Page 1

Núm.132 Febrer- Maig 2011

17

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

El COMB crea una xarxa solidària de metges voluntaris per ajudar altres metges

27

Acte de presentació de l’“Any Dr. Pere Mata” a la seu col·legial

21

Nova secció per exposar casos sobre deontologia de la professió

23

Carnet “Estudiant COMB” per apropar els estudiants de Medicina a la professió

3

La posició del Col·legi de Metges de Barcelona davant dels efectes de la crisi econòmica i pressupostària

Miquel Vilardell, president del COMB, exposa a l’ editorial d’ aquest butlletí que “la posició del Col·legi de Metges de Barcelona ha estat contundent a través dels diversos comunicats que vàrem realitzar i sempre basats en el fet que el control de la despesa ha de preservar aquelles activitats assistencials que facin referència a la relació metge-pacient”. Vegeu l’article “Pel present i el futur del nostre sistema sanitari” i més informació a les pàgines interiors.

El Consell de Col·legis de Metges i la Fiscalia signen un conveni per agilitzar les denúncies dels metges agredits

11

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, i Josep Arimany, director de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en l’acte de signatura del conveni.

12

El COMB i el grup financer Riva y García presenten el projecte Healthequity al sector sanitari i econòmic de Catalunya

26

La cursa atlètica i la competició d’esquí obren els Medijocs 2011 EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

Els consellers Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz van participar a l’acte de presentació del projecte Healthequity.


informació col·legial

opinió i anàlisi

Pel present i el futur del nostre sistema sanitari Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona

B

envolguts companys i companyes, Aquest primer trimestre ha estat especialment convuls per les repercussions que la crisi econòmica i els retalls pressupostaris que el govern de la Generalitat ha proposat i que tenen especial incidència en l’àmbit sanitari. Els metges som plenament conscients del fet que el nostre sistema sanitari ja fa temps que necessita una reorientació profunda pel que fa al seu finançament, la seva cartera, la seva gestió, la seva política de recursos humans i sobre l’ús per part dels ciutadans. Unes demandes llargament reivindicades per part del nostre collectiu i pel mateix COMB. La conjuntura actual no ha fet més que posar encara més en evidència aquests dèficits estructurals. Amb l’anunci de les retallades per part del Departament de Salut, el procediment emprat per a la seva aplicació va patir defectes importants de concreció i de comunicació. I va aparèixer una por raonable que la qualitat assistencial bàsica es pogués veure afectada. La posició del COMB ha estat contundent a través dels diversos comunicats públics que vàrem realitzar i sempre basats en el fet que el control de la despesa ha de preservar aquelles activitats assistencials que facin referència a la relació metge-pacient. El control pressupostari ha de venir fonamentalment i prioritàriament de la disminució de la burocràcia adminis-

trativa, de les estructures i dels serveis no assistencials; per tant, aquestes mesures no haurien d’afectar la qualitat assistencial bàsica aconseguida. Per part dels responsables polítics hi ha hagut una voluntat pública de reconducció del procés. Haurem d’estar amatents. Més enllà de les legítimes revindicacions dels drets dels professionals del sistema, ens preocupa la pervivència del model sanitari que entre tots hem construït. Portem molts anys contribuint al bon funcionament del sistema sanitari i, a voltes, hem patit decisions que han qüestionat la nostra professionalitat, més enllà de patir un sistema retributiu injust i insuficient. Però, ara, el que més ens preocupa és que la nostra sanitat tingui futur, i que les reformes es facin en la línia de recuperar el rol del metge en el sistema. Els metges assumirem les nostres responsabilitats, però demanem més autonomia i capacitat d’autogestió. Molta més de la que fins ara se’ns ha ofert. És molt important que es compti amb els metges en la presa de decisions al sistema sanitari i, molt especialment, en la capacitat resolutiva de l’Atenció Primària per aconseguir un sistema sanitari més eficient. Estarem amatents a la gestió d’aquest ajust pressupostari. Però volem advertir que totes aquestes mesures han de poder ser avaluades i no han de deteriorar la qualitat de l’activitat bàsica, la directa metge-pacient. No se’ns escapa que, per a la pervivència del nostre model sanitari, caldrà fer canvis a mig i llarg termini, alguns de profunds, a Catalunya i a l’Estat. Canvis basats en una major coresponsabilització dels agents implicats: redefinició del model de fi-

nançament, delimitació de la cartera de serveis, implementació de nous models de gestió liderats pels professionals, detectar i corregir les nombroses bosses d’ineficiència, coparticipació dels ciutadans en l’ús de les prestacions, etc. La nostra tan lloada sanitat no és patrimoni de ningú. Per això, des del COMB, reclamem també un acord entre els partits polítics per preservar un marc pressupostari general que permeti assegurar el manteniment del nostre sistema sanitari. I, per acabar, també amb els dèficits derivats de l’injust finançament que pateix el nostre país. P

Els metges assumirem les nostres responsabilitats, però demanem més autonomia i capacitat d’autogestió. Molta més de la que fins ara se’ns ha ofert. És molt important que es compti amb els metges en la presa de decisions al sistema sanitari i, molt especialment, en la capacitat resolutiva de l’Atenció Primària per aconseguir un sistema sanitari més eficient. Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

3


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 132 COL·LEGIAL Febrer-Maig 2011

sumari informació col·legial

DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Fiscalia signen un conveni

Onze empreses presenten els seus

projectes davant d’inversors de capital risc

12 15 17

El COMB crea una xarxa de metges voluntaris Actualitat professional Bústia

20

18

Casos de deontologia: Respecte entre metges i responsabilitat de la prescripció

El Col·legi de Metges crea

el carnet “Estudiant COMB”

21

23 24

La Fundació Galatea participa en el IV Congrés PAIME a Màlaga

El Ministeri de Treball declara incompatible

25 26 27 28

l’exercici de la medicina per compte propi i la percepció de la pensió de jubilació

La setena edició dels Medijocs s’obre amb una cursa d’esquí

L’“Any Dr. Pere Mata” s’inicia amb una sessió sobre la seva figura i obra mèdica

L’exposició “Publicitat i Medicina” s’inaugura Novetats legislatives sanitàries

37 38 40

La Secció de Metges Acupuntors organitza el 1r Update d’Acupuntura

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar

Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Delegacions i Seccions Col·legials

Coordinador Jordi Pons del SIC

Consultori Terminològic

47 48

Redacció Aitor Mora

En record de

Correcció Esther Roig

Petits anuncis

Fotografia Isabel Calaf i arxiu

46

Quaderns de Formació i Salut

Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

11

Healthequity amb l’objectiu d’estimular els professionals sanitaris perquè puguin generar innovació

Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r. Jaume Roigé i Solé Vocal 2a. Roser Garcia Guasch Vocal 3r. Ramon Torné i Escasany Vocal 4t. Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è. Mireia Sans Corrales Vocal 6è. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è. Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è. Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è. Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Dipòsit legal B. 14.998-88

5

El Col·legi de Metges crea el projecte

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés

Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A. publicitat Tel. 937 206 211

3

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES

4

Opinió i anàlisi

55

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació econòmica

Editorial àrea econòmica Comentari borsari

29

29

61


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Videobloc de Miquel Vilardell sobre les mesures del Departament de Salut A continuació, reproduïm íntegrament les declaracions de Miquel Vilardell, president del COMB, al seu videobloc, editat al web col·legial i difós als mitjans de comunicació l’11 d'abril de 2011, on s’exposa la posició del Col·legi de Metges de Barcelona sobre l’anunci de les mesures del Departament de Salut.

11 d’abril

Una vegada més vull manifestar la meva preocupació davant els últims fets que s’estan produint dins dels nostres hospitals i a l’atenció primària. En primer lloc, vull deixar una cosa ben clara: que si aquest sistema sanitari que hem tingut d’excel·lència, i que volem seguir tenint, ha estat possible és perquè els nostres professionals i els nostres treballadors són gent excel·lent i han donat molt més del que els pertocava, sobretot si tenim en compte que els seus sous no eren ni molt menys els que en altres països del mateix nivell que el nostre estan percebent. Això vol dir que els nostres professionals sempre treballen per la qualitat i posen el plus que poden, dia a dia, i així ho fan perquè, per damunt de tot, els professionals i treballadors volem la qualitat del nostre sistema sanitari, volem mantenir un sistema sanitari públic al qual tothom pugui accedirhi, que tothom el respecti i, evidentment, que tots siguem coresponsables del seu bon ús. Dit això, vull manifestar, com a president del Col·legi de Metges de Barcelona, el meu desacord amb la forma com s’estan duent a terme les diferents mesures i que crec que s’han de parar, que s’ha de buscar un moment de reflexió i veure realment com es poden dur a terme després de debatreles en les juntes clíniques i les juntes de personal, amb els equips directius, veure quines mesures es poden apli-

P

“Les mesures que afecten la qualitat assistencial no poden posar-se en marxa”

car sense afectar la qualitat i no aplicar aquelles que afecten la qualitat. Ho demano com a president del Col·legi de Metges, perquè és la veu dels metges i metgesses que m’estan demanant un posicionament clar. No a totes aquestes mesures, cal preservar el nostre sistema sanitari públic. També vull recordar que aquest president del COMB presideix la Comissió Assessora del President, i que es podria pensar que això és una dualitat. En absolut, quan vaig agafar aquesta responsabilitat vaig dir que l’entenia des del punt de vista que era portaveu del què la societat civil deia sobre la forma com s’estaven fent les coses i, en aquest moment, com a president de la Comissió Assessora he de dir al president, i així li he fet arribar, que crec que cal repensar el tipus de mesures que s’estan prenent en aquest moment, que afecten i podrien afectar, encara més, la qualitat assistencial. Cal fer un nou plantejament, tots junts hem de pensar quines mesures hem de prendre, però junts també hem de reflexionar per trobar aquelles mesures que poden ser aplicables dins el nostre sistema sanitari sense que afectin la qualitat. També li he de manifestar la necessitat d’un pacte polític en què les forces

polítiques s’oblidin dels seus interessos i pensin en els interessos dels ciutadans i en aquest sistema sanitari públic i que aquestes forces polítiques parlin entre elles i també ajudin a buscar formes de portar a terme la sostenibilitat del nostre sistema, fórmules per arribar a portar més recursos a aquest sistema sanitari. Perquè les mesures que afecten l’eficiència, preses ràpidament, porten conflictes, porten confrontacions, porten malestar i això crea intranquil·litat al ciutadà i, evidentment, preocupacions als mateixos professionals que fan que es neguitegin en la seva actuació del dia a dia, i per això hem de dir no. Aquest president traslladarà això al president de la Generalitat. Penso que és bo que el president del Col·legi de Metges pugui fer sentir la seva veu dins de la Comissió Assessora del president, una veu que sempre serà del que està veient, observant, la veu de la majoria, i malgrat que sigui crítica amb les actuacions que pugui proposar l’executiu, penso que demostrarà molt bon fer si continua acceptant aquestes veus crítiques dins els seus Consells Assessors. Tinc l’obligació de reflectir la realitat del que passa a l’entorn de l’atenció primària i de l’hospital i de defensar sense cap dubte un model sanitari que fins ara ha estat d’excel·lència i segur que tots volem que ho continuï sent. Gràcies, i continuaré alertant d’allò que vegi en el lloc que jo estigui i en cada moment. Avui he demanat una reunió amb persones del nostre sistema sanitari, responsables de la gestió dins dels diversos àmbits d’atenció primària i d’hospital, per saber quina és la seva opinió i per dir-los l’opinió del president. Desprès faré la reflexió i la traslladaré al president i al conseller de Salut.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

5


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Declaracions de la Junta de Govern del COMB en defensa de la qualitat assistencial

Comunicat de la Junta de Govern del COMB sobre la crisi econòmica

L

La Junta de Govern del COMB va donar a conèixer als mitjans de comunicació i va editar al web col·legial, el 30 de març, un comunicat on expressava “la seva preocupació que l’actual crisi econòmica comporti conseqüències sobre el sistema sanitari públic, amb el risc de posar en qüestió la qualitat

assistencial d'aquest.” Al llarg dels mesos de març i abril s'han succeït declaracions del doctor Miquel Vilardell i d’altres portaveus de la institució col·legial, a través del web col·legial i dels mitjans de comunicació, sobre les mesures anunciades pel Govern sobre el sistema sanitari.

Comunicat del COMB sobre la crisi econòmica

control de la despesa han de preservar aquelles activitats assistencials que facin referència a la relació metge-pacient”. (Vegeu text del comunicat en aquesta mateixa pàgina.) Així mateix, el 4 d’abril, Miquel Vilardell, en declaracions a EFE, va expressar la seva preocupació per l’ambient que s’ha creat al sistema sanitari i per la inquietud dels professionals per les conseqüències que puguin tenir les retallades pressupostàries que s’han anunciat. Vilardell va declarar que “quan es parla de retallades de plantilla es crea tensió i por” i que és important “que les retallades es facin pactant amb els professionals i arribant a acords amb criteris mèdics per no disminuir la qualitat assistencial”.

L

a Junta de Govern del COMB va donar a conèixer als mitjans de comunicació, el 30 de març, un comunicat en el qual mostrava “la seva preocupació que l’actual crisi econòmica comporti conseqüències sobre el sistema sanitari públic amb el risc de posar en qüestió la qualitat assistencial d’aquest”. En el comunicat també s’assenyala “que és imprescindible un acord entre els partits polítics per preservar un marc pressupostari general que permeti mantenir el finançament suficient del sistema sanitari”. També s’indica que “les mesures de 6

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

V

Jaume Padrós, vicepresident del COMB en L'Entrevista de 3/24, del 7 d’abril de 2011, sobre “Els metges davant les retallades a la sanitat”.

a Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, a instàncies de l’Assemblea de Compromissaris celebrada el 29 de març, reitera: • La seva preocupació que l’actual crisi econòmica comporti conseqüències sobre el sistema sanitari públic amb el risc de posar en qüestió la qualitat assistencial d’aquest. • Que és imprescindible un acord entre els partits polítics per preservar un marc pressupostari general que permeti mantenir el finançament suficient del sistema sanitari del nostre país. Els metges ja hem esmerçat esforços per racionalitzar la despesa i hem fet sacrificis previs que cal tenir en compte. • Que les mesures de control de la despesa han de preservar aquelles activitats assistencials que facin referència a la relació metge-pacient. El control pressupostari ha de venir de la disminució de la burocràcia administrativa, de les estructures i dels serveis no assistencials; per tant, aquestes mesures no han d’afectar la qualitat assistencial aconseguida. Els metges assumirem les nostres responsabilitats, però demanem més autonomia i capacitat d’autogestió. És molt important que es compti amb els metges en la presa de decisions en el sistema sanitari i, sobretot, comptar amb els metges de l’Atenció Primària per aconseguir un sistema sanitari més resolutiu i, per tant, més eficient. • El Col·legi de Metges de Barcelona veu amb preocupació les dificultats immediates dels metges joves per accedir a un lloc de treball públic. Recorda que ha insistit repetidament que calia i cal una coordinació efectiva de les diferents administracions, estatal i autonòmica, amb la participació dels col·legis professionals pel que fa a la demografia mèdica. Per tant, cal evitar cicles demogràfics de manca o sobreoferta de metges que tensen els nostres sistemes formatius i ocasionen importants frustracions als metges que dediquen deu anys de la seva vida a la formació bàsica. P 30 de març de 2011


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB V

Va afegir, així mateix, que “estem en una època difícil per la crisi econòmica i que viurem moments d’inquietud, però les coses aniran millor si abans de prendre mesures s’escolta els professionals i treballadors del sector i els criteris no són tan sols econòmics”. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va manifestar, en declaracions a La Vanguardia, que “no podem permetre que la pressió dels ajustos es traslladi a la relació metge-pacient”. El vicepresident primer del COMB va declarar a El Periódico que “la xarxa assistencial catalana està infrafinançada, i des de fa bastants anys”. Per a Padrós, “la solució a aquest infrafinançament és coneguda: o s’augmenten els impostos, o la Generalitat busca més diners per a la sanitat, o es fixa algun tipus de copagament que recaigui en els ciutadans que perceben rendes altes”. El vicepresident del COMB va demanar, finalment, “que expliquin què pretenen fer amb el sistema, i que no traslladin al metge aquesta responsabilitat. Ens horroritza que s’adoptin decisions que posin en perill una conquesta social tan important com la xarxa sanitària pública que hem tingut fins ara”. El portal informatiu de Televisió de Catalunya 3cat24.cat va informar, en presentar una entrevista a Jaume Padrós, que “el Col·legi de Metges de Barcelona ha expressat preocupació perquè la qualitat de la sanitat pública perilla amb totes aquestes retallades. L’organisme exigeix que es tingui més en compte els metges a l’hora de prendre decisions i que, en tot cas, s’estalviï prescindint de personal administratiu i no pas sanitari”. En una entrevista a Els matins de TV3, Padrós va assegurar, d’altra banda, que “davant les retallades pressupostàries, els professionals treballaran al màxim, però reclamem al Departament de Salut més transparència en la comunicació amb el sector i els ciutadans”.

P

Vilardell va transmetre al conseller de Salut que s’ha d’escoltar els professionals

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el sindicat Metges de Catalunya i el Fòrum Espanyol de Pacients. Vilardell va declarar que Fernando Vizcarro, president del CCMC, va parlar en nom dels quatre col·legis de Catalunya. El president del COMB va defensar la necessitat de preservar el sistema sanitari públic de salut. “Volem que la qualitat no només sigui igual sinó que es vagi incrementant”, va dir al web collegial. Vilardell va reclamar que “cal un pacte polític per buscar recursos per garantir l’estabilitat econòmica del sistema sanitari”, i també va remarcar que “el Collegi estarà sempre al darrere dels metges, defensant la qualitat assistencial”. Vilardell explica la visita del conseller de Salut al Col·legi En l’emissió del 25 de març del videobloc del president, aquest va explicar el que se li va exposar a Boi Ruiz, conseller de Salut, en la reunió amb el plenari de la Junta de Govern del COMB. Vilardell va manifestar al conseller que per al COMB és cabdal garantir que “la qualitat assistencial no disminuirà”. També se li va dir que “no es poden disminuir recursos que són necessaris per garantir una bona pràctica mèdica” i se li va demanar que “tots aquells recursos que estan utilitzats amb la gestió directa entre el malalt i els professionals no siguin retallats”. Per Vilardell,

“és important que es tinguin en compte els criteris mèdics, que han de prevaler a l’hora de prendre mesures”. També se li va demanar a Boi Ruiz “una negociació directa dels professionals mèdics amb les patronals i amb l’Administració”, i, així mateix, se li va transmetre que “és necessari escoltar els professionals”. Cimera mèdica Vilardell va informar els col·legiats, al videobloc del 9 de març, sobre la cimera mèdica celebrada el dia anterior amb Boi Ruiz i a la qual van assistir també Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya; Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC; Àlvar Net, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Fernando Vizcarro, president del COM de Tarragona; Rosa Pérez, presidenta del COM de Lleida, i Benjamí Pallarès, president del COM de Girona. El conseller de Sanitat i els assistents, segons informà Vilardell, van coincidir en què calia mantenir la qualitat assistencial, i de l’acte sanitari, i que “cal garantir-la amb els màxims esforços possibles”. Entre d’altres coses, a la cimera mèdica es va fer una defensa del professionalisme i es va acordar, així mateix, “el treball en equip, multidisciplinari i interdisciplinari, però deixant clar que hi ha uns lideratges clínics que cal respectar”. El president del COMB va explicar, finalment, que el conseller es va comprometre a donar “una informació clara i transparent de forma contínua i que ens permetria, des de la mesa de professionals mèdics, el debat d’aquestes informacions i el contacte constant”. P

Declaració del Consell Dies després, el 6 d’abril, Miquel Vilardell va difondre en un videobloc el seu suport a la inquietud expressada, per les mesures que s’estan prenent a sanitat, en una roda de premsa conjunta del

El Periódico, 31 de març de 2011

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

7


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Declaracions de Miquel Vilardell al web col·legial

VILARDELL: • “Hi ha gran inquietud a tots els centres hospitalaris i també a l’atenció primària, inquietud que ve donada per les mesures que s’estan prenent a molts centres.” • “Nosaltres creiem, una vegada més, que cal preservar el nostre sistema sanitari públic de salut. Ho hem de dir en veu alta, el volem mantenir i volem que la qualitat no només sigui igual sinó que es vagi incrementant.” • “Davant d’una crisi econòmica, el primer que s’ha de fer, i és fonamental, és que els partits polítics han d’anar a buscar recursos per a aquest país, perquè el nostre sistema sanitari tingui els diners que li calen per continuar garantint la sostenibilitat [...]. És fonamental aquest pacte polític i que des de Madrid han d’ajudar fonamentalment a garantir l’estabilitat econòmica dintre del nostre sistema.” • “Qualsevol de les mesures que es prenguin ha d’obeir a criteris mèdics i els criteris mèdics s’han de decidir als òrgans democràtics de les institucions (juntes clíniques, juntes de personal) perquè es fonamentin en termes de salut i no tan economicistes.” • “El Col·legi de Barcelona estarà sempre darrere dels metges, defensant la qualitat

Resum de les 25 de març declaracions de Miquel Vilardell al seu videobloc, editat el 25 de març de 2011, després de l’assistència de Boi Ruiz, conseller de Salut, i Roser Fernández, secretària general del Departament de Salut, al plenari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, a la seu col·legial. VILARDELL: • “Estem en un moment en el qual la crisi repercuteix molt directament en el nostre sistema sanitari i, evidentment, entre els professionals mèdics hi ha molta inquietud.” • “En primer lloc, hem demanat [al conseller] la garantia que la qualitat assistencial no disminuiria i tindria tendència, fins i tot, a millorar. Per a nosaltres, això és cabdal.” • “La segona cosa que li hem demanat és que no podem disminuir recursos que són necessaris per garantir una bona pràctica mèdica; és a dir, tots aquells recursos que estan utilitzats amb la gestió directa entre el malalt i els professionals, aquests que no siguin retallats. És important continuar tenint els mateixos recursos per garantir la mateixa qualitat.” • “És important que es tinguin en compte els criteris mèdics. Aquests

han de prevaler a l’hora de prendre mesures.” • “Aquest Col·legi demana sempre una negociació directa dels professionals mèdics amb les patronals i l’Administració. Demanem aquesta taula negociadora directa per poder parlar dels problemes que afecten la nostra professió, però que creiem que són molt importants pel bé d’aquesta pràctica mèdica.” • “Es fa necessari escoltar els professionals. Cal donar-los autonomia i ens demanen capacitat d’autoorganització. Es fa necessari estudiar tots els models de gestió i, després, aplicar el més eficient. Models de gestió possibles dintre d’un sistema públic de salut i modificar allò que es pot modificar per garantir que el model de gestió que s’apliqui sigui el millor per al ciutadà, per al mateix professional i, evidentment, que sigui el més eficient possible.” • “No es pot anar a retallar allò que ja fa temps pateix consequències, que són els mateixos professionals que han patit una retallada anterior important de salaris, i en un moment en què comença a haverhi precarietat laboral. Avui els llocs de treball ja no són sobrers i, per tant, molts professionals joves tindran dificultat en el futur per trobar un treball mínimament estable i, per això, cal garantir el màxim nombre de llocs de treball.” P

Resum de les 9 de març declaracions de Miquel Vilardell al seu videobloc, editat el 9 de març al web col·legial, per informar, entre d’altres qüestions, de la cimera mèdica amb el conseller de Salut del dia 8 de març, que va ser demanada pel sindicat Metges de Catalunya. Van assistir-hi tots els presidents dels col·legis de metges de Catalunya; el secretari general

Podeu accedir al contingut íntegre del videobloc al web col·legial: www.comb.cat 8

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

V

Resum de les declaracions de Miquel Vilardell al seu videobloc, editat el 6 d’abril al web col·legial, dies després de la difusió als mitjans de comunicació del comunicat de la Junta de Govern del COMB sobre la crisi econòmica i de la declaració conjunta, en roda de premsa, del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, del sindicat Metges de Catalunya i del Fòrum de Pacients sobre les mesures del Govern. 6 d’abril

assistencial en cada moment, defensant els seus col·legiats [...]. Com s’ha dit [al comunicat del COMB], volem garantir la qualitat assistencial, volem que els criteris mèdics prevalguin per prendre qualsevol mesura i que, primer, es comenci pels temes de burocràcia i estructurals.” • “És molt important que el ciutadà estigui informat i que se li pugui assegurar que la seva assistència està garantida en tot moment.” P


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

VILARDELL: • “En aquesta reunió, el conseller ens va informar de la situació actual, de les mesures que volia posar en marxa i ens va dir que, d’aquest 10% de retallada dintre de l’àmbit de la salut, només hi ha un 5% que afecti directament l’activitat assistencial” • “En primer lloc, tots coincidíem, i el conseller el primer, que cal mantenir la qualitat de l’activitat assistencial i de l’acte sanitari [...] i amb això tots vàrem coincidir a fer els màxims esforços possibles.” • “En segon lloc, es va acordar la creació d’una mesa de professionals mèdics, una mesa en què es parlés dels temes professionals, que els acords de la professió es prenguessin allà i que els criteris mèdics prevalguessin en la presa de decisions que té a veure amb l’acte sanitari. Serà el conseller qui posarà en marxa el mecanisme de funcionament. Nosaltres vàrem estar-hi d’acord.” • “Després es va parlar també que hem de redefinir el valor dels professionals, del professionalisme, i que els professionals són puntals importants en la sostenibilitat del sistema sanitari [...]. Es va acordar també el treball en equip multidisciplinari i interdisciplinari, però deixant clar que hi ha un lideratge clínic.” • “[Es va acordar] que se’ns donaria informació clara i transparent de forma contínua que ens permetria, des de la mesa de professionals mèdics, el debat d’aquestes informacions i que estaríem en contacte constant [...]. És un primer pas. Evidentement aquests primers passos són importants. Veurem com anem fent camí.” P

P

Vilardell: “Tots coincidíem que cal mantenir la qualitat de l’activitat assistencial”

Revista de premsa Els metges es rebel·len contra Boi Ruiz “Posin el comptador a zero, això és el que demano. Parar, reflexionar, discutir i un gran pacte de partits, amb molta més generositat de la que s’ha mostrat fins ara”. Aquesta és la petició del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, president també del consell assessor del president de la Generalitat, Artur Mas, en matèria sanitària: “Espero que el president Mas accepti la meva veu crítica” [...]

