Page 1

Núm.130 Juliol-Octubre 2010

13

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

El COMB dóna a conèixer un document sobre l’objecció de consciència

6

Finestreta Única: nova plataforma electrònica de comunicació entre els col·legiats i el COMB La Finestreta Única serà la plataforma electrònica de comunicació i intermediació entre col·legiats i col·legiades i el Col·legi, i també una eina per als consumidors i usuaris per trobar la informació que s’hi ofereix. La Finestreta Única no serà un substitut dels actuals canals presencials, sinó una via alternativa, de present i de futur, que vol procurar la màxima facilitat, interoperatibilitat i transparència per als col·legiats i també per als usuaris.

17

Sessió informativa al COMB sobre homologació de títols d’especialista extracomunitaris

10

El Col·legi demana que es desestimin les mesures de l’ICS sobre les modificacions de les guàrdies dels MIR

20

Quaranta-tres col·legis professionals subscriuen un manifest en defensa de l’Estatut

35

Jornada de debat sobre com gestionar la crisi amb responsabilitat des del sector sanitari

8

D’esquerra a dreta: Sergi Corbella,director Universitat Ramon Llull; Francesc Armengol, president AUCer; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà, i Miquel Vilardell, president del COMB, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

Miquel Vilardell, president del COMB, manifesta en un article sobre el debat de la jornada d’estiu de Puigcerdà que “tothom és coneixedor del sacrifici que [els metges] han fet i del seu grau de responsabilitat i que, en aquests moments, sobre ells no

5

pot recaure més feina amb els mateixos recursos. Per això, cal escoltar la seva veu, asseure’s a dialogar amb ells directament, per conèixer les seves necessitats i per negociar directament les seves condicions professionals i laborals”.

La Junta de Govern aprova la creació de la unitat integral de la violència contra el metge

Les funcions de la nova unitat col·legial seran d’assessorament i suport personal, jurídic i de seguretat al metge, de relació i coordinació amb els centres de treball, d’anàlisi dels incidents, de les situacions

18

de risc i de l’evolució del problema i, així mateix, d’impuls i participació en l’elaboració d’informes i publicacions per afrontar el problema de la violència contra els metges en el lloc de treball.

Debat sobre la reforma sanitària d’Obama i conferència de Jordi Pujol sobre protecció social, actes a la seu del COMB

Èxit de participació a la cursa atlètica dels Medijocs 2010

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

Imma Tubella, Jaume Padrós, Miquel Vilardell i Pere Ibern, en el primer acte del cicle de Debats al COMB.

Jordi Pujol en la conferència que va pronunciar en la jornada de debat sobre “Protecció social i cohesió professional”.


informació col·legial

opinió i anàlisi

Crisi econòmica i sistema sanitari, professió mèdica i projectes col·legials Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona

P

ermeteu-me que en aquest editorial parli d’alguns temes que tenim damunt la taula i que són motiu de preocupació. En primer lloc, l’actual crisi econòmica, que afecta directament els nostres salaris i que esperem i desitgem que no afecti les estructures on desenvolupem el nostre acte mèdic. Els metges ens hem posicionat públicament i hem donat i donem mostres de gran responsabilitat i, per això, des de la Junta de Govern estarem atents en tot moment exigint que qualsevol mesura que es vulgui dur a terme tingui en compte la nostra veu. Aquests problemes econòmics poden afectar també l’organització del mateix Col·legi i de les empreses del grup MED, i això fa que s’hagin de revisar les situacions laborals internes per tal d’assegurar el manteniment dels llocs de treball i dels salaris, tot prioritzant, alhora, la millora de l’eficiència i de la competitivitat per garantir sempre la qualitat en tots els serveis que donem. Cal apel·lar al diàleg i, en aquesta època de crisi, reivindicar generositat i sentit institucional per part de tots els agents implicats. En segon lloc, ens preocupen les nostres relacions amb l’Organització Mèdica Col·legial (OMC). Aquestes són cordials, però sempre basades en el respecte de la nostra independència. La nova Llei Òmnibus dóna un cert protagonisme a l’OMC, per això hem d’anar molt en compte de mantenir les nostres competències. Entre aquestes, és bàsic el manteniment del registre col·legial, ja que és l’eina que ens permet desenvolupar les nostres funcions. Per tant, nosaltres des-

envoluparem plataformes tecnològiques pròpies que voldríem compartir amb la resta de col·legis de metges de Catalunya, per tenir una plataforma de serveis sòlida des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) que compleixi amb la llei a Catalunya, i que permeti interrelacionar-nos amb la plataforma de l’OMC. En tercer lloc, ens preocupen les relacions entre les patronals sanitàries i els metges. Es fa necessari un diàleg directe que plantegi unes polítiques de personal que reconeguin la singularitat de la professió mèdica, el nostre desenvolupament professional i la nostra responsabilitat i dedicació. Tot això repercutirà en un augment de l’autoestima i del sentiment de pertinença a les institucions i d’un millor nivell de professionalisme. En l’àmbit de les diverses especialitats i seccions col·legials existeixen problemes concrets relacionats amb la formació especialitzada en la Medicina del Treball i en la Medicina de l’Esport. Persistirem per aconseguir que el tipus de formació sigui igual als altres programes formatius MIR. D’altra banda, és important reconèixer la feina que estan fent les seccions de metges homeòpates, acupuntors i de medicina natural per lluitar per un reconeixement oficial, establint mecanismes formatius i donant suport a la recerca. També tenim altres problemes sense resoldre, com el reconeixement de títols d’especialistes per part dels professionals (antics MESTO) que treballen al nostre sistema sanitari. És necessari buscar-hi una solució justa. Segueix també sense desenvoluparse el Decret de reconeixement dels metges estrangers per tal de garantir una pràctica mèdica d’especialista en les condicions de màxima qualitat. Cal insistir en la necessitat de millorar

les relacions econòmiques i professionals entre les entitats d’assegurança lliure i els metges. Cal parlar clar sobre la remuneració de l’acte mèdic, baixa en termes generals, i és necessari revisar els honoraris per tal que millori la satisfacció dels metges que treballen a les entitats. Des de la perspectiva legal, amb la nova llei aprovada a Catalunya, hem aconseguit poder seguir recomanant els honoraris del Nomenclàtor del COMB i fer sentir així la nostra veu i la de més de 6.000 companys que treballen al sector. A l’inici he parlat de la crisi econòmica. Intentarem que no tingui cap repercussió en els programes socials del nostre Col·legi. Al contrari, hi posarem més accent. Volem que les prestacions creixin, que continuïn amb força el PAIMM i els programes de la Fundació Galatea i el Programa de Protecció Social. Encetarem un nou programa de suport per al metge, basat en el voluntariat i l’autoajuda “Metges per Metges”, metges solidaris amb altres metges, en moments de necessitat, d’acompanyament, de malaltia, etc. I tampoc volem que companys metges que tenen idees, que poden ser un motor econòmic, empresarial i mèdic per al país, quedin sense desplegarse; per això seguirem desplegant el Programa de Metges Emprenedors i buscarem més fonts de finançament per a aquest projecte. Perdoneu-me que avui us hagi parlat de les coses que em preocupen. Penso que la nostra organització és forta, tenim estructures sòlides i un personal molt qualificat i competent, implicat en el projecte corporatiu i, de manera especial, amb vosaltres, col·legiats i col·legiades, a qui ens devem amb la voluntat permanent de retre comptes i de guanyar la vostra confiança. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

3


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 130 COL·LEGIAL Juliol-Octubre 2010

sumari informació col·legial

Integral de la Violència contra el Metge

DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat

Accés públic per via

electrònica al registre de col·legiats

6

7 8 10 11 13 15

Debat sobre “Com gestionar la crisi

amb responsabilitat des del sector sanitari”

Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r. Jaume Roigé i Solé Vocal 2a. Roser Garcia Guasch Vocal 3r. Ramon Torné i Escasany Vocal 4t. Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è. Mireia Sans Corrales Vocal 6è. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è. Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è. Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è. Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

El COMB demana es desestimin les mesures de l’ICS sobre les modificacions de les guàrdies dels MIR

Tribuna d’opinió: Sobre la nova

llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

Documents de Posició del

COMB sobre l’objecció de consciència

Taula rodona sobre “Els factors

clau en la relació metge-pacient”

Actualitat professional

16

El COMB celebra una sessió informativa

17 18 19

sobre el nou procediment de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris

Conferència de Jordi Pujol en la jornada

de presentació del Programa de Protecció Social

Debat sobre “La reforma sanitària d’Obama” Quaranta-tres Col·legis Professionals

20

de Catalunya signen un manifest en defensa de l’Estatut

Assessoria jurídica Revista de premsa Àrea de cooperació

21 24 26

Gran participació en la cursa atlètica dels Medijocs’10

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar

35

Lliurament dels premis de la desena edició dels Concursos Artístics per a Metges

Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Delegacions i seccions col·legials

Coordinador Jordi Pons del SIC

Commemoració Júlia Coromines

Redacció Aitor Mora

Consultori Terminològic

Correcció Esther Roig

Petits anuncis

Fotografia Isabel Calaf i arxiu

50

49

Quaderns de Formació i Salut

Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez

4

5

Finestreta Única: més tràmits i serveis on line en la nova plataforma del COMB

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés

Dipòsit legal B. 14.998-88

3

El COMB aprova la creació de la Unitat

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES

Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A. publicitat Tel. 937 206 211

Opinió i anàlisi

39 48

36

55

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació econòmica

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

Editorial àrea econòmica Comentari borsari

27

27

57


informació col·legial

Violència contra el metge en el lloc de treball

La Junta de Govern del COMB va aprovar la creació de la Unitat Integral de la Violència contra el Metge (UIVCM), que serà l’òrgan especialitzat per a tots els assumptes relacionats amb l’esmentada matèria i mantindrà una estreta relació amb l’Administració sanitària, els cossos de seguretat autonòmics, la Fiscalia i els diferents centres de treball com a responsables que són de posar les mesures preventives i de vigilància exigibles per a la protecció i la seguretat dels seus empleats.

El COMB aprova la creació de la Unitat Integral de la Violència contra el Metge

L

a problemàtica sorgida fa uns anys, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i altres països desenvolupats, relacionada amb els casos de violència verbal o física soferts pels professionals de la sanitat als seus centres de treball és un fenomen que no tan sols suposa un menyspreu a la seva integritat física i moral, sinó que també pertorba els principis bàsics de convivència en una societat democràtica, ja que atempta contra els drets individuals i col·lectius consagrats per la Constitució, a més del principi bàsic que regeix en tot acte mèdic, la confiança en la relació metge-pacient i el respecte personal que es deuen entre ells. L’origen d’aquesta violència procedeix de nombrosos factors i aconseguir arribar a unes mesures de prevenció i neutralització eficaces és de gran complexitat, el que obliga les administracions i institucions amb responsabilitat en l’àmbit sanitari a implicar-se en la resolució del problema a través d’un esforç coordinat i integrat que afectarà almenys el metge, el COMB, el centre de treball i el mateix pacient. Conscients d’aquesta situació, ja a principis del 2003 el COMB va adoptar una sèrie de mesures que serveixen d’emparament, assessorament jurídic o simplement consell als seus col·legiats, víctimes d’aquesta problemàtica, com ara l’elaboració d’un manual per prevenir i gestionar els casos de violència en l’exercici de la professió, la contractació d’una pòlissa de defensa jurídica per als metges agredits, un programa de suport a les víctimes o el compromís institucional de difondre una nova cultura de la dignitat i seguretat dels metges en la prestació d’un acte mèdic. Seguint en aquesta línea el passat 8 de juliol de 2010, la Junta de Govern del COMB va aprovar la creació de la Unitat Integral de la Violència contra

el Metge (UIVCM) que serà l’òrgan especialitzat per a tots els assumptes relacionats amb l’esmentada matèria i mantindrà una estreta relació amb l’Administració sanitària, els cossos de seguretat autonòmics, la Fiscalia i els diferents centres de treball com a responsables que són de posar les mesures preventives i de vigilància exigibles per a la protecció i la seguretat dels seus empleats. Les funcions de la UIVCM seran d’assessorament i suport personal, jurídic i de seguretat al metge víctima, de relació i coordinació amb els centres de treball, d’anàlisi dels incidents, de les situacions de risc i de l’evolució del problema. És a dir, l’elaboració de mesures preventives. Així mateix, la Unitat es relacionarà amb tots els àmbits i interlocutors que permetin desenvolupar els seus objectius i, finalment, impulsarà i participarà en l’elaboració d’informes i publicacions per afrontar el problema de la violència contra els metges. Així mateix, s’integrarà dins d’aquesta unitat l’Observatori de la Violència contra el Metge. P Josep Arimany,

director de l’Àrea de Praxi del COMB

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

5


informació col·legial

Finestreta Única Amb l’aprovació de l’anomenada Llei Òmnibus, s’implementarà al web del COMB la Finestreta Única, on, a més de facilitar diversos tràmits i serveis on line per als col·legiats, oferirà també a la població en general l’accés públic i electrònic al registre de col·legiats i de societats professionals. Per això, cal que mantingueu actualitzades les vostres dades.

L

a recent modificació de la normativa sobre prestació de Serveis Professionals i Col·legis Professionals ha incidit especialment en el reforçament de la defensa dels drets dels usuaris i consumidors, i ha incorporat diverses novetats, entre les quals volem destacar l’impuls de la via electrònica per a la comunicació i la relació amb el col·legi professional. Aquesta manera de relacionar-se, ja sigui amb voluntat merament informativa, ja sigui per a la gestió de diferents tràmits, no és nova per al nostre Col·legi, ja que, des de fa temps, els col·legiats i col·legiades heu pogut accedir per via electrònica a la informació i a alguns tràmits a través del web del COMB. Ara el legislador vol emfatitzar aquest mitjà i estableix l’obligació per als col·legis professionals de facilitar a la població en general i als col·legiats i col·legiades, a través d’una Finestreta Única Electrònica, l’accés públic i gratuït al Registre de col·legiats, també per via electrònica. En aquest Registre d’accés obert consten les següents dades: nom, número de collegiat, situació d’exercent o no exercent, títol/s d’especialista registrats i el domicili declarat per cada col·legiat d’accés o visibilitat pública, que inclou, si així ho teniu declarat, el 6

Accés públic per via electrònica al registre de col·legiats i al registre de societats professionals

número de telèfon, fax i adreça de correu electrònic. Aquest accés públic també s’oferirà respecte del Registre de Societats Professionals. El Col·legi ha previst implementar les properes setmanes la finestreta única, que trobareu de manera destacada al web institucional www.comb.cat, i en la qual s’oferirà, entre d’altres continguts, l’accés públic electrònic a aquests registres. Per això, com us vàrem comunicar durant el mes de juliol a través de diferents mitjans, us reiterem que és aconsellable que els col·legiats reviseu, i actualitzeu, si escau, les vostres dades, especialment pel que fa a l’adreça professional o del lloc de treball, ja que és recomanable que l’adreça que tingueu designada com a pública o visible sigui la vostra adreça professional, sens perjudici de mantenir una adreça particular no visible de comunicació amb el Col·legi, que pot coincidir o no amb la designada com a professional o pública. Les dades declarades per cadascú, les trobareu al directori electrònic de metges al web. Si les voleu modificar, podeu fer-ho: 1. Per correu electrònic dirigit a col.metges@comb.cat, identificant-se i indicant la dada o dades que es

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

volen modificar. El correu electrònic ha de ser enviat des de l’adreça electrònica en què es rep aquesta comunicació o des de l’adreça que es tingui registrada en el Col·legi. 2. Per fax, al núm. 935 678 899, identificant-se, indicant la dada o dades que es volen modificar, i sempre signat pel col·legiat/da interessat. 3. Per correu postal, dirigint un escrit al COMB, Passeig Bonanova, 47, 08017 Barcelona; identificant-se, indicant la dada o dades que es volen modificar, i sempre signat pel col·legiat/da interessat. 4. Personalment, a les oficines del COMB a Barcelona, o a qualsevol delegació comarcal. El Registre del Col·legi és dinàmic i, per tant, sempre sou a temps de modificar les vostres dades. Us instem un cop més a tenir-les permanentment actualitzades, ja sigui si canvieu l’adreça professional, obteniu un títol d’especialista, o senzillament perquè heu canviat l’adreça electrònica. Un Registre col·legial actualitzat ens beneficia a tots. P Junta de Govern del COMB

Podeu consultar la normativa aplicable a www.comb.cat/cat/juridics/ home.htm


informació col·legial

Finestreta Única

La Finestreta Única serà la plataforma electrònica de comunicació i intermediació entre col·legiats i col·legiades i el Col·legi, i també una eina per als consumidors i usuaris per trobar la informació que s’hi ofereix. La Finestreta Única no serà un substitut dels actuals canals presencials, sinó una via alternativa, de present i de futur, que vol procurar la màxima facilitat, interoperatibilitat i transparència per als col·legiats i també per als usuaris, i ser alhora un pas endavant en la voluntat de mantenir i defensar les nostres competències en un context de recentralització i menysteniment de les competències col·legials.

Finestreta Única: més tràmits i serveis on line en la nova plataforma del COMB

R

ecentment, per reforçar els principis rectors europeus de llibertat d’establiment i de lliure prestació de serveis, alhora que facilitar la màxima informació per als ciutadans i per als mateixos prestadors, s’ha modificat la normativa en matèria de prestació de serveis simplificant els procediments, tant per a l’accés a l’activitat com per a la prestació dels serveis. Aquests canvis s’han reflectit en la legislació pròpia dels col·legis professionals en dos aspectes: primer, es defineix com un nou fi essencial dels col·legis la protecció dels interessos dels consumidors i usuaris dels serveis dels seus col·legiats i, segon, s’obliga els col·legis professionals a tenir una finestreta única electrònica a través de la qual, de manera gratuïta i telemàtica, els professionals i la població en general puguin accedir a la informació i als tràmits relacionats amb la professió. Un tercer aspecte reflectit en la legislació espanyola de col·legis professionals, no contemplat en la normativa comunitària, ha estat la incorporació en alguns punts de normes d’abast recentralitzador i d’invasió competencial, que no podem avalar, i que contestem, amb la

immediata implantació de la Finestreta Única, amb la plena execució del que són les nostres competències. La finestreta única serà, doncs, des de la seva implantació a www.comb.cat, la plataforma electrònica de comunicació i intermediació per a tots els col·legiats i col·legiades amb el Col·legi, i també l’eina a l’abast dels consumidors i usuaris per fer els tràmits i trobar la informació que s’hi ofereix. Això no vol dir que sigui un substitut dels canals presencials habituals, sinó una via complementària o alternativa que vol procurar la màxima facilitat i transparència per als col·legiats i usuaris. Perquè tingui una estructura senzilla, s’ha dividit en tres grans blocs de matèries: “Informació per als usuaris i consumidors”, “Tràmits col·legials, formularis i registre”, i “Altres serveis col·legials i del Grup Med”. A través del primer bloc els usuaris i consumidors podran accedir, entre d’altra informació, a les dades públiques del Registre de col·legiats i del Registre de societats professionals; les vies de reclamació i recursos en cas de conflicte entre un usuari i un col·legiat; o el contingut dels codis deontològics, tot i que gran part d’aquesta informació es pot consultar a l’actual web institucional. El altres dos blocs són un compendi i una ampliació dels tràmits o serveis que fins ara s’ofereixen on line als collegiats i col·legiades, i que és la primera part del projecte tecnològic del Collegi de creació progressiva d’una plataforma electrònica d’ampli abast, plenament interoperativa i que abraci el més gran nombre possible de serveis. En definitiva, l’aposta del COMB des de fa anys pel mitjà Internet, per la identificació digital, per la intercomunicació electrònica, fàcil i segura, en determinats àmbits del nostre entorn professional, són exemple d’una realitat que avui ja forma part de la nostra quotidianitat. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

7


informació col·legial

Professionals de la sanitat van debatre sobre “Com gestionar la crisi amb responsabilitat des del sector sanitari” en el marc de la dotzena edició de la Universitat d’Estiu Ramon Llull a Puigcerdà, organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Miquel Vilardell, president del COMB, assenyala en les seves reflexions sobre la jornada que “tots coincideixen que l’actual crisi del sector sanitari públic i privat no és conjuntural sinó estructural, és a dir, una crisi profunda que pot afectar elements bàsics del nostre sistema sanitari”. Vilardell va destacar que “els professionals demanem exercir un alt grau d’autonomia en la gestió clínica i, quan sigui possible i es donin les condicions necessàries, en la gestió econòmica”. A continuació, presentem una descripció dels temes tractats a la jornada i reproduïm les reflexions del president del COMB sobre aquesta. Les ponències i intervencions del debat es poden seguir a www.combtv.cat. 8

Debat sobre “Com gestionar la responsabilitat des del sector s

L

a Universitat d’Estiu Ramon Llull de Puigcerdà d’aquest any dedicà el tema central al debat sobre la situació econòmica actual i la pràctica mèdica. Els experts que van participar en la jornada van coincidir que, per tal de poder fer front a la crisi amb èxit, els metges han d’assumir el lideratge per potenciar l’autonomia de gestió. Miquel Vilardell, en la seva intervenció, va destacar que “tot el món considera que la professió mèdica és el centre del sistema i el metge ha de poder dialogar per fer bé el seu treball”. Amb el president del COMB van presidir la jornada Sergi Corbella, director de la Universitat Ramon Llull; Francesc Armengol, president de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), i Joan Planella, alcalde de Puigcerdà. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Jordi Boix i Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà; Àngel Maurell, AUCer, i Ramon Pujol, vocal del COMB, que van explicar el perquè de la tria del tema i l’objectiu d’aquest debat, que és veure com es poden aprofitar les oportunitats de la crisi. La primera taula rodona la va moderar Jaume Aubia, president executiu del Grup Med, i va abordar “L’impacte de la crisi sobre les organitzacions sani-

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

tàries”, en la qual van participar Núria Mas, IESE; Roser Fernández, Unió Catalana d’Hospitals, i Manel Jovells, Fundació ALTHAIA. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, va moderar la taula sobre “El paper dels metges davant la crisi. Eines de gestió”, on van presentar ponències Albert Ledesma, EAP Vic; Manel del Castillo, Hospital Sant Joan de Déu; Jaume Roigé, vocal del COMB i metge de l’Hospital Vall d’Hebron, i Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya. Nolasc Acarín, president de Mutual Médica, i Lluís Lana, Mutual Mèdica, van tractar “El desastre econòmic, la crisi demogràfica de l’envelliment i la previsió social dels metges”. En la darrera taula rodona es va debatre sobre “Els valors de la professió en una societat en crisi. Pacients i

V

Jornada d’estiu de la professió mèdica


informació col·legial

crisi amb sanitari”

Reflexions sobre la jornada d’estiu de la professió mèdica de Puigcerdà

E

1

V

metges”, que va moderar Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia del COMB, i en la qual van participar Carme Sabater, coordinadora d’Usuaris de la Sanitat; Josep Terés, Comissió de Deontologia del COMB; Dolors Forés, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, i Xavier de Balanzó, Hospital de Mataró. La conferència de cloenda la va presentar Jaume Padrós, vicepresident del COMB. Juan José López Burniol va parlar sobre “La cruïlla d’Europa: valors en temps de crisi”. P 1. D’esquerra a dreta: Sergi Corbella, director Universitat Ramon Llull; Francesc Armengol, president AUCer; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà, i Miquel Vilardell, president del COMB. en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica. 2. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la presentació del conferenciant Juan José López Burniol.

