Page 1

Núm.138 Març - Juny 2013

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

12

L’Assemblea de Compromissaris aprova la liquidació del pressupost de l’any 2012

5

Els col·legis de metges de Catalunya demanen que no es disminueixi el pressupost destinat a Salut Els col·legis de metges de Catalunya sol·liciten formalment als responsables polítics i econòmics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressupostària destinada a Salut. En una declaració del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya es manifesta que “hem arribat a una situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública”.

9

Un jutjat dóna la raó al COMB en la reclamació del Patronato de l’OMC

Jornada sobre prevenció de la violència contra el metge en el lloc de treball

10

36

El COMB presenta L’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera” i l’exposició “Caricatures de Metges”

21

La secció mir i metges joves del COMB celebra una jornada d’orientació per als futurs metges mir

14

El Col·legi presenta un “Quaderns de La Bona Praxi” sobre contencions

35

Cursa atlètica i competició d’esquí, a l’edició dels Medijocs 2013

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

01-26 SIC 138_2.indd 1

14/06/13 10:20


informació col·legial

2

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 2

14/06/13 10:21


informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona

E

n aquests moments d’incertesa del sistema sanitari provocada per la manca de pressupost aprovat a la Generalitat de Catalunya i, conseqüentment, del Departament de Salut, no coneixem quines seran les possibles mesures i conseqüències de les restriccions pressupostàries. En tot cas, a través dels mitjans de comunicació, ens hem pronunciat categòricament cridant l’atenció dels ciutadans sobre el fet que el pressupost de salut no es pot reduir més i que els professionals sanitaris i els metges en concret estem fent tot el que està al nostre abast per seguir mantenint la qualitat del servei assistencial, tot i la reducció molt significativa dels nostres honoraris. Si la qualitat dels serveis s’ha pogut mantenir en la situació actual és per la professionalitat i la capacitat de sacrifici dels metges i altres professionals. A finals del mes de maig, el Govern de la Generalitat va acordar crear la Comissió per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya amb l’objectiu d’elaborar un document de bases per assolir un pacte polític i social que garanteixi la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic català. El grup de treball estarà format pels grups parlamentaris i els principals agents socials, ajuntaments, usuaris, indústria, patronals, sindicats i col·legis professionals. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya estarà representat pel seu president, el doctor Benjamí Pallarès, president del Col·legi de Girona. Ac-

Per un pacte que garanteixi la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic català tualment desconeixem les possibles bases de l’acord i la metodologia per arribar a consensos. L’heterogeneïtat dels participants no farà fàcil arribar a acords. Tot i així, hi posem un vot de confiança perquè entenem, tal com vàrem dir en el Fòrum de la Professió celebrat l’any passat al COMB, que és important arribar a un pacte polític per establir els mecanismes que permetin el manteniment dels serveis i el paper que puguem tenir els metges per fer front als reptes de futur. El Departament de Salut fa poc dies que ha publicat un document sobre “Reordenacions Assistencials i Territorials (RAT) 2013-2015” que proposa impulsar una adequació i reorganització de la prestació de serveis en l’àmbit territorial. Segons el document es tracta de cercar el màxim de qualitat i eficiència reduint la variabilitat, adequant l’oferta de serveis i prioritzant actuacions més costefectives. Per aconseguir aquests objectius són necessàries millores en l’atenció als malalts crònics, la reordenació del mapa de serveis especialitzats i millores en la seva eficiència. Qualsevol actuació de reforma i diàleg entre les organitzacions sanitàries haurà de comptar amb els metges. És per això que la posterior aplicació pràctica de coordinació entre atenció primària i hospitals i entre hospitals estarà supeditada, d’entrada, a una bona implantació de la història clínica compartida i al sumatori d’objectius comuns dels centres sanitaris i dels professionals que hi treballen.

Nota d’última hora Tenim informació que la negociació de la mesa de la XHUP pel nou conveni està encallada. Des del COMB sempre hem manifestat que el nou conveni no pot penalitzar les retribucions dels metges i seria bo establir un conveni singular amb els metges que fomentés els resultats de qualitat i la presa de decisions, ateses les funcions específiques del nostre col·lectiu.

Posem un vot de confiança perquè entenem, tal com vàrem dir en el Fòrum de la Professió celebrat l’any passat al COMB, que és important arribar a un pacte polític per establir els mecanismes que permetin el manteniment dels serveis i el paper que puguem tenir els metges per fer front als reptes de futur Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 3

3

14/06/13 10:21


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 138 COL·LEGIAL Març - Juny 2013

sumari informació col·legial

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat

Coordinador Jordi Pons del SIC Redacció Aitor Mora Correcció Esther Roig Fotografia Isabel Calaf i arxiu Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez Publicitat marketing@comb.cat Dipòsit legal B. 14.998-88

4

3 5

El COMB demana que no es disminueixi el pressupost destinat a Salut

Sentència a favor del COMB en la reclamació judicial del Patronato de l’OMC Jornada de debat sobre millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Opinió i anàlisi

Assemblea de Compromissaris: El COMB, una institució sòlida i sanejada al servei dels interessos dels metges i la societat Presentació del “Quaderns de la Bona Praxi” sobre contencions

Revista de premsa

16

Consideracions sobre la Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m

Novetats legislatives sanitàries

19

22

Èxit de participació en la 9a edició de la cursa atlètica i de la competició d’esquí

12 14

18

II Jornades d’Orientació per als futurs MIR Actualitat col·legial

21

35

El COMB presenta l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera” Delegacions i Seccions Col·legials En record de...

42

Consultori Terminològic Petits anuncis

50

9 10

38

36

48 57 27 29

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació grup MED

El valor afegit de comptar amb els millors proveïdors

10.000 metges ja gaudeixen dels avantatges de l’acord amb BBVA

Tres preguntes clau per entendre l’estratègia d’inversions

30

Els 10 destins imprescindibles d’aquest estiu

31 33

Recomanacions per evitar que un sinistre a la llar ens espatlli les vacances

L’híbrid, una opció a tenir en compte a l’hora d’adquirir un cotxe

34

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 4

14/06/13 10:21


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El president del COMB, Miquel Vilardell, declara a El Periódico que la sanitat requereix més diners i que és imprescindible garantir la supervivència del sistema de salut. “S’ha d’informar i negociar amb els professionals tot allò que està relacionat amb la seva activitat. Sense ells és molt difícil, o impossible, que el sistema funcioni”, afirma. En una entrevista a Diario Médico, Miquel Vilardell reclama que es reconegui l’esforç del personal sanitari durant la crisi econòmica i demana diàleg amb els professionals sanitaris.“La sortida fàcil és actuar sobre els salaris, però en això el Govern s’equivoca; demanem comissions de professionals amb els quals parlin i arribin a consensos, i que es tingui en compte que en sanitat ja s’ha fet un gran esforç de contenció, i no es pot fer més”, manifesta. Els col·legis de metges de Catalunya demanen que no es disminueixi l’ assignació pressupostària destinada a Salut. “Hem arribat a una situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública”, adverteixen. Miquel Vilardell declara a El Punt Avui que “el sistema sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”. El president del COMB recorda que els professionals sanitaris “hem estat els pioners a rebaixar-nos salaris i hem d’anar amb compte de no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es trenqui”.

El COMB demana que no es disminueixi el pressupost destinat a Salut

Vilardell: “El sistema sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”

Diario Médico, 13 de maig de 2013

Declaracions de Miquel Vilardell a El Periódico “Gairebé a la mateixa 17 de hora que la Conselleria de Salut certifimaig cava, ahir, la rebaixa del 4,6% de les tarifes que paga als hospitals concertats i noves mesures d’ajust, que no facilitaran la resolució de les llistes d’espera generades per les retallades dels últims anys, Miquel Vilardell reclamava exactament el contrari: més diners per a la sanitat.” D’aquesta manera presentava Àngels Gallardo, periodista especialitzada en temes del sector sanitari del diari El Periódico, l’entrevista a Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i cap de Medicina Interna a la Vall d’Hebron, que el diari va publicar, el 17 de maig, amb el títol “Vilardell: La sanitat requereix més diners”. “Hi ha molt de desànim. Jo no variaré la meva posició, per més que intentin convèncer-nos que no hi ha diners per a la sanitat pública. És imprescindible garantir la supervivència del nostre sistema nacional de salut, dels millors del món. S’ha de preservar, els ciutadans ho necessiten i ho reclamen”, va declarar Vilardell tot responent sobre la situació de l’Hospital de la Vall d’Hebron, un bon exponent,

segons recordava la periodista, de l’evolució econòmica que segueix la sanitat pública catalana. Sobre les mesures que cal prendre, el president del COMB va proposar: “En primer lloc, trobar recursos, destinar-hi més diners. Per això és imprescindible un acord entre tots els partits polítics.” En referir-se a com s’obtindrien els diners, el doctor Vilardell va manifestar: “Amb impostos específics, destinats a la sanitat pública, aplicats als ciutadans amb més poder econòmic. I també fixant impostos amb la mateixa finalitat sobre els productes de consum que perjudiquen la salut: tabac i alcohol.” El president del COMB va valorar, entre d’altres qüestions, el fet que alguns hospitals concertats estudiïn implantar línies d’assistència privada. “Això no soluciona els dèficits de la sanitat pública, encara que, en últim extrem, el benefici obtingut s’hauria de reinvertir en el sistema nacional de salut. És important que els centres tinguin aquestes dues portes d’entrada i les separin de forma clara i ben diferenciada, especialment en tot allò que fa referència a les llistes d’espera. El que seria ideal és que aquestes dues opcions s’oferissin en edificis diferents”, va puntualitzar. A la pregunta sobre com pararia el Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 5

5

14/06/13 10:21


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El Periódico, 17 de maig de 2013

ges de Barcelona, una vegada més, sobre el Reial Decret Llei 16/2012. “L’atenció sanitària ha de ser universal; a qui té un problema no se li pot preguntar pel seu origen. I ho vam dir [el Col·legi de Metges de Barcelona] des del primer moment; com també que es pot trencar la barrera epidemiològica per falta de vacunació i tractament de persones amb patologies infeccioses greus. A Catalunya, per sort, es manté l’atenció universal”, va manifestar. Sobre les retallades que pateix el sistema sanitari, el president del COMB va destacar l’esforç dels professionals sanitaris de Catalunya durant els tres anys de persistència de la crisi econòmica i, en aquest sentit, va declarar que “el primer és reconèixer aquest esforç i, després, que ja no es pot anar més enllà, ni es pot acceptar, per la pressió assistencial i perquè la remuneració de les plantilles ha baixat a mínims”. Miquel Vilardell va manifestar, així mateix, que “totes les mesures d’ajust,

desànim del personal sanitari, Miquel Vilardell va dir que “propiciant la seva participació en el que passa”. “S’ha d’informar els professionals de tot allò que està relacionat amb la seva activitat i negociar amb ells. És imprescindible incloure’ls. Sense ells és molt difícil, o impossible, que el sistema funcioni”, va concloure el president del COMB. Vegeu l’entrevista al següent enllaç: www.elperiodico. cat/ca/noticias/societat/miquelvilardell-sanitat-requereix-mes-diners-2392732 Entrevista al president del COMB a Diario Médico Sota el títol “L’atenció 13 de ha de ser universal”, Diario Médico va pumaig blicar, el 13 de maig, una àmplia entrevista amb Miquel Vilardell, president del COMB, sobre l’actualitat sanitària. En declaracions a Carme Fernández, redactora en cap de DM a Catalunya, Vilardell va reiterar la posició del Col·legi de MetDeclaracions d’Elvira Bisbe a 8TV Elvira Bisbe, membre de 24 la Junta de Govern del COMB, va concedir una d’abril entrevista al programa Migdia de 8TV, que dirigeix i condueix Ruth Jiménez, sobre la situació del sector sanitari. A l’entrevista, que es va emetre en directe el 24 d’abril, la doctora Bisbe, entre d’altres consideracions, va manifestar que “l’ambient és de molta preocupació, hem tocat os i ara tocaria perforar; en el món sanitari ja portem un infrafinançament durant molts anys i hem estat aguantant aquest sistema que tothom diu que és d’excel·lència”. En parlar de com millorar l’eficiència, Elvira Bisbe va explicar que “hi havia punts que podíem millorar i ho hem fet; els metges n’eren molt conscients

6

i hem buscat sistemes per intentar que la retallada tingués poc impacte en la salut i, de fet, continuem tenint un sistema d’excel·lència, però aquest s’ha de nodrir del fet que la investigació es pugui portar a terme. Està tot paralitzat, no hi ha investigació, la formació és cada vegada més deficient, no es pot donar el mateix que es donava fa un temps, no es reposa el material, no s’incorpora la nova metodologia; això ens passarà factura d’aquí a no res”.

Limitació de proves i tractaments El diari Ara va infor9 de mar, el 9 de març, sobre les reaccions dels març professionals sanitaris pel que fa a la iniciativa del Departament de Salut de restringir les proves innecessàries. En aquest sentit, el diari va recollir, entre d’altres, declaracions de Jaume Padrós, vicepresident del COMB: “Estem d’acord a reduir la variabilitat de les pràctiques clíniques i l’objectiu el compartim, però demanen que es tingui més en compte els professionals que ho han d’aplicar i que les decisions es prenguin de baix cap a dalt.” En cas contrari, segons l’opinió de Padrós, en lloc de recomanacions, “es poden interpretar com una imposició en un context de retallades”. En una entrevista al programa L’Hora L de Ràdio Barcelona, que dirigeix Frederic Vincent, el president del COMB, Miquel Vilardell, va valorar el projecte del Departament de Salut que, a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, proposa detectar pràctiques clíniques que no aportin beneficis clars als pacients i eliminar-les. El doctor Vilardell va manifestar, en l’entrevista que es va emetre el 7 de març, que “buscar una institució amb gent de prestigi, que siguin experts independents, que valorin els protocols i les guies de pràctica clínica, és positiu perquè disminueix la variació de la forma de fer diagnòstics i tractaments, però, sobretot, s’ha de basar en l’evidència científica, en allò que està demostrat que és el millor i més eficaç”. De tota manera, Vilardell va advertir que el resultat d’aquestes mesures són a mitjà i llarg termini. Pel president del COMB, a curt termini, “el sistema de salut necessita més recursos públics i cal un pacte polític per trobar aquests recursos, perquè no el podem retallar més, ja que sí retallem més correm riscos importants”.

7 de març

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 6

14/06/13 10:21


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB abans d’anunciar-les, s’han de tractar amb els professionals perquè són els que coneixen millor a on es pot millorar i a on es pot retallar. La sortida fàcil és actuar sobre els salaris, però en això el Govern s’equivoca; demanem que parlin amb comissions de professionals i arribin a consensos, i que es tingui en compte que en sanitat ja s’ha fet un gran esforç de contenció, i no es pot fer més”. En abordar la situació d’incertesa del pressupost 2013, el president del COMB va reclamar diàleg amb els professionals. “No coneixem el pressupost. El millor en aquestes circumstàncies és parlar amb els professionals de les possibilitats i no donar-los les retallades fetes. Som a temps de ferho. En contra dels professionals no s’hi pot anar perquè són imprescindibles per aconseguir la solvència i la sostenibilitat del sistema”, va declarar. Miquel Vilardell va manifestar, en la seva declaració a DM, que “és el moment d’atorgar a l’atenció primària la direcció de tots els processos, des de la prevenció fins a la rehabilitació, i que se li donin tots els elements que necessiti per poder retre comptes”. La publicació digital Médicos y Pacientes, que edita l’Organización Medica Colegial per al sector sanitari, va reproduir l’endemà íntegrament l’entrevista i va ressaltar que Miquel Vilardell es mostra “ple defensor de l’atenció sanitària universal i advoca perquè totes les mesures d’ajustos es tractin amb els professionals.” Nota dels Col·legis de Metges de Catalunya El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va 24 donar a conèixer a traves dels respectius d’abril webs col·legials, el 24 d’abril, una nota de posicionament davant la incertesa pressupostària d’enguany. Al document s’adverteix que “els metges ja hem realitzat, des de la perspectiva econòmica, tots els esforços que se’ns han demanat i que en els últims tres anys els nostres honoraris han disminuït entre un 25 i un 30% i hem augmentat sense contraprestació el nombre d’hores d’exercici professional”.

El Punt Avui, 16 de febrer de 2013

D’aquesta manera, la nota del CCMC destaca que és per “aquesta força moral que tenim que ens dirigim al conjunt de la societat i sol·licitem formalment als responsables polítics i econòmics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressupostària destinada a Salut. Hem arribat a una situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública”. Vegeu document íntegre del CCMC.

Gaceta Médica en català i sector sanitari Miquel Vilardell, en un 18 de article d’opinió publicat a Gaceta Médica el febrer 18 de febrer, va donar la benvinguda a la versió en català de la publicació i va parlar dels temps difícils que viu el sector sanitari. El president del COMB va fer una anàlisi dels temps difícils pels quals passa la sanitat pública i privada i va explicar que “els ajustos pressupostaris i la disminució de l’activitat

Nota del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya davant la incertesa pressupostària d’enguany És per tots reconegut que l’assistència sanitària pública a Catalunya té un gran valor per al conjunt de la societat. La competència professional, les infraestructures sanitàries i la confiança dels malalts amb els professionals i amb els metges en particular han generat amb els anys el bon nivell assistencial per tots reconegut de l’assistència mèdica que s’ofereix al nostre país, comparable amb la dels països del nostre entorn. Recordem que aquest bon nivell de qualitat obtingut s’ha aconseguit amb un dels pressupostos en salut més baixos de la Unió Europea. Quan la nostra societat passa per moments de gran dificultat, fins i tot de privacions importants, la garantia d’una cobertura universal en salut adquireix la seva màxima dimensió i sentit. No parlem d’excel·lència, ni de “donar més per menys”: ens referim a mantenir el nivell adquirit amb l’esforç de tots. Guanyar la confiança d’una societat costa molts anys, perdre-la, no gens. Pensem que els metges ja hem realitzat, des de la perspectiva econòmica, tots els esforços que se’ns han demanat disminuint en els últims tres anys entre un 25% i un 30% dels nostres honoraris, i hem augmentat sense contraprestació el nombre d’hores d’exercici professional. És per aquesta força moral que creiem que tenim que ens dirigim al conjunt de la societat i sol·licitem formalment als responsables polítics i econòmics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressupostària destinada a Salut. Hem arribat a una situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública. Per respecte a la dignitat personal dels ciutadans, per respecte a la dignitat de la professió mèdica, però sobretot, per responsabilitat social davant d’aquesta difícil situació en la qual ens trobem, volem fer palesa la nostra preocupació així com el compromís adquirit amb la societat, de seguir mantenint un servei de qualitat des del professionalisme de tots els metges que representem. Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Web col·legial, 24 d’abril de 2013

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 7

7

14/06/13 10:21


informació col·legial

privada fan que l’esforç dels metges i professionals sanitaris sigui un element imprescindible per mantenir la qualitat del servei i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”. Per això, segons Miquel Vilardell, és imprescindible el reconeixement dels professionals i, tal com s’ha manifestat al Fòrum de la Professió, “aquest reconeixement és directament proporcional a la participació dels metges i metgesses en la gestió assistencial i econòmica dels recursos de què disposem i, així, evitar més retallades sobre les retribucions que, des de fa més de dos anys, estem suportant”. El doctor Vilardell va explicar al seu article, entre d’altres aspectes, que el Col·legi de Metges de Barcelona, sensible a la realitat del moment, està fent un esforç per donar suport als metges i, especialment, a aquells que tenen més problemes. Vegeu article íntegre. Entrevista a El Punt Avui En una entrevista a 16 de doble pàgina al suplefebrer ment L’Econòmic d’El Punt Avui, Miquel Vilardell va defensar el sistema sanitari públic i va indicar que “seria un error privatitzar-lo perquè tenim un model sanitari òptim; el nostre model és una joia única, reconegut a tot el món, que ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí que s’hauria de definir és quin tipus de gestió li cal, perquè necessitem més recursos”. El president del COMB, en resposta a les preguntes d’Anna Pinter, periodista especialitzada en informació del sector econòmic i sanitari, va insistir que és urgent trobar la manera de captar més recursos i, per això, és necessari que “els polítics es posin d’acord”. El president del COMB, en el decurs de l’entrevista, va repassar diversos temes, com són la implementació de taxes, la supressió d’empreses públiques, l’eliminació de l’euro per recepta, la millora de l’eficiència, les retallades en el sou dels professionals mèdics i els honoraris per acte mèdic en la medicina privada, entre d’altres. Miquel Vilardell va recordar, novament, que “hem estat [els professionals del sector sanitari a Catalunya] els pioners a l’hora de rebaixar-nos salaris i hem d’anar amb compte de 8

Article de Vilardell sobre l’estat de la professió i del sistema sanitari a Gaceta Médica És una bona notícia. Volem donar la benvinguda a la versió en català de Gaceta Médica. El fet d’utilitzar la llengua d’ús regular en el sector sanitari i de molts professionals apropa el mitjà als seus lectors de Catalunya. És important disposar d’una informació de qualitat i propera que permeti als metges i metgesses saber el que succeeix al nostre sector en temes relacionats amb els professionals, les especialitats i societats científiques, els col·legis professionals, els centres sanitaris, l’administració pública, la indústria farmacèutica, etc. Són temps difícils per a la sanitat pública i privada. Els ajustos pressupostaris i la disminució de l’activitat privada fan que l’esforç dels metges i professionals sanitaris sigui un element imprescindible per mantenir la qualitat del servei i l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Per això és imprescindible el reconeixement dels professionals. Tal com hem manifestat en el Fòrum de la Professió Mèdica, aquest reconeixement és directament proporcional a la participació dels metges i metgesses en la gestió assistencial i econòmica dels recursos de què disposem i, així, evitar més retallades sobre les retribucions que, des de fa més de dos anys, estem suportant. No podem ometre la preocupació que ens provoca l’augment progressiu de la precarietat laboral, especialment dels metges més joves i d’aquells metges que realitzen la seva activitat en substitucions, cobrint horaris de nits i caps de setmana i guàrdies mèdiques. El Col·legi de Metges de Barcelona, sensible a la realitat del moment, està fent un esforç per donar suport als metges i, especialment, a aquells que tenen més problemes. És per això que, des de fa més d’un any, la Junta de Govern del COMB ha reforçat les àrees col·legials que presten serveis als companys i companyes amb problemes, com són: l’Àrea Ocupacional, l’Assessoria Jurídica, el Programa de Protecció Social i les activitats de la Fundació Galatea, que es preocupen del benestar i la salut dels facultatius. En aquesta línia, el COMB està fent un esforç important per resultar al més econòmic possible al seu col·legiat, congelant per quart any consecutiu la quota col·legial i, en el cas de la pòlissa de Responsabilitat Civil, augmentant les prestacions i reduint en un 30% la quota trimestral. Només des del professionalisme i el compromís de cadascú podrem fer front al futur immediat. Els metges volem assumir la nostra quota de responsabilitat. Per això necessitem bones condicions professionals i laborals i que les decisions que es prenguin en un futur immediat es facin de comú acord amb els professionals, que som els primers interessats en la supervivència d’un sistema sanitari de qualitat. És necessari un compromís polític i que la sanitat no sigui un terreny abonat en la contesa política. Si volem un futur millor per als nostres pacients i per a la ciutadania en general, hem de reclamar les condicions que ho facin possible. Aplaudim la iniciativa de Gaceta Médica i els encoratgem a seguir informant amb rigor i independència pel bé del sistema sanitari a Catalunya. Miquel Vilardell, president del COMB Article d’opinió publicat a Gaceta Médica el 18 de febrer de 2013 no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es trenqui. Abans d’entrar a fer qualsevol canvi és essencial que es pacti amb els professionals mèdics. Si no, qui real-

ment ho paga és el ciutadà”. Vegeu enllaç de l’entrevista a: www.elpuntavui. cat/noticia/article/4-economia/18economia/619719-el-sistema-sanitaripublic-catala-es-una-joia-privatitzarlo-seria-un-error.html

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 8

14/06/13 10:21


informació col·legial

Assessoria Jurídica

El Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona ha desestimat la demanda presentada per la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias, que reclamava al COMB 1.164.873,42 euros. La sentència dóna la raó al COMB i a les decisions preses pels seus col·legiats en relació amb la desvinculació el 2007 de les polítiques de protecció social de la Fundación depenent de l’Organización Médica Colegial (OMC), que des d’aleshores desenvolupa el COMB amb un programa propi de Protecció Social (PPS). L’import que reclamava la Fundación, i que la sentència li denega, tindrà com a destinació l’objectiu pel qual s’havia recaptat, és a dir, incrementar els fons de protecció social del Col·legi per millorar-ne les prestacions. Aquest import podrà utilitzar-se tan aviat com sigui ferma la sentència.