1

2

La Vanguardia, 12 d’abril de 2011

L’assessor sanitari de Mas exigeix a l’Executiu que pari les retallades La contundent petició pública difosa ahir per Miquel Vilardell, assessor del president Artur Mas en temes sanitaris, perquè la Conselleria de Salut deixi en suspens les retallades en l’assistència mèdica que ha exigit als hospitals, no va obtenir resposta del departament que dirigeix el conseller Boi Ruiz. Vilardell va exigir que la Generalitat reiniciï la recerca de mesures per moderar la despesa sanitària, i va proposar que ho faci centrant-se en les estructures que gestionen el sistema, blindant l’assistència mèdica que reben els ciutadans. [...] El Periódico, 12 d’abril de 2011

El president del Col·legi de Metges exigeix a Mas que paralitzi les retallades

3

4

Les retallades sanitàries del Govern d’Artur Mas –1.000 milions d’euros, el 10% de la despesa de 2010– ja trepitgen terreny perillós i si alguna veu autoritzada havia de dir-ho, aquesta va parlar ahir. Miquel Vilardell –home fort de la sanitat catalana, president del Col·legi de Metges de Barcelona i principal assessor en matèria sanitària de Mas– va abandonar la seva coneguda prudència i va marcar les línies vermelles que, segons la seva opinió, el Departament de Salut ha travessat. “Vull manifestar el meu desacord per la forma com s’estan por-

V

V

de Metges de Catalunya, Antoni Gallego; la presidenta de la CAMFiC, Dolors Forés, i el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Àlvar Net.

1. La Vanguardia, 12 d’abril de 2011. 2. El Periódico, 12 d’abril de 2011. 3. El País, 12 d’abril de 2011. 4. Ara, 12 d’abril de 2011.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

9


informació col·legial

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Revista de premsa V

tant a terme les mesures (d’estalvi) i crec que s’han de parar per obrir un temps de reflexió”, va sentenciar. [...] El País, 12 d’abril de 2011

El principal assessor de Salut exigeix aturar les retallades Sense pèls a la llengua i de manera clara, Miquel Vilardell va mostrar ahir el seu desacord amb les retallades anunciades pel conseller de Salut, Boi Ruiz. Vilardell va optar per transmetre el seu missatge a través d’un vídeo, penjat a la web del Col·legi de Metges de Barcelona, en què assegura literalment que les reformes “s’han de parar” i que cal un pacte per trobar mesures que no afectin la qualitat assistencial. [...] Ara, 12 d’abril de 2011

L’assessor en salut del govern reclama a Mas que aturi la retallada sanitària Missatge clar i contundent el que ahir va llançar el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, contra les mesures que ja s’han començat a aplicar als hospitals i centres d’atenció primària per retallar la despesa sanitària. El seu càrrec de president del consell assessor del govern per a la sostenibilitat del sistema sanitari no va ser obstacle perquè Vilardell es mostrés molt crític amb la retallada en salut. [...] Avui,

L’assessor de Mas en sanitat censura Ruiz Si Artur Mas havia passat fins ara de puntetes pel tema de la retallada sanitària, ara s’hi haurà de posar a fons. Almenys si té intenció d’escoltar el principal dels seus assessors en la matèria, Miquel Vilardell, que ahir li va deixar un missatge en un vídeo penjat a internet. “S’han de parar les mesures”, va dir al president de la Generalitat, en una demanda que feia una crida a començar de zero i ferho des d’una reflexió profunda que eviti el clima de “confrontació, conflicte i malestar” que s’ha instal·lat al servei públic de la salut. [...]

2

Público, 12 d’abril de 2011

Clamor contra les retallades sanitàries Quiròfans a mig gas, places hospitalàries eliminades, plantes clíniques tancades, llistes d’espera incrementades, operacions que ja no cobreix la medicina pública... Les retallades en matèria sanitària de les darreres setmanes es tornaren ahir contra el Govern com un bumerang. Miquel Vilardell va demanar a l’Executiu que trepitgi el fre, “deixi de fer retallades i reflexioni”. El doctor Vilardell no és tan sols el president del Col·legi de Metges de Barcelona, també és l’assessor al qual el president de la Generalitat, Artur Mas, va fitxar a so de bombo i platerets perquè l’ajudés a posar ordre en el sistema sanitari públic. “No a totes aquestes mesures”, va reclamar ahir contundent Vilardell en un videobloc, que va penjar al web del Col·legi de Metges. [...]

12 d’abril de 2011

El Mundo, 12 d’abril de 2011

10

1

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

3

4

L’assessor de Mas en salut exigeix que es paralitzin les mesures de retallada “És necessari repensar el tipus de mesures que s’estan prenent, que afecten i podrien afectar molt més la qualitat assistencial”. Amb contundència, el president del consell assessor en sanitat del Govern i president del Col·legi

1. Avui, 12 d’abril de 2011. 2. Público, 12 d’abril de 2011. 3. El Mundo, 12 d’abril de 2011. 4. La Razón, 12 d’abril de 2011.

de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, va exigir ahir a Artur Mas que paralitzi els plans de retallada pressupostària. Però com a resposta tan sols va obtenir l’obstinació del Govern. [...] La Razón, 12 d’abril de 2011


informació col·legial

Violència contra el metge en el lloc de treball Els Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Fiscalia Superior de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per agilitzar i centralitzar les denúncies que presentin els metges que hagin patit una agressió durant l’exercici de la seva professió. A aquest efecte, la Fiscalia nomenarà un fiscal especialitzat en els casos de violència contra els metges.

A

l’acte de signatura del conveni entre la Fiscalia i els Col·legis de Metges de Catalunya, hi van participar Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya; Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Tarragona; Benjamí Pallarès, president del Col·legi de Metges de Girona, i Ramon Mur, vicepresident del Col·legi de Metges de Lleida. En la presentació del conveni Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, va dir que aquest “té com a objectiu agilitzar els contactes i la informació recíproca per tal d’emparar els metges i el personal sanitari en l’exercici de les seves funcions”. Va afegir que també “es vol donar a conèixer la coordinació entre la fiscalia i els col·legis de metges de manera que el metge agredit sigui conscient que pot denunciar, i estigui guiat i acompanyat durant tot el procés judicial”. Compte va indicar que “molts metges refusen denunciar les seves agressions per por a represàlies”. Miquel Vilardell, president del COMB, va assenyalar que “tan sols la meitat dels metges que han anat al Col·legi per

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Fiscalia signen un conveni per facilitar l’assistència jurídica dels metges agredits

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, i Josep Arimany, director de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en l’acte de signatura del Conveni.

una agressió finalment han presentat denúncia”. Així mateix, Vilardell va remarcar “la necessitat de coordinació i comunicació entre els facultatius i els centres de salut per evitar circumstàncies que puguin generar conflictes”. Segons el president del COMB, “aquests conflictes es deuen generalment a l’espera i la tardança dels pacients, les falses expectatives, les notícies negatives i les informacions errònies”. També va afegir Vilardell que “hi ha casos d’assetjament sexual i atacs producte de l’agressivitat pròpia del tipus de malaltia del pacient”. Tot i no haver-hi un recompte complet de dades, Vilardell va estimar que el Col·legi té coneixement d’uns 40 casos d’agressions anuals, majoritàriament verbals. El conveni signat facilitarà, segons Teresa Compte, “tenir un registre dels casos, i poder disposar de dades d’agressions d’aquí a un any”. La fiscal general de Catalunya va dir que “el metge que ha patit una agressió sap que en el Col·legi té un referent al qual dirigir-se, que l’assessorarà respecte al seu cas i que canalitzarà la denuncia a nivell judicial; per tant el metge no ha d’entrar per lliure en el món judicial,

que és una mica complicat”. Va anunciar també que “la Fiscalia nomenarà un fiscal especialitzat en els casos d’agressió de pacients a metges”. Josep Arimany, director de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM) i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en declaracions a combtv.cat, va dir que “fonamentalment el Conveni signat amb la Fiscalia té dues parts: primer que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a través de la UIVCM, notificarà a la Fiscalia els casos d’agressions contra metges que estan judicialitzats”. En segon lloc, segons Arimany, “en casos greus podrà tenir un fiscal interlocutor que gestionarà, si la Fiscalia ho considera convenient, tots aquells casos que considerem que representen un risc per a la seguretat del metge i un risc pels fets que s’han produït”. Arimany va anunciar, així mateix, que “s’ha creat un Observatori de la Seguretat dels Metges, presidit per Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB, que farà tasques d’interlocució i col·laboració amb els centres sanitaris, i que està preparant una jornada informativa per abordar aquests problemes amb tots els col·legiats”. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

11


informació col·legial

El metge emprenedor

L

a sala d’actes del COMB, plena de destacats representants del sector econòmic i sanitari de Catalunya, va acollir la presentació del projecte del COMB de creació d’una societat de capital risc amb la finalitat d’impulsar les idees del sector i contribuir que arribin al mercat, fent possible el seu creixement, amb el consegüent efecte de creació de nous llocs de treball especialitzats. El conseller d’Economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, en les seves intervencions van elogiar el sistema sanitari de Catalunya, van aplaudir la iniciativa i van destacar el caràcter emprenedor dels metges catalans. Miquel Vilardell, president del COMB, va qualificar el sistema sanitari català de “joia” i va demanar mantenir-ne intacta la qualitat. Jaume Aubia, president executiu del Grup Med, va dir que amb aquest projecte “es vol servir a tres funcions simultànies: primer, cohesionar el col·lectiu mèdic; segon, generar excedents econòmics

1

per ajudar els metges, i tercer, assumir per a la professió i per a la institució un rol estratègic”. Lluís G. Pareras, director de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia del COMB, va ressaltar que “Catalunya gaudeix d’una posició privilegiada avui en dia com a capital de la innovació sanitària i de la biotecnologia i, per tant, és tasca de tots convertir-la en un referent europeu”. Per la seva banda, Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García, va explicar que “l’experiència adquirida durant aquests darrers anys, conjuntament amb el coneixement del sector del capital risc, ha permès a Riva y García consolidar-se en una posició de referència dins el sector”. La nova entitat de capital risc Healthequity té l’objectiu d’invertir en companyies early stage del sector sanitari, fonamentalment en medical devices, serveis i algunes companyies biotech amb temps curt d’arribada al mercat. Les inversions seran d’entre U

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i el Grup Financer Riva y García van presentar Healthequity, un nou projecte de capital risc que tindrà com a objectiu donar suport a la transferència tecnològica i promocionar noves empreses sanitàries innovadores. Els promotors de la iniciativa plantegen que el volum d’aquest projecte arribi als 20 milions d’euros. L’Institut Català de Finances (ICF) hi aporta 4 milions d’euros, i els laboratoris Abbott, Ferrer i Esteve han compromès la seva participació en aquesta iniciativa.

El Col·legi de Metges crea el pro d’estimular els professionals sa

(Continua a la pàg. 14)

1. En primer terme, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García; Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Aubia, president executiu del Grup MED, i Lluís G. Pareras, director de l’Àrea de Projectes Empresarials – MediTecnologia del COMB. En segon terme, d’esquerra a dreta: Albert Ferrer, gestor d’inversions de Riva y García; Esteban Plata, president d’Abbott España; Josep Ramon Sanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF); Joan Carles Rovira, director general d’ICF Hòlding; Albert Lluch, conseller-director general del Grup MED, i Jordi Ramentol, director general de Ferrer Grupo. 2. A la pàgina següent, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, Miquel Vilardell, Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Jaume Aubia i Lluís G. Pareras.

12

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011


informació col·legial

ojecte Healthequity amb l’objectiu anitaris perquè puguin generar innovació

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement

Boi Ruiz, conseller de Salut

Miquel Vilardell, president del COMB

n la seva intervenció, el conseller d’Economia i Coneixement va celebrar el projecte ja que “ajudarà a dinamitzar la industria de la salut, que es veurà reforçada”. Segons Mas-Colell, “la indústria de la salut té tot el potencial de ser una indústria d’exportació”. Mas-Colell va preveure “dos anys difícils i complicats” i es va mostrar convençut que “Catalunya podrà afrontar i sortirà endavant, si la situació econòmica millora i s’aconsegueix un pacte fiscal, per al qual s’estan donant els primers passos”. Posant com a exemple el projecte Healthequity, Mas-Colell va dir que “un sector privat fort ajudarà el públic a sortir endavant”. P

l conseller de Salut va dir que “hem de felicitar-nos que el Col·legi de Metges, conjuntament amb l’ajuda dels inversors i de l’Administració pública mitjançant l’Institut Català de Finances, ajudin que aquests emprenedors puguin realitzar els seus projectes, anar més enllà de la publicació i puguin transferir al mercat patents i transferir dinàmica econòmica”. Boi Ruiz va demanar que “tots ens ajudin a anar junts, a demanar allò que necessitem” i va afegir “que aquest sistema no pot entrar en fallida, que és un sistema sanitari que estimem tots i que l’hem fet entre tots, no el podem posar en perill i, per tant, l’hem de salvar entre tots”. P

l president del COMB va ressaltar que la iniciativa el Metge Emprenedor del COMB “és una iniciativa d’èxit, ja que cada dia entra una nova idea per veure si té algun valor”. Vilardell va remarcar que “en aquest moment els motius ideològics davant la crisi s’han de deixar aparcats i hem de dir que entre tots volem continuar tenint el sistema sanitari públic de salut de qualitat que tenim”. Per això, el president del COMB va demanar “a tots el partits polítics que fem un gran esforç, que siguem capaços d’anar junts a buscar recursos allà on n’hi hagi i que fem entendre al ciutadà la necessitat de la seva participació”. P

Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García

Jaume Aubia, president executiu del Grup Med

Lluís G. Pareras, director de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials - Meditecnologia

arcía-Nieto va dir que “avui és la posada de llarg d’aquest projecte que neix amb sentit”. Va afegir que “quan comencem un projecte, l’important és que hi hagi una realitat al darrere i 300 projectes és una necessitat que no està coberta, i que ha estat coberta amb l’esforç del Col·legi”. Per al president del Grup Financer Riva y Garcia, “en un moment de crisi que no hi ha diners, no és senzill, però com que té tant de sentit crec que ho estem aconseguint i farem un primer tancament amb un grup d’inversors que se sumen a aquest projecte”. Segons García-Nieto, “hem de pensar en gran” i que “serem capaços de crear projectes empresarials que algun dia puguin ser líders mundials”. P

aume Aubia va destacar que “posar en marxa aquesta societat de capital risc és un pas més en l’estratègia econòmica global de la institució”. Segons Aubia, “es volen aconseguir, a traves d’una gestió rigorosa d’aquesta activitat econòmica, uns excedents que han de permetre que el Col·legi financi activitats i serveis que, d’altra manera, no serien finançables”. L’altre element que va assenyalar Aubia és que “iniciatives com la que es presenta avui ens permeten disposar d’estructures i institucions econòmiques pròpies, assegurances, agència de valors i ara societat de capital risc, que permetin al Col·legi tenir un rol estratègic i de lideratge en els problemes bàsics de la professió i de la salut”. P

egons Pareras “el sector Healthcare és el número u avui en dia en el món, en volum d’inversions i en rendibilitat de les inversions. Si sumem aquestes dues circumstàncies amb el fet que som capaços de rebre més de 300 projectes cada any, això ens diu que aquest projecte neix amb una vocació d’ajudar i contribuir a la innovació en el sector”. Pareras va dir “ara posem en marxa aquesta iniciativa per intentar donar suport als metges i els innovadors del sector sanitari en general, per acompanyar les idees des que neixen fins que arriben al mercat”. Va ressaltar Pareras que “ apropar les idees al mercat i capturar valor hauria de ser una obligació per a tots nosaltres amb el potencial que tenim”. P

E

G

E

J

E

S

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

13


informació col·legial

L’atenció mèdica a la persona menor 1

2

V

(Ve de la pàg. 12)

mig milió i 2,5 milions d’euros, per arribar a assolir una cartera de 10 companyies. Aquesta iniciativa és un exemple de col·laboració financera entre el sector públic, a través dels Departaments d’Economia i Finances i de Salut, i el privat, i pretén estimular els professionals sanitaris perquè puguin generar innovació amb resultats orientats a l’àmbit assistencial. La futura societat de capital risc està impulsada i promoguda pel COMB, el Grup MED i el Grup Financer Riva y García i compta amb la participació financera de l’Institut Català de Finances, a través de la seva filial IFEM. També té el suport de tots els agents de l’ecosistema de la innovació sanitària, incloent-hi, entre d’altres, Biocat, Acc10, 22@, les direccions d’innovació dels principals hospitals i parcs de recerca del nostre entorn, trampolins tecnològics, xarxes d’inversors i escoles de negoci, com IESE, ESADE i EADA.

El programa de suport a la innovació sanitària El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va posar en marxa fa cinc anys una iniciativa de suport a la innovació, el programa “El metge emprenedor”, que ha aconseguit apropar el món del capital risc al món de les idees sanitàries. A través de diversos acords de col·laboració amb hospitals, escoles de negocis, trampolins tecnològics, fundacions de recerca, companyies de capital risc i l’Administració, la institució col·legial dels metges de Barcelona ha aportat el seu esforç i ha actuat com un catalitzador del procés d’innovació. 14

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

L’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB ha atès i analitzat durant el 2010 més de 300 idees i plans de negoci, fet que li ha permès organitzar tres fòrums d’inversió, on s’han presentat ja centenars de start-ups. Els acords del COMB amb el capital risc per donar sortida a tot aquest dealflow de projectes s’han quedat petits, i d’aquí sorgeix la iniciativa de constituir una entitat de capital risc amb Riva y García, inicialment amb el suport dels fons Jeremie de l’ICF. Els objectius del projecte col·legial, des de bon començament, han estat (1) donar suport als metges amb esperit emprenedor, (2) promocionar la innovació al sector sanitari, (3) apropar els interessos dels metges al món de l’empresa i el capital, (4) fer de nexe d’unió entre el món de les idees i el món del capital per generar una dinàmica de progrés al sector, i (5) crear empreses en l’economia del coneixement. El paper del Col·legi de Metges de Barcelona és triple. En primer lloc, pretén atraure al Col·legi aquelles idees innovadores que sorgeixen entre els professionals del nostre entorn i ajudar a conceptualitzar-les correctament. En segon lloc, la institució collegial afegeix valor a aquestes idees en la mesura que pugui, ajudant a atraure socis estratègics, aportant clients i proveïdors, proporcionant networking, captant talent per a la companyia i, en definitiva, contribuint a fer créixer la idea. Finalment, en tercer lloc, el COMB intenta apropar aquelles idees que ho necessitin a l’entorn del capital i el de la gestió empresarial, amb qui la corporació

també té diferents acords de col·laboració. Barcelona s’està posicionant com una de les capitals europees de la innovació sanitària. Per a Lluís G. Pareras, director del projecte “El metge emprenedor” del COMB, la innovació és i serà, cada cop més, un dels elements diferencials entre sistemes sanitaris i, per això, “els metges som en una posició privilegiada per innovar i emprendre”. “La responsabilitat dels metges no acaba amb l’exercici de la medicina davant dels pacients. La medicina pot i ha de promoure també una activitat no assistencial, innovadora i emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser impulsar millores, permetre el progrés econòmic i professional”. P

3

4 1. i 2. Sala d’actes del COMB durant la presentació del projecte Healthequity. 3. Miquel Vilardell, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz, moments abans de l’inici de la presentació del projecte. 4. Boi Ruiz, Miquel Vilardell, Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Jaume Aubia.


informació col·legial

El metge emprenedor

En el marc de la quarta edició del Fòrum d’Inversió Healthcare celebrat a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), 11 empreses del sector salut van presentar els seus projectes davant d’inversors de capital risc. L’acte ha estat organitzat pel COMB, Barcelona Activa, Biocat i ESADE Bussines Angels.

4t Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

Onze empreses presenten els seus projectes davant d’inversors de capital risc

L

1

’acte inaugural de la quarta edició del Fòrum va comptar amb la presència de Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i de Miquel Vilardell, president del COMB. L’objectiu d’aquesta trobada és facilitar l’accés al finançament privat a les empreses de la ciutat del sector de la salut que necessitin una injecció de capital d’entre 200.000 euros i 2 milions d’euros. William Carnes va recomanar als emprenedors que surtin al mercat internacional si volen desenvolupar els seus projectes. Segons Carnes, “el nostre competidor directe és Munic, que és actualment la nova capital de la sanitat europea”. Més de 100 inversors del sector es van reunir al COMB per conèixer els projectes de les empreses seleccionades, enguany les 11 empreses seleccionades són: Grupo Intercom, Vecmedical, Worldwide Integral Rehabilitation System, Eyytoo Bioscience, Dynakin, Green Molecular, Sagetis Biotech, Active life, CRC Centre d’Imatge, Apeiron Medical i ABTherapeutics. Les empreses van disposar de 10 minuts per fer una presentació dels seus projectes davant dels inversors. Aquest any van assistir representants de fons de capital risc, inversors privats, metges emprenedors, investigadors dels Parcs de Recerca, gestors

2

3 1. Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Miquel Vilardell, president del COMB, en la inauguració del Fòrum d’Inversió. 2. D’esquerra a dreta: Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes EmpresarialsMediTecnologia; Xavier Sánchez, director ESADE Alumni; Jaume Baró, Barcelona Activa, i Marta Príncep, directora d’Innovació de Biocat, durant la celebració del Quart Fòrum d’Inversió Healthcare. 3. Sala d’actes del COMB durant la celebració del Fòrum.

sanitaris i directius d’empreses Farma. En finalitzar les rondes de presentacions i per tal de facilitar el contacte i les oportunitats de negoci entre les empreses participants i els inversors, es va realitzar una trobada de networking. D’entre les 32 sol·licituds rebudes, el Comitè d’Avaluació, format per representants de les institucions promotores, van seleccionar els projectes amb un major potencial de creixement i que es trobaven en procés de desenvolupar activitats de R+D+i. Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

15


informació col·legial

El COMB crea una xarxa de metges voluntaris per donar resposta als metges que necessitin ajuda El Col·legi de Metges de Barcelona posa en marxa el programa Metges x Metges, creat per donar resposta als metges que necessitin ajuda, orientació o assessorament per fer front a situacions personals o familiars relacionades amb la salut. Aquesta iniciativa del COMB compta amb una xarxa de voluntariat solidari composta per metges de diferents especialitats i repartida geogràficament, gràcies a la implicació de les Juntes Comarcals del Col·legi.

Josep Maria Benet, membre de la Junta de Govern i impulsor de Metges x Metges, a combTV.