2

n la Jornada de Treball celebrada el passat dia 16 de juliol, un grup d’uns 80 companys vàrem tractar el tema següent: Com gestionar la crisi amb responsabilitat des del sector sanitari. Tots coincideixen que l’actual crisi del sector sanitari públic i privat no és conjuntural sinó estructural, és a dir, una crisi profunda que pot afectar elements bàsics del nostre sistema sanitari, i que també el consum i la despesa sanitària aniran creixent cada any per factors diversos relacionats amb els canvis demogràfics, les noves tecnologies, les noves molècules, etc. Això fa que, per mantenir la qualitat actual del nostre sistema sanitari, siguin necessaris més recursos que avui són escassos o insuficients; per tant, calen reformes importants i moltes passen per una millora en l’eficiència. Aquí convé dir, en primer lloc, que els metges han donat i donen tot allò que són capaços de fer, amb molt d’esforç, però si els pressionem més correm el risc de la desmotivació i que manifestin el seu desencís. Tothom és coneixedor del sacrifici que han fet i del seu grau de responsabilitat i que, en aquests moments, sobre ells no pot recaure més feina amb els mateixos recursos. Per això, cal escoltar la seva veu, asseure’s a dialogar amb ells directament, per conèixer les seves necessitats i per negociar directament les seves condicions professionals i laborals. Això vol dir un tracte directe amb les patronals de les diverses organitzacions i, si cal, directament amb les asseguradores. Hem de fer un esforç per encetar aquest diàleg directe i això no ha de preocupar als altres professionals sanitaris. No es va en contra de ningú ni es vol cap tipus de prebenda, simplement es volen explicar directament els problemes i les inquietuds i arribar a pactes que afecten la pròpia organització i les condicions de treball. Els professionals també volen transparència en tot, que els seus resultats es donin a conèixer i participar en la

presa de decisions que afecten la seva pràctica clínica. No volen defugir la seva responsabilitat, però demanen exercir un alt grau d’autonomia en la gestió clínica i, quan sigui possible, i es donin les condicions necessàries, en la gestió econòmica. Així mateix, s’han d’avaluar els diversos models de gestió per veure quin és el més eficient, el més gratificant per al professional i de més qualitat per al ciutadà, i després posar-los en marxa. Aquests diversos models de gestió s’han de desenvolupar tant en l’àmbit públic com en el concertat, donant més responsabilitat als professionals i fomentant la disminució de la burocràcia de l’organització. Una altra reflexió que va sorgir a Puigcerdà va ser la importància de millorar la informació i la formació als ciutadans, ja que permetrà que coneguin millor tots els circuits assistencials, totes les organitzacions, i quines passes ha de fer en cada moment per evitar un ús que, de vegades, no sempre és correcte per manca d’ informació. Els professionals no entrarem en les formes de com augmentar els ingressos al nostre sistema de salut. Però cal ser imaginatius i treballar per potenciar la recerca, la docència i la innovació, buscant sinergies amb altres sectors econòmics, universitats, indústria, sector empresarial... Nosaltres hem de procurar disminuir el consum de recursos i, per això, acceptarem arribar a acords en totes aquelles mesures que evitin la variabilitat de la pràctica clínica i que siguin avaluades per metges en els mateixos centres i a través d’agències d’avaluació. Finalment, es va comentar la importància de fomentar el lideratge professional i cultivar els valors, tant personals com de les organitzacions. Cal augmentar el valor del professionalisme i, sobretot, cal potenciar la confiança entre professionals, ciutadans, gestors i polítics. P Miquel Vilardell, president del COMB 22 de juliol de 2010

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

9


informació col·legial

Guàrdies MIR La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona es va posicionar, en un document publicat al web col·legial comb.cat, sobre la circular de l’ICS que regula modificacions de l’Atenció Continuada dels MIR de l’ICS (guàrdies dels MIR)

E

n relació amb la circular sobre les modificacions de les guàrdies dels MIR (Atenció Continuada dels MIR de l’ICS), la Junta de Govern del COMB, a proposta de la Secció MIR del COMB, fa les següents consideracions: 1. El personal MIR, tot i la seva funció eminentment formativa, és una peça clau en la sostenibilitat en l’àmbit assistencial arreu del sistema sanitari. Si parlem de l’àmbit de les urgències, en alguns hospitals representa el 80% dels professionals mèdics en presència física. Una tasca que, tot i la curta trajectòria professional i estar en procés de formació, tant metges com societat hem assumit que és de qualitat. 2. El camí recorregut al llarg dels darrers anys en la dignificació de les condicions de treball no ha estat fàcil. Afortunadament, conceptes tan elementals com la lliurança de l’endemà de la guàrdia, una remuneració cada vegada més adequada al nivell acadèmic i la responsabilitat que s’assumeix i, finalment, la regulació mitjançant Reial Decret de la Relació Laboral i Formativa han fet que ser metge en formació no sigui sinònim de precarietat. L’actual situació econòmica és fruit de molt diverses raons, però en la línia del document de posició del COMB el sistema sanitari i els seus professionals són més aviat factors de contenció de la despesa. Més encara si parlem dels MIR que, durant anys, entre sou base i moltes guàrdies, no passaven dels 1.500 euros mensuals. 10

El COMB demana que es desestimin les mesures de l’ICS sobre les modificacions de les guàrdies dels MIR 3. En l’aspecte formatiu, la funció més important del MIR, la majoria dels documents, sinó tots, de les Comisiones Nacionales de Especialidades fan recomanacions sobre el nombre de guàrdies orientatiu que es considera adequat per assolir l’expertesa pròpia d’un especialista que, en el futur, ha d’exercir en el nostre sistema o en d’altres. La majoria recomanen entre 4 i 7 guàrdies al mes. 4. Els Departaments de RRHH són conscients que, segons els convenis i la realitat de la demografia mèdica de l’Estat, els centres sanitaris no disposen de metges especialistes suficients per cobrir les necessitats assistencials de l’atenció continuada. Per una banda, hi ha l’envelliment dels nostres professionals que tenen el dret de no seguir fent guàrdies. Per l’altra banda, existeix la voluntat de compatibilitzar vida professional i vida familiar entre els metges joves. Això comporta que moltes professionals joves amb fills optin per jornades reduïdes i les metgesses gaudeixin del seu dret a les baixes per maternitat. La Directiva Europea i la Sentència de Luxemburg fan referència a unes condicions de treball dignes i fixa uns límits per al metge assalariat. Moltes vegades, els MIR sobrepassaven aquests límits per raons organitzatives dels serveis. Quan s’ha reivindicat des del col·lectiu MIR l’aplicació d’aquesta Directiva, aquesta demanda no ha estat atesa. L’estalvi que suposa el personal MIR oscil·la entre el 25 i el 50% de l’hora de guàrdia. Per tot el que acabem d’exposar, considerem que la utilització de les mesures proposades pel Departament de RRHH de l’ICS, i que podrien ser copiades per altres organitzacions, impliquen un evident retrocés en les condicions laborals dels MIR. 1. En el terreny econòmic donem un gran pas enrere que tant ha costat

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

assolir. Els MIR són professionals en un moment vital complex; sovint afronten l’emancipació o la construcció d’un projecte familiar i aquestes limitacions els poden perjudicar seriosament. 2. Pel que fa a l’organització laboral, s’estan proposant combinacions estranyes en els horaris laborals, per reduir les hores pagades en concepte de jornada complementària. Entre d’altres, contempla passar l’horari de jornada ordinària a les tardes perquè les hores de guàrdia siguin les nocturnes i, posteriorment, no lliurar la guàrdia. 3. El que considerem mes perillós és en el terreny formatiu. Estem devaluant la formació dels nostres professionals del futur, contradient les recomanacions de les Comisiones Nacionales i exposant-nos al risc de generar professionals amb una experiència insuficient en un entorn fonamental pel que fa l’adquisició de competències tan bàsiques com la presa de decisions, gestió de la incertesa, construcció del criteri clínic, en definitiva, una emancipació assistencial dels nostres professionals del futur. Són mesures que s’instauren clarament en el context conjuntural econòmic que res tenen a veure amb la formació, el marc legal i el desenvolupament professional. La impossibilitat real de tirar endavant aquestes mesures és evident. És impossible absorbir l’actual pressió assistencial amb un nombre de professionals molt menor. Des de la Junta de Govern i a petició de la Secció MIR del COMB demanem que es desestimin les esmentades mesures proposades pel departament de RRHH de l’ICS i es treballi per consolidar les condicions formatives, professionals i laborals que tants esforços ha costat. P Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona 8 de juny de 2010


informació col·legial

Sobre la nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

E Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB

Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia del COMB

Revista Española de Medicina Legal. 2010; 36(2):49-50

l passat 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE).1 Posteriorment es va aprovar el Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, de desenvolupament parcial d’aquesta llei.2 En la llei actual, l’avortament s’ha convertit, de fet, en un dret de la dona, en què es consideren dos aspectes fonamentals: una llei de terminis en què la dona pot procedir, lliurement i sense supervisió de tercers, a la IVE en les primeres 14 setmanes de gestació, amb tan sols dos requisits previs: que s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, les prestacions i les ajudes públiques de suport a la maternitat i que hi hagi un període previ de reflexió de 3 dies des de la informació a la pràctica de la intervenció i, en un segon supòsit, la dona pot realitzar la IVE fins a la setmana 22 per una causa mèdica, és a dir, sempre que hi hagi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada i així consti en un dictamen emès, amb anterioritat a la intervenció, per un metge especialista diferent del que practiqui o dirigeixi la intervenció. També es determina en la llei la IVE quan es detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen emès, amb anterioritat a la intervenció, per un metge especialista diferent del que practiqui la intervenció o quan es detecti en el fetus una malaltia extremament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi el Comitè Clínic (article 15). El Reial Decret 825/2010 regula les especificitats de funcionament del Comitè Clínic i es concedeix un termini de 4 mesos per adaptar-se als nous requisits. El Comitè Clínic es configura com un òrgan col·legiat de caràcter consultiu i està format per un equip multidisciplinari integrat per dos metges especialistes en ginecologia i obs-

tetrícia o experts en el diagnòstic prenatal i un pediatra. En cada comunitat autònoma hi haurà almenys un comitè clínic en un centre de la xarxa sanitària pública. La designació haurà de fer-se pública en els butlletins oficials de les respectives comunitats autònomes. Una de les novetats de la llei i posterior Reial Decret és el procés d’informació previ a la IVE. Es pretén amb la nova regulació reforçar la seguretat jurídica en la regulació de la IVE, principalment a través d’un procés d’informació previ, clar i objectiu. Així es garanteix una informació prèvia al consentiment en els supòsits previstos en la llei que inclogui informació sobre les ajudes públiques i drets vinculats a l’embaràs i a la maternitat. Aquesta informació es lliurarà personalment a la gestant interessada a qualsevol centre sanitari públic o privat acreditat per la pràctica de la IVE. Un dels temes més controvertits de la llei és el consentiment informat de les dones de 16 o 17 anys. El Reial Decret 825/2010 determina, en el seu article 8.1, que la dona de 16 o 17 anys prestarà el seu consentiment acompanyat d’un document que acrediti el requisit d’informació previst en el seu apartat 4 de l’article 13 de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març: “En el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la IVE correspon exclusivament a elles d’acord amb el règim general aplicable a les dones majors d’edat. Almenys un dels representants legals, pare o mare, persones amb pàtria potestat o tutors de les dones compreses en aquestes edats hauria de ser informat de la decisió de la dona.” En els casos en què la dona al·legui circumstàncies de conflicte greu –violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, desarrelament o desemparament– el metge haurà d’apreciar per escrit i amb la signatura de la dona que aquestes al·lega-

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

11

V

Tribuna d’opinió


informació col·legial

V

cions són fundades. Per això, podrà sol·licitar informe psiquiàtric, psicològic o del professional de treball social, però, en darrera instància, la decisió correspon al metge que haurà de practicar la interrupció de la gestació, ja que la responsabilitat d’avaluar la capacitat natural dels pacients per decidir, amb independència de la seva edat, és una competència professional mèdica reconeguda a l’article 9.3 de la Llei 41/2002 bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica3. Aquesta nova regulació que s’ha donat a la llei proporciona més seguretat jurídica als facultatius per tal com ratifica aquesta funció i els mitjans de què es pot valer per determinar la veracitat de les al·legacions expressades per la menor. En tots els supòsits i amb caràcter previ a la prestació del consentiment, s’haurà d’informar la dona en els termes dels articles 4 i 10 de la Llei 41/ 2002, de 14 de novembre, i específicament sobre les conseqüències mèdiques, psicològiques i socials de continuar amb l’embaràs o interrompre’l.3 Un altre dels apartats en què aquesta llei pot crear controvèrsia als centres sanitaris públics o concertats és el reconeixement, en el seu article 19.2, al dret d’objecció de consciència (OC) dels professionals sanitaris directament implicats en la realització de la IVE. La naturalesa jurídica constitucional de l’OC prové d’un dret fonamental que reconeix l’article 16 de la Constitució Espanyola (CE), l’apartat 16.1 garanteix l’expressió de la llibertat ideològica, religiosa i de culte a les persones. Considerem que l’OC, a l’àmbit sanitari, és la negativa, motivada en consciència, a prestar col·laboració o realitzar una intervenció sanitària a la qual, per norma, s’està obligat. La motivació en consciència pot tenir raons religioses, però també raons ideològiques o morals. Entenem que, per la naturalesa íntima de l’OC, aquesta tan sols es pot exercir individualment, a més a més, és necessari que el facultatiu que es vulgui acollir a aquest dret estigui obligat a comunicar-ho als responsables del centre, que hauran de garantir la con12

fidencialitat i les mesures adequades per no causar demora a l’assistència ni cap prejudici al pacient. L’OC del professional sanitari mai podrà ser objecte de discriminació professional, laboral ni social del que l’exerceix. Avui en dia, al nostre país, no existeix una regulació jurídica sobre la titularitat i responsabilitat del registre dels professionals sanitaris que s’han acollit al dret d’OC en els termes que determina la llei d’IVE; en algunes comunitats autònomes ho tindrà la mateixa Administració, i en altres, els mateixos Col·legis de Metges. Recentment la Comunitat de Castella-la Manxa ha regulat el procediment d’objecció de consciència per als professionals sanitaris. També es regula en aquesta Ordre la creació d’un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar la IVE a Castella-la Manxa. 4 També alguns col·legis professionals, com el Collegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) han elaborat un document de posició sobre l’OC dels metges. Document de posició del COMB, sobre l’objecció de consciència. Disponible a http://www.comb.cat. La verificació i la validació de l’OC presenten les dificultats pròpies de la regulació d’un dret que es fonamenta en l’àmbit del privat. Un excés de zel ben intencionat, com són els registres d’objectors, pot tenir un efecte pervers en el col·lectiu així identificat. En absència d’una llei específica, pensem que la proximitat i el coneixement de les persones són un requisit necessari que es compleix als centres assistencials. Al nostre parer, aquest és l’àmbit adequat per a la resolució del possible dilema entre el deure d’assistència i l’OC. Considerem que és més efectiu que siguin els mateixos centres sanitaris els que elaborin el llistat dels facultatius que s’acullin a aquest dret, el que revertirà en una millor organització dels serveis que practiquen l’IVE. Tenint en compte que en la majoria dels centres hospitalaris hi ha comitès d’ètica assistencials, aquests poden ajudar en l’elaboració de recomanacions i orientacions sobre l’OC. En conclusió, la nova regulació legal de la IVE aporta una més gran seguretat jurídica a les dones i als professio-

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

nals implicats, al mateix temps que, regulant la interrupció voluntària dins uns terminis, ens homologa amb la legislació europea. Per altra banda, amb l’exigència d’unes mesures de seguretat d’alt nivell, es garanteix la confidencialitat de les dades personals. Així mateix, es reconeix la majoria d’edat per practicar la IVE als 16 anys, com en gairebé tots els supòsits relacionats amb la salut, encara que amb l’obligació d’informar-ne un dels pares, si no hi ha objeccions. Finalment, suposa la primera iniciativa en la legislació espanyola per regular l’OC dels professionals sanitaris. A falta d’un coneixement de la casuística i d’una llei futura més específica, pensem que la prudència ha d’orientar les mesures destinades a garantir el seu exercici i fer-lo compatible amb el deure dels centres públics d’atendre la sol·licitud d’IVE. Els col·legis de metges poden i han d’oferir-se com a àmbit de reflexió i deliberació dels dilemes i conflictes que no puguin resoldre’s als centres. Probablement, de l’anàlisi de la casuística es poden deduir les mesures que garanteixin el dret a l’OC sense prejudici dels qui l’exerceixen ni dels seus pacients. P Article publicat a Revista Española de Medicina Legal. 2010; 36(2):49-50

Bibliografía 1 Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. BOE 55, de 4 de març de 2010. 2 Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, de desenvolupament parcial de la Llei Orgànica de 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. BOE 155, de 26 de juny de 2010. 3 Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. BOE 274, 15 de novembre de 2002. 4 Ordre de 21/06/2010, de la Conselleria de Salut i Benestar Social, per la qual s’estableix el procediment d’objecció de consciència a realitzar la interrupció voluntària de l’embaràs [2010/10576]. Diari Oficial de Castella i la Manxa 124. 30 de juny de 2010.