Sentència a favor del COMB en la reclamació judicial del Patronato de l’OMC

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) es mostra satisfet amb la sentència que eximeix la institució de pagar els 1.164.873,42 euros reclamats per la Fundación de Huérfanos y Protección Social de Médicos. El jutge ha sustentat la seva resolució en la prescripció de la demanda però, a més a més, segons ha declarat Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica, a Diario Médico, el jutge també entra en el fons de l’assumpte “admetent la potestat del col·legi per destinar lliurement la quota voluntària dels seus col·legiats als programes d’ajuda a metges i familiars propis”. En el text de la sentència s’explica que, a partir del primer trimestre de 2006, el Col·legi de Metges de Barcelona va deixar de liquidar a la Fundación Patronato de Huérfanos de l’OMC els excedents de les quantitats destinades a la protecció social dels metges, que s’havia recaptat per l’aportació voluntària dels col·legiats i que no s’havia gastat. Es produïa des de feia temps un gran desfasament a favor de la Fundación i en perjudici dels metges de Barcelona que, a més de no estar justificat, en el futur podia traduir-se en un problema per als col·legiats i familiars, que podia impedir al COMB implementar i oferir un programa de protecció social propi com estava legal i estatutàriament previst. L’Assemblea de Compromissaris del COMB de l’11 de desembre de 2007 va decidir crear el seu propi programa de protecció social i dotar-lo amb el 100% de la quota col·legial, amb la finalitat d’optimitzar al màxim els imports que en concepte de protecció social aportaven els metges i destinar-la als metges i familiars del mateix Col·legi de Barcelona i a millorar les prestacions. Finalment, l’11 de novembre de 2010, es va signar un Conveni entre les dues

institucions que tancava la situació anterior a aquesta data i s’acordava que les aportacions del COMB a la Fundación anirien destinades a ajudes o prestacions a col·legiats al COMB i familiars d’aquests. Un cop signat el Conveni, la Fundación va reclamar al COMB els imports corresponents a l’exercici del 2007, en considerar que aquesta quantitat havia quedat fora del Conveni. El Col·legi de Metges de Barcelona, en canvi, argumentava que el Conveni es va subscriure per solucionar, entre d’altres qüestions, la retenció per part del Col·legi dels excedents corresponents als anys 2007, 2008 i 2009. Finalment la jutge desestima la demanda de la Fundación Patronato de Huérfanos de l’OMC perquè han passat més de tres anys des que es va generar el deute, aplicant el que fixa el Codi Civil de Catalunya per la prescripció de pagaments periòdics d’un any o inferiors. La jutge també va fer la següent valoració: “La reclamació per part de la Fundación un cop signat el Conveni és un tipus d’actuació abusiva i deslleial que infringeix el principi de bona fe i seguretat jurídica, establert en l’article 7 del Codi Civil que indica que els drets hauran d’exercitar-se conforme a les exigències de la bona fe. La Llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial d’aquest. Tot acte o omissió que per la intenció del seu autor, pel seu objectiu o per les circumstàncies en què es realitzi sobrepassi manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb danys per a tercer, donarà lloc a la corresponent indemnització i a l’adopció de les mesures judicials o administratives que impedeixin la persistència en l’abús”.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 9

9

14/06/13 10:21


informació col·legial

Violència contra el metge en el lloc de treball

Jornada de debat sobre millores en de la violència al metge en el lloc d

1

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va celebrar un debat, adreçat al sector sanitari, sobre millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball. En l’acte es van exposar les eines preventives per abordar la violència en el lloc de treball i, a continuació, es va fer una taula rodona, en la qual van participar representants dels Mossos d’Esquadra, de la Guardia Urbana i advocats del COMB, que van tractar de “L’aplicació de la llei de seguretat ciutadana, l’actuació policial i casos pràctics”.

10

L

’acte inaugural de la Jornada sobre “Millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball” va ser presentat per Miquel Vilardell, president del COMB, i Ramon Espadaler, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Vilardell, en la seva intervenció, va destacar que “el COMB va considerar la necessitat de crear una unitat que es dediqués a la prevenció de les agressions al metge en el lloc de treball, per això es va crear la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM), integrada a l’Àrea de Praxi, amb la funció principal de prestar l’assistència i l’empara necessàries en matèria jurídica i de seguretat als col·legiats que han patit algun tipus d’incident violent en l’exercici de les seves funcions professionals”. Va obrir la sessió Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, amb la ponència “la violència en el lloc de treball. Eines preventives”. Posteriorment va tenir lloc una taula rodona sobre “L’aplicació de la llei de seguretat ciutadana, l’actuació policial i casos pràctics”, en la qual van intervenir Miguel Gómez Alarcón, advocat de

la Unitat Integral de la Violència contra el Metge del COMB; Jordi Domènech, inspector del Cos dels Mossos d’Esquadra; Domènec Escarrè, intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i Esperanza L. Gómez Durán, cap de la Unitat de Medicina Legal i Recerca de l’Àrea de Praxi del COMB. Josep Arimany va explicar que el motiu principal que va motivar la convocatòria d’aquesta sessió es fonamenta en la signatura d’un acord-marc de col·laboració entre el Departament d’Interior i el COMB, el passat 30 de maig de 2012, per a casos d’agressió a metges en l’exercici de les seves funcions. Arimany va destacar que “com a mesura absolutament nova, es contempla la possibilitat d’aplicar la LO 1/92 sobre ‘Protecció de la Seguretat Ciutadana’ en aquells casos en què la conducta de l’usuari d’un centre mèdic n’alteri l’ordre i en pertorbi el bon funcionament, mesura que no afectarà únicament el col·lectiu mèdic sinó a tot el personal del sector sanitari que desenvolupa la seva tasca professional als centres”. Josep Arimany va assenyalar que l’objectiu de la jornada “és donar a conèixer als

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 10

14/06/13 10:21


informació col·legial

en la problemàtica c de treball

2

responsables dels centres aquesta iniciativa, així com deliberar entre tots, i des de l’experiència de cadascú, la posada en funcionament d’aquesta via administrativa, la qual pot resultar de gran interès pràctic per minimitzar la violència contra el personal sanitari i, conseqüentment, en el funcionament dels centres”. Per això, va afegir Arimany, “hem comptat amb la presència de responsables de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona”. Josep Arimany va explicar les funcions de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM), creada per la Junta de Govern del COMB el 8 de juliol de 2010, va donar dades estadístiques sobre agressions i va explicar les accions que s’han portat a terme des del COMB en aquesta matèria. Finalment, Arimany va exposar una sèrie de conclusions que reproduïm a continuació. Conclusions · La creació de la UIVCM es converteix en una eina de suport al metge en cas d’una agressió o incident.

· Comptar amb experts, advocats i de seguretat, aporta tranquil·litat i assessorament als metges que ho necessiten. · Qualsevol iniciativa, en relació amb la protecció del metge en l’àmbit de violència, ha de tenir el seu reflex en tots els professionals sanitaris. · La coordinació amb els estaments judicials (Fiscalia) i amb la Direcció General de Policia-Cos de Mossos d’Esquadra és necessària i ha d’estar protocol·litzada. · Buscar eines de prevenció per dissuadir els possibles agressors (denúncia, sanció administrativa, mesures de seguretat, col·laboració amb les institucions sanitàries, suport del COMB-UVICM). · Si cal, oferir un suport psicològic (síndrome d’estrès posttraumàtic). · Cal potenciar des d’un punt de vista jurídic la qualificació d’atemptat a l’autoritat en l’agressió al metge. · Considerem convenient donar difusió de la realitat diària d’aquestes situacions mitjançant publicacions científiques. · És necessari compartir l’experiència i el coneixement de la casuística de

les agressions als professionals sanitaris, amb tots els interlocutors (metges, infermeres, administratius, advocats, policies). · Cada centre o establiment sanitari ha de disposar d’un protocol específic de detecció i d’atenció a la violència als professionals sanitaris.

3 1. Miquel Vilardell, president del COMB; Ramon Espadaler, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, en la presentació de la jornada sobre “Millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball”. 2. Domènech Escarré, intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona; Esperanza L. Gómez Durán, cap de la Unitat de Medicina Legal i Recerca de l’Àrea de Praxi del COMB; Jordi Domènech, inspector del cos dels Mossos d’Esquadra, i Miguel Gómez Alarcón, advocat de la Unitat Integral de la Violència contra el Metge del COMB, en la taula rodona de la jornada. 3. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la Jornada.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 11

11

14/06/13 10:21


informació col·legial

E

l passat 19 de març es va celebrar la primera Assemblea de Compromissaris, l’òrgan màxim de representació dels metges col·legiats de Barcelona, de 2013. En l’acte, seguint l’ordre del dia, es presentà l’Informe de Presidència, a càrrec de Miquel Vilardell, president del COMB, i la Memòria de Secretaria, per part de Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i també s’efectuà la liquidació pressupostària, que detallà Jaume Sellarès, tresorer del COMB. En l’Informe de Presidència, Miquel Vilardell va posar de manifest, un cop més, la posició de la corporació en el sentit que el sistema de salut no pot aguantar més retallades. El manteniment de l’actual sistema sanitari, en convivència d’institucions públiques i concertades, necessita més recursos que sorgeixin del consens polític. Així ho ha defensat el president i el COMB, des de totes les plataformes possibles, prenent posició sempre al costat dels metges i metgesses i de la societat catalana. Pel que fa a les relacions amb altres òrgans col·legials, Vilardell va destacar la feina de Benjamí Pallarès, president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, al front del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També es va comentar la continuïtat en les recents eleccions a la presidència de la Organización Médica Colegial de Espanya de Rodríguez Sendín, que era l’únic candidat que s’hi presentava. D’altra banda, Vilardell va anunciar la creació d’una comissió de la Junta, liderada per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, amb l’encàrrec d’estudiar la viabilitat d’implementar el vot electrònic per a futures eleccions a la Junta del COMB, en base al que possibiliten els actuals Estatuts. Al torn de paraules, Pujol va agrair la confiança dipositada en ell i va comprometre’s a estudiar i analitzar

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS El COMB, una institució sòlida i sanejada al servei dels interessos dels metges i la societat diferents experiències en el vot electrònic, així com la seva possible adaptació al sistema electoral estatutari del COMB. Qualsevol decisió es prendrà, per part de l’Assemblea de Compromissaris, a proposta de la Junta, assegurant que es respecten totes les garanties, legals i tecnològiques pertinents. En aquest sentit, el vicepresident, Jaume Padrós va recordar que el COMB ha liderat en l’àmbit estatal el desenvolupament de la signatura electrònica, un pas imprescindible per permetre el vot electrònic en el futur. L’Informe de Presidència també va servir per donar resposta a les preguntes d’un grup de compromissaris, comentant el posicionament del COMB respecte als recents casos de presumpta corrupció en Sanitat i aclarint també els possibles dubtes sobre el procés de la indemnització acceptada respecte dels terrenys de Can Másdeu, com ja s’havia detallat en anteriors Assemblees de Compromissaris. A l’últim, el president va llegir una carta firmada per Jaume Aubia, director gerent del COMB, explicant que, arran d’algunes notícies aparegudes en algun mitjà electrònic, no té cap participació en el suposat procés de privatització de l’Hospital Clínic; i una altra signada per Albert Lluch, director general del Grup MED, reafirmant, com en anteriors exposicions més detallades davant l’Assemblea de Compromissaris, la viabilitat econòmica

1

12

del pàrquing públic que una empresa del Grup MED està construint a la plaça adjacent de la seu col·legial, i emfatitzant que no representa cap risc econòmic per al COMB ni per als seus col·legiats. Miquel Vilardell va anunciar també la creació d’una comissió, liderada per part del COMB per Màrius Morlans, per a l’elaboració d’un Codi Ètic amb el propòsit de regular les relacions entre la Junta del COMB i el Grup MED, i que es té l’objectiu d’aportar ben aviat. Memòria de Secretaria de l’any: prop de 1.000 actes realitzats pels metges i metgesses al COMB La secretària del COMB, Pilar Arrizabalaga, va repassar l’activitat duta a terme pel Col·legi al llarg de l’any. Ha estat un període de força dinamisme, i un exemple n’és que al llarg de 2012 s’han celebrat a la sala d’actes prop de 1.000 ocupacions. Pel que fa al perfil del col·legiat, Arrizabalaga va destacar una feminització de la professió clara, progressiva i creixent entre els més joves, tot i que per ara, el total de col·legiats es reparteix en un 51% d’homes i un 49% de dones. També va destacar una disminució del 15% dels nous col·legiats estrangers en relació amb els anys anteriors. En referència a la comunicació entre el Col·legi i els col·legiats, posà de manifest que augmenten les visites al web del COMB, i sobretot l’accés des dels dispositius mòbils, que ja se situa en un 12% del total de visites. Per això s’ha adaptat el web per a mòbils, que facilita l’accés a les pàgines més vis1. Imatge de l’acte de constitució de l’Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014, el 23 de març de 2010. 2. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Sellarès, tresorer del COMB, en l’acte de constitucio de l’Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014.

2

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 12

14/06/13 10:21


informació col·legial

Miquel Vilardell va posar de manifest, un cop més, la posició de la corporació en el sentit que el sistema de salut no pot aguantar més retallades. El manteniment de l’actual sistema sanitari, en convivència d’institucions públiques i concertades, necessita més recursos que sorgeixin del consens polític. Així ho ha defensat el president i el COMB, des de totes les plataformes possibles, prenent posició sempre al costat dels metges i metgesses i de la societat catalana tes, com són el webmail o el directori de metges. El Col·legi també ha augmentat la seva presència a les xarxes socials; al llarg d’aquest any el compte de Twitter COMBarcelona ha tingut 1.700 seguidors nous, un 70% més respecte al 2011. També via Internet, i publicat al web del COMB, més de 100 metges han participat en el Fòrum de la Professió, on un conjunt de col·legiats es compromet a respondre davant de certs temes que preocupen als metges. Es tracta d’un espai obert en el qual es convoca professionals de diferents perfils, amb l’objectiu primordial d’elaborar mesures per a la sostenibilitat i la millora del sistema sanitari. En l’àmbit de l’emprenedoria, s’han rebut més de 350 metges amb idees innovadores i projectes nous. D’aquestes propostes, més de la meitat han estat analitzades en detall i 13 projectes han rebut finançament mitjançant les “fires” que coorganitza el COMB, i on diferents inversors —institucionals i privats— es troben amb els projectes i els metges innovadors. Pel que fa al Servei d’Ocupació, podem dir que ha augmentat la mediació per a la recerca de feina i s’han gestionat prop de 500 ofertes de treball al llarg de 2012.

En l’àmbit del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), element paradigmàtic de la voluntat de servei als metges i a la societat del COMB, el 2012 s’ha signat un nou concert amb el Departament de Salut. També s’han organitzat sessions informatives centrades específicament en la salut dels MIR, un dels col·lectius més vulnerables davant d’aquesta problemàtica. A l’últim, aquest any 2013 es compleixen cinc anys de la posada en marxa del Programa de Protecció Social (PPS), arran de la decisió presa per l’Assemblea de Compromissaris de 2007. L’objectiu fonamental d’aquest programa és la promoció del benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies. Des de la seva posada en marxa, s’han atès un total de 5.600 persones, a les quals s’han donat un total de 7.200 ajuts, és a dir, més d’un ajut per càpita. Entre les persones ateses, el 58% eren familiars i el 42% metges col·legiats. En qualsevol cas, el COMB continuarà vetllant per oferir un entorn protector a aquells metges que es troben en una situació més vulnerable, intentant que puguin superar-la gràcies a la solidaritat dels seus companys de professió.

per tant, la seva aportació al COMB ha permès que, malgrat la crisi, es mantinguin, o fins i tot es potenciïn, alguns serveis considerats imprescindibles. Així, l’augment dels ingressos ha derivat en un augment de la despesa, que s’ha centrat en el Programa de Protecció Social, el suport al metge de l’Assessoria Jurídica, l’Àrea d’Ocupació, el PAIMM, el suport al metge jove o l’impuls a l’emprenedoria, entre d’altres iniciatives al servei dels col·legiats. També cal recordar que, tal com es va aprovar en Assemblea, es mantenen congelades les dietes de la Junta, la remuneració dels professionals i es vinculen els sous i salaris a l’evolució de la productivitat en aplicació del conveni laboral 2011-2015. Finalment, el balanç del COMB mostra una situació sòlida i sanejada, que és reflex de la solvència econòmica. Es disposa d’un fons de maniobra positiu que ens permet finançar-nos, no mantenint deutes amb cap entitat financera, fet que atorga al COMB la independència d’actuació de la qual gaudim els metges col·legiats.

Liquidació del pressupost del 2012: Una institució sanejada

Finalment, Mireia Sans, vocal de la Junta, impulsà la creació d’una nova secció col·legial, Metges e-Salut, que pretén ser una secció transversal, que aculli els metges interessats de totes les especialitats, amb l’objectiu de potenciar el coneixement i l’ús de les xarxes socials pel que fa a la salut. La proposta va ser aprovada per unanimitat.

Seguint l’ordre del dia, i tal com determinen els Estatuts del COMB, Jaume Sellarès, tresorer de la Junta, va procedir a l’explicació detallada de la liquidació del pressupost de l’any 2012, per sotmetre’l a l’aprovació dels Compromissaris. Aquests comptes van ser revisats prèviament per una auditoria externa i aprovats per la comissió d’Hisenda del COMB. En l’Assemblea, la liquidació va ser aprovada per 63 vots a favor, 3 en contra i 3 abstencions. El tresorer i l’Assemblea de Compromissaris van agrair explícitament l’esforç de tots els treballadors i directius de la Corporació. De l’exposició feta pel tresorer cal destacar un augment d’ingressos del COMB, malgrat romandre les quotes col·legials congelades durant tot el mandat de l’actual Junta de Govern, a causa d’un augment del nombre de col·legiats en una proporció més gran a la prevista inicialment. D’altra banda, el Grup MED ha complert amb la seva previsió d’ingressos i,

Creació de la Secció Col·legial de Metges e-Salut

L’augment dels ingressos ha derivat en un augment de la despesa, que s’ha centrat en el Programa de Protecció Social, el suport al metge de l’Assessoria Jurídica, l’Àrea d’Ocupació, el PAIMM, el suport al metge jove o l’impuls a l’emprenedoria, entre d’altres iniciatives al servei dels col·legiats Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 13

13

14/06/13 10:21


informació col·legial

Centre d’Estudis Col·legials

Presentació del “Quaderns de la Bona Praxi” sobre contencions

1

En una jornada adreçada al sector sanitari, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va donar a conèixer un Quaderns de la Bona Praxi (QBP) sobre contencions. L’objectiu d’aquest Quaderns, que edita el Centre d’Estudis Col·legials, és contribuir a la millora en l’atenció als ciutadans que es veuen subjectes a aquest tipus de mesures, formant els metges en l’abordatge d’aquestes complicades situacions que interfereixen en la llibertat dels pacients i proporcionant als professionals la seguretat jurídica necessària per a la seva tasca diària.

14

E

n l’acte de presentació de la publicació del COMB van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, que van presidir la sessió; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB i un dels coordinadors de la publicació, va explicar la motivació de l’edició de la publicació; Esperanza GómezDurán, redactora del QBP, va presentar els continguts del Quaderns; Luis Juan, metge gerontòleg i de la Secció de Residències Geriàtriques del COMB, va donar la visió pràctica, i Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, va exposar les conclusionsdecàleg del Quaderns. Miquel Vilardell va explicar que aquest document es el fruit de la jornada, celebrada el 20 d’octubre de 2011 a la seu col·legial, Aspectes ètics i medicolegals de les contencions a les residències geriàtriques, que pretenia donar resposta a la problemàtica que afronten els metges assistencials de residències en l’ús de les contencions com a mesura terapèutica. La identificació de la necessitat de disposar d’una referència entre els metges i altres professionals sanita-

ris, tant en l’àmbit de les residències geriàtriques com en d’altres, va determinar la decisió del COMB d’elaborar un Quaderns de la Bona Praxi dedicat íntegrament a aquest tema. En la presentació de la sessió, Jaume Padrós va destacar que al document s’assenyala que “el COMB, que és conscient de la complexitat de les situacions clíniques que han de tractar els metges i la dificultat que presenta la presa de decisions sobre aquesta mesura terapèutica, entén que la utilització de contencions no sempre és evitable i que ha d’estar basada sempre en la bona pràctica clínica, a la qual cosa esperem que aquest Quaderns de la Bona Praxi contribueixi, servint de base als professionals a l’hora de consensuar i elaborar els protocols d’actuació en matèria de contencions físiques”. En explicar els continguts del Quaderns, Esperanza Gómez-Durán va indicar que “inclou un glossari de definicions o conceptes bàsics, diferents apartats corresponents als diferents àmbits d’actuació possibles, seccions dedicades als aspectes eticodeontològics i a la normativa vigent, unes recomanacions d’actuació i el decàleg final”.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 14

14/06/13 10:21


informació col·legial

2

En la darrera intervenció, Josep Arimany va exposar el contingut del decàleg, en el qual s’indica que “la bona praxi en la utilització de contencions com a mesura medicoterapèutica implica que sigui sempre limitada i estigui justificada per situacions clíniques de risc, reflectides en els cursos de la història clínica, i que segueixi protocols i s’ajusti a la normativa reguladora actual”. Tot seguit reproduïm integrament el decàleg. Decàleg del QBP sobre contencions 1. Les contencions són una mesura terapèutica, encara que d’última opció. 2. La contenció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant, cal que la prescrigui un metge. La utilització excepcional sense prescripció en situació d’urgència haurà d’ajustar-se a les previsions establertes per la llei. 3. Com qualsevol acte mèdic, estarà subjecte a l’ètica mèdica i la legislació vigent. Existeix un marc legislatiu d’aplicació en els casos de contencions (Llei 25/2010 del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, Llei d’Enjudiciament Civil, Llei 41/2002 d’Autonomia del pacient, Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, Decret 176/2000 de regulació del sistema català de serveis socials, Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia

personal i atenció a les persones en situació de dependència, Llei 12/2007 de serveis socials).

10. S’ha de procurar una formació continuada del personal sanitari en aquesta matèria.

4. Proporcionar una informació correcta és clau, plantejant el consentiment informat, fonamentalment per representació dels familiars i amb comunicació a l’autoritat judicial quan correspongui.

Es pot accedir al contingut complet del Quaderns sobre contencions a: http:// www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi/praxi32.pdf.

5. Les contencions s’utilitzaran en situacions de risc per al pacient o per a altres persones quan l’ús de mesures menys restrictives no sigui viable. 6. La indicació de la contenció ha de ser clara, específica, individual i argumentada, utilitzant el sistema menys restrictiu possible. No s’ha de fer de forma rutinària i s’ha de revisar periòdicament. 7. Es tracta d’una mesura excepcional que cal que estigui correctament justificada i documentada, i deixar constància a la història clínica del pacient i a l’expedient assistencial a l’àmbit social, com a criteri de normopraxi assistencial. 8. Es recomana el desenvolupament de protocols per a la utilització i l’aplicació de les contencions, tenint en compte la seguretat clínica del pacient i amb el màxim respecte als seus drets. 9. Cal una bona col·laboració interdisciplinària amb els altres professionals sanitaris.

