informació col·legial
En record de...
Rafael Esteve de Miguel (Osca, 1924-Barcelona, 2013)
E
l doctor Rafael Esteve de Miguel va néixer a Osca l’any 1924. Va estudiar Medicina a l’Universitat de Barcelona, aconseguint la llicenciatura l’any 1948, amb premi extraordinari. La seva formació en Cirurgia Ortopèdica la va seguir a Anglaterra, entre els anys 1949 i 1953, a l’Hospital Neuffied Orthopaedic Centre, d’Oxford, que dirigia el professor Josep Trueta. L’any 1950, el professor Trueta havia fundat la Girlstone Orthopedic Society, constituïda pels especialistes que s’havien format en ortopèdia a l’Hospital d’Oxford, i el doctor Esteve va entrar a formar-ne part i, amb el temps, en va arribar a ser president; l’any 1982, va organitzar a Barcelona la reunió del grup. L’any 1953, de tornada ja a Barcelona, va centrar-se, d’una manera especial, en l’ortopèdia pediàtrica, i va dirigir el Servei de Rehabilitació de l’Hospital Municipal d’Infecciosos, l’actual Hospital de Nostra Senyora del Mar. Eren uns moments, gairebé epidèmics, de poliomielitis, amb una gran quantitat de pacients ingressats en aquest hospital. Després d’estabilitzar el procés infecciós, es procedia a la rehabilitació motora dels pacients, però algunes de les seqüeles necessitaven tractament quirúrgic, que realitzava també el doctor Esteve; els nens eren operats a l’Hospital Sant Joan de Déu, i les nenes a l’Hospital de Sant Rafael, d’on era, en ambdós centres, cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica. Amb l’aparició de la vacuna l’any 1962, la poliomielitis va anant-se estabilitzant fins que, amb el temps, va arribar a desaparèixer. A l’Hospital de Sant Rafael, cap l’any 1970, es comencen a atendre també adults, encara que el doctor Esteve, ja des de sempre, en tractava privadament a la Clínica Quirón. Va ser un dels impulsors de l’especialització en Cirurgia Ortopèdica i, d’una manera especial, de l’Ortopèdia Infantil que, en aquell temps, quedava 44
inclosa dins l’especialitat de Cirurgia Infantil. Una altra aportació va ser fomentar la necessitat de la rehabilitació, com a complement essencial en el tractament dels problemes osteoarticulars, amb la qual s’aconseguia una notable millora dels resultats. L’any 1963, va publicar el llibre Rehabilitación en Ortopedia i Traumatologia, que va tenir una gran acollida per tot Espanya, però també a l’estranger, no sols pel valor del text en si, sinó també perquè el tema que tractava no era gaire conegut en aquell temps, i va esdevenir un llibre de referència. Va presidir la secció d’Ortopèdia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, que va portar a esdevenir Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Durant el període 1988-1990, com a president de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT), va promocionar la creació del Grupo de Estudio de Traumatologia i Ortopèdia Infantil (GETOI). Va ser delegat nacional espanyol de la SICOT, durant onze anys i, també, un dels impulsors de la creació de la
EFORT (Federación Europea de Ortopedia y Traumatologia), que en va ser membre del seu Comitè Executiu, durant 6 anys. La Universitat Autònoma de Barcelona, li va concedir una plaça de professor titular de l’Àrea de Cirurgia, adscrita a l’Hospital Sant Rafael. Amb els seus coneixements, va afavorir la formació professional de molts metges joves, alguns dels quals van esdevenir caps de Serveis d’Ortopèdia. En la seva trajectòria professional, va mostrar un especial interès en el tractament i prevenció dels problemes ortopèdics dels infants. Entre d’altres, les seqüeles de la poliomielitis, la malaltia de Perthes, el peu bot, la luxació congènita de maluc, i les deformacions de la columna vertebral, tant en tractaments ortopèdics, com també quirúrgics, especialment de l’escoliosi. Caldria destacar que va ser un dels pioners en la cirurgia d’allargament dels membres inferiors, en les dismetries conseqüència de la poliomielitis; inicialment amb l’aparell d’Anderson, que va portar d’Oxford, i després amb els nous aparells, més sofisticats i segurs, que van anar apareixent. Amb la seva actuació professional, tant l’Hospital Sant Joan de Déu, com Sant Rafael, varen esdevenir centres de referència d’Ortopèdia Infantil. Va participar en molts congressos, com a convidat per donar conferències, però també com a organitzador. Va donar cursos relacionats amb l’especialitat, alguns en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, i va publicar articles en revistes nacionals i estrangeres. La seva mort, el 20 de març d’aquest any, va ser un esdeveniment lamentable, però que no esborrarà el record de la seva actuació professional, d’una manera especial dins l’ortopèdia infantil. Joan Minguella i Solà Joan Faig i Garrober
Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013
35-60 SIC 138_2.indd 44
14/06/13 10:51