Es pot consultar més informació al web col·legial a http:// www.comb.cat/cat/juridics/ novetats_embaras.pdf


COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Sobre l’objecció de consciència

15

POSICIÓ DEL COMB

L

a promulgació de la Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de la gestació, en el seu article 19.2, reconeix el dret a exercir l’objecció de consciència dels professionals sanitaris directament implicats en la realització de la interrupció voluntària de la gestació. Al preàmbul II de l’esmentada llei es recull que el dret a l’objecció de consciència en l’anterior supòsit serà articulat amb un desenvolupament futur de la llei. Aquesta és la primera iniciativa a la legislació espanyola per regular l’objecció de consciència dels professionals sanitaris. La naturalesa jurídica constitucional de l’objecció de consciència dimana del dret fonamental que reconeix l’article 16 de la Constitució Espanyola (CE); l’apartat 16.1 garanteix l’expressió de la llibertat ideològica, religiosa i de culte de les persones. L’apartat 16.2 de la CE es refereix al fet que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. Així, el dret a l’objecció de consciència pot ser exigit encara que no hi hagi una regulació legal expressa, ja que aquest “forma part del contingut del dret fonamental a la llibertat ideològica i religiosa reconegut a l’art. 16.1 CE”, essent directament aplicable en matèria de drets fonamentals, segons la Sentència del Tribunal Constitucional 53/1985, sobre la Llei de despenalització de l’avortament de 1983. El dret a la llibertat de pensament i la llibertat religiosa eximeixen el ciutadà, que al·lega conviccions morals i ideològiques personals, d’acomplir un servei o un acte que són obligatoris segons l’ordenament jurídic. Als centres assistencials de finançament públic es pot plantejar el dilema entre dos drets, el dret a la protecció de la salut (art. 43 CE) i a rebre les prestacions incloses en la cartera de serveis i el dret a la llibertat de consciència dels professionals sanitaris (art. 16 CE). La Llei pretén dirimir aquest conflicte en el cas de la interrupció de la gestació, però amb la indeterminació pròpia i la dificultat de regular un dret que neix de les conviccions personals i, per tant, pertany a l’àmbit de la intimitat i la llibertat individual. El dret a l’objecció de consciència es justifica com l’exempció d’un deure legal, entès com un dret a no veure’s obligat a realitzar certes activitats contràries a les pròpies conviccions. Tanmateix, la simple invocació a la pròpia consciència no és suficient per a eximir dels deures professionals. En conseqüència, el simple recurs a la pròpia consciència no és suficient per a eludir el compliment de les normes legals. Per això, es fa necessari definir un equilibri harmònic entre l’exigència de la norma objectiva i la consciència individual. L’objecció de consciència sanitària planteja un conflicte constitucional en l’àmbit de la interrupció voluntària de la gestació. D’una banda, la llibertat de consciència i el dret a no ser discriminat per raons ideològiques i, de l’altra, el dret a la llibertat d’empresa (art 38 de la CE) en el seu vessant d’exercici responsable de la gestió i direcció del centre assistencial. Per aconseguir una concordança pràctica de tots els interessos constitucionals, el responsable del centre sanitari ha d’adaptar-se a la posició de l’objector, oferint alternatives ocupacionals i mai discriminant per l’exercici del dret a l’objecció de consciència. El Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya reconeix el dret a l’objecció de consciència en la norma 6, que diu que cap metge no podrà ésser ni discriminat ni rebutjat quan, per fidelitat a la seva consciència, es negui a emprar o empri una determinada terapèutica o mitjà de diagnòstic. Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

13

V

Documents de


Documents de Posició del COMB V

Sobre l’objecció de consciència

És en aquest context que el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona fa públiques aquestes consideracions.

1

2 3 4 5 6

15

7 8 9 10

L’objecció de consciència en l’àmbit sanitari és la negativa motivada en consciència a prestar col·laboració o realitzar una intervenció sanitària a la qual per norma s’està obligat. La motivació en consciència pot procedir de raons religioses, però també pot tenir raons ideològiques o morals. Els motius per no portar a terme la intervenció han de ser coherents amb les conviccions ètiques, morals i ideològiques de qui fa l’objecció. En aquest sentit, cal diferenciar l’objecció de consciència de l’objecció per motius professionals, laborals o tècnics. Per la naturalesa íntima de l’arrel de l’objecció, aquesta només es pot exercir a títol individual. No es pot utilitzar l’objecció de consciència per imposar un tractament en contra de la voluntat del pacient, ja que suposaria la vulneració del dret a l’autonomia personal. L’objecció dels metges és a actuar, a intervenir, per tant, suposa deixar de fer alguna cosa, que no és el mateix que voler imposar-la. Els professionals que, de manera prudent i raonada, exerceixen el seu dret a rebutjar portar a terme una intervenció o acció terapèutica, perquè consideren que les limitacions imposades pel pacient representen un risc no assumible, tampoc s’han d’acollir a l’objecció de consciència. L’objecció, ho és a portar a la pràctica una intervenció concreta, per tant, és específica i previsible i ha de ser comunicada als responsables del centre, garantint la confidencialitat i amb antelació per no causar una demora en l’assistència, ni cap perjudici al pacient. L’objecció no eximeix de cap manera del deure d’assistència en el procés previ i posterior a la intervenció que és motiu de l’objecció. L’objecció de consciència del professional sanitari mai podrà ser motiu de discriminació professional, laboral ni social de qui l’exerceix. Els directius dels centres assistencials han de vetllar per fer compatible l’assistència als ciutadans amb l’exercici de l’objecció de consciència dels professionals sanitaris. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona s’ofereix com a instància de mediació per dirimir, amb confidencialitat i respectant l’opinió dels Comitès d’Ètica Assistencial de cada centre, els possibles conflictes derivats de l’exercici de l’objecció de consciència dels metges. Amb aquesta finalitat es crea una comissió específica. P Juny de 2010 Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

14


informació col·legial

Activitat col·legial

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va celebrar una taula rodona sobre “Els factors clau en la relació metge-pacient” amb motiu de l’acte de presentació del Programa de Formació 2010-2011 del Centre d’Estudis Col·legials (CEC). En la segona part de l’acte, Àlex Rovira, escriptor i conferenciant, pronuncià la conferència “El valor de la confiança”.

1. D’esquerra a dreta: Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB; Albert Jovell, president del Foro Español de los Pacientes i director de la Universitat dels Pacients; Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB; Àlex Rovira, escriptor i conferenciant, i Àlex Ramos, director del Centre d’Estudis Col·legials del COMB. 2. Àlex Rovira en la seva conferència. 3. Ramon Pujol lliura els diplomes als alumnes dels cursos del CEC 2009-2010.

El Centre d’Estudis Col·legials presenta el Programa de Formació 2010-2011 en una jornada de debat

Taula rodona sobre “Els factors clau en la relació metge-pacient”

L

1

a sala d’actes del COMB va acollir un debat sobre els factors clau en la relació metge pacient. Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, va presentar l’acte i exposà les conclusions del debat. Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB, abordà el tema des de “La perspectiva del metge”. En el debat van intervenir Albert Jovell, president del Foro Español de los Pacientes i director de la Universitat dels Pacients, qui va intervenir sobre “La perspectiva del pacient”, i Àlex Ramos, director del Centre d’Estudis Col·legials del COMB, que va parlar sobre “La formació contínua del metge i l’educació sanitària del pacient”. Marc Soler en la seva intervenció va destacar que Miquel Vilardell, presiden del COMB, en l’escrit de presentació del Programa de Formació d’aquest curs anuncia que “la Junta de Govern del COMB vol impulsar l’activitat del CEC mitjançant, entre d’altres, les següents iniciatives: la creació de la Comissió de Formació per donar suport i impuls des de la Junta a tot allò relacionat amb la FMC. Aquesta comissió està presidida per Ramon Pujol i, a més, l’integren: Gustavo Andrés Tolchinsky, Roser Garcia, Lurdes Alonso, Adriana Bataller i el

2

3

director del CEC, Àlex Ramos”. Vilardell també va informar que “es vol promoure la descentralització del servei del CEC a través de les delegacions comarcals, tot començant a impartir activitats formatives del proper curs docent 2010/2011 a les comarques que sigui possible i el volum d’alumnes ho permeti”. En detallar les novetats del Programa de Formació, Àlex Ramos va dir “que a més de les novetats fruit de la renovació/innovació habitual del 10-15% anual de cursos nous, s’han creat dues àrees noves: una per a metges residents MIR i l’altra per a delegacions comarcals del COMB”. Un cop presentat el Programa de Formació del CEC 2010-2011 es va fer el lliurament de diplomes del curs 20092010 i Àlex Rovira va parlar sobre “El valor de la confiança”. Es poden seguir les intervencions a www.combtv.cat. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

15


informació col·legial

Actualitat professional Ricard Gutiérrez, reelegit en el càrrec de vicepresident de l’OMC

E

n l’Assemblea General de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), celebrada el passat 10 de juliol, Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB, va ser reelegit en el càrrec de vicepresident de la Comissió Permanent de l’OMC amb un ampli suport del 95 per cent dels membres de l’Assemblea. Ricard Gutiérrez va obtenir 55 vots a favor; 6 en blanc; 2 nuls, i 3 abstencions, sobre un electorat de 66 membres. En la presa de possessió del seu càrrec, Ricard Gutiérrez va voler destacar “els alts índexs de participació, amb uns vots de confiança molt elevats”, malgrat que era l’únic candidat al càrrec. Gutiérrez ho va interpretar com “un bon indicador del consens que hi ha en aquests moments a l’Organització Mèdica Col·legial”.

En la seva intervenció, Gutiérrez va assenyalar els reptes que s’han d’afrontar en el nou període, com són:

La Junta de Govern del COMB es posiciona sobre la retallada aplicada als salaris dels metges

D

avant la retallada aplicada als salaris dels metges que treballen als centres sanitaris públics, concertats i altres sectors assistencials, volem manifestar el següent: 1. El COMB ha pres posició des del primer moment en què es van anunciar els acords del Govern espanyol i de la Generalitat, que comporten un impacte salarial negatiu en els metges i altres professionals sanitaris de diferents sectors. En l’àmbit del Consell de la Professió Mèdica, el president del COMB, Miquel Vilardell, conjuntament amb el secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, ja varen manifestar la seva preocupació respecte d’això. Amb posterioritat, el mateix Miquel Vilardell va expressar-se en idèntics termes en la reunió de treball que la 16

consellera de Salut, Marina Geli, va mantenir el proppassat 20 de maig amb el Plenari de la Junta de Govern del Col·legi. D’una manera més concreta, i sobre el mateix punt, la Junta de Govern va aprovar el passat dia 3 de juny un Document de Posició del Col·legi que va ser difós públicament i que està publicat al web col·legial. En la mateixa línia, es va aprovar un nou Document de Posició específic de la situació dels metges residents. 2. Els metges afectats que tinguin dubtes o vulguin orientació sobre l’execució en cada cas de la retallada salarial, rebran puntual suport i assessorament legal per part del COMB. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

La Junta de Govern del COMB 2 de juliol de 2010

“La renovació del pacte entre la professió i la societat, incloent en aquest apartat aspectes com la col·legiació obligatòria o la validació periòdica de la professió, i les Fundacions, amb especial atenció a la Fundación Patronato Príncipe de Asturias, la Fundación para la Formación OMC i la Fundación Red de Colegios Solidarios.” El vicepresident de l’OMC també va enumerar altres reptes: “els metges del futur, amb la planificació de necessitats dels metges, entre altres aspectes; les relacions internacionals, apartat en el qual s’haurien de prioritzar les accions a emprendre, i, finalment, les noves fonts de finançament, atès que de la independència econòmica de la corporació se’n deriva la seva independència institucional”. P

El president del COMB dóna un missatge de suport als MIR en l’acte de comiat de les dues primeres residents de l’FHES

M

iquel Vilardell, president del COMB, va participar en una sessió clínica a la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) on va fer una conferència magistral sobre el professional mèdic avui. La jornada va servir per acomiadar Blanca Batalla i Cristina Canales, primeres metgesses residents de l’Hospital que finalitzen la seva etapa formativa, iniciada l’any 2005. Vilardell va donar un missatge de suport als metges MIR i destacà la importància de la formació com a base d’una bona praxi. P


informació col·legial

Assessoria jurídica

El COMB celebra una sessió informativa sobre el nou procediment de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris

1

L

a publicació, el passat mes de maig, del Reial Decret 459/2010, de 16 d’abril, pel qual es regulen les condicions per al reconeixement d’efectes professionals a títols estrangers d’especialista en Ciències de la Salut, obtinguts en Estats no membres de la UE, ha provocat que un gran nombre de col·legiats amb formació especialitzada estrangera no homologada hagin demanat informació a l’Assessoria Jurídica i a l’Àrea del Metge Jove del COMB. Per aquest motiu el COMB, amb la participació de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) de la Generalitat de Catalunya, i les patronals del sector, va organitzar, el passat 9 de setembre, una sessió informativa adreçada al col·lectiu de metges amb títol d’especialista extracomunitari sense reconeixement oficial a l’Estat espanyol a fi de donar

pàs del posicionament del COMB en relació amb aquesta nova via de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris i recordant, al mateix temps, la reivindicació dels metges amb formació especialitzada (MESTO) realitzada al nostre país que no tenen reconeguda de manera oficial la seva formació i competència d’obertura d’una nova via per al reconeixement oficial de la seva formació. P

informació de caràcter general dels tràmits que cal fer, explicar la interpretació de determinats aspectes concrets de la normativa i per informar de les mesures per donar atenció als metges del COMB que necessitin orientació. La sessió, que va comptar amb un gran nombre d’assistents, va començar amb la intervenció de Yamile Castiblanco, compromissària del COMB. Tot seguit, Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Olinda Ania, subdirectora d’Ordenació i Desenvolupament Professional de l’IES, i Bernat Goula, advocat del COMB, van informar sobre les grans línies directores de la nova normativa, així com d’alguns dels reptes que planteja la seva aplicació pràctica. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va clausurar l’acte fent un re-

Al web www.combtv.cat, es pot veure la sessió informativa íntegra.

3

2

1. Sala d’actes del COMB durant la sessió informativa sobre el “Real Decreto 459/2010, de 16 d’abril”. 2. D’esquerra a dreta: Olinda Ania, subdirectora d’Ordenació i Desenvolupament Professional de l’IES; Mateu Huguet, director de l’IES; Yamile Castiblanco, compromissària del COMB, i Bernat Goula, advocat del COMB, en la sessió informativa. 3. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la clausura de la sessió.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

17


informació col·legial

Presentació del Programa de Protecció Social

Conferència de Jordi Pujol en una jornada sobre “Protecció social, cohesió professional”

2

1

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, va pronunciar la conferència “Protecció social, responsabilitat i sostenibilitat” a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Barcelona. La conferència va ser la cloenda d’una jornada de debat sobre protecció social i cohesió professional que es va celebrar al COMB, i durant el transcurs de la qual es van presentar les accions del Programa de Protecció Social del COMB per al 2010. Es pot seguir l’acte a www.combtv.cat 1. Josep Ramírez, director-gerent de la Fundació Institut Guttmann; Antoni Salvà, director de l’Institut Català de l’Envelliment; Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB; Carme Martín, vocal de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, i Adriana Bataller, presidenta de la Secció Col·legial MIR i vocal de la Junta de Govern del COMB, en el debat sobre protecció social i cohesió professional. 2. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, en la seva conferència. 3. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació de la conferència. 4. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la presentació de la jornada.

18

M

iquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), va presentar, el passat juny, la conferència de Jordi Pujol indicant que “parlar de responsabilitat individual i de valors és molt important en una època de crisi econòmica i de manca de valors”. Pujol, per la seva banda, va explicar que, per tal de fer avenços i preservar l’estat del benestar, s’hauria de poder establir “un gran diàleg i definir un nou contracte entre les institucions de govern, el món polític i la societat civil, entre els que tenen feina i els que no en tenen, entre els joves i el vells, entre el present i el futur” que impliqui, segons Pujol, “assumpció de responsabilitats”. L’expresident de la Generalitat ho va exemplaritzar en iniciatives com la del Col·legi de Metges de Barcelona, que ha endegat el Programa de Protecció Social. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va presentar la jornada “Protecció social, cohesió professional” tot explicant que “el Programa de Protecció Social del COMB va ser una iniciativa pionera” que dóna “respostes modernes des d’una perspectiva integral” a les necessitats socials i personals dels col·lectius “menys afavorits” de la professió mèdica. Seguidament, va tenir lloc un debat on van participar Adriana Bataller,

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

3

4

presidenta de la Secció MIR del COMB i membre de la Junta de Govern; Josep Ramírez, director-gerent de la Fundació Institut Guttmann; Carme Martín, vocal de la Secció de Metges Jubilats del COMB, i Antoni Salvà, director de l’Institut Català de l’Envelliment. Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB, va moderar el col·loqui. Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social (PPS) del Col·legi de Metges de Barcelona, va presentar les accions del PPS per al 2010, un programa que està a disposició de tots els metges col·legiats i també dels seus familiars més propers. Les prioritats del PPS són l’atenció a la situació de dependència, la conciliació de la vida personal, familiar i professional, com també situacions relacionades amb la jubilació, entre d’altres. P


informació col·legial

Debats al COMB

Debat sobre “La reforma sanitària d’Obama”,

en la sessió inaugural del cicle “Debats al COMB”

3

1

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va invitar diversos experts a participar en un debat sobre “La reforma sanitària d’Obama” en el primer acte del nou cicle de debats adreçat al sector sanitari. El propòsit d’aquesta sessió és entendre el canvi de paradigma a la sanitat dels EUA, l’impacte sobre els metges i la resposta de la societat nord-americana. Es pot seguir el debat complet a: www.combtv.cat 1. Ima Tubella, catedràtica de Teoria de la Comunicació i rectora de la UOC; Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Pere Ibern, professor associat al Departament d’Economia i Empresa de la UPF i membre del CRES, en el debat sobre la reforma sanitària d’Obama. 2. Jaume Aubia, president executiu del Grup MED; Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i Gustavo Andrés Tolchinsky, vocal del COMB, en un moment del debat. 3. Antoni Bassas, corresponsal de TV3 als Estats Units, en la seva intervenció per videoconferència. 4. Xavier Pi-Sunyer, professor de Medicina de la Universitat de Columbia, College of Physicians and Surgeons, en la seva intervenció per videoconferència.

L

2

a sessió de debats sobre la reforma sanitària promoguda pel president dels EUA, Barack Obama, i aprovada recentment pel Congrés i el Senat, va ser presentada per Miquel Vilardell, president del COMB, i moderada per Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB. Pere Ibern, professor associat al Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), va obrir el debat en el qual també van participar per videoconferència des dels EUA Antoni Bassas, corresponsal de TV3 als Estats Units, i Xavier Pi-Sunyer, professor de Medicina de la Universitat de Columbia, College of Physicians and Surgeons. Finalment va intervenir Imma Tubella, catedràtica de Teoria de la Comunicació i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya. Vilardell va ressaltar que amb aquest acte “s’ha volgut obrir una mica la finestra cap a un país referent en moltes coses com són en la innovació en

4

tecnologia i en la llibertat, però en canvi no és capdavanter en el que és l’atenció a la població en temes de salut i això aquí ens frapa una mica”. Vilardell també va destacar la iniciativa de Jaume Padrós d’organitzar un debat amb la complicació tècnica que part dels ponents hi participin per videoconferència i va dir que “amb l’èxit d’aquesta fórmula s’obre un camí per utilitzar-la en temes com la participació dels col·legiats de les delegacions comarcals en la formació continuada”. Tot seguit, Pere Ibern va parlar sobre els trets essencials de la reforma d’Obama; Antoni Bassas va fer la crònica del debat social i polític al voltant de la reforma; Xavier Pi-Sunyer va incidir en l’opinió dels metges dels Estats Units, i Imma Tubella va exposar el perquè dels recels d’alguns nord-americans. El debat es va concloure en un torn de paraules en el qual els assistents van exposar les seves opinions i van plantejar preguntes als ponents. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

19


informació col·legial

Activitat col·legial

E

43 Col·legis Professionals de Catalunya signen un manifest en defensa de l’Estatut Els sotasignats es van adherir a la manifestació del 10 de juliol

ls Col·legis Professionals sotasignats,

1. Manifestem el nostre suport a l’Estatut vigent, expressió de la voluntat del poble de Catalunya a través dels seus representants al Parlament de Catalunya, a les Corts espanyoles i ratificat a través de referèndum i, per tant, el nostre rebuig al fet que el Tribunal Constitucional no respecti aquesta voluntat. 2. Manifestem la nostra preocupació per les conseqüències que aquesta sentència pot representar sobre les aspiracions i necessitats del nostre país i dels seus ciutadans. 3. Encoratgem el conjunt de la societat civil a donar suport a totes aquelles iniciatives que defensin l’autogovern i reclamem a totes les institucions i a tots els partits polítics que vehiculin aquesta demanda des de la màxima unitat d’acció i consens. 4. En conseqüència, ens adherim a la convocatòria de la manifestació, que ha estat convocada per Òmnium Cultural, per al proper dissabte 10 de juliol, en defensa de l’Estatut. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya · Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya · Col·legi d’Economistes de Catalunya · Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya · Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya · Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya · Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya · Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona · Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya · Col·legi Oficial de Metges de Tarragona · Col·legi d’Engi20

El Periódico, 4 de juliol de 2010. Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Maria Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, van participar en la concentració que van fer representants de la societat civil i del món de la política catalana al Fossar de les Moreres, el passat 3 de juliol, per mostrar el seu suport a la manifestació convocada per al 10 de juliol en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

nyers Tècnics de Barcelona · Col·legi Oficial de Metges de Lleida · Col·legi de Llicenciats de Catalunya · Collegi Oficial d’Infermeria de Barcelona · Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona · Col·legi Oficial de Metges de Girona · Col·legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya · Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya · Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya · Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres en Ciències de Catalunya · Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears · Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya · Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya · Col·legi de Pedagogs de Catalunya · Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa · Col·legi