E

l programa Metges x Metges, creat per la Junta de Govern del COMB, neix amb la voluntat de promoure la solidaritat entre els professionals de la medicina per vetllar pel benestar de tota la professió i afavorir-ne la cohesió. Metges x Metges està format per un equip de metges voluntaris que han adquirit el compromís, de forma totalment desinteressada, de dedicar part del seu temps a atendre companys que ho requereixin, tant orientant-los com assistint-los. Tot això amb l’objectiu de donar resposta als seus col·legues que demanin assessorament, necessitin suport o sol·licitin ajuda per millorar situacions personals o familiars relacionades amb la salut. Josep M. Benet, membre de la Junta de Govern del COMB i impulsor del programa, ha declarat en una entrevista al bloc col·legial blogcomb.cat que “al Col·legi fa anys que s’atenen necessitats de diferents col·legues, però d’una manera més informal, i el que s’ha fet és estructurar-ho, donarhi cos i una mica d’organització”. Segons Benet, “aquest programa està adreçat a metges col·legiats i familiars, els quals podran dirigir-se a Albert Marcos, que és un metge de família, que serà qui atendrà els metges que tinguin alguna dificultat, sempre garantint la confidencialitat, derivant el cas en funció de la necessitat del company al Programa d’Atenció al Metge

Malalt (PAIMM), al Programa de Protecció Social (PPS), o a la xarxa de metges voluntaris, buscant aquell perfil que millor pugui donar resposta a la seva demanda”. Benet va afegir que “les especialitats hi tenen totes cabuda i com més n’hi hagi millor”; també va insistir que “al voluntari li demanem que estigui disposat a escoltar i ajudar, la seva tasca va des d’escoltar i fer una acollida en un problema d’un company a donar-li consell i orientar-lo”. Els tipus de suport que el programa Metges x Metges pot donar van des de detectar que en una residència hi ha un metge ingressat que se’l veu molt sol i del qual no s’ocupa ningú, se li possibilitaria acompanyament i suport personal i social. A un metge que es pugui començar a trobar en situació d’abandonament, se li donarà orientació en salut mental, acompanyament i suport personal i social. En altres casos també es pot donar orientació en salut mental, assistència activa en atenció hospitalària, cerca d’un centre sanitari alternatiu per garantir la confidencialitat, o orientació sociosanitària. Per sol·licitar informació o fer consultes a Metges x Metges es pot trucar al 935 678 886, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores o escriure a: metgesxmetges@comb.cat. Els metges que vulguin fer de voluntaris es poden adreçar al mateix telèfon i correu electrònic. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

17


informació col·legial

Actualitat professional Miquel Bruguera i Simon Schwartz reben la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

La Junta del COMB i experts en atenció primària es reuneixen per analitzar el nou context econòmic

E

l Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del conseller de Cultura, ha atorgat aquest any la Creu de Sant Jordi a Miquel Bruguera i Cortada,, metge, especialista en Hepatologia, per la seva competència professional, que ha excel·lit en l’àmbit acadèmic i també en l’assistencial, clínic i corporatiu. Autor de diversos llibres i nombrosos treballs, és reconegut com un dels experts mundials en hepatitis víriques. Ha estat president del Col·legi de Metges de Barcelona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També va rebre aquest guardó Simon Schwartz i Riera, metge, especialista en bioquímica clínica, per la seva tasca pionera a Catalunya en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Ha estat, entre altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall

Miquel Vilardell, president del COMB, amb Jaume Sellarès, tresorer del COMB; Mireia Sans, vocal del COMB; Lourdes Alonso, vicesecretària del COMB i Josep Maria Benet, vocal del COMB, amb Jaume Benavent, Josep Casajuana, Jaume Duran, Albert Ledesma, Esther Limon, Roser Marquet, Lluís Colomés, Pedro Tomás i Dolors Fores, experts en atenció primària, en la reunió amb la Junta de Govern del COMB Simon Schwartz i Miquel Bruguera al Pati dels Tarongers amb la Creu de Sant Jordi 2011.

d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social. P

Primera reunió del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari

E

l president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir el passat febrer la reunió constitutiva del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Aquest òrgan, creat pel Govern, el presideix Miquel Vilardell, president del COMB, i aplega diferents professionals vinculats al sistema sanitari català. En la reunió també van prendre part Boi Ruiz, conseller de Salut, i Jordi Baiget, director general de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència. Els membres del Consell nomenats pel president de la Generalitat són, a més de Miquel Vilardell, els següents: 18

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

Reunió constitutiva del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, 25 de febrer de 2011.

Amèlia Guilera Roche, Antoni Bayés de Luna, Joan Duran Pou, Francesc Godia Casablancas, Guillem López Casasnovas, Manuel Peiró Posadas, Josep Prat Domènech, Feliu Sucarrats Margarit, Josep Santacreu Bonjoch, Xavier Mundet Tuduri i Josep M. Via Redons. P

L

a Junta de Govern del COMB es va reunir amb experts en atenció primària per identificar i reflexionar sobre els aspectes que afecten l’activitat assistencial dels professionals de l’atenció primària i l’organització del sistema sanitari. Els experts en atenció primària que van participar en la trobada van ser: Jaume Benavent, Josep Casajuana, Jaume Duran, Albert Ledesma, Esther Limon, Roser Marquet, Lluís Colomés, Pedro Tomás i Dolors Forés. Per part de la Junta del COMB, van assistir Jaume Sellarès, Mireia Sans, Lourdes Alonso i Josep Maria Benet, així com el president del COMB, Miquel Vilardell. La Junta del COMB espera que les reflexions realitzades amb el grup d’atenció primària puguin ser utilitzades per elaborar unes recomanacions per als metges en el nou context econòmic. També la intenció de la reunió és que sigui la llavor per organitzar, en el futur, una taula rodona per conèixer de primera mà l’opinió dels metges i buscar formes d’avançar. P


informació col·legial

Actualitat professional La Vanguardia presenta l’edició en català a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona

L

a primera de les tres presentacions que va fer La Vanguardia de l’edició en català a Barcelona va tenir lloc a la seu del COMB, on es van aplegar una representació dels professionals sanitaris que van poder veure i analitzar els primers exemplars. Van participar a l’acte Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Anna

Veiga, biòloga que va parlar com a representant dels professionals de la comunitat investigadora i científica. Entre els metges, hi van assistir Boi Ruiz, conseller de Salut, i tots els seus antecessors: Marina Geli, Xavier Pomés, Eduard Rius i Ramon Espasa. Per part de La Vanguardia van participar José Antich, director; Jordi Barbeta, redactor en cap de Política; Josep

D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Xavier Pomés, exconseller de Salut; Sergi Pàmies, escriptor; Marina Geli, exconsellera de Salut; Miquel Vilardell, president del COMB, Boi Ruiz, conseller de Salut; José Antich, director de La Vanguardia; Ramon Espasa, exconseller de Salut; Mariona Creus, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, entre d’altres, en l’acte de presentació de l’edició en català de La Vanguardia.

Corbella, periodista de sanitat i l’escriptor Sergi Pàmies. P

El COMB rep el premi TOP 10 de Redacción Médica al col·legi de metges més rellevant

E

ls lectors del diari digital Redacción Médica han considerat el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) el col·legi de metges més destacat, amb un 19,44% dels vots, per la seva tasca de servei al metge en tots els àmbits, en molts dels quals ha portat a terme iniciatives pioneres, i així converteixen el Col·legi de Barcelona en un referent indiscutible dins de les corporacions professionals. Aquest TOP 10 ha estat publicat durant el mes de febrer a Redacción Médica. Miquel Vilardell, president del COMB, va recollir, de mans de Juan José Rodríguez Sendín, president de l’Organització Mèdica Col·legial, el guardó que reconeix la institució com a guanyadora.

Vilardell va agrair a Sanitaria 2000 i als votants del TOP 10 aquest reconeixement i va aprofitar el moment per destacar la importància de la col·legiació. El president del COMB va dir:

“lluitarem perquè sigui obligatòria i si ho deixa de ser seguirem lluitant”. Vilardell també va destacar la tasca que porten a terme els col·legis, que “serveixen de suport quan comences a buscar feina i a l’hora de compaginar la vida laboral amb la vida familiar, i també fan una funció de responsabilitat social”. Vilardell va afegir que “el ciutadà té la garantia que hi ha un organisme que vigila la pràctica mèdica, que vigila la competència dels professionals i quan hi ha un problema en la seva pràctica mèdica, el col·legi, mitjançant la seva comissió deontològica, realment actua”. P José María Pino, editor de Sanitaria 2000, i Miquel Vilardell, president del COMB, en la recollida del guardó. Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

19


informació col·legial

Actualitat professional El COMB convoca la divuitena edició de les Beques Bada per a la formació de metges en cooperació

E

l Col·legi de Metges de Barcelona ha convocat un any més les Beques “José Luis Bada”, que aquest any destinaran un total de 27.500 € per a formació de postgrau o estades formatives, tant per a metges col·legiats com per a metges de països del Sud avalats per un col·legiat. El Col·legi, malgrat la crisi i la congelació de quotes, augmenta aquest any un 10% més l’import respecte a l’any 2010. En aquesta línia de compromís amb la cooperació, la dotació econòmica que el COMB aporta a les Beques Bada forma part del 0,7% del pressupost que l’entitat dedica a projectes de cooperació i ajut humanitari. Les bases de la convocatòria i el formulari de sol·licitud podran recollir-se personalment a la seu del COMB, passeig de la Bonanova, 47, 1a planta, 08017 Barcelona, o bé a través de la pàgina web del COMB, www.comb.cat/professional/cooperacio/act_bada.htm. El formulari de sol·licitud, així com la documentació que s’adjunti, podrà lliurar-se personalment a l’Oficina de Cooperació del COMB o enviar-se per correu postal certificat a la mateixa adreça. La sol·licitud també podrà ser lliurada per una altra persona, la qual haurà d’aportar autorització expressa signada pel sol·licitant de la beca. El termini de presentació s’iniciarà l’1 de juny i finalitzarà el 21 d’octubre d’enguany, ambdós inclosos. P 20

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

Bústia Sobre la productivitat

S

enyor conseller de Sanitat, llegeixo amb atenció les seves declaracions i comentaris perquè, com a metge, especialista en radiodiagnòstic, estic summament interessada en el nou rumb que pren la Sanitat i el Servei Públic de Salut en el qual treballo. He llegit que necessitem augmentar la productivitat i l’horari laboral. Senyor conseller, necessito comprendre què s’entén exactament per productivitat? He tingut la gran sort de treballar al Regne Unit durant quatre anys en hospitals com el John Radcliffe d’Oxford i el Leeds Teaching Hospital, ambdós hospitals universitaris de reconegut prestigi. Quaranta hores setmanals en horari de 9 a 5 (el famós nine to five). En aquest horari havia de realitzar la meva llista d’ecografies: 6, 7 com a màxim entre les 9 i la 1 i 5, 6 més com a màxim de 2 a 5, en el tram de l’afternoon. En total 12 ecografies, màxim 14 per dia. Aquí, a l’àmbit de Primària on treballo, en general tots els radiòlegs fem entre 22 i 24 ecografies per tram horari, juntament amb l’informe diagnòstic, que es fa a l’instant. No em consta que el Regne Unit estigui associat amb una baixa productivitat, com sí que ho està el nostre país; per això necessito entendre el concepte. El meu treball en RU m’aportava una gran satisfacció professional i em va permetre experimentar un respecte i una valoració mai abans coneguda en els meus anys de treball a l’ICS. Aquesta mateixa satisfacció era una evidència en tots els meus col·legues i tot el personal sanitari. Ah, i sense oblidar el detall de rebre una remuneració tres vegades superior a la que rebo aquí, fins i tot amb una antiguitat de 9 triennis i que no esmentaré per no avergonyir-me ni avergonyir un país, el meu, que té en tan poca estima els seus professionals i no sembla importar-li que, després d’invertir en la seva formació, se’n vagin a donar fruits a un altre país que els valora més justament. Perquè la salut, que abans tan sols se sostenia en el pilar de la relació metgepacient, s’ha fet tan complexa que avui en dia requereix, almenys, quatre pilars fonamentals: els pacients, els metges, el personal d’infermeria i sanitari i els gestors. Però hi ha un fet inqüestionable: sense els metges la salut no podria funcionar. Enmig de tan complexa estructura el pilar metge-pacient continua sent l’eix principal. I el que intento transmetre-li des de la meva respectuosa posició, senyor conseller, és que en aquest país nostre, almenys en l’àmbit de Primària que conec bé i que vostè vol potenciar, els metges estem infravalorats, infraestimulats i escandalosament infraremunerats, el que atempta directament contra el nostre sentit de dignitat professional. En aquestes condicions, no ho dubti, cada cop seran més els metges que buscaran millores condicions per experimentar la satisfacció d’una carrera vocacional i que exigeix deu anys de formació almenys per exercir-la. Parli amb els metges. Els metges tenim idees... per reduir les llistes d’espera, per incentivar la satisfacció, que és el que més redunda en una millor productivitat, etcètera etcètera. P Esther Martínez Ibars,

CAP Garraf Costa de Ponent


informació col·legial

Casos de deontologia

Respecte entre metges i responsabilitat de la prescripció

INTRODUCCIÓ

D

e ben segur tots els professionals que treballem en un EAP del sistema públic de salut tenim, amb més o menys freqüència, pacients que consulten “només” perquè els “passem les receptes” de medicaments que han prescrit altres metges (privats, de mútues o altres especialistes del sistema públic). Sovint, l’única informació que se’ns proporciona és una recepta sense cap diagnòstic ni raonament que justifiqui el perquè de la indicació i selecció d’aquell fàrmac en concret. Amb la informació de què disposem sobre el pacient, podem estar d’acord amb el tractament proposat i assumir-ne la responsabilitat o oferir-li l’alternativa que creguem més indicada. En aquest cas, no és estrany que el metge que ha indicat el primer tractament faci comentaris poc respectuosos sobre la nostra actuació.

EL CAS El director d’un Equip d’Atenció Primària (EAP) de la xarxa pública denuncia un company per una possible violació d’alguns articles del Codi de Deontologia del COMB. Es tracta d’un metge que, en la seva consulta privada, atén persones que després van al seu metge de família de l’EAP perquè els faci les receptes a càrrec del Servei Català de la Salut (SCS). Diversos metges de família de l’EAP, que no estan d’acord amb els medicaments que prescriu el company, ofereixen altres alternatives als

pacients. Quan els pacients li expliquen el canvi, el metge reacciona verbalment i entregant-los escrits que qüestionen els coneixements, la professionalitat i els motius dels metges de l’EAP pel canvi de medicació. Després de la instrucció del cas es conclou que hi ha una vulneració dels articles 26 i 97 del Codi de Deontologia, el que constitueix una falta greu. La Comissió de Deontologia i l’Àrea Jurídica, en els seus informes preceptius, estan d’acord amb la qualificació de la falta i la proposta de sanció i la Junta de Govern a la vista de la instrucció i dels informes citats decideix sancionar la conducta.

DISCUSSIÓ La prescripció d’un medicament és el punt final d’un acte professional que comença amb un motiu de consulta, segueix amb una exploració, una avaluació diagnostica i, finalment, una recomanació terapèutica. Per tant, cap metge ha d’entomar la responsabilitat d’una prescripció feta per un company de forma acrítica, sense haver-ne fet una avaluació i haver arribat a la conclusió que, realment, és la millor recomanació que se li pot fer al pacient. Assumir la responsabilitat de la prescripció de forma automàtica és una pràctica imprudent i podria concórrer en la vulneració de l’article 471 del Codi de Deontologia. Quan un professional d’atenció primària fa aquest procés i, per qualsevol motiu, arriba a la conclusió que aquells fàrmacs no són els més ade-

quats per al pacient, ha de rebutjar assumir la responsabilitat de fer-se càrrec de la prescripció i oferir l’alternativa que, segons el seu criteri, sigui la més adequada. Malauradament, no és infreqüent que, quan un metge d’atenció primària del sistema públic fa correctament aquest procés, conclou que no es pot fer responsable de la prescripció i ofereix una alternativa al pacient, el metge que ha fet la prescripció original reaccioni davant del pacient, verbalment o per escrit, posant en qüestió la qualitat professional i, fins i tot, la moral i les motivacions que han portat el metge d’atenció primària a no assumir la “validació” de la seva prescripció. Sovint, fins i tot indueix el pacient a creure que, darrere de la decisió del metge de família, hi ha raons economicistes. Aquest fet és una clara vulneració dels articles 262 i 973 del Codi de Deontologia, provoca desconcert en els pacients i una pèrdua de confiança que afecta a tot el col·lectiu, començant pel metge que fa el comentari. El respecte a la dignitat personal i professional entre companys és una de les normes bàsiques de la pràctica professional que hauríem de conservar. Comportaments com el que es descriu en el cas són del tot impropis d’una professió que aspira al respecte i la confiança dels pacients i la societat. Altrament, tampoc és excepcional que metges de la pràctica privada o mutual facin creure al pacient que aconseguir la prestació farmacèutica derivada d’un acte mèdic fet fora del sisteServei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

21

V

A propòsit d’un cas plantejat a la Comissió de Deontologia del COMB, Roser Marquet, Carme Batalla, Anna Bellés, Lluïsa Morató i Helena Roig, membres de la Comissió de Deontologia d’Atenció Primaria, plantegen la seva reflexió sobre “Respecte entre metges i responsabilitat de la prescripció”.


informació col·legial

V

ma públic és un dret inqüestionable. O que altres especialistes del sistema públic de salut donin per fet que el metge d’atenció primària té “l’obligació” de fer-se càrrec de la seva prescripció. Signar una prescripció no és un acte burocràtic sinó mèdic, del qual se’n deriven responsabilitats legals, deontològiques i morals. Cap metge ha d’esperar que un company assumeixi, d’entrada i sense informació, la responsabilitat d’una prescripció que no ha fet. I, encara menys, fer creure al pacient que el metge de família te el deure de fer-ho. Els metges en exercici privat o mutual han d’informar els seus pacients que la prescripció derivada dels seus actes no està coberta per la sanitat pública, i que el seu metge de família té la potestat de fer-se’n o no càrrec segons hi estigui d’acord. Un element clau per a una correcta avaluació de la idoneïtat de la prescripció és disposar d’informació completa. Per tant, qualsevol metge que recomani un tractament a un pacient, tant si es tracta d’exercici públic com privat, ha de proporcionar-li informació suficient perquè el seu metge de família pugui avaluar la idoneïtat de la prescripció i, si ho creu convenient, assumir-ne la responsabilitat. D’aquesta forma evitarem conflictes entre companys i perjudicis per als pacients. P Roser Marquet, Carme Batalla, Anna Bellés, Lluïsa Morató, Helena Roig,

membres de la Comissió de Deontologia del COMB

Notes 1 El metge no emprarà procediments ni prescriurà medecines amb les quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basades en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient hi consenti. 2 ... (el metge) Mai no ha de fer judicis o comentaris despectius sobre el diagnòstic, el tractament o el pronòstic establert per altres col·legues. Ha d’entendre’s directament amb el metge que té cura del pacient o, si fos el cas, amb el Col·legi de Metges. 3 La relació entre metges mai no ha de comportar desprestigi públic. Les discrepàncies professionals han d’esser sempre discutides entre metges i en el si del Col·legi de Metges o d’altres organismes o col·lectius professionals. Solament quan aquestes vies estiguin exhaurides es podrà recórrer a altres instàncies.

22

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011


informació col·legial

El Col·legi de Metges crea el carnet “Estudiant COMB”

Estudiant comb

per apropar els estudiants de medicina a la professió

1

2

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va presentar als representants de les associacions d’alumnes un nou servei destinat específicament als estudiants de la llicenciatura/grau en medicina, de manera que els estudiants de 4t, 5è i 6è curs de medicina de totes les facultats de medicina podran ser membres de la comunitat d’estudiants del COMB. En la presentació va participar Adriana Bataller, presidenta de la Secció Col·legial MIR del COMB, i Berenguer Camps, cap de l’Àrea Metge Jove. En representació dels estudiants van participar Cristina Paret i Lucía Català de l’AECS, Judith Jiménez i Eduard Gómez del CEMCAT, i Pablo Pérez, Pau Serra i Àngel Rivero, representants del CEEM zona Catalunya. Aquesta iniciativa respon a la voluntat del Col·legi per apropar els estudiants a la professió i a les seves institucions facilitant-los la transició del període d’estudis a l’exercici professional. Amb el carnet d’“Estudiant COMB” tindran accés a una sèrie de serveis i avantatges que fins ara eren exclusius per a metges col·legiats. El carnet té una quota única inicial de 10 € i els estudiants el poden demanar a la Unitat d’Atenció Col·legial

3

del COMB o a través del web http:\\estudiants.comb.cat. Aquesta iniciativa del Col·legi ha estat desenvolupada en estreta col·laboració amb els principals representants dels estudiants: el Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), el Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM-Zona II Catalunya) i l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS). També el Col·legi compta amb el suport dels degans de les Facultats de Medicina de Barcelona.

Sessions informatives amb els estudiants de medicina El Col·legi va participar en un acte a l’Hospital Clínic davant un nombrós públic d’estudiants en el qual Marc Soler, director corporatiu del COMB; Berenguer Camps, director de l’Àrea Jove del COMB, i Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB, van explicar què és el que han de saber per estudiar o fer la residència a l’estranger i quins requisits es necessiten per tornar després. També es va presentar als assistents el carnet d’estudiant COMB. L’acte el va presentar Cristina Paret, presidenta de l’AECS de Barcelona i, per altra banda, Marta Sabater, de

l’AECS, va explicar les funcions d’aquesta associació. El COMB també va organitzar una sessió informativa sobre el secret mèdic i la deontologia, i sobre les alternatives professionals a la formació especialitzada MIR, per als estudiants de medicina del Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB), en la qual van intervenir Joan Monés, Comissió de Deontologia del COMB, i Berenguer Camps. Aquests actes tindran continuïtat a les altres facultats de Barcelona, en les quals s’abordaran davant dels estudiants diversos aspectes sobre l’exercici de la professió. P

1. Marc Soler, director corporatiu del COMB, en l’acte a l’Hospital Clínic per informar què és el que s’ha de saber per estudiar o fer la residència a l’estranger. 2. Joan Monés, membre de la Comissió de Deontologia del COMB, en l’acte al Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secret mèdic i la deontologia. 3. Miquel Vilardell, president del COMB, amb els estudiants de medicina Cristina Paret i Lucía Català de l’AECS, Judith Jiménez i Eduard Gómez del CEMCAT, i Pablo Pérez, Pau Serra i Àngel Rivero, representants del CEEM zona Catalunya.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

23


informació col·legial

La salut del metge Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident del COMB, va participar, conjuntament amb els tècnics del Programa d’Atenció Integral al Metge Malat (PAIMM), en el IV Congrés PAIME celebrat a Màlaga i organitzat per la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC). El Congrés va comptar amb la participació d’experts que van debatre en diferents taules rodones sobre, entre d’altres temes, els criteris que permetin una estandardització consensuada de l’activitat i de la seva qualitat, l’impacte sobre la salut del metge de les organitzacions sanitàries i, també, la confidencialitat i la deontologia de la pràctica en l’atenció al metge malalt.

24

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

La Fundació Galatea participa en el IV Congrés PAIME a Màlaga

E

l IV Congrés PAIME celebrat a Màlaga amb el lema “Salud de los Médicos, calidad del servicio” es va organitzar en tres meses i diversos tallers en els quals es van intercanviar informació i experiències per ajudar a entendre i millorar el Programa i impulsar el desenvolupament d’accions formatives, preventives i noves línees d’investigació. Jaume Padrós, en la seva intervenció en la primera taula, va assenyalar que “la creació d’un programa específic per a l’atenció al metge malalt amb trastorns mentals i addiccions no és un problema individual o corporativista sinó de salut pública”. Padrós va afegir que “d’aquí ve la importància de la coparticipació de les administracions públiques perquè afecta l’atenció del pacient, així com la confiança en el professional i les mateixes institucions sanitàries”. Padrós també va coincidir amb els altres ponents en la necessitat d’impulsar models d’organització laboral que siguin saludables per als metges del Sistema Nacional de Salut. Segons el vicepresident primer del COMB, “els models menys lesius per al facultatiu són els que defensen el professionalisme, afavorint l’autonomia, el treball en equip, la capacitat

de comunicació amb el pacient i la seva família i el lideratge del metge en tot el que fa referència a la salut”. La primera taula rodona la va moderar Ricard Gutiérrez, vicepresident de l’OMC i vicepresident segon del COMB, qui va fer una visió general de com estan funcionant els PAIME en les diferents comunitats autònomes, així com, quins serien els principals punts de millora per a una major implantació i coneixement d’aquest programa. Aquesta primera taula va abordar Per a què serveix el PAIME? i el seu impacte sobre la salut del metge en les organitzacions sanitàries. La segona taula va tractar L’atenció al metge malalt: entre la confidencialitat i la deontologia de la practica clínica. La tercera taula va debatre sobre Treballant per la salut i el benestar del metge. Els professionals del PAIMM de Catalunya, Antoni Arteman, Eulàlia Masachs, Carme Bule, Eugeni Bruguera i Dolores Braquehais, van tenir una participació destacada en els debats de les diferents taules i tallers que es van desenvolupar durant les jornades a Màlaga. Eugeni Bruguera va donar les dades que “el 85% dels metges tractats han acudit als PAIME voluntàriament, i un 11% induïts per algun company o fa-


informació col·legial

Comunitat El Ministeri de Treball declara incompatible l’exercici de la medicina per compte propi i la percepció de la pensió de jubilació

F 1. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident primer del COMB, en la intervenció en el IV Congrés PAIME. 2. Taula 1 sobre Per a què serveix el PAIME? i el seu impacte sobre la salut del metge en les organitzacions sanitàries moderada per Ricard Gutiérrez, vicepresident de l’OMC i del COMB, i en la qual va participar com a ponent relator Jaume Padrós.

miliar”. Bruguera va parlar també des de l’experiència del PAIMM sobre “el terreny fràgil entre la confidencialitat i el control de la praxi mèdica”. A la taula sobre prevenció, Eulàlia Masachs va explicar les intervencions que s’estan duent a terme des del programa sobre la salut del MIR de la Fundació Galatea, dirigides als mateixos residents, serveis de prevenció de riscos laborals i tutors i considera que “les dificultats de comunicació, de conciliació de la vida laboral i familiar i les tensions sobre les perspectives de treball incrementen els riscos de trastorns entre la població de residents”. Masachs va posar especial èmfasi en la tasca dels tallers per a un exercici professional més saludable. Al Congrés es va llegir el manifest del Foro de la Profesión Médica, en el qual intervenen estudiants, universitats, col·legis professionals i sindicats, i que donen suport i el seu reconeixement als programes per a metges malalts. Durant les jornades també van ser premiats la Fundació Galatea per al seu programa de salut als residents i Jaume Padrós per la seva trajectòria en el desenvolupament del PAIMM. P

ins ara, la percepció de la pensió de jubilació de la Seguretat Social es pot compatibilitzar amb l’exercici de la professió per compte propi, sempre que es compti amb la corresponent afiliació a Mutual Mèdica. Us informem que el 26 de maig de 2011 s’ha publicat l’Ordre del Ministeri de Treball i Immigració per la qual es declara incompatible la percepció de la pensió de jubilació amb l’exercici de la professió per compte propi a partir de l’1 de juliol de 2011. La norma preveu, però, una excepció en la seva aplicació per a aquells metges que abans de l’1 de juliol percebin una pensió de jubilació i alhora desenvolupin una activitat per compte propi i estiguin afiliats a Mutual Mèdica. Així doncs, els metges que es jubilin abans de l’1 de juliol de 2011 i que en aquella data ja desenvolupin un exercici professional per compte propi tindran l’oportunitat de continuar compatibilitzant aquesta activitat amb la percepció de la pensió, mentre tots els altres perden aquest dret. Cal que en aquestes properes setmanes i fins a l’1 de juliol, els metges majors de 65 anys que compleixin tots els requisits per poder accedir a la pensió de jubilació i facin al mateix temps una activitat per compte aliè i una altra per compte propi es plantegin si els convé jubilar-se abans d’aquest 1 de juliol.