3

1. Miquel Vilardell, president del COMB, i Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, en la presentació del QBP sobre Contencions. 2. Esperanza L. Gómez Durán, redactora del QBP; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Civil del COMB, i Luis Juan, metge gerontòleg i de la Secció de Residències Geriàtriques del COMB, en la jornada de presentació de la publicació. 3. Quaderns de la Bona Praxi 32.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 15

15

14/06/13 10:21


informació col·legial

Revista de premsa Els metges no marxen […] Se’n van? “Segons les nostres dades, no. O molt pocs, que són, majoritàriament, metges que tornen al seu país d’origen”, assegura Marc Soler, director adjunt del Col·legi de Metges de Barcelona. De les 912 baixes de l’any passat (incloent-hi morts i jubilats), 282 corresponen a metges estrangers, 134 dels quals procedeixen de l’Amèrica Llatina. Aquest és el gruix del grup que marxa. Dels 66 catalans que es van donar de baixa per canviar de país, el 60% és a la UE, el 21% als Estats Units, “les dues zones que mes interessen per desenvoluparse professionalment”, i un 8% a l’Amèrica Llatina. […] Els metges, de moment, es col·loquen. “Precàriament, això sí”, explica Marc Soler. Al col·legi de Barcelona consten no pas més de cent aturats. Disposen d’un programa per fer-los arribar ofertes d’ocupació, interinitats i guàrdies, contractes de tres dies. “El 15% es rebutja per les males condicions que ofereix”. La majoria dels que sol·liciten aquest servei —uns 400— busca alguna altra cosa per completar el baix salari que ja té. Fa cinc anys hi havia opcions per aconseguir una plaça. Ara tot just unes quantes suplències. “La medicina privada demana més professionals que la pública”, explica Soler. Aquest mes acaben l’especialitat uns 6.000 metges a tot Espanya, 1.100 a Catalunya. La Vanguardia, 3 de maig de 2013 16

Barcelona, sense deutes amb el Patronat de l’OMC Un jutjat desestima la demanda de la Fundación Patronato de Huérfanos contra el Col·legi de Barcelona per impagament d’1,16 milions d’euros Un excedent milionari Satisfet amb la sentència que eximeix el Col·legi de Barcelona de pagar el més de milió d’euros reclamat per la Fundación de Huérfanos, Ignasi Pidevall, cap de l’assessoria jurídica de la institució col·legial, aclareix que encara que el jutge ha sustentat la seva resolució en la prescripció de la demanda, també entra en el fons de l’assumpte “admetent la potestat del col·legi per destinar lliurement la quota voluntària dels seus col·legiats als programes d’ajuda a metges i familiars propis”. A més, considera que els 50 milions d’euros que, segons afirma, té la fundació com a excedent, s’haurien de repartir entre els col·legis de metges perquè fossin destinats a projectes que beneficiïn els seus col·legiats. [...] Diario Médico, 19 d’abril de 2013

Els metges, contra la subjecció de malalts per falta de personal El Col·legi de Metges advoca per limitar l’ús de la contenció física

La contenció física —subjecció amb corretges en una butaca o al llit— de malalts molt agitats o d’avis que pateixen demència mai ha de ser conseqüència de l’escassetat de personal del geriàtric o l’hospital on

estigui ingressat el pacient, segons l’últim Quaderns de la Bona Praxi elaborat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), un butlletí de caràcter deontològic, dedicat en aquesta ocasió a les contencions fí-

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 16

14/06/13 10:21


informació col·legial

siques, verbals i farmacològiques. [...] La contenció física, afegeix el document, és l’“últim recurs terapèutic” que es pot aplicar a una persona i, com a tal, ha d’estar prescrit per un metge i comptar amb el consentiment dels tutors de l’afectat. [...] El Periódico, 16 d’abril de 2013

El Col·legi de Metges de Barcelona alerta de les agressions als professionals de la sanitat El Col·legi de Metges de Barcelona alerta de les agressions, verbals i físiques, que reben els professionals de la sanitat. I és que segons alguns estudis, un 70% dels metges han rebut algun tipus d’agressió durant la seva carrera. [...] Per afrontar agressions verbals i físiques, el Col·legi de Metges treballa des del 2004 amb la prioritat de prevenir situacions de risc. Ara, però, vol fer un pas més i demana assenyalar amb un codi intern els expedients mèdics dels usuaris reiteradament violents. Asseguren que els incidents són quantitativament poc nombrosos, però que quan passen són molt greus. L’any passat, almenys, n’hi va haver mig centenar d’aquest nivell de gravetat a Barcelona. Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona, diu que “a mi m’agrada comparar aquests fets amb la circulació viària. El que intentem és que hi hagi tolerància zero, un codi”. [...] 324.cat, 15 d’abril de 2013

El PP planteja implicar els sanitaris en la detecció de la violència de gènere El PP ha plantejat en el Congrés que s’impliqui els professionals sanitaris en la detecció precoç de la violència de gènere, així com la valoració, l’actuació i el seguiment de la violència de gènere. [...] Segons esgrimeix el PP el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha fet públic “L’abordatge mèdic de la violència cap a les dones i els seus fills i filles”, un informe en el qual qualifica el maltractament domèstic com “un problema sanitari”, atesos els danys que provoca tant en la salut física, com en la psíquica i la sexual de les dones afectades i els seus fills i filles a curt i mitjà termini. [...] En paraules del COMB, cita igualment que el document explica que la violència domèstica afecta dones de totes les edats, nivells econòmics i educatius, que els comportaments hostils i violents de l’agressor són identificables a les consultes, i que l’informe mèdic de

les víctimes adquireix gran rellevància des de la perspectiva legal. “Aquí rau la importància d’una actitud proactiva dels facultatius en la detecció de la violència de gènere, incloent preguntes orientades a la localització d’aquest problema en l’anamnesi de la història clínica, ressenya el PP. [...] Europa Press, 8 d’abril de 2013

La medicina té cara de dona La medicina té cara de dona Sis de cada deu nous metges són dones però els homes continuen ocupant els llocs de responsabilitat Avui no sorprèn a ningú entrar a la consulta del metge i trobar que qui porta la bata és una dona. Però quan Dolors Aleu, la primera metge a l’Estat —de qui el Col·legi de Metges de Barcelona celebra enguany el centenari de la mort— assistia a classe a la Facultat de Medicina ho havia de fer amb dos escortes que li va posar el seu pare. [...] “Aleu va ser molt valenta en fer una cosa que no es portava llavors, va obrir la porta

a la resta i això ja justifica que li dediquem l’any”, diu l’expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera. [...] Hi ha molts factors que expliquen la feminització de la professió mèdica. La primera i més evident és que coincideix amb la incorporació de la dona al món laboral “i la dona sempre s’ha incorporat pel sector serveis”, diu Pilar Arrizabalaga, nefròloga i autora de nombrosos articles sobre el tema. L’elevada nota de tall —un 12,3 sobre 14— podria ser un altre motiu, ja que hi ha qui diu que les dones són més estudioses. [...] Menys càrrecs directius No obstant, aquestes xifres no es traslladen als càrrecs directius —on les dones estan infrarepresentades—, ja que continuen copats per homes tant als hospitals com a la universitat. El 14% dels caps de servei dels hospitals de l’ICS són dones i les catedràtiques a la Facultat de Medicina de la UB representen el 17% (el 2002 eren el 2%).[...] Ara, 7 d’abril de 2013

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 17

17

14/06/13 10:21


informació col·legial

Comissió de Deontologia del COMB Amb motiu de la prova pilot de la nova Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m propiciada pel CatSalut i a petició del Grup d’Ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Comissió de Deontologia del COMB vol fer públiques les següents consideracions: 1) Els objectius d’aquesta targeta, segons la instrucció 15/2012 del CatSalut, són: 1.1. Millorar l’atenció donant una assistència més adequada a les necessitats específiques que requereixen persones amb especials dificultats que es detallaran tot seguit. 1.2. Facilitar la relació amb els professionals, als quals ajuda en la seva tasca assistencial, i contribuir a una comunicació més fluïda i precisa amb les persones i amb els seus familiars o cuidadors. 1.3. Facilitar l’acompanyament del pacient per part dels familiars o cuidadors a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica. 1.4. Facilitar-los que puguin seguir de manera correcta les indicacions, els tractaments i les actuacions prescrits pels professionals. 2) Poden disposar de la TSI Cuida’m les persones assegurades del CatSalut, de qualsevol edat, que necessiten l’acompanyament d’un cuidador en els seus contactes assistencials i amb algun dels següents diagnòstics: a) demència amb nivell d’afectació cognitiu moderat, b) GDS a partir de 4; 18

Consideracions sobre la Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m c) discapacitat intel·lectual greu i profunda; d) discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta; e) trastorns de l’espectre autista; f ) dany cerebral. Per sol·licitar-la cal l’autorització de la persona o, si escau, del seu representant, familiar o tutor. 3) Entre altres, les actuacions concretes de què poden gaudir les persones amb la TSI Cuida’m hi ha: a) prioritat en l’accessibilitat al sistema, com ara disminuir demores a les sales d’espera; b) facilitats per a l’acompanyament al pacient en zones d’urgències o d’activitats diagnòstiques; c) flexibilitat en el temps dedicat a la consulta amb la previsió d’un espai i un temps específics; d) facilitats en l’acompanyament permanent en els ingressos hospitalaris; e) facilitat d’accés a l’hospital de referència en demandes urgents del Servei d’Emergències Mèdiques; f ) atenció especial en el transport sanitari i acompanyament. Ara bé, la targeta no comporta cap modificació en relació amb el reconeixement del dret a l’atenció sanitària del CatSalut, ni respecte del nivell de cobertura i no atorga cap tipus de dret addicional. 4) Sembla, doncs, que la targeta pretén millorar l’accessibilitat als serveis assistencials de les persones amb una severa dependència que necessiten un cuidador que els acompanyi. La iniciativa respon a la demanda dels familiars i cuidadors que volen ser reconeguts en aquesta funció. Es tractaria d’evitar actuacions massa rígides en àmbits poc familiaritzats amb les característiques d’aquestes persones malaltes i que poden causar perjudicis com el neguit i l’angoixa de

veure’s privats de la companyia del familiar o del seu cuidador/a en un medi desconegut. 5) La bondat de la intenció d’aquesta iniciativa no és qüestionable, però aquest reconeixement no deixa de suscitar que entre els professionals hi hagi alguns dubtes pel que fa a l’efectivitat, l’equitat i la confidencialitat de la implantació d’aquesta mesura. Que els professionals es plantegin aquests interrogants ha de ser vist com una prova de la seva motivació, competència professional i compromís social. És per aquest motiu que aquesta Comissió reconeix i agraeix la reflexió del Grup d’Ètica de la CAMFiC amb independència que coincideixi o no amb les seves conclusions. La seva anàlisi i parer són a l’inici d’aquestes consideracions, que no pretenen altra cosa que contribuir al debat sobre la pertinença i l’adequació d’una iniciativa, la targeta Cuida’m, als principis d’equitat i eficiència que regeixen el nostre sistema sanitari. 6) La introducció de la nova targeta reobre el vell debat sobre la utilització de la TSI convencional per vehicular la informació clínica rellevant del titular. Cal considerar que en el futur podrien proliferar iniciatives adreçades a identificar pacients de risc o més vulnerables i, davant d’aquesta possibilitat, cal pensar si realment seria necessària una varietat de targetes o cal aprofitar l’actual per incloure-hi la informació pertinent. Una de les possibles utilitats d’aquesta darrera opció seria que la persona titular de la targeta i de la informació corresponent o el seu representant podrien decidir amb qui compartir la informació d’acord amb l’assistència sol·licitada. Aquest procediment garanteix el respecte a la confidencialitat.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 18

14/06/13 10:21


informació col·legial

Consideracions de la Comissió de Deontologia sobre la targeta sanitària individual (TSI) Cuida’m

7) Encara que la disponibilitat de la targeta Cuida’m no atorgui cap dret addicional ni modifiqui el nivell de cobertura, sí que suposa una discriminació positiva en l’accessibilitat i en el tracte. Les mesures que contribueixen a pal·liar les dificultats en l’accessibilitat als serveis assistencials que poden patir les persones malaltes per la pèrdua o disminució de les seves funcions i capacitats han de ser considerades com a justes, en tant que pretenen corregir aquestes desigualtats. No hi ha cap mena de dubte que les persones beneficiàries de la targeta Cuida’m són mereixedores d’aquest tracte diferencial, però hi ha més persones amb més o igual necessitat d’atenció preferent, com són les que pateixen una malaltia crònica avançada amb deteriorament físic o cognitiu de manera progressiva o com a conseqüència d’una complicació aguda. Cal habilitar procediments que permetin agilitzar l’accessibilitat a assistència també d’aquestes persones amb independència del tipus de malaltia. 8) I, a l’últim, pensem que la titularitat i utilització de la targeta no suposen una vulneració del dret a la confidencialitat. Aquest dret obliga a no desvetllar allò íntim que ha estat revelat per la confidència o al que s’ha tingut accés per la proximitat a la persona malalta. Entenem que la condició de dependència no és una condició íntima ja que es manifesta pel fet de necessitar un acompanyant en els actes assistencials, requisit imprescindible per sol·licitar la targeta. A més, el fet inqüestionable que la sol·licitud sigui voluntària deixa a la consideració de la persona malalta o el seu familiar o representant la ponderació dels avantatges o inconvenients de disposar-ne.

Assessoria jurídica

Novetats legislatives sanitàries

Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (de gener a abril de 2013) Legislació 4/15/2013 BOE

Programa d'Oncologia Mèdica.

4/11/2013

DOGC

Supressió ACUT Barcelona Ciutat i creació unitats atenció continuada i d'urgències de base territorial Muntanya-Dreta i Esquerra-Litoral.

4/2/2013

BOE

MIR 2013: Convocatòria dels actes d'assignació de places.

3/23/2013 BOE

Accés excepcional al títol de Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i sobre l'exercici de la Medicina de Família en l’SNS. Data límit de presentació de sol licituds dels aspirants al títol el 31 de maig de 2013.

3/18/2013 BOE

Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu.

3/12/2013 DOGC

Regulació de determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

3/4/2013

DOGC

Activitats preventives que han de desenvolupar les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la SS a Catalunya durant 2013.

3/1/2013

DOGC

Revisió de preus públics corresponents als serveis sanitaris que presta l'ICS.

2/28/2013 DOGC

Mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l'exercici pressupostari 2013.

2/26/2013 BOE

Medicaments exclosos de la prestació farmacèutica de l’SNS i s'estableix el visat per medicaments exclosos però que segueixen finançats excepcionalment per indicacions establertes en funció del grup terapèutic al qual pertanyen.

2/26/2013 DOGC

Preus públics de l’SCS.

2/25/2013 BOE

Modificació règim de les taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i el sistema d'assistència jurídica gratuïta.

2/25/2013 BOE

Mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i la creació de llocs de feina.

2/21/2013 DOGC

Pròrroga any 2013 Conveni col laboració de MUFACE a l'ICAM per a la prestació de funcions d'assessorament i informe.

2/20/2013 DOGC

Dissolució del Consorci Sanitari de la Selva.

2/15/2013 BOE

Models d'impresos de documents a utilitzar en l'àmbit mèdic de la sanitat exterior.

2/12/2013 DOGC

Creació dels EAP de pediatria territorial.

2/12/2013 BOE

Proves per exercir a Espanya la professió d'especialista en anàlisis clíniques i s'anomena el Tribunal.

2/7/2013

DOGC

Estatuts de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

1/24/2013 DOGC

Reestructuració del Departament de Salut.

1/14/2013

BOE

MIR 2013: Nomenament Comissions Qualificadores.

1/14/2013

DOGC

Conveni 1 gener 2013 de delegació en el CCMC pel que fa a acreditació de la formació mèdica continuada.

1/8/2013

DOGC

Delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris de l’SCS.

1/8/2013

DOGC

Reestructuració dels òrgans centrals i dels òrgans territorials de l’SCS.

1/8/2013

DOGC

Modificació art. 6 del Decret 92/2009, de 9 de juny, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi.

1/8/2013

DOGC

Modificació Estatuts del Banc de Sang i Teixits.

Temes d’actualitat Integració dels metges de contingent. Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment actiu.

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/ assessoria/juridica Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 19

19

14/06/13 10:21


informació col·legial

20

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 20

14/06/13 10:21


informació col·legial

El Metge Jove El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va acollir les II Jornades d’Orientació per als futurs MIR, en un acte organitzat per la Secció MIR i Metges Joves del COMB. Les Jornades tenen l’objectiu de resoldre dubtes i oferir informació de totes les especialitats MIR als metges que van fer l’examen MIR al febrer de 2013 i als estudiants de 6è de Medicina. La sessió es va estructurar en una primera part acadèmica i una segona part a on setanta metges joves residents van ajudar de forma voluntària els que seran els seus companys a decidir sobre el seu futur professional.

Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada

II Jornades d’Orientació per als futurs MIR

Anna Romaguera, membre de la Secció MIR i Metges Joves del COMB; Mònica Terán, vicepresidenta de la Secció MIR i Metges Joves del COMB; Olinda Anía, subdirectora de l’IES; Ramon Pujol, membre de la Junta de Govern i del Grup de Formació del COMB, i Adriana Bataller, membre de la Junta de Govern i presidenta de la Secció MIR del COMB, en la presentació de les Jornades d’Orientació per als futurs MIR.

L

a segona edició de les Jornades adreçades als futurs MIR de Catalunya, i als estudiants de 6è de Medicina, va comptar amb la participació de gairebé tres-cents assistents, en un acte presentat per Ramon Pujol, membre de la Junta de Govern i del Grup de Formació del COMB, i per Adriana Bataller, membre de la Junta de Govern i presidenta de la Secció MIR del COMB. Ramon Pujol va explicar que amb “les II Jornades d’Orientació per als futurs MIR es vol donar suport al desenvolupament professional dels metges joves”. Així mateix, Pujol, en la seva intervenció, va apel·lar a l’esperit esportiu per afrontar els quatre anys d’especialitat, va recomanar als fu-

turs residents: “Agafeu la vostra especialitat com si fos una olimpíada.” Adriana Bataller va dir que “amb aquestes jornades els organitzadors pretenen que els assistents coneguin de primera mà el sistema MIR i s’informin de les diferents especialitats MIR que més els interessin”. Bataller va manifestar que durant les Jornades d’Orientació als futur MIR “es respira molta il·lusió per part de tots els participants i tots els metges joves que expliquen la seva especialitat”. A la primera part de les Jornades, Anna Gràcia, membre de la Secció MIR i Metges Joves del COMB, va explicar com serà el dia d’elecció de la plaça a Madrid; Olinda Anía, subdirectora de l’Institut d’Estudis de la

1. Vestíbul de la sala d’actes del COMB durant la celebració del VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona. 2. Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Fernando Zallo, director d’ESADE BAN; Jaume Baró, responsable de finançament de Barcelona Activa, i Marta Príncep, directora de Biocat, en la presentació del VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 21

21

14/06/13 10:21


informació col·legial

Actualitat Col·legial

1

La Secció de Metges Cooperadors i l’Àrea del Metge Jove del COMB participen a les Jornades d’estudiants de l’Hospital Clínic

2

1

2

1. i 2. Raúl González i Iñaki Alegria, membres de la Junta de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, en la presentació de les seves experiències en cooperació.

F 3 1. 2. i 3. Segona part de la jornada en la qual els joves metges van tenir informació directa de les especialitats.

Salut (IES), va parlar de com funciona el sistema de residència; Anna Romaguera, membre de la Secció MIR i Metges Joves, va detallar què calia preguntar als centres per escollir l’especialitat, i finalment Mònica Terán, vicepresidenta de la Secció MIR i Metges Joves, va fer un breu repàs sobre la troncalitat. A la segona part de les Jornades, els joves metges i estudiants van rebre informació directa de fins a quatre especialitats triades prèviament. Un grup de setanta metges MIR o metges especialistes voluntaris van explicar les especialitats per taules, en les quals van informar sobre el dia a dia de l’especialitat, les competències que s’han d’adquirir i les sortides professionals. L’acte el va organitzar la Secció MIR i Metges Joves del COMB (Twitter: @ MetgesJovesCOMB), agrupació que representa a tots els residents i metges joves de Barcelona davant les institucions, organitzacions professionals i organismes nacionals, i compta amb la col·laboració de diverses associacions d’estudiants, facultats i unitats docents. 22

ruit del contacte continuat que l’Àrea del Metge Jove del COMB va mantenint amb els representants dels estudiants de medicina, els passats 27 i 28 de febrer van tenir lloc a la Universitat de Barcelona, al Campus Hospital Clínic, les Jornades d’Estudiants de Medicina, organitzades pel Consell d’Estudiants. Aquestes jornades tenen com a objectiu fonamental l’ampliació i reforçament de diferents aspectes importants de la seva formació i fomentar l’adquisició d’habilitats extracurriculars, així com servir de punt de trobada entre estudiants de la facultat. Durant les jornades s’ofereixen xerrades, tallers i taules rodones per aprofundir en temes que són d’interès pels estudiants.

En l’acte van participar Raúl González i Iñaki Alegria, membres de la Junta de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, que van presentar les seves respectives experiències en cooperació, al Txad i a Etiòpia, i van apropar als estudiants la inquietud per la cooperació i els van donar a conèixer la possibilitat de realitzar cooperació tant al finalitzar la universitat, com durant el MIR o com a rotació externa, sobre la qual des del COMB s’està treballant per facilitar-ho. També hi va participar en la jornada la tècnica del Servei d’Ocupació del COMB, Mari Ortiz, la qual va donar unes pinzellades sobre les possibilitats i serveis que es donen en el Servei d’Ocupació del COMB.

L’Àrea Jove del COMB es reuneix amb les associacions d’estudiants de Medicina

L

’Àrea Jove del COMB i la Secció de Metges Residents es va trobar amb representants d’estudiants de Medicina, delegats de CEMCAT, AECS i CEEM, per posar en comú els problemes afins entre els estudiants i els metges més joves. L’objectiu de la reunió era connectar els estudiants de Medicina amb la Secció MIR i crear sinèrgies de col·laboració, com la participació del Col·legi en les I Jornades d’Estudiants del Clínic.

Durant la reunió es va parlar del Carnet d’Estudiant COMB, que permet gaudir d’avantatges i descomptes que, fins ara, eren exclusius per als col·legiats i es va demanar l’opinió als representants de les associacions d’estudiants per millorar aquest projecte, que ja té un any de vida.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 22

14/06/13 10:21


informació col·legial

Actualitat Col·legial Nota informativa del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya sobre la integració de metges de contingent

E

n relació amb les notícies que s’han difós respecte a la imminent aplicació del Reial DecretLlei 16/2012, que ordena la integració forçosa dels metges de contingent, us informem que en la reunió celebrada en data 5 de març entre el conseller de Salut i els presidents dels Col·legis de Metges de Catalunya en la qual es tractà aquest assumpte, se’ns garantí que abans que l’ICS procedís a fer qualsevol acció concreta, els metges i metgesses afectats serien consultats sobre la seva situació professional i voluntat individual per tractar de resoldre de la millor manera possible el canvi de regim i dedicació. Si sou metge/metgessa afectat/ da, podeu enviar-nos un e-mail a contigent@comb.cat indicant el vostre nom i número de col·legiat, i així us podrem donar més ràpidament informació personalitzada sobre qualsevol novetat alhora que us podrem assessorar. Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

El rebut col·legial, ara també en línia

E

ls col·legiats del COMB poden consultar, des del passat gener, el desglossament dels seus pagaments trimestrals al COMB a través de la pàgina web institucional. Aquesta informació es troba al nou apartat “El meu rebut col·legial” dins de “Tràmits”, una zona restringida només per a col·legiats a la qual s’accedeix a través del nom d’usuari i la contrasenya, o bé amb certificat digital. “El meu rebut col·legial” reflecteix la quota trimestral de col·legiació (59 €) i la del Fons Social (23,96 €), que es destina al Programa de Protecció Social per a metges i familiars. Aquest també pot incloure els conceptes de la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya si el metge l’ha contractada. I si forma part d’una Secció Col·legial o més, la quota corresponent.

El web col·legial crea una nova versió per a dispositius mòbils

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha adaptat la seva pàgina web per ser vista des de dispositius mòbils amb més facilitat i rapidesa. El COMB ha seleccionat el contingut del web al qual s’accedeix més freqüentment per adaptar-lo a la versió mòbil. Així, a través del menú inicial, els usuaris podran consultar l’actualitat del Col·legi, l’agenda, el videoblog del doctor Vilardell, l’oferta formativa i laboral, els ajuts socials del Col·legi i el servei de metge malalt, el servei

El Servei de Responsabilitat Civil Professional renova la certificació de qualitat ISO 9001:2008

D

Quota congelada Aquest serà el quart any consecutiu en què la quota col·legial manté el seu cost des que el 2010 es va decidir congelar el seu import tenint en compte la situació econòmica dels metges. Les quantitats poden ser diferents depenent de la situació professional de cada metge, si són els primers anys de col·legiació o si es tracta d’un professional jubilat. D’altra banda, els metges que es troben en situació d’atur poden demanar l’exempció temporal de la quota.

esprés de comprovar que el Servei de Responsabilitat Civil Professional (SRP) del COMB segueix mantenint els estàndards de qualitat requerits, l’empresa alemanya DEKRA ha procedit a la renovació de la certificació ISO 9001:2008, certificació que demostra la qualitat de la gestió de la pòlissa per part de l’SRP. La Norma ISO 9001:2008, elaborada per l’Organització Internacional per a l’Estandardització és una norma internacional en gestió de qualitat que pretén ordenar els elements amb els quals ha de comptar una empresa per a l’excel·lència en la qualitat dels productes o serveis que ofereix.

d’acreditació web i els avantatges i descomptes. A més, a través de la versió per a mòbils, també es tindrà accés immediat al registre de metges, el correu electrònic col·legial i les xarxes socials. Una vegada s’accedeix al web del COMB, aquest detecta el dispositiu des del qual s’està visitant i s’adapta a l’estructura i el disseny d’aquest. Així i tot, sempre serà possible accedir a la versió clàssica del web o tornar a l’adaptació mòbil. Aquesta adaptació també permet més velocitat de navegació i estalvia en descàrrega de dades i en el consum de la connexió 3G. A més, el disseny està completament adaptat a una navegació més intuïtiva en l’entorn mòbil, amb botons grans i menús que es desplacen en lateral. Des de principis de l’any 2012, el percentatge de visites des de dispositius mòbils gairebé s’ha duplicat i, actualment, representa prop d’un 12% del total de visites que rep el web COMB. El Col·legi continua treballant per adaptar-se a les noves tecnologies i facilitar l’accés a la informació a tots els col·legiats i ciutadans. Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 23

23

14/06/13 10:22


informació col·legial

Actualitat Col·legial

Presentació del llibre sobre la història del Sindicat de Metges de Catalunya

E

l Col·legi de Metges de Barcelona va acollir la presentació del llibre El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país, en la qual van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut de la Generalitat de Catalunya; Albert Tomàs, president de Metges de Catalunya, i Josep Lluís Martín i Berbois, autor del llibre i doctor en història contemporània. En la seva intervenció, Miquel Vilardell va lloar la funció del sindicat en la defensa dels drets professionals, socials i laborals dels metges i va destacar “el paper clau del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) en la creació d’entitats de suport a la professió com la Mutual Mèdica”. Vilardell, en una reflexió sobre les sinergies entre el sindicat i els col·legis de metges, va defensar que “totes les organitzacions mèdiques han de caminar juntes”.

Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut de la Generalitat de Catalunya; Albert Tomàs, president de Metges de Catalunya; Miquel Vilardell, president del COMB, i Josep Lluís Martín, doctor en història contemporània i autor del llibre presentat. Foto del web del sindicat Metges de Catalunya.

El llibre repassa la història del sindicat des de la seva creació als anys vint del segle passat, quan va significar un important reforç al projecte sanitari del govern de la Mancomunitat de Catalunya, passant per la dictadura de Primo de Rivera, seguit per la Segona República en què es consolidaren molts dels projectes que l’organització havia desenvolupat des de la seva fundació. La Guerra Civil i el posterior règim franquista escapça tots els projectes amb la pèrdua

d’alguns membres i la desaparició de l’entitat. Amb la reinstauració de la democràcia l’organització recupera novament el seu nom i l’any 2002 el reconstituït SMC es fusiona amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC) i apareix l’actual sindicat Metges de Catalunya. Tots els ponents de l’acte van coincidir a destacar l’aportació històrica de l’SMC a la construcció de la sanitat catalana.

El COMB va acollir la presentació d’un document de consens sobre l’adherència terapèutica en les malalties cròniques

E

l Col·legi de Metges de Barcelona va acollir la presentació del document de consens “Una aproximació multidisciplinària al problema de l’adherència terapèutica en les malalties cròniques: estat de la situació i perspectives de futur”. Aquest manual ha estat realitzat amb la col·laboració de MSD i coordinat per Pedro Conthe, expresident de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de

la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i Emilio Márquez Contreras, coordinador del grup d’adherència i inèrcia terapèutica de la Societat Espanyola d’Hipertensió (Seh-Lelha). A l’acte van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Pedro Conthe, expresident de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Medicina Interna; Jaume Sellarès, tresorer del COMB i

director de l’EAP Sardenya, i Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes. En la seva intervenció, Miquel Vilardell va defensar el sistema públic de salut i la necessitat de participació entre tots els agents. Vilardell també va dir que “cal informar correctament i donar els instruments necessaris perquè els pacients tinguin la informació i facin el compliment d’allò que els prescriu el professional sanitari”. L’objectiu del document presentat és conscienciar de l’impacte real i abast de l’incompliment terapèutic en malalts crònics, per discernir com afecta a la seva salut i al sistema sanitari. Al mateix temps, dóna una sèrie de recomanacions i actuacions. Jaume Sellarès, tresorer del COMB i director de l’EAP Sardenya; Miquel Vilardell, president del COMB; Pedro Conthe, expresident de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes, en la presentació del document.

24

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 24

14/06/13 10:22


informació col·legial

Actualitat Col·legial

En la novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare es presenten vuit projectes innovadors

L

a novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona es va celebrar a la seu del COMB, on vuit empreses i equips amb projectes innovadors de biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut van presentar les seves iniciatives de desenvolupament de negoci corresponent al sector healthcare davant inversors interessats en el sector. L’acte coorganitzat per Col·legi de Metges de Barcelona, Barcelona Activa-Ajuntament de Barcelona, ESADE BAN i Biocat, el va obrir Jaume Aubia, CEO del COMB, i en el qual van participar Fernando Zallo, director ESADE BAN; Susana Tintoré, directora executiva de serveis a les empreses i ocupació de Barcelona Activa; Miquel Martí, director de desenvolupament de negoci de Biocat, i Lluís G. Pareras,

Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i director del Fons de Capital Risc Healthequity; Fernando Zallo, director ESADE BAN; Jaume Aubia, CEO del COMB; Susana Tintoré, directora executiva de serveis a les empreses i ocupació de Barcelona Activa, i Miquel Martí, director de desenvolupament de negoci de Biocat, en la novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare.

gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i director del Fons de Capital Risc Healthequity. Pareras i Fernando Zallo van introduir les dues rondes de presentacions en

què les empreses van presentar els seus projectes als inversors: Argon Pharma, Better Care, Flowlab, Monitor Medical, BIOTICA, Immunostep, BIOGLANE i AROMICS.

El Servei d’Ocupació publica l’oferta de treball número 10.000

R

ecentment s’ha publicat a la Borsa de Treball del COMB l’oferta número 10.000, el que representa que, des dels inicis, s’han gestionat una mitjana de 600 ofertes anuals. La Borsa de Treball del COMB és un servei especialitzat i gratuït orientat tant als col·legiats que busquen feina com a les entitats que cerquen professionals mèdics per a la seva organització. Es va posar en marxa, tal com la coneixem ara, el 1997, és a dir, que compta ja amb 15 anys d’experiència. A més, el Servei d’Ocupació s’actualitza amb l’estrena a la xarxa social professional LinkedIn. En aquest entorn s’ha obert un grup on es publicaran les noves ofertes de treball, a les quals només podran accedir els metges col·legiats a Catalunya. L’espai servirà també per publicar notícies i generar debat sobre el mercat laboral del sector mèdic. El Servei d’Ocupació és un servei gratuït ofert històricament pel COMB

als col·legiats i, atesa la difícil situació laboral que experimenta el sector sanitari i, en particular, els metges joves, els últims anys s’hi ha dedicat un esforç especial. No obstant això, el Servei d’Ocupació manté el seu nivell d’activitat i és una de les borses de treball que gestiona més ofertes laborals per a metges de Catalunya. A més, en pro dels col·legiats, estableix uns requisits pels quals només s’admeten les ofertes que compleixen uns estàndards de qualitat i econòmics bàsics.

Addicionalment a la Borsa de Treball, el Servei d’Ocupació també proporciona orientació professional per als metges que es plantegen un canvi de rumb en la seva carrera i assessorament pel que fa a modalitats de contractació, sistemes retributius i gestions administratives. D’altra banda, per a consultes específicament legals, els col·legiats tenen a la seva disposició, també de manera gratuïta, l’Assessoria Jurídica, que l’any passat va atendre més de 2.000 consultes de caire laboral.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 25

25

14/06/13 10:22


informació col·legial

Actualitat Col·legial

El model de contracte amb els metges d’Assistència Sanitària Col·legial

A

finals de 2012, Assistència Sanitària Col·legial (ASC) va enviar progressivament un model de contracte als metges que pertanyen al seu quadre facultatiu. El COMB va tenir coneixement a finals de novembre, de l’existència d’aquest contracte, fruit de la informació que els mateixos companys ens varen transmetre. En aquest sentit es van recollir tots els dubtes que el contingut del clausulat del contracte havia generat entre els metges. A finals del mes de desembre, es va celebrar una reunió amb els responsables d’Assistència Sanitària Col·legial, per tal de comunicar la nostra posició sobre aquells aspectes, que sota l’òptica del COMB po-

dien ser contradictoris respecte de la filosofia cooperativa d’ASC, en concret i, com a aspecte més rellevant, la durada del contracte. Des del primer moment, els representants d’ASC van comunicar formalment que no tenien cap intenció de prescindir d’algun company/a de forma aleatòria o indiscriminada i que qualsevol decisió en aquest sentit, sempre hauria de ser ratificada, com sempre ha estat, per l’Assemblea de Metges d’ASC. Tanmateix, ens van informar que la pràctica totalitat de metges havien signat el contracte. Creiem que aquest fet, posa en relleu la confiança que els metges i metgesses d’ASC tenen respecte a l’organització i el fun-

cionament d’aquesta entitat, segons els criteris i línies fundacionals que creiem que ASC manté actualment en l’àmbit de l’esperit cooperativista i d’autoregulació entre els metges (fet diferencial amb la resta d’entitats d’assegurances sanitàries del sector). Secció Col·legial d’Assegurança Lliure

Celebració de la diada literària col·legial amb la presentació de deu llibres de metges

D

eu llibres de metges que no són de temàtica científica es van presentar en l’acte celebrat, el passat 24 d’abril, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona amb motiu de la festa literària de Sant Jordi. L’acte organitzat per la Secció de Metges Jubilats i per l’Àrea Sociocultural del COMB, va ser presentat per Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, que va fer una ressenya dels llibres presentats. L’obra literària exposada va ser la següent: Alfons Borri i Amigó, de Montserrat Borri;

26

3

2

1

Poemes de la mar i el catàleg raonat de l’obra plàstica de Josep Hurtuna, de Ricard Camprodon; Quan cremaven les fàbriques, de Jordi Carbonell; Mi vida de piloto, d’Antonio Creus; El llibre de la pesta, de Coral Cuadrada; El sindicat de Metges de Catalunya, de Josep Lluís Martin i Berbois; Jubilación siglo XXI, de Ricardo Moragas i Moragas; La verdadera vida i l’Estudiant de Medicina, de Josep Sala Canós; Tiempo pasado y esperanza, de Hipòlit Seró Bertran, i El escrito de Dios, de F. Javier Tostado. Durant la jornada Carles Duarte, poe-

ta i lingüista va fer una breu presentació de reedicions de clàssics catalans que ha publicat l’editorial Barcino. Finalment Albert Puig Menem i Jordi Mañer i Masdeu van llegir fragments d’aquests clàssics de textos de Bernat Metge, Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi en versions de Carles Duarte, Josep Piera i Alba Dedeu. 1. Exposició al vestibul del COMB dels deu llibres presentats a la jornada literària. 2. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en la Diada Literària. 3. Carles Duarte, poeta i lingüista. Director de la Fundació Lluís Carulla i president del CONCA, en l’acte literari.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 26

14/06/13 10:22


informació Núm. 92

L’EDITORIAL EL VALOR AFEGIT DE COMPTAR AMB ELS MILLORS PROVEÏDORS “... cada any, els rendiments generats pel Grup MED es transfereixen directament al COMB, i permeten continuar amb projectes considerats imprescindibles al servei dels metges catalans ...”

Grup MED

Serveis per als col·legiats del COMB

març-juny 2013

L

’elecció dels proveïdors és un factor clau en la capacitat de progrés i d’evolució de qualsevol companyia o empresa. Davant d’aquest escenari, a Grup MED Corporatiu —el grup d’empreses del COMB—, sempre hem procurat escollir els proveïdors més fiables, més solvents, i que s’alineïn amb la nostra meta d’oferir condicions avantatjoses per als metges. Així, en els molts anys que fa que estem al servei dels col·legiats, hem anat forjant convenis de col·laboració amb diferents empreses per oferir solucions competitives de qualitat i adaptades a les necessitats dels professionals sanitaris. En l’Àrea Bancària, ens sentim orgullosos del nostre acord amb BBVA, un banc amb més de 150 anys de trajectòria i que se situa entre els bancs comercials més sanejats d’Europa. L’acord que mantenim és únic arreu del món i ens permet disposar d’una oficina a l’edifici col·legial atesa íntegrament per personal vinculat al COMB. Pel que fa a la gestió de patrimonis, ja fa un any del rellançament de Medpatrimonia, una societat participada entre el Grup MED i el Grup Andbank, entitat escollida pel Grup Med després d’una exhaustiva anàlisi dels operadors de banca privada. Amb l’únic objectiu de preservar el patrimoni dels metges, comptem amb la col·laboració d’un banc d’origen familiar amb més de 80 anys d’experiència i que és una de les entitats amb més solidesa en l’àmbit internacional. En el camp de les assegurances, posem al servei dels col·legiats l’expertesa i la qualitat d’assessorament de Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi, que ofereix com a avantatge principal la independència respecte de qualsevol companyia asseguradora, així com el coneixement profund de les necessitats dels professionals sanitaris. Entre els nostres proveïdors destaca Zurich, un dels primers grups asseguradors, tant per xifra de negoci com per quota de mercat i que, a banda d’oferir productes exclusius per al col·lectiu mèdic, participa en la pòlissa col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional del CCMC des dels seus inicis, ara fa més de 20 anys. També cal mencionar Mutual Médica, la mutualitat sense ànim de lucre dels metges. Aquesta acurada elecció pel que fa als proveïdors ens ha permès, malgrat la crisi, mantenir els ingressos previstos en l’exercici de 2012 i ajustar al màxim el cost dels serveis per als nostres clients. Així, com cada any, els rendiments generats pel Grup MED es transfereixen directament al COMB, i permeten continuar amb projectes considerats imprescindibles al servei dels metges catalans, mantenint congelada la quota col·legial.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

27


informació Grup MED

març-juny 2013

28

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138


informació Grup MED

10.000 METGES JA GAUDEIXEN DELS AVANTATGES DE L’ACORD AMB BBVA MED1 SERVEIS FINANCERS

“... posem a l’abast dels metges i llurs famílies una gamma de productes i serveis més àmplia, i més adaptada a les seves necessitats específiques, i en unes condicions exclusives respecte a les del mercat”

març-juny 2013

L

a política del COMB i el Grup MED respecte als acords amb empreses col·laboradores sempre ha contemplat, i contempla, un principi fonamental: que els col·legiats estiguin atesos per personal proper al Col·legi, que estableixi com a prioritat el benestar del metge i que sigui coneixedor de les necessitats específiques del nostre col·lectiu.

En aquesta línia, l’acord que mantenia el COMB, primer amb Fibanc i, després de la seva adquisició, amb Banco Mediolanum, va finalitzar el 30 d’abril de 2013, després que aquesta entitat financera hagués variat la seva política de comercialització apostant per la venda directa a través d’una xarxa comercial pròpia. Es tracta d’una decisió unilateral per part de Banco Mediolanum, que va decidir deixar de prestar servei als col·legiats, tancant l’oficina ubicada a la 2a planta de l’edifici col·legial, l’1 de maig de 2013. Des d’aquesta data, ni el Col·legi ni el Grup MED poden garantir l’atenció ni els productes que ofereixi Banco Mediolanum. No obstant això, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, els professionals del Grup MED segueixen al servei dels col·legiats per assessorar-los en el cas que tinguin qualsevol incidència amb Banco Mediolanum que requereixi el nostre suport o consell. Els nostres professionals, a més, poden oferir tot tipus de solucions per a les gestions bancàries dels col·legiats, gràcies a l’acord de col·laboració que mantenim amb BBVA des de fa més de 25 anys, i que es va veure reforçat l’any 2007 amb la creació d’una oficina d’aquesta entitat a la 2a planta de l’edifici col·legial, i que des de llavors és gestionada per personal vinculat al COMB. Mercès a aquest acord posem a l’abast dels metges i llurs famílies una gamma de productes i serveis més àmplia, i més adaptada a les seves necessitats específiques, i en unes condicions exclusives respecte a les del mercat. Un servei en el qual ja han confiat més de 10.000 metges. Si vostè també està interessat a gaudir de tots els avantatges del nostre acord de col·laboració amb BBVA, només ha de posar-se en contacte amb els Serveis Bancaris del Grup MED trucant al 935 678 828, enviant un correu electrònic a serveisfinancers@med.es o visitant les nostres oficines a la 2a planta de l’edifici col·legial o qualsevol de les Delegacions del COMB.

BBVA DUPLICA AMB UNNIM BANC LA SEVA PRESÈNCIA A CATALUNYA MED1 SERVEIS FINANCERS

B

BVA ha aprovat la fusió per absorció d’Unnim Banc, segons el previst en el projecte comú subscrit a començaments d’any entre els administradors de les dues entitats. Gràcies a la integració d’Unnim Banc, el grup BBVA millora substancialment el seu posicionament a Catalunya, ja que suma més de 600 noves oficines en territori català.

Amb un decidit interès per créixer a Catalunya, BBVA es converteix així en la tercera entitat de la regió, amb una quota de mercat de l’11%. “Aquesta operació és bona per a BBVA i és bona per a Unnim, i una vegada més es posa de manifest la confiança que BBVA té en el futur de Catalunya”, ha afirmat Francisco González, president de BBVA.

D’aquesta manera s’amplia la xarxa d’oficines a disposició dels clients amb productes gestionats per Med1, especialment pel que fa a les Delegacions Comarcals del COMB (Manresa, Vic, Terrassa i Sabadell), ja que són territoris on Unnim tenia molta presència.

Ja en el moment de l’adjudicació, la Generalitat de Catalunya va elogiar la solidesa i el reconeixement del BBVA, al temps que va expressar el seu desig que la entitat fos “sensible” al manteniment de l’obra social de les caixes d’estalvi que van donar lloc a Unnim.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138

29


informació Grup MED

TRES PREGUNTES CLAU PER ENTENDRE L’ESTRATÈGIA D’INVERSIONS MEDPATRIMONIA

març-juny 2013

P

er proporcionar unes pinzellades sobre els aspectes a tenir en compte abans d’invertir, Medpatrimonia, la societat que ofereix l’accés integral al servei de gestió de patrimonis, va organitzar a la sala d’actes del COMB una xerrada sobre ‘Evolució dels mercats financers i oportunitats d’inversió’, a la qual van assistir una seixantena de persones. Després de la presentació de José de Alarcón, director general de Medpatrimonia, la ponència va ser a càrrec de Carlos Javier Pérez Parada, director d’Inversions d’Andbank Espanya, que compta amb més de 25 anys d’experiència al sector. Pérez Parada va exposar les principals qüestions sobre inversió amb una actitud molt dinàmica i un llenguatge molt entenedor. Entre d’altres aspectes, la conferència va donar resposta a aquestes tres preguntes: És possible reduir el risc de pèrdues sense reduir la rendibilitat? Les teories del premi Nobel d’Economia Harry Markowitz intenten respondre afirmativament a aquesta pregunta, buscant la combinació òptima que permeti reduir el risc sense sacrificar rendiment. Markowitz centra l’atenció en la diversificació de carteres, demostrant que un inversor pot reduir el risc de la seva cartera escollint valors amb moviments de preus que no siguin paral·lels, és a dir, valors que tinguin poca correlació entre ells. És cert que un menor risc significa un menor rendiment? No necessàriament, atès que en una correcta assignació estratègica d’actius, el risc no sistemàtic d’una cartera de valors es pot reduir o fins i tot eliminar. Per això és imprescindible seguir un protocol rigorós en la metodologia i el procés d’inversió. La cartera seleccionada, per una banda, s’ha d’adaptar lògicament al perfil de risc de cada inversor i, per l’altra, ser òptima i eficient, és a dir, que, per a cada nivell donat de risc, s’obtingui la màxima rendibilitat possible.

30

Podem saber amb seguretat quin serà el preu d’un actiu? Desafortunadament, no. Cada cop que es produeix una operació financera, és perquè hi ha un comprador que creu que aquell valor pujarà i un venedor que creu que aquell mateix valor baixarà. Si fóssim capaços de predir amb exactitud el preu dels actius en els mercats, aquests darrers desapareixerien. MEDPATRIMONIA és la marca identificativa de MEDIPATRIMONIA INVEST, S.L.U., societat que opera com a únic agent de MEDIVALOR A.V. AGENCIA DE VALORES, S.A.U.

Si desitja més informació sobre els serveis de gestió de patrimonis als quals pot accedir a través de Medpatrimonia, pot trucar-nos al telèfon 933 175 995 o visitarnos a les nostres oficines a l’edifici col·legial.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138


informació Grup MED

ELS 10 DESTINS IMPRESCINDIBLES D’AQUEST ESTIU MEDIVIATGES

març-juny 2013

1. Vies Verdes de l’Ebre. A Espanya hi ha més de 2.000 quilòmetres d’infraestructures ferroviàries en desús, que en els últims vint anys han estat reconvertides en itineraris per passejar, anar en bicicleta o fer senderisme. És el que es coneix com el programa Vies Verdes, i una de les rutes més apreciades és la que passa per les Terres de l’Ebre. 2. Els paisatges de Còrsega. Aquesta illa mediterrània és una de les més completes del món. La seva herència cultural de romans, àrabs, grecs o italians es tradueix en una gastronomia deliciosa. Entre els principals atractius destaquen les seves famoses platges, la reserva natural de Scandola, a l’oest de l’illa, i els menhirs de Filitosa, al sud. 3. Dresden i Leipzig, les ciutats de Wagner. Dresden és una ciutat magníficament reconstruïda després de la guerra, on Wagner va viure la seva infantesa i que, enguany, en el bicentenari del seu naixement, pot ser una bona ocasió per descobrir. Entre aquesta ciutat i Leipzig, on va néixer el compositor, s’han preparat un centenar d’esdeveniments. Només 100 quilòmetres separen les dues ciutats, amb un clima apropiat per als que busquen fugir de la calor. 4. La Catedral Nova de Salamanca. Només la plaça Major de Salamanca ja mereixeria dedicar un cap de setmana a aquesta ciutat, però aquest destí pot oferir molt més. Aquest any es compleixen 500 anys de la primera pedra de la Catedral Nova, construïda per Ferran el Catòlic i la ciutat prepara diferents activitats religioses, culturals i artístiques per commemorar-ho. 5. La felicitat a Mont-real. Es troba entre els destins urbans a visitar aquest any per la seva barreja de cultures i el seu original estil metropolità. Es tracta d’una de les ciutats amb més qualitat de vida del món i sempre figura en els rànquings dels llocs on la gent es més feliç del planeta. Aquesta primavera inaugura un nou planetari i un ambiciós projecte de ciències naturals. 6. Flora i fauna a Magadascar. Ni és Àfrica ni és Àsia, però té una mica de tots dos continents. Més del 80% de les espècies que es concentren en aquesta illa són autòctones del país que es van quedar aïllades quan aquest tros de terra es va separar de la resta. També hi ha parcs nacionals, reserves naturals, cràters volcànics i esculls de corall conservats per pobles amb tradicions ancestrals. 7. Els castells d’Eslovàquia. Aquest petit país centreeuropeu celebra el seu vigèsim aniversari, dues dècades després de la Revolució de Vellut, que el va separar de la República Txeca. Destaquen la seva elegant capital, Bratislava, que enguany és la Capital Europea de la Cultura, els boscos que cobreixen el 40% del país, i els seus castells medievals, com el de Trencin o el de Cachtice. 8. Mil·lenni de la fundació de Granada. Granada sempre apareix a les llistes de ciutats més buscades per passar-hi un cap de setmana, però aquest any amb més motiu. El 2013 se celebra el mil·lenni de la fundació del Regne de Granada, i per això s’han preparat “13 cites per al 2013”, com un itinerari per les diferents províncies que van formar part del Regne.

Si té previst realitzar un viatge o vol que l’aconsellem, pot trucar-nos al telèfon 935 678 805 o visitar el web www.mediviatges.com

9. El Rijksmuseum d’Amsterdam. Després d’una dècada d’obres, el Rijksmuseum ha obert de nou les seves portes. S’hi exposen prop de deu mil obres d’art, entre les quals destaquen algunes de les pintures més importants de Rembrandt o Vermeer. Si a això li afegim les econòmiques connexions aèries des de Barcelona, aquest estiu es converteix en una ocasió fantàstica per conèixer o redescobrir els canals d’aquesta ciutat holandesa. 10. Els colors de Sri Lanka. Segons la prestigiosa guia Lonely Planet, és el destí de l’any. Després d’una dècada de pau, torna a situar-se en l’agenda del turisme internacional. Entre altres raons per fer la maleta, compta amb vuit llocs declarats Patrimoni de la Humanitat. Aquest país es prepara per rebre 2,5 milions d’estrangers el 2016, per això ara és el moment de visitar les seves exòtiques i encara verges platges.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138

31


informació Grup MED

març-juny 2013

32

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138


informació Grup MED

RECOMANACIONS PER EVITAR QUE UN SINISTRE A LA LLAR ENS ESPATLLI LES VACANCES MEDIVIATGES

“...cal avisar tan bon punt se’n tingui coneixement, sense esperar a la tornada de les vacances, així com proporcionar les dades d’una persona de contacte que pugui gestionar l’incident durant la nostra absència.”

març-juny 2013

A

bans de marxar de vacances, tan important és cuidar els detalls del viatge com tenir en compte algunes mesures de prevenció per assegurar que deixem la nostra llar en les millors condicions durant la nostra absència. Tot i prendre les màximes precaucions, de vegades sorgeixen imprevistos que no es poden evitar. En aquest sentit, cal destacar que el servei que presta una corredoria d’assegurances quan es produeix un imprevist és cabdal, ja que és el moment on realment comprovarem la utilitat i el valor que ens aporta la intervenció del mediador. Pensant en la proximitat de l’estiu, Medicorasse us ofereix alguns consells per gestionar la resolució satisfactòria d’un possible sinistre ocorregut durant les vacances. Sigui quina sigui la naturalesa del sinistre, cal avisar tan bon punt se’n tingui coneixement, sense esperar a la tornada de les vacances, així com proporcionar les dades d’una persona de contacte que pugui gestionar l’incident durant la nostra absència. Pel que fa a la llar, podríem dir que els sinistres més habituals són els ocasionats per l’aigua, per danys elèctrics o per robatori. - En cas de danys ocasionats per l’aigua, convé tenir present que, si l’origen del dany és al nostre domicili, cal comunicar el sinistre detallant la zona on creiem que es troba la causa. Si a més es generen danys a un tercer, cal facilitar també les dades de contacte del perjudicat. I si el perjudicat som nosaltres i l’origen dels danys no té lloc al nostre domicili, cal facilitar les dades de contacte del causant. També es important que, si algú pot accedir a la clau de pas de l’aigua, la tanqui per evitar danys majors. Si es tracta d’una reparació urgent, com per exemple, una fuita, convé avisar al servei d’assistència per tal que faci la reparació immediata i, posteriorment, la companyia determinarà si és necessària la intervenció d’un pèrit.