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

de Farmacèutics de Tarragona · Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya · Col·legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya. Demarcació de Barcelona · Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya · Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya · Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre · Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya · Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona · Col·legi Professional de Delineants Projectistes de Barcelona · Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya · Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida · Associació d’Enginyers Aeronàutics a Catalunya · Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona · Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Lleida · Col·legi dels Empresistes de Girona. P 8 de juliol de 2010


informació col·legial

Assessoria jurídica

A

l mes de juny de 2010, ha entrat en vigor la normativa que modifica el termini de conservació de la història clínica, en la tramitació de la qual el COMB ha tingut una activa participació promovent la fixació del dia a partir del qual s’ha de comptar l’inici de l’obligació de conservació de la història clínica i altres circumstàncies relatives a la història clínica i la seva conservació, a les quals a continuació ens referirem. La modificació del termini de conservació de la història clínica s’ha de considerar positiva, atès que posa fi a la incertesa que generava la regulació anterior en relació amb la dificultat –en ocasions, impossibilitat– per conèixer el moment de la mort del pacient, que era la que determinava el dia que començava el còmput del termini de vint anys que es fixava per conservar la història clínica. Amb la modificació introduïda, el termini de conservació de la història clínica es començarà a comptar des de la data d’alta de cada procés assistencial, i la llei diferencia dos períodes de conservació en funció de la documentació clínica que cal conservar. Així, per una banda, s’estableix un període de conservació de la història clínica de 15 anys durant el qual s’haurà de conservar la següent documentació: a) fulls de consentiment informat, b) informes d’alta, c) informes quirúrgics i el registre de part, d) les dades relatives a l’anestèsia, e) informes d’exploracions complementàries, f) informes de necròpsia, i g) informes d’anatomia patològica. I, d’altra banda, un període de 5 anys per a la resta de documentació que integra la història clínica. Si bé la història clínica, com el mateix preàmbul de la llei recull, és un instrument destinat primordialment a garantir una assistència adequada als pacients, no hem d’oblidar que la informació que conté és necessària per a altres finalitats que també són pròpies de la història clínica, com ara les epide-

miològiques, de salut pública i de recerca o docència, d’inspecció, avaluació, acreditació, planificació sanitària i judicials. Aquesta última troba un esment especial a la regulació donada a l’article 12, en el sentit que s’estableix que als efectes judicials la documentació clínica s’ha de conservar de conformitat amb la normativa vigent, el que determina la recomanació d’aquesta corporació perquè la història clínica es conservi íntegrament per un termini de 15 anys, sense distinció de documentació, i això va a favor de l’eventual defensa judicial en què es pugui veure involucrat el metge, en la qual, per exemple, el full de curs clínic, no determinat com a document que calgui conservar durant 15 anys, pot ser especialment rellevant. La direcció dels centres sanitaris o els professionals que exerceixen de manera individual són els responsables de conservar la història clínica en condicions que en garanteixin l’autenticitat, la integritat i la confidencialitat, i de preservar i mantenir de manera correcta la informació assistencial que conté, independentment del suport en què es trobi, que no haurà de ser necessàriament l’original, si bé caldrà tenir present que, en el procés de translació des del suport original a un altre suport, s’haurà de garantir la inalterabilitat, l’autenticitat i la perdurabilitat de la informació clínica i la seva confidencialitat. També caldrà garantir als pacients el manteniment de l’accés a la història clínica, en el supòsit de tancament de centres sanitaris o de cessament definitiu de l’activitat professional individual. Una altra novetat de la nova regulació és la creació d’una comissió tècnica per establir els criteris i protocols sobre custòdia, conservació, esporgada, destrucció, accés, intercanvi de dades, així com els procediments de translació relacionats amb la història clínica. Aquesta comissió tècnica creada en el si del Departament de Salut,

comptarà, entre d’altres, amb la participació del nostre Col·legi. Finalment, cal tenir present que tant la conservació com el procés de translació d’informació, o la destrucció i l’organització de la seguretat dels fitxers que contenen les dades clíniques dels pacients s’haurà de fer de conformitat amb la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal. El COMB, com sempre i a través de la seva Assessoria Jurídica, es posa a disposició dels metges per resoldre qualsevol dubte o consulta relativa a la història clínica o al seu tractament de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades. – Llei 16/2010, del 3 de juny, de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. (www.comb.cat) – Assessoria Jurídica 93 567 88 80 – Servei de Protecció de Dades 93 567 88 88 (ext. 1550) P Servei de tractament de la informació i de dades

La “LOPD a cost zero” pot sortir molt cara

E

l Servei de Tractament de la Informació i de Dades del COMB ha detectat que, al mercat de serveis de consultoria per a la implantació de la normativa de protecció de dades, proliferen ofertes que asseguren que, fent ús dels fons de formació de la Fundació Tripartita, es poden contractar els seus serveis amb un cost zero o altament bonificat. La Fundació Tripartita és una entitat creada per l’Administració General de l’Estat a través del Servicio Público de Empleo i els principals agents socials per a la promoció de la formació professional a empreses i treballadors de

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

21

V

Nova regulació de conservació de la Història Clínica


informació col·legial

V

l’Estat espanyol i la millora de la seva capacitació professional i personal. Amb aquesta finalitat, gestiona ajuts a empreses per a la formació dels treballadors. Aquests ajuts tenen com a objectiu la realització d’accions formatives adreçades als treballadors i que, en cap cas, poden fer-se servir per al pagament de serveis d’implantació, auditoria i assessorament jurídic en matèria de protecció de dades, tal i com informa la mateixa Fundació Tripartita a la seva plana web en un comunicat de data 14 d’abril de 2010 i que podeu consultar al vincle adjunt: http://www.fundaciontripartita.org/ Cal saber que l’ús dels ajuts en matèria de formació de la Fundació Tripartita obliga els beneficiaris a conservar els documents acreditatius dels costos derivats de les accions formatives per a futures justificacions i que aquests documents han d’estar efectivament identificats en la comptabilitat de l’empresa. L’aplicació indeguda o fraudulenta dels ajuts o la manca d’acreditació documental d’aquests pot determinar que siguin reclamats administrativament mitjançant actes de liquidació de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, amb la imposició de les sancions que, si escau, corresponguin. És per tant especialment important escollir el proveïdor dels serveis d’auditoria en matèria de protecció de dades prioritzant la confiança en la qualitat del servei i desconfiant de les ofertes que comportin un cost zero. Si necessiteu mes informació, podeu adreçar-vos al Servei de Tractament de la Informació i de Dades del COMB, Sra. Mireia Mir 935 678 888 o bé a l’adreça mmir@comb.cat. P Assessoria Jurídica del COMB

22

Modificacio de l’Impost de Successions i Donacions: una millora efectiva?

M

olt s’ha parlat de l’Impost de Successions i Donacions i de la seva revisió i modificació. Finalment, publicat el text (Llei 19/2010, del 7 de juny, de Regulació de l’Impost sobre Successions i Donacions, DOGC 5648, d’11 de juny de 2010), podem traslladar-vos-en unes consideracions. Primerament, de la norma es desprèn que, fonamentalment, és un recull de les disposicions dictades fins ara en matèria d’impost de successions, ampliant i concretant alguns supòsits d’estalvi fiscal. Introdueix, però, alguna reducció orientada bàsicament a afavorir l’emprenedoria entre els joves, el manteniment de l’activitat empresarial i alguns criteris de correcció de situacions de difícil encaix per l’excés de quotes per als patrimonis petits, així com per a patrimonis de persones grans o discapacitades. Dels supòsits que recull la Llei us destaquem: · Increment dels mínims exempts. Recull les modificacions incloses a la Llei de mesures fiscals i financeres del 2010, on s’incrementen les reduccions personals en les adquisicions per causa de mort, per raó del parentiu amb el causant aplicables a la base imposable depenent de la relació del parentiu de la persona que rep l’herència, la data de defunció, i de l’aplicació o no d’un conjunt de reduccions i exempcions objectives segons opti el contribuent.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

· A partir de l’1 de gener de 2010 s’han suprimit els coeficients multiplicadors per patrimoni preexistent que incrementaven encara més la quantitat final que calia pagar en alguns supòsits i ara només resten els dels grups de parentiu. · Nova reducció del 95% en les donacions de diners per constituir o adquisició de la primera empresa als descendents (fills o néts) que no siguin majors de 40 anys i amb un patrimoni no superior a 300.000 euros, per a la constitució o adquisició de la primera empresa o un negoci professional o per adquirir participacions en entitats amb domicili social i fiscal a Catalunya. · La reducció del 95% en les adquisicions per causa de mort de béns i drets afectes d’activitat econòmica i en les donacions d’un negoci empresarial o professional entre vius a favor del cònjuge, dels descendents, dels ascendents o dels col·laterals fins al tercer grau del donant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat, s’amplia també a les persones que sense relació de parentiu hagin tingut una relació laboral o professional sempre que es compleixin els requisits previstos. · Nova reducció per a l’adquisició de l’habitatge habitual. El cònjuge, els fills o parents col·laterals que heretin l’habitatge habitual del difunt podran gaudir de la reducció del 95% encara que se’l venguin abans de cinc anys, sempre que destinin els recursos obtinguts a adquirir el seu propi habitatge o a amortitzar el préstec hipotecari del seu habitatge habitual. La subrogació s’ha de produir en el termini de sis mesos a complir a partir de la data de transmissió de l’habitatge del causant. · Nova reducció en les adquisicions per causa de mort per a persones de setanta-cinc anys o més. A partir de l’1 de gener de 2010 s’introdueix per a aquestes una reducció de 275.000 euros en les adquisicions per causa de mort incompatible amb la reduc-

V

Assessoria jurídica


informació col·legial

Assessoria jurídica V

ció per a les persones discapacitades. · Nova reducció per les aportacions al patrimoni protegit de les persones discapacitades. Sempre que les aportacions compleixin els requisits que determina la Llei de l’Estat 41/2003, del 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d’Enjudiciament Civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat. · Ampliació del límit en la reducció per als beneficiaris d’assegurances de vida des de l’1 de gener de 2010, que passa de 9.380 euros a 25.000 euros. · Millora de les reduccions per a les persones discapacitades. D’altra banda, us informem que el passat 31 de maig es va publicar el Decret Llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de despesa i, en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, introduïa uns nous tipus de gravamen aplicables tant a les transmissions patrimonials oneroses com als actes jurídics documentats. A partir de l’1 de juliol de 2010 les transmissions d’immobles i constitució i cessió de drets reals sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributaran al 8% (7% en el cas que es tracti d’habitatges de protecció oficial) i els actes jurídics documentats tributaran a l’1,2%. Per ampliar la informació o per a qualsevol dubte en relació amb la vostra quota de l’impost, podeu adreçar-vos personalment a la seu del COMB, al Passeig Bonanova, 47, 5a. planta, Mediconsulting Jurídic (Cristina Redondo) o bé al telèfon 93.567.88.80. També ens podeu escriure a l’adreça electrònica juridica@comb.cat. P

RECULL DE LEGISLACIÓ (juny-setembre 2010) Novetats legislatives sanitàries seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB Legislació 23/09/2010

DOGC

Llistes definitives procés selectiu per proveir 62 places metge/essa avaluador/a (núm. registre conv. 195). Resolució GAP/3012/2010, de 17 de setembre.

23/09/2010

BOE

Llistes provisionals del procés d’ingrés al Cos Nacional de Metges Forenses (accés lliure). Ordre JUS/2453/2010, de 14 de setembre.

22/09/2010

BOE

MIR: Convocatòria 2011. Data de l’exercici: 29 de gener de 2011.

16/09/2010

BOE

Conjunt mínim de dades dels informes clínics en el SNS. Reial Decret 1093/2010, de 3 de setembre.

15/09/2010

DOGC

Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Resolució VCP/2899/2010, de 7 de juliol.

14/09/2010

BOE

Formularis pels controls de dopatge. Resolució de 14 de juliol de 2010.

02/09/2010

DOGC

Procediment integració condició de personal estatutari ICS del personal sanitari del D. Justícia adscrit als serveis sanitaris penitenciaris i justícia juvenil. Decret 113/2010, de 31 d’agost.

16/07/2010

DOGC

Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària cobertura pública a càrrec del SCS.

12/07/2010

BOE

Resolució de 29 de juny de 2010, sobre modificació del barem de valoració de la situació de dependència establert al Reial Decret 504/ 2007, de 20 d’abril.

08/07/2010

DOGC

Sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al DS. Decret 67/2010, de 25 de maig.

08/07/2010

DOGC

Facultatius del comitè clínic Llei salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària embaràs. Resolució SLT/2260/2010, de 5 de juliol.

05/07/2010

DOGC

Conveni col·lectiu de treball empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (anys 2008-2010). Resolució TRE/2196/2010, de 12 de maig.

28/06/2010

BOE

Reial Decret 831/2010, de 25 de juny, de garantia de la qualitat assistencial de la prestació a la interrupció voluntària del embaràs.

28/06/2010

BOE

Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, de desenvolupament parcial de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària del embaràs.

28/06/2010

BOE

Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència.

29/06/2010

DOGC

Es modifica la denominació de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.

17/06/2010

BOE

Mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Reial DecretLlei 10/2010, de 16 de juny.

15/06/2010

DOGC

Es convalida el Decret Llei 3/2010, del 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic. Resolució 726/VIII, de 9 de juny de 2010.

10/06/2010

DOGC

Llei 16/2010, del 3 de juny, de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre drets informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

07/06/2010

BOE

Actualització Annex VI del Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre, que estableix la cartera de serveis comuns del SNS. Ordre SAS/1466/ 2010, de 28 de maig.

01/06/2010

Altres

El Govern aprova un nou paquet de mesures per reduir el dèficit de la Generalitat en 1.670 milions el 2010. Acord de Govern.

Temes d’actualitat Nova regulació de conservació de la Història Clínica. (17/09/2010) La “LOPD a cost zero” pot sortir molt cara. (17/09/2010) Interrupció voluntària de l’embaràs. Contingut de la Llei. (09/07/2010) Registre de Col·legiats/des d’accés públic per via electrònica. Normativa aplicable. (14/07/2010)

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

23


informació col·legial

Àrea de cooperació La Junta de Govern del COMB publica una nota al web col·legial sobre l’assassinat de vuit metges cooperants europeus a l’Afganistan al mes d’agost

Novè aniversari d’Ulls del món a la Fundació Tàpies El Col·legi de Metges dóna suport als projectes de cooperació de la Fundació

E

l Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, arran de l’assassinat el passat 6 d’agost de vuit metges cooperants europeus i del seu personal auxiliar a la província de Badajshan de l’Afganistan, pertanyents a l’ONG International Assistance Mission amb seu a Suïssa, manifesta la seva més enèrgica condemna a aquest fet. Els equips mèdics internacionals d’aquesta organització amb presència a la zona des de 1966, amb la qual col·laboraven els membres del Campament Oftalmològic del Nuristan, donava atenció especialitzada als més desfavorits i havia atès altruísticament milers d’afganesos. Tanmateix, el Col·legi de Metges de Barcelona defensa el dret universal a la salut basat en els drets humans i, en especial, en els principis de justícia, igualtat, solidaritat i fraternitat entre els pobles del món, que formen part dels valors i l’essència de la professió mèdica. P La Junta de Govern del COMB 14 de setembre de 2010

Rafael Ribó, president de la Fundació Ulls del món; Núria Ramon, directora general del la Fundació Ulls del món; Borja Corcóstegui, vicepresident de la Fundació Ulls del món, i Rebeca Atienza, oftalmòloga voluntària, en l’acte del novè aniversari a la Fundació Antoni Tàpies.

L

a Fundació Ulls del món va celebrar el dia 15 de juliol el seu novè aniversari a la Fundació Antoni Tàpies, una jornada que l’entitat celebra anualment per tal d’agrair el suport rebut per les persones que fan possible els seus projectes de cooperació en benefici de la salut ocular dels habitants dels països més pobres. L’acte va comptar amb més d’un centenar d’assistents vinculats a l’àmbit de la salut i la cooperació i sensibles a la precària situació oftalmològica que es viu en aquests territoris, entre els quals hi havia el doctor Xavier de

las Cuevas com a representant del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. L’activitat va constar d’una visita guiada a la col·lecció d’Antoni Tàpies, artista vinculat amb Ulls del món i que ha donat a l’entitat una obra pictòrica i litografies del seu treball Obrim els ulls al món. La jornada es va tancar amb els parlaments a càrrec de Rafael Ribó, Borja Corcóstegui i Núria Ramon, president, vicepresident i directora general de la Fundació Ulls del món, respectivament; així com de l’oftalmòloga voluntària Rebeca Atienza. P

Metges Sense Fronteres i el COMB signen un conveni marc de col·laboració etges Sense Fronteres-España

M

(MSF) i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i el seu grup d’empreses van signar, el passat 20 de setembre, un acord per establir eines i sistemes comuns de treball que permetin ajudar a ambdues parts a l’acompliment dels seus respectius objectius. P D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Roigé, vocal de la Junta del COMB; Berenguer Camps, cap del Gabinet d’Estudis Col·legials; Paula Farias, presidenta de MSF-E, i Rafael Carrascosa, responsable de Col·laboracions Estratègiques de MSF, en l’acte de signatura del conveni.

26

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010


informació àrea econòmica

juliol-octubre 2010

U

P L'EDITORIAL (Ve de la pàg. 27)

28

reptes del sector bancari i de caixes d’estalvi en el futur pròxim. En primer lloc, l’evolució de la qualitat del actius, és a dir, el control de la morositat, que continuarà sent de vital importància. En segon lloc, l’exposició del sector a la promoció immobiliària, al qual no es veu solució en el curt termini. En tercer lloc, la reducció de la capacitat del sector en conjunt, ensems a l’increment de la grandària de les entitats. I finalment, en quart lloc, la capacitat de les entitats bancàries per tal d’incrementar la seva base de capital i adequar les seves ràtios d’endeutament. Tot això sense oblidar la pròxima introducció en el marc de Basilea III, amb nous requeriment de liquiditat, en forma de coeficients nous i més exigents. A l’àrea bancària del COMB hem seguit ben atents a totes aquestes transformacions, juntament amb els nostres proveïdors bancaris. Si tenim en compte els quatre grans reptes marcats pel governador del Banc d’Espanya, apuntats darrerament, i els processos de fusions anteriorment esmentats, tant amb el BBVA, com amb Banco Mediolanum, entenem que podem encarar aquesta etapa amb capacitat renovada i ben fonamentada, actuant de la forma més adient i apropiada per al col·lectiu mèdic que ens atorga la seva confiança. P

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 130


informació col·legial

Gran participació en la cursa atlètica dels Medijocs’10

1

L

a sisena edició dels Medijocs ha comptat amb la participació d’un bon nombre de professionals de la medicina que han competit en les modalitats esportives de Cursa atlètica i Futbol Sala. La festa de l’esport que organitza el COMB es va iniciar el passat mes de maig en un triangular d’equips de futbol sala en el qual va resultar guanyador l’equip de l’EAP Sarrià. La festa grossa de l’esdeveniment esportiu col·legial i la que compta amb més participació, com cada any,

Resultats

es va celebrar a Sant Cugat del Vallès en un recorregut de 8 km d’anada i tornada que va de La Pollancreda fins a Can Borrell. El millor temps el va fer Dani Garcia Muñoz amb 26 minuts 01 segons; el metge que va aconseguir el millor temps va ser Ricard Verdaguer Garcia amb 27 minuts 07 segons; Olga Lóriz Peralta va ser la metgessa que va fer un millor temps amb 37 minuts 43 segons. P

Cursa Atlètica

1. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica. 2. Final del triangular de futbol sala.

2

Metge Sènior masculí Primer: Ricard Verdaguer Garcia 27m 07’ Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 27m 31’ Tercer: Jordi Gatell Tortajada, 31m 41’ Metgessa Sènior Femení Primera: Olga Lóriz Peralta, 37m 43’ Segona: Marcela Bermudez Silva, 39m 38’ Tercera: Anna Alguersuari, 40m 39’ Metge Veterà Masculi Primer: Julio José Navaz Tejero, 33m 42’ Segon: Alfonso Girona Amores, 34m 20’ Tercer: Juan Carlos Canos Villena, 48m 18’ Metgessa Veterà Femení Primera: Cristina Ros Espin, 38m 09’ Segona: Sílvia López Galera, 50m 27’ Metge Superveterà masculí Primer: Vicente Amías Lamana 31m 06’ Segon: Lluís Amat Tardiu, 31m 29’ Tercer: Mario Reverter Calatayud, 32m 31’ Metgessa Superveterà Femení Primera: Yolanda Puentes Zamora, 38m 43’ Segona: Montserrat Clavero Sánchez, 39m 30’ Tercera: Ascension Lopez Vargas, 58m 21’

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

35


informació col·legial

Lliurament dels premis de la desena edició dels Concursos Artístics per a Metges Primer premi de poesia QUAN EL DOLOR AGAFA LES REGNES, ELS SOMNIS ES DESBOQUEN d’Anna Rispau i Falgàs

El president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, Joaquim Ramis, va presentar l’acte de lliurament dels premis de la desena edició dels Concursos Artístics per a Metges de Catalunya. A la convocatòria, promoguda pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, es van concedir els següents premis: en la modalitat de poesia, Anna Rispau; en la modalitat de narrativa, Roser Guillamat; en la modalitat de dibuix i pintura, Jordi Altimiras; i en la modalitat de fotografia, Carles Parés. L’historiador Josep Termes va cloure l’acte amb una conferència sobre “Carlins i federals a finals del segle XIX: el primer catalanisme”. 36

Enderroques tots els fars perquè m’engoleixi la solitud. Quan estic assedegada, asseques tots els dolls d’il·lusió. Em constrenys el cor i apagues el batec de fortitud. M’assetges voraç amb un vel de silenci torbador. Cada traç està ple de tu, etern rival, voraç dolor. Tanques el balcó amb forrellat i converteixes aquesta estança, en clos de fredor i amargor, i en obaga eixorca d’esperança. Les llàgrimes esdevenen guspires de llum que desvetllen els anhels dels meus cargols marins, em guien per laberints ignots sense fum i reflexen els meus somnis en llacs cristal·lins. Veig com davalla de l’estelada la lluna minvant i, tot bressant-me, naveguem amb la vela hissada. Xiula la tramuntana i se’ns emporta giravoltant. Encalço estels i anhels per teixir una flassada. Puc estampar a la sorra les meves petjades i escriure a l’herba versos encoratjadors. Puc pintar llamps amb vibrants pinzellades per esquinçar la tenebra on fermenten les pors. Puc nedar sortejant esculls com un rosat pagell o ser faralló banyat pel mar i colpejat pel llevant. Puc caminar entre les pedres com un gratonell o ser còdol rodolant polit per l’onatge constant. Des d’una cinglera l’eco pregona als meus companys que preservin la flama de la vocació ben encesa, perquè malgrat els camins curulls de cendra i de paranys, sempre serem orfes del caliu de la seva mà estesa. Podem implantar empelts de fermesa quan l’ànim i el delit s’estan necrosant. Podem trasplantar busques de tendresa, quan el rellotge de la vida s’està aturant. Segueixo el riu d’antigues recordances i trobo una xarxa de bocins d’espill trossejat. Se m’omplen les mans d’escates irisades que serpentegen frisoses cap a la llibertat.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

V

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2010 dels Concursos Artístics per a Metges.