es trobin en una edat pròxima a la jubilació o amb possibilitats d’obtenir-la, es poden adreçar a: Assessoria Jurídica del Col·legi Tel. 935 678 880 e-mail: juridica@comb.cat

El COMB presenta recurs El Col·legi reitera la seva oposició a aquesta norma, ja manifestada el passat mes de març, per les greus conseqüències que té per als metges, per a les mutualitats, per a la Seguretat Social, i per al conjunt del mateix sistema sanitari. Per aquest motiu, emprenem ja les accions legals i judicials pertinents per a la defensa dels interessos dels metges afectats, i sol·licitarem la immediata suspensió de l’execució de la norma, a més de demanar-ne l’anul·lació al moment oportú. La presentació del recurs i el seu resultat es presenten, per ara, com l’únic camí per tractar d’aturar l’aplicació de la norma. P

Junta de Govern del COMB Barcelona, 31 de maig de 2011

Servei d’assesorament als col·legiats Per a qualsevol aclariment o orientació, com sempre, tant els metges majors de 65 anys com aquells que

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

25


informació col·legial

La setena edició dels Medijocs s’obre amb una cursa d’esquí

L

a setena edició dels Medijocs, aquest any, es va iniciar a finals de març amb una novetat, la cursa d’esquí Medineu per a col·legiats i familiars, que va tenir lloc a finals de març a les pistes d’esquí de Soldeu d’Andorra. La cursa es va iniciar amb un eslàlom mitjà de dues mànegues adreçat a esquiadors de nivell mitjà. Va fer el millor temps la col·legiada Ester Casas Gimeno (45.57) i en la categoria masculina el millor temps el va fer Enric Roche (46.04). A la tarda, la jornada es va complementar amb un seminari sobre medicina de l’esquí i de muntanya en el qual van participar Joan Sánchez, cap dels Serveis Mèdics de Grandvalira, que va centrar la seva exposició en les lesions que es produeixen en la pràctica de l’esquí; Sergi Francisco, metge dels serveis mèdics de Grandvalira, que va parlar sobre l’assistència mèdica urgent a pistes, i Enric Subirats, cap de Medicina Interna de l’Hospital de Puigcerdà, va exposar com cuidar-se a la muntanya i els mites i llegendes que envolten la pràctica d’esports en aquest entorn. Enric Roche, vocal de la Junta de Govern del COMB i membre del comitè organitzador de Medijocs 2011, va ressaltar que el que motiva el Col·legi a continuar organitzant els jocs esportius del COMB és practicar amb l’exemple i transmetre a la societat, des del col·lectiu mèdic, que els hàbits esportius estan relacionats directament amb una millor salut. 26

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

1

Cursa atlètica Un any més, l’esdeveniment esportiu, que ha comptat amb una gran participació, ha estat la de la cursa atlètica celebrada a Sant Cugat del Vallès en un recorregut de 5 milles (8,045 km). Uns 312 esportistes van participar en la cursa en la qual el millor temps el va fer Manel Tornero Arago (28:06); el metge que va aconseguir el millor temps va ser Laureano Perez Oller (29:18); Carmen Auñon Sanz (32:29) va ser la metgessa amb un millor temps. P

Resultats Medineu Metgessa Sènior Femení Primera: Ester Casa Gimeno – 45.57 Segona: Debora Cian – 48.82 Tercera: Paola Cavasin – 51.32 Metge Sènior masculí Primer: Enric Roche – 46.04 Segon: Pawel Walentowicz – 47.59 Tercer:Alex Del Arco Churruca – 48.04 Metgessa Veterà Femení Primera: Rocio Unzurrunzaga Iturbe – 46.38 Segona: Maite Bastida Vila – 1:15.59 Metge Veterà Masculí Primer: Joan Grau Cases – 46.74 Segon: Lluis Peidro Garcés – 48.86 Tercer: Andreu Rius Davi – 53.06

2 1. Participants en la cursa d’esquí Medineu a Grandvalira, Andorra. 2. Sortida de la cursa atlètica a Sant Cugat .

Resultats Cursa Atlètica Metge Sènior Masculí Primer: Ricard Verdaguer Garcia 29m 35’ Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 30m 26’ Tercer: Marcos Cruz Sanchez, 33m 14’ Metgessa Sènior Femení Primera: Carmen Auñon Sanz, 32m 29’ Segona: Susanna Armengol Porta, 35m 09’ Tercera: Ester Casas Gimeno, 37m 34’ Metge Veterà Masculi Primer: Laureano Perez Oller, 29m 18’ Segon: Salva Dordas, 31m 15’ Tercer: Julio José Navaz Tejero, 32m 26’ Metgessa Veterà Femení Primera: Pilar Iribarren Costa, 41m 20’ Segona: Cristina Ros Espin, 41m 57’ Tercera: Montse Bellver Vives, 45m 49’ Metge Superveterà Masculí Primer: Lluís Amat Tardiu, 34m 10’ Segon: Víctor Arranz Calvo, 36m 18’ Tercer: Jaume Serra Farró, 38m 13’ Metgessa Superveterà Femení Primera: Montserrat Ribas i Duch, 41m 03’ Segona: Yolanda Puentes Zamora, 43m 49’ Tercera: Montserrat Clavero Sanchez, 44m 30’


informació col·legial

Commemoració del COMB

L’“Any Dr. Pere Mata” s’inicia amb una sessió sobre la seva figura i obra mèdica

L

a sala d’actes del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va acollir, el passat abril, la sessió inaugural de l’any dedicat per la Junta de Govern del COMB a homenatjar i recordar la figura del doctor Pere Mata. D’aquesta manera, el COMB manté l’aposta per la qualitat d’una marca cultural que ha caracteritzat la trajectòria singular de la institució en el món dels col·legis professionals. Les celebracions anyals del COMB, tot recordant figures i institucions mèdiques fonamentals en la història de la medicina barcelonina, catalana i espanyola, va ser el punt de partença de la presentació efectuada per Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en l’acte inaugural d’aquesta sessió. L’acte va comptar amb quatre conferenciants, que van tractar de manera successiva diferents aspectes i qüestions relacionades amb la figura i l’obra mèdica, política i literària d’un metge tan important com poc conegut com fou el doctor Pere Mata. En primer lloc, Miquel Bruguera, expresident del COMB, va centrar les fites fonamentals de la biografia del doctor Pere Mata, natural de Reus, amb una carrera singular efectuada a Barcelona, París i Madrid. El públic assistent es va poder fer càrrec de la particular evolució d’aquell metge, del seu compromís polític amb el liberalisme i les seves opcions més progressistes, de la seva agitada vida en l’època de les bullangues barcelonines al capdavant de noves capçaleres de premsa o de la milícia nacional, dels seus exilis consecutius a Montpeller i a París i més tard a Madrid, de com es guanyà la

Fotografies d’esquerra a dreta: Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Miquel Bruguera, expresident del COMB; Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB i comissionat de l’“Any Pere Mata”; Antonio Labad, catedràtic de Psiquiatria de la URV, i Josep Arimany i Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, en l’acte commemoratiu dedicat al doctor Pere Mata.

vida fent de traductor o d’escriptor incansable i de com contribuí a definir les competències dels professionals de la medicina que necessitava la societat burgesa que emergia. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, va fer una breu conferència sobre l’època en què visqué aquest metge, escriptor i polític homenatjat. Un període de gran violència, d’esfondrament de l’Antic Règim i de lluita per la definició de les bases del nou estat liberal i burgès. En aquell context, en què Catalunya va fer una aposta per tancar les ferides obertes el 1714, el metge Pere Mata prengué posicions per l’estratègia més progressista en la seva joventut i en la maduresa per opcions més conservadores, un cop a Madrid va poder comprovar la dificultat de tirar endavant el programa inicial. Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB i comissionat per als actes de l’“Any Pere Mata” va fer una presentació sobre la gran contribució del metge reusenc a la medicina espanyola a partir de la seva adaptació de la medicina legal, un àmbit de la medici-

na aleshores emergent, inserit en un procés de definició de les competències de l’expert forense, del metge legista, del toxicòleg expert en química. En paraules d’Arimany, “el doctor Pere Mata presenta una aportació a la medicina legal i forense espanyola, amb la creació de la primera Càtedra de Medicina Legal a Madrid i va ser l’impulsor del Cos de Metges Forenses del Ministeri de Justícia”. El darrer conferenciant, Antonio Labad, catedràtic de Psiquiatria de la URV, va situar la rellevància de les aportacions de Pere Mata en l’àmbit de la psiquiatria. En bona mesura, aquestes, al costat de la seva condició de reusenc, van jugar un paper clau a l’hora de dedicar el nom de la institució psiquiàtrica de reconeguda factura modernista a la memòria del doctor Pere Mata. L’acte es va tancar amb la relació, efectuada per Arimany, dels actes que es portaran a terme al llarg de l’any, tant a Barcelona com a Reus, en homenatge al doctor Pere Mata. P Alfons Zarzoso,

conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

27


informació col·legial

Commemoració del COMB

L

’exposició Publicitat i Medicina a la seu del Col·legi de Metges es va inaugurar amb una conferència sobre Salut i propaganda: una relació difícil, a càrrec de Lluís Martínez, subdirector del Grup Hermes. La sessió va tenir lloc el 31 de març i l’exposició estarà oberta fins al mes d’octubre. L’acte va ser presentat per Miquel Vilardell, president del COMB. Les seves paraules van posar l’èmfasi en el contrast existent entre el món explicat per l’exposició i la realitat del panorama mèdic actual. Així, de l’empori editorial de la premsa mèdica catalana del primer terç del segle XX no hi ha gairebé petjades ara. De la mateixa manera, de la florida de laboratoris farmacèutics catalans d’aquell període, l’evolució del segle XX ha deixat un panorama ben difícil. En aquest diàleg amb el present, Vilardell també va fixar l’atenció en un fet que ha perdurat, el complex lligam entre l’empresa farmacèutica i la medicina. Un àmbit on l’estandardització i les exigències sanitàries han transformat el món de les medecines. La conferència inaugural va estar a càrrec de Lluís Martínez, subdirector del Grup Hermes (Avui-El Punt-Presència) i va tractar sobre la relació entre propaganda i medicina al llarg de la història contemporània. Entre les idees i reflexions exposades per Martínez, podem recordar aquestes: la credulitat com a factor explicatiu de la vigència de determinades medecines; la importància del llenguatge emprat en els missatge publicitaris

L’exposició “Publicitat i Medicina” s’inaugura

amb una conferència sobre “Salut i propaganda: una relació difícil”

1

amb l’objectiu final de persuadir el consumidor i aconseguir una venda; el lent trànsit cap a la regulació dels fàrmacs; la importància del fabricant local i les dificultats experimentades per la transformació de l’economia. L’acte es va cloure amb la presentació de l’exposició inaugurada a càrrec d’Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. El Museu i el COMB, amb Sara Fajula, arxivera d’aquesta institució, i els responsables i treballadors dels departaments d’Activitats i Congressos i de Premsa, han aportat les idees i els esforços per tal que aquesta exposició s’hagi portat a terme amb el suport de la Junta de Govern del COMB. L’exposició Publicitat i Medicina analitza la publicitat impresa en revistes mèdiques catalanes, del segle XIX i fins al 1938, com a mitjà per descobrir un altre vessant de la història de la medicina catalana contemporània. La publicitat mèdica ha estat elaborada

en una multitud i varietat de suports sorprenent. En aquesta exposició fixem l’atenció en la publicitat impresa en revistes mèdiques catalanes entre finals del segle XIX i la fi de la Guerra Civil. Un període en què es desenvolupà l’estratègia publicitària moderna, fruit de noves formes de producció industrial i d’informació, tot transformant productes concrets en representacions, en significats complexos articulats mitjançant paraules i imatges. La publicitat esdevingué un reflex d’una societat cada cop més urbana i complexa. La publicitat mèdica fou alhora una eina d’identificació i d’autorepresentació professional, així com un mitjà de comunicació científica que anava més enllà del simple objectiu persuasiu. L’exposició mostra la intersecció dels àmbits mèdic, farmacèutic i periodístic a partir del fenomen publicitari modern en un context de transformació de la societat. Es proposa així la mirada publicitària com a instrument per descobrir una altra forma d’aproximar-se a la medicina catalana contemporània. P Alfons Zarzoso,

conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

2

28

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

1. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya; Miquel Vilardell, president del COMB, i Lluís Martínez, subdirector del Grup Hermes (Avui-El PuntPresència), en la conferència sobre “Salut i propaganda: una relació difícil”. 2. Inauguració de l’exposició Publicitat i Medicina a la sala d’exposicions del COMB.


informació

àrea econòmica

Núm. 86

febrer-maig 2011

P L'EDITORIAL

COMENTARI BORSARI

La reconversió del sector financer espanyol (II)

MEDIVALOR AV, SA Punts clau – El petroli i la tragèdia japonesa frenaran el creixement mundial el primer semestre del 2011. – Primeres mesures monetàries restrictives prudents a Europa; final de les facilitats quantitatives (QEII) al juny després de l’statu quo de sis mesos de la Fed. – Amplificació del reescalfament als països emergents. – Prudència amb els bons de l’Estat. Preferència pels bons corporatius i pels bons vinculats a la inflació. – La renda variable es debat entre els bons resultats econòmics i els temors inflacionistes. – Mantenim la neutralitat en matèries primeres.

L’economia mundial s’enfronta a una corba perillosa. Mentre que molts dels mercats en plena recuperació semblaven haver arribat a la velocitat de creuer, els mesos passats pronosticàvem una transició tranquil·la al capdavant del seguici, i els emergents cedeixen el seu paper de locomotora als Estats Units. No obstant això, diverses situacions imprevistes han deteriorat la via. Xocs externs El terratrèmol ocorregut a Tohoku, el tsunami i l’accident nuclear posteriors han afectat greument la capacitat productiva japonesa. Encara que no dubtem de la forta recuperació a partir del quart tri-

mestre del 2011, les manques d’electricitat pesaran sobre la velocitat de la reconstrucció. A més, la destrucció de capacitat productiva als sectors d’alta tecnologia tindrà repercussions sobre les indústries més globalitzades, com la de l’electrònica (bateries) i la de l’automòbil. Encara és molt aviat per valorar l’impacte d’abast mundial, però les enquestes industrials del mes d’abril duran el segell d’aquestes interrupcions en la logística, la qual cosa s’afegirà a la falta de llegibilitat del cicle mundial. La triple catàstrofe nipona ha vingut a afegir-se a l’increment del risc geopolític en el món àrab. La intensificació del conflicte a LíU

(Continua a la pàg. 35)

P LA DADA Saldos mitjans de clients dels serveis bancaris del COMB en imposicions a termini fix

ontinuant amb les reformes que s’estan portant a terme al sector financer, el passat 18 de febrer el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei per al Reforçament del Sistema Financer. Aquest RDL té uns objectius ben definits. En primer lloc, reforçar la solvència de totes les entitats de crèdit espanyoles, exigint-los un nivell de core capital d’almenys el 8%. A més a més, i atesos els dubtes dels inversors que se centraven en el grup d’entitats no cotitzades i amb més gran dependència del mercat majorista, es va decidir requerir a aquestes entitats un core capital (és la relació percentual que existeix entre el capital bàsic format per capital i reserves del qual es pot disposar immediatament, enfront al valor dels deutes als quals fa front l’entitat per les seves operacions) del 10%. Amb aquestes mesures, es mira de superar qualsevol dubte sobre la solvència del sector financer espanyol relacionades amb la prolongació de la crisi i el deteriorament dels actius immobiliaris. Addicionalment, l’RDL estableix que les entitat que necessitin fons públics hauran d’exercir la seva activitat financera mitjançant un banc. Les caixes d’estalvis que hagin d’augmentar el seu nivell de core capital podran captar-lo al mercat gràcies als bancs que pràcticament tots han creat i posat en marxa des de finals de l’any passat. El passat mes de març, les entitat de crèdit van presentar al Banc d’Espanya les seves estratègies per complir amb els nous requisits de capitalització. El BdE, haurà d’aprovar o, si escau, exigir, les modificacions necessàries d’aquests plans, que hauran d’executarse abans del 30 de setembre, encara que el BdE podrà concedir una ampliació d’aquests terminis en els supòsits taxats pel mateix RDL. Cal esmentar que el FROB té el compromís d’aportar el capital necessari a les entitats que ho sol·licitin, ja sigui com a primera o última opció, per complir o substituir el recurs al capital privat. Aquesta aportació de fons públics no suposa una nacionalitza-

C

U

(Continua a la pàg. 30)

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43

29


informació àrea econòmica

febrer-maig 2011

U

P L'EDITORIAL (Ve de la pàg. 29)

ció de les entitats, ja que és una ajuda de caràcter excepcional i transitori, atès que els fons del FROB hauran de ser restituïts o substituïts per capital privat, en línia amb el previst al RDL. L’existència del FROB ha estat l’eina més eficient per millorar la confiança dels mercats, com a mecanisme de suport (backstop), assegurant als inversors i prestamistes que, des de l’entrada en vigor de l’RDL, totes les entitats

estan operant de facto amb nivell de core capital superior al 8-10%. Així doncs, és d’esperar que el sector financer resultant serà més fort i creïble i tindrà més capacitat de crèdit. Hores d’ara, aquestes tres característiques ja les compleixen els proveïdors de l’àrea bancària amb els quals treballem des de fa temps. Són bancs, els quals compleixen i superen amb escreix el core capital sol·licitat en aquest RDL, el

30

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 132

que ens permet afrontar amb les màximes garanties des de l’àrea bancària tots els reptes que els nostres col·legiats i clients ens demanden cada dia, ja sia com a particulars, o com a metges emprenedors, podent-hi oferir serveis i productes bancaris sense cap mena de restriccions i amb la màxima seguretat. P


informació àrea econòmica

Rendibilitat dels fons i carteres del Col·legi des de l’1 de gener fins al 22 d’abril de 2011.

U

COMENTARI BORSARI

febrer-maig 2011

(Ve de la pàg. 29)

bia, l’escalada de la repressió a Síria i al Iemen alimenten els temors de la propagació de les protestes a l’Aràbia Saudita, la capacitat excedentària de la qual és l’única vàlvula de seguretat per a un mercat del petroli en ebullició. El Brent va superar la barrera dels 120 USD/ barril per primera vegada des d’abril de 2008. Si l’especulació intervé en el mecanisme (nombre rècord de contractes intercanviats en el CFTC i en l’ICE), la inversió de la corba a termini (marge de cobertura) indica l’increment dels inventaris per temor a les possibles penúries per part dels operadors no financers. A més, van seguir les alces als mercats de matèries primeres alimentàries. L’índex *CRB alimentari s’ha incrementat d’un 43% en base anual; el blat de moro i l’índex de la FAO han polvoritzat els màxims arribats al 2008.

Divergència emergent, 2n acte Aquests esdeveniments podrien frenar el creixement global en un moment crític. En efecte, pel que fa a les polítiques econòmiques, ja és temps de reduir la dosi d’estímuls injectada a l’economia mundial durant la crisi. La major part dels països emergents s’enfronten al reescalfament de les seves economies, i alguns pesos pesants pateixen en major o menor mesura tensions inflacionistes (Índia), elevats dèficits per compte corrent amb un finançament volàtil (Turquia) i acceleració del crèdit intern (Brasil). A Europa i els Estats Units, les polítiques

pressupostàries han emprès el camí de les retallades, sotmesos a la pressió dels mercats (perifèria europea) o a la de l’electorat (majoria republicana al Congrés nord-americà). Igualment, les polítiques monetàries han arribat a un punt d’inflexió: primers increments dels tipus a Europa (amb efectes des d’aquest mateix mes pel BCE, el 2T11 pel *BoE), fi del programa QEII als Estats Units al juny. Les economies desenvolupades necessiten tenir una inèrcia màxima mentre aborden aquesta corba delicada. Paradoxalment, els esdeveniments abans assenyalats no han frenat els esprintadors

35

U

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 132


informació àrea econòmica

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

U

COMENTARI BORSARI

36

emergents, que segueixen suportant un risc inflacionista creixent. Simplement s’ha percebut una mínima desacceleració del consum privat a la Xina i al Brasil (sobretot al mercat automobilístic), mentre que la inversió domèstica manté unes taxes de creixement insostenibles. Els inversors, per la seva banda, han buidat els seus dubtes de finals d’any i han reiniciat de forma massiva el camí dels “BRIC” i assimilats. Per contra, l’impacte dels esdeveniments externs ja s’ha deixat veure als Estats Units, amb una disminució de la confiança i una desacceleració del consum de les economies domèstiques. El bon comportament de la inversió i de les exportacions, així com la confirmació del repunt de l’ocupació, haurien d’assegurar, malgrat tot, una base de creixement del 3% el 2011. Però les perspectives d’un ajustament pressupostari (0,3% del PIB el 2T i el 3T11 previ a una nova volta de rosca en el pressupost de 2012) en un context d’enduriment monetari programat a mitjans d’any (final del QEII) s’afegeixen al risc que es produeixin sorpreses negatives el 2S11. El sector immobiliari i els bancs corren el risc, a més, de patir noves tensions pels tipus a llarg. Pel que fa a Europa, segueix impulsada pels corrents favorables del comerç mundial (exportacions, inversió industrial), però té dificultats per trobar un relleu en l’àmbit domèstic. La perifèria continua patint l’apatia del seu mercat interior. L’acord de principis arribat sobre l’enfortiment del FESF, la petició d’ajuda per part de Portugal i l’avanç en matèria de reformes del sistema bancari a Espanya han permès, no obstant això, atenuar les tensions sistèmiques sobre el finançament del deute sobirà i dels bancs de la Unió. La desacceleració cíclica (disminució de les exportacions cap als països emergents, ajustaments pressupostaris) i la debilitat

febrer-maig 2011

s n ser multade s i amenaces metge podrie ior que els insult rtament d’Interarull que afecti la seguretat pa De el b am evol ald blica són na estudia tges de Barcelo uin sancionables com qualsl’exercici de la seva funció pú El Col·legi de Me de treball sig com els mestres durant c llo al s tge us ati als me La Vanguardia, e tant els facult ciutadana, ja quoritat. [...] de maig de 2011 26 ut agents de l’a

al Les amenaces

de la M3 haurien de justificar un enduriment monetari prudent per part del BCE (50 pb d’increment el 2S11). Renda fixa: prudència en els bons de l’Estat L’amenaça inflacionista, juntament amb unes bones dades econòmiques, van determinar l’increment dels tipus a llarg, tant americans com europeus. Als Estats Units, creiem que el final del QEII previst per a finals de juny, agreujarà els riscos que es produeixin tensions addicionals. A més, els primers increments de tipus per la Fed començaran a descomptar-se, encara que seguim convençuts que no es produiran fins a principis de 2012. Preveiem, per tant, un increment dels tipus a 10 anys americans al voltant del 4% fins a finals d’any. Igualment, creiem que augmenta la probabilitat que es produeixi un aplanament alcista de la corba. El nivell excepcional del pendent actual hauria de començar a disminuir el 2S1, a mesura que els increments dels tipus anessin apareixent a la pantalla del radar. Des d’un punt de vista històric, els tipus a curt (2 anys) podrien incrementar-se amb facilitat uns 100 pb o, fins i tot més, una vegada que el cicle d’ajustaments hagués arribat a la velocitat de creuer (cap al 2012). A Europa, el BCE hauria de procedir encara a dos nous increments dels tipus el 2011 per controlar la inflació, intensificant les pressions alcistes sobre els tipus a llarg. Finalment, seguim fent una crida a la prudència pel que fa als bons grecs. En la nostra opinió, la reestructuració només és qüestió de temps. En conclusió, seguim situant el Bund en una forqueta entre el 3,5% i el 4% fins a finals de 2011. Inflació, el desafiament per al 2011 Amb cert retard, les pressions sobre les matèries primeres haurien de continuar pressionant a l’alça a la inflació durant els dos pròxims trimestres. Excepte el BCE, la majoria dels bancs centrals, entre ells la Fed, interpreten aquest Servei d’Informació Col·legial. Núm. 132

impuls inflacionista com un fenomen transitori. A més, els països emergents dubten a apujar els seus tipus per temor que es produeixin entrades massives de capitals. Per tant, les polítiques monetàries segueixen sent globalment massa permissives. Mantenim, per tant, el biaix positiu per als bons indexats a la inflació. Crèdit: mantenim la convicció El crèdit segueix sent una de les nostres classes d’actius preferides. Tot i la catàstrofe ocorreguda al Japó i els vents en contra que han afectat el sector de serveis a les col·lectivitats, els diferencials de crèdit han continuat reduint-se. Aquesta tendència hauria de mantenirse, impulsada per la recuperació econòmica i pel sanejament dels balanços, malgrat tenir uns tipus a llarg a l’alça i d’uns marges comercials en ple creixement. En aquest sector, afavorim el segment High Yield, que ofereix més protecció enfront de l’increment dels tipus. Renda variable, entre creixement i nous riscos La renda variable ha jugat a la muntanya russa al març, baixant amb força arran de la catàstrofe nipona, per recuperar després pràcticament el nivell d’abans de la crisi, ja que les bones notícies van atenuar els riscos encara existents de l’escalada del petroli i les restriccions monetàries. Tot i amb això, tot fa pensar que serà un altre any favorable per a la renda variable. La nostra estimació de creixement dels beneficis entorn del 10% (als Estats Units) el 2011 sembla encara bé fonamentada, o fins i tot lleugerament pessimista. En aquest context, considerem que les valoracions globals segueixen sent atractives, pròximes a 13x els beneficis. Estimem que, els pròxims mesos, la rendibilitat de la renda variable dependrà sobretot de factors geopolítics, dels temors inflacionistes i de la recuperació econòmica. És evident que la crisi del deute sobirà, encara que lluny d’estar resolta, actualment sembla generar menys inquietuds. P


informació col·legial

Assessoria jurídica

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (gener-abril 2011)

Legislació 14/04/2011

DOGC Concessió Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya: Dr. Miquel Bruguera i Dr. Simon Schwartz.