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

- En cas de danys elèctrics, és imprescindible ser molt rigorós a l’hora de determinar la data del sinistre. Cal indicar la zona afectada de la instal·lació elèctrica, a més d’aportar un pressupost on constin els desperfectes i la causa, i és recomanable conservar els aparells danyats un temps prudencial. Per a la gestió del sinistre també caldrà aportar una còpia de la factura de la companyia elèctrica i sol·licitar el certificat si la causa dels danys és atribuïble a la companyia. - Finalment, en cas de robatori o desperfectes per intent de robatori, cal fer una denúncia dels fets davant les autoritats com més aviat millor. N’hi haurà prou amb remetre’n una còpia per iniciar el tràmit del sinistre, si bé posteriorment la companyia asseguradora necessitarà el document original. Si hi ha robatori de contingut, cal intentar recopilar el major nombre de comprovants dels béns que trobem a faltar, com tiquets de compra, llibres d’instruccions o fotografies. Davant de qualsevol sinistre en una pòlissa intermediada per Medicorasse, cal notificar-lo com més aviat millor a la corredoria. La informació imprescindible que cal fer arribar és el nom del prenedor, el seu NIF, un telèfon de contacte, la direcció de l’habitatge afectat, la data del sinistre i una explicació dels fets ocorreguts. La corredoria no tanca per vacances i pot posar-se amb contacte amb el Servei de Sinistres durant tot l’estiu de dilluns a divendres de 8 a 15 h i també de 16 a 18 h els mesos de juny, juliol i setembre. Pot posar-se amb contacte amb nosaltres a través dels telèfons 93 567 88 68/88, per fax al 93 567 88 76, per correu electrònic a sinistres@med.es o a la pàgina web de Medicorasse, www.medicorasse.es. En cas d’urgència, també trobarà al web de Medicorasse els telèfons de contacte dels Serveis d’Assistència de les diferents companyies proveïdores.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138

33


informació informació Grup Grup MED MED

març-juny març-juny 2013 2013 Diario Médico ació Galatea, a ident de la Fund es pr , ós dr Pa Jaume Declaracions de res e li toca” invalidesa o alt

rga part qu mitjançant la lla necessària la col·legiació el Col·legi fa la estat apartats, “La clau és si stra per què es fessionals han mo pro de ts e an qu qu la : bàsica és grama i és [...] “La pregunta és la clau del pro fessionals.” per reclamar a en els col·legis pro xercici? Aquesta ument que ten fórmules, de l’e è són necessaris els col·legis arg ] l [... ipa si. nc cri pri r qu dica és el el context de Diario Médico, obligatòria i pe bona praxi mè PAIMM malgrat que garantir la ïn finançant el 2013 També defensa nts que continu 27 de maig de ete mp co ns cio les administra

GRUP MED L’HÍBRID, UNA OPCIÓ A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’ADQUIRIR UN COTXE

34

“...la projecció de futur a mig termini dels cotxes híbrids és molt més optimista que la dels cotxes elèctrics purs.”

E

ls cotxes híbrids són un tipus de vehicle que utilitza la combinació entre el cotxe elèctric i el de combustible fòssil. D’aquesta manera, redueix el consum de combustible i les corresponents emissions de gasos contaminants a l’atmosfera i, alhora, permet mantenir un bon rendiment de l’automòbil i utilitzar-lo com un cotxe de benzina en un moment donat. Malgrat que el 70% d’espanyols no ha conduït mai un cotxe híbrid, la majoria ho considera una opció prioritària a considerar a l’hora d’adquirir un cotxe, segons una enquesta elaborada per AutoScout24. Tot i l’interès per part del consumidor pels híbrids, de moment aquests vehicles només representen un 1% del parc automobilístic espanyol. En concret, l’híbrid més venut, en l’àmbit nacional i també internacional, és el Toyota Prius, que va ser també el primer híbrid que es va produir en sèrie. Actualment quasi totes les marques compten amb un híbrid al seu catàleg i s’estan introduint també al segment d’alta gamma, com ho demostren la berlina Audi A6 hybrid o l’esportiu Lexus LF-CC. Entre els principals avantatges dels híbrids destaca l’evident reducció de l’emissió de gasos contaminants, així com una major eficàcia en el consum de combustible fòssil. A més, el cotxe híbrid pot funcionar per recorreguts curts només amb el motor elèctric, per exemple, en ciutat, que és on és produeix una major despesa de combustible. També cal destacar una menor contaminació acústica, ja que el motor és molt més silenciós. No obstant això, es tracta d’un motor potent i de resposta ràpida. Pel que fa als inconvenients, el principal és el preu, tot i que és una idea discutida. El sobrecost respecte als cotxes convencionals, que se situa al voltant d’un 10%, es veu compensat en la majoria de models per les subvencions, regides mitjançant el ‘Plan Integral de Impulso al Vehículo Eléctrico en España 2010-2014’. D’altra banda, cal estudiar en cada cas si la menor despesa de carburant compensa la diferència de preu, una reflexió similar a la disjuntiva entre motors dièsel o benzina. Entre d’altres punts desfavorables cal destacar que és més difícil reparar-ne una averia o simplement trobar un lloc on fer una revisió. A més, pesa més que un cotxe convencional, a causa del pes del motor elèctric i de les bateries, i perd eficiència en el consum per aquest motiu. I, a l’últim, cal mencionar la toxicitat de les bateries utilitzades, tot i tractar-se d’un cotxe ecològic. A banda de la barreja entre combustible fòssil i cotxe elèctric, hi ha altres alternatives híbrides que estan agafant força, quasi totes basades en la utilització de motors tèrmics més eficients o en l’ús de combustibles de menor preu com el biodièsel, l’alcohol o diversos gasos derivats del petroli. El que desperta més interès en aquests moments en l’àmbit europeu és el GLP, gas liquat de petroli, que és una barreja entre butà i propà. En tot cas, per ara, la projecció de futur a mig termini dels cotxes híbrids és molt més optimista que la dels cotxes elèctrics purs. De fet, el primer trimestre de 2013 la venda de cotxes elèctrics ha caigut un 39%, segons l’Instituto de Estudios de Automoción (IEA). El problema dels cotxes elèctrics actualment, tot i que els fabricants estan en vies de solucionar-lo, és la poca autonomia, així com el temps de càrrega. En el millor dels casos, i amb una conducció eficient, es poden recórrer un màxim de 200 quilòmetres amb un cotxe elèctric sense aturar-se a recarregar-lo.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138


informació col·legial

Èxit de participació en la 9a edició de la cursa atlètica i de la competició d’esquí Resultats Cursa Atlètica Metge Sènior masculí 1er: Ricard Verdaguer Garcia, 30m 24’ 2n: Josep Rubio Palau, 32m 04’ 3er: Daniel Pañart Sánchez, 32m 50’ Metgessa Sènior Femení 1a: Adriana Bataller, 41m 44’ 2a: Sheila Serra Pla, 43m 40’ 3a: Paz Salvador Lacambra, 43m 44’ Metge Veterà Masculi 1er: Ferran Mascaró Zamora, 30m 33’ 2n: Julio Jose Navaz Tejero, 32m 00’ 3er: Alex Fenández Solanas, 35m 12’

1

Metgessa Veterà Femení 1a: Carmen Auñon, 33m 38’ 2a: Ester Casas Gimeno, 35m 58’ 3a: Pilar Iribarren Costa, 39m 46’ Metge Superveterà masculí 1er: Lluís Amat Tardiu, 34m 09’ 2n: Jaume Serra Farró, 36m 50’ 3er: Joan Carles Caballero, 37m 54’ Metgessa Superveterà Femení 1a: Eulàlia Borrell Thió, 42m 06’ 2a: Yolanda Puentes Zamora, 42m 15’ 3a: Montserrat Clavero Sanchez, 44m 18’

Resultats Medineu Metgessa Sènior Femení 1a: Nuria Raguer Sanz - 47.73 2a: Michalina Rusiecka - 51.86 3a: Debora Cian - 52.07 Metge Sènior Masculí 1er: Juan Grau Cases - 48.52 2n: Ernest Raguer Sanz - 50.22 3er: David Huertas Batlle - 50.67

1. Sortida de la curs atlètica a Sant Cugat. 2. Participants en la cursa d’esquí Medineu a Grandvalira, Andorra.

2

L

a novena edició de la cursa atlètica dels Jocs Col·legials Esportius Medijocs va comptar, un any més, amb una molt bona participació; 295 corredors van competir a Sant Cugat del Vallès en un traçat de 8 km que va de la Pollancreda a Can Borrell. El millor temps el va fer Alberto Segura Moreno (29:08). El metge que va fer un millor resultat va ser Ricard Verdaguer (30:24) i la metgessa amb millor marca va ser Carmen Auñon (33:38). Competició d’esquí El circuit d’eslàlom gegant de la pista Esparver de Soldeu a Andorra va

acollir la competició d’esquí dels Medijocs. La metgessa que va fer una millor mànega va ser Nuria Raguer amb un temps de (47.73) i Juan Grau va ser el metge amb una millor mànega amb un temps de (48.52). Practicar amb l’exemple i transmetre a la societat, des del col·lectiu mèdic, que els hàbits esportius estan relacionats directament amb una millor salut és, segons els organitzadors dels jocs esportius del COMB, el que motiva la institució col·legial a continuar organitzant Medijocs, els jocs esportius del COMB, que aquest any arriben a la novena edició. Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 35

35

17/06/13 9:04


informació col·legial

Acte Commemoratiu El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va iniciar els actes commemoratius en homenatge a la doctora Dolors Aleu i Riera en una sessió en la qual es va glossar la figura de la doctora Aleu i es va presentar el programa d’actes que es realitzarà durant l’any. El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Aleu i Riera, la primera dona que va exercir com a metgessa a Catalunya, amb la finalitat de fer una reflexió sobre la situació professional de la dona metge al nostre país i sobre el que ha suposat la feminització progressiva de la professió. En el decurs de l’acte també es va inaugurar l’exposició Caricatures de Metges, en la qual es va presentar una mostra que aplega més de 300 caricatures de metges al llarg de 100 anys.

Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Edelmira Domènech, comissionada de l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera”, en l’acte commemoratiu en homenatge a la doctora Dolors Aleu.

36

El COMB presenta l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera”

L

’acte de presentació de l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera” va ser inaugurat per Miquel Vilardell, president del COMB, i hi van participar Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics de la institució col·legial, i Edelmira Domènech, comissionada de l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera”. Miquel Vilardell, va destacar que “aquesta iniciativa del COMB de dedicar l’any a una persona permet reflexionar i la reflexió en aquests moments és important, fins i tot, per marcar una mica el futur”. Segons Vilardell, “la reflexió d’aquest any sobre Dolors Aleu és important, ja que és la primera dona que es va llicenciar en Medicina i és la primera dona que treballà com a metgessa a Catalunya, amb l’especialització de Ginecologia i Medicina Infantil, i va exercir la seva professió amb molt d’èxit durant 25 anys”. Miquel Bruguera va explicar que “el 2013 fa cent anys que la doctora Aleu va morir i ens interessa explicar com era Dolors Aleu i què va fer, però sobretot el que ens interessa és aprofitar aquesta circumstància per reflexionar sobre la situació professional de les dones metges en el moment actual; la doctora Aleu va ser la que va obrir la porta perquè les dones poguessin estudiar Medicina”. Va afegir Bruguera que “l’any 2013 serveix per honorar també les doctores que han dedicat tota la seva vida a

la professió de metge i per veure en quins camps hem fet progressos i en quins, encara, s’han de canviar coses perquè la situació professional de les metgesses que exerceixen aquesta professió sigui satisfactòria.” Bruguera va fer un detallat recorregut per la biografia de Dolors Aleu (Barcelona, 1875-1913). Va ser una de les primeres dones que va estudiar la carrera de metge a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona. Les altres pioneres que estudiaren Medicina a finals del segle XIX a Barcelona són Martina Castells —que obtingué el títol tres dies després que Dolors Aleu, i que morí prematurament abans de poder exercir— i Maria Helena Maseras —que es llicencià el mateix any però que no es doctorà mai i, després, es dedicà a l’ensenyament—. Dolors Aleu és qui obre la porta dels estudis de Medicina a les dones. Ella i les altres pioneres aconsegueixen que s’eliminin les traves legals que impedeixen l’accés de les dones a la professió mèdica. Bruguera va finalitzar la seva intervenció detallant tots els actes que es faran durant l’any en homenatge a la doctora Aleu. Edelmira Domènech va explicar les motivacions de la doctora Aleu per trencar els nombrosos entrebancs per poder ser una de les primeres dones que va estudiar la carrera de metge. Domènech va dir que “a la vida necessites un projecte, estar apassionat

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 36

14/06/13 10:51


informació col·legial

Inauguració de l’exposició Caricatures de Metges

1

A

questa exposició mostra el retrat mèdic caricaturitzat al llarg de cent anys. L’itinerari, inicialment cronològic, recull els orígens i l’evolució de la caricatura dels metges, alhora que viatja a la quotidianitat dels personatges situant-los l’un al costat de l’altre per fer paleses les diferències entre metges i segons la mirada de l’artista. A mitjan segle XIX, la caricatura sovint substitueix el dibuix o gravat que, en forma de retrat del personatge famós, il·lustra els mitjans impresos i, especialment, la premsa satírica i humorística que impera al món. A Catalunya, amb metges de molt renom i una arrelada tradició editorial, apareixen publicacions com La Campana de Gràcia, La Esquella de la Torratxa, Hipódromo Cómico o Barcelona Cómica que ens presenten les primeres figures mèdiques caricaturitzades, com Josep de Letamendi, Giné i Partagàs, Jaume Ferran o Bartomeu Robert. Són

per aquest projecte i necessites portarlo a terme; Aleu tenia la personalitat per aguantar, per tenir paciència i per no deixar-se tombar”. Domènech va afegir que “la doctora Aleu va tenir la sort que una persona de l’altre gènere, el doctor Giné i Partagás, la deixés entrar en el seu servei, la deixés parlar en sessions clíniques quan era estudiant i, sobretot, la defensés fins a tal punt que el van criticar”. Edelmira Domènech va destacar que “Dolors Aleu, com a metge, va tenir una vida extraordinàriament activa, va exercir la professió a Barcelona, va patir molts obstacles; en l’àmbit familiar, el seu marit no podia entendre que una dona volgués fer la vida professional com els homes”. Domènech també va esmentar que

els coneguts “Caps de Brot” i altres dibuixos d’estil similar que, a manera de “capsgrossos” de cos desproporcionat, situen el personatge envoltat d’uns objectes que el retraten amb humor. És la línia de Ramon Cilla a El doctor Sangredo, primera publicació científica que inclou sistemàticament les caricatures dels metges del segle XIX. Al tombant de segle, la premsa d’humor experimenta un gran impuls i sorgeixen les mítiques revistes ¡Cucut!, En Patufet, Papitu, Picarol o Xut! amb tota una generació de reconeguts ninotaires com Joan G. Junceda, Josep Costa –Picarol–, Ricard Opisso, Romà Bonet –Bon– o Lluís Bagaria. Ara, de la seva mà, trobem caricatures més artístiques tenyides de color que retraten la classe mèdica de bona part del segle XX: Miquel A. Fargas, Jesús M. Bellido, August Pi Sunyer, Joaquim i Antoni Trias, Pere Nubiola, Francesc Gallart, Agustí Pedro Pons, Pere Piulachs i Xavier Vilanova, entre

la doctora Aleu tampoc va oblidar l’aspecte científic; hi ha recollits una sèrie d’articles i de llibres sobre les seves aportacions, i va esmentar que fou la primera metgessa catalana de pertànyer a una societat científica important a França, també va impartir classes i va constatar que en els llibres de registre dels col·legis de metges, Aleu constava com a col·legiada a Barcelona l’any 1898, en una època en què la col·legiació no era obligatòria. En finalitzar la seva intervenció Edelmira Domènech va anunciar que el mes d’octubre es farà una taula rodona, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en què es parlarà de l’evolució durant cent anys de la dona com a metge.

2

1. Acte d’inauguració de l’exposició: Caricatures de metges. 2. Portada de la Nadala “Caricatures de metges”

molts d’altres i que, alhora, apareixen en caricatures de grup, com les de López o Jaume Passarell. Més endavant, salvat el parèntesi de la Guerra Civil, la caricatura esdevé una obra d’art personalitzada. Ésser caricaturitzat és un tret de prestigi social i no és estrany, doncs, que alguns metges acumulin retrats i caricatures dels seus pacients artistes. En aquesta època, els metges també compren la caricatura que el dibuixant exposa. És el cas de Bon a Manresa, Vilafranca i Igualada o d’Eugenio a la seu col·legial al llarg dels anys 1970. Més enllà, és ineludible reconèixer les entrevistes i les caricatures de Del Arco a La Vanguardia com, igualment, són remarcables les obres de metges dibuixants com Ramon o Jordi Perelló que retraten amb humor els seus col·legues. Es pot descarregar la Nadala a: http://www.comb.cat/cat/altres/ newsletter/nadal2012/home.html

Exposició Caricatures de Metges Per tancar l’acte, Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, va presentar l‘exposició Caricatures de Metges, mostra en què s’analitza un fenomen popular del segle passat, quan les caricatures van agafar rellevància dins el món artístic i atorgaven al caricaturitzat reconeixement públic. L’exposició té el seu origen en la nadala que el COMB va editar per felicitar les darreres festes de Nadal i ambdues han estat fruit d’un treball en grup coordinat per Miquel Bruguera i que ha comptat amb la participació i fons del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i també de fons de particulars. Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 37

37

14/06/13 10:51


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Berguedà

III Jornada d’atenció primària al món rural: “Cuidant la Salut Mental”

L

a salut i l’estigma dels malats mentals han estat l’eix central de la III Jornada d’atenció primària al món rural, que com cada any se celebra a la ciutat de Berga i que s’organitza conjuntament entre el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), la CAMFIC, la Societat Catalana de Pediatria i l’AIFICC. La III Jornada d’Atenció Primària al món rural: “Cuidant la salut Mental” va reunir uns 150 professionals que, durant el 10 de maig, van debatre sobre experiències clíniques, la integració de la salut mental a l’atenció primària i els trastorns prevalents, com són el trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i la depressió. Durant la primera taula de la Jornada es va plantejar com es pot treballar i acompanyar millor les persones que pateixen aquestes situacions des de l’atenció primària i es van presentar quatre experiències clíniques en aquest sentit. Carles Pedrol, de l’EAP Berga Centre, va explicar el programa de coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada al Berguedà per l’abordatge de la depressió. La infermera Queralt Barcons, de l’ABS Artés, va presentar el Programa d’Intervenció Grupal Psicoeducativa, una eina no farmacològica per al tractament de persones amb trastorns mentals lleus. Les teràpies breus en salut mental des de l’atenció primària va ser el tema plantejat per Gemma Batlle, de l’ABS Tortosa Oest. El darrer ponent de la taula va ser Francisco Moruno, coordinador CSMIJ Alt Penedès-Garraf HSJD, qui va explicar quin paper pot jugar en la salut mental l’atenció de l’obesitat 38

1

infantil i juvenil i va explicar el suport que des del CSMIJ donen al Programa d’atenció compartida en l’obesitat. La segona taula va comptar com a ponents amb Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i addiccions del Departament de Salut, i Josep Gomà, metge de família del Grup de Salut Mental de la CAMFIC. Tots dos van parlar de la integració de la salut mental a l’atenció primària. La tercera taula va tractar els trastorns prevalents, com el TDAH i la depressió. Anna Sans, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de la prevalença del TDAH, un trastorn del neurodesenvolupament amb molta prevalença en edat escolar. Enric Aragonés, del CAP Constantí, va presentar el programa INDI, una eina per millorar l’abordatge de la depressió i el trastorn d’ansietat. La Jornada també va tenir un moment per mirar de portes endins i fer una reflexió sobre la salut mental dels mateixos metges. Per això, durant la taula 4, Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, va explicar el camí des de l’estrès fins a la malaltia, i també va presentar els programes de promoció de la salut de la Fundació Galatea. D’altra banda, Josep M. Benet, metge de família (EAP Garraf Rural) i president de la Junta Comarcal del Garraf, va fer un recorregut pels diferents recursos de suport als professionals, com el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) o el programa Cap infermera sola del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona. La Jornada va culminar amb la conferència magistral de Miquel Casas, catedràtic i cap de servei de l’Hospital

2

3

Universitari Vall d’Hebron. Casas va pronunciar la conferència “Tornar a la prescripció de psicofàrmacs clàssics en Psiquiatria: un dramàtic retrocés en la lluita contra l’estigma en els adolescents amb problemes de salut mental”. A la cloenda de la Jornada van participar Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB. Padrós va voler deixar constància del compromís de la institució col·legial amb aquesta Jornada i va celebrar l’elecció del tema i el seu abordatge interdisciplinari.

1. Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la III Jornada d’atenció primària al món rural. 2. Celebració de la III Jornada d’atenció primària al món rural: “Cuidant la Salut Mental”. 3. Miquel Casas, catedràtic i cap de Servei de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, durant la celebració de la Jornada.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 38

14/06/13 10:51


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Acupuntors

del 2014, en el qual ja hem començat a treballar. Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

La Secció d’Acupuntors celebra el 30 aniversari

E

n aquest primer trimestre del 2013, la Secció ha estat molt activa treballant en diferents actes. Hem acabat el Curs de Fitoteràpia Xinesa, en tres dissabtes al matí, que ha tingut molt bona acollida per part de diversos metges acupuntors i, malgrat la complexitat i l’extensió de la matèria, ha estat un curs molt didàctic. Quan aquesta nota surti publicada, ja haurem celebrat el II Update en Acupuntura a la seu del COMB, en el qual participaran investigadors en el camp de l’acupuntura de renom internacional. S’hi recolliran les noves evidències científiques de l’acupuntura en diverses patologies i el doctor Josep M. Argimon, conseller delegat de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, Departament de Salut, parlarà de l’avaluació de les tècniques mèdiques per la seva introducció en la cartera de Serveis del Departament de Salut. Pel que fa a les relacions internacionals, tal com vàrem informar, a l’abril hem participat a l’ICCMR2013–International Congress of Complementary Medicine Research, que s’ha celebrat a Londres organitzat per la International Society for Complementary Medicine Research (ISCMR), amb la qual hem tingut contactes. També cal destacar l’acte de celebració del 30 aniversari de la creació de la Secció, en la qual es va repassar la nostra història i trajectòria per l’impuls de l’acupuntura entre els metges i en la societat, i en la qual va participar el doctor Vilardell, animant-nos a seguir treballant pel seu desenvolupament. Per acabar, dir que tenim en perspectiva nous cursos de formació mèdica continuada i el proper Congrés Internacional d’Acupuntura per a la tardor

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Dos metges exposen la seva experiència com a cooperants

A

ndrea Coromines i Pep Canudas són dos metges anestesiòlegs que dediquen el seu temps lliure a la cooperació internacional. No treballen per a una ONG sinó que s’embarquen en projectes que troben interessants i, bàsicament, es dediquen a la formació dels metges locals.