Per tu, fidel company de viatge, començo a encadenar mots i sentiments. Has agafat les regnes i m’has fet el teu ostatge, però també desboques els somnis roents.


informació col·legial

Primer premi de poesia V

Puc suturar amb fils d’empatia la desemparança i, amb una encaixada de mans, escanyar el patiment. Puc embenar amb escalfor els esgarips de recança i, amb un somriure, amainar el tràngol i el turment. Acarono la façana de la meva infantesa feta de cabdells de llanes de cançons, un rebost curull de confitura de saviesa, un hort ple de lilàs, gladiols i carbassons. Ressegueixo corriols embardissats de melangia. M’assetja la recança de si he aconseguit el deler d’haver ensenyat que, en el marge de la malaltia, es pot ser audaç rosella i esclatar enmig d’un esbarzer.

1

M’embolcalla el tacte sedós d’un blau fulard. on blanques pinzellades són veles lliscants al vent, màgiques ales que omplen d’encís el meu esguard i tracen un nou horitzó amb el seu batec valent. L’alba és un esclat de roses ensangonades que amb el seu reflex incendien el mar. Els pètals es tornen papallones daurades que, pels mariners esvaïts, serveixen de far

2 1. D’esquerra a dreta: Roser Guillamat, primer premi de narrativa breu; Carles Parés, primer premi de fotografia; Anna Rispau, primer premi de poesia, i Jordi Altimiras, primer premi de dibuix i pintura, en l’acte de concessió dels premis artístics col·legials. 2. Josep Termes, historiador, en la conferencia de cloenda de l’acte. 3. A la pàgina següent, guardons que es concedeixen als guanyadors dels Concursos Artístics per a Metges.

El sol s’esmicola a la cala en fulgents brisalls. La lluna em fa l’ullet i desapareix amb timidesa. Les esbotzades cobreixen el rocam d’escumalls. I jo tinc closos els ulls perquè no s’esmunyi la placidesa. Em faré garota encerclada de punxes de nit, però amb l’aurora amagada ben endins. Seré cargol marí que ensorrat fa sentir el seu crit. i guarda el ressò de l’onatge dins els seus laberints. Bastiré un exèrcit de fars que mai no apagaràs. En altres ulls trobaré fonts inestroncables d’il·lusió. El somriure i el goig de viure no m’arravataràs. L’afecte marcarà el compàs i l’amistat serà cançó. Aquests versos mal sargits són pels qui dia a dia entreu en combat. Feu que els vostres somnis desbocats agafin les regnes de la realitat.

Primer premi de dibuix i pintura

Primer premi de fotografia

PLOU de Jordi Altimiras Clavero

VIDA AL BOSC de Carles Parés

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

37


informació col·legial

Primer premi de narrativa breu CENT ANYS I UN DIA de Roser Guillamat Thomas Sempre em desperto espontàniament uns moments abans que s’engegui el despertador. Encara estic mig endormiscada quan, sobtadament i tot alhora, s’il·lumina la gran pantalla del trespol de l’habitació i comença a sonar la música. La meva pròpia veu, enllaunada, recita les paraules conegudes: “Bon dia, Roser. Són les set del matí del dia vint-i-quatre de març. Ànim. Comença una jornada que pot ser especial”. “Sí, com cada dia”, penso avorrida. Però avui és dimecres i toca dutxa. Això m’agrada. Em trec el pijama i entro al CRC (Cubicle Renta Cos) nou. El vaig canviar fa un mes. Aquest me’l van fer a mida i va molt bé. Em tanco a dins i pitjo la tecla “Aigua a 37 graus”. Immediatament surten mil rajos a pressió de tot l’aparell, una dosi de xampú, un massatge amb els mini rodets peluts ensabonats, i mil rajos més; una bufada d’aire calent per eixugar i ja està. Tot plegat dura uns 55 segons. Recordo que, de petita, la meva àvia m’explicava que quan ella era jove es dutxaven cada dia amb molta aigua i fins i tot omplien unes basses petites –les banyeres– i s’estaven dins molta estona. Quin fàstic. Després van venir les grans sequeres dels anys vint, van començar les restriccions i es van posar en marxa els nous aparells higiènics. Son ràpids, còmodes i asèptics. Amb una vegada a la setmana és suficient. I protegeixen millor de les al·lèrgies. En acabar la dutxa, em vesteixo i vaig a esmorzar. De la prestatgeria trio dues càpsules de cafeïna, dues barretes de conglomerat d’hidrats de carboni i una de proteïnes, amanida amb deu gotes de greix vegetal. M’ho menjo pausadament mentre escolto les noticies del matí. Segurament podria aixecar-me una mica més tard però llavors em tocaria córrer. En canvi, així, puc prendre l’esmorzar tranquil·lament i començar el dia amb bon peu. A les vuit en punt m’instal·lo davant de l’ordinador, premo el “play” i apareix la primera pantalla: “Benvingut a Estudis lingüístics per a la divulgació. Empresa de Serveis” Toco lleument la icona “fitxar” i dic en veu baixa “bon dia”. “Bon dia” responen varies veus des de l’altaveu. Avui he d’entregar la versió definitiva de l’“Estudi evolutiu de la paraula Sisplau”. Només em falta posar la bibliografia i fer el resum. Començo per organitzar les referències bibliogràfiques. El resum, com que em costa sintetitzar, sempre el deixo pel final. Hi passo tot el matí. Ho escric, ho llegeixo, ho corregeixo, ho rellegeixo. Queda així: Resum: “La paraula sisplau ve de la construcció si us plau, que significa “si voleu, si us ve de gust”. En la forma inicial, feia 38

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

3

servir un tracte, el vos, que va ser habitual fins a començament del segle XX. Tot i que s’utilitzava per dirigir-se a la segona persona del singular, sempre s’acompanyava del verb conjugat en la segona persona del plural. Molt temps després de desaparèixer la forma vos del llenguatge, es va seguir utilitzant l’expressió si-us-plau. Progressivament la parla oral la va simplificar fins a la contracció “sisplau”. A començament del segle XXI alguns grups de lingüistes i editors avançats (Edicions 62) van acceptar en el llenguatge escrit la paraula “sisplau” que ja s’utilitzava en l’expressió oral, com a sinònim de “per favor”. Però no va ser fins a finals de l’any 2060 que el mot sisplau va adquirir el significat de Favor. Així doncs, expressions que ara són quotidianes com “pots fer-me un sisplau?” o “et puc demanar un sisplau?”, tenen escassament cinquanta anys d’història.” Ho guardo i ho envio. Per avui he acabat. Per dinar, trio només tres conglomerats de proteïnes i dues càpsules més de cafeïna. M’ho menjo metre escolto un altre cop les notícies. Després poso una mica de música clàssica– l’Imagine de John Lennon– i faig la sessió de relaxació. Avui no l’allargo gaire perquè he d’anar a comprar. A les cinc en punt obro l’ordinador a la pàgina “supermercat” i em passejo lentament pels passadissos plens de barretes de totes mides i colors. Vaig agafant les que em semblen. Acabo el recorregut a la secció “fruites fresques”. Com que demà tinc “trobada presencial” a casa, compro unes quantes cireres i una mica de raïm. A les vuit del vespre en punt m’arribarà la comanda. Com cada setmana. Estic cansada. No sé si fer l’estona diària de “màquines” o anar directament a veure els amics. Opto pel segon. Em pentino, agafo una càpsula de taronja i un got d’aigua i torno al davant de l’ordinador. Obro la “Web-cam” i acciono la icona “Bar Saxo”. Quan s’obre la porta, veig que ja hi és tothom. “Bona tarda” “Hola Lola!!!” respon l’altaveu. Terrassa, 24 de març de 2110


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Bages

1

2

La Delegació Comarcal del Bages del COMB fa mig segle

E

l COMB existeix des de 1894. Durant els primers 66 anys, fins al 1960, no va tenir cap Delegació Comarcal, cap seu fora de Barcelona. La primera va ser la del Bages, ubicada a Manresa, ara fa mig segle; els ha fet el 19 de juny d’enguany. Abans, el Collegi havia tingut a la ciutat una representació corporativa sense ubiqüitat; el primer delegat fou l’il·lustre metge manresà Oleguer Miró i Borràs, l’any 1899, fa ara 111 anys. Crec que és d’una gran importància proclamar arreu del país l’esperit de servei que ha caracteritzat aquesta llarga trajectòria de la nostra seu, una existència marcada pel lliurament als metges, als ciutadans i, mitjançant l’acció comarcal, a Catalunya. També ho és per valorar la feina feta pels nostres presidents i una munió de professionals diversos que, al seu voltant, han estat membres de Junta, compromissaris del COMB, directius de la Junta de l’Arxiu Històric, de la Filial de l’Acadèmia, o administratius. Els primers delegats col·legials eren peripatètics, però en el darrer cinquantenni han disposat d’una seu estable on s’ha desplegat una intensa activitat en favor dels metges, dels ciutadans, de la professió, del mateix COMB i del país. Ha estat una tasca coneguda i reconeguda per la cúpula dels òrgans de govern col·legials i pels diversos departaments de la institució. Durant aquest mig segle han tingut mandats set presidents de la Junta Comarcal del Bages: Joan Soler i Cornet (1954-1965), Amand Redondo i Bonvehí (1965-1976), Ricard Cots i Parcerisa (1976-1982), Antoni Bertran i Muns (1982-1990), Joan M. Aranalde i Fortó (1990-2002), Lluís Guerrero i Sala (2002-2010) i, des de febrer d’enguany, Pere Bonet i Dalmau.

La primera Delegació la va crear el doctor Joan Soler i Cornet durant el mandat al COMB del doctor Lluís Trias de Bes i Giró (1958-1970), amb el seu total suport. Aquesta seu primera va ser un espai llogat a la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, que ocupava un edifici noble a la plaça del Pedregar, al barri antic. La seva dinàmica es va veure aviat constreta i sense possibilitats de creixement, per la qual cosa es van haver de plantejar altres possibilitats. L’any 1974, a petició del doctor Amand Redondo i Bonvehí, i amb el total suport del president del COMB, doctor Joaquim Tornos i Solano, s’adquirí la primera planta d’un cèntric edifici situat al número 11 del carrer d’Alcalde Armengou, un espai prou gran per encabir-hi despatxos, oficines, sala de juntes i sala d’actes. Aquesta és encara la seu actual, suficient per a la tasca que s’hi desenvolupa. En temps del doctor Ricard Cots i Parcerissa a Manresa i del doctor Carles Pijoan de Beristain a Barcelona, s’amplià l’espai disponible amb l’adquisició d’un pis sobre la planta col·legial, un lloc que ha tingut diversos usos i que actualment és la seu de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut «Simeó Selga i Ubach», ens del COMB, que també ocupava fins fa poc la segona planta de l’edifici del carrer de Puigterrà de Baix, número 5, propietat del Col·legi. Els darrers anys hem comptat amb el total suport de les juntes de govern presidides pel doctor Ramon Trias, doctor Miquel Bruguera i, ara, pel doctor Miquel Vilardell. Tots han decidit la importància que té apropar serveis als metges i als ciutadans i que la Delegació sigui el cap de pont del COMB al Bages. La interacció entre Barcelona i Manresa ha donat fruits i facilitats.

3 1. Delegació del Bages l’any 1960 en la inauguració de la primera seu: dret, Lluís Trias de Bes, president del COMB 1958-1970 i al seu costat, Joan Soler Cornet, president de la Delegació. 2. Delegació del Bages l’any 1974: el tercer començant per l’esquerra, Joaquín Tornos, president del COMB 1970-1976, i dret, Amand Redondo Bonvehi, president de la Delegació. 3. Delegació del Bages en l’actualitat, d’esquerra a dreta: Josep M. Benet, vocal suplent de la Junta del COMB; Josep Badal, vocal de la Junta Comarcal; Mercè Basas, vocal de la Junta Comarcal; Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal; Miquel Vilardell, president del COMB; Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB), i Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB.

Des de la Delegació, les nostres juntes comarcals han estat el motor de molts canvis sanitaris de la ciutat, han viscut i han ajudat a resoldre els problemes de la professió i dels professionals, i han assessorat els ciutadans, participant i compartint l’evolució de la societat bagenca. Aquesta primera Delegació de la demarcació de Barcelona també s’ha esforçat per mantenir-se com a model de totes les que s’han creat posteriorment, innovant i intentant dur els seus serveis a nivell d’excel·lència. De ben segur que en el futur seguirà desenvolupant aquest paper i que els nous temps li seran propicis per continuar i millorar la gestió del que s’ha fet els darrers 50 anys i l’impuls decidit dels 111 d’existència col·legial. P Lluís Guerrero i Sala,

director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB)

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

39


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials El Bages celebra els cinquanta anys de l’obertura de la Delegació del COMB

E

l passat dia 19 de juny es van complir cinquanta anys de l’obertura de la primera seu col·legial a la comarca del Bages. L’any 1960 es va instal·lar la Delegació Comarcal del COMB al carrer Puigterrà de Baix de Manresa. La Junta Comarcal del Bages va organitzar un conjunt d’actes per celebrar aquesta efemèride, i és per aquest motiu que, el passat 16 de setembre, la comunitat mèdica de la comarca es va reunir en un acte on els professionals i les seves famílies, les institucions i els amics van poder compartir les experiències de tots aquests anys. L’acte va començar amb una introducció a càrrec de Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, en què va glossar la història de la Delegació recordant totes les juntes

comarcals que han presidit a la comarca i els metges més destacats d’aquests darrers cinquanta anys, així com l’entorn ciutadà, social i de país del que era la Manresa de l’any 1960. Posteriorment, es va donar pas a la conferència del metge manresà Pere Joan Cardona Iglesias, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona, que portà per títol “RUTI, la vacuna manresana contra la tuberculosi”.. Ja per finalitzar, es va celebrar un sopar a peu dret amenitzat per un grup musical, mentre es feia un petit reconeixement a tots els metges de la comarca que van néixer el mateix any de la Delegació, el 1960. Com va comentar Pere Bonet, “arribar a aquests cinquanta anys ha significat molta feina, el compromís de moltes persones i una ferma voluntat de la professió mèdica de manifestar-se com a col·lectiu”. La necessitat de mantenir aquest esperit, la dignitat i el respecte per la feina es va fer visible en la trobada.

1

2

3 1. Acte de celebració dels 50 anys de l’inauguració de la seu col·legial a la comarca del Bages. 2. Pere Bonet, president de la Junta Comarcal de la Delegacio del Bages, en la presentació de l’acte. 3. Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut Germans Trias i Pujol, en la seva intervenció.

Per finalitzar els actes del 50è. aniversari, properament es presentarà un llibre escrit per Lluis Guerrero, on es deixarà constància històrica dels cinquanta anys de la Delegació Comarcal del Bages. P

Delegació Comarcal d’Osona

Lliurament dels premis de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

U

40

Josep Terés, doctor i catedràtic de Medicina de la UB; Jordi Montaña, rector Universitat de Vic; Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona; Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Miquel Vilardell, president del COMB; Montserrat Freixer, presidenta d’Osona Contra el Càncer; Antoni Mirambell, president del Consorci Hospitalari de Vic i de FORES; Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona, i Claudia Bayés, gerent del Consultori Bayés, amb els guardonats dels Premis Sanitat a Osona.

Recerca i Educació Sanitàries (FORES), i Montserrat Freixer, presidenta d’Osona Contra el Càncer. El professor Josep Terés i Quiles, doctor i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona, va desenvolupar la conferència sobre L’assistència mèdica al final de la vida, abordant el tema de l’eutanàsia.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

Josefina Autonell, com a secretària del jurat dels premis Sanitat a Osona, va fer públics els resultats de la convocatòria, en la categoria de Treballs Inèdits, dotats pel COMB amb 4.508 euros. El treball guanyador va ser l’anomena’t Sostenibilitat en cirurgia (Ecosurgery): és possible l’estalvi antibiòtic profilàctic en cirurgia neta? Estudi

V

n any més, la Delegació d’Osona va celebrar la 28a. convocatòria de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià. La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va acollir els actes acadèmics de concessió del Premis Sanitat a Osona presidits per Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, conjuntament amb Miquel Vilardell, president del COMB; Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona; M. Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona, Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic, Antoni Mirambell, president del Consorci Hospitalari de Vic i de la Fundació Osona per a la


informació col·legial

Francesc Xavier Clos, secretari de la Junta Comarcal d’Osona; M. Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona i vocal de la Junta Comarcal d’Osona; Dídac Herrero, director general adjunt d’Unnim; Josefina Autonell, vicepresidenta de la Junta Comarcal d’Osona; Melcior Paxau, de l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona; Antoni J. Bayés de Luna, cardiòleg, i Josep Bruch, treballador de la Delegació d’Osona del COMB, en la Caminada del Dia Mundial del Cor.

Delegacions i seccions col·legials V

prospectiu longitudinal per avaluar la taxa d’infeccions amb l’ús d’antibiòtic profilàctic en la cirurgia d’hèrnia, i els seus autors són Xavier Quer i Vall; Marina Roura i Agell; Adrià Gallardo i Medina; Andreu Dàrdano i Berriel; Xavier Guedes de la Puente; Jordi Tortras i Armengol; Manel Guixà i Gener; Jordi de Cózar i Duch; Joan Molinas i Bruguera; Tònia Palau i Figueroa; Meritxell Medarde i Ferrer; Xavier de Castro i Gutiérrez; Francesc Sala i Cascante; Constantí Serra i Genís; Josep Roca i Closa; Jacint Altimiras i Roset; Judit Solà i Munmany; Emma Puigoriol i Juvanteny; Emilia Chirveches i Pérez, i Enric de Caralt i Mestres. El treball anomenat Varicose vein surgery. Stripping versus the chiva method. A randomized controlled trial, subscrit per Josep Oriol Parés i Rifà; Jordi Juan i Samsó; Rafael Téllez i Catalan; Antoni Mata i Saumell; Coloma Moreno i Quiroga; Francesc Xavier Quer i Vall; David Suárez i Lamas; Isabel Codony i Arqués, i Josep Roca i Closa, i publicat a la revista Annals of Surgery, volum 251, número 4, del mes d’abril de 2010, va ser el guanyador dels treballs publicats, premi que també dota el COMB amb 900 euros. Va recollir el guardó Oriol Parés. El premi per a treballs específics sobre el càncer se’l va endur el que porta per nom Incidència, tractament i supervivència de les pacients de menys de 50 anys amb càncer de mama, tractades a la comarca d’Osona durant 10 anys, subscrit per Constantí Serra i Genís; M. José Martínez i Araque; Raimon Rovira i Saperas; M. Dolors Baulenas i Nadeu; Gisela Gallego i Manzano; Jacint Altimiras i Roset; Rosa M. Franquesa i Grané, i Judit Ribé i Pie. Va ser el mateix Constantí Serra qui va recollir el premi, 3.000 euros, dotats per Osona contra el càncer, de mans de la seva presidenta, la senyora Freixer. En acabar el lliurament de premis es va declarar oberta la 29a. convocatòria, corresponent a l’any 2011.

Seguidament M. Àngels Casals va fer públic el nom dels treballs i dels autors del projecte guanyador de la XI Beca d’Investigació d’Osona, que va ésser: Atenció integrada per a pacients complexos reingressadors, treball de recerca que desenvoluparà l’equip investigador format per: Xavier Costa i Tadeo; Joan Espaulella i Panicot; Silvia Narejos i Pérez; Marta Serrarols i Soldevila; Rafel Toribio i Galeote; Isabel Ramon i Bofarull, i Pere Roura i Poch. A continuació es va declarar obert el curs acadèmic 2009-2010, de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona. Antoni Mirambell després de la seva intervenció revelà els guanyadors de la XI Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut, resultant guanyador el projecte Programa d’excel·lència en laparoscòpia, de Juan Uria GonzálezTova, qui va recollir el premi de mans de Clàudia Bayés, gerent del Consultori Bayés. En l’acte, Josep Arimany va anunciar la jubilació de Josep Bruch, fent una breu ressenya de la seva trajectòria professional al Col·legi, i Miquel Vilardell li va lliurar una placa commemorativa.

