar tresors i una coveta. La Paula V i jo vam preguntar: - Qui hi ha? Es va aixecar una bèstia ferotge i nosaltres vam atacar amb els nostres poders i a l’Aïnhoa i la Mariona V se’ls hi van acabar els poders però per sort la Jana les va venir a rescatar i els va retornar els poders dels animals, eren poders molt forts. La Clàudia al sentir : - Socors!!- va venir molt de pressa amb l’ helicòpter i les va pujar de seguida. La Clàudia ens va portar al Marroc. Allà els nens i nenes es veien divertits. Allà vam passar una aventura xulíssima que comença així: “ Quan vam arribar a les cinc de la tarda, ens vam trobar a una nena que es deia Nayma i ens va preguntar: - Qui sou?- nosaltres li vam respondre: - Unes nenes que fem viatges pel món i així coneixem coses noves – i la Nayma ens va preguntar: - Què em podeu ajudar a fer el castell de sorra per al concurs de demà? Nosaltres li vam respondre : - Està bé t’ ajudarem - però la Clàudia va tenir una idea: - Que us sembla si aquest castell tan original que farem fos una sorpresa? - Vals! – vam contestar totes. La Nayma ens va dir:


- Anem a casa meva, agafem un full i pensem com pot ser el nostre castell tan original.- A la nit quan tothom estava dormint, la Nayma i les del grup vam fer el castell de sorra original i divertit amb pedretes i banderes liles, taronges i blaves. Ens va quedar molt xulo. A la Paula V se li va ocórrer una idea: -

Podríem fer una festa i donar premis!

I l’Aïnhoa va preguntar: - Però com farem els premis si les botigues estan tancades? Millor que com tots s’han esforçat i han treballat podríem posar un cartell que digues que tothom que ha participat podria venir a la festa perquè tothom s’havia esforçat i treballat molt. Doncs així ho van fer. Totes vam treballar a fer la festa. La Carla va fer triangles, la Mariona V va fer un pastís (era una experta) l’Aïnhoa i jo vam estar preparant les llaminadures de la pinyata i la Mariona L els regals, i vam posar les taules i... Al matí quan es van llevar els del concurs es van emocionar. Hi havia un castell “estupendu” i li volien donar el premi a qui havia fet el castell de sorra però de seguida van aparèixer i van dir: - Cap premi per ningú, hem preparat una festa estupenda!! Tots ens ho vam passar molt bé i després vam anar a conèixer més món. Vam anar a París i vam arribar a les nou de la nit i vam sopar sopa i ous ferrats, de postres no teníem gana i ens vam anar a dormir. A


la nit quan eren les dotze ens vam llevar i vam anar a la discoteca de París que era molt xula, moderna, amb llumetes... i vam ballar el xa-xa-xa. Després vam anar a dormir un altre cop i al matí era ja el dia de Nadal, la Torre Eiffel estava oberta i donaven joguines típiques d’allà. El Marc CS i la Paula V van demanar una vaqueta petitona feta de pedra i ceràmica, la Mariona L i la Carla una gosseta de ceràmica i la Mariona V i jo quasi el mateix: una caseta, un hàmster i una roda. El Marc P, el Marc CC i el Marc CS una bossa de crispetes de colors i vam passar tot el matí passejant, mirant botigues, però l’Aïnhoa i la Paula P es van quedar dormint al llit i la Jana se’n va anar a casa seva. Però nosaltres ens ho vam passar molt bé fent treballs manuals, postals i vaixells durant tota la tarda. A l’endemà vam anar a esmorzar un bol de llet amb cereals i quan vam acabar vam anar a l’escola dels poders, allà hi havia animals ferotges que els havíem de matar amb els nostres poders, ens vam trobar un gatet petitó abandonat i al davant hi havia un parc i un home, potser era d’aquell home el gatet? Li vam preguntar: - Què és teu? - No, no és meu- va respondre l’home. Nosaltres li vam donar menjar perquè estava molt primet. Vam anar a Disneyland París i vam comprar una llibreta per a que els dibuixos animats ens la firmessin i ens vam estar tot el dia passejant. A mi em va firmar molts, i als altres també. Després vam anar al carrer a veure les carrosses de Disney, més tard a les


atraccions i ens ho vam passar molt bé. A la nit el cel brillava molt. Després d’una setmana d’estar a París i passar-nos-s’ho tan bé el cel ja no brillava i vam marxar a un país que ens havíem inventat. Vam fer una atracció que era una balena que tenia un tobogan que anava a parar a un laberint i en aquest laberint hi havia calabossos i tirolines... i després ens vam anar a una casa de colònies. Vam posar unes noies que fessin el menjar i ho netegessin tot i que guanyessin forces diners. Quan vam arribar vam veure el pati netíssim i uns gronxadors, tobogans, flors i, fins i tot, una cova per amagar-te i ens vam quedar a jugar una estona. Després vam anar a veure la casa Roral per dintre. A les habitacions hi havia lliteres, una cuna per a un nadó, taules per a estudiar, la cuina ben preparada i moderna, l’estufa lila, que per a mi és el meu color preferit, el bany ben perfumat de colònia i molt i molt net i nou, paper de wàter, l’estudi amb els papers ordenats i l’ordinador obert per les meves amigues i els meus amics i jo que sóc la primera!! Ens ho vam passar molt bé i després vam marxar al Perú. Al Perú hi havia la ciutat secreta que ja ens esperava. Allà hi havia tresors dels inques i coses que tenien abans, nosaltres els volíem tenir tots: les perles , els tresors... Primer nosaltres volíem anar al “Machu Pichu”. Al Marc P, al Marc CC i al Marcs CS els hi agradava molt escalar. Després de moltes hores de caminar ens vam trobar una cova i allà vam parar a descansar. Vam treure una