06/04/2011

DOGC Convocatòria setena edició Premi Recerca Atenció Primària 2011 Regió Sanitària Barcelona SCS. Resolució SLT/826/ 2011, de 14 de març.

04/04/2011 25/03/2011

Altres BOE

Aplicació dels drets dels pacients en l’assistència sanitària transfronterera. Conveni de col·laboració amb la Comunitat Autònoma de Catalunya per al desenvolupament d’activitats d’avaluació de tecnologies en el marc del Pla de Qualitat de l’SNS.

24/03/2011

BOE

21/03/2011

DOGC Programa per a la simplificació de l’estructura organitzativa de l’Administració Sanitària de la Generalitat de Catalunya i del sector públic de Salut vinculat. BOE

Cartera de serveis comuns de l’SNS. Modificació dels Annexos III i VII del Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre. Ordre SPI/273/2011, d’11 de març.

11/03/2011

BOE

Conveni de col·laboració per a la creació del Consorci CIBER per l’àrea temàtica de malalties hepàtiques i digestives i modificació dels estatuts.

BOE

BOE

Conveni col·laboració per a la creació del Consorci CIBER per l’àrea temàtica de malalties respiratòries i els nous estatuts.

22/02/2011

BOE

Conveni de col·laboració per a la creació del Consorci CIBER per l’àrea temàtica de malalties neurodegeneratives i els nous estatuts.

22/02/2011

BOE

Comissió Qualificadora de Documents Administratius de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Ordre SPI/341/2011, de 14 de febrer.

21/02/2011

DOGC Activitats preventives de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la SS a Catalunya any 2011. Resolució EMO/414/2011, d’11 de febrer.

09/02/2011

BOE

Ordre SPI/201/2011, de 3 de febrer, que inclou la substància 4-metilmetcatinona (Mefredona) a l’Annex I del Reial Decret 2829/1977, de 6 d’octubre.

04/02/2011

BOE

Es determina l’òrgan competent per expedir els permisos de conduir de vehicles policials i l’autorització especial per a conduir aquests vehicles. Ordre INT/ 161/2011, de 21 de gener.

20/01/2011

BOE

Reial Decret 1718/2010, de 17 de desembre, sobre recepta mèdica i ordres de dispensació.

20/01/2011

DOGC Creació del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Decret 14/2011, de 18 de gener.

19/01/2011

DOGC Publicació Acord revisió salarial i IPC any 2009 i 2010 del VII Conveni Col·lectiu treball per sector d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques. Resolució TRE/4317/2010, de 19 de novembre.

11/01/2011

BOE

10/01/2011

DOGC Reestructuració del Departament de Salut. Decret 37/2011, de 4 de gener.

Premis a la Qualitat en l’àmbit del Sistema Nacional de Salut 2010. Ordre SPI/ 625/2011, de 10 de març.

17/03/2011

03/03/2011

23/02/2011

Relació de centres sanitaris i d’entitats d’assegurances que han subscrit un conveni per a l’assistència a lesionats en accidents de trànsit any 2011. Resolució de 21 de febrer de 2011.

01/03/2011

BOE

Oferta de treball públic any 2011. Reial Decret 264/2011, de 28 de febrer.

01/03/2011

BOE

Estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Reial Decret 263/2011, de 28 de febrer.

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

MIR 2011: Es nomenen les Comissions Qualificadores.

Temes d’Actualitat Projecte d’Ordre d’incompatibilitat de la percepció de la pensió pública de jubilació amb l’exercici per compte propi dels metges. Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

37


informació col·legial

La Secció Col·legial de Metges Acupuntors va convocar el 1r Update d’Acupuntura a on més de 120 professionals es van reunir amb l’objectiu d'analitzar i posar al dia les evidències d’eficàcia i d’efectivitat de l’acupuntura en l’actualitat. A continuació Albert Garcia, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors exposa les conclusions de la jornada.

1. Albert Garcia, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors, i Pere Marco, president de la Societat Científica d’Acupuntura de Catalunya i de Balears, en la inauguració de la jornada. 2. En la primera fila, Miquel Vilardell, president del COMB, i Maria Montserrat Gaya, vocal suplent de Vocalies del COMB, en el 1r Update d’Acupuntura.

38

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

La Secció de Metges Acupuntors organitza el 1r Update d’Acupuntura

E

l 1r Update d’Acupuntura organitzat per la Secció Col·legial de Metges Acupuntors del COMB, que va comptar amb la col·laboració de la Societat Científica d’Acupuntura de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, vol ser pioner a l’hora de recollir totes aquestes evidències i explicar als seus col·legiats com es concreta aquesta eficàcia i com es pot usar dins del marc de la medicina actual. La jornada va ser presentada per Albert Garcia, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB, professor dels Màsters d’Acupuntura IL 3-UB, Universitats de Lleida, Santiago de Compostel·la i del Postgrau en Acupuntura Universitat de Porto, i per Pere Marco, president de la Societat Científica d’Acupuntura de Catalunya i de Balears, professor associat d’Acupuntura a la Universitat Internacional de Catalunya, professor del Màster d’Acupuntura IL3-Universitat de Barcelona. També hi van participar Miquel Vilardell, president del COMB, qui va fer la cloenda de la jornada; Ishar Dalmau, doctor en Medicina i Cirurgia per la UAB, professor associat del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB, investigador del grup de recerca de teràpies no convencionals INTEGRA, GRISC/EPSIUAB; Mike Cummings, director mèdic de la British Medical Acupuncture Association (BMAA), editor de la revista Acupuncture in Medicine; Jorge Vas

Ruiz, codirector científic del Màster d’Acupuntura, Universitat Pablo de Olavide, responsable de la Unitat del Dolor Centro de Salud de Dos Hermanas de Sevilla, investigador de l’aplicació de l’acupuntura als processos dolorosos de la Junta d’Andalusia. Segons va assenyalar Albert Garcia “l’acupuntura compta actualment amb prou evidència científica perquè sigui considerada una eina terapèutica més, articulada amb la medicina convencional en algunes patologies en què s’ha vist que té suficient eficàcia”. La Secció d’Acupuntura del COMB considera, per tant, que és important integrar l’acupuntura a la pràctica mèdica habitual per al tractament d’aquestes patologies i, per això, vol fer-ne una àmplia difusió a la societat. El dia en què es van desenvolupar les sessions, l’Update d’Acupuntura va tenir un ampli ressò en diversos mitjans de comunicació.

CONCLUSIONS Els darrers deu anys s’han publicat de forma exponencial estudis clínics d‘acupuntura en revistes d’alt factor d’impacte. Aquest fet es deu, especialment, als programes d’investigació que es varen endegar l’octubre del 2000 a Alemanya, i que presentaven resultats d’efectivitat i eficàcia, costefectivitat i seguretat de l’acupuntura a certes patologies. Aquests programes varen efectuar estudis randomitzats mai vistos fins ara a una gran

V

Seccions col·legials


informació col·legial

V

població, alguns amb placebo control i altres en comparació amb tractament convencional. Els nous estudis han fet possible que, avui, les revisions sistemàtiques ens comencin a permetre fer recomanacions definitives per a la inclusió de l’acupuntura als nostres sistemes de salut. El tractament de les nàusees i els vòmits postoperatoris amb acupuntura està més que validat per cinc revisions sistemàtiques, la darrera, una revisió Cochrane, el 2009, de Lee & Fan.1 L’aportació de l’acupuntura a aquesta disfunció postquirúrgica és molt útil, no farmacològica i, a més, senzilla, ja que es basa en un sol punt situat a l’avantbraç. La cefalea crònica compta amb tres revisions Cochrane positives, dues de Klaus Linde el 2009,2, 3 una de relativa a la migranya i una per a la cefalea tensional, i la més antiga, de Melchart, el 2001, sobre mal de cap idiopàtic. Per al dolor lumbar crònic, actualment hi ha quatre revisions sistemàtiques que si bé no són concloents sí que són esperançadores. La darrera d’aquestes, publicada a Cochrane per Furlan i col·laboradors,4 assenyala que hi ha evidència que l’acupuntura unida a altres teràpies convencionals millora el dolor i la funció de la lumbàlgia crònica encara que els estudis siguin encara escassos per dictaminar conclusions definitives. Aquestes publicacions han fet que el Col·legi de Metges Americà, conjuntament amb l’American Pain Society, hagi publicat unes guies en les quals s’indica com una opció de tractament5, 6 i que el 2010 aparegués un article al New England recomanant l’acupuntura per al tractament de la lumbàlgia crònica que no respon al tractament habitual.7 En referència al dolor lumbar, un estudi multicèntric i randomitzat del nostre col·lega espanyol Jorge Vas,8 mostra que, en la lumbàlgia aguda inespecífica, l’acupuntura aconsegueix una millora clínica rellevant respecte al tractament convencional a les tres setmanes d’iniciarse. Aquests resultats es mantenen per a les variables secundàries de permanència en baixa laboral i percentatge lliure de dolor a les tres setmanes. També sabem avui en dia, gràcies a tres revisions sistemàtiques, la darrera de les quals de Cochrane de Manhe-

Sala d’actes del COMB durant el 1r Update d’Acupuntura.

imer el 2010,9 que hi ha beneficis estadísticament significatius en l’acupuntura per al dolor de l’osteoartritis de genoll comparat amb acupuntura placebo i amb la llista d’espera. Altres estudis10, 11, 12, 13 indiquen que l’acupuntura com a coadjuvant al tractament farmacològic a l’artrosi del genoll és més eficaç que el tractament farmacològic aïllat en la reducció del dolor i de la rigidesa, i millora de la funció física i la qualitat de vida. En una revisió sistemàtica i metanàlisi recent de Jorge Vas,1 s’indica que, per a la correcció de la presentació no cefàlica del fetus, la moxibustió del punt d’acupuntura, Bufeta 67, demostra ésser beneficiosa, aïllada o en combinació amb acupuntura o mesures posturals, en comparació amb l’observació o les mesures posturals aïllades Encara que no sigui concloent, la tècnica es mostra segura reduint complicacions pròpies de la presentació no cefàlica. A més de totes aquestes revisions, comptem també amb un estudi randomitzat positiu del 2010 de Molsberger15 que conclou, comparant acupuntura real amb acupuntura placebo, que l’acupuntura basada en la medicina xinesa és una alternativa efectiva al tractament convencional en el dolor d’espatlla crònic. Altres estudis16, 17, 18 diuen que l’acupuntura amb fisioteràpia millora la funció i el dolor de l‘espatlla comparat amb la fisioteràpia com a únic tractament. Aquesta milloria s’acompanya d’una reducció al consum d’analgèsics. La milloria clínica es manté durant l’any de seguiment. En tant que es tracta d’una tècnica senzilla i segura, la fa recomanable com a tractament coadjuvant a la patologia subacromial. Es compta també amb un estudi controlat i randomitzat en el qual es mostra que el tractament de la cervicàlgia

crònica amb acupuntura és més eficaç que el placebo, i té un perfil de seguretat que permet el seu ús habitual en clínica.19 Sabem que l’acupuntura pot ésser un mètode efectiu al tractament del dolor musculoesquelètic no oncològic, no presentant efectes adversos de gravetat i reduint considerablement el consum d’analgèsics i antiinflamatoris.20 També s’ha evidenciat que és efectiva en el tractament de la bufeta hiperactiva gràcies a un estudi clínic randomitzat i a doble cec positiu amb una tècnica d’estimulació del nervi tibial que fa servir electroacupuntura en un punt de la zona externa del turmell.21 D’altra banda, han augmentat extraordinàriament els treballs en recerca bàsica dels quals cal remarcar els d’Elisabeth Stener-Victorin i Thomas Lundeberg, especialment en l’estudi dels efectes de l’acupuntura a nivell ginecològic que han permès demostrar en ratolins d’experimentació que augmenten la circulació de l’artèria uterina i que poden ser positius en el tractament dels ovaris poliquístics en dones, entre d’altres.22, 23, 24 En aquest update hem fet conèixer els avenços científics, malgrat les grans dificultats que hi ha a la investigació clínica i bàsica en acupuntura. Cal que es creïn i financin grups de recerca, en centres d’assistència primària, hospitals i també a les universitats, per poder continuar treballant en noves investigacions que integrin l’acupuntura com un procediment mèdic més a l’àmbit de la medicina actual per a les patologies en les quals es demostri útil. Caldrà valorar que, a les patologies que actualment ja hi ha prou evidència d’eficàcia i d’efectivitat, es puguin prendre les mesures necessàries perquè l’acupuntura s’utilitzi de forma regular, convencional i articulada al sistema de salut públic i privat. Albert Garcia, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors del COMB

BIBLIOGRAFIA 1– Lee A, Fan LT. Stimulation of the wrist acupuncture point P6 for preventing postoperative nausea and vomiting. Cochrane Database Syst Rev. 2009 Apr 15;(2):CD003281. 2– Linde K, Allais G, Brinkhaus B, Manheimer E, Vickers A, White AR. Acupuncture for tension-type headache. Cochrane Database Syst Rev. 2004;(3):CD003281. 3– Linde K, Allais G, Brinkhaus B, Manheimer E, Vickers A, White AR. Acupuncture for migraine prophylaxis. Cochrane Database Syst Rev. 2009 Jan 21;(1):CD001218. Review.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

39


informació col·legial

4– Furlan AD, van Tulder MW, Cherkin DC, Tsukayama H, Lao L, Koes BW, Berman BM. Acupuncture and dry-needling for low back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2005 Jan 25;(1):CD001351. Review. 5– Chou R, Qaseem A, Snow V, et al. Diagnosis and treatment of low back pain: a joint clinical practice guideline from the American College of Physicians and the American Pain Society. Ann Intern Med 2007;147:478-91. 6– Chou R, Huffman LH. Nonpharmacologic therapies for acute and chronic low back pain: a review of the evidence for an American Pain Society/American College of Physicians clinical practice guideline. Ann Intern Med 2007;147:492-504. 7– Brian M. Berman, M.D., Helene M. Langevin, M.D.,Claudia M. Witt, M.D., M.B.A., and Ronald Dubner, D.D.S., Ph.D. Acupuncture for Chronic Low Back Pain. N Engl J Med 2010;363:454-61. 8– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Silva LC, Herrera Galante A, Aranda Regules JM, Martinez Barquin DM, Aguilar I, Faus V: Efficacy and safety of acupuncture for the treatment of nonspecific acute low back pain: a randomised controlled multicentre trial protocol [ISRCTN65814467]. BMC Complement Altern Med 2006, 6(1): 14. 9– Manheimer E, Cheng K, Linde K, Lao L, Yoo J, Wieland S, van der Windt DA, Berman BM, Bouter LM. Acupuncture for peripheral joint osteoarthritis. Cochrane Database Syst Rev. 2010 Jan 20;(1):CD001977. Review. 10– Vas J, Mendez C, Perea-Milla E, Vega E, Panadero MD, Leon JM, Borge MA, Gaspar O, Sanchez-Rodriguez F, Aguilar I, Jurado R: Acupuncture as a complementary therapy to the pharmacological treatment of osteoarthritis of the knee: randomised controlled trial. BMJ 2004, 329(7476): 1216-1219. 11– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C. La Acupuntura como terapia complementaria al tratamiento farmacológico de la artrosis de rodilla. Gac Sanit 2004, 18[S3]:80. 12– Vas J, Mendez C, Perea-Milla E: Acupuncture vs Streitberger needle in knee osteoarthritis – an RCT. Acupunct Med 2006, 24 Suppl S15-S24. 13– Vas J, White A: Evidence from RCTs on optimal acupuncture treatment for knee osteoarthritis – an exploratory review. Acupunct Med 2007, 25(1-2): 29-35. 14– Vas J, Aranda JM, Nishishinya B, Mendez C, Martin MA, Pons J, Liu JP, Wang CY, Perea-Milla E: Correction of nonvertex presentation with moxibustion: a systematic review and metaanalysis. Am J Obstet Gynecol 2009, 201(3): 241-259. 15– Molsberger AF, Schneider T, Gotthardt H, Drabik A. German Randomized Acupuncture Trial for chronic shoulder pain (GRASP) – a pragmatic, controlled, patient-blinded, multi-centre trial in an outpatient care environment. Pain. 2010 Oct;151(1):146-54. Epub 2010 Jul 23 16– Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Herrera GA, Madrazo F, Medina I, Ortega C, Olmo V, Perez FF, Hernandez L, Seminario JM, Brioso M, Luna F, Gordo I, Godoy AM, Jimenez C, Ruiz MA, Montes J, Hidalgo A, Gonzalez-Quevedo R, Bosch P, Vazquez A, Lozano JV: Acupuncture and rehabilitation in the painful shoulder: study protocol of an ongoing multicentre randomised controlled clinical trial [ISRCTN28687220]. BMC Complement Altern Med 2005, 5(1): 19. 17– Vas J, Ortega C, Olmo V, Perez-Fernandez F, Hernandez L, Medina I, Seminario JM, Herrera A, Luna F, Perea-Milla E, Mendez C, Madrazo F, Jimenez C, Ruiz MA, Aguilar I: Single-point acupuncture and physiotherapy for the treatment of painful shoulder: a multicentre randomized controlled trial. Rheumatology (Oxford) 2008, 47(6): 887-893. 18– Vas J, Aguilar I, Perea-Milla E, Mendez C: Effectiveness of acupuncture and related techniques in treating non-oncological pain in primary healthcare – an audit. Acupunct Med 2007, 25(1-2): 41-46. 19-Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Navarro CS, Leon Rubio JM, Brioso M, Obrero IG: Efficacy and safety of acupuncture for chronic uncomplicated neck pain: A randomised controlled study. Pain 2006, 126(1-3): 245-255. 20– Vas J, Aguilar I, Perea-Milla E, Mendez C: Eficacia de la acupuntura y sus tecnicas relacionadas para el tratamiento del dolor no oncologico en atencion primaria: una auditoria medica. Rev Int Acupuntura 2008, 2(1): 56-62. 21– Peters KM, Carrico DJ, Perez-Marrero RA, Khan AU, Wooldridge LS, Davis GL, Macdiarmid SA. Randomized trial of percutaneous tibial nerve stimulation versus Sham efficacy in the treatment of overactive bladder syndrome: results from the SUmiT trial. J Urol. 2010 Apr;183(4):1438-43. Epub 2010 Feb 20 22– Stener-Victorin E, Jedel E, Mannerås L. Acupuncture in polycystic ovary syndrome: current experimental and clinical evidence.J Neuroendocrinol. 2008 Mar;20(3):290-8. Epub 2007 Nov 28. Review 23– Stener-Victorin E, Ploj K, Larsson BM, Holmäng A. Rats with steroid-induced polycystic ovaries develop hypertension and increased sympathetic nervous system activity. Reprod Biol Endocrinol. 2005 Sep 7;3:44. 24– Stener-Victorin E, Lundeberg T, Waldenström U, Manni L, Aloe L, Gunnarsson S, Janson PO. Effects of electro-acupuncture on nerve growth factor and ovarian morphology in rats with experimentally induced polycystic ovaries. Biol Reprod. 2000 Nov;63(5):1497-503.

40

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

Delegacions i seccions col·legials

Conferència de Ramon Torné sobre el present i futur dels professionals i les mútues

L

a Secció d’Assegurança Lliure va celebrar a la Delegació de Vic la conferència Professionals i les mútues. Present i futur, en què es va abordar quina és la situació dels metges que exerceixen per a les mútues, en especial a la comarca d’Osona. A l’acte van participar Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona, Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure i vocal 3r de la Junta de Govern del COMB, que va ser el conferenciant de la jornada, i Albert Marcos, director de l’Àrea d’Assegurança Lliure del COMB. Els assistents es van mostrar molt preocupats per les condicions que algunes mútues els apliquen, com les quotes o dates de pagament. Van traslladar les seves inquietuds als representants de la Secció, que els van assegurar que tindrien tot el suport del Col·legi en les seves reivindicacions i van animar els metges presents a organitzar-se i a reunir-se amb la Secció per tractar la seva problemàtica. Sobre els honoraris que les mútues paguen als metges, Torné va explicar com la legislació els ha anat liberalitzant amb els temps. “L’any

2004 es van eliminar els honoraris mínims, i amb l’entrada en vigor de la coneguda com a ‘Llei Òmnibus’ (2009) van desaparèixer definitivament els honoraris recomanats”. Tot i això, el Col·legi “encara manté uns honoraris recomanats, com a referent del que creiem que és un preu just per a la nostra activitat diària”, va explicar Ramon Torné.

Cens de consultes del COMB Aquest any, el Col·legi ha creat el Cens de consultes mèdiques amb la finalitat que tots els metges que exerceixen en l’àmbit de la medicina privada tinguin la seva activitat declarada i reconeguda pel COMB. Torné va mostrar la voluntat que “les consultes puguin ser autoritzades pel Col·legi en un futur”. P

D’esquerra a dreta: Albert Marcos, director de l’Àrea d’Assegurança Lliure del COMB; Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona, i Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure i vocal 3r de la Junta de Govern del COMB, en l’acte d’Assegurança Lliure a Osona.


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Bages

Delegació Comarcal del Maresme

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut celebra un acte acadèmic al Monestir de Montserrat

Comunicat de la Junta Comarcal sobre els plans de xoc redactats pels proveïdors de serveis de salut

D’esquerra a dreta: Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB; Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric; Josep M. Soler, abat de Montserrat; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, i Jordi Bonet, cap d’obres de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, en l’acte al Monestir de Montserrat.

L

’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach” va celebrar, el 9 d’abril, un acte acadèmic al Monestir de Montserrat amb la col·laboració de la Delegació Comarcal del Bages del COMB. L’acte el van presentar l’abat de Montserrat, Josep M. Soler; Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages del COMB, i Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB. Al Monestir es va realitzar la conferència magistral de l’arquitecte Jordi Bonet, cap d’obres de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, qui va explicar la importància de la figura humana en l’arquitectura del temple de Gaudí, per finalitzar amb un concert del duet musicovocal Berga Masca. Cal fer esment que, durant aquesta celebració, la Delegació Comarcal del Bages va aprofitar que durant l’any 2010 commemorava els seus 50 anys d’existència i, com a darrer acte d’aquesta efemèride, va presentar en societat el llibre El Col·legi de Metges al Bages. Mig segle d’història (19602010) escrit per Lluís Guerrero. Es va

lliurar a prop dels 200 assistents i el seu autor va signar exemplars a aquells que així ho van demanar. L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Dr. Simeó Selga” és un recull de llibres, revistes i documents mèdics que provenen de les biblioteques dels nostres metges i que han estat donats per ells o per les seves famílies. L’Arxiu està situat a la delegació del Col·legi a Manresa. El fons va començar amb els llibres del doctor Simeó Selga i ara es guarden més de 35.000 documents a la disposició dels estudiosos i interessats. El fons de l’Arxiu, que dirigeix Lluís Guerrero, s’ha convertit en una font d’interès per a l’estudi històric i evolutiu de les ciències de la salut i és un servei del Col·legi per salvaguardar el patrimoni documental científic català. Si es vol fer alguna consulta o una donació, es pot fer a través del telèfon 938742751 (matins), a manresa@comb.cat, o a l’adreça C. d’Alcalde Armengou, 11, 1r. 08242 Manresa. P Delegació Comarcal del Bages

a publicació dels plans de xoc redactats pels diferents proveïdors de serveis de salut de la nostra comarca: Consorci Sanitari del Maresme, Institut Català de la Salut, Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ha provocat reaccions de malestar i confusió entre la majoria dels metges que hi presten els seus serveis i entre els ciutadans que els utilitzen. Davant d’aquesta situació generalitzada de malestar i confusió, la Junta Comarcal del Maresme del COMB ha decidit fer públic el següent comunicat: 1. Els diferents proveïdors de serveis han redactat els seus respectius plans de xoc a petició de la Conselleria de Salut amb l’objectiu d’adaptar-se a la retallada pressupostària decidida pel govern de la Generalitat. 2. Aquests plans han estat estudiats i preparats amb tot el rigor possible pels seus redactors i han estat explicats als diferents representants dels treballadors de cada hospital: comitès d’empresa, juntes facultatives i caps i directors de servei. Els centres d’Atenció Primària són els que han rebut menys explicacions. 3. Aquesta informació no pressuposa que els interlocutors esmentats hagin donat la seva aprovació als diferents punts compresos en els plans en qüestió. 4. Els plans de xoc han estat remesos a la Conselleria de Salut, que els ha d’estudiar abans de procedir a aprovar-los definitivament. És intolerable que tot ja es doni per fet i que, fins i tot, ja s’hagin posat en marxa moltes actuacions sense comptar amb la preceptiva autorització de la Conselleria. Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

41

V

L


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

42

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

9. Tots els metges que es considerin directament perjudicats pels plans de xoc esmentats poden adreçar-se a la Delegació Comarcal del COMB a través del correu electrònic: presidentma resme@comb.cat explicant les seves situacions i motius de preocupació. Si el nombre de metges que se’ns adrecin ho justifica, convocarem una reunió per tractar els diferents temes que s’hagin plantejat. P Mataró, 4 d’abril de 2011 Junta Comarcal del Maresme del COMB

Delegació Comarcal del Vallès Occidental

Miquel Vilardell: “Els professionals sanitaris han creat un sistema sanitari excel·lent”

crisi i que Vilardell va llegir als assistents. El president va mostrar la seva preocupació i la del Col·legi per la qualitat assistencial i va demanar un debat ciutadà si les contencions pressupostàries van únicament lligades a l’eficiència. En la conferència El professional sanitari, avui, va fer un repàs dels aspectes que afecten la professió mèdica en el seu dia a dia, com el treball interdisciplinari, els nous pacients i l’ús que poden fer de les tecnologies de la informació (TIC), la remuneració per competències i la responsabilitat professional. Va insistir en el treball en grup i col·laboratiu, i va esmentar especialment “els valors que han de tenir els metges i el sentiment de companyonia”. P Delegació Comarcal del Vallès Occidental

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

Update d’Acupuntura

E Miquel Vilardell, president del COMB, en la conferència que va fer a Sabadell.