PAIMM Dirigit als professionals de la medicina amb problemes psíquics i/o amb conductes addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues, inclosos els psicofàrmacs.

Al Casino de Vic, va tenir lloc el sopar de germanor, en el seu decurs es va lliurar la copa de guanyador del partit de futbol a l’equip de Sant Damià. També es va fer públic el nom de les obres guanyadores del 7è. Concurs de fotografia i de pintura i dibuix. Francesc Xavier Clos, secretari de la Junta Comarcal d’Osona, va fer públic que els guanyadors eren: En fotografia, l’obra Les nenes, d’Isabel Altés i Segura. Quant a pintura, el treball anomenat Cel i vent, de Xavier Soler. P

Caminada del Dia Mundial del Cor 2010

L

a Caminada Popular amb motiu del Dia Mundial del Cor, va tenir lloc el 26 de setembre, amb una gran participació i amb la col·laboració del COMB, d’Unnim Obra Social, de l’Ajuntament de Vic, de l’Ajuntament de Malla, d’Osona Contra el Càncer, l’Aula d’extensió Universitària Gent gran d’Osona i de la Font Vella. P

Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt

Si tens aquest problema o coneixes algú que el pateixi, el silenci no el resoldrà. Truca ARA! i t’ajudarem, amb tota confidencialitat.

Telèfon directe 902 362 492 E-mail: paimm@fgalatea.org

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

41


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Maresme

La Delegació del Maresme lliura els premis i les beques del curs 2009-2010

1

E

l passat 10 de juny es va celebrar a Calella l’acte de lliurament de premis i beques del curs 2009-2010, en un acte organitzat conjuntament per la Delegació del Maresme del COMB i la filial del Maresme de l’ACMiSCB. Els premis i beques atorgats van ser els següents: Millor publicació: New evidence of risk factors for community-acquired pneumonia: a population-based study. Autors: Llorenç Caballeria, Guillem Pera, Antònia Auladell, Pere Toran, Laura Muñoz, Dolores Miranda, Alba Aluma, José Dario Casas, Carmen Sánchez, Dolors Gil, Josep Aubà, Albert Tibau, Santiago Canut, Jesús Bernat, Miren Maite Aizpurua. Millor tesi doctoral: Caigudes en la població anciana comunitària: característiques epidemiològiques i utilitat clínica dels tests d’equilibri i marxa timed up and go (TU&G) i Tinetti. Autor: Mercè Jiménez González. Beca hospitalària i sociosanitària: Estudi de la fisiopatologia de l’ili postoperatori. Autors: Pere Clavé, E. Bombuy, E. Mans, P. Vergara, N. Pou, R. Torruella, E. Martínez, L. Rofes, X. Suñol. Beca d’infermeria: 1a. Beca atorgada al treball Prevalença de trastorns de son i factors associats en persones hospitalitzades. Autors: Rosa Monteis Cahis, Judit Vico, Meritxell Uses, Natàlia Floriach, Núria Molina, Mateu Serra Prat, Elisabet Palomera Fanega. 2a. Beca atorgada al treball La intervenció educativa grupal en alimentació saludable a pares de nens d’un any d’edat ajuda a proporcionar a aquests nens hàbits alimentaris més saludables? Autors: Margarita Sotelo 42

2

González, Margarida Roset Salla, Joana Cabot Ramon, Sílvia Bernat de Barbara, Jordi Salabarnada Torras, Carmen Ferrer Svoboda, Guillem Pera Blanco, Tamara Jiménez Pascua, Trinitat Escoda Pinyol, Anna Ferrer Roma. Beca Gonçal Calvo i Queraltó: Grau de distrés, somatitzacions i creences sobre salut i malaltia en pacients immigrants a les consultes d’Atenció Primària del Maresme. Autors: Pere Toran Montserrat, Jordi Cebrià Andreu, Josep Arnau Figueras, Juan José Montero Alia, Josep Espinasa Rifà, Jordi Segura Bernal, Laura Muñoz Ortiz, Victòria Mir Labasa, Antonio Negrete Palma, Esther Limón Ramírez, Rosa Maria Coma Carbó, Josep Massons Cirera. Premi Dr. Jaume Esperalba i Terrades: A la Comunitat de Germanes de Joaquima de Vedruna (Comunitat de Vedruna) per la seva trajectòria sanitària a l’Alt Maresme iniciada el 1866 a l’Hospital de Pelegrins de Calella i, posteriorment, des del 1979, en el desplegament de l’actual Hospital Comarcal de Calella i contribuint a la millora sanitària i social en el territori d’influència de l’esmentat hospital. Millor treball presentat en la XIII Jornada de recerca 2010 àmbit d’atenció

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

1. D’esquerra a dreta: Joan Gurí, president de la Junta Comarcal dels Maresme; Àlvar Net, vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMiSCB), i Mateu Cabré, president de la filial del Maresme de l’ACMCB, en l’acte de lliurament dels premis i les beques. 2. Premiats i becats en l’acte organitzat conjuntament per la Delegació del Maresme del COMB i de la filial del Maresme de l’ACMiSCB.

primària: Cefalea crónica diaria (ccd) por abuso de analgésicos (aa). Descripción de intervención en un centro de atención primària. Autors: E.M. Calvo, F.J. Espada, S. López, P. Subías, C. Ginés, A. Bracnovic, E. Valentín. Millor treball presentat en la XIII Jornada de Recerca 2010 àmbit d’atenció hospitalària: Alerta automatizada en insuficiencia renal ligada a la analítica: nueva herramienta de soporte a la prescripción. Autors: E. Martínez, D. Ruiz, J. González, A. Solís, M. A. Parada, S. Terre, R. Albertí. Millor treball presentat en la XIII Jornada de Recerca 2010 àmbit d’atenció hospitalària (accèssit): Asociación entre disfagia orofaríngea y malnutrición en pacientes hospitalizados en una unidad geriátrica de agudos (uga). Autors: M. Cabré, R. Monteis, M. Roca, E. Palomera, M. Serra-Prat, P. Clavé. P


informació col·legial

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

Activitat del nou curs acadèmic

H

a començat un nou curs acadèmic i des de la Junta de Metges Acupuntors reprenem amb ganes la trajectòria de la nostra Secció amb noves activitats. Pensem fer un nou Congrés Internacional d’Acupuntura per a l’any 2011 que esperem que tingui tant d’èxit i nivell científic com els anteriors. També nous cursos de formació mèdica continuada que puguin aportar-nos més coneixements del món de l’acupuntura. Recordem que a principis de juny vàrem tenir l’interessant curs de Craneopuntura de Yamamoto a càrrec del doctor Thomas Schocket, deixeble directe del mateix Yamamoto. També cal destacar que es reprèn el Màster d’Acupuntura d’IL3-Universitat de Barcelona, es van donar els títols del Màster als que varen acabar el passat curs i s’ha començat el segon any de la darrera edició. Seguirem fent reunions amb la representació de l’OMC de cara a enllestir l’informe sobre les medicines no convencionals i incidir sobre les autoritats sanitàries per tal d’una possible regulació. P Albert Garcia i Janeras,

president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Medicina cosmètica i salut general

R

esulta excessivament simplista etiquetar la Medicina Cosmètica, Estètica i de l’Envelliment Fisiològic com una medicina merament satisfactiva, que únicament pretén augmentar o preservar la bellesa de les persones en termes subjectius.

Aquesta va ser, potser, la seva única finalitat al començament o pot ser-ho avui en mans no professionals o, fins i tot, cal subratllar-ho, en mans no mèdiques. Avui aquesta activitat professional està perfectament consolidada en el context de la medicina de l’envelliment, tenint en compte que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l’envelliment actiu com el procés pel qual s’optimitzen les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida amb l’objectiu d’ampliar l’esperança de vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa. Millorar la qualitat de vida és millorar la qualitat de tots els aspectes que la componen, fins i tot els purament cosmètics, que defineixen el nostre aspecte exterior i, per tant, la nostra imatge. Però, a més a més, actualment la Medicina Cosmètica té unes bases científiques sòlides que nosaltres mateixos hem contribuït a consolidar mitjançant estudis universitaris, publicacions científiques, investigacions clíniques, etc. Avui tot “inestetisme” ha de ser considerat una patologia, que pot expressarse objectivament en una biòpsia, una analítica, un doppler o un altre sistema de diagnòstic. I, per tant, requereix una avaluació i un diagnòstic concret i previ, indefugibles per a l’establiment de les alternatives terapèutiques, l’elecció (consensuada amb el pacient) de les més convenients i el desenvolupament d’aquestes amb seguretat i eficàcia. En aquest context, no és possible desdenyar la intervenció dels metges en la medicina preventiva. N’és un exemple inqüestionable el càncer de pell, que pot curar-se si es detecta a temps. La contribució dels professionals que ens dediquem a la Medicina Cosmètica i Estètica és essencial, ja que els pacients vénen a les nostres consultes perquè atenuem o eliminem les taques de la seva pell, i alguns potser un melanoma o una altra lesió precancerosa. I el mateix passa amb les varices, el sobre-

pès, un excés de pèl, etc., que poden ser simplement patologies estètiques, o poden ser malalties greus, o derivar-hi, si no són tractades precoçment. A més, la Medicina Cosmètica ha apostat per la medicina regenerativa, perquè en medicina, en general, parlar de futur és parlar de medicina genètica i regenerativa: genòmica, proteòmica, cèl·lules mare o factors de creixement són vocables ja habituals i, conseqüentment, els bioxips diagnòstics, els cultius cel·lulars, la regeneració o l’elaboració de teixits nous, la medicina de l’envelliment, etc., formen part del llenguatge quotidià quan es fa referència a nous recursos sanitaris. Efectivament, una altra aposta significativa és la medicina de l’envelliment. Viure més no significa viure millor. Promovem la medicina de l’envelliment com una activitat mèdica multidisciplinària, la missió fonamental de la qual no és la d’allargar la vida i sí, en canvi, la de millorar-ne la qualitat. Els espanyols podem presumir del primer, amb una esperança de vida que supera ja els vuitanta anys, per sobre de la majoria dels països europeus. Però també ens hauria de preocupar el segon perquè, si no hi posem remei, l’augment d’anys de vida comporta un previsible augment dels anys de “vida no saludable”. En el concepte de “vida no saludable” s’inclouen les malalties i les limitacions, amb la dependència física i psíquica que determinen, però també les minves funcionals que, sense ser tan greus com aquelles, ocasionen una considerable disminució de la qualitat de vida. La moderna medicina de l’envelliment haurà de permetre’ns aconseguir un envelliment, com a procés fisiològic i natural que és, en el qual es conserven la majoria de les funcions que caracteritzen la maduresa (i per què no la joventut) i a un nivell satisfactori: mobilitat, sexualitat, son, etc. Per això, intenta recuperar la correcta funció dels òrgans i aparells, necessària

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

43

V

Delegacions i seccions col·legials


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

J. Víctor Garcia,

president de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Secció Col·legial de Metges Jubilats

Activitats de la Secció de Metges Jubilats

L

es darreres activitats d’oci de la Secció, abans de tancar el curs, foren l’acte d’atorgament de premis dels concursos de narrativa, pintura i poesia, que va tenir lloc el darrer dimarts de maig; la projecció d’un reportatge cinematogràfic d’en Carles Llaveria sobre un viatge realitzat per membres de la Secció a la Savoia francesa, i una conferència a càrrec de Maria Dolors Folch, sobre Made in China, una aproximació històrica del comerç amb la Xina. Altres activitats foren un viatge a la Toscana, una detallada visita al Museu d’Art Contemporani, la projecció del film Una noche en la ópera i una conferència d’en Francesc Àlvarez sobre Médicus Mundi a Catalunya: enfortiment de l’assistència primària de salut als països del Sud. I, com a cloenda, l’Assemblea Anual Reglamentària de la Secció de Metges Jubilats, que va tenir lloc el dia 21 de juny darrer. 44

1

2

1. i 2. Miquel Vilardell, president del COMB en la seva intervenció a l’Assemblea de la Secció de Metges Jubilats, en imatges del canal YouTube del COMB (www.youtube.com/combarcelona).

Va presidir-la el president del Col·legi i va actuar de moderador en Joaquim Ramis i Coris, president de la Secció. Després de les paraules de benvinguda del president del Col·legi, Miquel Vilardell, el secretari de la nostra Secció, Josep-Antoni Martí Mercadal, va llegir la Memòria general d’Activitats, i les activitats de la la Secció Social varen ser explicades per Menchu Martín. El president de la secció, Joaquim Ramis i Coris, va pronunciar un extens parlament, resumint tots els fets i els projectes per al futur. A continuació, es va donar la benvinguda als nous “jubilats”, als quals se’ls lliurà l’ensenya i el diploma corresponents. Les paraules de cloenda de la presidència varen servir també per presentar el Cor de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que va oferir un breu i excel·lent concert de cloenda, el qual va tenir lloc amb un dinar de germanor al restaurant del mateix Col·legi. Igual que altres anys, les activitats socials han continuat durant l’estiu, malgrat que no hi hagi hagut activitats lúdiques o culturals, que es reprendran a partir d’octubre. P Josep-Antoni Martí i Mercadal,

secretari de la Secció de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats celebra la seva Assemblea Anual amb especial atenció per al Programa de Protecció Social

L

a Secció de Metges Jubilats es va reunir el passat 21 de juny en la seva assemblea anual. S’hi va celebrar l’“entrada a la Secció de Jubilats de tots els metges que han fet setanta

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

anys”, tal i com va explicar el president de la Secció, Joaquim Ramis. A més, es va parlar de les activitats que s’han fet durant l’any, com el club de lectors, i es va destacar el paper del Programa de Protecció Social (PPS). De fet, durant la ronda de preguntes, diversos col·legiats van narrar les seves experiències personals amb aquest programa. Miquel Vilardell, president del COMB, va ser present a l’Assemblea i va destacar que la Secció de Metges Jubilats és una de les més actives del COMB i la necessitat de transmetre els valors del Col·legi als metges més joves. En finalitzar l’acte, es va celebrar un concert de la coral de metges i infermeres de l’Hospital Sant Pau, per animar els metges a participar en la creació d’una coral pròpia. P

Orquestra Ars Mèdica

A

RS MEDICA és una orquestra de corda que va ser creada l’any 1985 per un grup de metges aficionats a la música. Aquesta formació de cambra, nascuda al voltant d’un nucli de professionals de la sanitat, s’ha mantingut activa fins a l’actualitat. L’orquestra ARS MEDICA està formada actualment per uns trenta músics, dels quals una quarta part son metges. Tot i que l’activitat musical de l’orquestra sempre ha estat centrada en la música de cambra, també ha interpretat obres d’envergadura i gran complexitat com El Messies, de G.F. Händel, la Cantata núm.4, de J.S. Bach o el Glòria, d’A. Vivaldi. També va executar la Suite de Saint Paul, de G. Holz i va acompanyar l’Escolania de Montcada en la Missa de la Coronació, de W.A. Mozart. Altres obres rellevants del seu repertori han estat el

V

V

per mantenir la salut del cos com un tot. I no oblida els tractaments correctius propis de la Medicina Cosmètica i Estètica, perquè una ciència recent, la psico-neuro-endocrino-immunologia, ens indica que ajudant un pacient a viure millor amb la seva imatge corporal s’afavoreix el seu equilibri psíquic, i això comporta una optimització de les funcions neurològiques, endocrines i immunitàries del cos. S’ha de tenir en compte que la medicina de l’envelliment, al costat de la medicina preventiva, està cridada a constituir un dels pilars bàsics de la salut en aquest segle XXI. P


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

Magnificat, d’A. Vivaldi i la Missa Brevis, de W.A. Mozart. El dia 4 de juny de 1995 es va acomplir el 10è. aniversari del primer concert d’ARS MEDICA. Amb aquest motiu es va celebrar un concert a la Basílica de Montserrat amb la col·laboració de l’Escolania de Montserrat i de la Coral Al Vent, on es va interpretar la Cançó a la Verge de Pau Casals i el Glòria de Vivaldi, entre d’altres obres. L’ any 2005 l’orquestra ARS MEDICA celebrà el seu 20è. aniversari i per a aquesta efemèride es va celebrar un concert extraordinari a la Basílica de la Mare de Déu del Pi de Barcelona, amb la col·laboració del la coral Cantúria i el cor Ars Animae, on s’interpretaren, entre d’altres, obres de Händel, Beethoven, i la Missa núm. 1 en mi bemoll (“Freischutzmesse”) de C.M. Von Weber. Darrerament l’orquestra ha actuat diverses vegades en llocs tan emble-

màtics com el Tinell o el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on dins dels actes de la Festa de la Música de l’any 2007, interpretà el Concert per a oboè d’A. Marcello i el Concerto grosso Op. 6 de G.F. Händel, i també altres obres de J.S. Bach i A. Ginestera. Aquest any l’orquestra té previst fer un concert al Casal del Metge el 9 de desembre per celebrar el quart de segle d’activitat ininterrompuda. El director és el mestre Joan Cantarell Rocha (nét del doctor Alfredo Rocha, que va ser cap de Medicina Interna de l’Hospital de Sant Pau i excel·lent violinista amateur) amb una important formació musical: estudis de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i de direcció d’orquestra a la Hochschule für Musik und darstellende Kunst (Viena) Debut a la Musikverein de Viena amb la Pro-Arte Orchester Wien i amb estudis superiors de direcció d’orquestra a la Royal Academy of

Music (Londres) Diploma of Advanced Studies. Ha dirigit l’Orquestra Camerata Mediterrània a la Schubertíada de Vilabertran, concerts a Anglaterra, França, Polònia, República Txeca i el Canadà. Ha dirigit la London New Sinfonia Orchestra al Palau de la Música Catalana i concerts a la Gran Sala de l’UNESCO (París); Staatsoper de Praga, Festival de noves músiques de Quebec, Auditori de Barcelona i ha estat assistent del Mestre de Cor al Gran Teatre del Liceu. Cal dir que l’orquestra està oberta a totes les persones que treballen o estudien en el camp de la sanitat (medicina, infermeria, personal auxiliar o de secretaria, estudiants, gerents, etc.). Qualsevol que tingui ganes de gaudir fent música o que tingui il·lusió per fer música i un nivell tècnic mitjà, hi serà benvingut. P Santiago Rosales,

president de l’orquestra Ars Mèdica

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

45


informació col·legial

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges de Sexologia

Nova Junta de la Secció

T

inc la satisfacció d’anunciar que s’ha endegat l’etapa de funcionament normalitzat d’aquesta secció, després de les eleccions on es va triar la primera Junta i tancant una època de provisionalitat. Crec que s’enceta un període cabdal per a les qüestions relacionades amb la sexologia. Hi ha una nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que ha de comportar el desenvolupament de diversos aspectes de la sexualitat, com els socials, educatius i de salut. S’ha escollit recentment el dia 4 de setembre com el Dia Mundial de la Salut Sexual i, per tant, enguany ja se n’ha celebrat la primera edició.

46

Tot i ser una secció nova, ja col·laborem en la nova edició del Màster en Sexologia Clínica i Salut Sexual 20102012, dirigit a persones amb les llicenciatures de Medicina o de Psicologia. Podeu trobar-ne més informació a http://www.insexbcn.com/master/ master.html. Des de la Secció fem un crida a les metgesses i els metges que tinguin interès per formar-se professionalment en el camp de la sexologia mèdica i adquirir una àmplia visió de la sexualitat que no pot centrar-se només a resoldre un símptoma concret, ja que la sexualitat té altres dimensions que cal tenir tot hora en compte. P

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

Just Roca,

president de la Secció Col·legial de Metges de Sexologia

Oberta la inscripció per aconseguir el Diploma Acreditatiu

L

a Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària informa que durant els dies 20 a 22 d’octubre, a València, se celebrà el 29è. Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Sinologia i Patologia Mamària, que és una bona oportunitat en aquest esdeveniment de repercussió mundial perquè es trobin tots els sinòlegs de Catalunya. Les dades per contactar amb el Congrés són: www.congresomundialsis.com. Secretaria Técnica: Tel. 963 942 210, e-mail: sisbreast.valencia@grupo aran.com. Seguirem recordant que està oberta la inscripcióperaconseguirelDiplomaAcreditatiu en Sinologia i Patologia Mamària, que s’ha de gestionar des de l’OTA del Col·legi de Metges de Barcelona. P Joan Janer,

president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària


Secció Col·legial de Metges Cooperadors CURS BASIC DE SALUT (INTERNACIONAL) I IMMIGRACIÓ

CURS BÀSIC DE MEDICINA TROPICAL I SALUT INTERNACIONAL

Adreçat a: Professionals de la salut que es vulguin iniciar o aprofundir en els temes de Medicina Tropical i Salut Internacional Objectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç de fer servir els coneixements adquirits sobre la salut internacional, les malalties tropicals, l’aproximació comunitària a les poblacions immigrants i els principals consells del viatger/immigrant, per: 1. Adquirir una visió general del que és la Patologia Tropical Importada 2. Adquirir uns coneixements sindròmics de les diferents patologies tropicals importades que podem trobar en el nostre medi 3. Adquirir una visió general de les diferents estratègies de salut comunitària per a immigrants. 4. Adquirir una visió general de les necessitats de consell al viatger/immigrant. Temari: Mòdul I): Introducció La patologia tropical importada en el nostre medi. Mòdul II): L’assistència i el laboratori en l’immigrant Cribatge tropical al retorn/arribada del tròpic, diferències en funció de l’àrea geogràfica. Principals patologies tropicals importades observades: síndrome febril, genitourinari, cutani, diarreic/disentèric i hematològic. Pediatria. Salut Mental. Protocols d’actuació de l’especialista Protocols d’actuació a les àrees bàsiques. Importància del laboratori especialitzat. Mòdul III): Salut comunitària: Accions Assistencials: Agent de Salut/Mediador Cultural/Traductor. Accions a la Comunitat: tuberculosi, malalties de transmissió sexual, malaltia de Chagas i mobilització comunitària. Mòdul IV ): Les vacunes i els immigrants Atenció a l’immigrant quan es presenta com a viatger al seu país. Quines recomanacions i vacunes s’han de donar? Metodologia docent: Curs presencial amb ensenyament realitzat per professor de prestigi reconegut, juntament amb classes pràctiques de casos en sessió participativa i per grups de treball. Avaluació: Proposar un protocol específic, basat en els ja existents oficials i d’atenció primària. Equip docent: Coordinador: Dr. Xavier de las Cuevas i Bou, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa. Director Docent: Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (UMTSID) / Unitat de Patologia Tropical-Servei de Malalties Infeccioses Hospital Vall d‘HebronPrograma corporatiu de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut. Coordinadors Docents: Begoña Treviño Maruri (UMTSID), Núria Serre Delcor (UMTSID), Diana Pou Ciruelo (UMTSID), Jordi Gómez i Prat (UMTSID), Raisa Morales Martínez (UMTSID), José Santos (UMTSID), Hakima Ouaarab (UMTSID), Isabel Claveria Guiu (UMTSID), Israel Molina Romero (Hospital Vall d’Hebron), Antoni Soriano (Hospital Joan XXIII). Informació i Matrícula: Horari:dimarts i dijous de 17-19 h. 60 hores totals. Lloc = CEC. Acreditada.