La seva és una de les històries que formen part d’“Experiències dels cooperants”, un espai obert a l’Àrea de Cooperació del web col·legial en què els metges que vulguin poden compartir les seves vivències com a cooperants. Els darrers dos projectes dels doctors Coromines i Canudas han estat al Txad, un a l’Hospital General Públic de Moundou, on van treballar per millorar la vida de persones amb discapacitat, causada en molts casos per la poliomielitis, i un altre a l’Hospital Universitari “Le Bon Samaritain”, en un projecte promogut per l’ONG catalana “Misión y desarrollo para Goundi”. A “Le Bon Samaritain” es van dedicar a la formació de metges locals en anestesiologia, activitat assistencial a quiròfan i planta, en criteris de professionalitat, qualitat i seguretat. També van fer treball assistencial a l’hospital. Ambdós metges van fer una reflexió sobre el model de cooperació. Segons expliquen, la tasca del cooperant ha de ser fonamentalment formativa, de tal manera que ha d’arribar un moment en què el cooperant sigui prescindible. També van denunciar les complicacions que troba un metge per fer cooperació. Per això van decidir crear un grup de metges amb la Secció de Metges Cooperadors del COMB. Es pot seguir aquesta i altres experiències de metges cooperants a: http://www.comb.cat/cat/formacio_ treball/cooperacio/experiencies.htm Andrea Coromines i Pep Canudas, metges anestesiòlegs, expliquen a COMBTV la seva experiència en cooperació.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 39

39

14/06/13 10:51


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Homeòpates

Assemblea General de la Secció de Metges Homeòpates

U

s informem que el dia 21 de març de 2013 es va celebrar l’Assemblea General de la Secció de Metges Homeòpates i que s’enviarà la memòria d’activitats als membres via Internet. Al final de l’Assemblea es van fer les eleccions a la Junta de la Secció d’Homeopatia del COMB, en les quals van resultar elegits: Guillem González, president; Assumpta Mestre, vicepresidenta; Anna Pla, secretària i vocal d’investigació; Carlos Aldea, tresorer; Marisol Estrems, vocalia; Antonio Nieto, vocalia; José Miguel Otermín, vocalia. En aquests últims mesos, la Secció ha participat en el curs introductori a l’homeopatia del CEC i que ha tingut una bona acollida, assolint l’objectiu d’informar sobre l’homeopatia als metges interessats. Actualment la Secció està integrada per 296 membres, dels quals 203 han estat acreditats per l’OTA. Convidem a tots aquells metges que, d’una forma habitual o esporàdica, prescriguin medicaments ho-

METGES I LITERATURA És una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” del bàner, que té com a finalitat donar a conèixer a tots els metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del metge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició. Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça 9658lgs@comb.cat demanant la inclusió de l’obra. meopàtics a formar part de la Secció per rebre informació sobre les nostres activitats. Tingueu en compte que el COMB necessita les vostres adreces actuals de correu electrònic. Hem col·laborat amb l’Homeopathic Research Institute del Regne Unit per a l’organització de la Conferència Internacional de Recerca en Homeopatia celebrada del 30 de maig al 2 de juny a Barcelona. També el 30 de maig el doctor Elio Rossi va fer una conferència a la Sala d’Actes sobre “l’Experiència de la integració de l’homeopatia i les CAM al sistema públic de salut de la regió toscana”. Aprofito igualment aquest escrit per agrair públicament la tasca encomiable i entusiasta realitzada per Assumpta Mestre al capdavant de la nostra secció i pel reconeixement a tots els nivells de l’homeopatia. Guillem González, president de la Secció de Metges Homeòpates

ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT “SIMEÓ SELGA I UBACH” Aquest ens col·legial es dedica a l’estudi de la història de la medicina i a la custòdia d’una biblioteca de llibres mèdics antics, vells i actuals d’especial interès. La reserva consta d’uns 35.000 volums que provenen de donacions dels metges i les seves famílies. Alguns eren llibres de metges que han traspassat; altres són de metges jubilats o en actiu que se n’han de desprendre i prefereixen que es conservin dignament i puguin tenir un interès públic. Els metges que tinguin llibres mèdics o d’humanitats mèdiques que puguin tenir un especial interès poden adreçar-se al correu ahcs@comb.cat o al telèfon 938 742 751, prèvia selecció realitzada per experts, els podran llegar a la biblioteca històrica que custodia aquest ens del COMB. 40

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Renovació de la Junta de Sinologia

A

mb data 10 de desembre del 2012, es van celebrar al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) eleccions a la nova Junta de Sinologia, en la qual foren reelegits els doctors Eduard Basilio, Montserrat Herranz, Rafael Salvador i Joan Janer, els nous membres elegits foren els doctors Xavier Encinas, Mariola Pérez, Ernest Just i Santiago Urgell. El 15 d’abril d’enguany es celebrà una sessió al Col·legi de Metges amb el títol: “És necessari practicar la limfadenectomia en el càncer de mama després d’efectuar biòpsia de gangli sentinella positiva? “ que presentà el president de la Secció, Joan Janer, i va moderar el nou secretari de la Secció, Xavier Encinas, i va fer la ponència la doctora Pla, coordinadora de la UPM HUB-ICO. Recordem que aquest any, al mes de juny, el Congrés Català es farà a la ciutat de Vic.

Joan Janer, president de la Secció de Sinologia i Patologia Mamària del COMB

Secció Col·legial de Metges Sociosanitaris

Taula rodona sobre l’“Adequació de l’esforç terapèutic en el pacient crònic complex amb malaltia avançada”

E

l dia 23 d’octubre d’enguany tenim previst celebrar la segona jornada de la Secció col·legial de Metges de Sociosanitari.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 40

14/06/13 10:51


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials El tema a tractar serà l’“Adequació de l’esforç terapèutic en el pacient crònic complex amb malaltia avançada”. Voldríem abordar el tema des de les vessants clínica, de gestió i ètica. Comptarem amb ponents amb suficient experiència i coneixement, com són els doctors Xavier Gómez-Batiste, Ramon Miralles, Marco Inzitari i Màrius Morlans. Creiem que, en la situació econòmica del país, és necessari mantenir el nivell d’atenció òptim per als malalts i que la utilització de recursos s’ha de racionalitzar i hem d’optimitzar els que tenim a l’abast. Voldríem donar les eines per prendre les decisions més encertades possible en l’atenció a pacients en situacions avançada i complexes. Esperem que, com la primera taula rodona, sigui del vostre interès i tingui el vostre suport. Properament rebreu un díptic informatiu, amb el programa complet i els horaris de cada intervenció, que tindrà lloc a la sala d’actes del COMB. Junta de la Secció Col·legial de Metges de Sociosanitari

Lluís Guerrero, president de l’AHCS; Miquel Vilardell, president del COMB; Josep M. Soler i Canals, abat de Montserrat; Jaume Terribas, economista i membre de la secretaria nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, en l’acte acadèmic al Monestir de Montserrat.

Delegació Comarcal del Bages

Acte acadèmic, a Montserrat, de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut

L

’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (AHCS) “Simeó Serra i Ubach” va celebrar, el passat abril, l’onzè acte acadèmic al Monestir de Montserrat. L’acte va ser presidit per Josep M. Soler i Canals, abat de Montserrat; Miquel Vilardell, president del COMB; Lluís Guerrero, president de l’AHCS, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages. En la sessió aca-

dèmica Jaume Terribas, economista i membre de la secretaria nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, va pronunciar una conferència sobre “Catalunya i Espanya: passat i present d’un encaix impossible”. L’acte va finalitzar amb un concert a càrrec del Cor Lerània que va interpretar peces de Schütz, Monteverdi, Kapsberger i Buckner.

FUNDACIÓ “FONS SOLER DANIEL” SABADELL.- Amsterdam, 10 i 12

F

a ja més de cinquanta anys que el doctor A. Soler Daniel, assistit per altres companys i molt especialment pel doctor E. Fernández Pellicer, va posar en marxa la Fundació “Fons d’auxili al metge pobre A. Soler Daniel”, per tal que fos un últim suport per als metges grans i sense recursos. Lamentablement, avui continua essent tan vigent com llavors la necessitat de la seva tasca de patrocini, ja que són força els companys, realment desvalguts, que la Fundació assisteix amb ajuts constants mensuals, i són molts més encara els que ho necessiten i als quals no podem arribar per la limitació dels nostres ingressos. Tots ells han dedicat la seva vida a la professió i, ara, a la vellesa, es troben faltats a vegades del més essencial. La Tresoreria de la Fundació es nodreix molt especialment dels donatius que, particularment pel volts de Nadal, li fan els metges, la majoria jubilats, atenent la petició que des de la Fundació els fem cada any. Però no és suficient, ni amb el que estem fent n’hi ha prou. Hem de poder acollir més metges, millorar les quantitats en concepte de socors i procurar fer-los més plaents aquests últims anys de la seva vida. Estimulats per la càlida resposta que any rere any rebem dels companys jubilats —i d’alguns que encara no ho són—, ens dirigim a TOTS ELS METGES de Barcelona, especialment a aquells que estan exercint, per demanar-los si es volen sumar a les finalitats d’aquesta obra, amb la certesa que sigui quin sigui l’import amb què vulgueu ajudar serà sempre ben rebut. Tan sols cal trucar als telèfons: Senyor Soler, 932 722 155 als matins i doctor Martínez, 933 309 961 matins i tardes. Moltes gràcies pel vostre interès. J. Soler, president

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 41

41

14/06/13 10:51


informació col·legial

En record de...

Josep M. Massons i Esplugues (1913-2012)

L

a mort del doctor Massons al mes de novembre de 2012 ha posat final a una llarga I productiva vida al servei de la Medicina i al servei de Catalunya, que el va fer mereixedor de la creu de Sant Jordi l’any 2008. Com a metge va ser un cirurgià expert, un investigador de farmacologia i un empresari farmacèutic. Quan es jubila, l’any 1983, es converteix en historiador de la medicina i fa aportacions de gran interès acadèmic sobre la història del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, sobretot, de la sanitat militar espanyola. Les seves investigacions es plasmen en llibres que es caracteritzen per la seva amenitat i abundància de dades inèdites. La seva Historia de la sanidad militar en España, en quatre volums, s’ha convertit en un llibre de referència per als interessats en aquest tema. Nascut a Valls, passa la infància primer a Lleida i després en un poblet de la Vall de Benasque on el seu pare havia trobat feina en una central hidroelèctrica. Estudia primer a casa seva i acaba el batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Saragossa. Ve a Barcelona a fer la carrera de Medicina i l’acaba amb premi extraordinari. Comença la seva activitat mèdica com a metge intern del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic l’any 1934, plaça guanyada per oposició, on adquireix una gran experiència en l’assistència de ferits per armes de foc. Passa gran part de la guerra al front com a capità metge de les Brigades Internacionals. Acabada la guerra no pot prosseguir la seva activitat al Departament de Cirurgia de l’Hospital Clínic, però aconsegueix incorporar-se a la càtedra de Farmacologia del professor Garcia-Valdecasas, on es dedica a fer investigació. Inventa un sèrum desanafilactitzat, derivat del plasma de vedella, que es comercialitza amb el nom d’Isoplasma, i que es pot utilitzar com a substitut del plasma humà. 42

Més tard es converteix en empresari i crea, juntament amb inversors italians, el Laboratori Drovysa, filial dels Laboratoris Italians Vister, per comercialitzar el producte que ha inventat. Segueix anys a la càtedra de Farmacologia, fent recerca i ajudant a donar classes als estudiants, i simultaneja aquesta activitat amb la de cirurgià de “contingent” de la Seguretat Social. Quan es jubila es converteix en un membre actiu de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, present en totes les activitats de la societat i en escriptor de prop d’un centenar d’articles sobre diferents aspectes de la història de la medicina catalana. L’any 1992 ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb un discurs sobre la crisi de les relacions metge-malalt. Actiu fins poc temps abans de morir, s’ha de considerar un dels grans personatges de la medicina catalana, competent en tots els aspectes de la medicina que va conrear, elegant i afable, culte i poeta, i gran tertulià, va ser un membre actiu de la penya de poetes El Rall. Miquel Bruguera i Cortada, expresident del COMB Podeu accedir a l’entrevista feta pel doctor Francesc M. Domènech Torné, el 15 de maig de 2001, editat al suplement del SIC Memòria de la Professió a: http://www.comb.cat/cat/ actualitat/publicacions/memoria/ memoria_massons.htm

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 42

14/06/13 10:51


informació col·legial

En record de...

Lluís Daufí Moreso (Tortosa, 1927-Barcelona, 2012)

A

mb la mort del doctor Daufí ha desaparegut el millor divulgador de la medicina científica que hem tingut a Catalunya. Daufí tenia l’aspiració de dedicar-se a la docència de la medicina i quan va acabar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona es va quedar a la Facultat a la càtedra de Patologia General, que va estar vacant uns quants anys, donant classes de l’assignatura, portant malalts hospitalitzats i fent recerca sobre mètodes pedagògics. Quan arriba a la càtedra el professor Arturo Fernández Cruz, que es trasllada a Barcelona des de Santiago, el fa el seu professor adjunt. Jo el vaig tenir de professor i puc afirmar que explicava bé, era clar i amè, i tenia un tracte exquisit amb els alumnes. Al maig de 1966, 68 professors universitaris foren expedientats pel subsecretari d’Ensenyament Superior i Investigació amb suspensió de sou i feina per dos anys, entre els qual en Lluís Daufí, per haver assistit a la caputxinada on es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Daufí veu interrompuda la seva vida acadèmica i marxa als Estats Unit on s’està dos anys a Ann Arbor, a la Universitat de Michigan, fent recerca sobre mètodes de docència. A la seva tornada a Barcelona és contractat per la Universitat Autònoma per dirigir el Departament d’Investigació de l’Institut de Ciències de l’Educació. Més tard ingressa com a directiu de Ciba-Geigy, des d’on fa una notable tasca educadora, amb la publicació d’alguns llibres de divulgació, editats per Salvat, El cuerpo humano, esa máquina maravillosa (1984) i La enfermedad hoy (1994), i molt especialment la publicació durant més de vint anys d’una columna setmanal a La Vanguardia del diumenge, sobre els avenços de la medicina, que va ser la primera manifestació de periodisme científic, apareguda de manera

regular en un diari al nostre país. He rellegit abans d’escriure aquest text un article del doctor Daufí sobre la relació entre obesitat i pressió arterial publicat el 24 de desembre de 1978, i he admirat novament la seva notable capacitat expositiva. Un altre article, publicat el 27 de gener de 1974, explicava el càncer de pell descrivint de manera magnífica la seva experiència com a pacient a qui li havien extirpat feia pocs dies un epitelioma basocel·lular de la galta, tractant no únicament aspectes mèdics, sinó també les reaccions emocionals que el diagnòstic de càncer comporta a qui el pateix. Aquesta facilitat que tenia per redactar el va dur a escriure tres novel·les d’intriga sobre temes cientificomèdics, les dues primeres Solución Final (Plaza & Janés, 1991) i El síndrome de Caín (Planeta, 1996), signades amb pseudònim, però la tercera, La llave del paraíso (Azud editorial, 2005), ja amb el seu propi nom. El doctor Josep Laporte, nomenat conseller de Sanitat el 1981, el nomena director general de Promoció de

la Salut i Seguretat Social del Departament de Sanitat de la Generalitat, càrrec que exerceix un any, i després director de l’Institut d’Estudis de la Salut, un altre any. La meva relació amb el doctor Daufí, que havia començat a classe i es va mantenir a distància llegint els seus articles de La Vanguardia, es va accentuar l’any 2001, quan li vaig demanar si volia dirigir un projecte, que denominarem Memòria de la Professió. Tenia com a objectiu recollir les experiències vitals professionals de metges grans amb prestigi, que editaríem en forma de quadernets i distribuiríem a tots els metges amb el Servei d’Informació Col·legial del COMB. Daufí es va prendre aquest projecte amb entusiasme, i a més de fer entrevistes revisava meticulosament els textos preparats per altres membres de l’equip d’entrevistadors format per dur a terme aquest projecte. Gracies a Lluís Daufí, el COMB disposa ara d’informació biogràfica de molts metges que no havien deixat cap constància escrita de com va ser la seva vida professional i, a més, tenim una fonoteca amb el registre de les seves veus i la seva manera d’expressar-se. Vaig despatxar periòdicament amb el doctor Daufí durant alguns anys i després de cada reunió quedava admirat pel seu criteri, la seva lucidesa i el seu dinamisme. Sabia de gairebé tot i coneixia molt bé la intrahistòria de la medicina del nostre país. Llàstima que no hagi deixat unes memòries. Miquel Bruguera i Cortada, expresident del COMB

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 43

43

14/06/13 10:51


informació col·legial

En record de...

Rafael Esteve de Miguel (Osca, 1924-Barcelona, 2013)

E

l doctor Rafael Esteve de Miguel va néixer a Osca l’any 1924. Va estudiar Medicina a l’Universitat de Barcelona, aconseguint la llicenciatura l’any 1948, amb premi extraordinari. La seva formació en Cirurgia Ortopèdica la va seguir a Anglaterra, entre els anys 1949 i 1953, a l’Hospital Neuffied Orthopaedic Centre, d’Oxford, que dirigia el professor Josep Trueta. L’any 1950, el professor Trueta havia fundat la Girlstone Orthopedic Society, constituïda pels especialistes que s’havien format en ortopèdia a l’Hospital d’Oxford, i el doctor Esteve va entrar a formar-ne part i, amb el temps, en va arribar a ser president; l’any 1982, va organitzar a Barcelona la reunió del grup. L’any 1953, de tornada ja a Barcelona, va centrar-se, d’una manera especial, en l’ortopèdia pediàtrica, i va dirigir el Servei de Rehabilitació de l’Hospital Municipal d’Infecciosos, l’actual Hospital de Nostra Senyora del Mar. Eren uns moments, gairebé epidèmics, de poliomielitis, amb una gran quantitat de pacients ingressats en aquest hospital. Després d’estabilitzar el procés infecciós, es procedia a la rehabilitació motora dels pacients, però algunes de les seqüeles necessitaven tractament quirúrgic, que realitzava també el doctor Esteve; els nens eren operats a l’Hospital Sant Joan de Déu, i les nenes a l’Hospital de Sant Rafael, d’on era, en ambdós centres, cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica. Amb l’aparició de la vacuna l’any 1962, la poliomielitis va anant-se estabilitzant fins que, amb el temps, va arribar a desaparèixer. A l’Hospital de Sant Rafael, cap l’any 1970, es comencen a atendre també adults, encara que el doctor Esteve, ja des de sempre, en tractava privadament a la Clínica Quirón. Va ser un dels impulsors de l’especialització en Cirurgia Ortopèdica i, d’una manera especial, de l’Ortopèdia Infantil que, en aquell temps, quedava 44

inclosa dins l’especialitat de Cirurgia Infantil. Una altra aportació va ser fomentar la necessitat de la rehabilitació, com a complement essencial en el tractament dels problemes osteoarticulars, amb la qual s’aconseguia una notable millora dels resultats. L’any 1963, va publicar el llibre Rehabilitación en Ortopedia i Traumatologia, que va tenir una gran acollida per tot Espanya, però també a l’estranger, no sols pel valor del text en si, sinó també perquè el tema que tractava no era gaire conegut en aquell temps, i va esdevenir un llibre de referència. Va presidir la secció d’Ortopèdia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, que va portar a esdevenir Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Durant el període 1988-1990, com a president de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT), va promocionar la creació del Grupo de Estudio de Traumatologia i Ortopèdia Infantil (GETOI). Va ser delegat nacional espanyol de la SICOT, durant onze anys i, també, un dels impulsors de la creació de la

EFORT (Federación Europea de Ortopedia y Traumatologia), que en va ser membre del seu Comitè Executiu, durant 6 anys. La Universitat Autònoma de Barcelona, li va concedir una plaça de professor titular de l’Àrea de Cirurgia, adscrita a l’Hospital Sant Rafael. Amb els seus coneixements, va afavorir la formació professional de molts metges joves, alguns dels quals van esdevenir caps de Serveis d’Ortopèdia. En la seva trajectòria professional, va mostrar un especial interès en el tractament i prevenció dels problemes ortopèdics dels infants. Entre d’altres, les seqüeles de la poliomielitis, la malaltia de Perthes, el peu bot, la luxació congènita de maluc, i les deformacions de la columna vertebral, tant en tractaments ortopèdics, com també quirúrgics, especialment de l’escoliosi. Caldria destacar que va ser un dels pioners en la cirurgia d’allargament dels membres inferiors, en les dismetries conseqüència de la poliomielitis; inicialment amb l’aparell d’Anderson, que va portar d’Oxford, i després amb els nous aparells, més sofisticats i segurs, que van anar apareixent. Amb la seva actuació professional, tant l’Hospital Sant Joan de Déu, com Sant Rafael, varen esdevenir centres de referència d’Ortopèdia Infantil. Va participar en molts congressos, com a convidat per donar conferències, però també com a organitzador. Va donar cursos relacionats amb l’especialitat, alguns en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, i va publicar articles en revistes nacionals i estrangeres. La seva mort, el 20 de març d’aquest any, va ser un esdeveniment lamentable, però que no esborrarà el record de la seva actuació professional, d’una manera especial dins l’ortopèdia infantil. Joan Minguella i Solà Joan Faig i Garrober

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 44

14/06/13 10:51


informació col·legial

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 45

45

14/06/13 10:51


informació col·legial

En record de...

Marco A. Callejas Pérez

D

es de la serenitat que proporciona el pas del temps, et voldria escriure uns records que t’honoren com a professional i encara més com a persona: “Querido Marco: Ante todo, quiero darte las gracias por haber sido un gran compañero profesional y amigo entrañable durante tantos años. Quizás nunca te lo manifesté suficientemente, pero confío en que la vivencia de nuestra amistad haya sido mutua. Aún recuerdo cuando en mayo del año 1976 te conocí, como R mayor, cuando me incorporé de R-1 al Servicio de Cirugía Torácica del Hospital de Bellvitge. Fueron tiempos llenos de actividades, asistenciales, formativas, de intentos de proponer innovaciones para mejorar los postoperatorios de los pacientes....., de lucha, de incomprensiones, también de muy buenos recuerdos con los compañeros del servicio; es decir, de un periodo muy importante en nuestra vida profesional.

46

Ya desde entonces pusiste de manifiesto tu personalidad, muy firme con los valores morales que te han acompañado hasta el final: responsabilidad, compromiso, dedicación, estudio permanente, lealtad, discreción, educación, afectividad, en fin, tu cultura del trabajo bien hecho, con los adjetivos que se otorgan a un profesional excelente, como tú has sido. Muchas veces, en la sociedad actual, y también en nuestra profesión como médicos, la

excelencia se otorga por otros motivos diferentes, pero puedes estar muy satisfecho porque la verdadera excelencia es la que tú has demostrado día a día ante tus pacientes, siempre en situación de vulnerabilidad, con tu competencia técnica, y humanidad, inseparable de una conversación gentil y de tu acompañamiento siempre amable. Desde que dejé mi actividad asistencial, has sido mi mejor nexo con la Cirugía Torácica, aunque lo mejor lo reservamos para nuestra amistad y la de nuestras familias, compartiendo momentos muy importantes de nuestras vidas y ayudándonos siempre que lo hemos necesitado. Te has ido demasiado pronto, pero has dejado muchísimo; tu ejemplo nos acompañará y nos servirá de guía para poder colaborar con las tareas que has dejado pendientes. Siempre continuarás con nosotros. Mercedes” Mercè Carranza Piquer, metgessa

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 46

14/06/13 10:51


informació col·legial

Formació per a metges MÀSTER UNIVERSITARI EN BIOÈTICA l

PLA D’ESTUDIS:

Modalitat presencial / on-line. 10a Edició

Matèria 1: FONAMENTS DE LA BIOÈTICA. (9 Crèdits) tHistòria de la Bioètica i diferents corrents de fonamentació tMetodologia de la investigació en bioètica tIntroducció a l’ètica i als diferents sistemes ètics

Pla d’estudis

Matèria 2: ANTROPOLOGIA I DRETS HUMANS (6,5 Crèdits)

2013-2015. 60 crèdits ECTS.

El calendari de sessions lectives s’impartirà en 2 cursos acadèmics: 2013/14 i 2014/15 d’octubre a juny, en dues sessions setmanals i una sessió de dissabte al mes en horari de matí (10.00 a 14.00 h). El calendari de la modalitat virtual serà coincident amb el presencial.

t%rets Humans

Modalitat virtual: 2.700 euros / cada curs acadèmic (Preu global: 5.400 €).

Matèria 3: DIÀLEG BIOÈTIC I BIOÈTICA GLOBAL (7,5 crèdits) t)BCJMJUats en la Comunicació t%JËMFH Bioètic: Comitès d’ètica; metodologia en la presa de decisions tFonamenUTEF%ret i conceptes bàsics en dret sanitari t#JPÒUJDB(MPCBM

Modalitat presencial: 2.900 euros / cada curs acadèmic (Preu global: 5.800 €).