L

a Junta Comarcal del Vallès Occidental va organitzar, el passat 30 de març a Sabadell, la conferència de Miquel Vilardell, president del COMB, sobre “El professional sanitari, avui”. La jornada va estar clarament marcada per la reflexió que Vilardell va fer prèviament a la conferència sobre la situació actual del sistema sanitari català i va destacar el gran paper dels professionals que “han donat l’excel·lència a un sistema sanitari infrafinançat”. Unes hores abans, el COMB va fer pública una nota de la Junta de Govern en què expressava la seva posició davant la

n aquests mesos, l’activitat més destacada de la Secció de Metges Acupuntors ha estat la realització de l’Update d’Acupuntura, el 26 de febrer, amb la col·laboració de la Societat Científica d’Acupuntura de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. A aquesta “posada a punt” de l’acupuntura, que va comptar amb la participació de Miquel Vilardell, hi varen intervenir Ishar Dalmau, investigador del grup de recerca de teràpies no convencionals INTEGRA, GRISC/EPSIUAB, parlant de les bases científiques dels mecanismes d’acció de l’acupuntura, el doctor Mike Cummings, director de la British Society of Medical Acupuncture i editor de la revista Acupuncture in Medicine, va relatar les evidències científiques del benefici de l’acupuntura en diferents malalties, i Jorge Vas, investigador de la Jun-

V

V

5. S’hauria d’obrir, des d’aquest moment, un període de negociació en el qual, en la nostra opinió, s’han de tenir en compte dues condicions bàsiques: a) La retallada pressupostària haurà d’afectar majoritàriament les estructures burocràtiques i administratives que ja estan francament hipertrofiades i haurà de respectar la integritat de les que s’adrecen directament a la relació metge-pacient i, per tant, a la qualitat de l’assistència que reben els nostres conciutadans. b) No es podrà aplicar de manera lineal. No és lògic obligar al mateix nivell de retallada els centres que, en exercicis anteriors, han complert escrupolosament les condicions que se’ls havien plantejat, que als que no les van complir en el seu moment. És evident que els primers no disposen del mateix marge de maniobra del que podran disposar els segons. 6. En aquest procés de negociació hi han de poder intervenir els representants dels metges de cada centre i de cada servei afectat. Aquests representants mèdics hauran de ser els encarregats de vetllar per la preservació de la qualitat assistencial, basada en la bona relació metgepacient, per damunt d’altres consideracions purament economicistes. 7. També seria convenient comptar amb la col·laboració de les diferents institucions mèdiques de la comarca: societats científiques i Col·legi de Metges, podrien aportar idees que contribuirien que l’aplicació dels plans de xoc fos el menys traumàtica possible, tant per als professionals com per a la població assistida. 8. Resulta imprescindible posar en marxa una campanya d’informació i sensibilització adreçada a tota la població del Maresme. S’ha d’aconseguir que tothom conegui l’abast real de les reformes practicades i entengui la gravetat de la situació econòmica en què es troba el sector sanitari. Si no ens comprometem, tots plegats, a fer un ús responsable dels serveis no hi haurà cap reforma que pugui reeixir.


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

ta d’Andalusia sobre l’aplicació de l’acupuntura als processos dolorosos, va parlar de la investigació en acupuntura i de la seva metodologia. Posteriorment, es va fer una interessant taula rodona ampliant i discutint sobre els aspectes científics de l’acupuntura, on els metges assistents varen poder participar aportant i preguntant sobre els diversos aspectes de les seves diferents especialitats. Hem recollit totes aquestes evidències actuals dels beneficis de l’acupuntura en un document que desitgem poder penjar properament al web del COMB perquè pugueu tenir-ne fàcil accés. Estem molt contents d’haver fet aquest Update d’Acupuntura, el primer que fem, i que es va desenvolupar amb un alt nivell científic i una gran participació de públic, a més d’un important ressò mediàtic. Volem agrair des d’aquestes ratlles la participació i el suport de Miquel Vilardell i de la Junta del COMB, així com l’ajut de Salvador Piqué i de l’equip de Medicongres. Un altre punt que volem destacar és que estem preparant el programa del V Congrés Mèdic Internacional d’Acupuntura, que farem el 5 i 6 de novembre d’enguany, amb la col·laboració confirmada de la Societat Científica d’Acupuntura de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, de la Sociedade Portuguesa Medica de Acupuntura (SPMA) i de la Sección de Médicos Acupuntores del Colegio de Médicos de Madrid, entre altres societats, i que esperem que tingui tant èxit com les edicions anteriors. P Albert Garcia i Janeras,

president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Renovació de la Junta de la Secció de Metges d’Estètica

T

al com us vàrem comunicar fa uns dies, després de la celebració de les eleccions, el passat 7 de febrer, s’ha renovat la Junta directiva de la nostra secció. Tots volem que la medicina estètica i cosmètica continuï millorant, tant pel que fa al nivell formatiu dels que la practiquen sinó també en el reconeixement professional, legal i social. Esperem comptar amb la col·laboració de tots els membres de la Secció per portar a terme una sèrie de projectes en els quals ja hem començat a treballar i que a continuació us detallem: · Intrusisme: estem col·laborant amb l’assessoria jurídica i la Junta de Govern del COMB, així com amb la Conselleria de Sanitat, per intentar sensibilitzar tant la població general com les autoritats sobre el greu problema que representa per a la salut pública l’intrusisme extraprofessional, que cada cop s’agreuja més. · Assegurança de Responsabilitat Civil. Ja s’està treballant amb el Departament de Responsabilitat Civil Professional (RCP) del COMB, perquè l’actual pòlissa que ofereix el COMB sigui equiparable en prestacions a les que ofereixen millors condicions en el mercat. En aquest sentit es va celebrar una jornada informativa acreditada per informar-nos de manera clara i real. · Formació. S’està elaborant el calendari de cursos de formació continuada per al proper curs acadèmic. Seria interessant que ens féssiu arribar els vostres suggeriments per poder planificar una oferta formativa interessant per a tot el col·lectiu. · Reglament de la Secció. S’està actualitzant l’actual reglament per compatibilitzar-lo amb els actuals Estatuts del COMB. Es presentarà a la

propera Assemblea de la Secció per sotmetre’l a aprovació. · Pàgina web. L’hem actualitzat amb la creació de noves seccions. Desitgem que sigui una eina per millorar la comunicació i informació entre tots, i que ens permeti tenir accés directe a les consultes dels socis que desitgin posar-se en contacte amb nosaltres. · Pel que fa a l’actual controvèrsia sobre Bioimplants, així com sobre els efectes adversos de qualsevol producte sanitari o medicament que detectem en la nostra pràctica clínica, a la pàgina web podeu trobar informació actualitzada sobre el tema. · En l’àmbit institucional, estem treballant en les diferents normatives nacionals i europees que poden afectar la nostra activitat, a fi de posicionar-la el millor possible. · Diploma d’Acreditació. És molt important obtenir aquest posicionament i que els metges estètics i cosmètics puguem demostrar objectivament la nostra formació i preparació, tant a la població, com a les institucions i als nostres companys, com un segell de la realitat i excel·lència de la nostra activitat. Aquest diploma està avalat per les institucions reguladores de tot el col·lectiu, que són el COMB i l’OMC. Per tot això és molt important que els que encara no l’hagueu sol·licitat, ho feu a l’Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA). Per poder realitzar aquests projectes de la manera més eficaç possible, així com per donar resposta a altres suggeriments o temes que cregueu important tractar, podeu dirigir-vos a la Junta de la Secció a través del web, o per correu electrònic a seccions@comb.cat. P Petra M.ª Vega López,

presidenta de la Secció de Metges d’Estètica

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

43


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats organitza el IV Congrés Estatal de Metges Jubilats

L

44

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

legues de l’Estat espanyol, la capital de la nació catalana. L’esquema del programa està constituït per una taula rodona, que portarà per títol: Situació i necessitats socials dels metges a Espanya en la qual intervendran Nina Mielgo, directora tècnica de la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos, Príncipe de Astúrias; Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB; Isabel Calvo, del Col·legi de Metges de Saragossa, i Aurelio Gonzàlez, del Col·legi de Metges de Múrcia i representant nacional de la Vocalía de Médicos Jubilados. Tres conferències: Envelliment i professió mèdica, a càrrec de Ricard Moragas de la Universitat de Barcelona; Envelliment actiu, a càrrec de Rocío Fernàndez-Ballesteros de la Universidad Autònoma de Madrid i Metges per metges, a càrrec de Josep M. Benet i Martí, director del programa. Una Assemblea Extraordinària de totes les seccions de metges jubilats dels col·legis espanyols i diferents visites a llocs emblemàtics de la nostra ciutat completen les activitats d’aquests dos dies. El Congrés està obert a tots els metges jubilats i persones que estiguin interessades en tota la circumstància que envolta la jubilació. La nostra Secció, en íntima relació amb el Departament d’Activitats i Congressos i la direcció del Programa de Protecció Social, són els responsables de l’organització i preparació del Congrés.

Creiem que els temes són prou interessants i esperem que el debat interessi a un nombrós grup de companys de Catalunya i de la resta d’Espanya. Per a les inscripcions, dirigiu-vos al Departament d’Activitats i Congressos, Lourdes López (e-mail: lourdes.lopez@comb.cat i telèfon 935678860) a la planta –1 de la nostra seu, Passeig de la Bonanova 47. 08017 Barcelona. P Josep Antoni Martí Mercadal,

secretari de la Secció Col·legial de Metges Jubilats

Secció Col·legial de Metges de Residències Geriatriques

Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran

E

ls dies 25 i 26 de març de 2011, es van celebrar a l’Espai Pujades 350 de Barcelona les 5es Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran. Les Jornades van ser organitzades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, el Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

V

a Secció de Metges Jubilats ha seguit les seves activitats d’altres anys: conferències sobre història, música, teatre, literatura, etc.; lectures teatrals, projecció de pel·lícules; petites sortides ludicoculturals; viatges turístics. A les trobades per comentar llibres –que anomenem “club de lectors”– ha augment el nombre d’assistents i, si continua així, caldrà dividirlo en dos grups perquè tots els assistents puguin participar en la conversa i el debat. En resum, les activitats són força variades i nombroses, fins al punt que gairebé és impossible que una mateixa persona pugui assistir a totes les activitats. Segons ha manifestat algú, és la Secció Col·legial més activa. Aquesta activitat es manifesta essencialment, eficaçment i discreta, en la bona col·laboració amb el Programa d’Ajuda Social que desenvolupa el Col·legi, de la qual s’ocupa la vocal de la Secció, Na Menchu Martín, amb notable eficàcia. Tot l’esmentat és però, la rutina de la Secció, i ara aquesta rutina s’ha trencat ja que s’ha rebut l’encàrrec d’organitzar el IV Congrés Estatal de Metges Jubilats, que tindrà lloc els dies 30 de setembre i 1 d’octubre d’aquest 2011. El Comitè Organitzador, en íntima relació amb la Junta de Govern de la Secció, està preparant un programa que resulti atractiu i útil, centrat a conèixer les necessitats dels jubilats, com poden envellir activament i què es pot fer per viure millor la jubilació. Aquest programa té en compte que el Congrés ha d’ésser un motiu de trobada entre jubilats, on s’informi i debati punts d’interès per als metges jubilats, i una extraordinària ocasió per donar a conèixer als nostres col-


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Reconeixement dels sinòlegs espanyols al doctor Miquel Prats 5es Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran.

mília de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. També varen donar el seu suport Alzheimer Catalunya Fundació, Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència Gerontològica-ASCAD, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya-FATEC, Federació d’Entitats d’Assistència a la tercera edat sense afany de lucre, Inforesidencias, Sociedad Española de Médicos de Residencias-SEMER, Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica, Societat Catalano Balear de Fisioteràpia i Societat Catalano Balear de Geriatria i Gerontologia. En l’exposició comercial varen estar presents les següents empreses: Fresenius Kabi, Gerocat Euro Gabinet Gestió, Norgine, Resiplus i Rovi. També van col·laborar-hi, tot i que no van ser-hi presents, Grünenthal i Novartis. Les Jornades van obtenir 1,5 crèdits per part del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries-Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud. P Josep Gasol i Lascorz,

president del Comitè Organitzador

E

l president i la Junta de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària del COMB, volem aclarir que la medalla d’or de la Societat Espanyola de Sinologia que el mes d’octubre del darrer any es va lliurar al doctor Miquel Prats va ser un reconeixement de tots els sinòlegs espanyols, que van considerar que la mereixia. La Comunitat Valenciana, amb els seus representants, només van ser els encarregats de fer el lliurament a petició de l’organització del Congrés Mundial de Sinologia. Crec que aquest aclariment era important pel mèrit del guardó que els companys sinòlegs van atorgar al doctor Prats. P Joan Janer,

president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària del COMB

Secció Col·legial de Metges de l’Àmbit Sociosanitari

Creació de la Secció Col·legial de Metges de l’Àmbit Sociosanitari

E

l sector sociosanitari al nostre país ha anat consolidant una filosofia pròpia i els metges hem anat assumint nous rols dins d’aquesta atenció. Els perfils d’usuaris atesos han anat augmentant quant a complexitat terapèutica i el sector sociosanitari continua sent un sector en creixement per factors demogràfics, estructurals, econòmics, socials, etc. Des del punt de vista professional és un sector en evolució on continua havent-hi reptes i necessitats. El proppassat 29 de març, l’Assemblea de Compromissaris va aprovar la Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

45

V

V

L’objectiu d’aquestes 5es Jornades va ser de nou apostar pel treball en equip. Es va oferir una oportunitat d’intercanvi d’experiències en l’atenció geriàtrica i gerontològica, contemplada des dels diferents vessants de l’abordatge multidisciplinari. Es va destacar la necessitat de seguir treballant en equip i centrar l’atenció cap a la persona i la seva família, augmentar la motivació dels professionals i trobar espais i organitzar jornades que permetin reflexionar sobre la pràctica diària de tots els professionals. En el marc de les Jornades va sorgir la demanda de la creació d’una comissió de treball conjunta entre la Conselleria de Salut i la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat amb l’objectiu de millorar la coordinació entre aquests dos departaments. La finalitat d’aquesta proposta és la de garantir i donar pes a l’atenció que es dóna a les persones grans des de les residències assistides i també comptar amb l’opinió i la participació efectiva dels professionals que atenen aquest col·lectiu. Els assistents van poder participar en conferències i taules rodones sobre aspectes vinculats a l’atenció a les persones grans, el contracte de prestació assistencial, l’ús de les teràpies complementàries, la mediació en les persones grans, la realitat de les residències durant la nit o l’atenció al final de la vida. Les Jornades varen comptar amb l’assistència de més de 300 professionals, que representaven l’ampli ventall de professions vinculades al món residencial com ara són metges, infermeres, treballadors socials, fisioterapeutes, psicòlegs, advocats, gerocultors, terapeutes ocupacionals, responsables higienicosanitaris, educadors socials i animadors socioculturals. Es va comptar amb el suport institucional del Departament de Justícia i el Departament de Benestar Social i Fa-


informació col·legial

Consultori terminològic

Delegacions i seccions col·legials V

creació de la Secció Col·legial de Metges de l’Àmbit Sociosanitari. Aquesta secció neix amb l’objectiu d’abordar des de la corporació professional temes com la defensa dels nostres interessos, desenvolupament professional, reconeixement d’àmbits d’expertesa, o ser un fòrum de debat de problemes que ens afectin com a col·lectiu professional. L’àmbit sociosanitari comprèn diversos serveis com són les unitats d’hospitalització de llarga i mitjana estada, unitats de convalescència, unitats de subaguts de geriatria, unitats de cures pal·liatives, unitats psicogeriàtriques, etc. També equips de suport i valoració ambulatòria o domiciliària (UFISS, PADES, ETODA, EAIA...) i hospitals de dia de diferents tipologies. Volem donar a conèixer el naixement de la nostra secció i us convidem a afegir-vos-hi com a socis. Els metges que estiguin interessats a inscriure´s a la Secció poden posarse en contacte amb la Sra. Isabel Martinez – UAC – Seccions Col·legials, Tel. 935 678 888, ext. 2463 o enviar un email a: seccions@comb.cat. P Junta gestora de la Secció Col·legial de Metges de l’Àmbit Sociosanitari

46

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

Novetats en línia: el diccionari d’oftalmologia

R

ecentment el Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat el Diccionari d’oftalmologia en línia, elaborat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d’especialistes de la Universitat de Barcelona i de la Societat Catalana d’Oftalmologia i publicat l’any 2001 en format paper. L’obra, que inclou la terminologia més habitual d’aquesta especialitat medicoquirúrgica que tracta de la funció visual i de les anomalies de l’ull des del naixement fins a la vellesa, aplega prop de 1.200 termes corresponents a sis àmbits temàtics: anatomia (amb termes com ara periòrbita o fovèola), fisiologia (reflex pupil·lar o emmetropia), exploració (retinoscòpia o ortoscopi), semiologia (astigmatisme invers o estrabisme latent), patologia (cataracta fusiforme o retinitis solar) i terapèutica (orbitotomia o conjuntivoplàstia). En presenta les denominacions i la definició en català, els equivalents en castellà i anglès i, si escau, els termes anatòmics internacionals (documentats a la Terminologia Anatòmica). La interfície utilitzada permet consultar les fitxes a partir de l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota. També permet la descàrrega del contingut en un format XML estàndard i sota una llicència d’ús obert.

2

1 1. Pàgina inicial del Diccionari d'oftalmologia en línia. 2. Fitxa terminològica del Diccionari d'oftalmologia en línia.

L’obra és resultat de la cooperació entre lingüistes i especialistes en l’elaboració de l’obra i en els estudis dels casos per a la normalització dels neologismes. Els especialistes han resolt dubtes sobre els conceptes i les relacions que mantenen, han fet saber l’opinió sobre l’ús de les denominacions i les seves raons a favor de les alternatives estudiades, i han contribuït a assegurar el rigor i l’actualitat de les informacions. Pel que fa a l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, la col·lecció Diccionaris en línia ofereix altres títols que us poden resultar d’interès, com ara el Diccionari d’homeopatia, el Diccionari d’infermeria, el Diccionari de psiquiatria, el Diccionari de sinologia, la Terminologia de la sida o el Lèxic de fàrmacs. Us convidem a visitar el nostre web (www.termcat.cat) i a consultar-los. Qualsevol observació que vulgueu fer-nos arribar a través de la Bústia de Suggeriments de la mateixa interfície serà benvinguda i ens ajudarà a millorar el servei als usuaris. P Maria Cortés,

TERMCAT, Centre de Terminologia


informació col·legial

En record de

Matilde Ezquerra

Q

uan una persona marxa per sempre deixa un forat ple d’enyorança i aquest forat és directament proporcional a la capacitat que ha tingut d’estimar i a la passió amb la qual ha viscut. La Mati Ezquerra ja era una nena inquieta. La seva voluntat d’anar més enllà va quedar clara batent records d’Espanya de cross i, des de llavors, no va parar mai, fins que la malaltia li va posar la traveta. Però no es va deixar vèncer fàcilment i va lluitar amb una força admirable fins al darrer cop. Era una metgessa de família que va escollir una nova especialitat que li permetia abocar-hi tota la il·lusió del món. El repte estava a l’alçada de la Mati, perquè els projectes i les possibilitats eren, en aquell moment, infinites. Va fer l’especialitat entre Logroño i Cornellà i va començar a exercir al CAP al qual estaria vinculada tota la vida, el CAP de Sant Llàtzer de Terrassa. L’esperança que tenia en la seva especialitat va fer que aviat s’interessés per la formació. Es va acreditar com a tutora del Programa de Formació d’Especialistes en Medicina de Família i Comunitària i va participar en el grup de Docència de la CAMFiC. L’any 1997 va ser nomenada coordinadora de la Unitat Docent del Consorci Sanitari de Terrassa i, posteriorment, directora de Docència i Recerca de la Fundació Joan Costa i Roma del Consorci. Va participar d’una manera molt activa en totes les activitats de les Unitats Docents de Catalunya. Va pertànyer al grup d’Acreditació i Avaluació i amb el convenciment que l’aritmètica no és suficient per avaluar els especialistes en formació, va ser la principal impulsora de la Valoració Formativa: una nova manera de fer les coses, un nou pas endavant. Va ser una de les primeres a parlar, en el nostre país, d’avaluació de la competència professional dels especialistes en formació i defensar eines docents objectives que permetessin la millora contínua i que estiguessin basades en la participació activa dels tutors i

l’autoresponsabilitat dels residents, com són el self audit i el portafoli. La seva actitud davant la vida va fer que assumís reptes com la presidència de la Xarxa de Comissions de Docència i Assessores de Catalunya i que fos la primera presidenta d’AREDA (Asociación Española de Redes de Comisiones de Docencia y Asesoras). El seu compromís la feia lluitar per defensar les idees, que mai no faltaven, i ho feia amb força i valentia, rebutjant la ineficàcia i la hipocresia. La seva manera de fer, tan conseqüent amb les seves idees, la va fer dimitir com a presidenta de la Xarxa l’any 2008. El reconeixement de tots els seus companys no va trigar a venir quan se li va atorgar el premi a l’excel·lència professional del COMB en l’apartat de docència l’any 2009. L’ expertesa en formació postgrau la va portar a participar molt activament en l’elaboració del Nou Programa de l’Especialitat de Medicina de Família i Comunitària i a liderar el disseny d’un nou Libro del Especialista en Formación en format portafoli. El darrer encàrrec que va rebre va ser per part del Ministeri de Sanitat i Consum: coordinar un grup de treball amb docents de diferents especialitats per tal de dissenyar un Libro del Residente, tipus portafoli, per als especialistes en formació de totes les especialitats. Treballadora infatigable, era un plaer

veure com les idees li anaven fluint. La seva visió del conjunt, sense oblidar mai el detall, s’anava dibuixant en un paper, sovint dues passes per endavant dels que l’envoltaven. Els darrers anys la Mati va ser molt crítica amb la situació actual de la Medicina de Família al nostre país. De mica en mica, el model s’havia anat allunyant del que ella havia somiat. Però la crítica de la Mati sempre tan punyent per intel·ligent, no era estèril. La seva capacitat d’avançar la feien crear contínuament i la seva exigència començava per la pròpia feina. El model actual no li agradava i ella en tenia molt clar un altre, però aquest projecte, com tants altres, ha quedat pendent. Però no tot a la vida era la professió. Mare abans que res, esposa d’un altre apassionat de l’Atenció Primària, l’Amando Martín Zurro, cuidadora de tota la família i molt amiga dels seus amics, encara li quedava temps per viatjar i per a la seva gran passió, el mar. Els ulls verds de la Mati, el seu somriure, la seva capacitat d’escoltar, d’acompanyar, de veure-hi mes enllà, de llegir entre línies, en feien una persona excepcional. Per tot això i més, Mati, el forat que has deixat és immens, però una cosa t’hem de dir: ha estat una sort, però sobretot un plaer, compartir temps i espai amb tu. P Magda Bundo

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

47


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg,.) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre/Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Llogo despatxos per a consulta mèdica Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Lloguer de despatxos Situació: Situat a la Diagonal/Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