Adreçat a: Professionals de la salut (llicenciats, diplomats, estudiants darrers cursos) que vulguin iniciar i/o aprofundir en els temes de Medicina Tropical i Salut internacional. Objectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç d’emprar els coneixements adquirits sobre les malalties tropicals, els determinants socioambientals de la salut en els països de mitja i baixa renda (PBR) i els conceptes bàsics de cooperació per tal de: • Conèixer la geoepidemiologia de diverses àrees tropicals i subtropicals i dels PBR • Detectar potencials problemes de salut en la seva àrea d’estada i capacitar els participants interessats que vulguin fer estades de curta durada en PBR • Plantejar els objectius i les activitats principals de la seva estada. Proporcionar els coneixements bàsics per tenir criteri per poder discernir quines accions són positives i quines cal evitar. Temari: Mòdul 1: A on anem? • Què cal saber abans del viatge. Aproximació geogràfica, política, social, econòmica i mediambiental a les diferents zones. Sistema de salut del país on viatjarem (com funciona, quina cobertura té, quines mancances). • Antropologia: conceptes i consideracions essencials en PBR. Mòdul 2: Què ens podem trobar a on anem? • Les malalties tropicals: epidemiologia, clínica, diagnòstic i mesures preventives de les principals endèmies tropicals: -Malalties transmeses via oral: còlera, giardiosi, amebiasi geohelmintiasi, , febre tifoide, shigel·losi; -Malalties de transmissió sexual: VIH, ETS; -Malalties transmeses per via aèria: tuberculosi, lepra. Malalties transmeses per vectors: leishmaniosi, malaltia de Chagas, tripanosomiasi africana, filariosis, febre groga, dengue, esquistosomiasi, malària. • La importància dels laboratoris i del correcte diagnòstic • La importància en el tròpic: Obstetrícia, salut maternoinfantil, pediatria i nutrició. Malalties no infeccioses. • Cirurgia. COT. Anestèsia. • Dermatologia i oftalmologia. Mòdul 3: Per què ens trobem aquest perfil? • Determinants socioambientals en la salut: la salut al llarg de la història, el medi ambient i la salut, les alteracions humanes sobre el medi ambient i les seves repercussions en la salut. • La importància de l’economia en la salut. • Aigua com a font de salut i vida. Mòdul 4: Què anem a fer i què podem fer al nostre retorn? • Deontologia medica i cooperació. • Conceptes bàsics de cooperació. Drets i deures del cooperador. • Evolució de la cooperació internacional per al desenvolupament. • Relació entre els actors de la cooperació. Tipus de cooperació. • Viabilitat d’un projecte de cooperació internacional per al desenvolupament. • Cicle de vida d’un projecte de cooperació internacional per al desenvolupament. Mòdul 5: Laboratori Mòdul 6: Avaluació final Metodologia: Curs presencial amb ensenyament realitzat per professor de prestigi reconegut més classes pràctiques de casos en sessió participativa i per grups de treball. Avaluació i acreditació: Es requerirà una assistència mínima del 80%. Avaluació al final del curs. Diploma d’acreditació editat pel COMB a tots els que voluntàriament passin la prova d’avaluació. Equip docent: Direcció: X. de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa. Direcció docent: J. Gómez i Prat, Coordinador Unitat Medicina Tropical i Salut Internacional. Drassanes (UMTSID-ICS). R. Morales, Responsable Equip Atenció al Viatger. UMTSID-ICS Coordinació mòduls i professorat: Professionals de la Unitat de Medicina Tropical Salut Internacional. Drassanes i de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions: J.Gómez i Prat, A. Corominas, A. Oliveras, B. Treviño, C. Álvarez, D. Pou, F. Zarzuela, I. Molina, J .Cabezos J. Gual, J. Mas, J. Santos, M. Pece, M. Pérez, M. Ubach, M. Vall, N. Lima, N. López, N. Serre, P. Albajar, P. Canudas, P. Simarro, R. Morales, R. Navarro, T. Pérez, V. Cararach, C. Moser, C. Fortuny, X. de las Cuevas, J. González, J.L. Soler, M. Saravanja. Calendari: Dilluns i dimecres, de 17 a 20 h. Del 7 de febrer al 13 d’abril de 2011. Matrícula: Fins al 24 de gener de 2011: Col·legiats COMB: 425 € • No-col·legiats: 468 € Després del 24 de gener de 2011: Col·legiats COMB: 489 € • No-col·legiats: 562 € Nombre d’hores: 60 • Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.

CURS INTRODUCTORI DE LABORATORI EN MEDICINA TROPICAL Adreçat a: Professionals de la salut que es vulguin iniciar en els temes de diagnòstic laboratorial en Medicina Tropical i Salut Internacional en l’àmbit de la cooperació. Objectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç de fer servir els coneixements adquirits per un funcionament bàsic d’un laboratori al tròpic, el diagnòstic directe de les principals malalties tropicals i els principals mètodes de diagnòstic indirecte emprats per: 1.- Ser capaç de conèixer les particularitats bàsiques d’un laboratori al tròpic 2.- Ser capaç de conèixer les principals patologies del tròpic 3.- Tenir una visió general dels principals diagnòstics en patologia tropical Temari: Mòdul I): coneixements bàsics de funcionament d’un laboratori al tròpic Mòdul II): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: sang Mòdul III): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: femtes Mòdul IV): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: orina Mòdul V): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: esput Metodologia docent: Curs presencial amb ensenyament realitzat per professor de prestigi reconegut, juntament amb classes pràctiques. Equip docent: Coordinador: Dr. Xavier de las Cuevas i Bou, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa. Director Docent: Laboratori de Parasitologia de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (UMTSID) – Programa corporatiu de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut. Coordinadors: Juan Cabezos Oton (UMTSID), Roser Navarro Garcia (UMTSID), Francesc Zarzuela Serrat (UMTSID), Elena Sulleiro (Hospital Vall d’Hebron). Informació i Matrícula: 20 hores totals en un cap de setmana. Lloc = CEC. Acreditada.

Amb la col·laboració de Secció Col·legial de Metges Cooperadors Programa Corporatiu de Salut Internacional i de la Xarxa d’Unitats Territorials. Institut Català de la Salut

Activitat acreditada d’acord amb l’encàrrec de gestió concedit pel Ministerio de Sanidad i el Ministerio de Educación al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (Resolució de 22/3/2002, BOE núm. 81, de 4/4/2002) amb 11,2 crèdits.


informació col·legial

Commemoració

Júlia Coromines i Vigneaux, metgessa-psicoanalista, Creu de Sant Jordi 1997, fa 100 anys!

N

48

Foto: Carme Vilaginés

ascuda a Barcelona, és la quarta dels vuit fills de Pere Coromines, advocat, polític republicà, periodista, poeta i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Celestina Vigneaux, mestra innovadora i progressista, fundadora de les cantines escolars i introductora del mètode Montessori a les escoles de pàrvuls. I amb un germà que esdevindrà el referent de la lingüística romànica, Joan Coromines. Creix en un ambient estimulant, ple de vida i compromès amb el seu país: Catalunya. Artistes, intel·lectuals, polítics... formaran part del seu medi familiar i marcaran profundament la seva trajectòria professional i humana. Estudia Medicina i acaba la carrera el 1934. Des del 1936 fins al 1938 treballa com a metgessa de guarderies per a la Generalitat de Catalunya. Però l’exili familiar forçat marcarà una nova etapa. París, enllaç entre la guerra i la pau, representa en el seu record un respir, i Coromines en parla amb afecte. Recorda com amb una germana s’aventuren en un bot per un ramal del Sena i es meravella del paisatge quan es troben davant la immensitat del gran riu, o quan la rep Pablo Neruda, llavors cònsol a París, per aconseguir els visats per a Xile... Embarcada en el Winnipeg, Júlia tindrà cura del seu pare malalt i farà d’ajudant del metge de bord. Però el vaixell recala a l’Argentina i els Coromines s’hi queden. Júlia treballarà intensament com a directora de colònies de vacances i l’experiència amb nens la portarà a interessar-se i a treballar en nous camps relacionats amb la psicologia, al costat d’Emili Mira i López.1 Tres anys després del retorn a Barcelona, el 1947, aconsegueix una beca gràcies al cònsol britànic, i marxa a Londres a continuar estudiant. Estudia a la Clínica Tavistock i treballa amb nens amb paràlisi cerebral.

Com ella diu: “Allà em canvià la vida, descobreixo la psicoanàlisi.” I a la tornada de Londres, Coromines inicia la segona etapa de la seva vida, una llarga etapa que ha durat fins fa ben poc, plena i madura, fruit d’aquell descobriment, al qual es dedica de ple: la psicoanàlisi i les seves aplicacions (educació, infància, formació...). I, així, el seu afany constant d’encuriosir-se, d’aprendre des de l’experiència i de comprendre, la porten a promoure moltes iniciatives: amb els doctors Pere Bofill i Pere Folch i altres organitza el Grup d’Estudi, dins de l’IPA, que esdevindrà la “Sociedad Luso-Española de Psicoanàlisis” (1959) i, més tard, la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP), de la qual va ser presidenta, del 1971 al 1977, i n’és Membre d’Honor. És també Membre Didacta de la SEP i l’IPA. Funda conjuntament amb un grup de pares el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral, pioner a la Península (1961), del qual fou directora els primers anys. Ha estat cofundadora de la Fundació Eulàlia Torras de Beà i, a més, ha col·laborat en moltes altres institucions, com la Fundació Puigvert. En la línia més didàctica la tasca de Coromines és molt àmplia: als anys vuitanta va organitzar, amb altres psicoanalistes, seminaris de formació per a la Psicoteràpia a la Institució Pública (PPIP); va ser cofundadora

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica (CEPP), i va ser mestra del grup que va crear l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (ACPP). Va treballar durant molts anys fent seminaris i conferències a Itàlia, especialment a Venècia i a Roma. Impulsora de la recerca científica i la divulgació en psicoanàlisi, crea la Revista Catalana de Psicoanàlisi (del 1984 fins a l’actualitat) i coorganitza la Jornada de la Revista, que aquest any farà 25 anys. Ha publicat nombrosos articles i diversos llibres,2 alguns de traduïts a d’altres idiomes. És pionera en la investigació del desenvolupament psicològic en la infància i, en aquesta línia, ha fet importants aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament precoç, ampliant el camp clínic i la recerca en psicoanàlisi. Felicitats i gràcies, doctora Coromines! P

Fabiola Dunyo i Esteve,

psicòloga, psicoterapeuta de l’ACPP

Carme Miranda i Pallares, coordinadora del Comitè Organitzador i membre de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi

El 13 de novembre se li ret un homenatge. Sala de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Informació: Institut de Psicoanàlisi de Barcelona Tel. 932 125 839. Notes 1 Col·laboració a Psicología evolutiva del niño y el adolescente, Buenos Aires, 1941, Mira y López. 2 Psicopatología i Desenvolupament Arcaics, Coromines. Espaxs 1991. Psicoterapia de grupo con niños, una experiencia de psicoterapia aplicada a la enuresis. Coromines i altres. Psicología Psiquiatría Psicoterapia, 153. Paidos 1996. Processos mentals primaris. Implicacions psicopatològiques i consideracions tècniques. Coromines i altres. Barcelona 2008 Grup del Llibre. Col·lecció Orienta.


informació col·legial

Consultori terminològic

E

n aquest número continuem la línia encetada amb els dos consultoris terminològics anteriors dedicats a la celebració dels 25 anys del TERMCAT. Avui us volem parlar de l’assessorament terminològic que ofereix el Servei de Consultes, que des de l’inici de funcionament del Centre, l’any 1985, té l’objectiu d’atendre i resoldre els dubtes que hi adrecen usuaris que necessiten utilitzar una terminologia catalana correcta i adequada en cada àmbit d’especialitat. Durant aquests anys, hem atès consultes del sector mèdic i farmacològic de tota mena. Com es diu screening en català? Com s’escriu bypass? O s’ha de dir d’una altra manera? Són adequades les formes debut i debutar? Què és millor víric o viral? Antiretroviral o antiretrovíric? Quines alternatives hi ha per a l’anglicisme sever amb el sentit de ‘greu’? Què és la medicina basada en l’evidència? Hem de dir monitorejar o monitorar? Com podem dir en català manchado, en l’àmbit de la ginecologia? És adequada la forma consentiment informat? I també hem estat sempre atents a l’actualitat i hem difós les denominacions catalanes adequades per a malalties i agents patògens nous el nom dels quals ha saltat als mitjans de comunicació d’un dia per l’altre: des de la sida o el VIH fa ja uns quants anys, passant per la SARS (la síndrome respiratòria aguda greu o pneumònia per coronavirus), l’encefalopatia espongiforme bovina (la malaltia de les “vaques boges”) i la síndrome d’esgotament professional (coneguda amb el nom anglès de burnout), fins al virus de la grip A fa pocs mesos, per posar alguns exemples. El Servei de Consultes del TERMCAT pretén oferir suport lingüístic especialitzat en terminologia a tots els usuaris que en el desenvolupament de les seves tasques professionals i en el

25 anys de consultes terminològiques seu àmbit específic d’actuació necessiten resposta per a aquelles qüestions que les obres lexicogràfiques i terminològiques de referència o els recursos que avui en dia es poden trobar a la xarxa no resolen. El perfil de l’usuari del Servei de Consultes és força divers: d’una banda, hi ha professionals de la llengua, com ara traductors, correctors, assessors lingüístics, periodistes, etc.; i de l’altra, professors d’universitat o de secundària, tècnics que treballen en institucions, organismes i empreses privades i especialistes dels diferents àmbits del coneixement. La posada en marxa del Cercaterm l’any 2000 va representar una autèntica revolució per al Servei. El Cercaterm és una interfície web que permet consultar de manera lliure terminologia de qualsevol sector d’especialitat, per mitjà d’un motor de cerca multilingüe, i adreçar els dubtes terminològics que no s’hi troben resolts al Servei de Consultes per mitjà de la mateixa interfície informàtica. Actualment, el Cercaterm s’ha convertit en una de les plataformes de divulgació terminològica més importants del TERMCAT, tant pel que fa a les consultes rebudes com a la quantitat de dades que ofereix. Així, s’hi poden fer cerques sobre un conjunt de més de 900.000 denominacions procedents de tots els treballs de recerca del Centre. Pel que fa a l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, s’hi poden consultar fitxes procedents del Diccionari de psiquiatria, el Diccionari d’infermeria, el Diccionari d’immunologia, la Terminologia de la sida, el Lèxic de fàrmacs, i totes les denominacions (amb l’equivalent anglès corresponent) de la CIM-9-MC: classificació internacional de malalties, entre d’altres. El TERMCAT, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, també col·labora amb la Secretaria de Política Lin-

güística de la Generalitat de Catalunya en un altre servei d’assessorament, creat més recentment, que s’adreça a la ciutadania en general: l’Optimot. En aquest cas, el Servei de Consultes resol les consultes que requereixen una recerca terminològica avançada, les quals li són adreçades per l’equip de lingüistes que atenen directament els usuaris. Ara que hem fet un quart de segle, les dades ens produeixen un cert vertigen: 190.000 consultes resoltes; a la vora de 25.000 usuaris registrats al Cercaterm; i la participació de 2.700 especialistes de tots els sectors, als quals hem demanat parer, sense els quals no seria possible articular una terminologia catalana adequada, vàlida i actual, i gràcies als quals ens assegurem la difusió i la implantació de les formes que proposem conjuntament. Un 25% de les consultes resoltes provenen de l’àmbit concret de les ciències de la vida i la salut, i hem treballat fins ara amb la col·laboració d’uns 600 especialistes d’aquests mateixos àmbits. A la vista dels resultats i l’acollida obtinguts, ens refermem en la voluntat de continuar treballant des d’aquest Servei perquè la terminologia catalana pugui ser utilitzada amb normalitat en tots els contextos i situacions possibles. P Cristina Bofill,

Àrea d’Assessorament Termcat

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

49


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes per compartir consulta Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. General Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis. Es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Lloguer de despatxos Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre Mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei de neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688 Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: zonamedica@zonamedica.es

50

Lloguer despatxos Situació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè només hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. Urgències. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700 Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716 Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047 Es lloga pis apte per a despatx-habitatge A la part alta del carrer Balmes. 110 m2, 3 habitacions, 2 banys, sala-menjador, terrassa sobre Club de Tennis, cuina, terrasseta per a serveis. Calefacció elèctrica (calor negre). Consergeria. Lloguer 950 euros. INFORMACIÓ: Tels. 608 748 002 / 932 050 478 Consultori per compartir Situació: Sant Antoni Maria Claret, 139-145. Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital de Sant Pau i l’Aliança. Completament equipat. Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bones condicions. 60 m2. INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948 Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx, matins o tardes, amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques Situació: Cerdanyola del Vallès. Matins o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ: info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523 Es lloga ampli despatx Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic a Pg. Bonanova-Escoles Pies. Llum natural, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 609 330 995 Lloguer de dos despatxos Situació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionats per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Es lloga centre mèdic Situació: Zona plaça Molina. Inaugurat el 2006, sencer o per a consultes, matins o tardes. Completament equipat i informatitzat. Hàbil per a totes les especialitats i especialment per a ginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf. Possibilitat traspàs a curt termini. INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307 Lloguer despatxos Situació: Madrazo, 33-37, al costat de Clínica del Pilar. Es lloguen despatxos per mòduls matins i tardes. INFORMACIÓ: Srta. Marta. Tel. 932 386 535 Es lloguen despatxos mèdics a Barcelona Situació: Via Augusta entre Doctor Roux i General Mitre. Per mòduls o dies, preus a convenir. Consulteu per venir a veure’ls. INFORMACIÓ: Tel. 932 063 720. E-mail: silvana50002003@hotmail.com Llogo despatxos per a consulta mèdica Situació: Balmes-Rosselló. Completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912 En venda centre mèdic-consulta Situació: Joan Sebastià Bach (Turó Parc). Totalment equipat: 4 cabines insonoritzades, aire condicionat, lliteres hidràuliques, fil musical. A punt per entrar. Preu a consultar. INFORMACIÓ: Clara. Tel. 600 347 400. E-mail: info@fisioterapiapinos.com


petits anuncis

Lloguer despatx Llogo despatx de 40 m2 a Clínica Corachan 3. INFORMACIÓ: Tel. 627 404 093 A Terrassa despatxos per llogar Situació: Centre ciutat, Col·legis, 5. Planta baixa 75 m2. 300 € al mes. Segon pis, despatx 150 m2. Tots dos despatxos dividits en mòduls, modificables segons necessitats. Preu: 500 € al mes. INFORMACIÓ: Tels. 696 367 656 / 616 362 107 Lloguer de consultori mèdic a antiga Clínica Quiron Situació: Mare de Déu de la Salut, 78, planta 5 porta D. Consultori mèdic de 85 m2 + 57 m2 de terrassa i 1 plaça de pàrquing. Preu: 900 € INFORMACIÓ: Tels. 699 419 057 / 932 154 546 Clínica de referència durant 20 anys Per defunció del metge fundador es ven o lloga edifici a Barberà del Vallès (Vallès Occidental) de 2 plantes de 326 m2. Quatre vents. 3 despatxos, 2 laboratoris, 4 sales d’exploració. Molt ben comunicat, apte per a clínica o consultoris mèdics independents. INFORMACIÓ: Tel. 686 968 391 A la Clínica Corachan 2 Situació: Zona Sarrià. Es lloguen 2 despatxos mèdics a la primera planta de 40 m2 aproximadament. Confortables i amb les prestacions d’informàtica i telefonia, amb sala d’espera, serveis i recepcionista amb agenda mèdica. Preu: 2.345 €, impostos inclosos. INFORMACIÓ: Tel. 932 064 831. E-mail: dmorera@ioi.es Psiquiatre: Consulta per compartir Situació: Pg. de Sant Gervasi. Consulta de psiquiatria per compartir amb psiquiatre o psicòleg. Molt tranquil i comfortable. Dues tardes la setmana. Preu: bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Tel. 670 252 881 Es lloga despatx per a grup mèdic Situació: Dalmases, 62, baixos. Ideal estomatòlegs, cirurgians vasculars, otorinos, oftalmòlegs. Té uns 200 m2. Entrada independent. INFORMACIÓ: Srta. Elvira (de 9,30 a 13 h i de 16 a 20 h). Tel. 934 185 790 Lloguer de pis habilitat per a despatx Situació: Pl. Letamendi, molt a prop del Clínic. 114 m2. Sales diàfanes i molt lluminoses. INFORMACIÓ: Finques Espona. Tel. 932 000 300 Es necessita un otorinolaringòleg i un dermatòleg al Maresme per compartir consulta A Mataró, necessitem per a Gabinet Mèdic Maresme. Despatxos completament equipats amb serveis de recepció, secretaria, etc. INFORMACIÓ: Sra. Toya. Tel. 937 906 347 dilluns, dimecres i divendres. E-mail: gerencia@gabinetmedicmaresme.com.