Matèria 4: INICI DE LA VIDA (4,5 Crèdits) t(enètica i Inici de la Vida

Preu

Descompte del 5% en cas de realitzar el pagament íntegre de la matrícula del primer curs. Facilitats de pagament fraccionat.

Matèria 5: ESCENARIS CLÍNICS I ROLS PROFESSIONALS (7,5 Crèdits) tAtenció Primària tSalut Pública tSalut Mental t#JPÒUJDBJrols professionals tEconomia de la Salut Matèria 6: INVESTIGACIÓ I APLICACIÓ BIOMÈDICA (4 Crèdits) tInvestigació amb subjectes humans t/oves tecnologies i investigació biomèdica Matèria 7: PROBLEMÀTIQUES CLÍNIQUES AL FINAL DE LA VIDA (6 Crèdits) t-JNJUBDJØ Terapèutica tMalalties degeneratives i envelliment tFinal de la vida i procés de mort Matèria 8: TREBALL FINAL DE MÀSTER (15 crèdits)

Contacteu: Secretaria Institut Borja de Bioètica (UR-) c/. Santa Rosa, 6. 08950 Esplugues dF-lobregat (Barcelona) 47 Tel. 93/600 61 06 - Fax 93/600 61 10 Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013 Correu-e: bioetica@ibb.hsjdbcn.org web: www.ibbioetica.org - campus: www.campus.ibbioetica.org

35-60 SIC 138_2.indd 47

14/06/13 10:51


informació col·legial

Actualització del Lèxic de fàrmacs en línia En aquest Consultori terminològic us presentem l’actualització d’enguany del Lèxic de fàrmacs, un recull terminològic en línia de denominacions comunes internacionals de fàrmacs adaptades al català

A

quest mes de febrer passat, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i el Centre de Terminologia TERMCAT van publicar l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs en línia1, que incorpora, entre totes les noves denominacions comunes internacionals de principis actius aprovades al llarg del 2012 per l’Organització Mundial de la Salut, les que el mateix Col·legi ha seleccionat com a més rellevants en els tractaments farmacològics aplicats al nostre país (per exemple: dolutegravir, moxetumomab pasudotox o rucaparib). El TERMCAT ha dut a terme la revisió terminològica dels nous termes inclosos a l’obra. Aquest diccionari en línia correspon a la versió més actualitzada del Lèxic de fàrmacs, obra editada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona l’abril del 2008 amb el patrocini de l’Obra Social Caixa Sabadell2. La continuïtat de la col·laboració entre les institucions que la van elaborar —el COFB i el TERMCAT— es materialitza en l’actualització que cada any, puntualment entre gener i febrer, es publica al web del TERMCAT. El lector hi trobarà prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química. L’obra també inclou les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substàncies farmacèutiques3, en les quals es fonamenta la versió catalana dels fàrmacs que hi 48

tenen entrada, amb l’explicitació dels criteris d’adaptació gràfica i algunes indicacions sobre les formes sintagmàtiques i l’accentuació. Aquests principis són el fruit de la col·laboració entre químics, farmacèutics i lingüistes de diversos organismes i agents implicats en l’ús d’aquestes substàncies i en la divulgació de terminologia mèdica i farmacèutica en llengua catalana. Un cop redactats, aquests criteris van ser ratificats pel Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan permanent i col·legiat que s’encarrega de la fixació de les denominacions catalanes per a designar els nous termes dels diversos àmbits d’especialitat. Prenent com a punt de partida la denominació anglesa aprovada per l’OMS de cada fàrmac, l’establiment de les denominacions catalanes es guia per l’equilibri, no sempre fàcil, entre els propòsits de màxim ajustament a les regles ortogràfiques i morfològiques del català i la voluntat de no adoptar solucions gaire divergents de les preses en les llengües de comunicació internacional més habituals. Així, s’hi han tingut en compte bàsicament els sis aspectes següents. 1. Els canvis ortogràfics respecte de l’anglès. Per exemple: els grups -rh- i -th- se simplifiquen en -r- i -t-, respectivament (sodium morrhuate s’ha adaptat com a morruat de sodi). 2. Les terminacions dels noms. En general, a cada terminació anglesa li correspon una terminació catalana, igual que en la nomenclatura sistemàtica de química orgànica, entre altres casos. Per exemple: la terminació anglesa -ane s’adapta com a -à, mentre que -an s’adapta com a -an (bifemelane i bifemelà; busulfan i busulfan). 3. La formació dels mots compostos. S’opta per mantenir la vocal d’enllaç entre els formants dels mots compostos en aquells casos en què també figura en anglès i per prescindir-ne quan no apareix en la denominació anglesa. Per exemple: bromocriptine s’adapta com a bromocriptina, mentre que bromazine s’adapta com a bromazina.

4. La sintaxi en les denominacions sintagmàtiques. En els noms de fàrmacs constituïts per més d’un mot se segueixen les recomanacions sobre química orgànica4 i química inorgànica5 publicades en català per l’Institut d’Estudis Catalans. Per exemple: tranexamic acid s’adapta com a àcid tranexàmic. 5. El gènere. Les denominacions comunes internacionals en català tenen gènere femení si acaben en a àtona i gènere masculí si acaben en qualsevol altra terminació. Així, imipramina és femenina, mentre que morniflumat i paricalcitol són masculines. 6. L’accentuació. En general, les denominacions catalanes acabades en vocal es consideren planes; en canvi, les que acaben en consonant solen ser agudes. Per exemple: alanina i cefpiroma són planes, però parecoxib i abarelix són agudes. A banda de la consulta de les denominacions de principis actius recollides en el cos del lèxic, les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substàncies farmacèutiques són un instrument rigorós per a l’adaptació al català del nom dels diversos fàrmacs que es van incorporant a la pràctica clínica. Així, el Lèxic de fàrmacs es pot considerar una obra de present, però també de futur, perquè l’edició en línia permet que es pugui consultar i actualitzar de manera àgil i permanent. Anna Llobet Solé, TERMCAT, Centre de Terminologia Notes 1. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/Presentacio/ 2. Si voleu més informació, vegeu LLOBET i SOLÉ, Anna. “Ibuprofè o ibuprofèn?”. Servei d’Informació Col·legial (2007), núm. 121, p. 71-72. També disponible en línia a: <http://www.comb. cat/cat/actualitat/publicacions/sic/sic121.pdf> 3. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/docs/ DL/LexicFarmacsDCI.pdf 4. UNIÓ INTERNACIONAL DE QUÍMICA PURA I APLICADA. DIVISIÓ DE QUÍMICA ORGÀNICA. Nomenclatura de química orgànica: Seccions A, B i C: Regles definitives de 1979. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 1989. ISBN 84-7283-132-9 5. UNIÓ INTERNACIONAL DE QUÍMICA PURA I APLICADA. Nomenclatura de química inorgànica: Recomanacions de 1990. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1997. ISBN 84-7283-360-7

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 48

14/06/13 10:51


petits anuncis

TA RATUÏ G A Ç URAN R ANY ASSEG T EL PRIME IÓ C N DURA ONTRACTA DE C

MUTUALISTA JOVE A Mutual Mèdica hem pensat especialment en tu dissenyant el producte MUTUALISTA JOVE que et garanteix de forma gratuïta el primer any:

· ASSEGURANÇA DE 3O PRIMERS DIES: 300 € mensuals per cobrir les teves GUÀRDIES en cas de baixa laboral. · ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ JOVE: aportació creixent de 3 €/mes, interès tècnic de l’1,75% + Participació en Beneficis.

· ASSISTÈNCIA EN VIATGE: per rebre assistència en els teus viatges et garantim 18.000 € per a despeses mèdiques, incloent-hi esports d’aventura o col·laboracions amb ONG’s.

Medicorasse l’informa: 902 198 984

35-60 SIC 138_2.indd 49

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

49

14/06/13 10:51


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. General Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica.Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Llogo consulta mèdica 100 m2 Balmes-Rosselló. Tots els despatxos completament equipats, recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequible i negociable. INFORMACIÓ: Tel. 609 369 912 Lloguer de despatxos Situació: Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes.Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688 Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica.Tels. 933 906 716 / 627 561 091. Email: zonamedica@zonamedica.es Despatx Via Augusta 106 m2 Consultoris un o més metges, 2 grans i 1 menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 Hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims. INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

50

Lloguer despatxos Situació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ:Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Consultes externes a Policlínica Barcelona Oferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals. INFORMACIÓ: Tel. 934 161 616. Email: info@consultorisvallirana.com

Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127

Es lloga pis molt cèntric 100 m2 Equipat per a habitatge (o consulta). 3 habitacions, amplis saló i menjador exteriors, bany, lavabo i cuina, calefacció central, escalfador, etc. Preu de lloguer assequible i negociable. Tracte directe sense intermediaris. INFORMACIÓ:Tels. 932 185 727 / 630 087 999

Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals.Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed. net. Tel. 933 906 700

Neuròleg ofereix compartir despatx mèdic amb altres professionals Situat al carrer Balmes-Trav. de Gràcia. Preu per mòdul 200 €. INFORMACIÓ: Verónica. Tels. 618 469 025 / 932 072 034 Centre mèdic s’ofereix per col·laborar amb metges especialistes “mutualistes” i no mutualistes. Carrer Muntaner 335. INFORMACIÓ: Dr. Alkhadra. Tel. 665 910 836

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Ganduxer-Via Augusta Magnífic local de 1000 m2 aprox. Cantonada vidrada de 25 m. Diàfan. Molta llum natural. Estat impecable. Ideal per a petita clínica, consultoris, etc. També per a inversor. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Compro o llogo clínica dental en funcionament Compro o pago lloguer de clínica dental en procés de jubilació, amb clientela inclosa. INFORMACIÓ: Tel. 626 203 413

Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Consultes mèdiques i psicològiques Gran de Gràcia i Trav. de Gràcia Es lloguen despatxos totalment equipats. Molt bona comunicació i ambient. Per ocupar sales de forma individual o en equip. Servei de secretaria de 9 a 21, aire condicionat, calefacció, office, espais informatitzats.Visiti la nostra web: www.espaciosmedicos.com. O passi a veure’ns sense compromís INFORMACIÓ: Tel. 932 183 919 / 625 477 117. Email: consultasmedicas@comb.es

Lloguer dos despatxos Situació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes.Tel. 658 848 398 Centre de Negocis AGENDA Situació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Es porta agenda del metge. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. INFORMACIÓ:www.centrodenegociosagenda.com; Tel. 934 880 606; Email: ofibarna@arrakis.es

Particular lloga local assolellat de 150 m2 ideal per consulta mèdica Situació: Capità Arenas, 3-5. Excel·lents comunicacions. (metro i bus de la Diagonal), 2 pàrquings de lloguer pròxims. 2 nivells: recepció planta baixa i despatxos a l’entresòl, 2 lavabos. Equidistant de Clínica CIMA, Hosp. de Barcelona, IU Dexeus, al costat laboratori i clínica dental. Finca representativa, amb conserge i vigilància. INFORMACIÓ: Tel. 677 288 636. Email: fmeridap@hotmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 50

14/06/13 10:51


petits anuncis

Es lloga despatx en centre mèdic Teknon. INFORMACIÓ: Dra. Ferrer. Tel. 667 680 329 Compartir despatx mèdic per fer servir només als matins. Espaiós, remodelat, ben moblat. Situació: Diputació-Roger de Llúria. INFORMACIÓ: Tel. 620 611 952 Es lloga centre mèdic a Santa Coloma de Gramenet Situació: Davant del metro i autobusos, a peu de carrer, situació immillorable. Pàrquing públic a 20 metres. Cartera de pacients 2000. El local té dues plantes amb ascensor, 17 boxes, i es deixa amb el mobiliari i material mèdic. Actualment està en actiu.Tots els permisos municipals i sanitaris vigents. Preu: Es demana 2. 500€ de lloguer mensuals INFORMACIÓ: Sra. Montserrat.Tel. 652 183 930 Clínica dental amb dos gabinets lliures compartiria espai amb professional d’estètica. INFORMACIÓ: Tel. 669 299 339. Email: beloma@hotmail.com Es lloga despatx mèdic Situació: Ronda General Mitre-Balmes. 50 m2. Aire condicionat i calefacció. Bona comunicació. Cèntric. INFORMACIÓ:Tels. 629 708 703 / 666 418 525. Email: catherinemayran@yahoo. fr Centre mèdic lloga despatxos matins o tardes, totalment equipats, amb secretària. Zona cèntrica: Roger de Llúria-Còrsega. INFORMACIÓ: Tel. 932 379 239 Reconegut centre reumatologic a Barcelona Lloga despatxos preferentment reumatòleg, traumatòleg, clínica del dolor, dietista, podòleg, etc. Equip amb fisioterapeutes, osteòpates, etc. Imatge corporativa i web del centre de la qual es pot formar part. Informatitzat. Cèntric. INFORMACIÓ: Srta. Merce. Tel. 933 186 969 Lloguer de consulta Situació: Calvet, 30 Diagonal-Francesc Macià Barcelona. Lloguer despatxos mèdics a estrenar, 320 m2 d’instal·lacions. Decoració alt estanding, completament equipats, a punt per treballar, amb tots els serveis, recepció trucades, agenda telefònica A/C, ADSL, etc. Darrers mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797 Lloguer Consulta a Muntaner-General Mitre Consulta ideal per a dos o quatre metges. 2 sales d’espera, 2 despatxos i una sala de cures. Conserge des de les 7 fins a les 22,30 hores. 75 m2. INFORMACIÓ: Fincas Anzizu. Tel. 620 926 337 Es lloga despatx mèdic per mòduls de matí o tarda a professionals de diferents especialitats mèdiques (acupuntura, naturopatia, osteopatia, kinesiologia, homeopatia, etc) en CentreMèdic Homeopàtic Atanor, situat a Av. Diagonal/Pau Claris. INFORMACIÓ: Sra. Lali. Tels. 934 160 787 / 934 159 550. Email: www. atanor. cat

Llogo despatxos mèdics cèntrics Situació: Consell de Cent-Girona. Completament equipats, Dies/hores-matins o tardes, amb secretaria, recepció, sala d’espera, lavabos, internet. INFORMACIÓ: Elena Sanchez (de 8 a 15 h).Tels. 932 476 290 / 647 300 629

Es traspassa consulta mèdica de Traumatologia a Terrassa en funcionament. Amb cartera de clients. INFORMACIÓ: Tels. 935 100 023 (matins) 937 330 926 (tardes)

Solar equipaments sanitari-assistencials Situació: Valldoreix. Aprox. 2.000 m2 fent cantonada. Característiques immillorables per configuració i ubicació. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Es ven o es lloga de particular a particular consulta mèdica moblada de 90 m2 a Plaça Lesseps, 33 (Barcelona). Consta de 5 hab. + 2 banys, calefacció i aire condicionat. INFORMACIÓ:Tels. 934 069 118 / 616 665 256

Es lloguen despatxos per a consulta Situació: Zona Eixample-Gràcia, a 5 min. del metro Joanic (L4). Lluminosos, ben comunicats i tranquils. Inclouen aire condicionat, sala d’espera, neteja i ascensor. Dues modalitats de lloguer: mensual i per hores. Possibilitat de compartir un mateix despatx. Preus segons ús. Per a més informació www. despatxosabarcelona.com INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651 829 221. Email: mrfalguera@yahoo.es

Lloguer de despatxos Situació: Planta baixa a l’Av. Diagonal (Pl. Francesc Macià). Centre mèdic ofereix lloguer de despatxos totalment equipats. Inclou: servei de recepció (coordinació d’agendes i trucades), sala d’espera, telèfon, wifi, calefacció, aire condicionat, servei de neteja, instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu competitiu. Fotos i més informació a www. despachosmedicosbcn.com; Tels. 935 500 106 / 686 413 105 (Marisa)

Local nou 170 m2 Sarrià-Sant Gervasi Adequat consultori mèdic, anàlisis clíniques, representació o oficines. Tracte directe propietari.Tan sols 900 € al mes incloses les despeses comunitàries. 350 € més per escriure contracte, sense comissions. INFORMACIÓ:Tels. 932 034 411 / 627 316 031

Es comparteix despatx tardes o es lloga als matins Situació: Dalmases-Dr. Roux. Té dos despatxos amb sala d’exploració, 2 sales d’espera, recepció, calefacció, aire condicionat, 1 lavabo. INFORMACIÓ: Tel. 649 810 975

Clínica per compartir amb odontòleg, cirurgià plàstic, ORL o maxil·lofacial Molt ben situada a zona Plaça Molina. Totalment equipada, molta llum i bon ambient. Disposa de quiròfan ambulatori. Lloguer per mòduls de matí o tardes. Preu inclou recepció (de 8 a 19 h), manteniment, aigua, llum, calefacció, aire condicionat, fibra òptica per internet, 2 sales d’espera, fil musical. INFORMACIÓ: Tel. 678 625 272 tardes (a partir 16 h. ) Lloguer d’un despatx a Barcelona en centre mèdic autoritzat. Localització AribauVia Augusta. INFORMACIÓ:Tels. 619 743 434 / 606 938 551 Lloguer de despatxos per passar consulta Situació: Aragó, 633, baixos. (Zona Clot-Barcelona, a peu de carrer). Atenció personalitzada amb recepció i secretaria tot el dia des de les 8 h a les 19 h. Es porta agenda del metge. Ben comunicat, amb aire condicionat i calefacció. Preus segons dies i despatx. Preu: des de 95 €/mes. INFORMACIÓ: Santi Romo. Tel. 932 456 785. Email: s.romo@grogaprevencio.com Es busca laboratori d’anàlisis clíniques per llogar INFORMACIÓ: Jaume Arnal. Tel. 678 658 004. Email: jaumearnal@telefonica. net Centre mèdic autoritzat amb número de registre lloga despatx en mòduls de matí o tarda. Zona Aribau-Via Augusta. INFORMACIÓ: Tel. 619 743 434

Diversos Boomerang-secretaria telefònica www. boomerang-secretaria-telefonica.es. Atenem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. Email: boomerang2@movistar.es Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ:Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Classes d’anglès 30 anys d’experiència. Tots els nivells. Particulars o petits grups. Matins o tardes, en el meu despatx o en el seu. INFORMACIÓ: Tel. 647 873 390. Email: john@ elcasalbarcelona.com Interiorista Realitza disseny interiors i reformes d’oficines, recepcions i consultes, habitatges i locals comercials. Gestió d’obres i pressupostos. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. +34 696 400 484. Email: angeles@urgellinteriorismo.com

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 51

51

14/06/13 10:51


petits anuncis

Reformes Obres de reforma “low cost” d’oficines, consultes, habitatges i locals comercials. Disseny d’interiors. Organització d’espais, gestió d’obres i pressupostos. INFORMACIÓ: Tel. +34 696 400 484. Email: angeles@urgellinteriorismo.com Es busca metge jubilat Per compartir pis gran a Bonanova. INFORMACIÓ: Tel. 606 428 010

Habitatge Es ven pis. Directe del propietari Situació: Pg. Bonanova. 235 m2, 4 habitacions + servei (total 5), 4 cambres de bany. Aire condicionat. Dobles vidres. 2 places grans de pàrquing. 2 piscines. 1 pati interior de 1. 000 metres. 2 ascensors. Porter.Vigilància 24 hores. Finca règia. Despeses comunitat 300 €. Es ven a preu inferior a la taxació. INFORMACIÓ: Sr. Alonso. Tel. 650 394 960 Diagonal-Pg. de Gràcia Pis a estrenar. Aprox. 80 m2, 2 habitacions, 2 banys (suit). Ampli saló-menjador, cuina totalment equipada. Aire condicionat + bomba de calor, parquet, armaris. Exterior, alt, molt assolellat. Acabats de primer nivell. Finca senyorial amb porteria. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Treball Senyora de 59 anys Administrativa, auxiliar de clínica, amb experiència en informàtica, recepció. S’ofereix per a despatx, consultori o similar. INFORMACIÓ: Lourdes. Tels. 932 210 836 / 627 626 109 S’ofereix secretària recepcionista Amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780 Soc psicòloga, havent exercit com a tal, actualment fa 12 anys que treballo com a secretària en un Centre d’Atenció Precoç (CDIAP), busco feina tres tardes a la setmana. Coneixements d’anglès. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Isabel Suriol. Tel. 678 632 038 (preferentment tardes)934 170 083 (contestador) S’ofereix persona per treballar en consulta Matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S.Tècnic en administració i auxiliar diplomat en farmàcia. INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

52

Auxiliar d’infermeria de 45 anys amb referències S’ofereix per treballar en centre mèdic. Amb experiència en tasques de recepció i servei d’atenció al pacient. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria amb 15 d’experiència com a recepcionista-telefonista per treballar en consulta, clínica o similar.Tracte en públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Experiència a Vall d’Hebron, despatx mèdic i geriatria. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. Email: mcoso3@hotmail.com S’ofereix com a secretària mèdica o recepcionista Per treballar en consulta mèdica. Horari partit o complet. Estudis fins al COU i formació d’administrativa. Experiència en consultes mèdiques de psiquiatria infantil i en laboratoris. Català nivell C. Certificat de professionalitat en gestió de RRHH. INFORMACIÓ: Romina Tallada Busquets. Tels. 934 234 952 / 625 583 353. Email: romina_09_04_1977@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència en recepció, call center, gestió de mútues, atenció al públic i programació d’agendes. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894 Secretària de direcció, per a consulta mèdica privada o similar Més de 20 anys d’experiència en diferents sectors. Do de gents, saber estar i marcada orientació de servei al client. Domini de l’entorn Office. Català nivell C i nivell mig en francès i anglès. Preferentment Barcelona ciutat. INFORMACIÓ: Marga Sebastián.Tels. 609 265 852 / 932 852 200. Email: margasebastian@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista o telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Coneixement d’informàtica. Català Nivell C i anglès nivell mig. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 650 089 369 / 933 525 706. Email: montsesosp3@hotmail.com Administrativa - Recepcionista - Telefonista S’ofereix noia de 35 anys per treballar en consultori o clínica. Molta experiència en tasques administratives i en tracte amb el públic. Anglès i italià. Informàtica. Gran capacitat d’aprenentatge. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 653 423 669. Email: masapi41@yahoo.es S’ofereix diplomada en infermeria per treballar per les tardes Disponibilitat immediata. En consultori mèdic, hospital i clínica, o com a infermera particular. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 699 698 113

S’ofereix per treballar en consulta o clínica Auxiliar administrativa amb experiència a l’ICS durant nou anys. Coneixements d’informàtica a nivell d’ofimàtica. Català nivell C. Responsable, treballadora i amable. INFORMACIÓ: Marina Valls. Tels. 607 186 532 / 934 900 623 Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiència en atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofimàtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. Email: montsemolins@gmail.com S’ofereix administrativa-recepcionista per a consulta o centre mèdic Àmplia experiència en el sector. Responsable i resolutiva. Disponibilitat horària. Català i castellà. Informàtica. INFORMACIÓ: Gemma.Tel. 637 523 795. Email: gemmmaba@gmail.com S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista per a consulta mèdica, tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies. Jornada completa o parcial. 30 anys, responsable, bona presència. INFORMACIÓ: Rebeca.Tel. 618 492 420. Email: rbkita13@hotmail.com S’ofereix secretària-administrativa Experiència en atenció al client, programació de visites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mútues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació. INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 387 488 S’ofereix senyora de 54 anys amb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o administrativa. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Griselda Anselmet Güell. Tel. 627 340 707. Email: grisanselmet@hotmail.es Administrativa-recepcionista amb experiència en recepció, consulta mèdica privada, gestió de mútues i agenda, transcripció d’informes, tasques comptables. . . s’ofereix per a consultori, hospital, etc. Títol d’auxiliar de clínica. Disponibilitat i horari sense problemes. INFORMACIÓ: Montserrat Moreno. Tel. 696 244 180. Email: montmogu@gmail.com Busco feina com a secretària o recepcionista en consultori o clínica Situació: a Barcelona o rodalia. Noia de 29 anys amb estudis superiors. Domini del català i castellà.Alemany elemental. Experiència en atenció a les persones i en tasques administratives. Informàtica i mecanografi a. Bona presència. Disponibilitat de jornada de matins (intensiu o parcial) o tot el dia fins a les 19 h. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Cristina Gomez.Tel. 659 016 063. Email: lulamae@hotmail.es