48

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: zonamedica@zonamedica.es Consultori o oficina Via Augusta, 110 m2. Envans de totxana abatibles segons conveniència.8,3x 4,6/6x5,3/5,3x4/4x3,7/ 2,7x3,7/5,6x3,3/3,9x3. Recepció, administració, 2 lavabos, gran biblioteca, fusta, façana gran finestral, força corrent. INFORMACIÓ: Tel. 932 122 205 Lloguer despatxos Situació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt estanding, lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700 Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716 Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040 Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques Situació: CERDANYOLA DEL VALLÈS. Matins o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ: info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523 Lloguer dos despatxos Situació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Lloguer despatxos mèdics a ESTRENAR Situació: Calvet, 30 (Diagonal/Francesc Macià), Barcelona. Decoració de luxe, completament equipats, amb tots els serveis, recepció trucades, A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2 despatxos utilització exclusiva. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797 ES LLOGA CENTRE MÈDIC Situació: Zona Pl. Molina. Inaugurat el 2006, sencer o per a consultes, matins o tardes. Completament equipat i informatitzat. Hàbil per a totes les especialitats i especialment per a ginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf. Possibilitat traspàs a curt termini. INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307 Centre de Negocis AGENDA Situació: Muntaner, 121, 1-1 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. INFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. Email: ofibarna@arrakis.es Es lloga local de 375 m2 Situació: Av. Catalunya, de Cerdanyola del Vallès. Apte per a centre mèdic o activitats sanitàries. Preu: A consultar INFORMACIÓ: Sr. Carles. Tel. 935 864 242


petits anuncis

Es lloga consultori mèdic totalment equipat Situació: Còrsega/Av. Gaudí (Hospital de Sant Pau), principal. Aire condicionat, calefacció, ADSL, fax, etc. Àmplia recepció, lavabo, Despatx 3. Boxs independents. Molt lluminós. INFORMACIÓ: Sra. Alcalde. Tel. 934 563 448 Centre mèdic en funcionament lloga despatxos Matins i tardes, tots els serveis de dilluns a divendres. Situació Balmes/Plaça Molina. INFORMACIÓ: Srta. Imma. Tel. 932 097 411 Lloguer de pis per a consulta mèdica De 135 m2 amb possibilitat d’ampliar-los. Situat a Joan S. Bach 24, 1r. INFORMACIÓ: Tel. 607 948 110 Grup de neuròlegs amb centre mèdic a Passeig Bonanova Busca incorporar psicòlegs, psiquiatres, geriatres, internistes, vasculars i altres especialitats afins per integrar-se en grup i compartir despeses organitzats per mòduls. INFORMACIÓ: Tel. 934 184 748 Compartim despatxos mèdics a partir de 100 € Situació: Enric Granados/Diagonal. Pot ser matins o tardes. Entre diferents professionals. El preu inclou tots els serveis: domiciliació de societats, ADSL, agenda, recollida de trucades i secretària, calefacció… INFORMACIÓ: Tels. 931 251 477 / 607 782 092 Consultori mèdic en venda Situació: Terrassa, cèntric. Consultori mèdic amb 5 despatxos. Superfície 190 m2. Totalment equipat. Cèntric. INFORMACIÓ: Tel. 617 929 274 Pis en venda a carrer Londres, 125 m2, tranquil, ampli, assolellat Edifici emblemàtic a 100 metres Diagonal. Reforma estructural interior conservant estil 1920 i façana recentment rehabilitada. Apte habitatge o consulta. Ocupa la quarta planta. Aparcament al costat en lloguer. www.fotocasa.com. Preu: 570.000 € INFORMACIÓ: Tel. 638 003 537 Despatxos individuals per a consulta A Bailén/Sant Antoni Maria Claret (EixampleGràcia). Tranquil i ben comunicat. Sala d’espera, wifi, neteja, ascensor. De 155 a 310 € (segons ús). Possibilitat de compartir. INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651 829 221. E-mail: mrfalguera@yahoo.es Es lloga local a Gavà centre 150 m2 idoni per a centre mèdic o consulta. Condicions inigualables amb aquesta finalitat. INFORMACIÓ: Tel. 607 255 883. E-mail: farmagaudi@farmaciagarciavela.net

Es lloguen despatxos mèdics Situació: MADRAZO/CLÍNICA El Pilar. Per mòduls matins/tardes. Preferiblement per a ginecòlegs (a les tardes es fan classes de prepart). Disposen de wifi, aire condicionat, calefacció, neteja i recepció amb sala d’espera. INFORMACIÓ: Xavier Serrano. Tel. 649 939 526. E-mail: bcx@centrobcx.com Lloguer de local Situació: Davant de l’Institut Dexeus. Planta baixa 50 m2, accés directe carrer, escala interior pis 90 m 2, sortida escala, 2 aparcaments. Consultoris mèdics o anàlisis. Ampliable 80 m2 local pis. INFORMACIÓ: Dr. Pou. Tel. 620 826 505. Email: doctorpou15031932@yahoo.es Llogo despatx per compartir consulta mèdica Siuat al carrer Aragó cantonada Pg. de Sant Joan. INFORMACIÓ: Alex Galvani (llicenciat en Osteopatia). Tel. 610 064 479. E-mail: osteogulvani@yahoo.es Es lloga pis ideal per a dues consultes mèdiques Situació: Vilafranca del Penedès. 80 m2, 4 habitacions, 2 cambres de bany, menjador, cuina. 3r. Ben situat. Aire condicionat i calefacció. Ideal per a dues consultes. INFORMACIÓ: Maria José. Tel. 617 125 767 Centre mèdic disponible Lloguer/venda, 10 consultes amb tots els serveis. 450 m2, planta baixa. Antic CAP. Localització a Barcelona, al costat del nou centre comercial Las Arenas. INFORMACIÓ: Tel. 936 657 542. E-mail: info@formulasunificadas.com Carrer València/Balmes. Lloguem despatxos mèdics Per mòduls, matins/tardes.Tots equipats per a diferents especialitas i medicina alternativa.Tres sales d’espera. En els preus van inclosos els serveis de llum, aigua, telèfon, calefacció. A.C. i manteniment. INFORMACIÓ: Araceli Armengol. Tels. 678 540 931 / 935 313 563 Oportunitat: es traspassa despatx de consultes mèdiques que es lloguen per mòduls Tots equipats, 6 unitats, recepció i 3 sales d’espera. Agenda on-line inclosa. Centre de Barcelona, carrer València/Balmes. 60.000 € a negociar. Actualment en actiu. Preu: 2.000 € mensuals. INFORMACIÓ: Araceli. Tel. 678 540 931 Despatx de 180 m2 en venda Preu a convenir. Av. Republica Argentina al costat Quirón. INFORMACIÓ: Tel. 637 872 573

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Traductora amb vint anys d’experiència, deu dels quals treballant per a l’Iltre. Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España, s’ofereix per a traduccions free-lance de l’anglès o del francès al català o al castellà. Preus ajustats. INFORMACIÓ: Tel. 639 918 419. Email: crihawa@gmail.com

Habitatge Venc pis 2 habitacions, cuina equipada, bany, ascensor, terrat comunitari, carrer semi de vianants. Zona Can Rigal Pubilla Casas, a 2 minuts de Consorci Sanitàri Integral. Zona ben comunicada amb bons serveis. Per entrar-hi a viure. Preu: 170.000 € INFORMACIÓ: Tel. 649 329 615 Es lloguen apartament moblats Al carrer Xifré/Mallorca (26 m2), i al carrer Sant Eusebi (33 m2) a 400 € i 500 € respectivament. INFORMACIÓ: Tels. 938 222 376 / 628 898 883 Venc pis, Via Augusta/Muntaner, de 220 m2, saló de 55 m2, quatre habitacions, zona de servei i tres banys. Casa senyorial, a peu de Ferrocarrils Catalans, i tota comunicació. Adequat per a habitatge o despatx habitatge. Bon estat. Abundants pàrquings a prop de l’habitatge. INFORMACIÓ: Tel. 932 000 090 Venda masia reformada 450 m2, terreny 3.000 m2 a dins del poble, municipi Vilademuls (Girona). Electricitat, pou, arbrat, piscina, annex convidats, entrar a viure, preu 900.000 € 15 km de l’Escala (Girona) INFORMACIÓ: Sra. Brugues. Tel. 616 246 351 Pis en venda carrer Londres, 125 m2 tranquil, ampli, assolellat Edifici emblemàtic a 100 metres Diagonal. Reforma estructural interior conservant estil 1920 i façana recentment rehabilitada. Apte habitatge o consulta. Ocupa la quarta planta. Aparcament al costat en lloguer. www.fotocasa.com. Preu: 570.000 € INFORMACIÓ: Tel. 638 003 537 Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

49


petits anuncis

Treball Senyora seriosa i responsable, amb experiència S’ofereix com a administrativa, recepcionista, telefonista per a consultori mèdic o clínica. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Kati Martí. Tel. 633 490 750 Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives S’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742 S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o clínica Com a recepcionista o telefonista. Set anys d’experiència. Informàtica a nivell usuari. Curs de telefonista-recepcionista. Disponibilitat tot el dia i immediata. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Rosa Maria. Tels. 657 573 234 / 932 115 176 Diplomada en relacions públiques amb experiència S’ofereix per treballar en consultori mèdic o clínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h. INFORMACIÓ: Srta. Sílvia. Tel. 607 481 194 S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica Senyora de 45 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà INFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331 S’ofereix per treballar en consulta S’ofereix senyoreta de 37 anys per treballar com a auxiliar de clínica o recepcionista en consulta mèdica. Experiència en mútues. INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933 137 733 S’ofereix administrativa amb molta experiència, Per a consulta mèdica. Informàtica, català, experiència, bones referències. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Olga Toledo Muñoz. Tels. 654 163 291/934 742 804 Secretària recepcionista Amb experiència en tracte amb el públic en consultes d’oftalmologia, endocrinologia i dermatologia, secretaria bufet d’advocats, RRPP i direcció personal, així com feines administratives. S’ofereix per a consulta mèdica o similar. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 699 236 376

50

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

S’ofereix administrativa per a consulta mèdica Administrativa amb perfecte domini de l’àngles i experiència en consultes mèdiques. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154 Secretària-administrativa Per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ: Montse López. Tels. 933 073 538 / 676 704 486 Busco treball com a secretària per a consultori Onze anys d’experiència com a secretària en un Centre d’Atenció Precoç i Llicenciada en filosofia i lletres (secció psicologia). Nivell superior d’anglès. Tres tardes a la setmana. INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 678 632 038 S’ofereix administrativa recepcionista telefonista Per a consulta mèdica i clíniques. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939 S’ofereix administrativa/recepcionista amb experiència Per treballar en consultori mèdic o clínica. Disponibilitat horària. Experiència en consulta. INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 620 815 884 S’ofereix secretària i auxiliar d’infermeria Edat 44 anys, ferma i de confiança, per treballar en recepció i atendre consulta mèdica. (Amb flexibilitat horària.) Amb referències. Trucar INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 Administrativa recepcionista s’ofereix per a consulta mèdica Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Carmen Montserrat. Tel. 669 443 587 S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria Com a recepcionista-telefonista, amb 15 d’experiència, per treballar en consulta, clínica o similar. Tracte amb el públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Havent treballat a la Vall d’Hebron i despatx mèdic. INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. E-mail: mcoso3@orange.es Recepcionista administrativa Amb experiència en atenció al públic i administració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per a consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos Humans i en consulta de radiologia. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931 928 320

Auxiliar de clínica, dental, recepció i dietètica S’ofereix per treballar. Experiència. També experiència en teràpies alternatives. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 679 117 001 S’ofereix per fer de secretària mèdica o recepcionista Batxillerat, secretariat, anglès bàsic i francès bàsic, català i castellà. Incorporació immediata. Experiència en consulta mèdica. INFORMACIÓ: Maria Elena Lesan Muniente. Tel. 677 678 878 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894 Senyor de 59 anys s’ofereix per a administratiu-recepcionista i portar comptabilitats en consulta mèdica. Microsoft Word, Excel, Powerpoint, internet i correu electrònic. Disponibilitat d’horari. Català, castellà, francès i anglès (elemental). INFORMACIÓ: Leonardo. Tel. 629 114 200. Email: leonardohernandezcampos@yahoo.es S’ofereix senyora de 49 anys com a secretària o administrativa per a consultori o clínica Experiència en tasques d’oficina, telèfon arxiu, comptabilitat. Coneixements d’informàtica i experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716 186 Secretària-recepcionista Amb experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina més de 10 anys. Català i castellà materns. Bon nivell d’anglès i coneixements d’informàtica. Curs reglat de secretariat mèdic. S’ofereix per treballar en consultori o clínica. INFORMACIÓ: Cristina Arias García. Tel. 686 061 591 S’ofereix per treballar en consulta o clínica Com a recepcionista-administrativa i tasques administratives. Amb experiència en atenció al client. Disponibilitat horària. Coneixements informàtics i d’agenda electrònica. Català i castella parlat i escrit. INFORMACIÓ: Carmen. Tel. 650 793 130. Email: carmenboj@gmail.com S’ofereix per treballar en consultori Tinc 48 anys i m’agradaria treballar en un consultori mèdic com a recepcionista, telefonista, secretària. Porto carta de recomanació. Disponibilitat matins. INFORMACIÓ: M. Dolors. Tel. 660 667 324


petits anuncis

Dona catalana de 49 anys Amb més de 15 anys d’experiència administrativa i nocions comptables, s’ofereix per atendre consultori mèdic o similar. Disponibilitat immediata matins. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 629 437 856 Recepcionista-administrativa amb molta experiència en treballs en consultes mèdiques (atenció presencial i telefònica, agenda, relació amb mútues, facturació, gestió comptable, transcripció d’informes, ajudant auxiliar atenció al pacient, etc.), s’ofereix per a jornada intensiva o mitja jornada. Indistintament matins o tardes. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 678 161 605. E-mail: anagonzalez3023@hotmail.com Home català, amb formació sanitària Acostumat a portar agenda mèdica, atenció a pacients telefònica i personal, i bon nivell d’informàtica. Responsable, afable i amb una àmplia experiència en el tracte humà. INFORMACIÓ: Antoni. Tels. 932 104 136 / 628 357 526 S’ofereix administrativa recepcionista Per treballar en consulta o clínica. Amb disponibilitat horària. Experiència en tracte amb el públic i en recepció. Coneixements d’informàtica, català, castellà i francès. INFORMACIÓ: Yolanda. Tel. 637 379 297 Senyora de 52 anys busca feina als matins Arxiu, informació a la consulta d’un metge, etc. INFORMACIÓ: Glòria. Tel. 686 719 950

S’ofereix per treballar en consulta Experiència en treball en consulta d’oftalmologia durant 13 anys. Auxiliar de clínica, programació de cirurgies, atenció al pacient, etc. Horari a convenir. INFORMACIÓ: Visitación. Tels. 932 051 143 / 696 953 820 S’ofereix estudiant de 2n grau d’infermeria Amb mòdul de grau superior en documentació sanitària, interessada a treballar com a ajudantrecepcionista en un consultori mèdic. Sóc una noia responsable amb moltes ganes de treballar. INFORMACIÓ: Claudia Calafell. Tel. 660 686 388. E-mail: cct_1990@hotmail.com Auxiliar de clínica-administrativarecepcionista Català i castellà. Informàtica. Assignació d’hores. Experiència. INFORMACIÓ: Lourdes Sardà. Tel. 627 626 109 S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica Senyora de 52 anys. Bona presència. Disponibilitat horària. Informàtica: Windows, internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Bona capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ: Rosa Mallol Caunes. Tel. 639 230 960 S’ofereix auxiliar administrativa amb experiència en atenció al públic Per treballar en consultori o clínica. Domini del paquet Office. Bilingüe català-castellà. Incorporació immediata. Torn matí i tarda. INFORMACIÓ: Eva Ferreres. Tel. 628 244 017

S’ofereix secretària recepcionista amb experiència Per treballar en centre mèdic. Excel·lents habilitats en relacions humanes, responsabilitat, eficàcia i bona presència. Informàtica i ofimàtica. Bilingüe català (nivell C)-castellà. Disponibilitat immediata, flexibilitat horària. INFORMACIÓ: Núria Miranda. Tel. 660 890 219. E-mail: airunxav@hotmail.com

S’ofereix noia per treballar com a recepcionista En consultori o clíniques. Amb experiència en l’àmbit odontologic, coneixement del programa Gesden i experiència en box. Castellà i català. Informàtica bàsica. Disponibilitat inmediata. INFORMACIÓ: Esther. Tels. 933 538 724 / 696 941 094

Administrativa-recepcionista per treballar en consulta mèdica Senyora de 42 anys, amb experiència en tracte amb el públic. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. Informàtica a nivell usuari. Català, castellà i nivell mitjà d’anglès. Estudis superiors. A Barcelona. Horari de matí. INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 605 148 712. E-mail: pilarlloret@hotmail.com

S’ofereix secretària administrativarecepcionista Amb experiència de 20 anys en màrqueting i comunicació. Anglès/català parlat i escrit. Àmplia experiència en informàtica: Office i SAP. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. Incorporació immediata. Disponibilitat horària. Barcelona i rodalies. INFORMACIÓ: Conxita. Tel. 679 895 394

S’ofereix noi per treballar en consultori mèdic o similar com a administratiu o auxiliar. Prevenció en riscos laborals i primers auxilis. Informàtica. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Alberto. Tels. 609079787 / 936857005. E-mail: pericoo23@hotmail.com

S’ofereix com a secretària administrativa Dona de 39 anys, seriosa i responsable, sense càrregues familiars, s’ofereix com a secretària administrativa. Àmplia experiència en clíniques, Figarola, Provença, General LAB (Institut Universitari Dexeus). Disponibilitat total i immediata. Idioma català. INFORMACIÓ: Tels. 933 542 296 / 652 882 962. E-mail: aliceinwonderland2011@hotmail.es

Administrativa amb 25 anys d’experiència Busca feina al sector sanitari, preferentment al Maresme o ciutat de Barcelona. Amb coneixements informàtics i m’agrada el tracte amb la gent. Em considero una persona responsable, organitzada, tinc capacitat de gestió i treballo bé en equip. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 679 642 347 / 937 920 723 S’ofereix per treballar en consulta Auxiliar d’infermeria i tecnic en farmàcia, amb experiència en ambdós sectors, s’ofereix per treballar en cliniques o consultes INFORMACIÓ: Veronica. Tel. 654 785 304 S’ofereix noia de 31 anys per treballar en consultes Mèdiques, mútues o hospitals de recepcionistaauxiliar administrativa. Experiència en el sector, bona presència, persona empàtica, responsable i metòdica. Capacitat de treball en equip i resolutiva. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Sonia. Tel. 619 530 456. E-mail: soniamaltes79@hotmail.com Recepcionista-telefonista-administrativa S’ofereix noia de 34 anys per treballar en consultori o clínica. Molta experiència en tasques administratives i en tracte amb el públic. Anglès i italià. Informàtica. Gran capacitat d’aprenentatge. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 653 423 669. E-mail: masapi41@yahoo.es S’ofereix administrativa de 28 anys Per treballar com a secretaria en consulta mèdica o similar. Experiència en atenció al públic i tasques administratives. Informàtica. Disponibilitat d’horari. Català. INFORMACIÓ: Jesica. Tel. 669 671 539. E-mail: jessilamisma@hotmail.com S’ofereix per treballar en centre mèdic o consultori privat Auxiliar administrativa, coneixements d’informàtica, tasques administratives, experiència amb tracte amb públic, català i castellà. Estudis de Graduat Social. Responsabilitat i seriositat. INFORMACIÓ: Nieves. Tel. 646 958 587. Email: nieves231@ozu.es Recepcionista-administrativa A Barcelona i Baix Maresme. Català, anglès bàsic, ofimàtica avançada. Experiència: atenció telefònica, gestió agenda, redacció documents. Tracte agradable, resolutiva, bona presència. Sol·liciteu CV. Catalana. INFORMACIÓ: Carme Ros. Tel. 669 725 165. E-mail: cm.ros.q@gmail.com Psicòloga amb disponibilitat horària S’ofereix per treballar com a psicòloga, com a recepcionista, com a cangur, etc. INFORMACIÓ: M. Cristina. Tel. 606 622 288

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

51


petits anuncis

S’ofereix optometrista amb experiència En optometria clínica i optometria pediàtrica per treballar en consulta oftalmològica. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Imma de Febrer. Tels. 606 718 217 / 934 106 912 Busca feina en un centre o consulta mèdica Persona amb 25 anys d’experiència com a recepcionista i auxiliar administrativa, 18 dels quals també com a auxiliar de clínica en centres metges oftalmològics. Estaria disposada a treballar en altres especialitats i ampliar coneixements. INFORMACIÓ: Inés Costa. Tel. 654 490 853. Email: incostaco@gmail.com Noia de 40 anys s’ofereix com a telefonistarecepcionista en consultori o clínica Persona treballadora i responsable amb experiència en òptiques, com a recepcionista i comercial. Bona presència i àmplia experiència en tracte amb el públic. Català, castellà i informàtica a nivell d’usuari. Zona Barcelona. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Anna Borràs. Tel. 609 139 458. E-mail: annaboal@gmail.com Busco feina de recepcionista i administrativa Coneixements d’informàtica (office) i nivell C de català. Mitja jornada. INFORMACIÓ: Mercè Boada. Tel. 616 500 279 S’ofereix per treballar en consulta Persona responsable i seriosa amb iniciativa. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Facilitat de tracte amb el públic. Disponibilitat de matins i tardes. INFORMACIÓ: Marina. Tel. 647 010 519 S’ofereix per treballar en consulta Persona dinàmica i responsable amb gran capacitat de gestió i organització, amb molta experiència amb tracte amb el públic. Coneixements d’informàtica, tècniques d’atenció i venda al client. INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 934 279 456 S’ofereix secretària recepcionista Disponibilitat horària. Experiència en l’àmbit administratiu, facturació, etc. Català nivell B. Seriositat, responsabilitat, constància. Experiència en tracte amb el públic. Zona Vallès. INFORMACIÓ: Pepi Colominas. Tels. 646 824 658 / 937 147 573. E-mail: pepicolominas@hotmail.com Secretària recepcionista administrativa Noia de 43 anys catalana, seriosa i responsable, amb experiència de 15 anys com a administrativa en multinacional farmacèutica. Anglès i francès nivell mitjà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Verònica Adrián. Tel. 678 820 015. E-mail: somnis68@hotmail.com

52

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

S’ofereix per a tasques administratives en consulta mèdica Noia de 32 anys amb titulació d’administratiu polivalent i experiència en tracte amb el públic. Anglès. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Bárbara Moreno. Tel. 696 309 104. E-mail: barbara_more@hotmail.com Auxiliar administrativa amb experiència i coneixements de Nominaplus i Contaplus, s’ofereix per treballar a jornada completa, intensiva o parcial. Resident a Esplugues de Llobregat. Sense problemes de desplaçament. INFORMACIÓ: Esther Regí. Tel. 637 880 331 Auxiliar d’infermeria i secretària de direcció s’ofereix per treballar en consultori mèdic Experiència en Ginecologia i Oncologia. Bones referències. INFORMACIÓ: M.ª José. Tel. 690 936 065 Auxiliar d’infermeria Espanyola/andalusa amb 13 anys d’experiència s’ofereix per treballar de dilluns a diumenge, matí, tarda o nit, en consultes, mútues i clíniques. INFORMACIÓ: Vanessa. Tel. 678 871 467 S’ofereix secretària, recepcionista i administrativa amb experiència Per treballar en consultori mèdic o clínica. Experiència editorial mèdica en dur agenda, tracte amb el públic, recepció, tasques administratives. Incorporació immediata. Capacitat organitzativa i tracte humà. Català, castellà, anglès i francès. Estudis superiors. Bon nivell d’informàtica. Zona Barcelona INFORMACIÓ: Tel. 626 027 158. Cristina Bautista Álamo. E-mail: cbacristina@hotmail.com S’ofereix senyora per a consulta mèdica o clínica Molta experiència en tasques administratives. Acostumada al tracte amb el públic, catalàcastellà parlat i escrit, domini de les eines informàtiques. Molt seriosa, responsable i organitzada. Disponibilitat total. INFORMACIÓ: Margarita. Tel. 669 772 010 S’ofereix per treballar en consulta mèdica, clínica o despatx Experiència en tracte amb el públic. Amb disponibilitat d’horari tot el dia. Idiomes: català i castellà parlat i escrit i anglès elemental. Ofimatica a nivell d’usuari. Edat: 36 anys INFORMACIÓ: Marina Novella. Tels. 626 140 392 / 933 050 844 S’ofereix per treballar en consulta Preferentment pediàtrica. Disponibilitat tot el dia. Integradora social i educadora infantil. Bona prèsencia i bon tracte amb la gent. Experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ: Saioa Tor. Tel. 606 243 390. Email: saio.tds@gmail.com