ampolla d’aigua i un entrepà. Mentrestant el Marc P, el Marc CC i el Marc CS van anar a veure com estava el “Machu Pichu” i van dir: - Està bé però lluny a uns quants quilòmetres. Nosaltres per valentes i vam anar. Els tres Marcs anaven al davant i la Paula V i jo també al davant, arrastrant les del darrere. La Carla i jo tirant aigua a tothom perquè aguantessin tot el viatge. Així fins que al final vam arribar al “Machu Pichu” i allà vam veure unes casetes petitones i ens vam quedar a dormir. Hi havia un noi que ensenyava les casetes i detallets del “Machu Pichu” i ens ensenyava moltes coses. Però allà de vegades hi havia lladres i molt dolents i nosaltres vam anar a una habitació secreta. Vam posar els sacs de dormir i vam començar a dormir. Si dormia bé però, de cop i volta, vam sentir un soroll a dintre de l’habitació secreta. Nosaltres pensàvem que era aquell noi que ens ensenyava el “Machu Pichu” però... - Pot ser un lladre!!- va exclamar l’Aïnhoa. - És un lladre!!!- vam xisclar totes.- Dolent, dolent més que dolent, ja no ens robeu més!- quan vam saber que era un lladre vam anar a la casa d’aquell noi que ens ensenyava el “Machu pichu” i els va dir que trairéssim el seu poder dolent perquè així es disculparia del que havia fet. Això vam fer, el vam agafar i vam començar a tirar el poder dolent i al final el lladre ens va tornar les coses que havia pres i es va disculpar pel que havia fet i ens va dir:


- Perdó per espantar-vos, no ho tornaré a fer mai més. Després vam anar a la ciutat Secreta a la posta de sol, vam tocar el timbre correcte i vam poder entrar, quan vam entrar a la porta del Sol. El primer que vam veure va ser un jardí, era com una flor i vam entrar a una porta on hi havia un ximpanzé petitó i li vam donar un biberó, aigua... després quan estava cansat el ximpanzé petitó el vam posar a dormir en una cuna per a ell, el vam tapar en una manteta fineta i es va posar a dormir mentre nosaltres ho vam prepara tot. Com estàvem esgotades ens vam posar a dormir en unes lliteres que estaven fetes per nosaltres. Quan el ximpanzé estava descansat ens va donar el camí fins al tresor i coses d’abans dels inques. El Marc P va agafar unes cordes, les va lligar per la cintura de totes les amigues i els amics i així no s’escaparia ningú. El ximpanzé era molt manso (ho sé perquè anava al davant i el tocava i ell estava molt content) Primer ens va portar a veure els seus ximpanzés petits, eren molt monos i una nena molt presumida amb un llacet rosa i feia desfilada de models, un nen ximpanzé fent de cuiner, un en una piscineta fent submarinisme... i així tota l’estona, eren molt macos. Després quan els petits ximpanzés estaven cansats els vam posar a dormir en uns llitets que tenien fets els ximpanzés però els vam dir: - Nosaltres hem de marxar a buscar el tresor dels inques. Ella molt ràpida els va posar la corda i vam començar a trobar més portes. Després vam trobar una porta on hi havia un elefant, el vam cuidar, el vam posar a dormir, li vam posar la manta, li


vam donar menjar i li vam fer tot el que li havien fet els ximpanzés i vam anar a veure la caseta dels elefants. Els elefants també eren molt monos i macos, jugaven amb l’aigua i amb la trompa esquitxaven la mare i a ells mateixos. Eren molt divertits i juganers. Després de tot vam trobar un riu d¡or i plata, vam pensar totes que ens havíem perdut al mig d’una illa però no era el tresor dels inques!! Que estava al mig d’un riu, i totes i tots ens vam posar a bussejar. La Paula P, la Paula v, la Carla, la Mariona V , la Mariona L i jo el vam trobar. Estava en una roca ben agafat perque no se n’anés riu enllà. El vam destapar i hi havia euros, vam pensar en els països pobres i se’ns va acudir anar a comprar menjar... per animals i persones però que fossin bona gent. Pel que ens havia costat arribar fins allà ho havíem de disfrutar i ens vam cridar els uns als altres. Al riu hi havia perles, or, plata i coses així de boniques i vam anar a parar a unes casetes d’or ben guarnides i maques. Vam estar dues setmanes banyant-nos al riu amb aquelles coses tan boniques i aquell paisatge que es veia des d’allà: arbres amb cireres de plata, això que no pot ser, tot el camp ple de joies, les mantes de color llisat però maquíssimes. Us agradaria anar de vacances allà? Doncs a mi m’encantaria viure allà en aquell riu, allà aprop un arbre per a penjar la roba, una hamaca al costat de l’arbre de penjar la roba, uns gronxadors. A mi de gran quan tingui dinou o vint anys voldria anar a viure allà.


Al fina ens trobem tots una altra vegada i al final ens despedim. Com que havíem trobat molts euros vam anar a un supermercat i vam comprar de tot, fins i tot pels animals, vam comprar roba també. Després vam agafar un avió i vam anar a Tanzània i els vam donar euros i roba, menjar... i vam jugar amb tothom o tothom estava contentíssim... ens oblidàvem de Kènia! Vam anar de seguida i vam donar menjar per als animals, per a les persones, neteja, euros... i vam jugar amb els elefants que ens tiraven aigua amb la trompa i nosaltres els esquitxàvem. Ens ho vam passar genial i també els vam donar coses als països pobres i en realitat, ens ho vam passar genial. Fins a una altra aventura... Mar Valls Casas Un apassionant viatge pel món... molt bé Mar!

Més contes de 2n  

Continuació dels contes.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you