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 52

14/06/13 10:51


petits anuncis

Treballadora familiar, educadora infantil, auxiliar de geriatria, psicoterapeuta de 55 anys amb molta experiència amb el tracte al públic, s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Bona presència . Informàtica nivell usuari. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: OLGA. Tel. 686 131 254. Email: olga. soler.esquerda@gmail.com Administrativa-recepcionista amb experiència S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Capacitat d’adaptació. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Castellà i català. Disponibilitat d’horari i moltes ganes de treballar. INFORMACIÓ: Inés Cortada Garcia. Tel. 627 722 259. Email: cortada.ines@gmail.com Recepcionista-secretària amb experiència s’ofereix per treballar amb metge en consultori o clínica Bona presència, responsable, organitzada, educada, idiomes. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 609448872. Email: isabelmar68@gmail.com S’ofereix noia de 34 anys per a recepcionista en consulta mèdica responsable, educada i simpàtica. Disponibilitat d’horari i experiència en tracte al públic. Idiomes: català i castellà, llengua materna, anglès nivell alt. Informàtica a nivell usuari. Títol oficial d’auxiliar de clínica. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 616 094 531 S’ofereix senyora per treballar en consulta privada o centre mèdic com a recepcionista, molta experiència en tracte amb el públic. Atenció telefònica. Agenda de visites. Passar la consulta. Arxiu. Informàtica a nivell d’usuari. Idiomes: castellà, català parlat, polonès i rus. INFORMACIÓ:Yolanda.Tels. 620 957 562 / 932 115 897. Email: yolanda_stepien@hotmail.com Secretària-administrativa-recepcionista Amb un any d’experiència a la Clínica MAZ Sant Honorat, amb estudis universitaris. 38 anys. INFORMACIÓ: Gemma.Tel. 679 743 572. Email: gemmapl@yahoo.com Auxiliar de clínica amb experiència S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Disponibilitat d’horari. Castellà i català. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Montse Cortada García.Tel. 669 458 423. Email: mcortadagarcia@hotmail.com Secretària mèdica administrativa per treballar en consulta privada o centre mèdic Responsable i amb experiència en tracte amb públic. Idiomes: català i anglès. Word Excel i Power Point. Disponibilitat matins i jornada intensiva. INFORMACIÓ: Rosa. Tels. 629 930 215 / 934 364 193

Secretària administrativa polivalent 39 anys, 20 anys d’experiència i bona presència.Títol secretariat de direcció.Anglès, alemany i català nivell C. MS Office avançat i programes de gestió. INFORMACIÓ: Ruth. Tel. 666 046 301. Email: ruthsoto_2000@yahoo.es Secretària administrativa-recepcionista Amb experiència en consultori mèdic i atenció al pacient. Titulada en secretariat de direcció. Idiomes: català, castellà, alemany, anglès i francès avançat. Coneixement de MS office i SIC. 47 anys, bona presència. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Marta Colomé.Tel. 649 984 889. Email: m.colome@hotmail.com S’ofereix recepcionista, telefonista amb àmplia experiència en gestió administrativa, consultes personalitzades en programació d’intervencions, pressupostos i tractaments preoperatoris. Organitzada, puntual i molt responsable. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Inma Alcantara.Tel. 639 727 189. Email: imma.alp@hotmail.com S’ofereix recepcionista-telefonista i administrativa 25 anys d’experiència. Atenció al públic i administració. Àmplia experiència en l’àmbit sanitari. Certificació de paquet office. Català-castellà. Responsable i treballadora. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Mercè Romero.Tel. 677 797 903. Email: mercenot@yahoo.es Auxiliar d’infermeria per treballar en centre mèdic i consultes privades. Amb anglès, català. Disponibilitat matins o tardes. INFORMACIÓ: Nancy Perales.Tels. 934 555 070 / 648 747 883. Email: npo43@hotmail.com Administrativa-Recepcionista (54 anys) Per a consulta mèdica o clínica. Amb experiència. Disponibilitat: dimarts i dijous de 8,30 a 13,30 h (possibilitat de dissabtes al matí), INFORMACIÓ: Maria. Email: maria.m.llort@ gmail.com Secretària mèdica-recepcionista M’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima disponibilitat. Amb experiència en consulta mèdica i gestió mutues. Títol d’auxiliar d’infermeria. INFORMACIÓ: Montse Gregori Valls. Tel. 646 315 935. Email: montsegregori@hotmail.com S’ofereix secretària administrativa recepcionista amb experiència Per treballar en consulta mèdica. Excel·lents referències. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 633 408 882. Email: mblanco63@gmail.com Recepcionista-telefonista 45 anys s’ofereix per a consulta privada, clínica o grup mèdic Auxiliar Clínica amb secretariat mèdic. Estalvi SS per discapacitat 33%. Actual treball caps de setmana, desitjo treball horari complet o matins o tardes.Treball actual amb grup mèdic de 10 professionals de 9 a 21 h. Agenda telefònica, treball amb mútues, arxiu i administració. Català nadiu. INFORMACIÓ: M. Carmen Garcia. Tel. 646 202 650. Email: carmenchugar@hotmail.com

S’ofereix per treballar en consulta mèdica Senyora de 48 anys d’edat, bona presència i amb àmplia experiència d’atenció al públic, s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Incorporació immediata, disponibilitat horària completa. INFORMACIÓ: Beatriz. Tels. 934 052 758 / 660 938 070. Email: bma_64@hotmail.com Recepcionista-administrativa: Barcelona i Maresme. Català, anglès elemental. Ofi màtica avançada. Exp: atenció telefònica, gestió agenda, redacció documents. Tracte agradable, resolutiva, bona presència. INFORMACIÓ:Tel. 669 725 165. Email: Solicitar C. V. : alellaros@hotmail.com Auxiliar d’infermeria 51 anys. Més de 20 anys d’experiència en sanitat pública i privada. S’ofereix per realitzar tasques administratives i donar suport al metge a la consulta. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Amparo Aragó.Tel. 627 691 800. Email: amparoarago2008@hotmail.com Administrativa-recepcionista amb 23 anys d’experiència S’ofereix per a consultori mèdic o clínica. Experiència en tracte amb públic i tasques administratives. Informàtica, català, anglès bàsic. Postgrau de recursos humans. INFORMACIÓ: Lidia. Tel. 630 545 567. Email: lidiagc30@yahoo.es Infermera s’ofereix per treballar en consulta mèdica i clíniques Responsable, bona presència, 40 anys. Disponibilitat immediata. Mitja jornada o intensiva (preferiblement matins), INFORMACIÓ: Núria. Tel. 647 626 165. Email: nuria-as@hotmail.com Auxiliar d’infermeria i auxiliar dental s’ofereix per treballar en consulta mèdica 10 anys d’experiència. Persona responsable, educada, culta i amb bona presència. Català i castellà. Disponibilitat entre 20 i 30 hores de treball a la setmana, matins o tardes, possibilitat de flexibilitat en l’horari. Edat 48 anys. INFORMACIÓ: Núria Pastor. Tel. 699 718 828. Email: fliesa@hotmail.com Dona amb més de 20 anys d’experiència com a administrativa i atenció al públic. Tinc habilitats informàtiques nivell usuari (Word, Acces), i Advance amb Excel, castellà i nivell mig d’anglès. FP Administratiu. Em considero una persona amb bon tracte personal, empàtica i responsable. Referències. INFORMACIÓ: Rosa Maria Ciurana Sauri. Tel. 625 995 598. Email: rmciura@telefonica. net S’ofereix per treballar d’auxiliar administrativa-recepcionista i telefonista en clínica i consulta mèdica. Amb 20 anys d’experiència. Disponibilitat d’horari. Francès natiu, català i castellà, parlat i escrit. Experiència de treball amb gent gran i de contacte amb la gent, tant telefònic com personal. Possibilitat de fer suplències per hores INFORMACIÓ: Mari Carmen Molina. Tel. 934 204 278. Email: marycmolina@gmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 53

53

14/06/13 10:51


petits anuncis

Dona de 54 anys s’ofereix per tasques administratives i d’atenció al públic per consultori mèdic o clínica. Preferentment mitja jornada. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 639 230 960. Email: rosamallolc@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència en atenció al públic i vendes. Informàtica a nivell d’usuari (paquet office) i programes de gestió de vendes. Disponibilitat immediata i flexibilitat horària. INFORMACIÓ: Rosa Espinosa de los Monteros. Tels. 933 711 380 / 671 637 649. Email: rusicorreo@gmail.com Administrativa-telefonista-recepcionista Disponibilitat completa i immediata. Atenció al públic. Experiència en notaria. Idiomes: català i castellà. INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 666 100 498 Auxiliar administrativa busca feina en una clínica o consultori mèdic de Barcelona ciutat. Dona catalana de mitjana edat amb 30 anys d’experiència en tasques administratives i nocions de comptabilitat. Bon nivell de mecanografi a. Domini del castellà. Bona presència i de tracte afable. Disponibilitat horària total. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Tel. 933 118 324. Email: setisela@hotmail.es S’ofereix recepcionista-administrativa per a consultori mèdic 47 anys, amb coneixements d’ofimàtica, responsable, bona presència i capacitat organitzativa, flexibilitat horària i molta experiència en el tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Tel. 630 875 866. E-mail: martaferrelopez@gmail.com

54

S’ofereix noia de 35 anys Molt seriosa i responsable, per treballar com a auxiliaradministrativa o recepcionista en centre mèdic. Experiència en consultori mèdic privat, bon tracte amb els pacients. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat mitja jornada o completa. Zones: Barcelona, l’Hospitalet o voltants. INFORMACIÓ: Esther. Tel. 605 153 187 Òptica optometrista Situació: Barcelona i voltants. Amb experiència en consulta oftalmològica i en clínica, s’ofereix per treballar en lloc similar. Funcions: refraccions i proves optomètriques (població adulta i pediàtrica), proves de diagnòstic oftalmològiques, adaptació de lents de contacte i assessorament al pacient. INFORMACIÓ: Imma. Tel. 606 718 217. Email: immadefebrer@yahoo.es S’ofereix secretària, recepcionista i administrativa amb 32 anys d’experiència Experiència en recepció de trucades, atenció telefònica. Amb capacitat organitzativa i tracte humà. Experta en SAP i domini de les eines informàtiques. Incorporació immediata. Disponibilitat tot el dia. Bilingüe català i castellà, nivell intermedi d’anglès. INFORMACIÓ: Roser. Tel. 661 416 925. Email: roser.fericle@hotmail.com

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica Tasques d’administrativa i recepcionista. Disponibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ: Maite. Tel. 626 480 757

Utillatges Venc 1- Microscopi Olympus. 4 objectius i contrast de fases. 2- Ecògraf Aloka SSD500 amb sonda convex adaptables a altres set amb impressora i carret suport. 3- Esterilitzador en sec Steribox Master. INFORMACIÓ: Dr. Juan Antonio Menchen.Tels. 934 549 192 / 639 390 404 Venda d’un equip Cynergy TM; Multiplex Ideal per al tractament de lesions vasculars cutànies amb làser PDL (colorant pulsat) i ND: Yag (neodimio yag) en únic pols. Casa comercial: Cyanosure. Antiguitat de 3 anys. Ref: 100-7002181. Preu de venda: 30. 000 euros. INFORMACIÓ: Dra. Azucena Fernández. Tel. 934 541 221 de 10 a 14 h. Email: afernandez@clinicasveltia.es

Secretària, recepcionista i administrativa amb més de 33 anys d’experiència Experiència en organització d’agendes, atenció telefònica. Amb capacitat organitzativa i tracte humà. Domini Word, Excel, Power Point, internet i correu electrònic. Idiomes anglès natiu, castellà i català. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Dolores Herrero.Tel. 637 874 612. Email: lolaherreroerustes@hotmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 54

14/06/13 10:51


informació col·legial

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS

Nou Màster en Atenció Integral al Pacient Crònic Entrevista a Jaume Padrós, codirector del Màster en Atenció Integral al Pacient Crònic. Aquest màster s’emmarca en el programa de formació del Centre d’Estudis Col·legials per a l’any acadèmic 2013-2014. L’objectiu d’aquest nou màster és oferir una visió integral a tots els professionals sanitaris de l’abordatge del malalt crònic, tant en l’àmbit assistencial com en la gestió dels recursos sanitaris.

“Oferim una formació interdisciplinària per a l’atenció dels malalts crònics”

És la primera edició d’aquest màster. Per què han decidit posar en marxa aquest programa? A quines necessitats formatives respon? Jaume Padrós: Els canvis demogràfics i el progressiu envelliment de la població en les societats més desenvolupades —i la nostra no n’és una excepció—, han configurat un escenari en el qual les malalties cròniques ocupen gran part de les consultes d’atenció primària i representen un percentatge important dels ingressos hospitalaris. El creixent grup de població de malalts de llarga duració requereix una resposta transversal, eficient i eficaç en l’abordatge de la seva situació, tant des d’un punt de vista sanitari com de gestió dels recursos disponibles. Per donar resposta a aquesta necessitat emergent, el proper any docent 20132014 el Centre d’Estudis Col·legials del COMB impartirà un nou Màster sobre Atenció Integral al Pacient Crònic. Quins són els objectius principals del programa docent? JP: Es tracta de preparar diferents professionals sanitaris, metges, infermers, psicòlegs, diplomats en treball social, i altres implicats en el procés assistencial dels malalts crònics perquè tinguin una visió global de les necessitats d’aquest tipus de pacient i puguin donar la solució adequada en cada cas. El màster no pretén il·lustrar sobre cada patologia en detall des del punt de vista mèdic, sinó abordar els processos de manera integral, posant èmfasi tant en el pacient com en el funcionament del sistema sanitari. Que caracteritza les pràctiques que es realitzaran en diversos centres assistencials? JP: Hem plantejat que els alumnes no sols rebin una formació teòrica sinó una aproximació pràctica en centres assisten-

cials com residències geriàtriques, centres sociosanitaris i CAP, entre d’altres, ja que la complexitat de l’atenció al pacient crònic es troba en diferents institucions. Les pràctiques són un total de 100 hores, que considerem que són suficients perquè qui accedeixi al curs tingui una visió aproximada de la realitat del pacient crònic. A qui va dirigit el màster? Quin perfil de professional en podrà treure més profit? JP: No és un màster dirigit exclusivament a metges, el que ambicionem és oferir una formació interdisciplinària per a l’atenció dels malalts crònics de la qual es puguin beneficiar tots els professionals sanitaris. El programa s’adreça a llicenciats i diplomats universitaris interessats a adquirir i aprofundir en els coneixements, les actituds i les habilitats necessàries per oferir una atenció de qualitat als pacients amb malalties cròniques en les seves diferents etapes evolutives i gestionar adequadament els recursos disponibles. Quines són les principals sortides professionals? JP: La mateixa actualitat de la gestió sanitària està reclamant professionals que puguin respondre a la necessitat evident d’atenció als pacients crònics. Les sortides professionals se situarien en el camp assistencial, de gestió de serveis o en activitats de recerca. Alguns exemples són serveis d’hospitalització sociosanitària o residencial, atenció primària i domiciliària, i disseny d’intervencions comunitàries. També cal destacar la introducció d’un element molt innovador, que és la preparació dels professionals perquè puguin assumir responsabilitats en els processos que afecten aquests malalts, que sovint són complexos perquè requereixen la interacció de diverses disciplines.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 55

55

14/06/13 10:51


informació col·legial

56

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 56

14/06/13 10:51


informació col·legial

Un tast de la col·lecció... www.museudelamedicina.cat

1

2

1. Orla de la promoció de 1956 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. 2. Colposcopi. Leisegang, West Berlin, c 1980.

K

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya · Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president · Dr. Àlvar Net i Castel · Dr. Jacint Corbella i Corbella · Dr. Joaquim Ramis i Coris · Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent · Dr. Modest García i Moll · Dr. Manuel Armengol i Carrasco · Dr. Pau Casals i Caus · Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà · Dr. Francesc Cardellach i López · Dr. Carles Hervàs i Puyal · Sr. Leopold Galmes i Creus · Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció · Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya · Sara Fajula, arxivera del COMB

olpos és el terme grec relatiu a la vagina, l’arrel que permet construir el concepte de colposcopi. Un neologisme que va entrar a formar part de la terminologia mèdica a partir de la dècada de 1940. El Museu ha rebut dos d’aquests instruments, propis de la pràctica ginecològica, emprats per a l’observació directa i amplificada de tot el tracte genital inferior (coll, vagina i vulva). Està format per un sistema òptic amb un focus de llum que proporciona augments i permet examinar el coll de l’úter amb molta precisió. El colposcopi ha estat un aparell molt comú a les consultes ginecològiques i ha tingut un paper destacat en la prevenció i diagnòstic precoç del càncer del coll uterí, així com en el seguiment i control de lesions de baix grau i ja tractades de la vagina i de la vulva. El primer colposcopi pertanyia a la senyora Núria Barloque Trius, que el passat mes de juliol de 2012 va donar al museu, procedent de la consulta del seu marit i ginecòleg Antoni de Lara Camprodon, qui exercia en consulta privada i també a l’Hospital de Sant Pau. El colposcopi procedent del Berlín occidental ha estat donat per la doctora Maria Torrents Vergés, metgessa especialitzada en ginecologia des del 1973, jubilada recentment, i una de les precursores de la planificació familiar

natural a la ciutat de Barcelona des de fa més de 30 anys. D’altra banda, tot seguint la iniciativa de cerca, rescat, conservació, ordenació i difusió del patrimoni fotogràfic i fílmic produït a Catalunya sobre tema mèdic, des del Museu seguim recopilant les orles de les facultats de medicina universitàries catalanes. Quant a les orles de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Museu disposa de més de 50 orles de diferents promocions, que van des de la promoció de 1859-1865 fins la que va acabar l’any 1985. Aquest valuós patrimoni gràfic i fotogràfic suposa una important font d’informació dels graduats en medicina i dels seus professors des de l’últim terç del segle XIX fins al segle XX. Aquesta font permet fer una anàlisi quantitativa dels estudiants i professors de cada promoció i també la possibilitat de posar rostre als metges dels quals fins ara només disposàvem del seu nom. A més, les orles constitueixen el reflex estètic d’un tipus de grafisme, així com de la simbologia mèdica i d’altres elements pictòrics d’una societat i cultura concretes. L’últim exemple d’aquesta font iconogràfica procedeix de la donació que ha fet el doctor Bartolomé Kaiser Saura: la seva orla de la promoció de 1956 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 57

57

14/06/13 10:51


informació col·legial

Caricatures de metges...

1

2 1. Leandre Cervera Astor, fisiòleg. La Medicina Catalana, 1936, MHMC. 2. José Miguel Martínez, anestesiòleg. Bon, anys 1930. Fons Família Bon. 3. Rosa Turu Marsal, ginecòloga. Galeno, anys 1920. Fons Ramis, MHMC.

3

E

l treball desenvolupat per a l’execució de la Nadala “Caricatures de Metges”, produïda pel COMB el passat desembre de 2012, s’ha ampliat i transformat en l’exposició del mateix títol que es pot visitar a la seu col·legial fins a finals del 2013. L’aposta que el COMB fa per mantenir la qualitat cultural d’aquesta institució confirma el compromís col·legial per damunt de la difícil conjuntura actual. La recerca documental que mostra l’exposició no només és considerable atesa la presència de prop de dos centenars de metges caricaturitzats, sinó també pel fet excepcional que un mitjà com aquest permet fer una mirada a la història contemporània de la medicina catalana. En efecte, les publicacions –generals i mèdiques, les 58

galeries d’art i les exposicions a institucions mèdiques, els artistes del traç reflexiu i els professionals de la medicina formen les quatre potes d’una recerca excepcional. El COMB honora aquells metges i s’afegeix a una cadena d’accions on l’exposició d’aquests tipus d’obra, que arrenca en el primer terç del segle XX i arriba fins la present exposició, demostra que el públic i el context de recepció d’una obra, com l’exhibida en aquestes manifestacions artístiques, atorga estatus i fa que el cànon establert pels experts sigui variable i dinàmic. Hem il·lustrat aquesta nota amb tres caricatures amb la intenció de mostrar algunes possibilitats d’estudi. El cas de Rosa Turu Marsal és el d’una caricatura feta per Galeno en el context de la promoció d’estudiants de la Facul-

tat de Medicina de Barcelona llicenciada el 1921, entre els quals hi havia el propietari d’aquest fons Miquel Ramis o el futbolista blaugrana Paulino Alcántara. No obstant això, Rosa Turu, natural de Terrassa, tal com reflecteix el dibuix, no es llicencià fins al 1923. Per què apareix, tan arreglada, davant d’una pacient amb un braç amputat, que disseca perplexa? Recull el dibuix un episodi acadèmic? Rosa Turu exerceix breument el 1923 a Terrassa i ja el 1924, casada amb el dibuixant i humorista Pere Prat, s’instal·la a Barcelona, on treballa com a ginecòloga a l’escola d’infermeria de la Clínica Santa Madrona. Com representar, l’any 1936, una especialitat acabada de nàixer com l’endocrinologia? El caricaturista Bon excel·leix a l’hora de reflectir l’esperit i el context professional dels seus metges “objectes” de treball. Aquí, els cossos nus expressen malalties endocrines i els seus sexes queden ocults darrere l’acció màgica del metge Leandre Cervera qui actua darrera d’una taula on el pàncrees a la copa i la xeringa recorden la recerca sobre els illots pancreàtics i la nova teràpia insulínica. Un altre cas semblant el trobem arran la caricatura del doctor José Miguel Martínez, llicenciat a Barcelona el 1930. Els experts el consideren com un dels pioners en la formulació, delimitació i consolidació de l’anestèsia com a camp disciplinari propi. A això va contribuir de manera substancial la seva pràctica després de la guerra, als anys 1940, a l’Hospital de Sant Pau, on creà i dirigí un Servei d’Anestèsia, impartí cursos i redactà els primers manuals de la matèria. El dibuixant Bon, ja als anys 1930, quan el doctor Miguel es comença a fer càrrec de les anestèsies del servei de cirurgia del doctor Joaquim Trias, fou capaç de fixar els trets del nou expert: supressió química o física del dolor. I en el cas de la química, mitjançant el principal aparell al món europeu i americà d’influència francesa, des dels anys 1910, l’Ombredanne, amb la característica bossa de bufeta de porc, i amb un gas que tenia els dies comptats com a anestèsic, el CO2.

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 58

14/06/13 10:52


petits anuncis

LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES DR. MIQUEL DURAN BELLIDO - DR. JORDI DURAN COMPANY Llicenciats en medicina i cirurgia - Especialistes en anàlisis clíniques

Professionalitat, dedicació, atenció personalitzada i rapidesa LABORATORI CENTRAL Comte d´Urgell 161, baixos · 08036 Barcelona Fax: 93 451 23 30 · mdb@labmdb.com · www.labmdb.com

CENTRES Barcelona · Alella · Arenys de Mar · Badalona · Begues · Canet de Mar · Cardedéu · Castelldefels · Cornellà de Llob. · Gavà · Girona · Granollers · L’Hospitalet de Llob. · Lleida · Madrid · Mataró · Molins de Rei · El Prat de Llob. · Sabadell · St. Cugat del Vallès · St. Joan Despí · St. Just Desvern · Sta. Coloma de Gramanet · Terrassa · Vic · Viladecans · Vilafranca del Penedès… consultar altres centres

Informació cl íni ca

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com

86 36 3 5 4 3 9 OBERT ELS 365

DIES DE L’ANY Laborables de 7 a 20 h. Festius de 8 a 20 h.

Servei d’urgències

365 dies

Disposem de departament propi d´ANATOMIA PATOLÒGICA, de CITOGENÈTICA i de BIOLOGIA MOLECULAR.

AFILIAT A LA MAJORIA DE MÚTUES I ENTITATS D’ASSEGURANÇA LLIURE

Tel. 93 451 66 43 catbio@labcatbio.com

www.labmdb.com www.labcatbio.com

TITULACIÓ EN MEDICINA PREVENTIVA, SALUT PÚBLICA I MEDICINA DEL TREBALL Inspectors acreditats de qualitat ambiental en interiors

Enviament de SMS informatiu al finalitzar les analítiques.

35-60 SIC 138_2.indd 59

CONTROLS:

CONSULTA IMMEDIATA D’ANÀLISIS PER INTERNET:

AMBIENTALS: Estudi, valoració i assessorament de Qualitat Ambiental en edificis, oficines, quiròfans, instal·lacions alimentàries i esportives, etc. Contaminació Biològica (Control microbiològic de superficies, ambients, sist. aire condicionat. Àcars. Investigació LEGIONEL·LA). Contaminació Química. Control de Vapors i Gasos (Formaldehíds, COV, CO, CO2,...). Confort Ambiental (Tª, HR, Contaminació acústica, lumínica…). Recompte de Partícules. AIGÜES: Estudi i anàlisi de potabilitat d’aigües de consum, industrials i residuals. Investigació de 59 LEGIONEL·LA PNEUMOPHILA. Anàlisi Fisicoquímic i de Potabilitat. ServeiMicrobiològic, d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013 ALIMENTS: Anàlisi de tot tipus d’aliments, estudis de Seguretat Alimentària: Implementació d’APPCC. Anàlisis Microbiològics, Químics, Control Higiènic-sanitari i Formació de Manipuladors. VETERINARIS

14/06/13 10:52


informació col·legial

60

Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

35-60 SIC 138_2.indd 60

14/06/13 10:52

Sic138  

Servei d'Informació Col·legia (març 2013-juny 2013)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you