S’ofereix noia de 28 anys Per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Àmplia experiència en atenció al públic, també dins el sector sanitari. Disponibilitat d’horari. Català, castellà i anglès parlat i escrit. Coneixements d’informàtica. Seriositat i bona presència. INFORMACIÓ: Natalia Cantera. Tel. 669 181 073. E-mail: natybcn82@hotmail.com S’ofereix per treballar de secretària administrativa En consulta mèdica. Amb més de 10 anys d’experiència. Disponibilitat immediata. Persona seriosa i responsable. Estudis FP2. Amb referències. INFORMACIÓ: Maribel Ribas. Tel. 617 925 225 Llicenciada en Hispàniques amb nivell C i Diploma English Proficiency Amb bona presència, simpatia i experiència en recepció s’ofereix per a consulta mèdica. INFORMACIÓ: Irene Jiménez. Tel. 618 100 568. E-mail: ijimenezremacha@yahoo.es Noia amb experiència en tasques administratives i atenció al public s’ofereix per a consulta mèdica i clínica. Molta psicologia a l’hora d’atendre els pacients i captar gent. Capacitat organitzativa i responsable, amb moltes ganes d’aprendre i de tenir una feina estable. Edat 37 anys. INFORMACIÓ: Alicia Valor. Tel. 662 685 558. E-mail: alicia.valor@yahoo.es Auxiliar d’infermeria s’ofereix Per a consultes externes. FP de primer grau, d’auxiliar de clínica i d’auxiliar de puericultura. Disponibilitat tot el dia. Català, informàtica. Edat 35 anys. Experiència en quirofan. INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 672 183 604. Email: sandra.tarrazo@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica Amb coneixements sanitaris i experiència administrativa. Disponibilitat immediata, horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Sonia Lopez Martos. Tel. 637 118 989 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Senyora activa i bona presència per a tasques de recepció en consultori mèdic. Coneixements administratius, d’ofimàtica, atenció al públic, capacitat organitzativa i de gestió. Català i castellà. Disponibilitat matins. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Núria Casquero. Tels. 932 968 352 / 606 233 246. E-mail: joanuria@yahoo.es M’ofereixo per treballar en consulta mèdica Administrativa, secretària, atenció al client. Bona presència. Disponibilitat matí i tarda. Coneixements d’informàtica i ofimàtica. Idiomes: Alemany, holandès, català, castellà i anglès. Excel·lent tracte humà. Persona organitzada i resolutiva. INFORMACIÓ: Mònica Coscollola. Tels. 933 314 448 / 667 061 416. E-mail: monica.nieuwenhuis@hotmail.com


petits anuncis

S’ofereix psicòloga amb experiència docent i en intervenció clínica en adults i nens Estudis de postgrau en teràpia cognitivoconductual (Unitat de Teràpia de Conducta, UB) i coneixements de coaching transformacional. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Almudena de Miquel Gragera. Tel. 661560501. E-mail: gragera1982@gmail.com S’ofereix secretària mèdica per treballar en consultori mèdic o clínica Responsable, amb àmplia experiència i referències. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 626 943 953. E-mail: columna7@gmail.com S’ofereix per treballar en administració de consulta mèdica Sóc una estudiant de 20 anys amb coneixements d’ofimàtica i experiència al sector de la secretaria. En cas de necessitar el meu servei m’agradaria tenir l’ocasió d’entrevistar-me amb vostès. Disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ: Raquel Solà Asiain. Tel. 637 703 770. E-mail: rakel_838@hotmail.com M’ofereixo per a tasques administratives i de recepció Amb més de 10 anys d’experiència en gestió administrativa i d’arxiu, control d’absentisme i baixes mèdiques, facturació. Informàtica sistema Windows, català, castellà i formació professional administrativa. Disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ: Elisa Sanz Las Heras. Tels. 934 501 014 / 636 596 751. E-mail: elisa.sanz@hotmail.es

S’ofereix noia per a recepció i treballs d’oficina Coneixements informàtics. INFORMACIÓ: Judit. Tel. 659 667 641. E-mail: judit.amoros@hotmail.es Audiologia Terapèutica audiològica audioprotèsica. Busco integrar-me a equip de treball, consulta ORL, pediàtrica o neurològica. Fonoaudiòloga amb títol homologat. INFORMACIÓ: Mariana Tomei. Tel. 639 441 331. E-mail: lictomeimarian@yahoo.com Administrativa per treballar en consulta o mútua De 51 anys. Coneixements d’informàtica, experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. Zona: Alt i Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat. INFORMACIÓ: Tel. 938 181 582. E-mail: elviravemo@gmail.com Noia amb experiència i ganes de treballar Busco feina en consulta, clínica, residència o lloc on pugui desenvolupar la meva vocació pel tracte humà. Coneixements d’integració social i llarga experiència en el tracte usuaris/nens, he treballat a l’ICS, sóc organitzada, amb empatia i capacitat per escoltar. Preferentment jornada intensiva. INFORMACIÓ: Tel. Monica 679 474 840. Email: moniorzo@hotmail.com S’ofereix secretària mèdica Per treballar a jornada completa o jornada intensiva, amb més de 5 anys d’experiència en programes informàtics d’Excel, Windows XP, Access, Powerpoint. Internet. Coneixements del programa Navisión i Aqua a nivell usuari. INFORMACIÓ: Tels. 679 046 988 / 936 502 986. Email: mariabenitezsosa@hotmail.com

S’ofereix senyora de 49 anys amb experiència en consultes mèdiques Experiència en atenció al cllient. Coneixements d’informàtica. Total disponibilitat. INFORMACIÓ: M.ª José. Tels. 656 913 667. Email: majose3010@hotmail.com

Utillatges LÀSER PER LLOGAR Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Es ven equip de RESSONÀNCIA MAGNÈTICA per musculoesquelètic perifèric (genolls, turmells, peus, mans) marca ESAOTE model ARTROSCAN C. Connectivitat DICOM. Preu: 95.000 euros. INFORMACIÓ: Tel. 629 689 841 Material de consulta oftalmològica Es ven columna de refracció amb llàntia de fenedura, oftalmòmetre i projector d’optotipus. INFORMACIÓ: Tel. 935 891 349 Es ven Làser d’Alejandrita. Model: Gentlase de candela En perfecte estat, antiguitat de 2 anys sense garantia. Preu 27.000 euros. O bé làser Alejandrita gentlease de candela en perfecte estat, amb 8 mesos de garantia i 1 any d’antiguitat. Preu: 32.000 €. INFORMACIÓ: Miriam. Tel. 657 911 839

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

53


Servei d’Informació Col·legial 132 Febrer-Maig 2011. Núm. 15

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2011: Tallers professionals CURS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitat professional. Objectius: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionals formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica. Apropar el metge al món laboral a través de la formació en continguts rellevants per a l’exercici de la professió. Temari: • Presentació curs. • Funcionament del sistema sanitari català i espanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals i responsabilitat professional. • La formació del metge. • Història clínica. • Patrons epidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripció farmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions en medicina. Marc legal. • Eines i recursos per a la cerca de feina i marc legal del mercat de treball. • La comunicació metge pacient. • Serveis col·legials del COMB per als metges. Calendari: Dilluns de 16 a 20 h del 29 de juny al 13 de juliol de 2011. Matricula: Col·legiats COMB: 215 € (subvencionat pel Programa de Protecció Social) • No-col·legiats: 258 € Crèdits de FMC: 3,4 crèdits. Nombre d’hores: 16. Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA / ON LINE Adreçat a: Pediatres, metges d’atenció primària (AP) i personal sanitari que tractin amb infants i adolescents en l’àmbit extrahospitalari. Temari: Mòdul I:– Examen físic en el nounat, en l’infant i en l’adolescent. – Desenvolupament físic normal: des de la infància a l’adolescència. – Desenvolupament psicomotor normal en la infància. – Signes clínics d’especial rellevància en pediatria d’AP. – Prevenció en la infància de la patologia de l’adult. – Bioètica en pediatria d’AP. Mòdul II: – Nutrició pediàtrica: alimentació sana des de la infància a l’adolescència. – Infants acabats d’arribar: aspectes sanitaris, l’infant adoptat i l’infant immigrant. – L’infant obès. – Ortopèdia i traumatologia en l’AP pediàtrica. – El pacient adolescent. – Taules útils (creixement, pressió arterial, mida renal, FEM, IMC). Avaluació i acreditació: Superació d’una prova d’avaluació a distància (test multiresposta) per a l’obtenció del diploma de 60 hores lectives (9,9 crèdits) emès pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. • Calendari: de l’1 de juliol al 30 de setembre de 2011 • Matrícula: Col·legiats COMB: 287 € • No-col·legiats: 334 € • Nombre d’hores: 60. Amb la col·laboració de la Sociedad Española de Pediatría en Atención Primaria

JORNADES DE SUPORT VITAL

SOBREPÈS I OBESITAT / ON LINE

Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent. Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guia d’actuació en l’SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastorns del ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Drogues en la ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalització de SV. • Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode) de situacions que comporten la necessitat de SVA. Calendari: Dimecres de 17,30 a 20,30 h i dijous de 9 a 21 h. Dies 19 i 20 de juliol de 2011. Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €. (Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinar del divendres) Nombre d’hores: 15 h. Crèdits de FMC: 2,5. Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomats universitaris) interessats a aprofundir en la prevenció i el tractament de l’obesitat. Temari: Diagnòstic i etiopatogènia: Complicacions derivades i protocol de tractament. Enquestes alimentàries i determinació de la ingesta de nutrients: Tractament i prevenció. Informàtica aplicada a la dietoteràpia. Avaluació i acreditació: Superació de la prova d’avaluació a distància a través del Campus Virtual per a l’obtenció del diploma de 125 hores (15,5 crèdits) atorgat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. • Calendari: de l’1 de juliol al 30 de setembre de 2011 • Matrícula: Col·legiats: 624 € • No-col·legiats: 750 € • Nombre d’hores: 125. Amb la col·laboració de la Fundación Universitaria Iberoamericana

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMA SPSS PER A WINDOWS

MÀSTER EN ATENCIÓ INICIAL D’URGÈNCIES – NOU MÀSTER

Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitat de tractar i analitzar dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com de recerca. Temari: • Introducció: anàlisi estadística de dades i eines informàtiques per a l’anàlisi de dades. • Organització de dades en taules o matrius de dades. • Introducció de dades i importació de dades. • Manipulació de dades i preparació per a l’anàlisi. • Descripció de dades: estadístiques, taules i gràfics. • Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i de variàncies. • Correlació i regressió. • Estadística no paramètrica. Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 27 de juny al 8 de juliol de 2011. Matrícula: Col·legiats COMB: 354 € • No-col·legiats: 431 €. Nombre d’hores: 30 h Crèdits: 6,3 Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

Adreçat a: Metges interessats en l’adquisició i l’aprofundiment en els coneixements, les actituds i les habilitats necessàries per desenvolupar la seva activitat en el camp de les urgències i emergències en els primers nivells assistencials extrahospitalaris.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. cecfmc@comb.es

Objectius: Facilitar l’adquisició o actualització de les principals habilitats i tècniques diagnòstiques i terapèutiques aplicables a la resolució de les situacions que requereixen una intervenció immediata i a l’espera de l’assistència definitiva. Estructura: El Màster consta de 450 h que inclouen: continguts teòrics (200 h), casos clínics (90 h) que es cursen en línia, tallers presencials (50 h) i pràctiques (110 h). Calendari:: A partir de febrer de 2012..


formació i salut

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2011 ANGLÈS I ESPORTS PER A NENS I JOVES Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys, de 9 a 12,30 h Adreçat a: Joves a partir de 12 anys, de 8,30 a 12,30 h Dates: de dilluns a divendres Anglès + Esports Matins: Anglès Intensiu a Campo Florido, 54-56. Tardes: Esports al CEM Guinardó (amb dinar inclòs) Campus Poliesportiu amb diferents esports i piscina al Complex Esportiu Municipal del Guinardó-Martinenc. A les 17 hores, fi de les activitats i recollida a Telègraf, 31-45. (Serà necessària la identificació amb el monitor responsable.)

CURSOS D’IDIOMES PER A METGES I ELS SEUS FAMILIARS CURSOS PER NIVELLS: Intensius de 90 hores: del 4 al 29 de juliol, de dilluns a divendres Matrícula: Col·legiats COMB i familiars: 823 € Altres interessats: 866 € Intensius de conversa o d’idiomes a la feina de 45 h: del 4 al 22 de juliol. Anglès, francès i alemany Matrícula: Col·legiats COMB i familiars: 501 €. Altres interessats: 527,50 € Cambridge Express computer based de 30 h: Juliol 2011 Matrícula: Col·legiats COMB i familiars: 339 €. Altres interessats: 357 €

CAMPAMENTS D’ANGLÈS I ESTADES A L’ESTRANGER CAMPUS MAR PER A NENS (VELA) *Activitats de vela, per a nens de 5 a 14 anys, inclou dinar. De dilluns a divendres de 9,30 a 17,30 hores.

Campaments d’estiu: Per a nens i joves de 6 a 16 anys, amb anglès, activitats i esports d’aventura als Pirineus lleidatans. Per a nens i joves de 8 a 16 anys, programes de moto, de bàsquet o futbol amb anglès. *Calendari: 1, 2, 3 o 4 setmanes, inici 27 de juny *Cursos d’estiu a l’estranger Per a joves i adults, amb allotjament en família o residència. Països: Irlanda, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Canadà, EUA, Austràlia, Nova Zelanda, Xina, Rússia, Índia.

MOTIVACIÓ I TÈCNIQUES D’ESTUDI

*Activitats de vela, per a adults de 16 a 25 anys (curs de vela lleugera) *1 setmana: 225 €, 2 setmanes: 405 € De dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores. *Calendari: L’última setmana de juny, tot juliol o la primera de setembre. *Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona, Moll d’Espanya, s/n (Port Vell de Barcelona)

Motivació i hàbits d’estudi: adreçat a alumnes de Primària (3r., 4t., 5è. i 6è.). *Horari: de 9,30 a 13,30 h *Matrícula: Col·legiats COMB: 128 €. * No-col·legiats: 149 € Tècniques d’estudi: adreçat a alumnes d’ESO, mòduls i batxillerat. *Horari: de 9 a 14 h *Matrícula: Col·legiats COMB: 154 €. No col·legiats: 176 € *Calendari: 6, 7 i 8 de juliol 2011 o 5, 6 i 7 de desembre 2011

Per informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu consulteu http://cec.comb.cat

cecfmc@comb.cat

CRÉDITOS RECONOCIDOS POR EL “EUROPEAN ACCREDITATION COUNCIL FOR CME” DE LA UEMS

Activitats acreditades d’acord amb l’encàrrec de gestió concedit pel Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Educació al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (Resolució de 22/3/ 2002, BOE núm. 81, de 4/4/2002) 56

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/ Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de març de 2011. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet, M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Arteaga Galobardes, Cristina Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert, Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, Pilar Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral, Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete, Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, Jorge Dezcallar Leoz, Mariano Diez-Caballero Murua, Maria Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Espiga Garrofé, Víctor Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez, Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Rojo, Darío Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. Teresa Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez, Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes

Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Monsó Fernández, Carles Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Muñoz Ortega, Juan Mur Auqué, Daniel Murillo Companys, Montserrat Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons, Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Sánchez Falcó, Anna Cinta Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Seguer Toirán, Albert Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel

Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Esteve Perez, Silvia Fabregas Planas, M. Rosa Fervienza Cortina, Nieves Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Alvárez, Claudia Inés García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, Mercedes Lazaro Fuste, Jorge Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-Ana Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel

Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torrejon Rueda, Carmen Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, M Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Herrero Vila, Elisabeth Iglesias Hernández, Maria Isabel Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Pérez Edo, Maria Isabel Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep Sanchez Aldeguer, Josep Vilarmau Dolcet, Maria Teresa

MEDICINA NATURISTA

Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Celaya Noguera, Montserrat Estevez Dominguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Garcia Martinez, Noel de Jesús Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICA

Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Julivert, Ariadna Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko, Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez– Shaw, Paola

Informació: Informació: OFICINA OFICINA TÈCNICA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ D’ACREDITACIÓ (OTA) (OTA) Col·legi Col·legi Oficial Oficial de de Metges Metges de de Barcelona Barcelona Pg. Pg. de de la la Bonanova, Bonanova, 47 47 08017 08017 Barcelona Barcelona Tel. Tel.935 935678 678888 888Ext. Ext.1135 1135 E-mail: E-mail:ota_ca@comb.cat ota_ca@comb.es


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferré Rodríguez, M. del Mar Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Malagon, Basilia Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen González López, Guillem Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Heras Montero, Josep Fèlix Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Josep Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manuel Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Navarro Sola, M. Angels

Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Mercè Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Perez, Jose Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pinsach Coromina, Anna Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Vila Cardona, Ana Vilà Rodríguez, Dèlia Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Viñas Trullas, Virginia

Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Acosta Placeres, Esperanza Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Ballesta Alcaraz, Juan Bartralot Soler, Jordi Benalcazar Cueva, Edgar Patricio Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casado Buisan, Luisa Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Escorsa Mill, Jordi Escrig Ortí, M. Del Carmen Estévez Domínguez, Herminia Filomeno Mayans, Agustí Galindo Lorente, Ana Garcia Martínez, Luis Ignacio Garcia Parellada, Alfonso Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Lendinez Palacios, Juan Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo López Pol, M. Àngels Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Martínez Gris, Antonio Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel

Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Pérez Guitián, Patricia Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pueyo Anton, Rafael Puig Pou, Salvador Puiggrós Frezza, Cristina Rosa Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Sanroque Saixo, Jose Daniel Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Treserra Soler, Eusebi Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vila Cardona, Ana Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar

SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Cristobal Valés, Enric Culell Oliveras, Pere Domenech Trepat, Elisabeth Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Font Renom, Josep Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Moreno Muñoz, Nuria Pérez González, Beatriz Pérez Molina, Maria de la Olas Prats de Puig, Miquel Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2010 es va complir el desè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/ desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre març de 2009 i març de 2011. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alba Moreno, Francisca Alcolea Garcia, Rosa M. Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Serra, Javier Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balcells Sàiz, Trinitat Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Belver García, David Blasco Riera, Edmon Bonet Martí, Umbelina Buxeda Noves, Josep Caballero Sarmiento, Rafael Carmona Gonzalez de Chaves, M. Dolores Carreres Molas, Carme

Casellas Bartumeus, Joan Casellas de Asprer, Antonia Cervantes Sanchez, Miquel Culell Oliveras, Pere De la Barrera Dacasa, Olimpia De Luis Sanchez, Albert Escobedo Monge, Marlene Fabiola Alejandra Farrús Lucaya, M. Blanca Garcia Fructuoso, Fernando José Giménez Rubio, Josep Antón Giron Alonso, M. del Pilar Gonzalez Fernandez, Ana Elvira Gonzalvo Orero, Carlos Graupera Nicolau, Betlem Hereter Romeu, Lourdes Herrero Campos, M. Ángeles Insensé Pons, Alberta Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Londono Sánchez, Oswald

Losa Dominguez, Jose Fernando Manubens Grau, Montserrat Martín Martínez, M. Gloria Martínez Lanao, M. Angeles Massons Cirera, Josep Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Motos Brossa, Pere Joaquim Muñoz Fernández, M. Isabel Naya del Río, M. del Carmen Oriol Peregrina, Mercè Pacreu Terrades, Susana Pascual Martínez, Maria Angela Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Pérez Velasco, Cristina Poca Dias, Violant Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon

Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Rueda, Isabel Ramos Acero, Clara Reus Agustí, Assumpta Ribé Subirà, Natàlia Ruiz Losada, Anna M. Sabartés Fortuny, Ricard Salas Medina, Maria Josefa Samarra Riera, Josep M. Sánchez Borrego, Rafael Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Suárez Ortega, Larisa Ticó Falguera, Neus Torres Soberano, Gemma Tresserra Casas, Francisco Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.cat


El Servei de Tractament de la Informació i Dades del COMB us ofereix un assessorament individualitzat per a la implantació de les polítiques de tractament de dades personals en centres i consultes mèdiques, perquè l’adaptació a les previsions en matèria de protecció de dades resulti senzilla.

Servei de Tractament de la Informació i de Dades en centres i consultes mèdiques Passeig de la Bonanova, 47, 5a planta · 08017 Barcelona

93 567 88 88 www.comb.cat lopd@comb.cat


informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat

Col·lecció de marcapassos amb diferents fonts d’energia i materials –de les piles de mercuri a les de liti; de l’ús de silicona i de resina epoxi encapsulada a la incorporació dels embolcalls de titani– del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

L

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran i Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Dr. Modest García i Moll • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB

’any 2001, a l’edat de 86 anys, va morir Arne Larsson, la primera persona a la qual s’implantà, de manera completa, un marcapassos artificial, al Karolinska Institute de Suècia, el 1958. Des d’aquell moment, Larsson fou receptora de 26 marcapassos que permeteren ritmar el seu cor i mantenir-lo amb vida al llarg de molts anys. La tecnologia mèdica que s’esdevingué després de la Segona Guerra Mundial confirmà els nous camins que havia de transitar la medicina de la mà de l’enginyeria electrònica. Les relacions de la medicina amb la física i, sobretot, en el camp de l’experimentació elèctrica, tenien una llarga història des de finals del segle XVIII i molt fructífera al llarg de tot el segle XIX. També en matèria experimental en el vessant elèctric del cor humà. Això no obstant, els primers resultats derivats de l’aplicació externa d’un impuls elèctric per generar un ritme cardíac tingueren lloc el 1926, gràcies al treball conjunt del metge i el físic. Es desenvolupà aleshores el primer aparell portàtil que –connectat a una font d’energia externa i, a l’altra banda, un pol a la pell i un altre a la cambra cardíaca adient– podia fer recuperar la freqüència cardíaca. El metge Albert Hyman construí el 1932 un aparell elèctric, que anomenà “marcapassos artificial” accionat per un motor de molla. La percepció negativa sobre els límits de la medicina i de la intervenció humana en la natura davant la possibilitat de ressuscitar allò mort mitjançant aquest instru-

ment va tancar el procés experimental i creatiu fins ben acabada la Segona Guerra Mundial. El procés de coneixements oberts durant el període de guerres i postguerres va transformar el món de la cirurgia. A partir de mitjan segle XX, la cirurgia cardíaca i toràcica va assumir fites sense descans. En aquest procés, el concurs dels enginyers elèctrics, i després electrònics, fou determinant. Els marcapassos van cobrar interès renovat i nous instruments externs foren dissenyats des del 1950. Els primers aparells presentaven fonts d’energia externes, resultaven incòmodes als malalts i podien ser potencialment perillosos. Es tractava de marcapassos cardíacs externs, poc després millorats amb bateries recarregables. A finals d’aquella dècada s’aconseguiren resultats fonamentals en la història d’aquesta tecnologia. Des del 1957 es publicaren resultats positius en restauració cardíaca mitjançant l’ús de l’elèctrode connectat al miocardi. El 1958, l’enginyer Earl Bakken dissenyà un circuit electrònic, transistoritzat, que accionava una bateria que restava integrada dins d’un petit aparell: s’obria aleshores el camí per al marcapassos artificial implantable, amb el cas suec al capdavant. A partir d’aquí s’assistí a un món electrònic cada cop més petit i a una transformació i millora notable en la font d’energia, que facilitaren les intervencions i prolongaren la salut de moltes persones. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

61


informació col·legial

RECUPERACIÓ DE LA PREMSA MÈDICA CATALANA

L

a premsa ha estat un dels principals mitjans de comunicació científica. La ciència mèdica contemporània s’ha desenvolupat de manera exponencial i ha utilitzat de manera predominant aquest canal de comunicació com a espai d’intercanvi. En el cas de Catalunya, la premsa mèdica ha tingut un paper molt destacat, la seva evolució històrica ha seguit els patrons de desenvolupament occidental, però alhora ha mantingut un ritme propi i unes característiques singulars. Els orígens d’aquestes revistes se situen en el trànsit al segle XIX, entre els anys 1798 i 1804, des d’aleshores fins a mitjan segle XX s’han publicat 270 revistes a diferents indrets del país. Des del Museu treballem en la història d’aquest patrimoni hemerogràfic, concretament des de finals del segle XIX fins al 1938. Mitjançant els fons que tenim al nostre abast hem mostrat la importància d’aquesta font per a la història de la medicina catalana, a través de la participació en congressos i la creació de dues nadales i de dues exposicions. La Nadala de 2009 titulada Premsa Mèdica Catalana fou seguida de la seva exposició, del mateix nom, exhibida a l’edifici del Col·legi del febrer al juny de 2010. La Nadala de 2010 Publicitat i Medicina, lligada a l’actual exposició del COMB. Els seus panells mostren la publicitat de les revistes mèdiques, dirigides a una audiència formada pels professionals de la salut que exerciren en el període de desenvolu-

Portada de l’exposició Publicitat i Medicina, 2011.

pament de l’estratègia publicitària moderna. La tasca de difusors d’aquest patrimoni ha estat impulsada fonamentalment per la participació del Museu i del COMB en el projecte de recerca “Patrimoni bibliogràfic i reptes historiogràfics: la premsa mèdica periòdica a Catalunya (1798-1938)”, de la Universitat Autònoma de Barcelona, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Atès l’estat preocupant de conservació i disponibilitat de les col·leccions de revistes mèdiques catalanes, aquest projecte persegueix

Portada de l’exposició Premsa Mèdica Catalana, 2010.

62

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2011

digitalitzar aquest patrimoni mèdic i lliurar-lo al públic interessat mitjançant un repositori digital. Un bon punt de partença ha estat la digitalització del Butlletí del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona de 1897 al 1931. La recerca ha estat presentada a diversos congressos: el XVI Congrés d’Història de la Medicina Catalana organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Medicina, celebrat a Sant Feliu de Guíxols al juny de 2010, on vàrem formar part de la taula dedicada a la Premsa mèdica; al IV Congrés de l’European Society for the History of Science, celebrat a Barcelona al novembre de 2010, on es van presentar comunicacions sobre l’emergència de les especialitats mèdiques a la Catalunya del primer terç del segle XX; i al XV Congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, que tindrà lloc al juny del 2011 i on coordinem una taula temàtica titulada: Especialización y divulgación de la medicina en la ciudad, Barcelona (1868-1938). Tota aquesta tasca d’investigació i recuperació es complementa amb la catalogació del fons hemerogràfic del Museu, amb el resultat final de 120 capçaleres de revistes de medicina que, un cop han estat identificades, s’han posat a la disposició dels estudiosos de la història de la medicina. P

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat


SIC 132  

Servei d'Informació Col·legial, febrer a maig 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you