Es lloga espai de fins a 600 m2 Ubicat en les dependències d’un centre hospitalari de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona i preparat per a consultoris mèdics o activitats sanitàries, tant per a professionals individuals com per a col·lectius sanitaris. INFORMACIÓ: Poseu-vos en contacte amb la Sra. Azmavet. Tel. 933 069 919 en horari de 9 a 14 hores.

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta.Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme Es fan tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís.També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. Vint anys al seu servei. INFORMACIÓ: INNOVO. Alfons XII, 26-Marià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Habitatge En venda casa aparellada Situació: Zona Font d’en Fargas. 130 m2 habitables, 3 habitacions (una suite amb vestidor), 2 banys, bodega diàfana 35 m, jardí 25 m, terrassa 25 m. Pàrquing. Zona molt tranquil·la, calefacció, parquet, alarma, Climalit, obra vista. Per entrar-hi a viure. Preu: 420.000 € INFORMACIÓ: José Luis Tel. 655 921 248 Llogo 2 pisos a Budapest, cèntrics, lluminosos Situació: Budapest. Silenciosos, amb 2 habitacions, cuina i bany. Un al costat del tramvia i metro i de l’escola de música més important d’Hongria. El segon al costat del Danubi, del Parlament i del Pont de Margarida. Lloguer per any escolar o per dies de vacances. INFORMACIÓ: Xose. Tel. 686401090. E-mail: xose1954@yahoo.es Gran oportunitat a preu de liquidació a Matadepera!! es ven torre alt estanding obra nova (Can Solà del Racó) a preu de cost. Parcel·la 1500 m, construïts 500 m, 4 hab. dobles + estudi, 3 banys, jardí, terrasses, garatge 180 m. INFORMACIÓ: 617 768 726 / 626 988 635

Llogo una masia del segle XIX a prop del Castell de Lluçà Situació: Osona. 5 habitacions. Amb capacitat per a 13 persones, zona tranquil·la, enmig de la natura. Jardí de 1.000 m2 amb barbacoa, forn de llenya, solari, calefacció. INFORMACIÓ: Tel. 686401090. E-mail: xose1954@yahoo.es A Torredembarra (Costa Daurada) venda o lloguer. Situació: Zona Els Munts a 100 m platja Caleta de l’Anglès. A estrenar, casa adossada. Semisoterrani: 2 places pàrquing. Baixos: cuina, menjador, sala d’estar, 1 habitació amb bany, terrassa-jardí. 1a. planta: 2 habitacions dobles, 1 habitació individual, 3 banys. 2a planta: gran saló, terrassa, 1 bany. Plaques solars, calefacció, aire condicionat. Preu: Venda. 1.180 € mensuals durant 40 anys. Lloguer: 900 € mensuals. Contracte de lloguer d’almenys 12 mesos. INFORMACIÓ: Tels. 696 367 656 / 616 362 107 Pis de lloguer 750 € o venda 350.000 € Situació: Arenys de Mar, centre del poble. Finca amb ascensor. 3 habitacions + 2 banys + cuina menjador + safareig + saló menjador + balcó. INFORMACIÓ: Nuria. Tel. 655 784 754

Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista-telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742 S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica senyora de 45 anys, com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà INFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331 S’ofereix per treballar en consulta senyoreta de 37 anys per treballar com a auxiliar de clínica o recepcionista en consulta mèdica. Experiència en mútues. INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933 137 733 S’ofereix per treballar en centre mèdic o consultori privat auxiliar administrativa, en centre mèdic o empresa sanitària. Coneixements d’informàtica, tasques administratives, experiència en tracte amb públic, català i anglès. Estudis d’auxiliar d’infermeria. Responsabilitat i seriositat. INFORMACIÓ: Cuca. Tels. 629 407 133 / 934 391 111

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

51


petits anuncis

Administrativa amb experiència i capacitat d’adaptació per treballar en consulta mèdica. Informàtica a nivell d’usuari, experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ: Dolors. Tel. 606 663 644. E-mail: lolan2009@telefonica.net S’ofereix senyora de 52 anys per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Experiència de 2 anys en consulta. Ordinador a nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat horària tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Assumpció. Tels. 932 198 026 / 659 463 765 S’ofereix secretària recepcionista Amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780 S’ofereix secretària recepcionista amb experiència laboral en clínica, recepció, centraleta. Idiomes anglès, francès i italià. Responsable, bona presència. INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 677 495 517. E-mail: sisubg@hotmail.com S’ofereix per treballar en consultori mèdic diplomada en infermeria i secretària mèdica amb experiència per a consultori mèdic, clíniques i mútues. Informàtica, català i tasques administratives. Experiència en consulta mèdica i en tracte amb pacients. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Tels. 696 360 609 / 932 266 839. E-mail: laura.martinez.collado@gmail.com S’ofereix secretària administrativa amb experiència en medicina general i pediatria (15 anys). Medicina interna, mútues. INFORMACIÓ: M. Eugenia García. Tel. 691 746 813 S’ofereix noia de 33 anys per treballar en centre mèdic com a recepcionista i telefonista. Informàtica a nivell usuari. Experiència en centre mèdic de psiquiatria. Preferentment l’Alt Penedès. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Esther. Tel. 673 978 193 Senyora de 57 anys, llicenciada en Pedagogia catalana i amb estudis superiors s’ofereix per treballar en consulta mèdica, horari intensiu de matí. Domini del català, castellà, italià i francès, parlat i escrit. INFORMACIÓ: Maria Roca. Tel. 657 027 724 S’ofereix administrativa recepcionista telefonista Per a consulta mèdica i clíniques. Informàtica a nivell d’usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939

52

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica com a administrativa o auxiliar A Barcelona. Preferentment horari de tardes. Amb experiència. INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612 S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica dona de 51 anys, educadora infantil/administrativa, per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada i responsable. INFORMACIÓ: Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: merche26arroyo@hotmail.com S’ofereix administrativa-recepcionista per treballar en consulta, clínica i consultori amb disponibilitat horària. Experiència en tracte amb el públic i en recepció. Informàtica: Office, Outlook, Publisher, Power Point, Info Path, BBDD. Català, castellà, anglès i nocions bàsiques d’alemany. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 685 497 755 S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Preferentment Barcelona. INFORMACIÓ: Tel. 616 113 517 Dona de 40 anys eficient i molt responsable amb experiència en dur agenda, recepció i auxiliar, busca feina en centre o consulta mèdica. INFORMACIÓ: Laia Tel. 627 806 335 (trucar matins) S’ofereix per treballar en consulta o clínica secretària recepcionista amb àmplia experiència de més de 15 anys per a treballs administratius, amb coneixements de facturació i comptabilitat. Coneixements informàtics nivell alt. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ: Tels. 636 911 359 / 933 538 348 S’ofereix noia de 28 anys seriosa i responsable, per treballar en consulta mèdica o similar. Àmplia experiència de cara al públic, també al sector sanitari. Horari indiferent. Idiomes: castellà, català i anglès. Informàtica. INFORMACIÓ: Natalia. Tels. 669 181 073 / 934 314 094 Senyor de 59 anys s’ofereix com a administratiu-recepcionista i per portar comptabilitats en consulta mèdica. Microsoft Word, Excel, Powerpoint, Internet i correu electrònic. Disponibilitat d’horari. Català, castellà, francès i anglès (elemental). INFORMACIÓ: Leonardo. E-mail: leonardohernandezcampos@yahoo.es

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

Dona seriosa i responsable, amb experiència s’ofereix per fer tasques d’administrativa i atenció al públic en consultoris mèdics o similars. Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracte agradable. INFORMACIÓ: Yolanda. Tel. 686 243 342 Dona de 45 anys s’ofereix per a despatx mèdic, cuidar persones grans, cangur, tasques domèstiques, tardes i caps de setmana. Català, castellà, francès i nivell mitjà d’anglès. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 655 817 555 S’ofereix auxiliar sanitària i secretària per treballar caps de setmana a consulta, clínica o centre mèdic. Amb experiència. INFORMACIÓ: Lidia. Tel. 639 923 134 S’ofereix per treballar en consulta mèdica Noia de 18 anys s’ofereix per treballar com a secretària i recepcionista, amb experiència. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat a les tardes. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Miriam Lopez. Tels. 649 090 640 / 934 511 823 S’ofereix infermera i administrativa amb experiència administrativa. S’ofereix per fer tasques d’infermeria, secretària, administrativa i telefonista. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Silvia Sosa. Tels. 934 491 674 / 617 515 134 S’ofereix per treballar com a recepcionista-secretària. Preferentment, horari de matí. Coneixements de català nivell B, anglès mitjà. Informàtica a nivell d’usuari. Zona d’Esplugues, Sant Feliu, Cornellà, Sant Joan Despí i voltants de Diagonal fins a Francesc Macià. Disponibilitat a partir de setembre. INFORMACIÓ: Joana. Tels. 933 733 185 / 655 197 928 S’ofereix per treballar en consulta mèdica senyora de 47 anys s’ofereix per atendre recepció mèdica per a tasques administratives, a Barcelona. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Català i castellà escrit i parlat. Estudis de COU. INFORMACIÓ: Susanna Cortadella. Tels. 932 965 471 / 666 552 982 S’ofereix secretària mèdica per treballar en consultoris mèdics, hospitals i sector sanitari, amb experiència. Disponibilitat immediata. Bona presència. INFORMACIÓ: Laura Martí. Tel. 647 260 112 S’ofereix per treballar en consultori mèdic senyora de 46 anys amb 20 anys d’experiència en consultori mèdic. Tracte cordial amb els pacients i domini dels programes informàtics utilitzats per al cobrament de mútues, etc. INFORMACIÓ: Lluïsa. Tel. 699 953 434


petits anuncis

Noia de 32 anys amb experiència d’administrativa i recepcionista s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica a nivell d’usuari. Català nivell C. Disponibilitat matí o tardes. Zona Barcelona. INFORMACIÓ: Carolina Rius. Tels. 646 817 458 / 932 320 233 S’ofereix secretària de direcció, per a consulta mèdica privada o similar amb més de 20 anys d’experiència en diferents sectors. Do de gents, saber estar i marcada orientació de servei al client. Domini de l’entorn Office. Català nivell C i nivell mitjà en francès i anglès. Preferentment Barcelona ciutat. INFORMACIÓ: Marga Sebastián. Tels. 609 265 852 / 932 852 200. E-mail: margasebastian@wanadoo.es S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdica amb disponibilitat total. Experiència en treball administratiu. Facil adaptabilitat. Visc a Barcelona i amb disponibilitat de moto. INFORMACIÓ: Maria Dolors Lara. Tels. 933 479 290 / 607 323 663. E-mail: dolors.lara@gmail.com S’ofereix secretària mèdica amb experiència en el sector (Sanitas) per treballar en consulta mèdica. Disponibilitat total. INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 656 674 576. Email: sandykapi@hotmail.com Auxiliar de clínica amb àmplia experiència en consulta. 1– Recepció i secretaria mèdica. 2– Sala d’exploracions. Bones referències i bona presència. Informàtica a nivell d’usuari. Català, castellà i francès. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Mercè Palau. Tel. 932 020 205 S’ofereix secretària mèdica per treballar a jornada completa o intensiva Amb més de 5 anys d’experiència en consulta mèdica privada. Català i castellà parlat i escrit, Excel, WXP, Acces, Powerpoint. Internet. Coneixements del programa Navisión i Aqua a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Maria. Tels. 679 046 988 / 93 650 29 86. E-mail: mariabenitezsosa@hotmail.com Administrativa-recepcionista per treballar en consulta mèdica Amb experiència en centraleta, tasques administratives i tracte amb el públic. Total disponibilitat. Experiència en mútua. INFORMACIÓ: Montse. Tel.667 309 103 / 934 083 265. E-mail: monxeta666@hotmail.com Recepcionista-administrativa amb experiència en tasques administratives i tracte amb el públic s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Alt nivell d’informàtica i català. INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 665 300 299 / 934 268 635. E-mail: cristina_76_8@hotmail.com

Home jove de 30 anys s’ofereix per treballar com a xofer Conductor amb experiència i seriositat. Amb referències. Llicències de conducció: A1, A, B, BE, C1, C, D1, D, C1E, CE, D1E, DE, BTP + ADR INFORMACIÓ: Jesús. Tel. 679 685 114 Senyora de 53 anys s’ofereix per treballar com a recepcionista-telefonista-administrativa per a consulta mèdica o similar. Estudis de català, castellà, francès, anglès, informàtica a nivell d’usuari. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. Disponibilitat total. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Dolors Gil. Tel. 645 457 682 Terapeuta en drenatge limfàtic manual i quiromassatge terapèutic s’ofereix per a consulta mèdica on puguin ser necessàries, com a tractament coadjuvant, algunes de les tècniques esmentades. INFORMACIÓ: Isabel de Diego. Tels. 933 232 180 / 637 807 149. E-mail: idediegoma@hotmail.com Auxiliar administrativa amb experiència s’ofereix per treballar a jornada completa intensiva o parcial. INFORMACIÓ: Esther Regí. Tel. 637 880 331 S’ofereix recepcionista, administrativa i secretària amb experiència en tracte amb el públic per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Rita Potrony. Tel. 637 981 719 Persona amb experiència s’ofereix com a recepcionista, administrativa i secretària. Disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació de l’agenda. Capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ: Cristina Bautista Álamo. Tel. 626 027 158 Senyora responsable i d’absoluta confiança busca feina de recepcionista. Experiència de 22 anys en control d’arxius i atenció al client en bufet d’advocats. Informàtica i comptabilitat en EADA. Castellà, català nivell B per la UB, coneixements de francès. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: M. Mercedes. Tels. 620 428 046 / 93 426 04 06. E-mail: mromos@aimepe.yazztel.es S’ofereix noia de 33 anys com a recepcionista i per a feines administratives. Amb experiència de 8 anys.Tracte agradable. Disponibilitat d’horari. Zona de Barcelona i Vallès Oriental. INFORMACIÓ: Mireia. Tels. 616 079 943 / 93 879 24 04. E-mail: mirarmengol@hotmail.com

S’ofereix secretària mèdica (titulada) per treballar en consultori mèdic o clínica amb disponibilitat d’horari, bona presència i experiència en tracte amb el públic, amb coneixements d’informàtica. INFORMACIÓ: Rosa. Tels. 626 75 98 75 / 93 218 63 73. E-mail: rosa.stk20@hotmail.com S’ofereix estudiant d’infermeria per treballar d’auxiliar o d’administrativa en consultori mèdic o clínica, amb experiència. Horari de tardes. INFORMACIÓ: Júlia. Tel. 610174245 S’ofereix noia de 47 anys per a mitja jornada sense càrregues familiars, sense limitació horària (fins i tot dies alterns). Molta experiència en tracte amb el públic. Català i castellà. Responsable i amb experiència. INFORMACIÓ: Celsa. Tel. 618 557 613. E-mail: cs.seara@gmail.com S’ofereix noia de 39 anys per treballar en consulta mèdica com a recepcionista o telefonista i programació d’agenda, bon bagatge de tracte amb el públic, de caràcter tranquil, tenaç i resolutiva i gran capacitat d’organització. Ofimàtica i nivell C de català. Disponibilitat absoluta sense càrregues familiars. INFORMACIÓ: Gemma Ventura. Tel. 667 382 503. E-mail: geventbrau@yahoo.es S’ofereix noia per a feina d’administrativa i recepció responsable i amb experiència. INFORMACIÓ: Judit Ortega. Tel. 615 958 483. E-mail: bixet12@hotmail.com S’ofereix noia de 27 anys, treballadora, de tracte agradable i amb bona disposició per a consulta mèdica o similar. Àmplia experiència d’auxiliar administrativa i de cara al públic. Horari indiferent. Castellà, català i anglès. Coneixements d’informàtica. INFORMACIÓ: Natalia Estruch. Tel. 659 373 988 S’ofereix com a secretària mèdica en consultori o clínica Noia de 27 anys. Bona presència. Disponibilitat horària, coneixements d’informàtica. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. Català, castellà, anglès. Experiència en tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Marta. Tel. 686 788 227 S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica cursant la Diplomatura de Relacions Laborals i el Grau de Dret a la Universitat de Barcelona. Disponibilitat als matins. INFORMACIÓ: Elisabet. Tels. 646 439 681 / 932 099 240

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010

53


Servei d’Informació Col·legial 130 Juliol-Octubre 2010 Núm. 13

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS

NOVES ÀREES TEMÀTIQUES DEL PROGRAMA DE FORMACIÓ DEL CEC:

ELS CURSOS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA ES TANQUEN AMB ÈXIT

ÀREA PER DELEGACIONS COMARCALS En aquest curs docent 2010-2011, s’inicia la descentralització de les activitats formatives del Centre d’Estudis Col·legials a través de les delegacions comarcals del COMB tot començant per les delegacions comarcals d’Osona i el Bages i, en un futur, es preveu que es faci extensiva a la resta de delegacions del COMB en funció de la disponibilitat logística. Els cursos previstos són: · La hiperfreqüentació en atenció primària: situació actual, abordatge i prevenció · Salut mental i addiccions en atenció primària

ÀREA METGES RESIDENTS MIR Aquest curs docent també s’ha iniciat la formació per a Metges Residents MIR amb els següents cursos: · Curs d’acollida a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica · Català nivell iniciació · Cursos d’anglès per a metges · Introducció al coaching per a professionals de la salut · Ioga com a eina terapèutica · Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL Per a alguns d’aquests cursos es pot demanar subvenció al Programa de Protecció Social del COMB (PPS).

1

D

urant el curs 2009/2010 el Centre d’Estudis Col·legials ha dut a terme dos cursos d’acollida a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica. El primer curs s’ha impartit durant la primavera i el segon en el marc de l’escola d’estiu 2009/2010. El curs té com a objectiu facilitar l’accés a la professió mèdica dels metges de la resta de l’Estat espanyol i estrangers que vulguin exercir a Catalunya. A més a més, el curs serveix com una plataforma d’intercanvi, de contactes entre nouvinguts i pot ser el primer contacte amb el COMB i les seves societats, atès que el curs s’imparteix directament en les seves dependències. S’han tractat temes com el funcionament del sistema sanitari català i espanyol, el codi deontològic, el marc legal dintre de la legislació laboral i els documents medicolegals i de responsabilitat professional. També s’han introduït altres temes com la formació del metge, la història clínica, els patrons epidemiològics, la normativa i actualització de la prescrip-

ció farmacèutica, la comunicació entre el metge i el pacient i els serveis que presta el COMB als metges. Fins ara aquests cursos han tingut molt d’èxit i s’han ocupat les places disponibles. El perfil dels participants ha estat el de metges recent col·legiats o que estan a punt de col·legiar-se. La gran majoria de participants han estat llatinoamericans, però també hi havia altres nacionalitats procedents majoritàriament de l’est d’Europa i una petita part d’espanyols. Les valoracions del curs han estat molt positives. Entre d’altres, es comenta que el curs ha aportat més seguretat per entrar al mercat laboral i ha proporcionat una bona visió general del funcionament dels aspectes més importants de la professió mèdica al nostre país. Els alumnes també han valorat positivament la bona predisposició i experiència dels docents i la interacció entre els participants i l’equip docent. Per a més informació, hi ha un petit vídeo sobre el curs penjat al Canal YouTube del Col·legi. P 2

http://cec.comb.cat EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. cecfmc@comb.es

1. i 2. Cursos d’acollida a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica.


SIC 130  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you